A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge 3 de desembre del 2023.
Avui al suplement, tertúlia amb l'Oriol Marc, la Núria Oriols, la Núria Martínez Ribot,
a les 10 de la Setmana Tràgica del Columnista de l'Ul Estret Tornalions,
en un matí de diumenge on conversarem amb Maruja Torres,
una dona que, al llarg de la seva vida professional, sempre ha fet el que li ha donat la gana.
Avui parlem amb ella de periodisme, de comunicació, una conversa sobre viatges,
sobre l'ofici d'escriure, sobre fer-se gran, en definitiva, sobre la vida.
Avui a quarts d'onze, Maruja Torres, el suplement.
I avui també...
Sí, és que els suecs amb la criança ens donen mil voltes, realment.
Avui, en aquest diumenge, al suplement, ens visitaran l'Aina Clotet i el Marcel Borràs,
protagonistes d'Això no és Suècia, la nova ficció de TV3 sobre criança.
Serà al voltant de les 11 del matí.
Tindrem la màquina del temps de la Marina Laminos,
els arguments universals de la Marta Ferrer,
les converses a taverna del Roger Mas i el David Carabent, el demà ho deixo.
i a les 12, avui a l'eclipsi, les nits de l'escriptor Sergi Pàmies,
un home que recentment ha publicat el llibre de contes, a les dues seran les 3.
Bon dia als que us esteu despertant, bona nit als que no ens escoltareu, fins a quarts d'una.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Gemma Bonet. Bon dia, Gemma.
Hola, bon dia.
L'exambaixador del Salvador a França i Colòmbia, Francisco Galindo Vélez,
és el verificador de les negociacions entre Junts per Catalunya i el PSOE.
El diplomàtic ha participat en la reunió que els dos partits han fet aquest dissabte a Suïssa,
la primera en mediació internacional.
La trobada va ser encapçalada per Carles Puigdemont i el secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán.
A l'aeroport de Ginebra, ja de tornada cap a Madrid,
Cerdán confirmava de manera concisa que la reunió havia anat bé.
Cerdán, ha ido bien la reunión, es una reunión de trabajo.
En un comunicat conjunt, els socialistes i Junts han assegurat que la reunió s'ha fet en un ambient cordial i de treball.
La pròxima es farà a passades les festes de Nadal.
Des d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, s'atribuï ahir el mèrit d'haver obert el camí per l'amnistia
a partir de les negociacions amb el govern espanyol la legislatura passada.
Els darrers anys hem batallat, hem treballat, hem lluitat contra la repressió i per eliminar el delicte de sedició.
Estem convençuts que això, tot això que hem fet en els darrers anys,
és el que ha permès obrir el camí cap a l'amnistia.
Ofensiva diplomàtica occidental perquè Israel torni a negociar amb Hamas una nova treba
després de dos dies d'intensos bombardejos.
Les autoritats israelianes van anunciar ahir que es retiren de les converses,
cosa que impedeix, de moment, arribar a un alto al foc.
El president francès Emmanuel Macron va anunciar que visitarà personalment Qatar,
on s'està fent aquesta mediació.
Macron va llançar aquest advertiment a Israel.
Crec que estem en un moment en què les autoritats israelianes
haurien de definir amb més precisió el seu objectiu i que busquen el final.
La destrucció total de Hamas, hi ha algú que cregui que és possible?
Si és això, la guerra durarà 10 anys.
Un home ha matat un turista i n'ha ferit a dues persones més
amb un ganivet i amb un martell al centre de París, a la Torre Eiffel.
Això va passar ja al vespre.
La Fiscalia ara investiga aquests fets com un atac terrorista.
L'agressor havia estat a la presó per planificar un altre atemptat
i estava ara en tractament psiquiàtric.
Catalunya i Califòrnia salien per lluitar contra el canvi climàtic
i per revertir la pèrdua de biodiversitat en les regions de clima mediterrani.
La declaració de compromís ha sortit de la cimera del clima de Dubai
i s'hi han adherit 14 regions de l'Àfrica, d'Austràlia, d'Europa i d'Amèrica.
Les biorregions mediterrànies són els cinc continents.
Hi abasten 4 milions de quilòmetres quadrats de la conca mediterrània,
Califòrnia, Xile, Sud-àfrica i Austràlia.
Els objectius de l'anomenat Partenariat Mediterrani d'Acció Climàtica
els ha explicat a Dubai el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort.
El que farem serà intercanviar tota la informació
del que ens està passant a les nostres biorregions
per comprovar si els efectes del canvi climàtic són els mateixos
en tots els espais del món amb el mateix clima mediterrani
i podem prendre accions directes en la lluita
contra els efectes del canvi climàtic
per ser més resilients en el dia a dia de la nostra ciutadania.
Avui continua la cimera del clima de Dubai
i és la tercera jornada ja d'aquesta cimera.
I avui també és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat,
una jornada que es commemora just la setmana
en què la Generalitat ha aprovat un nou Codi d'Accessibilitat
que va més enllà de les barreres arquitectòniques
perquè també té en compte les discapacitats sensorials i cognitives.
L'objectiu de tot plegat és que en els pròxims sis anys
qualsevol servei, edifici o espai obert al públic a Catalunya
pugui ser gaudit per tothom sense excepció.
Avui serà enterrada Conxa Velasco
al Panteó dels Il·lustres de Valladolid.
La seva ciutat natal, el seu fèretre,
serà traslladat des del Teatre La Latina de Madrid
on ahir es va instal·lar la Capella Arden.
Les actrius Marissa Paredes i Cristina Castanyo,
amigues i companyes de Conxa Velasco,
la qualificaven d'actriu total.
Tot, tot, de veritat, tot, cantava, bailava,
hacía comèdia, hacía drama, hacía tot, era una actriz completa.
Jo quan era pequeña decía que quería ser com ella.
Pues ella cantava, ella presentava, ella actuava, lo hacía todo.
Entonces yo siempre decía quiero ser como Conxa Velasco.
Así que ha sido una persona muy especial para mí
y lo seguirá siendo siempre.
Ahir es va estrenar a l'església perruquial del Vendrell
la Missa de Glòria de Pau Casals.
Es tracta de la primera peça composta per Pau Casals
que van interpretar cantaires de la coral Càrmina
i també l'organista Mercè Sanchís,
coincidint amb els 50 anys de la mort del mestre.
I en els esports, el Girona és co-líder de primera,
empatat amb el Madrid.
Els de Montilivi van guanyar i el València per 2 a 1,
mentre que el Madrid va superar el Granada per 2 a 0.
Avui, Barça Atlètic de Madrid,
sense Ter Stegen a la porteria.
L'Atletico Parenense ha comunicat
que avui serà l'últim partit de Vítor Roque
davant la seva afició.
L'entorn del davanter confirma Catalunya Ràdio
que fitxarà pel Barça el mes de gener.
