This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Núria Pujades.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Dissabte 6 de gener del 2024.
Primer suplement de l'any, avui un suplement de Reis,
amb un format adaptat a aquest dia, que sonarà així.
Avui no tindrem tertúlia d'actualitat.
A partir de les 9 entrarem a les cases de moltes de les cares més conegudes de Catalunya Ràdio
per saber com viuen aquest dia en família
i perquè ens expliquin quines sorpreses els han portat els Reis o no,
perquè no tothom ho celebra de la mateixa manera.
A les 10, com sempre, l'hora negra amb la Maica Navarro,
que ens portarà totes les novetats amb la nova imputació de Rosa Peral,
ara per ocultació de béns, i després el suplement.
Ens visitarà Abram Urriols.
El periodista de TV3 ens explicarà com és conviure amb una malaltia neurològica minoritària.
També parlarem de la publicació del seu llibre,
Una vida a les muntanyes, que relata la història de la pastora Marina Vilalta.
I a partir de les 11, els millors moments que ens ha deixat el comunista aquesta temporada,
un avançament de l'entrevista de Joel Díaz a l'actor Enric Auquer.
Tens patrimoni immobiliari?
Just ara m'acabo de comprar una cosa perquè tenia una mica estalviat.
M'he fet una hipoteca a 30 anys.
Collons!
Vaig estar buscant a Barcelona i em vaig deprimir moltíssim
perquè vaig veure que per tenir un pis de 40 metres quadrats
t'havies de deixar 400.000 euros.
És correcte.
I m'he comprat un cortijo almeria.
I com cada dissabte, a partir de les 12 del migdia,
repassarem tot el que ha donat de si la primera setmana de l'any
en matèria de crònica social.
Bertinos Borne torna a estar d'actualitat ara per la seva no paternitat.
Serà un dels molts temes que ens portaran, com sempre,
l'Alba Riera i la Rebeca Rodríguez.
I acabarem amb el rei de tots els àpats familiars d'avui,
el tortell de reis.
El Pep Noguer ens explicarà com ha de ser el millor tortell,
que, per cert, segueix sent el preferit de la majoria de catalans
per davant del panetone.
Aquest és el menú del suplement d'avui, dia 6 de gener.
De seguida arriba al mans i la música del Miqui Puig i l'Olga Avalós.
Bon dia als que us esteu despertant.
Bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al suplement i tenim esperit de cap a la vida.
de setmana.
El suplement, amb Núria Pujades.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Núria.
Avui, com deies, ens llevem i ho fem amb l'èxit
de les cavalcades dels Reis d'Orient arreu del país,
malgrat la pluja que no ha privat de públic als carrers.
A Barcelona i en altres indrets,
les majestats i les autoritats han demanat que s'acabin les guerres.
Jaume Collboni és l'alcalde de la capital catalana.
I també, majestats, us demanem una cosa molt important.
Sobretot els temps que corren a Europa i a l'Orient mitjà.
la pau.
A Girona, amb el sió, Gaspar i Baltasar han arribat al parc de la Devesa
on han saludat els nens, mentre que a Lleida ho han fet a bord del tren de la Poble.
A Barcelona i Tarragona, els tres de l'Orient han trepitjat terra
després de deixar les embarcacions que els han conduït pel mar fins a aquestes ciutats.
I aquest dia de Reis, com ara també comentaves, Núria,
es menjaran més d'un milió de tortells artesans a Catalunya,
un 2% més que l'any passat, això segons els càlculs dels pastissers.
El tortell tradicional de maçapà i fruita és el més venut,
tot i que també se'n troben de té matxa, de crema, de cacau o de caramel.
Ho ha explicat el president del Gremi de Pastisseria de Barcelona, Antoni Ballar.
N'han fet farcita amb limonpà i té verd massa, amb ganduja,
doncs vam dir, es pot fer quan tu tens la massa bona d'un bon brioix,
enriquit amb mantega i tot,
després pots farcir-lo de la imaginació, pots fer el que vulguis.
Dia de Reis en què la mascareta torna a ser obligatòria
als centres sanitaris de Catalunya pel fort increment de casos de virus respiratoris
i la saturació dels serveis d'urgències.
De moment, a les farmàcies, residències de gent gran i al transport públic,
només se'n recomana l'ús.
En una entrevista aquí, a Catalunya Ràdio,
la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas,
ha dit que els centres sanitaris l'ha de portar tothom,
perquè és la millor manera de protegir-se.
Que el millor és que tothom porti la mascareta,
pensem que en una sala d'espera estem convivint o estem allí una estona
i al mateix temps hi ha persones al nostre costat
que tenen simptomatologia respiratòria.
Per tant, si les persones amb simptomatologia respiratòria
porten mascareta, però nosaltres també portem mascareta,
aconseguim una millor protecció.
De l'àmbit internacional, el Tribunal Suprem dels Estats Units
admet a tràmit el recurs de l'expresident Donald Trump
contra la decisió de la justícia de l'estat de Colorado
de prohibir-li participar en les primàries del Partit Republicà.
