Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
El Roger escapa.
La notícia que Renfa demanés la fabricació d'una trentena de trens
que no caben als túnels per on havien de circular
ens ha fet pensar en aquesta cançó.
Allà a Mataró hi havia un tramvia que n'és de cartró
i va per la via...
Cantava la Trinca fa més anys dels que tenim alguns
que allà a Mataró hi havia un tramvia que no és de cartró
i que va per la via,
una lletra que potser havien d'adaptar a Cantabria i Astúries,
perquè, si em permeteu la rima sonant,
allà a Santander hi havia d'anar un tren,
però no hi cap als túnels per on passa la via.
Tra-la-la, tra-la-la, Fiasco Arrodalías,
tra-la-la, tra-la-la, a veure qui dimitirà.
Tra-la-la, tra-la-la, que ara hi entrem via.
Tra-la-la, tra-la-la, que bé que s'hi va.
El suplement. Amb Roger escapa.
La xapuza es monumental y impresentable
de que eso ocurra en un gobierno medianamente serio.
Passa una minuta a les 9 del matí, Oriol Marc,
cap de Política Nacional, bon dia, bon hora.
Què tal? Molt bon dia.
Núria Urriols, companya del diari Ara, bon dia, bon hora, Núria.
Bon dia.
Ana Pardevira, directora corporativa de Público, bon dia, Ana.
Què tal? Bon dia, buenos días.
Bon dia, bon hora.
Escolta'm, d'aquí una estona parlem de tota la història aquesta
de Rodalies i dels trens, perquè a dos quarts de deu
m'han dit que podré saludar el president de Cantabria,
el Miguel Ángel Revilla,
que, bé, per explicar una mica tot el que ha passat,
a més a més també he involucrat la ministra de Transport,
la catalana Raquel Sánchez del PSC,
vull dir que...
Però ja hi que es diu menys, que tots ens estem despertant una mica,
podem començar parlant del Benidorm Fest,
i així ens ho traiem de sobre? I tant, home.
Sí, sí.
Tenint en compte que no he mirat ni un minut del Benidorm Fest.
I és fantàstic.
La cançó que es representarà Espanya al Benidorm Fest és aquesta.
No, el Benidorm Fest, no, Eurovisió. Aquesta és l'acaba d'Eurovisió.
És la cantant dels Blanca Paloma,
que serà la representant espanyola del festival d'Eurovisió
amb aquesta cançó.
Ea... Ea?
Clar, és que l'any passat teníem tants jugueres,
teníem la Rigoberta i teníem... la Chanel.
Segona posició.
Aquesta ja no va a Eurovisió, eh?
Agoni, quiero arder.
Ara.
Bé.
I després la versió de la cantant del festival de
I després la Vico, que és la catalana que teníem representant el Benidorm Fest, que la vaig
sentir l'altre dia al Matí a Catalunya Ràdio i que et dic, ostres, la cançó està molt
Bé, Notxentera ha quedat tercera.
Anna, em sap greu perquè t'estàs perdent l'Oriol Marc ballant.
Estava segura d'ell, encima de la mesa.
No ballo ni de nit, imagina't de dia.
Què, nois, molt millor, aquesta última cançó.
La tercera, sí, sí.
És una molt bona cançó, eh?
Així 80-era, una mica base en un puntet electrònica de sintetitzadors dels 80, molt bé, fantàstic
les altres dues.
No, E.A.E.A.
Recupera'm E.A.E.A.
És que E.A.E.A.
no acaba de...
No, no.
No entra això.
Com el tren, que no passa per la via.
Bé, doncs fins aquí el Benidorm Fest, no?
La tertúlia sobre el Benidorm Fest podem deixar-ho aquí.
Però sap greu perquè l'any passat van aconseguir una fórmula de més o menys èxit i ara suposo
que han decidit tornar al que era Espanya abans que es quedava vintena i anar fent.
Home, a la Txanit li va anar molt bé, eh, realment, marescudament.
Jo crec que no està mal la cançó, però de totes maneres, de totes les que ha vingut,
perquè ho he seguit un poc al col·laborar amb TVE i demà, doncs les he conegut algunes
No hi havia ningú que me provocasse especial entusiasmo.
No me disgusta la cançó de Blanca Paloma, però és verda que molta gent recordava
tot el que es deia de Tanchugueiras, que sí era un estilo muy gallego,
que sí era demasiado regionalista, que sí bla, bla, bla, bla,
i al final estamos con el estilo flamenco, pop, andaluz, que se no chirría,
porque ha ido a Eurovisión, recordad a Remediosa Maya, que quedamos en última posición.
Remediosa Maya es una grande, pero eso no cuajo, así que veremos a ver cómo va.
Doncs veurem com acaba tota la qüestió d'Eurovisió i del Benidorm Fesca.
Ja en aquesta edició ens fixàvem en les audiències que havia tingut entre setmana
i havia anat molt a la baixa, eh, no només a Catalunya sinó també a tot l'Estat.
Vull dir que la proposta, no sé si el que va passar l'any passat va ser extraordinari,
però en qualsevol cas aquest any ja no tenia tant d'interès.
Però el Marc Molins segur que s'ho mirarà.
Sí, el Marc Molins avui no és perquè està fònic, s'ha llevat molt maletat i, sí, sí,
des d'aquí una abraçada i una ràpida recuperació al Marc.
Està fònic, està fònic de cantar.
Ens està sentint, o sigui que ens està sentint i des d'aquí una abraçada al Marc
que et recuperi molt aviat. Pot ser que hi anés a dormir més tard del compte.
Escolteu, tenim molta història política també en aquesta tertúlia,
i abans ho comparàvem amb el cartell d'un festival de música de l'estiu,
perquè el Partit Popular ahir va fer un acte d'aquests que es recorden a València
i va ajuntar a dalt d'un escenari Aznar, Rajoy i Feijó.
I, evidentment, no va de cebra.
Als visos finals va sortir el tema Catalunya, tot i que també el tema del si és,
de la llei del només si és si, que continua d'actualitat aquest cap de setmana,
Aznar també volia dir la seva.
Comencem per Catalunya amb aquestes paraules de l'expresident Aznar.
¿Qué hay de progresista en dejar que los delincuentes escriban el Código Penal?
Que nos digan que parte de ser de izquierda se exige que se rebaje la malversación
para que los secesionistas que gastaron el dinero público
en romper la Constitución les salga gratis.
Molt bé, Josep Maria Aznar, i ara Mariano Rajoy.
Tiene gracia que ahora empieza el juicio contra los policías
que estaban manteniendo el orden y la ley,
y quien ha organizado esto estén indultados.
Hay gente con la que no se puede ir a ninguna parte
y hay socios indeseables a los que no se le puede dar la llave de la gobernación de España.
Molt bé, això són els fets sobre Catalunya.
Va, els fets que diuen Aznar i Rajoy.
A mi em fa la sensació, Anna, a veure com ho veus tu,
que quan el Partit Popular treu el Sant Cristo gros
i es posa a parlar de Catalunya,
amb aquests termes és que normalment les coses internament potser no els van gaire bé.
No, no van.
