Són les 10.
Agafant aire, encara estem.
A aquesta hora aprofitem per repassar les notícies més destacades
que avui i a les portes del primer aniversari de la guerra,
de la invasió russa a Ucraïna, se senten sobretot en aquest país, Neus.
Sí, la Conferència de Seguretat, que es fa aquest cap de setmana a Monic.
El president ucrainès, Volodymyr Zelenski,
que ja ha pres part, demana als líders europeus
que s'acceleri l'enviament d'armament al seu país
per fer front a l'ofensiva russa.
No hi ha alternativa a una victòria ucrainesa,
no hi ha alternativa a Ucraïna dins la Unió Europea,
no hi ha alternativa a Ucraïna alhora.
Aquest primer any de guerra que es complirà aquesta setmana vinent
ha generat un èxode de vuit milions d'ucrainesos refugiats en altres països
i ha fet que a l'interior del país
més de 27 milions depenguin de l'assistència humanitària.
Avui també parlem i a aquesta hora
de la direcció de l'Assemblea Nacional Catalana.
Reuneix aquest matí, de fet havia de començar la reunió a les 9,
per evitar una ruptura i intentar recusar les divisions internes
que han esclatat les últimes setmanes.
Està previst que a la reunió s'hi tractin les acusacions
d'un sector crític de l'entitat
que ha retret la presidenta Dolors Ferliu
falta de democràcia interna.
També expliquem que hi ha hagut un nou tiroteig als Estats Units.
Un home matat ha tret almenys 6 persones a l'estat de Mississipí
en un poble al sud de Memphis.
La policia ha detingut els sospitors de 52 anys.
Des que ha començat l'any i segons recompten mitjans nord-americans,
ja hi ha hagut als Estats Units més de 70 tirotejos.
Parlem del preu de la llum també a aquesta hora.
Baixa avui un 5% respecte a ahir
i costa uns 124 euros de mitjana al megavat-hora
al mercat majorista espanyol.
El preu és força estable al llarg del dia,
al 18 de 16 cèntims al quilovat-hora,
amb la franja horària més barata entre les dues i les tres de la tarda,
i a partir de llavors s'anirà encarint de manera progressiva
fins a arribar al màxim de la jornada a les vuit del vespre,
quan costarà 20 cèntims.
10 i dos minuts en esports, Albert Benet. Bon dia.
Bon dia. Què destaquem, aquesta hora?
Que el Girona goleja a l'Almeria Montilivi 6 a 2
i fa un pas més cap a la permanència.
L'equip gironí ja guanyava per 4-0 al descans
amb gols de Tati Castellanos,
Sigankov, Riquelme i Javi Hernández.
A la segona part van marcar Ivan Martín i Estuani
i ara té 7 punts de marge sobre el descens.
El joventut de Badalona jugarà aquest vespre
a les semifinals de la Copa de Bàsquet,
després de guanyar el Vasconi als quarts de 13, 94-81.
Avui, les semis de la Copa.
Madrid-Uni Caja, dos quarts de 7,
i Tenerife, joventut, a dos quarts de 10 del vespre.
Transmeses pel totgira.
Avui, a la Lliga de Futbol, rai al Societat Celta,
Betis Valladolid, Mallorca-Vilareal i Osasuna-Madrid.
L'equip madridista buscarà una victòria
per pressionar el líder al Barça,
que demà jugarà contra el Cadis al Camp Nou.
També demà, entre altres partits,
Segons una informació que publica avui la Vanguardia,
el Barça va pagar 1.400.000 euros
entre 2016 i 2018 a l'empresa de José María Enriquez Negreira,
l'ex vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres.
Aquesta quantitat, investigada ara per la Fiscalia de Barcelona,
va suposar un 95% dels ingressos totals
de l'empresa de Negreira en aquell moment.
Les quantitats facturades per l'empresa
podrien arribar als 7 milions d'euros,
segons assegura el diari El País,
al llarg de més de 20 anys.
I avui a la copa fa menina de Baterpolo jugant les semifinals,
Sabadell-Madri-Terrani i Mataró-Terrasa.
Fan possible el que sembla impossible.
Les mens més creatives de la prestidigitació internacional
i les noves fornades de joventut màgica
es reuneixen per celebrar
el Festival Internacional de Màgia de Badalona Memorial Lichan.
Una porta cap al món de les il·lusions
del 4 de febrer al 5 de març.
Més informació a teatrezorrilla.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Del 15 de febrer al 12 de març,
simultàniament al Teatre Tantarantana
i a la Fundació Joan Brossa, Centre de les Arts Llibres Blanc.
Dos espectacles que es representen de forma simultània
que neixen de la mateixa obra escrita per l'autora anglesa Alice Berg.
La Desigualtat Sereta.
Més informació a tantarantana.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Link it, link it, link it.
A Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Baby, you can't love me, babe.
Amb Roger Escapa. 10 i 5.
Laura Negre.
Maica Navarro.
Maica Navarro, bon dia i bona hora.
Roger Escapa, bon dia i bona hora.
Déu-n'hi-do el cas d'avui, de seguida hi anirem,
perquè hi ha uns àudios que ahir els sentia la redacció
a Sabadell, que em toca de prop.
Sabadell, que és la teva.
Sobretot, ara ho escoltaran, els audience,
però sembla que no sigui real.
Doncs els asseguro que tot allò que escoltaran a partir d'ara
és real i que les converses no són ficcionades,
sinó que són tres persones que parlen
amb una naturalitat esferrigosa de com assassinar un altre.
Ara hi anem, abans, però.
Com estàs, Maica Navarro? M'han dit que has estat àvia.
Ha estat àvia, sí.
Sí, sí, sí.
La veritat és que la Lola, que la coneixes perfectament,
que és la gossa que viu amb mi,
doncs la matinada del dilluns va aparir dos cadells,
el Lolo i la Roma.
El Lolo? El Lolo i la Roma.
No em va esperar, va ser un neguit,
perquè jo estava volant,
tornava de Dakar, de Senegal,
que vaig fer una escapada amb els de Tuareg.
Ho vaig haver de dir a l'antena que no hi eres.
I va ser terrible,
perquè la primera escala de Dakar-Lisboa
va arribar la Roma,
que va estar molt bé,
però la segona escala,
el segon vol Lisboa-Barcelona,
el Lolo es va fer de pregar
i es va ser una miqueta complicat,
i un col·lega meu, el Xema, que...
Tens la casa plena de gossos, ara.
Plena, plena, plena.
El Simón, la Lola i els dos cadells.
T'haig de dir que tota la setmana
no he dormit gens,
que no tinc paraules d'agraïment
tots els meus jefes que m'han deixat teletreballar,
perquè havia d'estar vigilant que la mare primeriza...
No, no, no, que estava desconcert.
És brutal, això de la natura.