El màxim òrgan judicial d'aquest estat va inhabilitar Trump
per participar en la carrera presidencial
per la seva suposada participació en l'assalt al Capitoli.
Fa justament, avui dissabte, 3 anys d'aquell assalt.
El líder de Hezbollah diu que és inevitable
una resposta armada a l'atac israèlia d'aquesta setmana a Beirut,
en què va morir el número 2 de Hamas.
Els caps de la diplomàcia de la Unió Europea i dels Estats Units
visiten aquests dies el Pròxim Orient
per evitar que la guerra de Gaza s'estengui per la regió.
De la crònica política, Junts amenaça de tombar
els primers reials decrets del govern de Pedro Sánchez.
Asseguren que un dels punts de la llei òmnibus
posa en perill l'amnistia
i que el paquet de mesures anticrisi
envaeix competències de la Generalitat
i agreuja l'infrafinançament de Catalunya.
El PSOE, de la seva banda, diu que confia
que es podrà arribar a un acord abans de la votació
la setmana que ve.
Primera jornada de vaga del servei de terra d'Iberia
ahir amb incidències als equipatges,
maletes que es van quedar a terra
o acumulaves als aeroports.
També hi va haver retards o vols sense passatgers.
La companyia, però, destaca que hi ha hagut normalitat
i un seguiment de la vaga del 15%.
Pel que fa al motiu de la vaga,
el líder de l'UGT, Camil Ros,
acusa la companyia de voler fer un expedient
de regulació encobert,
cosa que nega la responsable de Recursos Humans d'Iberia,
Célia Martínez. Els escoltem tots dos.
El dubte raonable és
Iberia ha perdut el concurs
o l'ha volgut perdre
per treure's de sobre
llocs de treball de qualitat?
Cap manera. La veritat és que Iberia
ha apostat moltíssim per les ofertes
de tots els centres de treball.
L'esforç s'ha fet per part d'Iberia
per tots els aeroports
on ens hem presentat amb les llicències.
I Catalunya és una de les comunitats
que més gasten en el sorteig del nen
que se celebra avui dissabte, al migdia.
Es repartiran 770 milions d'euros,
un 10% més que l'any passat.
Catalunya es gasta uns 100 milions d'euros
i se situa en quarta posició
al darrere del País Valencià,
Andalusia i Madrid.
Pel que fa als esports,
el Barça de Bàsquet ha guanyat
el Bascònia per 89 a 85
en partit de l'Eurolliga.
Jean Veseli amb 23 punts
ha tornat a ser el millor jugador
dels Blaugrana.
És la segona victòria consecutiva
dels de Roger Grimau
per començar el 2024.
En futbol, avui és dissabte de Copa del Rei
amb doble participació catalana.
A les 5, Espanyol Getafe
i a les 6, Elge Girona.
I en futbol femení, derbi català.
Primera divisió, a dos quarts de set,
Barça llevan les planes.
I avui també comença oficialment
el Dakar, a l'Aràbia Saudita
i ho fa amb una cinquantena
de catalans participant-hi.
Pel que fa al temps,
ambient fred a aquestes hores
en bancs de boira
en un dia que majoritàriament
serà assolellat i ventós
en què hi haurà nevades al Pirineu
fins als 800 metres.
Demà farà un temps molt semblant
amb ambient fred, assolellat i ventós
i amb nevades al Pirineu.
Creta podria haver estat
el principi de tot.
Una confluència de cultures, d'història
i sobretot també es barreja
la llegenda, els mites.
Aquest Minos, aquesta meravellosa Europa
que és el que ens dona el nom
al nostre continent.
Viatge a la civilització minoica,
Creta, a Mirena Cordon,
doctora en arqueologia i història antiga
de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Els viatgers de la Gran Anaconda,
els dissabtes de 3 a 4 de la tarda
i tota la setmana a l'app i al web
de Catalunya Ràdio.
L'Earth Fry digital de Taurus
per al Jaume.
Carvalgimi ha tret els greixos dels àpats.
La batedora Bapi per la Sònia,
perquè serveix fins i tot per Picagel
i a ella li encanten els mojitos.
I l'aspiradora és com la Homeland Digital Animal Flex
per l'Albert,
que ha adoptat un gust
i no saps com té la casa.
Aquest Nadal troba el regal
per tots els teus a la web de Taurus
o a la teva botiga preferida.
Taurus.
El suplement.
Des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Núria Pujades.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio
els dissabtes a l'hora que encara no ha sortit el sol.
El suplement és sinònim de cultura d'arrel.
Arriba al mans.
Més mans, més arrel.
Més Catalunya Ràdio.
Bon dia, bona hora i bon dia de Reis.
Esperem que tingueu una molt bona festa.
Nosaltres la començarem amb música.
I aquesta és sardana de l'Enric Ortí
des del treball fraternitat
amb les copes l'abisbal jove i la marinada.
