logo

El suplement - Catalunya ràdio


Transcribed podcasts: 931
Time transcribed: 38d 16h 9m 47s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Bon dia, són les 7, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Dissabte, 22 d'abril del 2023.
Aquesta ha estat una setmana molt especial pel suplement.
Bé, anem amb l'apartat Premi a l'Excel·lència.
Aquest és ben parit, eh? Ja ens el donaran algun dia.
A veure, per un espai consolidat d'entreteniment i informació...
del cap de setmana que ha estat conduït per Xavier Solà,
Núria Ferrer, Tatiana Sisquella, Sílvia Copolo, Ricard Ostrell,
i des de l'estiu del 2018 per Roger Escapa,
Premi a l'Excel·lència als 35 anys del suplement de Catalunya Ràdio.
Ja us sentiu amb aquesta magnífica presentació dels companys del búnquer.
Aquest dijous de la nit vam recollir el Premi Ràdio
a l'Associació de Catalunya a l'Excel·lència
pels 35 anys del suplement.
Ho vam fer acompanyats de bona part de les veus
que s'han posat al cap davant del programa.
Ara heu de pensar una cosa, eh?,
rellevar un presentador com el Xavier Solà davant del suplement,
després de 20 anys de programa, feia una mica de respecte.
Ell des del minut 1 va donar suport.
Moltes gràcies a tothom d'aquells moments de sensació
de recollir un fruit pel que mai m'hagués imaginat que em trobaria.
La ràdio s'estima i s'estima d'una manera que és difícil d'explicar.
Em fa molt de goig que sigui un premi a un programa d'equip,
perquè a la ràdio la fem les persones en equip.
Xavier Solà, Núria Ferrer, Tatiana Sisquella,
aquí no oblidem, Sílvia Còpulo, Ricard Ostrell,
no em canso de repetir que posar-se al cap davant
d'un programa que va néixer quan jo encara era la panxa de la meva mare
és una sort immensa,
i encara més comprovar que tenim tan bona salut.
Ho certifica l'EGM, que s'ha fet publicar aquesta setmana,
que diu que cada setembre ens acompanyeu 351.000 oients
i cada diumenge 316.000.
Grans audiències que s'assumen al consum també extraordinari a internet.
Però dels Premis RAC encara ressonen també aquestes paraules.
I quins 25 anys ens esperen? Doncs molt fàcil.
D'aquí o no dos anys tindrem el xat GPT,
jo me n'aniré cap a casa i tindré un relleu del que és el versió RAC.
Des d'aquí, moltíssimes gràcies pel premi, gràcies a l'equip,
i si em permeteu, avui el dedico a l'Antoni Clapés Andreu.
Gràcies.
La norabona al Toni Clapés premia el millor professional de ràdio,
merescudíssim, referent indiscutible,
esperem que el seu vaticini sobre el futur de la ràdio no es compleixi,
i per molts anys, també, a la resta de premiats.
Salut i ràdio a tothom. Som el Suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El Suplement, amb Roger Escapa.
Bon dia, Neus Bonet. Bon dia, Roger Escapa.
Bona nit.
De seguida, al Suplement,
sentirem els familiars d'usuaris de residències geriàtriques
que estan satisfets per la investigació de les 55 morts d'avis
durant la pandèmia a la residència de Palau Solità i Plagamans.
Tant el jutge com la fiscalia veuen indicis de delicte en la gestió de la Covid
i ja han citat a declarar davant del jutge el director i dos metges del centre.
A Covelles, al Garraf, si barata que l'Ajuntament
que impedeix l'accés al sistema informàtic.
Els atacants es van posar en contacte ahir amb l'Ajuntament
per donar-los instruccions per un possible pagament de rescat.
Els Mossos d'Esquadra ho investiguen.
Sant Jordi, de tres dies, bones sensacions dels llibreters
de cara a la diada, que és demà oficialment,
però aquestes últimes hores ja es veuen roses i llibres a tot arreu.
Sí, ahir ja es van posar les primeres parades
amb molt bona resposta del públic.
Segons el director general de Negocis de l'Avacus,
l'Ajuntament va fer un pagament per sobre de les de l'any passat.
I avui, en aquest informatiu, sentirem Mishima,
que celebra la nit de les roses a la Paloma i que fa vibrar el públic.
La banda barcelonina, un pler de música, de poesia,
la sala més solera de la ciutat,
on ha repassat els èxits del seu disc,
l'Aigua Clara, que celebra un any i els temes més clàssics de la banda.
Empat a 0, un Balcadís a casa,
continuen descens l'Espanyol
després de la setena jornada de Lliga Seguida sense guanyar.
José Lu va enviar una pilota al pal,
un altre al trepasser,
i li van anul·lar un gol per fora de joc.
Ara la permanència està a dos punts,
però en funció dels resultats de la jornada podria estar més lluny.
Per cert, el Girona avui també busca certificar aquesta permanència.
Ho farà aquesta tarda al camp del Valladolid?
Un rival precisament de l'Espanyol per la permanència.
El partit és a dos quarts de set i el transmetral tot gira.
A les 9, Madrid-Celta i Pedri de Jong
ja poden jugar demà amb el Barça contra l'Atlètic de Madrid.
Un quart de cinc de la tarda al Camp Nou.
L'equip femení del Barça.
Avui juga l'anada de les semifinals de la Lliga de Campions.
Chelsea-Barça a dos quarts de dues d'aquest migdia
i per Catalunya Ràdio a Moixoala i Clàudia Pina ja disponibles.
Bon dia, Enric Agut. Bon dia, Roger.
Quin temps farà avui?
Doncs mira, la notícia és que plou en algunes comarques ara mateix.
La notícia que tenim està plovent a comarques de Lleida,
cap al nord del Sagrià, Noguera, també als Pallars,
a la Vall d'Aran, de moment, 12 litres a Viella,
6 al Pont de Suert, 2 al Montsec d'Ares.
Aquest matí, aquest front,
pot deixar alguns ruixats més dispersos
a la majoria de comarques de Lleida,
de manera més puntual en altres punts interior.
A la tarda, les pluges es poden estendre més
en aquestes comarques de Ponent, també del nord del país,
al Perineu, però a Perineu també n'arribaran.
Algun ruixat per tota la Catalunya central,
en canvi, cap a comarques com la Costa Brava, Cosa Central,
ben poca pluja arribarà.
Localment, la precipitació pot anar acompanyada d'alguna tempesta,
a Cala Marça, cota de neu baixant cap als 2.200 metres,
la temperatura diurna, comarques d'interior, baixarà,
perquè hi haurà núvols i també alguns ruixats,
i demà, per Sant Jordi, el front s'allunya,
puja la temperatura diurna,
i al matí farà sol amb alguns núvols,
i a la tarda sí que poden repetir-se alguns ruixats cap al Terts Nord.
Ara mateix, Girona, 13 graus, una fagrira fred,
Lleida, 14, Tarragona, 15, com Barcelona.
Avui, al Suplement...
Avui a les 9 al Suplement, Artuli amb l'Oriol Marc del Nació,
la Núria Martínez Riol de Público, la Núria Oriol del Diari Ara,
amb la Maica Navarro a les 10 fent l'Hora Negra, i després...
Quina beguda tindrà a ser tota la vida...
Fa tota una setmana al Suplement compartíem taula
amb el Peyu, l'Ada Parellada i el Roger Carandell,
que, per raons ben diferents, cap d'ells tasta l'alcohol.
Avui conversarem sobre aquesta qüestió amb Flora Saura,
companya periodista, presentadora de televisió,
que durant molt de temps
ha tingut una relació complicada amb l'alcohol.
Com fa que no ho veus, ara, Flora?