Clar, jo no he estat mare,
no vaig poder ser mare,
és t'ho he explicat.
Però com...
O sigui, no va perduda, però com...
O sigui, observar-la és...
Però els has vetllat?
A tu els has de donar algun biberó?
No, no, no, que va, si estan engreixant 20,
els peso cada dia amb la bàscula de la cuina,
i haig de controlar
que engreixin cada dia uns 20 grams, així, aproximadament,
i sí, sí, la Lola té una llei total...
Sí, ara en tens 4, a casa, 4.
Que els quedaràs tots?
No, no, no ho quedaré cap.
S'han quedat a família.
A la Seville, a l'altre Madrid,
però amb la casa de la Marisa, del Miquel,
perquè som família.
No, però ja et dic jo que d'aquí tres mesos,
tres o quatre mesos,
quan la Lola decideixi que ja són grans
i ja poden fer la seva vida independent,
aquella casa era un drama.
Potser no descarto
provocar alguna mena de botí,
i en aquell moment dic que...
No, ara no vull que marxin!
Clar, és que te n'hauràs de...
Però és una sensació indescriptible.
Sé que hi haurà gent que deu pensar que soc un irresponsable,
perquè he fet parir el meu gos amb la meva gossa.
Però va ser accidental, no?
No va ser accidental, que passa que...
Va quedar prenyada.
Jo considero que hi ha un cicle natural
i que a la meva gossa l'aniria molt bé
per la seva maduresa física i psicològica,
i a tot gaudir d'això d'un cicle de maternitat.
Per tant, ho vaig parlar amb el meu veterinari,
que està absolutament d'acord.
Hi ha gent que entén que s'han d'acastrar
immediatament, d'altres que no.
És veritat que una llei que encara no ha entrat en vigor
que prohibirà això que he fet jo ara,
i marcarà l'obligatorietat d'acastrar immediatament
els gossos que... els animals domèstics.
Però vaja, jo entenc que és un procés natural,
que es va enganxar, la va deixar prenyada,
el Simón, que només té un ou, però d'una eficàcia rotunda.
Com Franco, mira.
No m'agrada gaire la comparació.
Però Franco tenia un ou, no?
Sí, sí, no, Nil? Sí, sí, tenia un ou.
Un ou, però molt xamada.
La guerra del Marroc, crec que el va perdre l'altre.
Sí. Però qualsevol cas.
És casa meva, en aquests moments,
és una casa plena de...
A més, fan un sorollet.
Estan enganxats a la teta tot el puto dia.
Haig de preocupar-me molt de la Lola
perquè menji, perquè només es desvio per ells.
Però jo no dormo, però no tinc son,
perquè em quedo absolutament hipnotitzada de l'escena.
Bé, molt bé.
Molt bé, fantàstic.
El que vull saber, què tal al Senegal?
Al Senegal és la quarta vegada que vaig.
Carai, tens una parella de...?
No.
A veure...
Tu...
No sé, ostres,
que hi ha alguna cosa que tira del Senegal, no?
He anat 30 vegades a Cuba.
Potser hi tens alguna parella.
No. D'acord.
He anat 15 vegades a Mèxic.
D'acord, d'acord. No tampoc tinc parella.
Per què ens ha de moure només tenir una parella?
Ah, clar, tu anaves molt a Madrid, tenies una parella.
Efectivament.
Hi ha gent que es va llogar i va als llocs
i no necessàriament per tenir una parella.
D'acord. No t'enfadis. No m'enfado.
Home, sí que t'enfaden.
Tens una visió de la vida que rinclona, bàsicament.
Això pot ser.
Tens una visió de la vida que rinclona
i que no es correspon... Quants anys tens?
Jo en tinc 34.
Però només t'he preguntat si...
No tinc parella senegal. D'acord, està, no passa res.
No tinc parella senegal. Em sembla fantàstic.
No tinc parella senegal.
Tot i que els senegalesos estan tremendos, s'ha de dir.
Si algú ho havia de dir, jo ho dic jo.
Però no tinc parella al Senegal.
Hi ha una agència que es diu Touareg,
que són uns tios fantàstics,
i han obert una nova ruta i em van dir que vols venir.
I vaig dir, vinga, vaig.
I vaig fer una cosa petita.
Després d'anar-hi quatre vegades, no necessites agència?
Si deus passejar per allà com si fos casa teva.
De fet, em van reconèixer. Un senegalesos!
T'ho juro.
T'ho juro, perquè Senegal és un país d'ara en sèrio, del nord d'Àfrica,
és un país que en l'última dècada
està vivint una recuperació econòmica increïble.
I s'està produint un fenomen meravellós
que és de retornada de molts senegalesos
que van marxar als 90 amb Cayucos
i d'aquesta una onada d'immigració.
De fet, quan vas a l'últim salt, a Ceuta,
quan vas a Melilla, al Gurú,
als mons del Gurú, que estan al Marroc,
no hi ha senegalesos.
Ja no trobes bàsicament senegalesos.
I molts d'aquests que van arribar
han començat a tornar a casa seva
i, de fet, amb la pandèmia també van retornar molts.
Doncs una parella d'aquests retornats
que van arribar amb patera aquí a Catalunya
i van viure aquí a Catalunya,
doncs de sobte, per d'acord, diu, perdona.
Però, a més a més, jo amb un català preciós de...
Tu ets la Maica Navarro, no?
No m'ho puc creure!
Però què dius, ara?
Clar, i el grup...
Bueno, imagina't, el guia senegalès encara no...
O sigui, pensava que hi havia una cama oculta.
Però és un país fascinant,
de veritat, fascinant,
i molt fàcil de viatjar.
I és com la gent que no coneix l'Àfrica Negra,
que he estat en altres països, també,
és un primer pas per conèixer
i deixar-se empapar d'una cultura fascinant.
O sigui que molt, molt, molt recomanable.
I els senegalesos, estupendos.
Dos minuts per un quart d'ons del matí.
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio,
amb la Maica Navarro a l'Hora Negra
fent unes gesticulacions que no reproduirem ara
a l'estudi de Catalunya Ràdio.
Veus com és un carrinclon?
Però què té a veure?
Perquè ets un carrinclon.
I, a més a més, com no vols deixar espai,
no podem tenir secrets.
No t'ho has d'explicar tot.
Avui parlarem sobre el cas que alguns han anomenat
el Triangle Assassí.
Ens situem la nit del dia 10 de juliol del 2021,
al barri de Can Llong de Sabadell.
És un cas que està d'actualitat
perquè aquesta setmana hi ha hagut novetats.
Els veïns d'un bloc de pisos senten crits a l'escala
i, de fet, presencien aquests veïns
l'assassinat a cops de cap d'un altre veí
amb una palanca metàl·lica, no, Maica?
Sí.
I, de fet, el que veuen aquests veïns,
com es diu, a l'ull...