Sincerament, Eduard.
d'acció
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
tindrà!
...
...
...
...
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
Almans.
Almans, en parlarem tot seguit amb la directora del Món Casteller,
aquest Museu Casteller de Catalunya,
amb seu avalls al camp.
És la Míriam Mariner. Bon dia, Míriam.
Bon dia.
Molt esperat ha sigut aquest museu.
Molt esperat, sí, sí.
Em consta, nosaltres fa tot just 3-4 mesos que estem treballant,
però em consta que tota la ciutat de l'Angi
i tothom està desitjant que obrin, i ho entenc, ja?
Neix a Valls, en el quilòmetre 0,
però té una vocació totalment nacional i internacional.
Això ho destacàveu molt a la roda de premsa
feta aquesta setmana a la presentació als mitjans.
Totalment, creiem que és un equipament
per divulgar tot el fet casteller,
i també és casa de tots els castellers per conèixer,
més que per conèixer, per trobar-s'hi dins
i sí que donar a conèixer el fet casteller,
més enllà de la pròpia Catalunya.
Parlem del museu en si, la ubicació ja és destacadíssima,
de fet és a 20 passes de la plaça del Blat.
En aquest museu s'ha plantejat, i entrant a Maltemari,
s'ha plantejat fent un recorregut
pels principals valors de l'àmbit castellers.
Jo crec que s'ha fet una aposta molt interessant
amb el tema de la museografia,
perquè, com bé dius, està tota versada
a través d'aquests quatre ítems que hi t'estanis, no?
Es comença la visita amb una sala,
que li diem la sala dels valors.
La sala dels valors no és res més que un audiovisual
amb una pantalla que jo crec que té 30 metres,
sense exagerar,
on quatre persones de diferents colles castelleres
ens expliquen el seu rol dins de la colla,
el seu punt de vista,
també amb diferents experiències,
surt una enxaneta, surt un senyor gran, saps?
Vull dir, molt polièdric en aquest sentit, no?
En un punt audiovisual,
la pantalla es desdobla
perquè la gent sigui conscient de l'alçada real
que té un castell
i pots veure d'aquests 30 metres,
no, d'aquests 15 metres,
30 de castell.
És molt, molt impactant.
La terra d'aquestes sales de vidre
per poder veure realment tota aquesta allarga.
Després, quan surts els valors,
arribes a la sala permanent de l'exposició,
que és més gran,
i és una sala que està dividida en pinyes,
en vuit pinyes.
Li diem pinyes perquè són les estructures circulars
que simulen.
Dins de cada pinya,
hi ha diferent contingut.
Comencem amb el tema
de l'abastiment dels castellers,
que és molt important,
que és el seu vol d'identitat, no?
El color de la camisa.
Hi ha una enxaneta de 3 metres
on es projecta un màping davant
que va canviant el color de la camisa
i darrere tenim la llegenda, no?
De la colla que apartant.
Després tenim una altra pinya
que va de la rivalitat entre colles.
Rivalitat que han ocupat competència, eh?
I això sí que ho parlem bastant.
Aquest és un dels moments més poètics,
potser fins i tot dintre del museu,
perquè aquesta rivalitat està expressada
amb ballarins de dansa contemporània
que porten diferents camises
i es veu això, aquesta rivalitat,
però realment sana, vull dir,
fins i tot portada a la dansa,
en aquest cas, és preciós,
aquell instant.
Et sobta la manera d'entendre-ho.
És preciós i crec que està molt bé
això, no?,
versar el fet casteller amb altres arts.
Em sembla molt interessant
i un punt de vista molt original.
I això ho podreu veure exactament
amb aquesta dansa contemporània molt xula.
N'hi ha una d'interactiva molt interessant.
Toca fer força
i et toca posar-te dintre el castell d'alguna manera.
Totalment.
És a dir, hi ha una on
convidem a tothom que vingui
a posar-se a la pell d'un casteller
i es veu una instal·lació gamificada.
Això vol dir que es pot experimentar.
Puges damunt d'una plataforma
i davant tens una pantalla de cine
i veus quin personatge el castell ets.
Llavors has de fer força i equilibri
perquè no faci llenya, saps?
Has d'estar allà molt àten a la qüestió.
Serà interessant també
veure aquest joc.
Insistim molt en que és un museu
de l'experiència i de l'emoció
perquè realment, és a dir,
no és un museu de quadres,
és un museu per viure,
per posar-te la pell d'un castell.
Tan immersiva i tan experiencial
com la darrera de les sales,
que és impressionant.
És una instal·lació molt, molt...
No sé com definir-la, no?
Jo que he tingut l'oportunitat
de veure-la ja diverses vegades,
sempre s'acabo amb la pell de gallina.
La moció afla de pell.
És una instal·lació 360 graus
i aquí es veu la construcció
i el descarregar castells
de forma polièdrica
des de tots els punts de vista.