Crec que farà... El setembre farà 4 anys.
4 anys?
4 anys, que vaig deixar de beure alcohol.
Déu-n'hi-do, 4 anys.
Sí, sí, sí, però si ho compares amb tot el temps que he estat...
He estat bevent...
No penso tornar a beure mai més.
A banda de ser el títol, el títol és l'última ressaca,
o una cançó de Mishima,
també serà el títol que porta el proper Sense Ficció,
aquest dimarts a TV3, que es qüestiona la fina línia
entre beure alcohol de tant en tant o acabar caient en l'alcoholisme.
Un consum que es pot descontrolar,
en parlarem avui a dos quarts d'ons amb la Flora Saura,
la presentadora d'aquesta peça, d'aquest documental,
del Sense Ficció.
Dia a les 11.
Blai, tu t'enfies dels humans? Eh, que no gaire.
Avui, al capítol del comunista,
ens trobarem a les consultes dels audiences
a l'atenta mirada d'un convidat misteriós
en un dissabte on també xerrarem amb la Mamarazzi Lorena Vázquez,
perquè aquesta nit en Aubregona Telecinco ha tornat a ser notícia.
Descobrirem per què avui, al llarg d'aquest programa,
on també tindrem el Pep Noguer, acompanyat del Jordi Roca,
un home a qui fa poc li ha canviat la vida,
ja que ha recuperat la veu.
Tot això i molt més en aquest dissabte de ràdio Dissabte de Suplement.
Mitzquart de vuit.
L'informatiu del suplement.
Els familiars d'usuaris de residències geriàtriques
estan satisfets per la decisió d'investigar judicialment
la mort de 55 avis
a la residència de Palau Solità i Plagamans durant la pandèmia.
Tant el jutge com la fiscalia veuen indicis de delicte
en la gestió de la Covid
i ja ha citat a declarar davant del jutge el director
i dos metges del centre.
Sí, tots tres declararan a aquesta tardor,
segons ha avançat la Ràdio Municipal de Palau
i han confirmat fons pròximes al cas Catalunya Ràdio.
Les morts van passar durant la primera onada de la pandèmia
a la primavera del 2020
i els familiars es van queixar de falta d'informació
i transparència per part dels responsables del centre.
Denuncien versions contradictòries
entre els que deia el centre
i els certificats de defunció que els donaven.
També situacions de descontrol i de confinament incorrectes.
En declaracions al Catalunya Night de Catalunya Ràdio,
els familiars celebren que el cas acabi amb mans a la justícia,
però insisteixen que se senten abandonats
per part de les administracions i de la justícia.
Maria José Carcelenes,
directora de la coordinadora de familiars de residències 5 més 1.
Això que fem ara és una gota en l'oceà,
en l'oceà de la injustícia.
És evident que s'han arxivat
pràcticament totes les milers de denúncies que s'han posat.
S'han estat arxivades al conjunt de l'Estat, també a Catalunya.
Millor ens agradaria que el que s'està fent aquí
s'hagués fet a moltes altres residències.
La residència de Palau Solitai plegant juntament amb la de Trim
és on van morir més persones durant la pandèmia.
En aquell moment, el director de Residencia al Palau,
Lluís Montserrat, va assegurar que havien aïllat correctament
els residents amb símptomes però que no disposaven de testos
i no podien saber amb seguretat quina era la causa de la mort.
L'Ajuntament de Covelles ha patit un ciberatac
que impedeix l'accés al sistema informàtic.
Els atacants es van posar en contacte aquest divendres
amb l'Ajuntament per donar-los instruccions
per a una possible pagament de rescat.
Els Mossos d'Esquadra ho estan investigant.
Corresponsal, el Garraf Montse Janer.
Està afectada l'atenció presencial,
però segueixen actius tant la web
com la administració electrònica.
L'atac de ransomware ha encriptat dades
que afecten tota la xarxa interna de l'Ajuntament.
Demanarien rescat per desencriptar-les,
però l'Ajuntament no ha obert l'arxiu
dels segrestadors informàtics
on hi havia instruccions que els feien seguir
i ho ha posat en coneixement de seguida
dels Mossos d'Esquadra i de l'Agència de Ciberseguretat.
L'alcaldessa, en Rosa Funoll,
ho ha confirmat a Catalunya Informació.
Els 3 dies sense treballar,
que han trigat molt a dir que demanaven rescat,
fins al migdia, que normalment ho diuen a primera hora,
ha sigut un atac molt important.
Hi ha actuacions com empadronar o fer els cens
que ara no es poden fer.
L'Ajuntament assegura que té còpies de seguretat.
S'està treballant per posar un servidor nou
i s'hi estaran tot el cap de setmana.
No saben si dilluns o dimarts ja podran treballar,
però de moment els treballadors han hagut de marxar a casa
per seguir operant a distància.
Dues persones han mort
i més de 10 han quedat ferides
en un incendi que es tenia en un restaurant italià de Madrid,
situat a la plaça de Manuel Becerra,
al districte de Salamanca.
6 dels ferits estan greus
i els altres 4 han quedat ferits lleus.
El foc va començar a sobre a les 11 de la nit
i es va estendre molt ràpidament.
Se n'investiguen les causes, tot i que alguns clients expliquen
que el flamejat d'unes postres va arribar
al sostre del restaurant i es va estendre de pressa,
perquè tant el sostre com les parets
estaven cobertes de plantes artificials.
Segons els serveis d'emergències,
l'incendi va començar a prop de l'entrada del local
i això va complicar molt la vacuació de les víctimes.
I ara us expliquem que la Generalitat
ha lamentat la falta de planificació
de la Confederació Geogràfica de l'Ebre
i assegura que la manca de valentia
l'ha portat a restringir l'aigua dels regans.
Sí, la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà,
admet que els regans tenen tot el dret
a accedir a un model de regadí responsable.
Ha posat d'exemple la necessitat de modernització
del canal d'Urgell i ha assegurat
que el govern s'ofereix a sufregar el 60% del cost.
No només reivindiquem la modernització d'aquest canal,
que és l'únic canal important i gran
per modernitzar l'estat espanyol,
sinó que ens brindem, com a Govern de Catalunya,
a signar un conveni de l'estil
que vam signar amb el de Pinyana,
on la Generalitat hi posaria el 60%
i tenim el pressupost, que són 138 milions d'euros.
Les comunitats de regans
treballaran coordinades amb les cooperatives.
També volen demanar assessorament a l'IRTA,
l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària,
per disposar d'eignes i coneixements
davant d'un escenari molt incert.
Bones sensacions dels llibreters de cara a demà
per la diada de Sant Jordi.
Els llibreters que ja poden obrir parades
viuen aquest dia amb molta expectació
i amb més il·lusió que mai.
Després que l'any passat va ser un Sant Jordi
marcat per una impressionant pedregada.
A les 12 del migdia Barcelona va cloure una pedregada econòmica més
i fa volar pels aires el programa especial
que teníem organitzat al centre de Barcelona, Neus.
Sí, hi ha molt bona sintonia entre les llibreries,
que també veuen molt bona resposta per part del públic.
Ho explica la directora d'una llibreziolanda bataller,
que a més té clar com serà aquest Sant Jordi.
Serà el Sant Jordi de les nostres vides.
La sensació és que després de dos anys pandèmics
i del darrer any, que també va ser preciós,
però que vam tenir tornados, van tenir pedregades,
vam tenir tot el que vam tenir,
la sensació és que tothom s'hi està abocant encara més que mai.
Les ganes són màximes i des del gremi confien
que sigui el Sant Jordi més gran de la història.
El director general de negocis de la BAC,
Uriol Soler, explicava ahir el matí de Catalunya Ràdio
en una conversa amb escriptors
que abans que hagi arribat al dia, les vendes ja van molt bé.