L'espiel, crec.
L'espiel de la porta
és un home que...
A més, han estat alertats
per uns crits desesperats a l'escala
i el que veuen és que hi ha un home
que amb una pata de cabra
li està donant cops al cap amb un altre
que cada cop gesticulament,
perquè és que l'està matant.
És tan terrible l'escena
que de tots els veïns que miren
hi ha dos que agafen els telèfons mòbils
i el col·loquen i enregistren les imatges.
Està gravat, això?
Sí, sí, sí. No només aquesta part,
sinó que, a més a més, està gravant
quan un cop la víctima és morta,
arriben les altres dues
implicades en aquest triangle terrible
amb un...
amb el motxo,
i comencen a fregar.
O sigui, aquesta és l'escena terrible
que...
que es veu.
La víctima era el Pedro Fernández,
que va morir i els implicats...
El van assassinar.
Els implicats en la seva mort són la seva parella,
la germana bessona de la seva parella,
que són aquestes dues dones que apareixen
i que es posen a netejar la sang,
i el seu cunyat...
La Dolores i la Pilar Vázquez.
El seu cunyat, que és l'Isaac.
I, per tant, els Mossos enxampen
tres dels familiars més propers de la víctima
del Pedro, que estarien implicats en la seva mort.
Sí...
De veritat és que és un triangle...
És que ens falten a vegades
els adjectius per calificar
aquest crim.
Són dues germanes bessones,
la Dolores i la Pilar Vázquez,
la Pilar té aquesta parella que deies, el Isaac,
i la Dolores, que és una dona
que t'explica en les famílies de la víctima
com en els últims temps...
Bueno...
La Dolores estava alcoholitzant
i ja sabia com anava a haver construït
un món paral·lel assegurant
que el Pedro la maltractava
i la pallissava.
Fins al punt que havia convençut la seva germana, la Pilar,
i el seu...
i el seu cunyat, l'Isaac,
que li estava donant molt mala vida
i que no podia suportar-ho més.
I que no podia suportar-ho més.
I que, per tant, s'havien de desfer d'ell.
S'havien de desfer d'ell.
Per aquesta dona celosa, a més a més,
que no podia suportar-lo de tot el seu entorn,
la seva única sortida era assassinar-lo.
O sigui, en cap moment
es va plantejar
anar a una comissaria, denunciar, demanar ajuda...
No, no, sí, sí, l'ajuda que va demanar
va ser
per acabar amb la vida
del que era la seva parella.
Però, a més a més, amb una naturalitat
i sense cap mena d'empatia.
Sense cap mena d'empatia.
De fet,
el que es publica aquesta setmana
la gran novetat
és que la Germana Svazquez
d'entrada,
un cop es produeix,
o sigui, un cop se sap el cas del 2021,
el primer que assenyala tothom és l'Isaac.
No se sap ben bé que les altres dues
estan implicades.
La escena és, imagina't, aquesta de matinada,
crits a l'escala,
els veïns que en registren les imatges,
i alguns altres toquen el 112.
Arriba 20 minuts després
una primera patrulla de Mossos d'Esquadra
i es troben amb un senyor
que està netejant, fregant,
amb el motxo, però és que ja veuen
els Mossos que a les parets
hi ha taques de sang.
Perquè, insisteixo, l'escena és
d'una crueltat,
li destrossen el cap amb una pota de cabra.
I aleshores ja veuen que tot allò està atacat
i li diuen, escolti, però...
I l'home, de matinada, explicant-li als Mossos
que no, no, que està allà, que un veí havia atacat
i que estava netejant.
Els Mossos ja veuen, perquè, a més a més,
el rebut dels 112 és que estan matant algú.
I aleshores els Mossos tiren cap a dalt,
és el pis de sobre,
i truquen a la porta,
on estan les bessones.
I la bessona, qui viu allà a la Dolores,
diu que no, que no obre.
I els altres, Mossos d'Esquadra, obri la porta, sisplau,
que no obrim, que no obrim.
Insisteixo que obri la porta. Finalment, obre,
no passa res, i veuen, al final del passadís,
que allà hi ha una...
Una catifa que embolica alguna cosa.
Allà, directament, policia accedeixen,
i troben el cadàver del Pedro embolicat a la catifa.
En aquell moment, són detinguts tots tres.
Tots tres a l'escena.
Però ells han estat en llibertat provisional durant un temps.
Són detinguts tots tres.
I aleshores el que passa és que passen a disposició judicial,
totes dues queden en llibertat,
i només entra a la presó l'autor presumpte automaterial,
que és l'ISAC.
I què passa després?
A l'escena fa pocs dies s'han fet públics aquests audios.
Me pido el día personal, ¿sabes? No pasa nada.
Ya seguimos hablando luego.
Me voy a salir de momento a comprar. Hasta luego, aquí.
-"Hasta luego, aquí". -"Hasta luego, aquí".
Aquesta és Pilar Vázquez.
Aquesta és la Pilar que li està explicant a l'ISAC.
Han estat parlant amb la seva germana
de comprar cloroform a dormir el Pedro i matar-lo.
Per tant, assassinat premeditat...
Bueno, el que li està dient és...
Oli, carinyo, la meva germana ja no aguanta gaire,
i hem pensat que potser amb cloroform el dormim,
jo me demano un dia d'assumptes lliures, no passa res,
i després, doncs, mira, ella la dormés i nosaltres el rematem.
Això ho han trobat al mòbil de l'ISAC aquests dies, eh?
Clar, no, això ho hem difós els periodistes,
per això el que et deia.
En aquest primer moment, el juliol, aquella nit,
són detinguts tots tres, passen a disposició judicial,
només entra a presó professional l'ISAC,
i ells queden en llibertat,
però els Mossos comencen a treballar,
el grup d'investigació de la regió policial metropolitana nord,
i demanen la buidatge dels telèfons.
6 mesos després, Mossos d'Esquadra,
aconsegueix allò que estem escoltant
i que continuarem escoltant, els àudios, les gravacions,
i amb aquests àudios, el que està clar,
és la implicació de les dues germanes.
Tornen, ingressen a presó.
El que passa és que l'Audiència de Barcelona
determina que Pilar, la dona de l'ISAC,
continuï a la presó, però la Dolores, la dona del Pedro,
com que té fills i arraigament, considera que pot quedar en llibertat.
Per això, en aquests moments, l'ISAC és a la presó,
l'ISAC és a la presó, la Pilar és a la presó,
però la Dolores no és a la presó i està en llibertat provisional,
a l'espera d'aquest judici que celebrarà.