Este tema para el Partido Popular es delicado,
pero es verdad que tanto Aznar como Rajoy
apostaron por dejar pudrir su situación interna en Cataluña
y la situación catalana en general,
es decir, no hacer política de ningún tipo
porque les beneficiaba en el resto del Estado.
En el resto del Estado, bueno,
sobre todo más del norte para abajo
y particularmente en Madrid, que es un gran feudo,
y a partir de ahí saca réditos electorales.
Ahora hay una cuestión importante a reseñar
y es que no es menor que sea, como decía el propio Rajoy,
sino una cosa mayor, que sea Alberto Núñez Feijo
quien preside el Partido Popular.
Alberto Núñez Feijo, no por convicción,
porque yo creo que la ideología de Feijo
ya se ha demostrado que es hoy te digo una cosa y mañana te digo la otra,
la contraria, no por convicción,
Feijo era un tipo que gobernaba Galicia,
que es una región donde también
hay un fuerte sentimiento
autonómico, nacionalista,
no independentista,
pero casi que representa una segunda fuerza,
que es el venega que está en ascenso
y es un nacionalismo de izquierdas que además
ha hecho del tema social una base identitaria
muy importante al estilo de Bildu en Euskadi.
Entonces, para Feijo antes
Cataluña era una nación sin Estado
y estas declaraciones están en las hemerotecas
cuando era presidente de la Junta de Galicia.
Se está en la línea de Aznar y de Rajoy
porque ya es el presidente del PP nacional,
ya no es el presidente de la Junta de Galicia.
Y eso la gente no es idiota y se están rescatando
todas las hemerotecas, todas las declaraciones de Feijo
sobre Cataluña, sobre Euskadi y sobre la propia Galicia.
Entonces, claro,
chirría muchísimo y hay un debate interno con eso
porque no están seguros de que puedan consolidar
de Mariano, de Alberto Núñez Feijo,
que pueda trasladar la firmeza
que trasladaban Rajoy y Aznar,
que Rajoy, aun siendo gallego, nunca creyó en Galicia
como un Estado autonómico fuerte
y con gran autogobierno. De hecho, no hizo nada
por Galicia mientras fue presidente del Estado.
Con lo cual, esa es la cuestión y efectivamente
hay una crisis que trata de
apuntalar la figura de Feijo
como igual de nacionalista española
que Rajoy y Aznar.
Oriol, en primer lloc, diria que la tria
no només dels oradors, sinó també de l'espai
i vol dir moltes coses d'anar a València, que segur que t'he sentit
i l'Anna ho sabrà millor que nosaltres, en clau autonòmica
perquè a València hi ha molt en joc en aquestes eleccions autonòmiques
que vindran també el 28 de maig.
Dos expresidents del PP, crec que tots ens ve al cap
la pel·lícula El reino, de Rodrigo Saragoyen,
de la gran quantitat de corrupció que hi va haver en aquesta comunitat autònoma
amb Francisco Camps, Eduardo Azaplana.
Crec que el lloc és un mal missatge si fem una mica d'ameroteca.
Després, a algú li hauria de dir Josep Maria Aznar,
per qui per cert profess una gran admiració en privat,
que fins arribar Pedro Sánchez a la Moncloa
va ser el president espanyol que més va cedir davant de les demandes catalanes
que va ser en 1996, que per cert segurament és el millor pacte
en clau autonòmica i autonomista que hi ha hagut mai, no només a Catalunya,
sinó també a Espanya. Ho recorda la Núria Oriols al seu llibre?
Correcte, ho tinc molt fresc perquè aquesta setmana m'he llegit el llibre de la Núria
i està perfectament explicat i s'entén perfectament també com
el PP va assumir una gran contradicció, també convergència entre les seves bases
evidentment això no va caure bé, però el PP necessitava arribar a la Moncloa
i va pactar amb qui fos possible i ho lligo amb l'última reflexió.
El PP sap que només pot arribar a la Moncloa
i s'ha de fer amb els supòsits, si Pedro Sánchez no suma a majoria alternativa
i si el PP suma amb Vox. Per tant, entenc que hi hagi nervis
perquè si passa una cosa amb la majoria de la investidura
de Pedro Sánchez és que els mou més que no governi la dreta
que no pas que governi Pedro Sánchez.
Jo estic convençut que qualsevol partit que no estigui alineat
amb el PP però que en algun moment s'hagués pogut arribar a pensar
pactar amb el PP per obtenir segons quins beneficis
també en clau regional, aquesta vegada, haver-hi Vox al mig de l'equació
serà complicat. Per tant, el PP necessita un molt bon resultat
necessita que li vagi molt bé, per exemple, a València
recuperar places que fins ara se li havien resistit
també li anirà molt bé al PP veure com la nit electoral
del 28 de maig Pedro Sánchez potser l'única ciutat gran
que pot aspirar a governar és Barcelona perquè crec que el mapa
es tanyirà una mica de blau en clau local i també autonòmica
i l'única manera d'arribar a la Moncloa que té Feijó
és treure per descomptat els seus predecessors
i també intentar que Vox
no els comenci a acusar, com fa sovint
de Derechita Cobarde, tenint en compte també que ve una moció de censura
amb Ramon Tamà més al capdavant, que sincerament
serà per fer un monogràfic de l'APM quan acabi.
Núria Urriols.
Jo crec que el PP amb aquest discurs
ja des del procés ha donat per perduda a Catalunya
en el sentit que no
pretén canviar el rum ni el discurs de cap manera
per intentar treure més Vox aquí.
Cal recordar que el PP
és l'últim partit al Parlament
després de tot el tema del procés
i de com va reaccionar en el referèndum
i en aquest sentit no sembla que hi hagi una rectificació.
L'Oriol em corregirà, però jo crec que
l'últim bon resultat del PP va ser el de Lícia Sánchez Camacho
amb 19 diputats al 2010.
Aquest salt
en què el PP tenia influència a Catalunya
perquè va aprovar els pressupostos d'Artur Mas
i tenia una influència en la governabilitat,
tot això ho ha perdut i no sembla que amb aquest discurs
ho vulgui recuperar i em sembla que ho dona per descomptat
perquè no té cap intenció de virar el rum
amb el que explicava l'Anna que més aviat el que volen
és fer hijo que s'havia dit
pot tenir un discurs més moderat amb Catalunya
hi havia hagut algun signe d'això però de seguida
es va imposar l'ala més dura i sembla que anirà per aquí
i a més a més en un any electoral en què
la munició que farà servir el PP per intentar desbancar
Pedro Sánchez de la Moncloa i guanyar-li la cursa
també a les autonòmiques i municipals
és la reforma del codi penal i que el PSOE vagi de braçet
Així que no prevec canvis
en aquesta línia i veurem el PP més dur
sobretot també perquè competeix amb Vox
i necessita que no depengui del tot
i agafar aquest vot que segurament
representa Ayuso per ell
i no per Santiago Abascal
Anna, vols afegir alguna cosa?