Sempre fem la suma de l'1 al 30 d'abril
i aquest matí anàvem un 30% per sobre de l'any passat,
i l'any passat va ser el nostre millor Sant Jordi de la història.
Segurament s'anirà lentint, perquè diumenges vendrà menys,
perquè els diumenges sempre van una mica pitjor i tot això,
però diumenges de Sant Jordi...
Sí, però els diumenges de Sant Jordi sempre van una mica pitjor.
Però així tot, l'acumulat serà molt bo i té molt bona pinta.
Segon Soler, estem en un molt bon moment pel món del llibre,
i també destaca que la quota de mercat d'Amazon
ha caigut un 2,5% gràcies al potent sistema català de llibreries.
A tot això, que és any, està previst que per Sant Jordi
es venguin 6 milions de roses,
de les quals una tercera part sortirà de Mercabarna Flor.
El gremi de floristes de Catalunya fa una crida
a la compra de roses en floristeries i parades.
Així ho ha fet el seu president del gremi de floristes Joan Guillén,
que ha defensat que el sector necessita vendre
per millorar la situació que pateixen després de la pandèmia
per l'encariment dels subministraments i la guerra ucraïna.
D'entrada tindrem 6 milions de roses aproximades al carrer.
I sí que això, l'última vegada que va acabar el diumenge a Sant Jordi,
va ser l'any 2017, no vam arribar a aquesta xifra.
I per part nostra, anem a batre el rècord del diumenge.
Aquesta és la nostra voluntat. Per què?
Perquè hi ha ganes de celebrar Sant Jordi en plenitud.
I aquestes ganes crec que ens donaran una diada molt important.
La presidenta de Mercabarna, Montserrat Ballarín,
és optimista pel que fa a la venda,
perquè, segons ella,
s'hi afegeix l'hàbit de regalar més d'una rosa a la mateixa persona
i la intenció de convertir la jornada en un reclam turístic.
Els floristes també el que han començat a fer
és integrar aquests turistes a la diada amb les roses embolcallades
que també fan en els embolcalls referència a la ciutat de Barcelona
perquè també els turistes es puguin portar aquestes roses a casa seva.
La majoria de roses, un 62%, arriben de Colòmbia.
Només el 3% serà de producció local.
La resta venen de l'Equador i els Països Baixos.
Es continuen imposant les vermelles seguides de les blanques
i arriben els colors terrosos i els llampans,
com el groc, el carabassa o el lila.
A mi em continua agradant la rosa vermella de tota la vida.
A mi també.
A un quart de vuit del matí us expliquem també
que un mes vista de les eleccions municipals del 28 de maig
s'ha intensificat la presència de dirigents polítics espanyols,
tant del govern com del PP,
en l'edició d'aquest any de la feria d'abril de Catalunya,
que ahir va obrir portes.
De fet, és portada en bona part dels diaris.
Parc del Fòrum de Barcelona, Oriol Pujador.
El president de la Generalitat, tres consellers,
el cap de l'oposició al Parlament
i gairebé tots els alcaldables a l'Ajuntament de Barcelona.
També la presidenta del Congrés, Maritxell Batet,
el ministre de la Presidència, Fèlix Bolaños,
i el cap de l'oposició al Congrés, Alberto Núñez Feijó.
La feria d'abril fa 50 anys.
El cap de setmana de Sant Jordi i un mes
per les eleccions municipals.
I això ha multiplicat la presència política,
l'encesa de les llums.
Els discursos oficials,
missatges sobre la convivència i la Catalunya real.
Escoltem el president de la Generalitat
i el ministre Bolaños.
Sense el que representa la feria d'abril
i la cultura andalusa-Catalunya,
sense tot aquest llegat,
no entendríem la Catalunya d'avui dia,
la Catalunya contemporània.
Per tant, és una riquesa que hem de seguir cuidant
i que volem acompanyar.
Esta es la Cataluña que convive,
la Cataluña que acoge distintas lenguas,
distintos acentos,
de la inició de la feria d'abril.
El conseller de la presidència de la Junta d'Andalusia,
també present a l'acte d'inauguració,
ha volgut acabar el seu discurs
amb un Visca a la Verge de Montserrat
i Visca a la Verge del Rofeo.
CUPRA representarà ja aquest 2023
la meitat de la facturació de SEAT.
Ho ha avançat el president de la companyia
a la presentació del CUPRA Tabascan,
el primer subelèctric de la marca
que es començarà a produir a finals d'aquest any a la Xina.
CUPRA ha fet una de les presentacions més espectaculars
que recorden en el món del motor
segons les desenes d'experts
que han presenciat la presentació del Tabascan,
el primer subelèctric de CUPRA,
la marca atrevida i rebel de SEAT,
tal com la defineixen des del mateix fabricant.
El Tabascan, dissenyat i desenvolupat amb Arturell,
es produirà a la Xina
segons el president de SEAT i de CUPRA, Wayne Griffiths.
El motiu principal és que la planta catalana
encara no estigui electrificada
i que Volkswagen té les seves sinergies a la Xina.
El Tabascan no es vendrà de moment en aquell país,
sinó que s'exportarà cap a Europa.
CUPRA presumeix ser la marca europea que més creix.
L'any passat va vendre
250.000 vehicles i, d'ansar de la seva creació,
n'ha venut més de 300.000.
La presentació del Tabascan s'ha fet
en un hangar de l'antic aeroport berlinès de Tempelhof,
en un xou que ha mostrat l'aposta
per l'esportivitat de CUPRA,
coincidint amb la celebració del circuit de Fórmula E
en aquest mateix aeroport aquest cap de setmana.
Gràcies, Oriol.
I ara marxem fins a Londres
perquè el viceprimer ministre britànic Dominic Raab
ha dimitit després que un informe independent
ha confirmat que es va comportar de manera intimidatòria
amb alguns dels seus subordinats.
Una actitud que hauria tingut els departaments que va dirigir.
Coia Ballester, bon dia.
Bon dia.
Riccissuna, que el primer ministre del Regne Unit
feia un moviment ràpid i nomenava els substituts
per tallar ràpid la polèmica,
però cert és que el seu equip de govern
i també el Partit Conservador perden una peça important.
Dominic Raab, que també va ser madreta de Boris Johnson,
ha estat acusat d'assetjament laboral
als tres departaments pels quals ha passat.
Després de vuit denúncies formals,
es va obrir una investigació independent
que ha conclòs que en diverses hores
va actuar d'una manera intimidant
i també insultant
en el sentit de fer comentaris crítics poc constructius.
Raab, a la carta de denúncia,
qualifica les conclusions de l'informe de defectuoses
i apunta que la gestió pública tindrà un problema
perquè l'informe, a sota el seu parer,
segons el seu parer,
fixa el llindar d'assetjament massa baix.
Aquest és el tercer membre del govern,
Riccissuna,
que el primer ministre perd en els últims sis mesos.
El primer ministre perd en els últims sis mesos.
El primer ministre perd en els últims sis mesos.
Mishima versionant el Flowers de la Miley Cyrus.
Mishima ha tornat a fer viure aquesta nit la Paloma
amb música en directe a la banda barcelonina
i poesia a la sala més solera de la ciutat
amb una festa dedicada precisament a Sant Jordi i Mar Ruïd.
Mishima ha creat una festa dedicada
als llibres i l'amor a la Paloma.
Tot i que la sala va reobrir per cap d'any,
aquest és el primer concert que s'hi fa des que va tancar fa 16 anys.
La data coincidia amb el primer aniversari del seu darrer disc,
L'aigua clara, però el públic ha vibrat de debò
amb els temes de tota la vida.