Nosaltres, aquesta setmana, hem conegut els àudios,
però els Mossos, insisteixo, 6 mesos després,
tenien coneixement, per això les tornen a cridar,
la Pilar ingressa, la Dolors queda en llibertat,
i ara ho donem a conèixer perquè hem sabut les calificacions
i recuperem un cas que, amb tot el respecte per les víctimes,
periodísticament és fascinant,
però sobretot perquè no és normal trobar-se
amb uns presuntes assassins planificant, amb aquests termes,
el crim d'una persona.
Un altre àudio que han trobat al mòbil de l'ISAC.
Yo creo que en 12.000 voltios una persona se fulmina,
se electrocuta, pero si dicen que no,
pues bueno, si hay más grandes, pues tres más grandes.
Total, para una vez que va a ser, pues lo que tú veas,
pero yo creo que con los chispazos que mete,
eso no sé, se tiene que quedar muy doblado,
para seguir en adelante, pero bueno, como tú veas,
pero de conseguirlo tiene que ser hoy el miércoles,
mañana el jueves o el viernes muy tarde, muy tarde, muy tarde.
Sabes, guapi, porque en teoría el viernes vendría para acá,
yo me iría para tu casa, y una vez que no respire,
pues bueno, pues vamos a lo que vamos.
Sabes, guapi, hacer el transporte,
pues bueno, pues de momento a veces te dice Joan,
y si ve que es poco para una persona...
Corpulenta, pues bueno, si hay otros más grandes,
pues bueno, otros más grandes,
y total, va a ser para lo que te digo, por una vez.
Estic al·lucinant, Maica.
Amb tot el respecte perquè el Pedro té una filla,
té una dona, té una família, té uns amics, té un entorn,
i amb tot el respecte per ell, que és una víctima,
però escoltar-los és que et passigues,
i no t'ho creus, és que no t'ho creus, és que no t'ho creus.
Per aquest senyor, en aquests moments,
li dono un missatge a la seva parella per dir-li,
perquè en aquest pla era, bueno, clorofórmol,
però si no tenim clorofórmol, com ho fem?
Doncs una tassa, una pistola elèctrica, i el fulminem.
Però en aquest moment l'Isaac l'està plantejant
a veure de quants voltios per deixar-lo fulminar,
i total és per una vegada.
Ells tenen molt clar que ha de ser divendres,
i tot el rest és una conversa amb un to,
escoltant com el que prepara la barbacoa al cap de setmana.
Si el polo el matarem un dia ens ho menjarem tal qual.
Amb una tranquil·litat, a vegades,
això em feia recordar moltes vegades
quan hi ha una reflexió que fan alguns investigadors
davant crims, o formats com, bàsicament,
crims, la nostra secció, etcètera,
el relat periodístic de la crònica negra
de les investigacions policials,
que diuen, és que doneu sempre molts detalls,
i aleshores això alerta els assassins.
Clar, quan escoltes això, dius,
cap dels tres va pensar, ni que s'escoltarien,
ni que aquests telèfons quedarien,
perquè ni tan sols ho van esborrar,
no et pensis que hi va haver una tasca informàtica terrible
per localitzar tots aquests àudios i aquests vídeos.
No, no.
Molt matucer, no?
A més, finalment, a l'Isaac aconsegueix
aquesta defensa elèctrica.
Mira, hi ha un document... I es grava amb ella.
Espera, espera. Mira, mira, hi ha aquest document.
Mira qué chispazo.
Yo no sé qué decirte, ¿sabes?,
porque esto tira a base de bien.
Lo que pasa es que no sé yo, aquí,
ver los valles que esto salga.
Es que no lo veo, ¿sabes? Ah, mira, espérate.
2.000...
Ah...
Bueno, igual.
Sabadell. Sabadell al mapa, sempre.
Estic al·lucinant. És que no m'ho crec.
La sola está aquí detrás mío y dice...
Sembla un acudit, però és que...
Escolta'm una cosa, Mica.
Al final... Les dues germanes s'enfronten...
Al final t'heu de dir que el que va passar
és que ni clorofor ni pistola elèctrica ni res.
Van arribar, la Dolores va convèncer el Pedro
perquè anés aquella nit a casa seva.
Li va prometre una gran nit d'amor, sexe i passió.
Ell va anar a casa seva,
perquè ell ja feia temps que volia separar-se d'ella,
perquè la situació era insostenible.
I quan estaven dormint, els cunyats van assaltar la casa.
Van començar a golpejar-lo ell, a l'Isaac,
amb aquesta pota de cabra, ni adormint ni res de res.
Ell, que era un home corpulent, es va aconseguir aixecar...
Començar a fugir, tot i fugir,
continuen golpejant-lo ensangrantat,
baixa d'un replà a l'altre,
i continua aquesta agressió salvatge,
on el mòbil...
És que, insisteixo, és...
El judici quan ha de passar.
Les dues germanes tenen ara petició de 24 anys de presó
per assassinat en traïdoria.
Sí, sí.
Encara falta concretar la data del judici,
però serà un d'aquests casos que, escoltant aquests àudios,
podem...
Em sorprèn que una de les germanes estigui en llibertat.
Ja et deia això.
L'audiència va considerar que no havia risc de fugida,
que tenia arraigament familiar,
arrelament familiar,
i que, per tant, podia esperar.
Bueno, mira, podrien ser els mateixos arguments,
que amb un Dani Alves, que no demanen 25 anys,
sinó que poden demanar 14 o 12 anys,
també l'audiència va basant en la secció tercera.
Jo crec que m'atreveixo a dir que dimarts decidirà
si aquesta instrucció i l'espera fins a l'arribada del judici
ha de continuar a la seva cel·la de Briance II
o quedar en llibertat, amb els mateixos arguments.
Dimarts ho sabrem, eh?
Jo crec que m'atreveixo... I t'atreveixes a fer un pronòstic?
No, tio, no. No ho és clar.
Tu i per què has reconegut que sí que hi va haver penetració?
No, no, això no és una mala interpretació.
Doncs explica'ns-ho, sisplau.
Això és una mala interpretació
de les paraules de Cristóbal Martell a la vista.
És molt important explicar que allò que va passar a divendres
no s'havia de parlar del que va passar.
Això no era determinant del que va passar,
sinó que només s'havia de parlar, en aquella vista,
a l'Audiència de Barcelona, a la secció tercera,
de si hi ha risc o no de fugida del senyor Alves.
Això era el fonamental.
El que passa és que Martell va introduir uns elements
en el sentit de qüestionar el relat de la violació,
dient que la víctima no presentava lesions
amb aquest informe de l'Hospital Clínic,
i això no presentava lesions compatibles
o relacionades directament amb una violació
per la força i violenta,
que no hi havia lesions a la vagina,
davant d'un coito en sec, que es diu,
i tampoc hi havia de força, de resistència, etcètera.
Aleshores, divendres hi havia una sensació
de molta sereritat, que l'Audiència tenia pressa.
La pressa de l'Audiència està sempre vinculada
a tenir clar que el vols deixar en llibertat
i, per tant, és un dret fonamental de l'acusat
i no el deixaràs ni un dia més del que toca.