Fins i tot a la meitat
d'aquesta projecció
hi ha una estructura
que baixa del sostre
i veus un castell construint-se
a través d'audiovisuals, no?
De totes maneres,
i vau posar molt la...
Abans d'entrar en altres detallets,
vau posar molt l'atenció
que s'ha de un museu viu.
És a dir, hi ha imatges
que estaven repescades
de les últimes setmanes
de les jornades castelleres
que vam poder veure.
I tant.
Tenim tota la intenció
a través de la museografia
d'anar-la actualitzant,
òbviament,
com també de la programació estable
que tindrà el museu
a paral·lel a tota l'exposició, no?
Perquè es puguin nodrir
tant del context
que tenim aquí valls,
d'entitats
i diferents associacions,
com de tota Catalunya.
Sens dubte.
Tenim tota aquesta intenció.
A banda d'aquesta exposició
permanent,
us plantegeu per un costat
un servei pedagògic,
és a dir, visites escolars
que n'hi ha acompanyades
de manerial,
que els nois i nois
poden treballar a les escoles.
També ja està prevista
exposicions,
temporals,
no sé quina línia
d'exposicions
voleu incloure.
L'estem treballant
de totes formes
amb obert
amb una exposició temporal
que es diu Camises,
on hi ha un tandall
engegant el sostre
amb totes les camises
de totes les colles
castelleres de Catalunya,
ordenades cronològicament
per fer una miqueta el mapa
i em sembla
que pot ser una sala
molt interessant
per nodrir això
de contingut al museu
des d'un punt de vista
molt viu
i amb temàtica castellera
que tampoc fins ara
no hi havia una soga
com a tal.
Llavors creiem
que té molta potència.
Estem parlant d'un espai
de més de 2.000 metres quadrats,
2.130 per ser exactes,
amb una superfície
construïda de 2.800 metres quadrats,
molt ben aprofitats.
Els que l'hem pogut veure
ho sabem
que està molt ben trobat,
una inversió impressionant,
però també necessària,
perquè és que
la tecnologia en aquest cas
és de primera ordre
i és al voltant
dels 9 milions d'euros.
I una construcció
que va començar
el 2015,
però deia
la presentació
aquesta setmana,
que és una idea
que neix
ara fa 50 anys.
Ha valgut totalment
la pena.
Em consta
que fa 50 anys
ja es va començar
a parlar
del projecte
del museu
i, bueno,
clar,
a poc a poc
ha pogut ser
una realitat
a poc a poc.
Clar,
és un tema
de moltes administracions,
és un tema
d'ajuntament,
és un tema,
clar,
no és fàcil,
però, bueno,
finalment el tenim noi
i podem estar molt contents.
Les portes obertes,
per tant,
a l'espera de Santa Úrsula
tenir la inauguració oficial,
però ja es pot visitar
amb preus ben assumibles
en aquesta plaça
del Blat de Valls
el món casteller,
aquest Museu Casteller de Catalunya
i també seu
de la coordinadora
de colles castelleres
des de ja mateix.
N'hem pogut parlar
amb la Míriam Mariner,
la directora
d'aquest Museu Casteller de Catalunya.
Gràcies per tenir
la trucada del programa.
Molta sort,
molts èxits
i n'estarem pendents
de les exposicions
i de tot el que genereu
al voltant
d'aquest museu
que es planteja
tan viu
com és el Casteller de Catalunya.
Moltíssimes gràcies.
Recordem això,
que es pot adquirir
l'endrada
a través de la nostra pàgina web
museucasteller.cat
i es pot adquirir
i també la recepció
del museu.
Doncs queda ben clar
a museucasteller.cat
tota la informació.
Una abraçada,
que vagi molt bé, Míriam.
Moltíssimes gràcies.
Tot a la Rèl
a la Ràdio Nacional.
Catalunya Ràdio
40 anys.
Seguim al mans,
seguim a Catalunya Ràdio
amb tota la Rèl
a la Ràdio Nacional.
Un dels punts de vista
que més s'està aplicant,
evidentment,
a la cultura en general
i a la cultura popular
en particular
és el punt de vista
sostenible.
La Fira Mediterrània
n'és una de les capdavanteres
en aquest sentit.
En van parlar al mans
amb la gerent
de la Fundació
de la Fira Mediterrània,
la Lídia Hinojo.
I uns que van fer
una aposta ja fa temps
i mantenen
auditories externes
sobre el desenvolupament
sostenible,
fins i tot,
són la Fundació
de la Fira Mediterrània.
Només cal pensar
el que representa
a nivell de material fungible,
d'edició de programes,
gots,
marxandatge,
publicitat
o bé desplaçaments.
Com la Fira,
encara la seva sostenibilitat,
és un dels objectius
que s'ha marcat
els darrers anys.
Saludem al mans
la gerent
de la Fundació
de la Fira Mediterrània,
la Lídia Hinojo.
Bon dia, Lídia.
Hola, bon dia.
Vosaltres fa temps
que vau apostar també
per buscar
un projecte de valors
al voltant de la sostenibilitat
per desenvolupar la Fira.