El bloc central estava format per Manteix la primavera,
Cercle ibreu, Gospira Estel o carícia,
els vesprets verds,
l'aigua clara i l'aigua clara,
Cercle ibreu, Gospira Estel o carícia,
els vesprets verds,
un tros de fang o quina begut.
Felicitat probablement nostàlgica entre un públic
que es movia entre els 30 i els 40 i escaig.
L'arrec de final abans dels bisos era de traca,
ossos dins d'una caixa, la tardesclata,
qui més estima i l'olor de la nit.
I encara falta una sorpresa quan han tornat a l'escenari.
Roses, una versió de flowers de Miley Cyrus.
La festa ha començat amb literatura,
versos i fragments d'herrelats,
recitats per Mònica Batet, Marti Sales,
els que els amora, la Maria Sevilla
i part dels diners recaptats
es destinaran a la Fundació Arras.
7 i 20, el tren dels llacs
gestionat per ferrocarrils de la Generalitat
encet avui la temporada d'estiu 2023.
És el primer viatge de l'any d'aquest trajecte turístic
entre Lleida i la Poble de Segur
que tindrà fins a 27 circulacions
entre el tren històric i el panoràmic,
corresponsal al Pallars Josep Rubira.
Hi ha 22 circulacions, mentre que el tren panoràmic en farà 5.
Aquest transport surt de la plana de Lleida
fins al Tre Pirineu, amb 17 estacions al llarg del recorregut,
passant per 40 túnels i 75 ponts.
És un viatge que permet gaudir d'unes vistes úniques
sense haver de baixar del tren
mentre ens endinxem a la història del territori,
gràcies al guiatge que es fa durant el trajecte.
Destaquen localitzacions tan emblemàtiques
com la Poble de Segur, Sales de Pallars,
la Torre de Capdella o Gerri de la Sal.
Abans de la pandèmia, aquests trens
portaven més de 7.000 passatgers cada any,
les xifres que es van anar recuperant gradualment,
i l'objectiu d'en guany és assolir-lo del tot.
Emili Monzó, cap d'aquesta línia,
en declaracions a Catalunya Informació.
Aquest any el que fem és recuperar
l'aforament total del tren històric,
280 places totals disponibles.
Farem un any més una circulació
en les periods de major calor,
les dues últimes setmanes de juliol
i les dues primeres d'agost amb el tren panoràmic,
i bàsicament seguim gaudint de la resta de valors
i d'actius que podem observar
en el dia a dia també de la línia Llega la Pobló.
Un paisatge fantàstic, un entorn privilegiat.
Aquest tren turístic circularà els dissabtes,
entre el 22 d'abril i el 28 d'octubre.
Els viatges poden adquirir en vent d'articipada
o a la botiga on-line.
L'informatiu del suplement.
Es presenta la comissaria de Blanes,
una noia, com una amiga en el cas de la presumta víctima,
per denunciar la desaparició de la seva germana.
És divendres 11 de maig del 2007.
La desapareguda és una noia dominicana
que es diu Maria Núñez.
Maria Núñez, exerció la prostitució,
feia servir un àlies, un nom, que és Dayana.
La Maria havia quedat amb un noi.
I manifesta en tot moment que ha tingut contacte
amb l'amiga, amb Nilda, en aquest cas,
però no amb Dayana.
O sigui que Dayana no l'ha trucat, que no ha vingut.
Què li ha passat a la Maria Núñez?
Aquest dissabte a les 9 del vespre a Crims.
Amb Carles Porta.
I també en podcast, a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Crims, el programa més escoltat en la seva franja.
De planeta Terra només en tenim un.
Però hi ha tants mons com persones.
El món de la Susana, el de l'Òscar, el de la Maria.
Ecosistèmes valuosos que cal assegurar.
I magessa assegurances.
Protegim el teu món.
Empresa col·laboradora del Pla 2030 de suport a l'esport de base.
Ho sabem totes les persones que estimem?
Una noia s'instal·la al pis de la seva àvia, a París,
i en descobreix els secrets.
Per Sant Jordi, la nova novel·la de Xavier Bosch.
32 de març.
Un llibre d'univers.
Fantàstic és viure aventures que mai havia somiat.
Fantàstic és aconseguir ballar una corea impossible.
Fantàstic és gaudir i aprendre amb l'estiu esteu.
Les colònies de la gene.
Reserva plaça a xanascat.gencat.cat barra estiu esteu.
Generalitat de Catalunya.
La possibilitat de dir-ne casa.
La gran novel·la de Marta Oriols.
Conmovedora, delicada i honesta.
La possibilitat de dir-ne casa.
De Marta Oriols, un llibre de proa.
El 28 de maig, se celebren les eleccions locals i autonòmiques.
Si aquell dia estàs lluny del teu poble,
de la teva terra, de la teva ciutat,
o alguna cosa t'impedeix anar a votar,
ho pots fer per correu.
Sol·licita la documentació necessària fins al 18 de maig
a qualsevol oficina de correus.
La rebràs de manera gratuïta al teu domicili.
28 de maig, eleccions locals i autonòmiques.
Per correu, el teu vot té tot el seu valor.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
L'Espanyol encadena la setena jornada de Lliga Sense Guanyar
continua en zona de descens
quan té només vuit jornades per davant.
Bon dia, Albert Benet.
Bon dia, Espanyol zero, cadis zero a Cornellà al Prat.
El primer punt sumat
des de l'arribada de Luis García a la banqueta,
un punt de nou possibles amb ell.
Una oportunitat perduda
contra un rival directe, directíssim per la permanència,
i jugant a casa.
José lo va enviar una pilota al pal,
una altra al traveser,
i a més a més li van anul·lar un gol per fora de joc.
Aquests dos pals a la segona part van impedir la victòria.
Luis García.
Ha sido una pena, ha faltado lo más importante.
Creo que en la primera parte hemos estado
totalmente nerviosos con el balón, la situación...
Todo creo que emocionalmente
nos ha faltado un poco más de calma ese primer tiempo.
En el segundo tiempo sí que hemos estado muchísimo más calmados
y generando multitud de situaciones de gol.
A Cornellà al Prat hi van anar 28.500 persones.
És la millor entrada de la temporada.
L'Espanyol està provisionalment a dos punts de la permanència,
una diferència que es podria mantenir o fer més gran
en funció dels resultats d'aquesta jornada.
Per això l'Espanyol estarà molt i molt pendent
de la segona part de l'arribada de Luis García a la banqueta.
Per això l'Espanyol està provisionalment a dos punts de la permanència.
Per això l'Espanyol estarà molt i molt pendent
entre avui i demà de quatre partits
amb la presència de quatre dels rivals
per a aquesta permanència.
Avui, Almeria a l'Ètic Club de Bilbao a un quart de cinc,
l'equip andalús és l'equip que marca en aquests moments
la permanència amb 30 punts,
dos més que l'Espanyol,
i Valladolid Girona a dos quarts de set.
Demà, dos partits més.
Mallorca, Getafe i Elch, València.
El Valladolid Girona el transmetrà al Totgira de Catalunya Ràdio.
El Girona busca una victòria
que no només li aniria molt bé a l'Espanyol,
sinó que també pràcticament certificaria
ja la permanència de l'equip gironí.
Un girona que és nou, amb 38 punts,
i havent sumat vuit dels últims dotze en joc.
Tot i això, el tècnic Michel Sánchez
es mostra prudent, remarca
que encara els queda feina per fer.
Portem quatre partits sense perdre
i volien continuar a la meva tècnica.
I l'objectiu no està fet.
Quan arribem als 41, anirem a por més.
Michel recupera Calens i Reiner,
però perd per lesió Borja García i David López,
a més d'altat i castellanós,
i bueno per sanció.