Però el fet que fins dimarts segurament
no hi hagi veredicte vol dir que és possible
que no hi hagi aquesta voluntat,
o sigui, que segurament es decanti
cap al risc de fugida i, per tant,
hagi guanyat entre cometes els arguments
de la fiscal Elisabet Jiménez i de l'advocada de la víctima,
l'Aster García, que el que diuen és...
El senyor Alves té musculatura econòmica suficient
per trobar-se un passaport falsificat,
el que sigui, o sense passaport,
creuar frontera pel que és Jengel,
i a qualsevol altre aeroport, no amb tanta control
que d'una capital europea, no un París,
no un Londres, no un Roma, no un Barcelona,
no un Madrid, agafar un avió privat i fotre el camp
per taludir l'acció de la justícia.
El que diu Martel és... el senyor Alves té ganes
de demostrar la seva innocència i no té cap intenció de fugir.
I això és el que s'ha de...
en aquests moments, en aquesta fase,
és el que s'ha de debatre, no si va passar o no va passar.
Evidentment, la fiscal i l'Aster van dir...
hi ha elements perquè aquest senyor continuarà a la presó.
Dimarts sortirem de dubtes.
Quarts d'onze del matí. Moltes, moltes, moltes gràcies.
Allò és Carrin Clonet.
Fem una pausa i el suplement, Marc Gasol.
Qui és aquest? Ah, no, no, sí que ho sé, sí que ho sé,
que t'estava vacil·lant.
Ja vaig veure una foto, bevejant, eh?
Home, és que és... Bevejant amb ell.
A Girona. Ara el sentirem, fantàstic.
Té cara de bona gent.
I té una història fascinant, que ara descobrirem.
El Marc Gasol de seguida del suplement, ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Julio Manrique, Anna Saún, Pau Roca i Katrin Vancouver...
protagonitzen Cost de vida a la Villarroel.
Quatre vides amb circumstàncies molt diferents intenten sobreviure.
La complexitat de cuidar i deixar-se cuidar. Qui ajuda qui?
Cost de vida explora l'avism entre l'abundància i la necessitat
i les forces que ens porten a connectar amb els altres
per sobre de qualsevol diferència.
A partir del 24 de febrer a la Villarroel.
Comper les entrades a lavillarroel.cat i promentrada.com.
Només els més ràpids podrà aconseguir ofertes increïbles
durant un temps limitat.
Com, per exemple, fins a un 60% en una selecció de roba de llit,
bany i taula, catifes, coixins i molt més.
Així són les ofertes límit.
Només fins al 19 de febrer al Cort Inglès.
Les teves compres a la botiga web i app.
Instruccions per passar un carnaval de somni.
1. Vingues amb el carnet de l'S3 o l'X3.
2. Entra a super3.cat.
I 3. Descobres les sorpreses que t'hem preparat
perquè passis un carnaval inoblidable.
Aquest any, la festa més divertida i poca-solta
la viuràs amb l'S3 i l'X3.
Ho tenim tot per aquesta renovació
amb molta inspiració
i en canvi, per a dos.
Bauhaus, tot el que imagines per la reforma del teu bany i cuina.
Si ho busques, ho tenim.
¿Es ve una nena que n'ha acollit la Maria i l'Albert?
Que feliç que sembli.
Segur que acaben moltes més famílies acollidores.
I si ens informen?
L'acolliment familiar és un gest altruista i desinteressat
que proporciona un entorn d'estimació, tendresa, comprensió,
atenció i dedicació a un infant que ho necessita
durant un temps determinat.
En funció de les necessitats dels infants,
hi ha diferents modalitats d'acollida.
Informa-te'n a acolliment.gencat.cat.
012, la millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Et davant passeu.
Casa teva.
Arriben els bricodeis a brico de por
en preus que no et pots perdre, només fins al 19 de febrer.
Arriba el bricodei a brico de por, pones.
Tenim històries apassionants.
Optimistes i vitals.
Un podcast del doblatge en català.
Com el color vermell.
Tenim relats innovadors.
Invinguts al llindar. Femenins.
Actuals. Com el color lila.
I també en tenim de verds.
De proximitat.
De prestigi.
De vanguarda.
Tenim el teu color.
Tenim el teu podcast.
Troba'ns a l'aplicació i al nostre web.
Catradio.cat barra podcast.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passen 4 minuts de dos quarts d'onze del matí.
Després de 13 anys a l'NBA, entre Memphis, Toronto i Los Angeles,
fa dues temporades Marc Gasol va decidir tornar a Catalunya, a Girona.
La història del mitjà dels Gasol amb aquesta ciutat ve de lluny.
L'anomenament és tan gran que va canviar el groc de la ciutat.
Va canviar el groc dels Lakers pel vermell del Girona.
L'estei pel centre per fontejar-ho.
Ara el suplement un esportista típic, jugador, propietari, president,
i amb un cap que li va mil per hora.
Enmig d'una copa del rei que el Girona no juga
i recuperant-se d'una petita lesió,
en el suplement parlem de bàsquet, dels fills, de l'èxit, dels fracassos
i de les prioritats amb una superestrella de 211 centímetres d'alçada.
En el suplement Marc Gasol.
L'esportista típic, jugador, propietari, president,
i propietari del Girona.
Enmig del suplement Marc Gasol.
Marc Gasol, bon dia i bona hora.
Què tal, com estem?
Com et trobes? Molt bé.
Estàs recuperat o no? Sí.
És un procés continu, això de recuperació, a una certa edat,
però sí que estic bé.
L'equip guanya sense tu, ja. Això és collonut.
Com us ha anat això a nivell d'equip
que vegin que també poden guanyar sense el jugador franquícia?
És molt positiu, però això parla més de la feina
que fan els nanos i de l'entrenador,
més que de mi.
Les setmanes per sort són molt llargues.
Tenim molt de temps per treballar.
I l'evolució natural també d'un grup que és nou
va agafant confiança i troba solucions.
Tu sempre vas voler ser jugador de bàsquet?
No. M'agradava molt el bàsquet,
però si he dedicat-me no hi pensava.
El que passa és que t'hi vas trobar molt jove, no?
M'hi vaig trobar.
Era per mi sempre ha estat...
M'ha apassionat moltíssim.
Gaudeixo molt quan estic a la pista.
I des de petit era una miqueta la meva zona de confort
en relacions fins i tot socials,
amb els meus companys era on em trobava més a gust.
I també la meva manera de ser una mica massa competitiva
anava fent que anés pujant el nivell.
És evident que el teu físic t'ha ajudat
a ser el jugador que has estat.
Sempre has estat a gust amb el teu físic?
És el que he tingut.
O sigui, potser hi ha hagut moments
que no ha sigut potser la part meva més segura,
però quan a l'alçada era una realitat.