Tenim Aznar també perquè en va dir més ahir
Doncs vinga, Aznar sobre la llei del només si-a-sí
que s'està negociant aquest cap de setmana
entre PSOE i Podem la modificació
¿Cuánto tiempo vamos a tener que aguantar las lecciones
de feminismo que quieren darnos los del sí-es sí?
Anna
Pues todo el tiempo que haga falta
hasta que señoros como José María Aznar
Creus que hi haurà cor aquest cap de setmana
entre PSOE i Unides Podem perquè no hi hagi trencadís
amb la reforma d'aquesta llei del només si-a-sí?
Sí, yo creo que va a haber acuerdo
Estoy casi segura, no queda nada para el acuerdo
Tuve la oportunidad de hablar con dirigentes
de ambos partidos el viernes
y va a haber acuerdo porque a ninguna de las partes
les interesa que no lo haya y es importante
La modificació ha sido nefasta
sobre todo por la parte de Unidas Podemos
pero yo pongo en valor la llei
y creo que es una llei
bastante revolucionaria
que cambia la concepción no solo legislativa
sino cultural que es de lo que se trata
y la cultura se hace con tiempo
Las leyes también hacen cultura
y la cultura se hace con tiempo
que pudiera desaparecer más que los que viven
en el siglo XVIII como Vox
Unides Podem, pel que sembla Ana
y si no em rectifiques, perquè segur que tens
més informació tu que jo
cedeix a cedir ja pel que fa la reforma de la llei
el que fa el PSOE, descarta, sembla també tornar
els conceptes de violència i d'intimidació abans de la reforma
El consentiment supone que...
explicándolo en términos muy generales
porque jurídicamente yo tampoco me atrevo a entrar
porque es una cosa muy compleja
pero el problema que ha tenido hasta ahora
el código penal es que se juzgaba la víctima
es el único delito en el que se juzgaba
también a la víctima en los tribunales
con las frases que ya conocemos
la víctima se cerró suficientemente las piernas
no iba provocando, estaba borracha, etc.
Lo que se trata con esta ley
y para eso se hizo y es el núcleo de la norma
es que no se produzca
ese juicio paralelo a la víctima
y su revictimización consecuente
sino que todo el foco se ponga sobre el presunto delincuente
que es lo que ocurre con todo el resto de los delitos
y si vuelves otra vez al tema de la intimidación
y al tema de hasta dónde llegó la intimidación
volveremos a recaer en esas preguntas
que tanto daño hacen
que es de que te resististe, etc.
No sé si lo he explicado bien
porque es que es complicadísimo todo este tema
y yo tampoco me quiero meter en cuestiones jurídicas
a mí lo que me importa es la cuestión esencial
de lo que supone de avance esta ley
para las víctimas y cómo las protege
las protege muchísimo más y muchísimo mejor
que el anterior Código Penal
el problema está en la interpretación
pero el problema también está
en que efectivamente el Código Penal español
y nos han advertido autoridades desde Europa incluso
es excesivamente punitivista
que son equiparables a las penas por asesinato
de eso nos han advertido muchas veces
pero este discurso supongo que para evitarse males mayores
Podemos ni lo tocó
España es un estado excesivamente punitivista
esto ocurrió también con la sedición
ocurre también con la malversación
y en ese debate no se quiere entrar
pero sabemos que uno de los mantras neoliberales
es la de muerte y además utilizando casos tan graves
recordad como el del asesinato de Diana
que el PP fue cuando hizo la ley
la cadena perpetua que es la permanente revisable
entonces ese manta hay que demostrar
hay que desmontarlo, más punitivismo no protege
esta ley protege más y mejor
vamos a ver ahora cómo se hace porque también hay que ponerse
en la piel de las víctimas que ven cómo sus violadores
hay que demostrar que dos meses antes un año
lo que sea de prisión pero a lo mejor
yo conozco alguna víctima que dice sí pero las próximas
no van a tener que pasar por el calvario que yo pasé
teniendo que demostrar que no abrís
las piernas tanto como decía el juez
a eso me refiero
Núria, vols afegir alguna cosa sobre això?
Sí, que jo crec que és important la llei sobretot
com deia l'Anna el que passa que crec que no s'ha fet bé
i el resultat és que la rebaixes
a 300 condemnes de violadors
és a dir una cosa és canviar la concepció de la llei
i l'altra no tenir en compte que si elimines la diferència
entre l'abús i l'agressió i passa a ser tot
una única tipologia
doncs ja condemnats
amb agressió que s'han beneficiat
ha sigut una mala praxi del legislador
que no ha tingut en compte que sempre s'aplica
la llei més favorable al pres
llavors aquest debat que entenc que s'ha de reformar
crec que han anat lents
a dir que s'havia de reformar perquè hi ha hagut
300 revisions de condemna i ara un cop
han decidit que sí crec que s'haurien de fanyar
perquè el que ha passat en aquest període ja no es pot
dir que s'haurien d'arreglar
i el que haurien de fer és anar ràpid
a l'hora d'arreglar aquests errors
que va tenir la llei a l'hora d'aprovar-se
i que això no vol dir tocar el nucli essencial
de la norma com diu podem però sí arreglar
aquesta qüestió
9 i 21 minuts, som a Catalunya Ràdio
amb l'Oriol Marc, la Núria Urriols i l'Anna Pardo de Vera
La notícia de matinada
que teníem un incendi en marxa
tortosa, concretament a l'entitat de Vita Marsen
i amb l'alcaldessa perquè ha fet unes declaracions per TV3
sobre l'estat d'aquest incendi
amb el qual els bombers ahir continuaven treballant
20 dotacions de bombers amb aquest incendi
que ens ha posat amb laia al cor a primera hora
però sembla que la cosa va millor malgrat que meteorològicament
i a més de cap on podien anar les flames
perquè hi ha molt vent a les terres de l'Ebrat
de seguida més qüestions sobre aquest incendi
a la zona forestal de Vítam
a l'entitat de Vítam al costat de Tortosa
i més enllà també d'aquestes declaracions que sentíem
de... el tenim?
no, ara ho sentirem
vull comentar el Pere Aragonès avui del diari Ara
perquè evidentment el tema de la setmana a Catalunya
són aquests pressupostos
i des que s'han aprovat aquests pressupostos
i des que hem vist la fotografia de Pere Aragonès i Salvador Illa
donant-se la mà, Pere Aragonès el president
ja ha dit 3 vegades hagut de desmentir que hi hagi un altre partit a Catalunya
avui ho ha tornat a fer amb aquesta entrevista al diari Ara
crec que és tan evident que el PSC
i jo i el meu govern
no hem tingut res diferenciats
que això no té cap mena de viabilitat
per tant pensar que pot haver-hi un govern conjunt
mentre el PSC segueixi negant el dret a decidir
crec que no té cap mena de base
la resposta de Salvador Illa també de moment
negant el tripartit, en aquest cas el periòdico
influir tanto como podamos
impulsar la acción del gobierno, gobernar desde la oposición
si jo ho hagués fet si governés a Catalunya
però sí que hi ha algunes pistes
qui està pronunciant la paraula tripartit tantes vegades com pot
és Junts per Catalunya que des de l'oposició
intenta també condicionar
l'acció del govern ara que ja ho pot fer
amb les mans lliures després d'aquesta sortida
Oriol, sentirem molt la paraula tripartit
aquestes properes setmanes a Catalunya?