També avui al vespre, a les 9,
juga el Madrid-Celta, el Santiago Bernabéu,
abans del Barça Atlètic de Madrid de demà,
que ja podran jugar tant Pedri com de Jong,
d'Embele, en cap de setmana.
El Barça Atlètic de Madrid de demà
i el Barça Atlètic de demà,
que ja podran jugar tant Pedri com de Jong,
d'Embele encara no.
Carlo Ancelotti, l'entrenador del Madrid,
descarta llançar la tovallola,
tot i els 11 punts de desavantatge respecte del Barça.
El Barça Atlètic de Madrid
demà al Camp Nou a un quart de cinc.
I avui un dissabte ha marcat també pel Chelsea-Barça
a l'anada de les semifinals
de la Champions femenina,
amb dos quarts de dues del migdia
i amb transmissió de Catalunya Ràdio.
Jonathan Giralde, tècnic blaurana.
Ochoala i Clàudia Pina ja estan disponibles.
El Chelsea, per la seva banda,
tindrà les absències de jugadors importants,
com Bright i Kirby,
tot i que recupera Harder.
I a la Lliga, llevant les planes,
juga al camp de l'Alaves al QE.
L'equip de Sant Joan d'Espí té dos punts de marge
sobre el descens.
Avui ha jugat les semifinals del Godó de tenis,
que dibuixa en una possible final
el Caraz Sissi Paz.
Avui el Caraz, l'actual campió del torneig,
s'enfronta a Evans,
mentre que Sissi Paz busca un lloc
per a la final contra Mosseti.
Sissi Paz va eliminar ahir en dos sets Àlex de Mignaur,
Evans va superar en tres parcials Francisco Cerundolo,
i el Caraz es va desfer
d'Alejandro Davidovic en dos sets,
en una victòria que va valorar així
en declaracions a televisió espanyola.
Tampoc ha sido sencillo,
también había rachas de viento,
los dos no hemos adaptado a las condiciones muy bien,
Álex también tiene un repertorio muy amplio de golpes,
te puede meter cualquier golpe imposible.
El torneig d'estudiar també de tenis
ajustada a eliminació als quarts de final
de Paula Badosa,
amants de la número dos mundial Sabalenca.
El Barça d'en Vol continua intractable
a la Lliga Azobal,
tot i que ja és campió matemàtic des de fa setmanes,
26a victòria,
amb 26 jornades per l'equip laurana
després d'imposar-se de 13 gols
per 43 a 30 al Logroño.
El Barça d'Eduquai Patins,
el seu capità, Sergi Panadero,
ha renovat fins al 2024.
A la Lliga ACB de bàsquet,
doble partit avui en presència catalana,
corresponent a la 29a jornada,
Girona Granada, 14è,
contra 16è,
i Barça Gran Canària, el primer,
davant del setè.
Són dos quarts de vuit del matí. Xavier Moret, bon dia.
Bon dia.
Què tal, Xavier?
Molt bé.
Avui marxem a un lloc ben fred. On ens portes?
A les Illes Svalbard.
Les Illes Svalbard.
Un arxipèl·lic al cor de l'Oceà Glaciadàrtic
i al nord de Noruega,
que significa la costa freda.
És el lloc habitat més proper al Pol Nord,
on només hi ha tres illes habitades.
Spitsbergen, Lidia,
l'illa de l'os i Hopen.
En aquest indret, la població és tan petita
que els ossos polars superen en nombre les persones,
que són unes 3.000.
La gran majoria dels habitants són russos,
tot i que a les illes hi viuen
més de 40 nacionalitats diferents.
D'altra banda, és un lloc per seure en silenci
sota l'immens cel polar,
il·luminat per les aurores boreals.
I ja he rot.
Ja can tenke spekulere.
I que alt can bli moklart.
Avui hi hagem fins a la fi del món a les Illes Svalbard,
una arxipèl·lica pertany a Noruega,
que és a tocar del Pol Nord
i que s'havia estrepitzat més d'una vegada, tu.
Sí, ha anat tres vegades,
perquè m'agrada molt aquesta part nòrdica.
Estan a mil quilòmetres del cap nord de Noruega,
per entendre'ns.
Hi ha uns 1.300 del Pol Nord.
O sigui, mig que mentre, Noruega i el Pol Nord.
Hi ha estat tres vegades,
la primera el 2007 i l'última fa tres anys.
Són moltes illes, però n'hi ha tres que són més grans, no?
Sí, n'hi ha tres d'habitades,
i sobretot la més gran és on hi ha la capital Longyearbyen.
Clar, són noruegues des del 1920,
bàsicament perquè abans no era zona d'habitats,
fins que no es va ben bé descobrir què hi passava allà,
i algú hi va plantar la bandera.
Com va anar això, Xavier?
Sí, és clar, és una zona que era tan a prop del Pol Nord
que durant un temps no li interessava a ningú,
fins que van descobrir que hi havia unes mines
que podien donar molts diners,
i a més a més últimament els científics
els interessa molt aquestes zones
per estudiar el canvi climàtic,
i tot i que els russos hi tenien mines allà,
la sobirania va passar a Noruega el 1920,
i encara continua sent noruega,
tot i que els russos es neguen a abandonar
una de les mines que hi tenen.
Aquí sí que has de triar una estació ben...
només si deu poder anar a l'estiu, no?
Bé, hi pots anar a l'estiu i a l'hivern,
però a l'hivern sí, esclar,
ja està més amunt del cercle polar àrtic,
i llavors a l'hivern està fosc,
a partir d'un determinat mes no veus el sol,
però llavors ho organitzen un festival de jazz
que té molta vidilla allà,
i a més tens l'avantatge de veure aurores boreals espectaculars,
que allà és molt fàcil ser fosc tot el dia,
i estar a prop del Pol Nord pots veure aquestes aurores.
Jo al setembre, normalment hi he anat a l'estiu,
que és quan els barcos poden navegar per arribar-hi,
i et pots trobar que al fior d'on hi ha la capital
estigui congelat i no puguis avançar.
Entenc que només hi pots arribar amb vaixell, res d'avió, eh?
Sí que hi havia, sí, sí.
Des de Tromso hi ha un vol que et tarda unes dues hores o tres, potser.
I aeroport i totes, sí.
Sí, sí, a l'aeroport, a la cinta de maletes,
ja hi ha un os polar dissecat
que et verteig que arribes a un lloc límit.
Sí, el que passa amb mi al setembre, en ple estiu,
encara era d'estiu,
em va nevar i va fer un fred de sota zero bastants greus.
O sigui que inclús a l'estiu et pots trobar que hi fa bastant fred.
Però és una natura d'aquestes estremes
que trauen molta gent i sol haver-hi molt turisme.
Clar, quina vida tenen, aquesta gent que viu allà?
És gaire diferent de la nostra?
Mira, jo hi anant les tres vegades, com et deia,
i cada vegada veig que està més poblada,
perquè Longyearbyen és una ciutat petita de 2.000 habitants,
però hi van molts noruecs joves
que tenen relació intensa amb la naturalesa.
Llavors hi van molts ecologistes,
i amb nens petits, que és el que em sorprenia,
allà hi ha una guarderia i els veus els nens al pati,
equipats amb gorros, guants i anoracs gruixuts,
però diuen que és la manera d'estar en contacte amb la naturalesa.
Llavors Longyearbyen, la capital,
que és el lloc on fas més vida, hi ha una barreja de miners,
perquè continuen havent-hi mines,
i la ciutat està travessada per grans estructures,
amb vagonetes, que ja no estan en bus,
però que recorden els vells temps miners.
Després hi ha molts científics estudiant el canvi climàtic,
i després hi ha ecologistes que troben que aquesta terra extrema,
com passa a Alaska, és el que els provoca més.