El Barça de futbol sala jugarà la Final Four
de la Lliga de Campions
després de superar el Riga per 3 a 2.
En Guàrdia
amb Enric Calpena
Els Jocs de Guerra o War Games
no són només un entreteniment per passar la tarda,
han estat utilitzats des de fa més de 200 anys
per planificar les diverses guerres.
L'ús militar dels Jocs de Guerra
en el proper episodi de l'En Guàrdia
també disponible al web de Catalunya Ràdio.
En Guàrdia
amb Enric Calpena
Cada cap de setmana dos programes
el diumenge a les 3 de la tarda
i cada dissabte un altre exclusivament en podcast.
El Suplement
Des que surt el sol fins l'hora de dinar
Amb Roger Escapa
Som al Suplement, som a Cat Ràdio
Cada diumenge l'ofici d'educar
a l'Israel Pedrosa
Educació i molt més
per despertar-nos a l'hora que encara és fosc.
Tots sabem, no?,
de la importància de les emocions en l'aprenentatge.
Hi ha autors que fins i tot ens diuen, no?,
que en Francisco mora
que sense emoció hi ha aprenentatge.
Evidentment, no?,
que pot haver aprenentatge amb emocions
i amb qualsevol tipus d'emoció,
però si fem que allò que estem ensenyant
sigui més plaent
i ens emocioni
això el que farà és que a la nit
quan anem a dormir, no?,
i en aquest procés de consolidar
els aprenentatges
tot allò que hagi sigut emocionant
el nostre cervell ho decodifica com important
i serà molt més fàcil
que ens en recordem i memoritzem.
Per tant,
si fem un aprenentatge plaent,
si fem un aprenentatge més vivencial
i sobretot molt més emocional, no?,
estem afavorint
que aquest aprenentatge
es consolidi
de la millor manera possible.
Benvingudes a l'ofici d'Educa.
Hem sentit la doctora en Filosofia i Ciències
de l'Educació, Anna Forés.
Per a l'experta en Educació Emocional,
Anna Carpena,
l'ésser humà té una predisposició evolutiva
per a l'aprenentatge
amb un cervell dissenyat per aprendre.
I en aquest disseny,
les emocions,
principalment la curiositat i el gaudi,
són a la base del complex acte d'aprendre.
Són les emocions que activen
i fixen l'aprenentatge.
Se n'ha parlat poc,
però són essencials.
Són les emocions epistèmiques.
En parlem avui amb...
Rafel Bisquerra,
catedràtic d'Orientació Psicopedagògica
i president de la Xarxa Internacional
d'Educació Emocional i Benestar.
Anna Carpena,
referent d'Educació Emocional,
mestra i autora de
L'Empatia és Possible,
Educació Emocional per a una Societat Empàtica.
I Anna Comas,
mestra,
que ha estat directora de l'Escola La Maquinista.
I acabarem amb els llibres per somiar
del Jaume Centelles.
L'Ofici d'Educar,
amb Elisabet Pedrosa.
Avui a l'Ofici d'Educar,
les emocions epistèmiques,
les activadores de l'aprenentatge.
Les emocions epistèmiques
són les que s'experimenten
als processos d'adquisició de coneixements
en les tasques i activitats cognitives
i als processos d'aprenentatge.
Llegim a l'article
Emocions Epistèmiques
d'Elia López-Cassà i Rafel Bisquerra
i afegiu
una activitat epistèmica
relacionada amb el coneixement,
si es valora positivament,
promou emocions epistèmiques positives,
com la curiositat,
l'interès o el gaudi,
i redueix l'avorriment.
Mentre que si és una activitat epistèmica,
si en una activitat epistèmica
s'experimenten emocions negatives,
com l'ansietat,
la confusió,
la frustració,
l'avorriment,
poden predisposar
a abandonar l'activitat de l'aprenentatge.
És així
i saber distingir-ho pel docent,
Rafel Bisquerra,
és clau,
perquè l'alumnat
no abandoni les ganes d'aprendre.
Avui ens hem conjurat aquí
per entendre
què són les emocions epistèmiques.
Molt bé,
el tema de les emocions epistèmiques
és un tema nou
dins el món de l'educació
i de l'educació emocional.
Des de fa temps
que se sap
o que s'intuïa
que hi havia una relació
entre emoció i aprenentatge.
Però,
fins al 2022,
fa un any,
no hi ha una...
Fa cinc minuts,
vaja,
fa cinc minuts.
Sí,
no hi ha una explosió
de publicacions
en revistes científiques
sobre
emocions epistèmiques,
que són les que s'experimenten
en el procés
d'adquisició
de coneixements.
I dèiem,
hi ha emocions
que predisposen
a l'aproximació
al coneixement
i d'altres
evitar-ho,
no?
Això és bàsic
conèixer això,
no?
Quines són
i com s'activen
les emocions?
Comencem per les epistèmiques
positives
i sobretot
posa'ns exemples
perquè ens situem,
perquè ho entenguem.
Molt bé.
Com deia,
el tema
de les emocions epistèmiques
és un tema molt nou.
Jo crec que
el primer article
que hi ha publicat
en llengua castellana
és el que acabem
de citar,
que el títol
és precisament aquest,
emocions epistèmiques,
i actualment
les preguntes
que la investigació
s'està fent
és
què són,
quines són,
com ha fet
en l'aprenentatge
i que es pot fer
per millorar
els processos
d'aprenentatge.
Tenim,
per una banda,
les emocions,
clar,
si vol que parlem
de les emocions
epistèmiques
positives,
hauríem de parlar
de la curiositat,
de l'interès,
de la sorpresa,
del...
Això que
en castellà
en diuen
asombro
amb anglès
atonist
i amb anglès
també ameisa,
perquè curiosament
en anglès
distingeixen
entre aquests
matisos,
que és
estar sorprès
en un sentit
de l'humor
o estar sorprès
per la...
per la grandiositat
del que
estàs observant.
També
el meravellar-se,
l'entusiasme,
l'alegria,
l'apreciació,
en definitiva,
totes aquestes emocions
que em remeten
quan
Francisco Mora
diu que
només
se pot
aprendre
allò
que s'estima.
I, per tant,
en el procés
d'aprenentatge
és important
estimar
allò
que hem d'aprendre.
I, per tant,
hem d'entendre
que sense emocions
epistèmiques,
sense
aquestes ganes,
aquest entusiasme,
no hi ha
aprenentatge?
El que sí
podem preguntar-nos
és que
quan preguntem
a joves
de 15-17 anys
en quina emoció
associen
la lectura,
quina
pensaríeu
que és
la resposta
més freqüent?
Aquesta pregunta
l'hem feta
moltes
persones,
tant
mestres,
pares de família,
pares i mares,
i també estudiants.
Jo puc resposta?
La que crec que dirien?
Quina mandra?
Més o menys
va per allà.
Quina mandra,
quin avorriment.