Jo crec que encara tenim temps perquè hi hagi debat
sobre els pressupostos si no recordo malament el debat sobre
les esmenes a la totalitat des del 14 de febrer
l'aprovació definitiva és del 10 de març per tant
en tot aquest laps de temps estic convençut que Junts aprofitarà
també en clau de campanya municipal sobretot també a Barcelona
per advertir de la possibilitat que existeixi un tripartit
recordem que quan existia el tripartit Junts encara no existia
Convergència i Unió per tant sempre hi ha un
tipus de convergència amb Junts encara que sigui a nivell discursiu
si hi haurà un tripartit o no a Catalunya
evidentment ho decidiran els resultats electorals
i tot aprendreà també de qui quedi primer
si Pere Aragonès queda primer a les properes eleccions
home, pot tenir una posició més de força per governar
i també aprendreà d'una altra cosa molt important que si suma
i si hi ha majoria independentista
si hi ha majoria independentista és evident que en algun punt del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
i si hi ha majoria independentista és evident que en algun moment del camí
Sí, dius que tot stiffit és gairebé at 여러분들 en el repteさ
Sí, dius que tot stiffit és gairebé at mechanism
i al final el gir d'Aragonès va canviar el guió amb la B40.
És a dir, els va deixar poc marge per dir que no o posar sobre la taula una altra qüestió que justifiqués el no suport.
I llavors, en aquest context, al final, si el PSC donava suport als comptes d'Aragonès seria perquè significava un poder de negociació
i marcar l'agenda al govern. I en aquest sentit és el que ha aconseguit, perquè al final Pere Aragonès estarà executant un pressupost
amb uns projectes que no tenen un reflex explícit en aquests comptes, però que és el Harrock, és la B40 i és l'aeroport del Prat.
És un programa de govern que no és el seu. I això Esquerra ho ha dit explícitament en el cas de la B40.
I això és bo per ell perquè pot allargar la legislatura, però no deixa de ser paradoxal que estigui duent a dur de terme un programa
que no faria si tingués les mans lliures al Parlament. I això, crec que Salvador Dilla en traurà rèdit a la campla catalana
i que li farà perdre votacions, a més a més al govern. És a dir, això que diu Junts per Catalunya, que ara hi ha un nou tripartit
i una aliança estable, jo no crec que sigui així, perquè precisament el PSC el que ha de fer és erigir-se com a alternativa al president.
I llavors, si es vol erigir com a alternativa, no li pot anar donant suport amb totes les mesures que faci.
I a partir d'aquí, jo crec que Esquerra voldrà esgotar la legislatura, però l'oposició li seguirà posant difícil al Parlament
per evidenciar que està en minoria. I per això crec que hi ha un canvi de blocs evident a la política catalana,
però que no es pot parlar d'aliança estable o tripartit en el sentit del que hi va haver el 2003, evidentment,
perquè no estan al govern i no és la mateixa situació.
Avui rola la García, la vanguardia, a explicar sobretem tota aquesta negociació.
Com de coordinats anaven Pedro Sánchez i Salvador Illa cada vegada que Esquerra intentava fer la pinça al PSC negociant amb el PSOE?
És que això, cada cop que Esquerra ha posat sobre la taula el possible, és a dir, la intervenció del PSOE en la negociació,
ha emprenyat més el PSC. És a dir, això que també feia Jordi Pujol...
Salvador Illa ha posat més cara el seu sí encara.
Exacte. Això que feia Jordi Pujol d'anar a buscar el PSOE a Madrid i menys per allà el PSC a Catalunya,
que també ho fa Esquerra ara amb l'aliança Espanya, doncs això ha molestat els socialistes catalans.
I el que deien durant la negociació era que com més vagin a buscar a Madrid el PSOE per obligar-los a fer no sé què,
doncs més car seria el preu de l'acord. I en aquest sentit el PSC no es va moure.
No es va moure. Va dir que hi hauria tres condicions que eren mínimes, és a dir, el Hard Rock, l'ampliació de l'aeroport del Prat i la B40,
i a partir d'aquí ha hagut de cedir el govern en aquestes qüestions per tenir pressupost.
I veurem com avança, perquè avui a les dues entrevistes el president el que ve a dir és que la guanyar capacitat a l'aeroport del Prat no vol dir ampliar,
i el PSC creu que això vol dir ampliar. Llavors aquesta negociació que es durà a terme en un grup de treball hem de veure com avança
i si realment hi ha un acord entre els actors per continuar mantenint un cert fair play.
Crec que han aconseguit acordar uns termes per tirar endavant els pressupostos,
però segurament no tots entenen de la mateixa manera els termes que han acordat.
Anna, a curt, sisplau, queda anar cap a Tortosa un segon.
Perdona? Digues, digues, Anna, digues.
Ah, nada, simplemente estoy totalmente de acuerdo con lo que decís y yo creo que a partir del apoyo de los presupuestos se van a evidenciar las diferencias,
porque estamos en campaña.
Molt bé, dos quarts de deu.
Avui obrirem l'informatiu pendents d'aquest incendi forestal a Tortosa, concretament en l'entitat de Vítem.
Els bombers hi treballen aquesta nit amb una vintena de dotacions i estàvem molt pendents del fort vent que bufava a les terres de l'Ebre,
perquè podia generar nous focs si les flames saltaven a llocs que fins ara s'havien salvat.
L'última hora sobre aquest incendi, a aquesta hora, amb l'alcaldessa de Tortosa, la Meritxell Roger, què tal? Bon dia, com anem?
Hola, bon dia. Aquí estem a l'espera que es pugui arribar a controlar aquest incendi.
Per tant, no està controlat, eh? Quina és la situació ara mateix, alcaldessa?
No, en aquest moment no. Bé, acabem d'arribar fa una estona als mitjans aeris, ara ja hi ha tres mitjans aeris aquí treballant i, per tant,
treballant sobre el lloc i a l'espera que es pugui controlar el més aviat possible.
De fet, la situació que ens transmeten des de Bombes és que està en una situació de possible control proper, però en tot cas ja estan treballant.
Què els preocupa i què s'ha cremat fins ara?
T'han cremat al voltant de 25 hectàrees, ens preocupava molt la força del vent, ara per sort ha baixat la intensitat i, a més a més,
també ja és de dia i tenim aquí els mitjans aeris i, per tant, la situació és molt millor que les últimes hores.
Clar, som en una situació d'extrema sequera que tampoc no ajuda. Sabem que, a més a més, a les terres de l'Ebre el vent normalment ja costuma ser present.
La situació meteorològica tampoc no sé si beneficia gaire l'extinció de l'incendi.
No, però, de fet, ara el vent ha baixat la intensitat i, per tant, ens trobem en una situació molt millor.
Aquesta matinada sí que bufava molt fort, ara no tant, i, de fet, tenim aquí els mitjans aeris i, per tant, esperem que ho puguin controlar el més aviat possible.