Sí, correcte, no?
En els últims anys
el concepte de sostenibilitat
és molt present
a la nostra societat
i tots hem fet
petits canvis
a nivell personal
i nosaltres també pensàvem
com a organitzacions
calia incorporar
la sostenibilitat
en l'estratègia
de la Fira
i aquí és on
vam començar
a fer aquests canvis.
Una de les coses
que més es va notar
pels que hem anat
seguint la Fira
al llarg dels darrers anys
és de cop i volta
al salt al digital
que potser
la pandèmia
també ens hi va abocar
una mica més.
Explica'ns aquestes mesures
més visibles
quines van ser.
Clar, com et deia
ens adonàvem
que ja fa uns anys
teníem una llotxa professional
amb uns estats de cartró
amb uns gots reciclables
i que per tant
de forma natural
diem no estratègica
o pensada
ja estàvem fent
algunes coses
però que ens calia
fer aquest pas més.
llavors nosaltres
vam aprofitar
que estàvem tancats
en la pandèmia
i vam contractar
els serveis
d'una empresa
professional
que ens va fer
un assessorament
en tot aquest tema
de la sostenibilitat
i primer ens va fer
una diagnosi
de dir on esteu
què esteu fent
i llavors
un full de ruta
que ens deia
què és el que
podem millorar
i llavors
eines
que ens permetés
incrementar
la nostra contribució
sobretot
els objectius
de desenvolupament
sostenible
i possibles mesures
que podíem implementar
de manera immediata
però amb l'objectiu
de fer-ho
a llarg plaç
perquè tampoc
pots fer canvis
immediats
d'avui per demà
i mesures
doncs
són mesures
potser simbòliques
però per nosaltres
importants
que anem fent
com no sé
però l'altinament
estem substituint
materials editats
per productes
més sostenibles
les acreditacions
són en materials
reciclats
un any ho vam fer
amb una llavor
que es podia plantar
i aquell paper
de l'acreditació
doncs en podia
créixer una flor
ho fem
amb les banderoles
que posem
les faroles
de la ciutat
doncs són banderoles
amb un material
no tan tòxic
i llavors utilitzen
tints més respectuosos
amb els metis ambients
les bosses
que donem
per exemple
els professionals
acreditats
doncs són
amb cotó
100% orgànic
i intentem contractar
doncs serveis
a empreses
que utilitzen
doncs
llums LED
no?
empreses
de sol llum
o aquest any
per exemple
doncs els grups
electrògens
que hem de contractar
per generar energia
en espais
on són places
els carrers
i per tant
no tenen electricitat
doncs
aquest any
per exemple
vam tenir
un grup electrògen
que a més d'utilitzar
gasolina
feia servir gas
no?
i aquestes són
algunes
de les mesures
que exemplifiquen
doncs
coses
que anem fent
clar
una de les coses
que també
darrerament
us hi heu posat al cap
és que de fet
la fira provoca
molts desplaçaments
aquí també
ja heu fet un estudi
de la petjada
que representa
tot plegat
nosaltres partim
que som una de fira
amb un esdeveniment
que passa en quatre dies
i que per tant
si sostenibles
al 100%
és impossible
però sí que fem
aquest càlcul
de la petjada
de carboni
per intentar
compensar les emissions
que no puguem minimitzar
i com bé dius
doncs
en els professionals
acreditats
quan ells fan la inscripció
els hi demanem
una mica
perquè prenguin consciència
però per també
tenir aquestes dades
de com es mouen
com venen a la fira
utilitzen transport públic
comparteixen cotxe
gasolina
diècel
llavors
amb totes aquestes dades
que recollim
doncs també contractem
una empresa
que ens fa el càlcul
d'aquesta petjada
de carboni
i ens la compensem
ara estem
precisament
en aquest moment
que fa
un més llarg
que ha acabat la fira
doncs que estem
recollint aquestes dades
llavors
un cop sabem
les tones
de CO2
que la fira ha emès
doncs intentem
compensar-les
en projectes
que gestiona
l'oficina de canvi climàtic
de la Generalitat de Catalunya
ja no és només
una qüestió
dels materials editats
del carboni
com bé expliques
que s'emeti tot plegat
sinó que també
poseu
sobre la qüestió artística
el fet de visibilitzar
la problemàtica social
per un costat
i fins i tot
l'ecològica
en els mateixos espectacles
és una qüestió
que també poseu
en valor
nosaltres
quan parlem
de sostenibilitat
sempre ens venen
més les mesures
mediambientals
però nosaltres
pensem
en el que són
els objectius
de desenvolupament
sostenible
els ODS
que per tant
sí que tenen
posen en valor
els temes ambientals
però també tenim
en compte
els socials
i els econòmics
del que passa
a la societat
que és el que vol
reflectir també
aquests ODS
i llavors
nosaltres això
ho veiem
en la programació
artística
si parlem de gènere
si parlem
de joves
també en temes
mediambientals
intentem passar
a temes
que es candents
de la nostra societat
avui en dia
que també es puguin
reflectir d'alguna manera
en la programació
s'ha anat veient
aquesta implementació
de tots aquests objectius
ODS
i tot plegat
en els darrers anys
i segur que anirà creixent
tot plegat
i s'aniran buscant
maneres
doncs de fer
aquesta aplicació
Lídia
creus que les fires
al nostre país
estan fent els deures
en aquest sentit?