I, per tant,
la pregunta és,
un sistema educatiu
que ens costa
milions
tots els anys
i després
de 10 anys
d'escolarització
obligatòria
dels 6
en els 16 anys
hem assolit
l'objectiu
extraordinari
d'assolir
l'atura
amb avorriment?
Crec que,
com a mínim,
ens ho hem de replantegar.
Breument,
ja sé que no pot ser breu,
però quin és el problema?
El problema
és que
les emocions
juguen un paper
més important
del que en aquests moments
està acceptat
a dins
l'acadèmia,
a dins
la universitat,
a dins
la formació
del professorat,
a dins
la formació
dels mestres,
a dins
la pràctica educativa,
etcètera,
etcètera.
avui a l'ofici
d'educar
ens preguntem
què són això
de les emocions
epistèmiques.
M'emociona
que em reptis.
Les emocions
epistèmiques
poden motivar
la cerca
de la veritat.
Laura Candioto.
Doncs escriu l'Anna Carpena
durant els primers anys
de vida
la capacitat
de concentració
dels nens
i de les nenes
mentre intenten
aprendre
alguna habilitat,
per exemple caminar,
enfilar-se,
saltar,
i la cara
de satisfacció
quan ho aconsegueixen
són la demostració
de la connexió natural
entre gaudi,
emocions
i aprenentatge.
Seria bo
que aquesta relació
no desapareixés
quan arriba
l'hora
de l'aprenentatge
formal
i un camí
és fomentar
les emocions
positives
per aprendre
amb satisfacció
i amb tota
la plenitud
personal.
De fet,
lliga molt
amb el que ara
ens deia Rafael Vizquerra,
no?
Aquí,
què està passant,
no?
Dius,
Anna,
que els escàners cerebrals,
atenció,
mostren que les experiències
emocionalment adequades,
interessants
i motivadores
activen els centres
d'aprenentatge
del cervell
d'una manera diferent
a com s'activen
en experiències
no estimulants.
Per tant,
que sí,
que sí,
que les emocions...
Que sí,
que sí.
A veure,
partim de que
les emocions
hi són sempre.
el cervell emocional
està sempre activat,
fins i tot quan dormim,
com a salvaguarda
de la nostra seguretat.
Per tant,
és de calaix
que a l'hora
d'aprendre,
doncs,
hi són.
Hi són,
i unes ens ensenyen
que és fantàstic,
que ens ho passem bé,
per tant,
continuarem enfilant-nos
i continuarem saltant
per l'alegria
que em proporciona
i d'altres,
doncs,
aprendrem
a evitar-les,
evitar
aquelles situacions
que ens frustren
o que ens fan por
o que
no tenim capacitat
de superar-la,
etcètera,
no?
Ser una criatura,
tornem amb l'exemple,
una criatura que salta,
que s'enfila,
té sempre algú al darrere
que li diu
no, no,
que cauràs.
O jo ja t'ajudo,
el Gaudi ja,
m'hi va.
Per tant,
ja estem condicionats,
està clar que l'entorn
ens condiciona
a com vivim
aquestes possibles emocions,
que deixen de ser possibles.
Clar,
tu parles de l'admirar-se,
el meravellar-se,
els aprendre's,
les emocions que ens deia el Rafel
i tu dius
tot això posa en marxa
la dopamina relacionada
amb l'aprendre amb atenció,
no?
Diríem que d'alguna manera
tot això es posa en marxa
a l'aula
i per tant
pot tenir
uns resultats,
perquè com que els nens
són curiosos
ja ho activa
o poden tenir
una desafecció,
el que dèiem abans,
no?
És a dir,
o anar endavant
o anar enrere.
Això m'interessa
o això m'avorreix
i em desconnecto.
Sí,
hi ha
una relació
entre
el professorat curiós
i l'alumnat curiós.
hi ha professorat
que no n'és
de curiós,
per tant,
potser fins i tot
coarta
la curiositat
de les criatures
quan li diuen
ara això no toca,
ara no preguntis tant
i ara estem parlant
d'una altra cosa.
ara seu i calla.
I ara seu i calla.
També hem de seure
i callar, eh?
I també hem de seure
i hem de callar, sí.
El que passa és que
si l'adult de referència
sap recollir
la curiositat
d'aquesta criatura
o d'aquest adolescent,
després
li donarà continuïtat,
intentarà donar-li
la continuïtat,
no quedarà tallada, no?
Clar.
I efectivament
és la dopamina
el que es posa en marge.
Jo sempre dic
que som química pura
i és la dopamina
la que ens posa en marge,
és la molècula
del voler.
Sempre que tenim ganes
d'alguna cosa
se'ns posa en marge.
I com més activem
aquest aprenentatge,
com més activem
aquest aprenentatge,
més dopamina
generem
perquè volem saber més.
És a dir,
la dopamina
crea dopamina.
I clar,
la dopamina en marge,
la deu haver vist
l'Anna Comas
que és mestra,
que ha estat molts anys mestra,
va ser mestra
directora de l'escola
La Maquinista,
i que has vist això
a l'aula, no?
Quan el Rafael
em va parlar
de les emocions epistèmiques,
jo vaig pensar,
hem de buscar algú
que hagi vist
què passa a l'aula
amb les emocions
quan n'hi ha de positives,
quan no són positives,
no?
I aquesta dopamina
que els posseix,
no?
I que en vull més
o no en vull gens.
Sí,
això
és allò que es veu
quan som capaços
de captar
què necessiten
les criatures,
què necessita
aquest grup
que potser
t'autoritzem,
què els toca
en aquesta edat,
i què necessita
cada persona
en particular,
d'on ve,
quin és el seu entorn,
captar-ho,
captar d'allà on venen.
Per tant,
aquí hi ha moltes coses
que es posen en marxa.
Hi hauria,
des del fet
de canviar
les pròpies creences
de les persones,
dels mestres,
dels educadors,
en pensar
justament
que les criatures
poden aprendre
sense ser ensenyats,
és a dir,
que els hi permetem
descobrir
allò que deia l'Anna,
no?
De
compte que cauràs,
espera que t'ho explico,
no els permetem
explorar
totes les seves possibilitats,
i els hi coartem
aquestes possibilitats
de descobrir.
Aleshores,
doncs,
això,
clar,
com que hem après
d'una manera
a fer de mestres,
costa canviar
aquest sistema
de creences,
però aquesta seria
una primera qüestió
que ens portaria
després
a dissenyar
uns entorns
més creatius
en els que també
nosaltres hem de descobrir
com fer-ho,
uns entorns
més flexibles
perquè tothom
hi tingui cabuda.
O sigui,
d'alguna manera...
Fins i tot
les emocions,
que d'alguna manera
serien les que
fixarien
aquests aprenentatges.
Tu parles
de crear
un ambient favorable
a l'autoestima,
el sentit de l'humor,
alegria,
optimisme,
repte,
novetat,
aventura...