Parlem de l'entitat de Vítem, que entenc que pertany a Tortosa. És una zona residencial?
Veig entre el coll de l'Alba, zona de Tortosa, fins arribar al poble de Vítem, l'AMD de Vítem.
Està més a tocar la zona de l'entorn del coll de l'Alba, que és dins de Tortosa.
És una zona molt buscosa, hi ha algunes petites residències, algunes nasies, han hagut de desallotjar deu persones i, en tot cas, és una zona molt buscosa, per això ens preocupava molt.
Molt bé. Doncs si hi ha novetats, evidentment, estem en contacte, molts ànims.
Aquesta és l'última hora de l'alcaldessa de Tortosa, Maritxell Roger, sobre aquest incendi que crema des d'aquesta nit l'entitat de Vítem.
Una abraçada, gràcies.
Moltes gràcies.
Ara tornem al suplement.
A l'EUS, l'escola d'enginyeria salaciana, t'oferim graus en automoció, electrònica, energies renovables, mecànica i organització industrial.
T'acompanyem amb el nostre model educatiu engineering by doing, grups reduïts amb atenció personalitzada, projectes en equip, 50% del temps en laboratoris, pràctiques en empresa i un programa de beques al teu abast.
Participa en la jornada de portes obertes del 12 de febrer, eus.cat.
Benvinguda.
Benvingut.
A tu, que tens un petit o gran negoci, et diem endavant.
Vine a Catalunya Ràdio amb el teu producte o servei.
Ho tenim tot a punt perquè arribis a més gent i a tot arreu.
Explica'ns què vols anunciar via WhatsApp.
Pren nota 677-09-1268.
I t'hi ajudarem amb efectivitat, seguretat i enginy.
Anuncia't a Catalunya Ràdio.
T'estem esperant.
La Llei de l'hivern de Gemma Ventura.
Allò de què t'escapes és allà on tornaràs.
La Llei de l'hivern, una nova veu literària extraordinària.
Premi Josep Pla.
Comèdia.
Drama.
Tu sabies que el teu pare viu amb una altra dona?
El teatre és com la vida.
Que trist que un professor com tu jugui amb les nostres il·lusions.
On tothom hi té el seu paper.
Com més malòstia, millor s'escriu, millor es dirigeix.
Vas una mica passat de voltes o m'ho sembla a mi?
Ai, el nen petit que se'n fa.
Li faré una sorpresa.
Li explicaràs que t'agraden els tios?
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
Amb MSC Cruceros embarca't directament a Barcelona els caps de setmana
o en vols des del Prat.
Vuit dies des de 799 euros per persona amb tot inclòs.
Fes la reserva a la teva agència de viatges
o visita MSC Cruceros punès i aconsegueix el millor preu.
MSC Cruceros descobreix el futur dels creuers.
Cada nit a les 11, i excella.
I excella.
Jo és que si no dormo 9 horetes al dia no soc ningú, eh?
Nois, no és broma, l'Amai Lissaios m'ha canviat la vida.
Us he explicat mai que un cop em vaig trobar una bombeta dintre la bossa?
Eh, i no era meva.
Cada nit a les 11, i excella.
I excella.
Amb Rosià Carandell, Marta Montaner i Juliana Canel.
Nois, broma, l'Amai Lissaios m'ha canviat la vida.
No sé si us he explicat mai que un dia...
En fi, ja us sentiu, en aquest programa...
Només coses interessants.
Avui el tot gira, el Girona torna a jugar a Montilivi.
Des de les 4 de la tarda, Girona a València.
Després del partit contra el Barça,
toca tornar a mirar cap amunt.
A més viurem el Betis Barça de la Lliga EFA
i la primera prova del Mundial de Trial al Palau Sant Jordi.
I us acompanyarem fins a la TTT del Barça Sevilla.
Tot gira.
Avui a partir de les 4 de la tarda.
Hem de vi clubers.
L'app de Catalunya Ràdio evoluciona amb tu.
Sí, sí, sí, amb l'aplicació Catalunya Ràdio sempre, sempre, sempre...
Cada cop més intuïtiva, més fàcil, més útil,
més personal.
Entra-hi per seleccionar els teus continguts i programes preferits.
Configura les notificacions segons els teus temes d'interès
i la teva demarcació.
A més dels nostres 4 canals,
t'ofereix una selecció d'àudios a la carta,
una llista cada dia més gran i variada de podcasts
i de continguts digitals exclusius.
Tot a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Festa la teva.
El matí de Catalunya Ràdio.
Són les 6 del matí, bon dia. Som-hi.
Bon dia, Laura.
Bon dia.
És molt pesat llevar-se tan aviat cada dia.
Bé, més que pesat, és cansat,
però si ho fas amb il·lusió i si t'agrada la feina,
doncs ho portes una mica millor.
T'agraeixo molt que m'hagis traït de tu programa,
sé que eres molt famosa.
Què va, què va, què va.
Tu l'escoltes a la Laura?
Sí, amb el meu pare, amb el cotxe.
Bon dia.
Laura Rosel, bon dia.
Laura Rosel, bon dia.
Escolta't al Matí de Catalunya Ràdio amb Laura Rosel.
És el teu matí.
El Suplement, ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapà.
Són dos quarts i mig de 10 del matí.
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio,
amb la Núria Oriol, l'Anna Pardo de Vera i l'Oriol Marc.
A veure, la polèmica és considerable.
La polèmica pels nous trens que Renfe ha encarregat per Cantàbria.
Uns trens que no caben als túnels per on han de passar.
La ministra de Transports anuncia que hi haurà cessaments
tant a Renfe com a Adif per aquest error.
Estem parlant aproximadament de 30 trens que s'havien encarregat,
30 trens que no passen pel túnel.
Encara no s'havien fabricat, això és veritat,
però clar, tot plegat endarrerirà l'operació almenys dos anys.
I ara què s'està fent?
Doncs s'està analitzant què ha passat,
perquè suposo que aquí hi haurà algun cessament i alguna represàlia.
Sentíem aquest matí el president de Cantàbria indignadíssim,
perquè clar, és que la cosa...
Aquesta era el Suplement.
Miguel Ángel Revilla, president de Cantàbria.
Què tal? Bon dia, buenos días.
Això, doncs jo el dia que ho vaig escoltar, la notícia,
em vaig pensar que era el dia 28 de desembre,
però ja no era el 28 de desembre, no érem els innocents.
Estàvem ja al febrer.
I, un, se queda perprejo,
no le cabe en la cabeza una película de Berlanga, una broma.
Intento contactar amb la senyora ministra.
No la encuentro.
Parece que están rabat con el jefe.
Luego, al día siguiente, tampoco.
Ya me sigo cabreando más.
Ya se me llama ante ayer,
porque, claro, venía a un acto político del partido en Cascudiales.
Y ya, pues ya me llama, ¿no?
Bueno, lo que le dije, bueno, pues se me puede imaginar.
Es que, vamos a ver, en un país que además tiene...
Una de las cosas buenas que tiene este país
son las grandes empresas sólidas de construcción
que hacen puentes, túneles, líneas cerradas...
¿Por qué el mundo?