Els meus pares són alts, els meus germans són alts,
no hi havia cap obstacle i no ho veia com algú.
No me sentia culpable pel meu tomanya.
Si no haguessis estat jugador de bàsquet professional,
potser sí que hagués estat un problema el físic.
Sí, però també és el supòsit.
M'agrada més pensar com han anat les coses
i com podran anar coses que no sé com haurien anat.
Ja et dic, per mi el bàsquet sempre ha anat
a un punt on em sentia molt segur i molt còmode amb mi mateix.
I molt costa, també, clar.
Deus estar fart que el primer comentari
que heu tingut a veure durant tota la teva vida
hagi estat, ostres cal, ostres que gran.
Quan et dic, l'entorn meu sempre hagi d'entornar el bàsquet
i no ha sigut un problema, l'alçada o el tomanya.
Llavors, més el que tinc,
o sigui, quan et deia, no, el cuidado,
no sé, amb la porta, la cadira, el llit...
No, t'adaptes al que hi ha
i fas el millor que pots.
Clar, sou tres germans, dos dels quals no cal ni presentar-los,
i el tercer crec que és l'Adrià,
que també anava per jugador de bàsquet,
però no sé si professionalment no s'hi ha pogut dedicar,
s'ha dedicat a una altra cosa.
L'Adrià ha jugat a bàsquet per passar-s'ho bé.
En cap moment no crec que la intenció de l'Adrià
fos mai dedicar-s'hi.
El temps que hauria de dedicar, l'Adrià ja no el podia dedicar
perquè va tenir un problema al genoll en un camp positiu,
es va fer mal i ell no ho tenia.
Jo tenia gran sort, i el Pau també, que ens teníem una a l'altre,
i a l'hora de jugar sempre teníem un company amb qui jugar,
imaginar-nos situacions, competir tota hora.
L'Adrià i els seus germans eren molt més grans que ells,
i aquesta distància també era molt més gran.
Llavors, no tenia ningú que l'emputxés quan no tenia tantes ganes.
En canvi, jo i el Pau ens teníem sempre una a l'altre.
Hi va haver un moment molt aviat de la carrera del Pau
que va ser seleccionat pel draft,
i la família ho va deixar tot i us en vau anar tots cap allà.
I tu també tenies la teva carrera,
els teus pares devien tenir la seva feina,
l'Adrià encara era un nen, i tots cap allà.
Ara que tu tens fills, tu ho deixaries tot
i te n'aniries a l'altra banda de l'OCEA
per una carrera esportiva amb tota la família?
M'hi hauria de trobar.
Crec que són decisions que les has de sentir,
són difícils d'imaginar.
Els meus pares van...
El Pau va demanar una miqueta, va ser un canvi d'última hora.
El Pau va demanar als pares de fer aquest esforç.
Primer era més temporal del que anava a ser,
era per una època, després ja ens vam adaptar,
i jo m'hi vaig quedar dos anys, que tampoc era la idea.
La meva idea era estar un any i tornar.
Després ja tornes i els pares es van quedar allà
fins que jo vaig tornar el 2008, imagina't.
Des del 2001 al 2009, aquells vuit anys es van quedar allà,
doncs eren 7 i escaig,
i després jo vaig tornar a Memphis i es van quedar allà.
A més, va coincidir que vaig anar per la mateixa ciutat
que hi havia els meus pares als Estats Units.
I tu volies anar als Estats Units?
O potser amb 15 o 16 anys que devies tenir...
Jo tinc la vida amuntada a Catalunya
perquè el meu germà ho peti, no?
No ho plantejava, crec que va ser una oportunitat familiar
de viure una experiència nova, de conèixer una cultura diferent,
que, òbviament, era cridanera, no?
Des d'aquí no hi havia molts jugadors europeus
que estiguéssim allà i en pau d'aquest nou grup
que podia sortir i viure una experiència com a família
que d'una altra manera ha sigut difícil viure.
Clar, sempre has estat el germà del mig
i tota la vida t'han comparat,
que tu tens una trajectòria impressionant,
tens un anell, tens medalles, tens de tot, no?
Aquesta comparació sempre ha estat sana?
O hi ha hagut vegades que has tingut la sensació
que mai assoliré el pau?
És que no ho he plantejat mai així.
Jo sempre ho he viscut amb naturalitat,
que soc el germà del pau.
Sí, és que és una obvietat.
Vaig sortir del ventre de la meva mare,
el meu pare és el mateix pare,
com a conseqüència som germans.
No tinc aquesta percepció.
Però sí que a vegades entre germans hi ha aquesta rivalitat,
hi ha aquestes relacions de gelosia.
Potser és la inseguretat.
Si no estàs molt a gust amb tu mateix o amb qui ets,
jo sempre he estat molt a gust amb la meva personalitat.
Sé que soc diferent, o tinc una altra personalitat,
que en pau.
I sento un tio superafortunat,
no només per ser el germà del pau,
sinó per ser com soc i molt a gust amb la meva dona,
amb els meus fills, amb la meva identitat,
que potser no és tan exposada com l'alpau.
Som als Suplements, som a Catalunya Ràdio,
som a Girona, a Fontajau,
xerrant amb el Marc Gasol després d'un entrenament.
Escolta'm, Marc, serà la teva última temporada o no?
Aquesta edat, amb 38 anys,
és molt possible que moltes no en quedin,
llavors intento gaudir de cada moment com si fos l'últim.
Gaudeixo de l'entrenament d'avui,
gaudeixo de quan he de viatjar amb els companys,
però quan arriba una edat,
quan arriba una edat, òbviament,
vas tancant etapes
i vas intentant il·lusionar per altres etapes, no?
I la prioritat d'un ja, el bàsquet o l'esport professional,
el que li has de dedicar per gaudir és molt difícil,
és molt difícil de mantenir.
Et fa por la retirada? No, no, no, por no.
Por no, perquè, com t'he dit abans,
em considero una persona molt afortunada
i sé que tinc un repte molt gran per endavant
amb el club i amb altres prioritats més personals,
i sobretot amb la feina o la dedicació que em porta a ser pare.
És per mi molt important donar el temps
que li vull donar als meus fills i a la meva dona.
T'ha canviat molt la vida, ser pare?
Sí, les prioritats canvien moltíssim.
Crec que ja estarà molt dit,
però deixes de ser protagonista únic de la teva vida
i passes a ser una miqueta un complement
i tot gira en torn a ells.
Quan no tens fills no ets conscient que pugui arribar a passar.
Almenys jo no ho considerava mai
amb la dedicació que em porta a l'esport professional
que hi hagués algú que aconseguís treure't aquell objectiu davant.
Crec que els nens amb la seva manera de ser
i la responsabilitat que tens cap a ells,
la responsabilitat que ells tenen cap a tu,
la dependència, generen aquest sentit molt responsable
i que estiguis molt per ells.