És a dir,
és un equilibri
de diversos ingredients,
però l'emoció
té una força,
com ens deia
el Rafael Luis Guerra,
que potser
no se li ha donat
el reconeixement
que caldria.
És un bon còctel
i jo crec que ara sí
que se li dona
aquest reconeixement,
perquè a part que
ho vius
al dia a dia,
en els set principis
de l'aprenentatge,
o sigui,
és el tercer
dels principis,
el fet de tenir en compte
que les emocions,
sobretot lligat
a la motivació,
és el que ens farà aprendre.
Clar,
per poder tu
estar
en aquesta sintonia,
perquè
per fer que
els alumnes
s'emocionin
en positiu,
tinguin ganes
d'assumir
reptes,
aquests reptes
a vegades
es parteixen
d'ells mateixos,
a vegades és
el mestre
els qui obre
finestres,
no?,
i que ha de captar
aquestes necessitats
perquè siguin
interessants
per a tothom.
És una bona,
és un bon còctel,
però si no ho tenim
en compte
i veiem
que se'ns
desconnecten,
en aquell moment
haurem de canviar
l'activitat,
la mirada
o donar-li
una volta,
perquè allà
ja no hi haurà
aprenentatge,
allà els perdem.
Interessant,
al moment
se'ns desconnecten,
és a dir,
primer la capacitat
de percebre
i de llegir
les emocions,
no?,
que d'alguna manera
s'ha de tenir
aquesta intuïció
o haver rebut
aquesta formació
i en el moment
en què,
ai, ai, ai,
se'm desconnecten,
llavors què faig?
Clar,
és un bon moment,
és el moment
per dir,
ei,
anem a,
o canviem d'activitat
amb els més petits,
eh,
o tornem a centrar
a veure on som
i cap on tenim d'anar,
és a dir,
hem de,
busquem un vídeo,
un audiovisual,
una pregunta
que ens faci
tornar a connectar,
el fet,
de fet és,
quan tu estàs
en aquest grup
o veus algun, eh,
algun alumne
que es desconnecta
i els altres
potser no ho estan,
a veure,
doncs també com
l'acompanyem,
no?,
en quina situació,
sí,
és una gestió del grup,
és una gestió important,
però no es tractaria
només en aquest moment,
no?,
que els mestres
transmeten uns coneixements
determinats,
sinó que han de tenir
en compte
com els capten
i com fan
que aquests
esdevinguin
capacitants
per actuar
i aconseguir
fer alguna cosa
amb sentit,
aprendre amb sentit.
Avui,
a l'ofici d'educar,
les emocions epistèmiques
en temps de suplement,
a Catalunya Ràdio.
Vull classes
d'alegria
i de sorpreses.
Tenir una actitud
alegre
ajuda a fixar
l'atenció
i a fixar
els aprenentatges
a la memòria.
Anna Carpena.
Refers d'esquerra,
em sembla que vols
afegir alguna cosa.
Jo crec que hi ha
una gran diferència
si parlem
d'educació infantil,
primària
o secundària.
L'Anna Comas
acaba de parlar
que avui en dia
ja hi ha més sensibilitat
per aquests temes
de la qual cosa
ens en alegrem
moltíssim,
perquè fa 30 anys
d'això ni se'n parlava.
Però
m'estic preguntant
si,
sobretot,
pensant en secundària,
realment
hi ha
una sensibilització
per part del professorat
i una posada
en pràctica
de tècniques
i estratègies
encaminades
a el que estem parlant.
Clar,
la pregunta és
hi ha una consciència,
penseu que hi ha
una consciència,
per exemple,
a secundària,
que ara ens deia
el referbi d'esquerra,
hi ha una consciència
que es poden
activar
o desactivar
les ganes d'aprendre
i que l'emoció
hi té un paper clau?
Penseu que aquesta consciència
hi és?
L'Anna Carpena
aixeca el dit.
Avui fem distincions
Anna Carpena
a Anna Comas,
no ens fem un embolic
com si fóssim
amb una classe.
Sí,
a veure,
desconec
que hi hagi estudis
al respecte,
però per les sensacions
que jo tinc
passejant-me
pels centres educatius,
que me n'he passejat
per força,
no per força de força,
sinó
en quantitat,
el que percebo
és que hi ha
molt professorat
infantil
i primària
que estan
sensibilitzats
i poc
a secundària.
N'hi ha
poc.
I aquests,
quan sí que tenen
aquesta sensibilització
i es troben
amb uns grups
hipernombrosos,
amb nens desconeguts
que els arriben,
que no saben
com agafar-los,
que no tenen temps
perquè això
ho hauries de fer
a tutoria
i a tutoria
et dura
tres quarts d'hora
un cop a la setmana.
Estaven amb la dificultat
de poder
implementar
allò
que creuen
que s'hauria
d'implementar.
En canvi,
sí que hi ha
algun institut
que sí que
com a
projecte
de tot el centre
ho estan
tirant endavant.
Aquesta
presència
de les emocions
permanentment
a l'hora
de tirar endavant
els seus programes.
Rafel.
Sí,
hi ha alguns estudis
a més que
assenyalen
que quan s'arriba
sobretot
a secundària
hi ha estudiants
que hi ha un moment
en què ja
desconnecten
gairebé
definitivament
i això
és un activador
del que se coneix
com el
drop out
que vol dir
els que abandonen
el sistema educatiu
avant d'hora
i això
és
un factor
de predisposició
a comportaments
de risc
com per exemple
delinqüència,
violència,
consum de drogues,
etcètera.
Per tant,
no hem d'oblidar
aquest encadenament
que hi ha
entre emocions
experimentades
a dins del sistema educatiu
comportaments
d'abandonament
del sistema educatiu
i comportaments
de risc
que d'això
se'n deriven.
Vull dir que
no és una cosa
banal.
I ligat amb això
jo tenia notada
una pregunta
que era
el coneixement
i la gestió
de les emocions
epistèmiques
poden ser una arma
per combatre
l'abandonament escolar?
Exactament.
Ho poden ser.
Aquí és on
se centra
la investigació
actual
precisament.
És com
a través
de les emocions
epistèmiques
es pot fer
una tasca
important
de prevenció
de l'abandonament
de la delinqüència
de la violència
i de
consum de drogues
per exemple.
Molt interessant.
Jo seguiria fent
abans hem fet
una radiografia
de les que desenvolupen
les emocions
epistèmiques
positives.
Anem per les negatives
que potser
s'activen
sense consciència.