Yo veo que todos los días se quedan estas grandes empresas
con obras en Estados Unidos, en Alemania, Japón.
Y resulta que aquí se licita una obra en el 19.
Cuando se licita una obra,
pues se supone que quien va a comprarla ya sabe,
pero ya sabe qué es lo que tiene que proporcionar.
Lo primero, pues si es un tren,
pueden ser las características, el ancho de las ruedas,
y si el tren tiene que pasar por un desierto,
tiene que pasar por un túnel.
Bueno, pues se encuentra que cuando hacen la licitación
y la adjudican, cuando el que se queda con la obra
va a ver las especificaciones de la licitación,
observa que no hay una coincidencia entre el gálebo,
que es o la anchura del túnel,
con el volumen de los trenes que se encargan.
Y esto lo han tenido callado ahí desde hace 10 y pico
sin abrir la boca.
Presiente, presiente, presiente.
Estem parlant amb el Miguel Ángel Reuilla,
president de Cantabria.
¿De quién es culpa esta chapuza?
Ah, pues la ministra todavía no tiene claro.
Yo le he dicho que aquí alguien tiene que pagar las consecuencias.
Aparte de empezar a hacer los trens ya,
porque tenemos...
Ese es el drama de esta región con los trenes
que dependen de todos del gobierno de España.
En esta región, en Cataluña, estamos acostumbrados
también a tener algunos problemas con la Renfe.
Los trenes nuestros son de la época, yo creo,
que de Kansas o Oregón, de ese estilo.
Se paran todos los días.
Bueno, pues no están mucho mejor que nosotros.
Bueno, pues era una cosa común,
que cada uno tiene que reclamar lo suyo.
Yo en los trenes de Cataluña no he ido.
No he ido en los trenes de Cataluña.
Pero bueno, si me lo dices, pues será así.
Aquí es un desastre las cercanías.
Y entonces, pues había acordado la posta en marcha.
No soy aquí, ¿eh? Casturias tiene el mismo problema, ¿eh?
Sí, una pregunta.
¿Usted pide el traspaso del servicio de cercanías?
Lo digo porque aquí en Cataluña es una de las cosas
que plantea últimamente el gobierno.
Ahí está encima de...
Bueno, yo sí me lo dan suficientemente en el palo, claro.
No vaya a ser que te larguen un muerto.
Es decir, si te largan una transferencia
con trenes que tienes que ponerte nuevos,
con líneas que tienes que ampliar la anchura, etcétera.
Eso ya no interesa.
Ahora, si es con una transferencia de medios
para hacer el servicio, sin duda.
Mira, lo que está demostrado es que las cosas se llevan mejor
desde un territorio que desde Madrid.
Eso está clarísimo.
Si no hubiera sido por las autonomías,
que es Cantabria, que tiene la mejor red de carreteras
de España de competencia autonómica,
no así las del Estado,
pues nos demostramos más eficaces
porque estamos abajo del problema.
Una cosa de esta licitada en Cantabria
es imposible que ocurra.
Es imposible.
O éste tenía los túneles en dibujos,
pero es que aquí los túneles los pasamos,
los vemos, los medimos.
Hay un metro y se dice de altura 3, de anchura 4,
o lo que sea.
O sea, esto no ocurre más que en un país
y en un tercer mundista.
Esto no pasará tampoco, supongo, en el Congo-Brazzaville.
Esta es la mayor chapuza que yo haya visto en mi vida.
Por eso le dije a la ministra,
ante ayer alguien tiene que pagar las consecuencias
a mente que inmediatamente, inmediatamente,
esos túneles se tienen que construir,
que no podemos vivir así.
Comparto su indignación y se entiende perfectamente.
La pregunta es quién debe pagar esto, ¿no?
Porque creo que la ministra Raquel Sánchez,
que además la conocemos bien en Cataluña,
porque es del PSC,
ya ha dicho que va de puras responsabilidades.
¿Tiene alguna idea en la cabeza?
No, vamos a ver.
Ahí parece que el problema está en que
dentro de la cantidad de organismos públicos que hay,
pues el ministro de Transportes tiene, pues,
la competencia de portadores del Estado,
tiene a mí que se encarga de las infraestructuras ferroviarias,
pero tiene a Renfe que tiene los trenes.
En fin, en esa maraña de organismos,
parece ser, por lo que he oído hasta ahora,
que los trastos se los tira ahí a Renfe,
y Renfe ahí se da a la ministra,
que está por encima de todos esos organismos,
no será tan difícil, eso se hace en 24 horas.
A ver, que me entregan la licitación.
¿Quién redactó esa licitación?
¿Quién la que especifica las condiciones técnicas?
Bueno, es como cuando uno hace a un comercio
un pedido de equiscio de carne, de pescado,
de no sé cuántos, ¿no?
Y luego lo que te sirven, pues, es ropa.
Yo qué sé, es que eso es tan sencillo averiguarlo
que a mí me costaría...
Yo he sido ocho años consejero de fomento de Cantabria,
he incitado miles de horas.
Jamás yo me encontré con una situación de esas.
¿Saber quién ha cometido el caño?
¿La ministra lo tendría que saber ahora mismo o ayer?
Supongo que no lo comunicará mañana pasado,
porque no está complicado.
Bien, pues nada, gracias, porque siempre es un placer atenderlos.
Pues si está mal, no tiene ningún inconveniente
en sumarme al coro de las protestas de Cantabria, ¿eh?
Fantàstic, molt bé, doncs fem pinya.
Ahora tenemos que tener un mínimo, un mínimo de ferrocarriles dignos,
más en el año en que Europa acaba de determinar
el futuro del transporte.
En el mundo tiene que ser el ferrocarril y no el coche.
Miguel Ángel Revilla, presenta Cantabria. Gràcies, bon dia.
Bon dia.
A vegades la ràdio regala moments.
Quin vigor, eh?
Quin vigor, mare de Déu.
No he pogut fer-li ni una pregunta al principi.
No, no, no.
No, nada, nada.
Él empezó como la metralla.
M'ha vingut al cap aquelles anècdotes que explicaven de Jordi Pujol
que a vegades enviava als mitjans entrevistes que ja estaven fetes
amb molta resposta.
I he pensat, mira, podria ser capaç de fer exactament el mateix.
Podria haver omplert una hora de programa amb la seva indignació.
Ha servit aquesta trucada per comprovar que no estem sols.
No, no, no.
Que Rodalies no és una cosa, no és un problema només de Catalunya.
No, i aquí moltes vegades el problema, parlem d'execucions pressupostàries,
parlem de què és pressuposta, què es paga, què no es paga,
què s'acaba fent, què no s'acaba fent.
I moltes vegades el problema de la comparativa sempre s'acaba
amb el mateix epicentre, que és Madrid.
I ara ens posem una mica seriosos.
Però Madrid sempre s'acaba executant més del 100% del pressupost
i la gent té la certesa que els trens funcionaran bé,
a no ser que hi hagi alguna desgràcia.
La situació a Catalunya és al revés.
Al mes de setembre hi havia una incidència pràcticament cada dia
aquí a Catalunya.