Jo crec que tots
fem canvis
com he dit
a nivell personal
a les nostres cases
a les nostres llars
tots hem fet
petits canvis
i amb les nostres
organitzacions
tots som molt conscients
d'això
i tots n'hem fet
petits passos
però ens queda molt
per fer encara
per tant
ens queden
molts deures
per fer
jo sempre dic
que de tots els pressupostos
de tots els esdeveniments
que s'organitzen
ha d'haver una partida
que sigui
per petita que sigui
que pensi
en accions
per poder
fer temes
més de sostenibilitat
però
estem fent els deures
a poc a poc
ens queda molt per fer
i és veritat
que també hi ha
moltes accions
de greenwashing
que tampoc ajuda
però penso
que tenim consciència
d'això
que és el que és important
i a poc a poc
doncs
anar fent petits canvis
que tinguin valor
i el mateix
amb els àmbits
de la cultura d'arrel
un àmbit que vosaltres
treballeu artísticament
clar
hi ha molta feina a fer
hi ha molt de cam a córrer
en el que és
les programacions
de festes
i en el sentit
més de cultura popular
i tradicional
sí
també hi ha molta feina
fer en aquest sentit
perquè són programacions
que normalment
solen ser
més minoritàries
i per tant
la fira
a part de recolzar
aquestes companyies
que treballen
amb la red
la tradició
i la cultura popular
també
és intentar
que programadors
cada cop
puguem visibilitzar
més
aquests tipus
de programacions
en qualsevol festival
en qualsevol teatre
en qualsevol esdeveniment
i això és una feina
important també
que fa la fira mediterrània
Doncs Lídia, gràcies
per explicar-nos
aquests passos
que aneu fent
des de la fira
que heu estat fent
els darrers anys
i que segur
que continuaran creixent
enhorabona
per la feina feta
en aquest cas
Moltíssimes gràcies
Vintena temporada
del Mans
a Catalunya Ràdio
amb Quim Rotllant
a Catalunya Ràdio
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Paradís inundat!
Paradís que s'ha inundat!
Fins demà!
Es déus del silenci ja arriben, fan tard.
Esferes són plenes d'humans continguts, refugis, antenes i llots ben perduts.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
vine!
Les flors,
ja te miren!
ei,
vine!
vine!
vine i canta,
vine!
és quadrat,
a la ràdio...
m'espine!
tinta...
Mos fiam d'espilot i no li hem vist els ulls
Esferes, iglús, ja no hi cap ningú pus
Vine, vine i te fa enlloc
Si ploram, tot és poc
Són cercles i segles cercant el sentit
Esfret dels estals, fats humans ben petits
Tot a l'arrel a la Ràdio Nacional
Aquest és el Mans
Marxem, nosaltres tornarem demà, com sempre
A les 5 del matí
Amb una nova selecció musical del Mans
Ho farem amb aquesta sardana
A temps d'ha nevat amb la cobla
La principal del Llobregat
Que tingueu un molt bon cap de setmana
Que tingueu un bon dia de Reis
El suplement amb Núria Pujadas
Ibrahim Ba estudiava dret a Guinea-Conakry
No me metería en este viaje
No bebería mi pis en un desierto
No estaría en una cárcel en la Algeria
Torturándome desnudo
Va travessar el desert del Sàhara i el Mediterrani
Per arribar a Andalusia
Yo ahí vi una madre dejar su hijo
Por sufrir tanto
Ahí sufres hasta que dejes de sufrir
Tenà igual, vivir o morir
Agus Morales
Director de la revista 5BW
Penso que és molt necessari
Que persones com ell
Expliquin en primera persona
Com és aquest procés migratori
Lara Huerga
Editora de Raig Verde
Ara sí que hi ha un to
Més de denúncia
Però també perquè la violència
Que s'exerceix
És més forta que mai
Solidaris
Amb Mercè Folk
Migracions en primera persona
Dissabte a les 10 de la nit
Lo cuento
Porque lo he pasado
Lo he vivido
Para que lo sepáis vosotros
Descobreix els episodis
Del Club del Quadern del País
On parlem amb els autors catalans
De grans llibres del moment