Evidentment un educador
mai voldrà
activar una emoció
epistèmica
negativa
o que en aquell context
pot ser
en relació
al que s'està
ensenyant
en relació
al vincle
que hi ha
amb els companys
taula
què ho fa
que en un cas
hi hagi aquesta
desafecció
o aquest avorriment
o aquesta
que ens deia abans
l'Anna
com es de
jo em desconnecto
això no m'interessa
això no va a mi
entre les emocions
epistèmiques
diguem-ne
negatives
hi ha la
perplexitat
la frustració
la irritació
l'ansietat
el nerviosisme
la preocupació
la monotonia
l'avorriment
la insatisfacció
la confusió
etc.
tot això són
emocions
que se poden
experimentar
la perplexitat
és estar
desconcertat
confús
sense saber
què dir
o què fer
per exemple
suposem
que
us comento
que
en el concert
hi va haver
un desafinat
a causa
d'un
descosit
què heu entès?
bueno
que
que
alguna cosa
va sonar malament
perquè
no va anar bé
que
alguna cosa
va fallar
no?
però si
ens hi posem
no m'acaba
de lligar
aquí falta
una paraula
una paraula
que és
en el concert
de gaita
hi va haver
un desafinat
a causa
d'un
descosit
però
el professor
està convençut
que ho explica
tot
en tota claretat
però a vegades
se deixa
una paraula
que és clau
per entendre
la idea
i no és conscient
que falta
aquella paraula
perquè pugui ser
entesa
en correcció
per part
de l'estudiant
que li provoca
confusió
i que si això
no se resol
amb un temps
breu
pot produir
desconexió
Anna Carpena
digues
sí que
jo aquí
introduiria
l'empatia
del professorat
posar-se
al cap
d'aquell alumnat
com està
entenent
el que jo dic
i lligat
amb això
i amb les emocions
que desactiven
n'hi ha una
que no sé
quin nom
entendria
però seria
el desamor
jo vaig estar
en un temps
preguntant
a les criatures
i adolescents
què és el que més
valoraven
del professorat
i les contestes
anaven pel voltant
de
que ens escoltin
i un altre
molt interessant
que estimin els nens
i que estimin
la seva professió
és aquest
estimar
els nens
que
justament
en un temps
en què el cervell
està
amb tants canvis
es necessita
l'acompanyament
ser vist
ser escoltat
ser sostingut
moltes vegades
i això
vol dir
un acompanyament amorós
Clar, aquí
totes les preguntes
van cap a l'Anna Comas
Anna s'estima els nens
i això
contribueix a l'aprenentatge
Sí
ells ho saben
molt millor que jo
amb tot el tema
de les neurones
mirar allò
que jo sento
és el que es descobreix
no el que dic
i per tant
el mestre
normalment
és el líder
del grup
sobretot a primària
a secundària
ja entren més en joc
els companys
i aleshores
aquesta manera
en què
la persona
que lidera
aquest grup
aquest adult
es relaciona
amb cadascun
dels infants
és com
és vist
per ell mateix
i com és vist
pels seus companys
i modela
una manera de fer
aleshores
moltes vegades
ens deien
Rafael
a vegades
allò que diu el mestre
no ho acabo d'entendre
però quan m'ho explica un company
o quan puc cooperar
col·laborar
m'ho expliquen
d'una manera diferent
perquè cadascú
ho captem
o ens interessem
d'una altra manera
doncs
si hi ha aquest bon modelatge
hi ha moltes més maneres
de poder-hi connectar
o sigui
és
d'alguna manera
aquest
aquest
jo m'ho crec
jo disfruto
jo vull ser
amb vosaltres
però
entre tots vosaltres
us teniu
o sigui
el fet d'ensenyar
a cooperar
a formar part
d'una comunitat
i això
també vol dir
quan en Rafael
ens parlava
de totes les emocions
negatives
diguéssim
per aquest voler
aprendre
moltes
venen de casa
d'una situació
que a vegades
és diferent
i que tu
potser no pots
no pots
entendre
o no pots
canviar
aquí també
entraria
tot aquest món
de com l'acollim
aquestes emocions
quin moment
quin temps
li donem
a aquesta persona
i com ho fem
sense jutjar
prejudiar
ni criticar
perquè
la criatura
no ha de triar
entre l'entorn
del cabell
i el que es troba
o sigui
és un fet
relativ
bueno
és complex
evidentment
perquè estem parlant
de persones
de persones
molt diferents
però que
quan tu hi vius
i convius
durant
cinc dies a la setmana
moltes estones
ho has de
poder
conèixer
fer i gestionar
clar
jo penso
en la primària
o en infantil
segurament
aquesta actitud amorosa
que ens deies
abans
Rafel
és més fàcil
acollir
totes aquestes emocions
i estimar
però imaginem-nos
a secundària
amb un grapat
d'estudiants
i que
avui en tinc uns
demà en tinc uns altres
aquell
potser és més disruptiu
o menys
això d'estimar-los
a tots
em sembla
complex
diguem-ho així
si jo detesto
si jo
fins i puc arribar
a odiar
que és una paraula
major
és a dir
totes aquestes emocions
que són negatives
i que apareixen
a l'aula
com poden
transformar-se
gestionar-se
de manera
que no
obstaculitzin
l'aprenentatge
perquè
per exemple
ara l'Anna
ens deia
el que jo porto
de casa
és a dir
si jo tinc
una situació
molt difícil
a casa
i jo la porto
a la motxilla
això
em dificultarà
que jo pugui
aprendre
si jo estic
patint a casa
estem parlant
de temes
molt complexos
aquí on
si
en la sessió
d'avui
contribuïm
que el professorat
estigui
una mica
més
sensibilitzat
sobretot
el professorat
de secundària
que crec
que aquí
és on tenim
la signatura
pendent
i jo voldria
recordar
que
la Irene
Vallejo
em recorda
el que és
mestre
i el que és
ministre
que
ministre
ve
de minus
i per tant
d'una categoria
menor
de
mestre
que ve de magíster
que vol dir
major
en el context
actual
no
pensaríem
que un mestre
és més
que un ministre
perquè
hem canviat
els valors
de l'aprenentatge
i del que seria
l'administració
jo crec
que
cal
una
revalorització
dels professionals
de l'educació
dels mestres
dels que se dediquen
a ensenyar
i que haurien
d'entendre
que estan
exercint
una de les
funcions
més
honorables
més
difícils
i més
compromeses
que hi ha
a dins
la societat
i
vull
d'alguna forma
fer un reconeixement
públic
a totes les persones
que dediquen la seva vida
a la seva educació
i que recordin
que la seva
funció
de mestre
ve
de magíster
que és més
que si fossin
un ministre
però
això
ens posa
davant
un repte
que és
el repte
de com
educar
en el segle XXI
i educar
en el segle XXI
ens implica
com a mínim
tenir
una sensibilització
de les emocions
que estem generant
contínuament
en els estudiants
i que és més important
que quan
s'acabi
l'escolarització
obligatòria
els estudiants
hagin tingut
l'oportunitat
de poder
descobrir
que en la lectura
hi pot haver
una font
de satisfacció
que no
amb altres
experiències
associades
en els continguts
acadèmics
que poten
provocar
una predisposició
a la
evitació
i a l'abandonament
i dit això
l'odi a l'aula