I si a vegades et trobes amb notícies com aquesta de Cantabria,
al final penses, home, un país seriós,
el que ha de fer és gestionar amb responsabilitat
els seus recursos públics i el que no pot ser
no és només que els trens no vagin o que arribin o que siguin grans
o que no passin per determinats túnels,
el que és oferir un servei digne a la gent.
Que la gent, normalment, quan agafa el tren no és per plaer.
Ho fan normalment per anar a treballar.
Hi ha poca gent que vagi a treballar perquè en té moltes ganes.
Vull dir que ja és prou fotut haver d'anar a treballar cada matí
com per trobar-te boicots cada dia actius
per activa o per passiva o per acció o per omissió
per part de l'administració.
Sí, i a part ha dit una cosa que és interessant,
que és que això, si es licités des de Cantabria, no passaria,
en el sentit de defensar la proximitat en la gestió
a més que des de Madrid i des de l'Estat,
perquè al principi de subsidiarietat, diguéssim,
i la descentralització no és només tampoc un conflicte polític de poder,
sinó que està demostrat que és més eficient gestionar els serveis
des de la proximitat i a prop del territori que no pas des de Madrid.
I també ha dit una altra cosa que m'ha semblat interessant
que quan li has preguntat el traspass de Rodalies
ha dit sí, però si és amb mitjans.
És a dir, no em traspassis el que és la responsabilitat
sense els diners per pagar-la.
I això també és un dels problemes que hi ha al traspass de Rodalies
entre Catalunya i l'Estat sobre qui assumeix aquest cost
i la possibilitat de tenir un operador diferent a Rinfe en les Rodalies.
Ana Pardo de Vera.
Sí, jo estic d'acord i comparto i entenc perfectament
que el president de Asturias és el cabreo de Miguel Ángel Revilla,
que també és el de Asturias,
el que passa és que el president de Asturias
és més comedit amb les seves declaracions,
però ja us dic que està igualment enfadat
perquè a ell afecten 10 trens.
El president Revilla, i jo no estic d'acord amb ells,
diu que és molt senzill veure qui va fer això.
Però aquí estem parlant d'unes mesures estàndards
que se dieron sin tener en cuenta
que estábamos hablando de territorios excepcionales
por su orografía, Cantabria, Galicia, Asturias, etc.
Entonces, bueno, esas medidas estándar,
la empresa privada, CAF, que es una empresa vasca,
alertó de que esas medidas no servían
para los túneles de Cantabria
y ahí fue donde se descubrió el follón.
Ahora bien, descubrir que vosotros sabéis
cómo es la burocracia en la administración española en toda,
sea local, sea autonómica o sea nacional.
Descubrir, ¿quién puso esas medidas?
Ya os digo yo que no es nada sencillo,
teniendo en cuenta las burocracias,
la de papeles que se manejan,
la de firmas electrónicas que se utilizan
y la de funcionarios que hay,
ya no en el Ministerio de Transporte,
sino solo en Ref i Adif.
Es muy complicado.
Es evidente que la responsabilidad que tiene que haber es política.
Es decir, no puede caer un funcionario.
Entonces no estamos hablando de nada.
Esto se dirimirá entre el Renfe y Adif
y serán sus responsables políticos quienes tengan que responder.
Pero no es tan sencillo.
De hecho, se ha montado una auditoría interna
para ver qué ha pasado con este proceso de designación
de medidas de los túneles.
¿Han sobre a esta cuestión alguna cosa más?
Un dels pactes entre Esquerra i el PSC pels pressupostos
té a veure amb el traspàs de rodalies a Catalunya
i sembla que per ara veurem com es concreta,
perquè un dels problemes, com deia abans,
és que la Generalitat tingui un operador
capaç d'assumir el que fa Renfe.
En aquest cas, Ferrocarrils de la Generalitat
ara mateix no pot.
Llavors es pacta com una transició de millora dels trens
mentre la Generalitat no pugui assumir això.
Però aquest és un problema de fa dècades que no es resol
i no s'acaba d'entendre des del punt de vista del ciutadà per què.
Per quin motiu costa tant.
I un altre dels acords d'aquests pressupostos
és fer una carretera entre Sabadell i Terrassa
que no promociona precisament l'ús del transport públic.
Clar, però és un debat encallat també des dels anys 90.
El quart cinturó és una cosa que ve dels anys 60,
per entendre'ns.
Sí, però ha passat tant temps i hi ha tanta crisi climàtica
que ja s'ha quedat un poc obsolet.
Sí, perquè al principi l'oposició al quart cinturó era per un camp de golf
que hi havia al mig i tot això, sí, sí.
De totes maneres, a mi m'agradaria sorgir una cosa.
Hi ha una reivindicació que jo crec que és justa
i que, a més, té a veure amb això que les autonomies
que gestionen, els serveis de cercanies
o, almenys, els trens de mitja distància.
Y es que se ha invertido mucho en una red de ave potentísima
y los trenes de cercanías muchas veces están olvidados,
pero no ocurre solo en Cataluña y en Cantabria,
ocurre también en Galicia,
y yo entiendo que hay muchas zonas en las que no se conoce
probablemente porque no se reivindica bien,
pero yo creo que tenemos que apostar por una red de tren
que efectivamente consiga suplir al coche,
porque con el ave no suplimos el coche.
Con el ave nada más.
Entonces, esto tienen toda la razón quienes reivindican
la gestión de sus servicios ferroviarios autonómicos.
Toda la razón.
D'altre bé, fa la sensació que l'Estat s'ha gastat
molts diners en fer trens d'alta velocitat,
que tenen tot el sentit del món en grans distàncies
amb ciutats molt connectades a nivell econòmic,
com, per exemple, Madrid i Barcelona,
però el que no té cap sentit, per exemple,
entre Barcelona i València,
s'hi ha de fer pràcticament tres hores i mig en tren,
quan amb dues hores i mig estàs a Madrid,
i segurament és molt més natural l'aliança Barcelona-València,
que no pas moltes vegades haver d'anar a Madrid per fer les coses.
Clar, és una red centralitzada a Madrid, no.
Tiene que ser un disseny en red,
un disseny que todo salga de Madrid.
No, tiene que ser un disseny en red
precisament per a això que comentes, Oriol,
i això són reivindicacions antigües
que ara sembla que cobren més sentit,
però no significa que se les ponga solució.
I sobretot també, com deies tu, Anna,
en clau de crisi climàtica, per exemple,
hi ha gent que opta per navegar amb avió de Barcelona-València,
que és una salvatxada en termes climàtics,
en termes de despesa d'energia,
si hi haguessin trens i els trens funcionessin,
fins i tot es podrien solucionar molts altres problemes,
com, per exemple, el preu del lloguer,
o hi ha països del món,
ningú viu pràcticament a Londres treballant,
ningú pot viure al centre d'Hondres,
no sé que siguis multimilionari,
però això arriba perfectament a temps a la feina
si agafa el tren des de fora,
i també hi ha d'haver un canvi cultural.