Escolta'm, de seguida entrem amb la vida en aquesta capital,
amb Longyearbyen, que al final és una capital de 2.000 habitants,
com expliques, però et vull preguntar
per uns altres habitants de les Svalbard, que són els ossos polars.
Sí, sí, sí, els ossos polars.
Molta gent hi va per veure ossos polars.
No són fàcils de veure, però n'hi ha el doble de habitants,
o sigui que n'hi ha molts.
Així és com al continent ja no hi ha ossos polars a la part noruega,
a les Svalbard és on n'hi ha més,
i llavors hi ha molta gent que fa expedicions per veure'ls,
però és clar, són perillosos,
perquè sortint de la ciutat de Longyearbyen
és obligatori anar amb escopeta o amb un guia que porti una escopeta,
perquè a vegades s'acosten allà els ossos polars
i han matat més d'una persona.
Fa uns anys vam matar, quan jo hi era,
amb un campista anglès de 18 anys,
que havia anat allà pensant-se que era un jardí preciós i edènic,
i no, són perillosos, jo els he vist de lluny,
però no els he vist de prop.
No t'has atrevit a acostar-t'hi gaire, eh?
No, és que tampoc podia,
és que són ells els que t'han d'acostar a tu,
quan tenen molta gana, diguem-ne,
llavors quan s'acosten a la ciutat,
i quan hi ha més risc que se't puguin...
crospir, diguem-ne.
Parlant de menjar, què es menja a les Svalbard?
Bé, el menjar de les Svalbard és el típic de Noruega,
o sigui, molt salmó, molt peix, també el rent,
perquè a part dels ossos polars hi ha molts rents
que es poden caçar lliurement ja durant la temporada,
llavors et trobes carn de rent bona,
i hi ha un restaurant molt interessant, que es diu Croa,
que ja té ambient de pioners,
o sigui, amb pells d'os penjades a les parets,
i amb escopetes antigues,
i uns grans finestrals per quan hi ha l'aurora boreala,
la puguis veure sense passar fred.
Llavors allà et serveixen això, salmó, sobretot,
i uns grans bistecs de rent amb patates,
i tenen, curiosament, al Croa, un bar,
on al centre hi ha una estàtua del Lenin,
un bust del Lenin voltat d'ampolles de whisky.
O sigui, tot indica la barreja aquesta que tenen les Svalbard,
d'una banda aquest gust rus de les antigues mines,
com Barentsburg o Piramiden,
i, d'altra, l'arribada actual de molts turistes,
que, com que no paguen impostos,
es troben que allà la beguda i tot és més barat.
Què és el museu de les Svalbard? Què hi trobem allà?
Què s'exposa?
És un museu molt ben fet, està com tota la capital,
i llavors et trobes una visió,
tant dels primers exploradors que van arribar allà
i que van anar cap al Pol Nord,
com sobre la fauna, com sobretot els ossos polars,
hi ha estàtues d'ossos polars, o ossos polars dissecats, millor dit,
i llavors et trobes mapes que et van explicant
i una cronologia de com s'ha anat,
diguem, arribant la gent a les Svalbard,
i com el seu passat miner va fer que et fos, de cop i volta,
un lloc important,
i el primer que hi va arribar
és un nord-americà que hi va posar una mina,
i es deia Longyear Bien.
Longyear, millor dit, bien és el poble de Longyear.
Longyear sembla que vol dir amb anglès enllarg,
i sembla un nom així, és poètic,
però no és el cognom del primer miner que hi va haver allà.
Tenen vi, no?
També tenen molts vins diferents, no, a les Svalbard?
Bé, no és que el tinguin, és que els importa, en clar,
perquè hi ha un restaurant que es diu Huset, allà als afores,
que tenen un celler dels més importants de Noruega,
o sigui, que et trobes sorprenentment,
però esclar, els preus també són alts,
perquè són vins estrangers, vins francesos, espanyols, italians,
i sí, hi ha un altre pub al centre de la ciutat,
que tenen una selecció de whiskeys, també importantíssima,
importantíssima,
et sorprèn molt veure com l'alcohol acotitza molt,
deu ser cosa del fred.
Som a Catalunya Ràdio, avui amb el Xavier Moret,
trepitjant les Illes Svalbard.
No veig que el te tregui
En sol, xim, stoc
Voi a res qui que l'enge
Això m'ha deixat de pasta de cacauet, Xavier,
perquè un fet força sorprenent
és que des del 1950 a les Svalbard hi ha una llei
a la ciutat Segons,
la qual tots els habitants estan obligats a migrar abans de morir,
és a dir, està prohibit morir-s'hi, a les Svalbard.
Sí, està prohibit morir-s'hi.
I és comprensible quan veus un petit cementiri
amb una trentena de creus de fusta antigues,
i esclar, quan van veure que en els cementiris cossos
no es descomponien pel permafrost, pel permagel,
perquè es queden congelats,
van veure que allò podia causar epidèmies,
perquè molts d'aquests cossos
són morts per l'epidèmia de grip espanyola
de començament del segle XX,
i llavors seguia viu tots els virus i bacteris
i el que pugui ser, no?
Llavors, quan et quedes sense feina, has d'emigrar al continent,
i quan et poses malalt, també, t'agaposen amb un avió
i t'envien a Tromso, que és la ciutat amb aeroport més propera,
i llavors no t'hi pots morir.
I, a més, si ets estranger, no t'hi pots quedar a viure,
tampoc, a menys que demostris que tens una feina.
Però si perds la feina, et foten al carrer de les Asvalbard?
Sí, sí, sí, perquè les Asvalbard...
Encara que tinguis...
Per què representa que fas nosa, que no ets productiu?
Representa que... Sí, sí.
Només no volen que hi vagi gent a instal·lar-se sense feina,
si no tens feina, doncs mira, si ets estranger,
si ets noruec, és una altra cosa, però si ets estranger,
hi ha alguns bastants indonesis, ah, indonesis tailandesos,
curiosament, perquè han posat un restaurant tailandès,
i els hotels necessiten gent per treballar,
i molts són tailandesos,
i llavors es queden sense feina fora,
perquè, a més a més, la feina et dona el lloc on viure,
i si et quedes sense feina, no tens on viure,
és una ciutat petita on els habitacles estan molt comptats.
És un lloc curiós perquè és un lloc límit,
o sigui, des de l'ongli ambient,
pots sortir a fer excursió a un caiac pel fiord,
però et pot amenaçar una nevada,
o pots fer excursions fins a la muntanya dels trolls,
però de seguida et trobes com mig metre de neu o més.
O sigui, és turisme límit,
però hi ha molt turisme que li agrada fer això,
excursions amb trineu, amb gossos, amb motos de neu,
i endinsar-se cap al centre de l'illa,
on hi ha un món molt inhòspit,
però que per això precisament atrau molta gent.
Diries que estan fets d'una pasta especial o no?
Sí, jo diria que sí,
perquè els noruecs sempre han estat exploradors,
com la Munchen o com el Nansen,
sempre han estat aquesta mena de gent que ells diuen
que és una cosa que ha heretat dels antics vikings.
Llavors, jo vaig conèixer una noia allà a Noruega,
que li agradava, quan arribava al final de l'estiu,
agafar una moto de neu i endinsar-se en el paisatge
fins a la part nord de l'illa, que era la més inhòspita,
on queda el mar gelat.
Llavors es quedaven allà en una cabanya
fins que passés l'hivern,
i allà amb unes copetes
es dedicaven a fer vida de pioners, a caçar,
i s'enduien algun sac d'arròs i coses així per poder menjar,
però feien una vida autèntica
en què la natura es notava en el seu aspecte més extrem.