és a dir
aquelles emocions
més
complexes
més
desagradables
diguem-ho així
com les gestiono
com les transformo
si sóc un educador
si
fora capaç
d'explicar això
en 10 minuts
en una hora
resoldríem
tots els problemes
importants
de l'humanitat
però donen-nos
algun apunt
va
il·lumina'ns una mica
per tant
en primer lloc
jo diria
sensibilització
per part del professor
de la importància
del que té
entre mans
segons
que els estudiants
es fixaran més
amb el que ell fa
que amb el que diu
que facin
en tercer lloc
procurant
crear
experiències
que creïn
emocions
de sorpresa
de meravellar-se
d'entusiasmar-se
però això vol dir
que el professor
ha d'estar
entusiasmat
amb el que s'està fent
i no s'ha de sentir
ridícul
per entusiasmar-se
en la feina que fa
perquè a vegades
hi ha
un fre
de dir
no vull fer
el ridícul
no vull fer
el clown
no vull ser
un pallasso
i dedicar-se
a l'educació
vol dir
acceptar
que
així com
un actor
de teatre
fa la mateixa
obra
cada dia
davant d'un públic
distint
un professor
fa
una obra
distinta
cada dia
davant
el mateix
auditori
i això és un repte
molt més gran
que el millor
actor
de teatre
què són les emocions
epistèmiques
les activadores
de l'aprenentatge
avui a l'ofici
d'educar en temps
de suplement
a Catalunya Ràdio
necessito moure'm
les emocions
epistèmiques
estan al servei
dels propòsits
educatius
d'adquirir
coneixements
sobre el món
i sobre un mateix
Elia López
Cassà
doncs ens diu
l'Anna Carpena
és importantíssim
que totes aquestes
característiques
que avui estem parlant
les tingui l'ensenyant
que és d'alguna manera
el líder del grup
i les emocions
han de ser reals
perquè els infants
més que ningú
ho capten
les neurones
mira allò que ens deia
l'Anna Comas
qui com on
s'entrena l'educador
perquè faci
aquesta bona gestió
i lectura
de les emocions
Anna
i que siguin verdaderes
Sí
a veure
cada vegada
hi ha més demanda
per part del professorat
que se'ls formi
amb aquesta temàtica
el que passa
és que no s'ha de reduir
en el
en l'ofici
només
perquè
si tu ets una persona
capaç
d'escoltar
i de sentir
les emocions dels altres
no és només
a dins
de l'edifici
que treballes
ho portes a la família
ho portes al carrer
ho portes a tot arreu
i forma part de tu
per tant
és una formació
que sí
que
com deia el Rafael
fa 30 anys
aquestes coses
era un disbarat
et deien
que sí
eres espiritista
que quan tocaves el tema
no
però en canvi
ara és de
rabiosa actualitat
hi ha moltíssima gent
que es forma
amb aquests temes
m'agrada aquesta expressió
de rabiosa actualitat
són les emocions epistèmiques
clar que sí
ho són
ho són
sí sí sí
sí
però
és a dir
un
s'ha de
de formar
ell mateix
jo no puc ensenyar
japonès
perquè no sé japonès
i no me n'adonaré
si el japonès
que tinc al davant
domina la seva llengua
per tant si vull ser
mestre de japonès
el primer que hauria de fer
és aprendre japonès
no
doncs
en temes personals
sembla que
perquè un ja és adult
ja té
totes les
les
facultats personals
desenvolupades
i no
és un camí
que dura tota la vida
per tant
és un
reciclatge permanent
com a persona
que et porta
a reciclar-te
com a
com a
mestre
no
i com activar
el plaer d'aprendre
jo us explicava
al principi
una anècdota
del meu propi fill
que
quan ha començat
la secundària
jo veig que és com
una bombeta
que s'il·lumina
i en aquell moment
que s'il·lumina
com una bombeta
és
estic descobrint
el gaudir
d'aprendre
no
i això
és extraordinari
però no sempre passa
Anna Comas
com
es desenvolupa
el plaer
per aprendre
no
aquella màgia
de oh
que xulo això
no
que brutal
jo crec que tots
recordem aquell moment
no
que ho hem disfrutat
o sigui
aquella
aquella activitat
que hem fet
aquell mestre referent
no
i segur que és algú
que ens ha deixat
fer una cosa diferent
de la que fèiem
normalment
que ha cregut en nosaltres
no
que ens ha captat
que ha estat capaç
que ens sentim
part d'un grup
i jo crec que
sí que
com
com deia en Rafael
com deia l'Anna
clar
són qüestions
de formació
també
perquè s'han de saber
que aquestes coses
són possibles
i que
són importants
és cert
que tot allò
que passa
que es descobreix
sempre arriba tard
en la pràctica
perquè primer
s'han de formar
s'ho han de creure
clar
parlàvem
de la dificultat
de la secundària
la secundària
té moltes més dificultats
i sí que hi ha mestres
o professors
que són sensibles
intuïtius
que
que tenen
aquesta capacitat
més o menys
innata
o potser
també una formació
però
també hi ha molta pressió
pels resultats
finals
d'un sistema
determinat
no
i per tant
també troben
moltes traves
en aquest sentit
clar
tot això
són qüestions
que haurem de treballar
a anar
pretant-ho
si ara
tot això
es va
com
fent evident
és com unes peces
de dòmino
que han d'anar caient
molt més de pressa
però aquestes són
les úniques
possibilitats
que tenim
al final
fer que
aquest llegir
sigui un gaudí
que sigui
una capacitat
per poder aprendre
quan aquest llegir
no és per fer
un resum del llibre
i dir
no sé
unes activitats
molt acadèmiques
sinó
que hi ha
diferents possibilitats
i diferents llibres
que jo puc triar
i que hi ha
una tertúlia
i que hi ha
activitats
que a mi em motiven
perquè potser
estic llegint
per després
fer alguna cosa
per més gent
o per fer
vull dir
que té un context
que té un sentit
que no és el fet
de només
practicar
per tothom igual
i alhora
Rafel Bisquerra
quin és el missatge
que faries
que faries arribar
a aquells docents
que en el dia a dia
a l'aula
es trobin
amb tot aquest
grapat d'emocions
positives
negatives
i que
potser no tenen
el temps
que voldrien
per formar-se
i que
a més a més
se'ls exigeix
resultadisme
per exemple
jo he preguntat
a vegades
estudiants
què preferiu
que avui
treballem
les emocions
o que juguem
en les emocions
en general
han preferit
jugar
en les emocions
jugar
en les emocions
vol dir
fer una activitat
que té una finalitat
en si mateixa
i
això mateix
diu
que
alcem la veu
de l'Anna Colmés
i que
gaudim
amb allò
que allò
té una finalitat
perquè
gaudim
fent allò
però jo quan et sento
i abans que parlaves
del clown
ja m'ho direu
però moltes vegades
diu
és que al final
hi ha hagut mestres
que han dit
és que al final
és que hem de ser
pallassos
i que tot sigui divertit
i tot sigui entretingut
i aquí hi ha hagut
una certa crítica
hi ha d'haver també
l'esforç
l'esforç
no surt de la diversió
surt de l'esforç
llavors
què diríeu
aquestes crítiques
això no és un espectacle
el que hem d'estar fent
de tot
perquè aprenguin
no Anna?