El que costa molt d'entendre
és que moltes vegades tu et vegis en pes
a sortir de Barcelona pels preus del lloguer
i que després et trobis que perds molt temps al transport
i a sobre et diguin que el teu cotxe
no pot entrar a Barcelona perquè contamina.
Tot aquest triangle que està interconnectat,
aquí l'administració té la responsabilitat
de fer que les coses que depenen d'ells funcionin
i no gastar diners en va i que la gent pugui viure
una mica millor, i que si tu vius fora de Barcelona,
perquè no et pots permetre viure a Barcelona
o perquè vols viure fora de Barcelona perquè et vei més de gust,
tinguis garantit el teu dret d'arribar
en una hora més o menys puntual a la feina
sense haver de patir en accés.
Però tens dos exemples claríssims ara,
és a dir, aquesta immigració que s'està produint
de Barcelona a altres ciutats metropolitanes,
o és a dir,
Sabell Terrassa ja no és una ciutat metropolitana,
però el Vallès,
però són ciutats que estan creixent de població
precisament per aquest èxode,
la proposta dels propers pressupostos
de mobilitat per aquestes dues ciutats
capitals ballesanes
és millorar la connexió entre elles
a través del cotxe.
Clar, i aquí la idea d'Esquerra Republicana,
que jo t'ho havia explicat més d'una vegada,
és fer un tren orbital, no fer una carretera.
Per tant, potser que ens ho fem mirar algun dia.
Que tothom som per la boca parlant de transport públic.
Hauria d'haver un ministeri de trens
i unes conselleries de trens
i resoldre aquest problema,
encara que fos transicional
el tema d'aquests ministres.
Crec que l'assumpte és lo suficientment important
i lo suficientment transversal
per a diverses àrees com el medi ambient
i com la qualitat de vida i l'estat de benestar,
etcètera, com per dedicar-li
molta més atenció de la que
pot donar-li probablement un ministeri
que té massa competències, en mi opinió.
5 minuts per arribar a les 10 del matí.
Avui al suplement fa una estona
hem fet un anunci que ens fa molta il·lusió,
que anàvem jugant una mica amb els uients
i que ara sí, per fi, ja hem revelat
i que sona així.
Dissabte a 11 de març
al suplement farem un programa inèdit
al Ritme de l'Emparsons.
Serem a la Sagrada Família
amb un experiment radiofònic,
amb un cartell de luxe que aquestes properes setmanes
anirem revelant amb actuacions molt exclusives.
Un programa de ràdio
des de dins de la Sagrada Família
amb 40 places reservades
dels uients més fidels del programa
que anirem parlant amb ells
i seleccionant al llarg d'aquestes properes setmanes.
40 privilegats,
que són els que ens deixen entrar
a la Sagrada Família
perquè, més enllà de veure el suplement en directe des de dins,
podran visitar el temple
i s'estalviaran l'entrada que costa visitar la basílica.
Actuacions musicals
que estem acabant de negociar
però volem fer un programa molt elegant des d'allà dins.
Què heu de fer si us voleu convertir
en una d'aquestes 40 persones
per visitar-nos
dins de la Sagrada Família
el dissabte a 11 de març?
Molt senzill, enviar-nos una nota de veu curta,
a la màxim el telèfon del programa
que és el 66707 1677
66707 1677
i expliquen per què has de ser tu
uns dels escollits.
Entre les respostes més originals
anirem saludant i seleccionant
aquests 40 uients que formaran part
d'aquest programa especial dins de la Sagrada Família
en el marc d'aquesta gira que estem fent
aquesta temporada, que ens ha portat per Calonja,
per Reus, per Girona, ahir era Matàrrega.
Doncs bé, el platfor de la temporada
és dins d'aquesta Sagrada Família
el dissabte 11 de març.
I heu entrat a dins alguna vegada?
He anat mai a la Sagrada Família dins.
Que a vegades ens passa això de que...
És molt impressionant, eh?
Jo també ho vaig fer una vegada.
Ha de ser una passada, eh? Una passada, una passada, una passada.
Però com pots ser d'aquí?
No anaves a dins?
Jo hi he entrat una vegada
i va ser treballant
fent una cobertura també un dia.
Però sí, sí.
És el típic que si estigués en una ciutat europea
ja aniries a Europa.
I aniríem corrent tots i aquí costa molt.
I res, només has d'agafar el metro.
Però imagina't fer un programa de ràdio des de dins, eh?
És que ho estem pensant, a veure com ho estructurem
i quins artistes acaben venint.
Perquè clar, allà dins hi has de posar alguna cosa...
transcendent.
Hi ha l'Emparsons, per exemple, no ho sé, eh?
Per exemple, si volgués venir a l'Emparsons, no ho sé.
No sé si vindria a fer a l'Emparsons.
Doncs us espero també el dia 11 de març.
Bueno, no, heu de ser un dels 40.
6607-1777.
Perquè a més és un dissabte i no us toca a vosaltres.
6607-1777.
Nota de veu
demanant...
explicant-nos per què has de ser un dels escollits.
M'agrada molt això, aquest mecanisme que heu triat
per escollir les 40 persones. Qui triarà?
Els anirem saludant
aquestes properes setmanes.
Dependrà de què diguin en antena.
O sigui, farem primer una criba entre l'equip del suplement
de respostes originals
i després els anirem saludant.
Hem de demostrar que són fidels al suplement
des de fa temps, perquè al final celebrem 35 anys.
Gràcies a tots tres.
Cuideu-vos molt.
Igualmente. Feliz domingo.
Dos minuts per les 10 del matí.
Petita pausa i ens actualitzem la Neus Bonet.
Fins ara.
Les bombes de calor i equips de refrigeració
contenen gasos fluorats, que en cas
d'una manipulació o instal·lació incorrecta,
es poden alliberar i contribuir a l'escalfament
del planeta. Per evitar-ho, s'ha posat
en marxa una normativa que implica tant
comercialitzadors, instal·ladors com
consumidors. Tots ells ja hauran de complementar
una documentació per garantir que
professionals habilitats han fet la instal·lació.
L'incompliment d'aquesta normativa
comportarà sancions.
Informa-te en acambiclimàtic.gencat.cat
012, la millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Per primera vegada, un cardenal
s'asseu al banc dels acusats.
En l'escàndol financer
més greu dels últims 30 anys al
Vaticà.
Es tractaria d'una inversió immobiliària important
als antics magatzems Harrods
de Londres.
Una trama criminal per sequejar les arques
de la Santa Seu. Corrupció al
Vaticà. 30 minuts a TV3
aquesta nit.
A la tarda de Catalunya Radio
i hem de connectar amb el nostre
company de Crònica Negre.
Tan aviat t'expliquem l'última hora
com descobrim els secrets més
amagats dels nostres col·laboradors.
Perquè la gent no sap que Jair
Domínguez ha generat molts drets
editorials amb una cançó
que va al Chiqui Chiqui
d'Eurovisió. Si la poseu ara, estareu
generant diners.
Jair, ets el puto amo, ets el meu ídol.
De dilluns a divendres de 3 a 7
així és la Tarda de Catalunya Radio
amb Elisenda Carod.
Bye, si està bé la Tarda de Catalunya Radio.