La Júlia en té 8 i el Luca en farà 6 ara al març.
T'agradaria que juguen a bàsquet? No, no juguen a bàsquet.
Que facin el que vulguin. Que facin el que vulguin.
Sí, sí, els dos han fet escalada, fan escacs,
han fet taekwondo, algun dia fan futbol,
i quan volen fer bàsquet em poso a allà a jugar més,
però no els ho obligaré.
Clar, la gran té 8 anys,
vol dir que una part important la vau passar als Estats Units
o al Canadà.
De vegades voltaves molt, devies passar moltes nits fora de casa,
perquè el calendari de l'NBA és terrorífic.
Sí. Com ho portaves, això?
Per aquest mateix motiu vam tornar.
Podria haver estirat algun any més la carrera allà i jugar...
O jugar o estar en algun equip NBA un parell d'anys més,
però el projecte aquí a Girona...
I estic tan vinculat, implicat, que ja em tirava molt.
I el fet, també, de viatjar només un cop cada 15 dies
m'ajuda, doncs, a...
Doncs a dilluns a divendres a estar molt pendent de la família.
Sou de Sant Boi, heu viscut molts anys a Barcelona,
i el teu enamorament és amb Girona, no?
Que suposo que haver ran de la teva etapa a la Casbahio.
Crec que amb qui no t'has acabat d'entendre va ser amb l'Ivanovich,
potser?
No, eren moments esportius que l'equip necessitava
jugadors amb més experiència, més formats,
o almenys ell considerava això.
I jo encara no estava preparat. Jo heu de passar un procés de minuts.
Però vas venir aquí i vas explotar de cop,
i molta gent va dir, ostres, no ens l'hem explotat, el Barça, aquest noi.
Però al Barça hi ha una exigència que s'ha de guanyar,
i s'ha de guanyar allà,
i abans no es té la paciència amb els joves joves,
i sobretot, almenys a l'espai que jo vaig viure,
que un projecte nou com el del Dusk,
que veníem d'un any anterior,
que el Pesis ho havia deixat a principi de la perdemporada,
es va passar Joan Montes, va vindre també Manolo Flores,
i es va fitxar en Dusk.
Aquell nou projecte no es té tanta paciència amb els joves,
és coherent i normal.
I per què ara que has tornat has decidit fer-ho a Girona
i fer aquesta aposta de propietari, president, jugador...
No ha estat ara, el club el van enfondar el 2014,
i era un club molt enfocat a la base, a formació,
perquè creia que, ho deixo pensant,
que els fonaments d'un club de bàsquet
passen per la mainada,
i per inculcar uns valors i una manera de fer,
una manera de jugar a bàsquet,
que els ajudi a formar-se com a persones.
Llavors, els primers anys,
vam estar els primers tres, quatre anys només amb Canalla,
després ja li volíem donar sortida als nanos,
i vam fer un primer equip,
a la quarta divisió, a Eva, el 2017-2018,
i a partir d'aquí ja vam anar per el que té, també.
Ets competitiu, la gent del club ja començava nostre,
el primer equip, a veure cap on va.
El segon any ja estàvem a l'Eplata,
llavors vàrem integrar un club amb Cep Girona,
que ja portava molts anys aquí fent feina a nosaltres,
i vam créixer 18 equips més,
i passàvem ja tinent molts i molts nens, 250 nens,
i aquest any hem iniciat el procés amb l'Uni i amb la Laia Palau,
on s'ha integrat també,
doncs ho hem començat i hem iniciat l'etapa del bàsquet femení,
que nosaltres teníem molt clar.
Això és el que no entenc,
perquè vaig venir fa un any aquí amb la Laia Palau,
l'Uni Girona és el mateix club que el Bàsquet Girona?
L'Uni Girona són el primer equip de bàsquet
que combateixen també aquí a Fontajau.
Llavors tenim aquest projecte conjunt,
amb la Laia, que forma part de...
és la directora esportiva de la base,
que és de Bàsquet Girona,
i, òbviament, amb ells també, però que és un projecte de conjunt.
I ara us trobeu amb el futbol i el bàsquet
a la primeríssima divisió.
Quin dels dos equips, el futbol i el bàsquet,
patirà més per tenir la permanència?
No entenc tant de futbol com de bàsquet.
No podria dir, jo quan els vaig jugar,
la proposta de futbol que fan és molt bona.
El Michel crec que és un tio valent,
que té una identitat pròpia,
i fa angoix veure'ls combatir la gran majoria dels partits.
A vegades, òbviament, em sembla que no surten bé les coses.
Ho fan molt bé.
Jo no penso mai en nosaltres com a patir.
Si estàs tan pendent de la classificació,
deixes d'estar pendent de coses importants
com els entrenaments i la millora constant.
Llavors, si perds el focus d'aquesta millora,
doncs als partits ho passaràs malament.
Una persona com tu, que econòmicament és evident
que tens la vida solucionada perquè has guanyat molts calés,
com te'ls vols gastar, aquests calés?
Perquè això ho deus haver de pensar, també.
Quines prioritats tens? Els vols invertir en un club de bàsquet?
Ja ho hem fet, ja ho estem fent.
Perquè ja us heu perdut molts calés, suposo.
No considero una pèrdua de calés, considero una inversió.
Invertir en un lloc que t'ha portat moltíssim,
en una manera de fer,
en donar un projecte esportiu a la ciutat de Girona...
A la ciutat de Girona, ara som 130 treballadors al club.
Quan van començar érem 6.
Ara ja en tenim 130 nòmines.
I penquem molt i ens agrada i estem molt implicats.
Llavors, des de jo fins al nano més jove
que treballa de forma parcial aquí,
doncs estem a tope aquí.
Anyores una mica, una mica, l'stape al centre,
o t'hagués agradat un final una mica diferent,
menys marcat per les lesions amb els Lakers?
No, no, no.
Vaig donar-ho sempre...
Totes les projectes que he entrat o he fet
sempre m'he buidat
i el moment que jo veia que no era suficient,
doncs tancava la porta i marxava.
Llavors va ser així a l'etapa dels Estats Units.
El moment que vaig veure que el que jo podia portar
ja no em compensava a mi, ja no em feia feliç,
és el moment de tancar la porta i no passa res.
Però amb tota la tranquil·litat del món i normalitat,
sense cap mena de drama ni volta de fulla,
comences un altre moment de la teva vida
amb moltíssimes coses positives,
que era tornar aquí, fer alguna miqueta fora de normal,
que era jugar al Bàsquet Girona a la segona divisió,
passar dels Lakers a agafar un autobús i anar-me...
Allà va ser brutal.