Doncs l'esforç
és imprescindible
per aprendre
el que passa
és que aquest esforç
pot venir
motivat
intrínsecament
o motivat
per una nota
o sigui
per una qüestió extrínseca
si això
que faig
és un repte
si jo
he d'organitzar
una excursió
i resulta que
per fer-ho
necessitaré
treballar
matemàtiques
per saber
quant costarà
quants quilòmetres
haurem de fer
medi social
on s'ubica
no sé què
o sigui
puc estar aprenent
moltíssimes coses
però al final
serveix
per alguna cosa
més enllà
però al mateix temps
el mestre també
m'ha d'informar
de què estic aprenent
fent tot això
en quin moment
estic
i què he de seguir fent
per seguir superant
i passant passos
tot el tema aquest
del feedback
que es parla
és a dir
l'esforç
ve donat
per una motivació
que ve de dins
perquè jo vull
acabar
fent alguna cosa
que a mi m'interessa
però que també
m'interessa
aprendre
però jo sé
què aprendré
fent
això
i sé
quin és el següent
pas
per seguir millorant
perquè hi ha també
companys
hi ha mestres
hi ha professors
hi ha persones
que m'ajudaran
i que hi ha estratègies
que tenim
perquè jo pugui
seguir avançant
o sigui
quan això ve de dins
l'esforç
és
és que és inevitable
però és que
l'estic disfrutant
no el pateixo
Ana
l'esforç
és
la manca d'esforç
és una queixa
que avui
s'està donant molt
entre
entre el professorat
sí
les criatures
no s'esforcen
i sí que
hem de tenir
en compte
que en general
hi ha un canvi
que s'ha passat
d'una autoritat
un autoritarisme
a un
molt més
deixar passar
en general
amb les famílies
i
la negació
a l'autoritarisme
jo he viscut
autoritarisme
i no el tornaré
a practicar
no hi ha un
entremig
que si no
que se'n va anar
a l'altra banda
i no vull frustrar
la meva criatura
perquè li puc causar
un trauma
i les criatures
amb aquestes situacions
que són molts
van a parar a l'escola
i allà es troben
amb una exigència
una exigència
que si no hi ha
una motivació
perquè l'esforç
és quan hi ha
la motivació
la motivació
què passa
que els nens
la motivació intrínseca
recupereu la versió completa
per xarxes
i a la pàgina del programa
tornem la setmana vinent
amb la inclusió real
a l'aula
us deixem
amb el disc de la Marató
perquè ha plorat
amb versió de figaflaues
i venus
sigueu lúdics
positius i alegres
i una mica d'empatia
per salvar el món
i sobretot
sentit de l'humor
i sentit comú
per educar
les vostres criatures
petons
petons de la nòria
ventura
i la rosa
i fins la setmana
vinent
fins aquí l'ofici
d'educar
roger
escapa
fantàstic
un diumenge
moltes gràcies
moltes gràcies
elisabet
petons
perquè ha plorat
perquè ha plorat
perquè no havia de plorat
perquè ha plorat
perquè ha plorat
com mai no havia vist plorat
perquè ha plorat
perquè ha plorat
perquè no havia de plorat
perquè ha plorat
perquè ha plorat
com mai no havia vist plorat
perquè ha plorat
i m'he fet mai cap a gritar
que ha plorat
se lo carti
venu
a la silvestre
és a Manparra
el suplement
amb Roger escapa
l'art es toca
es veu
s'olora
l'art es viu
se sent
i l'art
també són pinzellades
de conversa
Inclassificables
és el podcast
que ens descobreix l'art
com no l'havies vist mai
l'art ens emociona
i ens ajuda
a comprendre la vida
Inclassificables
amb David Escamilla
i Ricard Planes
els diumenges
cada 15 dies
a l'app i al web
de Catalunya Ràdio
la màgia del Nadal
torna a Barcelona
amb els llums de Sant Pau
el recinte modernista
de Sant Pau
acollirà una experiència
lumínica
totalment renovada
com a gran novetat
una pista de gel
viu els llums de Sant Pau
del 21 de novembre
al 14 de gener
entrades als
llums de Sant Pau
som el món
tornem a ser a primera línia
per treballar
per construir
som el món
per compartir idees
per aportar solucions
als problemes globals
som el món
per dir-hi la nostra
per dialogar
amb totes les cultures
som el món
per obrir camí
a la societat catalana
som els 72 països
a través d'una xarxa
que no para de créixer
i amb una força
institucional
sense precedents
a Catalunya
més que mai
som el món
Generalitat de Catalunya
sempre endavant
que comenci la festa
gaudeixi com mai
entrant en el món
de Canals i Moner
amb uns caves i vins
que enamoren
i desperten els sentits
excursions
anoturístiques
inoblidables
amb visita a les caves
i diferents menús
segons l'època de l'any
brindem junts
Canals i Moner
més conseller
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
també de matinada
amb Roger Escapa
Som el Suplement
som a Catalunya Ràdio
camí de les 7 del matí
aquesta hora els dissabtes
i diumenge
repassem alguns
dels millors moments
de la setmana
els continguts
ben escoltats
al nostre web
catradi.cat
barra el suplement
i a l'aplicació
de Catalunya Ràdio
i que podeu recuperar
quan us vingui de gust
Marina Laminos
bon dia
molt bon dia Roger
la setmana passada
al suplement
vam parlar amb el cuiner
Jordi Cruz
que confessa
que sortir a la televisió
l'ha fet tornar una mica
que ho digui ell millor
jo crec que em vaig tornar una miqueta
perdona'm la paraula
que és una paraulota
i li polles
quan vaig començar
a fer televisió
que la tele és veritat
que arribes allà
ni que siguis de Manresa
ni que siguis un
un noi de poble
doncs arribes allà
i diuen
vols un
entrepar
i tu hòstia
de pernil
dic vale
ibèric suposo
clar home
saps
i quan cada dia et porten
l'entrepanet
i el dia segon
porten el cafè
i la gent al carrer
et comença a dir
ah
està guapo
et diuen
saps
sense ser-ho
doncs
això
sostingut amb el temps
doncs un dia
em va indur-nos
els meus
cuiners
i em va dir
xef
puc dir una cosa
amb tot el carinyo
dic sí home
Alberto
què vols
estàs una miqueta
i amb en Toni Rodon
i en Joan
Cindreu van parlar
d'intel·ligència artificial
i ho van fer
en clau educativa
en Cindreu va explicar
que quan era jove
el van acusar
de plagi a la universitat
em van cridar
en un despatx
acusat de plagi
i d'on t'havies copiat
perquè allà no hi havia
xef
del rincón del vago
o de què
no no no
jo no m'havia copiat
jo era un
baio molt
molt responsable
no
l'origen de tot plegat
és que
allò havia utilitzat
un verb
en el meu text
que era
desvallestar
i resulta
que un altre alumne
també havia utilitzat
el verb
desvallestar
i diguem
aquest ús
del català correcte
va curtcircuitar
els processos universitaris
i els va dur
la conclusió
que ens havíem
d'haver copiat
no podeu ser
tan fans
de Pompeu Fabre
no?