Gaudeix dels vídeos
De les entrevistes
I els podcasts
De totes les trobades
Al web del Quadern del País
I si encara no t'has apuntat
Al Club de Lectura Mensual
Uneix-t'hi ara
I comparteix la teva lectura
Amb nosaltres
Som al Suplement
Som a Catalunya Ràdio
Camí de les 7 del matí
Aquesta hora
Els dissabtes i diumenges
Repassem
Alguns dels millors moments
De la setmana
Els continguts més escoltats
Al nostre web
Catradio.cat
Barra el Suplement
I a 3CAT
I que podeu recuperar
Quan us vingui de gust
Marina Laminós
Bon dia
Molt bon dia Núria
El cap de setmana passat
Al Suplement
Vam parlar amb l'Alba Parejos
Una jove de Castelldefels
Que va néixer
Amb una malaltia minoritària
Que li fa sortir pigues
I també taques de tot el cos
Ara fa divulgació
I trenca estereotips
A través de les xarxes socials
I així
Ens explica com és
Conviure amb una malaltia
Com la seva
De fet el primer noi
Que jo
Si vaig tenir
Com el típic dia
El meu primer pató
Ell li vaig ensenyar
El que tenia
A l'esquena
De les cicatrius
I ell li va donar
Com molta impressió
I bueno
Fins i tot em va dir
Que no havia d'ensenyar
Perquè això generava
Com molt de rebuig
I bueno
A partir d'allà
Va ser quan jo també
Vaig començar a ensenyar
Encara més la pell
Perquè jo de normal
Doncs l'amagava
Perquè pensava així
Bueno
Doncs la gent no em diu res
Jo ets tranquil·la
Llavors jo no anava en bikini
No ho ensenyava
I a partir d'aquell moment
Doncs jo també vaig començar a ensenyar-ho
I jo pensava
Ostres, ara coneixeré una altra persona
I li he de tornar a explicar tot això
I a veure com reacciona
És a dir, no
Jo necessitava com pau mental
I dissabte a l'hora negra
La Maica Navarro
Va explicar amb profunditat
L'extraordinària fuga
De la presó del Calameco
Del Pastilla
Per primera vegada
Tenia un vis-à-vis
Què va passar?
Hi havia un funcionari
Que et repartia els DNIs
Dels que havien entrat
Que havien deixat el DNI
Recuperaven el DNI per marxar
El que fa
Mentre hi ha aquest funcionari
Que està repartint els DNIs
Es posa just al darrere d'aquest funcionari
Hi ha una petita porta al darrere
I entra per aquesta porta
Aquesta porta
Es separa
Amb un passadís molt petit
De 8 metres
D'una segona porta
El protocol diu
Que totes dues portes
Han d'estar obertes
La segona porta
Que hauria d'estar tancada
També està oberta
I aleshores
Arriba a un únic espai
I veu una valla
Que és la valla
D'accés dels vehicles
Fa la demanda
Saltar-la
I hi ha una parella
De guàrdies civils
Que ja estan a l'exterior
Del recinte
I els agents
Li donen l'alto
I li diuen
Perdoni
Que per aquí no
Ves pel camí normal
I ja pel camí normal
S'afegeixen
Als altres famílies
Que ja han recollit
El seu d'on ahir
I xinutxano
Xinutxano
Xinutxano
Xinutxano
400 metres
Traspàs a la porta
Quan havia caminat
Uns quants metres
Així
Quan comença a córrer
I enganxar-lo
I el comunista
El camarada Joel Díaz
Va rebre la trucada
De la periodista
I escriptora
Samantha Villar
Ah, no ens hem creuat mai
O és que entres per telèfon
Sí que ens hem creuat Joel
Ens hem saludat allà al vestibul
Perdona
Has de dir que era molt fan
Ja, ja, ja
Perdona
S'ha de vendir molt
És que saps què passa, Samantha
Que jo he estat més de 21 dies
Fumant porros a la vida
Bastants més
I llavors
Tinc mala memòria
La memòria és fatal
Què tal van ser aquests 21 dies?
Mira, a mi em van servir de teràpia de xoc
No n'he tornat a fumar mai més de porros
Quina horror
Així t'ho dic
Però sí que crec que
Certs lapsos de memòria
Estan vinculats al consum de cànnabis
Sí, sí
Jo quan més en consumia
D'aquella etapa
Tinc llacunes
Se suposa que un estiu vam anar a Menorca
Amb els amics
No recordo res
I no te'n recordes de res d'aquell estiu?