I la muntanya dels trolls què és, Xavier?
La muntanya dels trolls està tocada a l'ongli ambient
i és una muntanya propera,
però que diuen que hi habitaven trolls.
Allà a Noruega o als països nòrdics,
els trolls sempre són aquests monstres
que viuen en la naturalesa.
Llavors hi havia pujat, però és clar,
inclús a l'estiu hi pots trobar mig metre de neu,
i costa pujar-hi,
però un cop a dalt et sents també en un paisatge increïble,
perquè l'ongli ambient està entre muntanyes amb un fjord,
i ja des de la muntanya veus la resta de l'illa,
que és un immens camp blanc de neu i de gel
que et deixa ben parat,
i a més a més pots veure alguna fauna d'allà,
com a Díonival o com les guineus àrtiques,
i et vas trobant pel camí,
coses d'aquestes que et fan adonar
que estàs en un país molt diferent.
Si vas pel fjord també veus balenes i moltes aus,
que és el que hi ha a les esbalves.
Especialment el que a mi m'atreia més
era aquest au que emigra de punta a punta del món,
del pol nord al pol sud,
i que llavors ha de fer cada temporada
unes excursions llarguíssimes.
Posem una mica de música per imaginar-nos-ho, va.
A les esbalvers diuen
que hi ha un costum habitual,
que és treure's les sabates no només a casa d'algú altre,
sinó a qualsevol establiment, restaurants, hotels...
D'on ve això, Xavier?
Això és bastant nòrdic,
perquè són cases amb terres de fusta, molt ben escalfades,
i llavors quan hi entres,
com que acostumes a dur les botes
plenes de gel o de neu o de fang,
te les fan deixar,
però a les esbalvers hi havia el tema
que podies dur carbó de les mines
i que, per tant, no es podia llançar,
i et feien deixar les sabates a l'entrada,
i encara t'ho fan deixar avui dia.
I a la localitat fantasma de Piramiden,
això és una ciutat abandonada, no?,
de, precisament, vincular dels miners, no?
Sí, és una antigua ciutat russa
que van deixar de treballar la mina fa uns anys,
però els russos en continuen tenint la propietat,
i és impressionant perquè són edificis de pisos,
uns quants carrers,
una gran avinguda central amb una estàtua de Lenin encara ara,
i a més a més té la particularitat
que les cases les van deixar tal com estaven,
i mires per la finestra i et trobes cases amb mobles,
pianos, biblioteques,
i és com un món postapocalíptic, no?
I és molt interessant visitar Piramiden,
que està al sota d'una gran muntanya
de forma de piràmide, i per això té aquest nom.
I Barentsburg?
Barentsburg és l'altra ciutat russa minera,
aquesta no està abandonada, continua en actiu,
i et trobes, sí, també, una ciutat amb una mina,
amb unes condicions de treball bastant lamentables,
i viuen unes 400 persones,
que els porten, russos, que els porten en vols,
els posen a treballar a la mina durant mesos,
i després els tornen cap a casa,
i impressiona molt veure això,
perquè a la muntanya hi ha algunes frases amb rus,
amb alfabet cirílic,
i també et trobes els bus del Lenin
i banderes russes al mig d'allà.
O sigui, continuen explotant unes mines de carbó,
que molta gent pensa que ho fan per motius estratègics,
per demostrar que han estat...
que tenen certs drets a l'arxipèleg aquest de les Svalbard,
perquè s'hi trobaran a la llarga molts més minerals,
i aquestes zones àrtiques amb el de gel
es converteixen en que seran molt productives.
Parla'm una mica més del Roald Amundsen,
de fet, fins i tot té una pel·lícula,
a l'Explorer de Noruec,
que bàsicament va fer grans descobriments, no?
Ell volia volar el Pol Nord, tenia aquest objectiu.
Ell volia conquerir el Pol Nord,
però se li van avançar els americans,
i no està clar que ho aconseguissin,
però l'Amundsen era un tio molt preparat,
que va conquerir el Pol Sud el 1911,
va ser el primer en arribar-hi,
i després va volar sobre el Pol Nord,
i una vegada lligava el seu sepelin a la ciutat de Niolesun,
que es considera la més al nord del món.
És una ciutat on hi havia uns científics
per estudiar el canvi climàtic de diferents nacionalitats.
O sigui, hi ha l'estació xinesa, l'estació noruega,
l'anglès, l'americana,
i els xinesos, per cert,
hi tenen a la porta dues escultures de llagons,
com si fos un restaurant xinès,
que no van voler inaugurar fins que no arribés això.
I a la sortida del poble et trobes el màstil
quan sobrevolava el Pol Nord, la Montsen,
que, per cert, va morir a prop d'allà,
quan anava a rescatar un italià
que s'havia quedat perdut a la neu,
i al seu avió només van trobar restes,
i el seu cadàver no el van trobar mai.
Hi ha un museu a Montsen, a Tromso,
que és molt interessant de visitar,
perquè et recrea la vida d'aquest explorador.
Xavier, i les glaceres deuen ser impressionants, no?
A mi, les glaceres em deixen parat.
Sobretot quan navegues de Longyearbyen a Niolessund,
que és la ciutat més al nord,
llavors et veus a banda i banda
que poden haver-hi una vintena de glaceres
que escupen el gel sobre el fiord,
i vas trobant icebergs pel camí.
És un paisatge nòrdic d'aquests magnarià únic,
que et deixa... bocabedat.
A més, et trobes restes d'estacions balaneres que hi havia hagut,
i en alguna glacera com la de Nordenskiölt,
jo vaig dormir a la cabanya que hi ha a baix,
hi ha una cabanya ja fixada,
amb cables per evitar el fort vent que no se l'endugui,
i llavors camines sobre la glacera de Nordenskiölt,
lligat amb cadenes i amb cascos,
i et vas adonant de les escletxes que hi ha,
i de tots els colors diferents que té el gel.
És un paisatge únic.
A més, en aquesta cabanya, al peu del Nordenskiölt,
et trobes fotos dels ossos polars que s'acosten fins allà,
jo no em n'hi vaig anar a cap quan jo hi era,
però les fotos miren per la finestra,
pràcticament, per a veure si hi troben a menjar.
Avui, amb el Txell Monet, hem trepitjat les eslògoles,
ho hem de deixar aquí perquè s'ha acabat el temps,
no hem pogut passar ni pel cine ni per la literatura,
però en tot cas, un altre dia parlarem de més ossos polars,
i també alguns llibres que ens hi avoquin.
Xavier, moltes gràcies, una abraçada.
Igualment, fins a vellat.
De seguida tornem al suplement.
El suplement, amb Roger Escapa.
Enguerra.
De la mà d'Enric Calpena,
descobrim uns episodis desconeguts de la nostra història.
El Barça durant la Guerra Civil.
Enguerra, una novel·la fascinant.
Edicions 62.
Des de l'Onze, Catalunya,
et desitgem una bona Diada de Sant Jordi.
Si vols regalar amor, cultura i solidaritat,
apròpat el teu venedor o venedora de l'Onze.
Molta sort i feliç Dia de Sant Jordi.
A tots els que jugueu a l'Onze, ben jugat.
Juga responsablement i només si ets major d'edat.
París era amb nosaltres.
Durant la Segona Guerra Mundial,
junts van descobrir l'amor, la llibertat i París.
La nova novel·la d'Andreu Claret.
París era amb nosaltres.
Premi Ramon Llull.
Un llibre de columna.
Bon dia.
El número premiat en el sorteig del Cuponafo, celebrat ahir,
va ser el...
Onze mil sis.
1-0-0-6
de la sèrie 129.
Pots consultar la resta de números premiats
a JuegosOnze.es.