a mi em passa això
no, no, no
l'ús correcte
del català genuí
dur
a que es disparin
les alarmes
antiplagi
del xat GPT
i com
cada diumenge
a les 12
es fa de nit
a l'estudio
de Catalunya Ràdio
a l'eclipsi
l'actor Sergi López
va venir
sense haver dormit
gaire
he dormit molt poc
quantes hores és
molt poc?
una hora i mitja
què tal?
campió
eh?
ara la pregunta és
què t'ha passat
no?
bueno
ha sigut una nit
espectacular
de fet ha sigut
un dia espectacular
tenim una amiga
la Cecília
Peròlio
que és
bueno
treballa en cinema
és una primera ajudant
i ens va dir
oye
que estoy
cumplo
mi cumpleaños
voy a hacer
un cocido
un cocido gallego
y en casa
no tengo
suficientes fuegos
i van dir
pues vente a casa
vam començar
al migdia
abans deia
li vam posar
sigurons en remull
i aquest deut
i al matí
va venir
a començar
a fer
el cocido
i el cocido
al migdia
a les 3
a les 4
i la cosa
s'ha anat allargant
fins al punt
que vaig haver
l'escapa
saps?
vull dir
que una brutal
gloriosa
a casa
fora de casa
t'has dutxat?
sí home
esclar
podeu recuperar
tots els continguts
del programa
a través del 3CAT
també a la web
catradio.cat
barra el suplement
estrenes
Marta Ferrer
bon dia
bon dia
a Filmin
arriba la quarta temporada
de totes les criatures
grandes i pequeñas
la sèrie
que segueix
la història
d'un trio
de veterinaris
que treballen
a Yorkshire Dales
a partir de 1937
s'ha convertit
en un clàssic
nadalenc
està inspirada
en els llibres
d'Alf White
i és la quarta temporada
que es podrà veure
ja en exclusiva
a la plataforma
i a Netflix
una pel·lícula
que sembla
que anirà als Oscars
Rustin
sí, sobretot
per l'actuació
del seu protagonista
Colman Domingo
que interpreta
una figura oblidada
de la història americana
és Bayer Rustin
l'artífex
de la transcendental
marxa de Washington
de 1963
i un dels activistes
i estrategues
més notables
i l'esperit nadalenc
enveja el teatre romer
amb tot l'any
pot ser Nadal
Joan Pere ens convida
a viure
al conte de Nadal
de Charles Dickens
un muntatge únic
ple de comèdia
emoció i fantasia
que ens mostrarà
la part més tendra
de l'avi Joan
un home que ha oblidat
l'esperit de Nadal
avui a funció
a les 5 de la tarda
bon dia Sònia
d'Olofeu
molt bon dia Marina
si encara no has anat
a dormir
o si t'acabes de llevar
fem 3 propostes
avui per Barcelona
la primera
visita l'exposició
World Press Photo
al CCCB
el Museu Barceloní
del Raval
acull un any més
les imatges
del certamen
de fotoperiodisme
més prestigiós del món
la Fundació
Fotogràfic Social Vision
organitzadora
de la mostra
ha seleccionat
fotografies
amb temàtiques
d'actualitat global
com la crisi
mediambiental
les qüestions de gènere
conflictes bèl·lics
internacionals
les migracions
o la desigualtat social
ha comptat
amb la participació
de 3.752 fotògrafs
de 127 països
i més de 60.000 imatges
de totes aquestes
el jurat
n'ha seleccionat
24 de guanyadores
una exposició
que ens permet
i ens convida
a reflexionar
sobretot
el que ha passat al món
durant aquest any
a través de les imatges
es pot visitar
de dimarts a diumenge
i també festius
de les 11 del matí
a les 8 del vespre
el preu de l'entrada general
és de 6 euros
4 amb tarifa reduïda
i podem dinar-ho sop
al restaurant Piba
situat al carrer
Enric Granados
número 77
al centre de la ciutat
a dos minuts caminant
del mercat del Ninot
i a prop de la parada
de Ferrocarrils Provença
el concepte Piba
vol dir senzill i efectiu
és un bar-restaurant
que serveix el menjar
en una cistella
i que només te'l pots menjar
amb les mans
la diferència
amb els locals
del fast food
és que aquí
el producte
és òptim
la cocció al punt
i les patates fregides
d'acompanyament
són boníssimes
és l'invent
d'un cuiner argentí
en Daniel Tolosa
que volia oferir
un producte gurmet
en un format simple
i desestructurat
per poc més
de 15 euros
pots fer
unes broquetes
d'entranya
amb salsa criolla
i ceba caramelitzada
o una empanada
de carn
patates fregides
i una beguda
també tenen
un menú migdia
molt recomanable
en resum
un bar-restaurant
bo, ràpid
i bé de preu
obert tots els dies
de les 12 del migdia
a la una de la matinada
música
perquè podem acabar el dia
el concert de l'Anamina
a dos quarts de nou del vespre
el Harlem Jazz Club
després de girar un any
presentant el seu quart disc
Unodol
l'Anamina torna als escenaris
ampliant la banda
avui un concert únic
en format trió
acompanyada
a la trompeta
d'en Pep Gol
i el contrabaix
en Pep Rius
ofereixen un viatge
que veu de les arrels
i les transforma
on el blues
la música brasilera
el folk i el jazz
conflueixen
en un directe hipnòtic
i amb molta personalitat
les entrades
es poden comprar
per 10 euros
a la web de la sala
o també
a la plataforma
taquilla.com
atenció
no hi ha reserva
de seients
el públic entra
i s'asseu
en funció de l'ordre d'arribada
Arribarem a les 7 del matí
amb la cançó
Policrimi
el mes nou de l'Anamina
que avui actua a Barcelona
Tornem de seguida
no hi cerquis
primirades
fineses acadèmiques
no hi cerquis
ardideses
sublins del pensament
cerco i tan sols
reflexes de sensacions
endèmiques
que en altres dies
feren molt goig
i molt torment
que en altres dies
feren molt goig
i molt torment
el suplement
amb Roger Escapa