Ni un flash
Ni un flash
Hi ha un estiu
Que no tinc ni una referència visual
Hòstia, per plantejar-t'ho, eh, també
Podeu recuperar tots els continguts del programa
A través de 3CAT
També a la web
Catradio.cat barra
El suplement
Estrenes
Marta Ferrer, bon dia
Bon dia
Als cinemes hi arriba
Una favorita als Òscars
Los que se queden
Every year at Barton Academy
Students, faculty and staff
Depart the campus
For a two week winter break
But there are always
An unfortunate few
Who have nowhere to go
For the holidays
Pots i a matí
Dominic Cessa
Protagonitzen la nova pel·lícula
D'Alexander Payne
Que explica la història
De la complicada relació
Entre un professor estricte i antiquat
I l'únic estudiant d'un internat
Que es queda a l'escola
Passat tot sol
Les vacances de Nadal
Pregunto para quién serán esas imágenes
Tal vez sean para nuestras familias
A Netflix
Ja s'hi pot veure
La nova pel·lícula de J
A Bayona
La Sociedad de la Nieve
Ho fa després de passar per les sales de cinema
Donant un temps limitat
La versió de Bayona
Sobre l'accident d'avió
D'un equip de rugby uruguai
Als Andes
Als anys 70
Va caminar els Gaudí
Als Goya
I també als Oscars
I a la sala beca
Et posa sobre l'escenari
Picasso, rei, monstru i pallasso
Per tancar l'any Picasso
Que comemora el 50è aniversari
De la mort de l'artista
La companyia de pallasos
Rumi Company
Presenta un espectacle
Que interroga la història del pintor
I les seves múltiples facetes
Des de l'humor i la melancolia
Avui a Funció
A les 8 del vespre
Bon dia, Sònia de Lofeu
Molt bon dia, Marina
Si encara no has anat a dormir
O si t'acabes d'allà
I estàs obrint els regals
Que t'han deixat els reis
Et fem 3 propostes
Avui per Manresa
La primera visita
Al Mat
Al Museu de l'Aigua i el Tèxtil
Ubicat a l'edifici
Dels dipòsits vells d'aigua
Que recollien i emmagatzemaven
L'aigua de la sequia
Al museu
Va ser fundat l'any 1992
Per iniciativa
De l'empresa
Municipals d'Aigües de Manresa
L'Ajuntament de Manresa
I el Museu de la Ciència
I la Tècnica de Catalunya
Amb l'objectiu
De posar en valor
La història econòmica
De la ciutat
Acull 3 exposicions permanents
Que permeten conèixer
La importància de la sequia
Que va fer possible
El desenvolupament agrícola
I industrial
I la cintera
La producció de teixit estret
Obert de dimarts a diumenge
De les 10 del matí
A les 2 del migdia
El preu de l'entrada general
És de 5 euros
3, tarifa reduïda
I podem esmorzar
Dinau
També sopar al restaurant
La Graciosa
El gastrobar
Més graciós
I amb més gràcia
De Manresa
Situat a l'Avinguda
Dels Dolors
Número 70
A tocar de l'Escola de la Saller
I a 5 minuts caminant
Del Parc Can Font
Amb una àmplia carta
Amb tapes, amanides, hamburgueses
I plats a la brasa
I podem tastar
Les puntilles a l'Andalusa
Els nachos
Amb carn i formatge
La galta de porc filatejada
L'hamburguesa
Ceps per vena
O la carbonara
A més
Diuen que fan
Les millors patates braves
De la ciutat
El preu mitjà per persona
És d'uns 15 euros
Obert tots els dies
De les 8 del matí
A les 9 del vespre
I dijous, divendres i dissabte
Allarguen una mica més
Fins les 12 de la nit
Posem-hi música
Quina liada
Serà perquè t'estimo
De matinada
Noto que et necessito
Si et veig somriure
Saps que de com m'animo
Si em sento tan bé
Serà perquè t'estimo
Jo et canto el ritme
Que excita l'algoritme
És primavera
Serà perquè t'estimo
Si agafes ritme
Tot el que vull et rimo
Si et canto un himne
Serà perquè t'estimo
Perquè si som per Manresa
Podem acabar el dia
El concert de Buos
A les 10 de la nit
A la sala Estroica
El grup de Calafell
És el present i el futur
Del panorama musical festiu
Sempre ho han tingut molt clar
Són un grup de festa major
I així ho reivindiquen
I diuen que és el que els fa feliços
Amb més de mil concerts
A les esquenes
I les reproduccions
De les seves cançons
Es compten per milions
El 2023
Van publicar el seu sisè disc
La nit estaca crema
On han experimentat
Amb sons electrònics
I samples
Prescindint dels instruments de vent
La temàtica principal del disc
L'amor
Les cançons
Són una crítica
A com ens relacionem
Avui en dia
Amb les xarxes socials
I els mòbils
I és un disc també
Amb moltes col·laboracions
Núria López
David Ross
Cesc Freixas
Sara Roy
I Pemi Fortuny
A més
La gira estatal i europea
Els ha portat a Euskadi
Al País Valencià
I a les Illes Balears
Però també a Londres
Holanda
Itàlia i Alemanya
Si voleu anar al concert d'avui
A Manresa
Encara queden entrades
Es poden comprar
A la web de bus
Per entre 14 i 20 euros
Doncs amb aquesta energia
Arribarem a les 7 del matí
Amb la versió de la cançó
Serà perquè t'estimo de bus
Que avui actuen
A la sala estroica de Manresa
Tornem de seguida
Que tingueu un bon dia
Que encara estiguis amb mi
Serà perquè t'estimo
Totta la pista s'excita
Perquè necessita
Que ara estiguis amb mi
El Suplement
Ràdio amb esperit
De cap de setmana