Avui tens una nova oportunitat
amb el sueltazo del cap de setmana.
Gaudeix del dia.
I ja ho saps, a tots els que jugueu a l'Onze,
ben jugat.
Com som? Els que ens llevem vent d'hora, vent d'hora.
Són les 6 del matí, bon dia, som-hi.
I els que traiem ferro a la vida.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Com som els que som de tardes?
Moment de començar la peratúria.
Els que no estem mai fora de joc.
Sónies, el meu bona tarda.
I els que ens empotem de tot?
Com som els rebels de la casa?
Juliana, bona nit.
I els que t'acompanyen allà on vagis.
Bon dia, són les 7 i així són el suplement de Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio som així.
Som la preferida entre el públic jove.
Som la més femenina.
Som el referent digital i líders en podcast.
531.000 ulls.
Gràcies.
A Catalunya Ràdio som així. Gràcies a tu.
El suplement des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Tres quarts i mig.
Moltes gràcies.
Bona tarda.
A l'escla t de la pandèmia,
tres responsables de la pres película
se seuen al banc dels acusats.
Són els directors de la pres booked
de la pres gratitude.
Dos metges veuen indicis de delicte
de la pandèmia al centre
Estan buscant un servei wineg CCP.
Me'ls preabs el millor de tot l'estona.
El que fa a les floristes preveuen vendre 6 milions de roses.
Un cap de setmana en què també ens fixem en Galícia.
En concret, en Santxenxo, on el rei emerit espanyol,
Joan Carles de Bourbó, participa en una regata de vela.
I anirem a les 9 del matí amb el nostre company de TV3,
el Jordi Gil, que és Santxenxo.
Santxenxo.
Nou atac informàtic a Catalunya.
A l'Ajuntament de Covelles, el Garraf, els hackers,
ja s'han posat en contacte amb el consistori
per oferir un rescat de les dades que han robat.
La fiscalia demana més pena de presó
per una víctima d'una agressió que per l'agressor.
Què ha passat?
Demana dos anys de presó per una dona
que va estampar un got a la cara d'un home
que l'hauria emmagrejat en una discoteca
de l'Hospitalet de Llobregat.
En canvi, només demana un any i tres mesos de presó
per la presumta agressor.
El Regne Unit dimiteix la mà dreta del primer ministre.
Dominic Rapp, després que hagi sortit a la llum un informe
que l'acusa de tractar malament alguns dels seus subordinats.
Un virus està matant els conills del Turaparc de Barcelona.
Es provoca morregis internes.
Han mort una dotzena de la colònia d'aquest parc
a l'altre de Barcelona.
L'Espanyol té la permanència una mica més lluny
després de l'empat a zero contra el Cadis ahir a la nit,
i avui Balladolid Girona.
A dos quarts a set de la tarda el podreu seguir en directe
al Tots Gira de Catalunya Ràdio.
I avui també molt pendents de l'antena de Catalunya Ràdio
de l'equip femení del Barça que juga a l'anada
de les semifinals de la Lliga de Campeons.
La Juala i la Clàudia Pina ja disponibles
i amb la transmissió de la TDG,
amb la Jalmà, la de Nair,
i tots plegats també connectats a l'antena de Catalunya Ràdio.
Gerard Joven, bon dia i bona hora.
Què diuen els diaris avui?
A les portades del periòdico i de la Vanguardia
ens hi trobem fotografies de la inauguració
i de la feria d'abril de Barcelona
per part diverses autoritats polítiques.
Per exemple, el president Pere Aragonès,
la presidenta del Congrés dels Diputats Maritxell Batet,
vestida per l'ocasió,
el ministre de la presidència Fèlix Bolaños,
i el president Pernil i Campanya,
titulat periòdico, desfilada política
a la feria d'abril de Catalunya, diu la Vanguardia.
Portada al diari Ara,
l'Aragó accelera llegim sobre una imatge
on s'hi veu un toro d'Osborne,
una bandera espanyola i uns aerogeneradors.
Ens avancen a la portada d'un reportatge
on expliquen que la situació geogràfica
de l'Aragó impulsa Saragossa com a centre logístic
mentre creixen les renovables
i que Javier Lambant, crític amb Sánchez,
aspira a un últim mandat
amb un discurs fortament espanyolista.
Avui ens ensenyen el paisatge que margeix de l'aigua,
és a dir, els pobles i edificis de Catalunya
que tornen a ser visibles pel buidatge dels pentants.
Pel que fa als diaris que s'aditen a Madrid,
avui el país titula que la Junta d'Andalusia
sobra rectificar sobre el regadiu adonyana.
I expliquen que Juanma Moreno
escoltarà propostes de Brussel·les
i del govern espanyol.
El mundo podemos avisar al PSOE,
només sortirà del govern si el fan fora,
el partit nega que estigui planejant
deixar el Consell de Ministres després del 28 tema
per diferenciar-se dels socialistes i de sumar.
I finalment, l'ABC titula en portada que el PSOE
vota en contra que la Unió Europea
financiï les tanques de Ceuta i Melilla.
Vida social.
Perquè em ves
que és massa lluny de mi
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
Els Amics de les Arts avui pugen a l'escenari a Batea.
Després de preestrenar el seu nou disc,
allà on volia aquesta passada nit a Llinars,
el trio arrenca ara i oficialment
la nova gira al Festival Cruïlla de Oterre Alta,
convertint en cartella amb Miki Puig fent de DJ i M.E. Clan.
Això serà avui el camp de futbol
de Batea a dos quarts de nou del vespre.
Les entrades costen 25 euros.
Sú també estrena nova gira, en aquest cas a Barcelona.
Després d'estar un any recorrent els escenaris
presentant el seu últim disc,
Karaoke, la cantautora torna ara
amb una nova gira batejada com Karaoke All Stars
que inaugurarà el Guitar BCN,
una nit única on actuarà acompanyada d'amics
i on també estrenarà noves cançons.
El concert és a dos quarts de nou del vespre a la sala Polo
amb entrades per 20 euros.
I si estarà només cinc setmanes fins al 19 de juny.
El monòleg escrit dirigit...
i escrit i dirigit per Josep Julien
segueix un actor en hores baixes
que decideix donar un cop de timó a la seva vida
sentint-se per una nit l'heroi a la fuga d'una pel·lícula.
Avui afuncia a les 6 i a dos quarts de nou del vespre
amb entrades per 15 euros.
Nil Cardoner protagonitza aquest text
i és dirigit per Glòria Balanyà
que parla de la vivència de l'amor per part dels adolescents.
Un espectacle que ens acosta el testimoni
de joves famílies i professionals
que coneixen de prop la malaltia i el trànsit final.
Avui hi ha doble funció a les 5 de la tarda
i a dos quarts de nou del vespre
amb entrades per 20 euros.
I els amants del cine tenen una cita
aquest cap de setmana al Barcelona Film Fest.
Que aquest any acollirà artistes de la talla
de Susan Sarandon i Vin Benders.
A més, s'hi farà la preestrena exclusiva
i protagonitzada per Joaquín Fénix, Boat y Némiado.
Es pot consultar tota la programació del festival
a través del seu web.
Bon dia, Marfairon. Bon dia, Roger.
Amb què arribarem avui a les 8?
Doncs arribem a les 8 amb el nou single d'Stay Homeless.
Es titula The Only One
i ja és l'últim avançament del seu proper disc
que es publicarà el 5 de maig i que es dirà Homeless.
Salut i ràdio. Salut i ràdio.
By the way you looked at me
like I'm chosen
like I'm the only one
I could stay up here
with you just floating
until we meet the stars
And I know
it may sound stupid
but I love seeing
our souls get along
Cause the way you looked at me
made me feel
like I'm the only one
Like I'm the only one