...a Palència a jugar després de 12 hores,
doncs sí, no és habitual,
però tenia ganes de fer-ho
i era el moment, potser, vaig plantejar-me el no jugar més,
l'any passat, però em va motivar tant,
perquè anava molt més enllà de jugar,
anava més enllà de simplement fixar sis telles,
es tractava de liderar un grup de nanos,
d'aplicar una forma de fer i de viure el bàsquet personal,
i que millor que fer-ho amb exemple.
Clar, et podies haver quedat a Estats Units
després de tants anys vivint-hi, no?
No, no.
Ho tens molt clar, però...
La meva dona és de Sant Boi, també.
Els dos teníem molt clar
que volíem que els nostres fills...
El Luca va néixer allà, a Memphis,
la Júlia va néixer a la maternitat a Barcelona,
perquè era setembre,
però teníem molt clar que volíem que els nostres fills
creixessin aquí, a prop dels seus avis,
i ho teníem claríssim des del primer moment.
I amb el Pau, amb això també coincidiu?
El Pau és classea dona, és americana,
i la dona, com us podeu imaginar,
tira molt.
Et va agradar com es va retirar el Pau,
amb aquell acte al Liceu?
Tu t'ho imagines una mica així, perquè...
És que al final...
Primer, no entro jo a jutjar mai,
jo sempre intento gaudir del que...
I al final és el seu moment,
i ell tira com el fa.
Crec que va ser un moment
que representava molt com és el Pau
i el que ell volia.
És un acte que està pensat,
i és un nano que li fot molt de cap el que vol fer
i com vol que quedi,
i em va agradar, va ser maco,
em va representar una miqueta el que és el Pau
i com li agrada fer les coses.
I va ser fantàstic que pogués acabar el Barça.
Sí, clar, per ell era...
Semblava difícil el seu moment,
perquè tenia una lesió complicada,
que a més hem compartit,
perquè jo he tingut la mateixa lesió
i és una lesió complicada,
que en el moment que li va passar,
jo volia acabar combatint, que li feia il·lusió,
i el tio, ja et dic,
va guanyar la lliga,
va ser un tio important,
i ara ja et dic, ara et dic el golf,
hi ha pocos a més.
Clar, tu, tots dos porteu una pila d'anxa
fotent-li una tralla al cos.
Brutal, no?
No sé si això us passarà factura.
Bueno...
Fa por, això?
No, no, perquè com deia abans,
és que ets conscient
de què passa i com passa,
el tema, quan un cop ho deixes,
segurament t'has de cuidar més, perquè fas més gran,
i estàs conscient que prepares el cos
ja no per jugar, sinó que el prepares
per tenir qualitat de vida.
Però està clar que hi ha un...
hi ha un peatge que hauràs de pagar
d'articulacions i de dolors,
però pel que tinc entès,
els jugadors que es van retirant,
els dolors van desapareixent amb el temps, també.
I recordo el Pau, el canvi físic que va fer,
perquè quan jugava al Barça era molt primet
i va arribar a menys fís i es va inflar de cop.
Això també et va passar una mica a tu?
O sigui, és un tema de gimnàs?
Sí, se li dona molta importància,
perquè...
allà la lliga és molt més física
i llavors t'adapta una miqueta, no?
Preparen el teu nivell,
com ho hem de fer perquè el jugador
arriba a aquest nivell òptim
que necessitem.
Després, els estius, quan jugues a la neva són més llargs,
perquè normalment la temporada acaba,
sobretot els primers anys que no guanyàvem
a principis d'abril,
llavors fins al octubre no començava abans la lliga, no?
Començàvem al setembre, però fins al octubre no començava la lliga.
Això et donava molts mesos intremig
per fot-hi, doncs,
unes èpoques de gimnàs importants
amb objectius,
i amb molta disciplina,
amb molta regularitat, i això sempre ajuda, clar.
On the bright side of the road.
We'll be lovers once again.
On the bright side of the road.
Darling, come with me.
Will you help me show my love?
From the dark and lonely street
To the bright side of the road.
Com veus la Copa del Rey?
La Copa del Rey sempre és xula.
Sempre és un torneig que té una identitat molt guapa,
que genera un ambient especial entre les aficions,
i contenta que es faci aquí a Badalona, clar.
Veus algun favorit o vas amb algú?
Et ve de gust que guanyi el Barça o...?
Home, el Barça, perquè està el Juanqui allà de jefe,
i sempre em ve de gust.
Hi ha molta gent allà a la casa
que m'estimo moltíssim.
La iògica sempre diu que el Barça o el Madrid
han d'estar allà a la final
per pressupostos que dupliquen, tripliquen
i quadripliquen alguns dels participants.
Però el mago de la copa és això que és.
El favorit no sempre guanya.
Vaig acabant, però l'Ernest Macià,
que és un home de bàsquet de Catalunya Ràdio,
pregunta-li al Marc si diu
que a l'estiu hi ha seleccions catalanes.
A veure, on som a l'estiu, no?
Exacte. On seràs a l'estiu? Et faria il·lusió?
Quan et juga, a veure, això.
Quan et juga, a veure, això.
M'ha dit que a l'estiu hi ha seleccions catalanes.
Pregunta-li al Marc si la selecció catalana pot comptar amb ell.
No sé qui és l'entrada.
Si no ho saps tu...
M'estàs fotent preguntes, no saps ni on és,
ni què és l'entrada, ni quan és.
No puc agafar coses
que no tenen res per agafar ara mateix.
Marc Gasol, moltes gràcies, molta sort.
Et vindrem a veure un dia i molts ànims.
Que vagi molt bé. Recupereixs aviat.
Merci. Una abraçada.
Fins aquí el programa d'avui.
I com hi pots participar, dijous vinent,
a la Targa de Catalunya Ràdio.
Les rebaixes de vets arriben a la fi amb els millors descomptes.
Estalvia fins a un 60% en matalassos, bases, coixins i roba de llit
de les millors marques.
Comença a descansar de veritat
amb els últims dies de rebaixes de vets.
Entra vets, conès, i troba la teva botiga més propera.
Ja fa un any que les seves vides depenen de trobar un refugi.
Aquesta nit,
Ricardo Estrell cara a cara amb el col·lapse d'Ucraïna a TV3.
Un any en guerra.
TV3 i Catalunya Ràdio sobre el terreny.
El Teatre Nacional de Catalunya presenta Desdèmona,
una versió d'otelo que, a través del circ, la música i l'humor,
ens explica el clàssic de Shakespeare
des de la mirada femenina de Desdèmona.
Del 22 de febrer al 5 de març, el TNC.
Més informació a tnc.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
El 26 de febrer, Titelles, Pam i Pipa presenten Mira News,
el teatre auditori de Calafell.
Un espectacle suau i poètic.
Una metàfora de la vida i una alegoria de la natura
plena de personatges, colors i cançons cantades en directe.
Més informació a escenafamiliar.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.