i que no es pot fer.
Bon dia, us informa Neus Bonet-Bagant.
L'Ajuntament de Figueres contracta 6 empreses externes
per recollir les escombraries a mig de la vaga
que va començar divendres de la setmana passada.
Aquest servei extraordinari s'ha posat en marxa a les 6 del matí avui
i, segons l'alcaldessa del municipi, Agnès Lladó,
ha de fer front al col·lapse dels contenidors
i al risc per a la salut que comporta pels ciutadans.
A través d'un missatge institucional,
Lladó explica que el Departament de Salut va acreditar ahir
la situació d'incel·lubritat que viu Figueres
i va autoritzar el consistori a prendre mesures extraordinàries.
Lladó també denuncia l'incompliment dels serveis mínims decretats.
El Departament de Salut de la Generalitat
ha acreditat la situació d'incel·lubritat
i de perill sanitari de petit
i ha autoritzat aquest ajuntament
per prendre mesures extraordinàries
per netejar i posar ordre.
El dret de vaga és sagrat.
I el benestar de la ciutat i de la gent que hi viu, també.
L'incompliment dels serveis mínims és evident.
La vaga de recollida d'escombraries de Figueres
va començar el divendres 28 d'abril
en plenes festes de la Santa Creu de la ciutat.
Els treballadors reclamen un conveni unitari
per a tota la plantilla, dividida en dues empreses.
Aquest dimarts, l'Ajuntament Figueres va denunciar
el sindicat convocant de la vaga perquè considera l'aturada il·legal.
Més notícies en Raül Flores.
La policia britànica ha detingut el líder i cinc membres
d'un grup anti-monarquic
abans de la coronació del rei Carles III.
Desenes de milers de persones s'apleguen al centre de Londres
per seguir la històrica cerimònia
que es farà a la badia de Westminster.
Més de 2.000 convidats,
incluent ticaps d'estat i dirigents polítics d'arreu del món,
assisteixen a la coronació.
El candidat de Junts a Barcelona, Xavier Trias,
haurà de consultar amb la militància
que arribi després de les eleccions del 28 de maig.
Així ho ha provat l'Assemblea Extraordinària del Partit
de la capital catalana amb el suport del 84% dels afiliats.
El text l'ha impulsat l'agrupació del districte de les Corts.
I també fixa que els acords
s'han de donar prioritat a les forces independentistes,
però sense batar pactes amb altres formacions, com ara el PSC.
L'Iran ha executat avui
el forca al dissident irano-suec Javib Shahab,
condemnat a mort per terrorisme.
Els tribunals de la República Islàmica
l'acusaven de ser el dirigent d'un grup separatista àrab
de l'oest del país, i al març en van confirmar la pena capital.
Suècia ha condemnat l'execució perquè considera,
igual que en la resta de països de la Unió Europea,
que la pena de mort és un càstig inhumà.
11 i 3 minuts.
Problemes per circular aquesta hora a l'AP7
per un accident afogat de la selva.
Carmina Malagarriga, bon dia.
Bon dia, Neus.
Un accident a l'AP7 afogat de la selva, com deies, sentit nord,
talla un carril i provoca retencions de vora 4 km.
I una mica més al sud, també hi ha algun punt de retenció
amb un tornès del Vallès, també a l'AP7, sentit nord.
I forces retencions hem de destacar també a la Ronda de Val,
al nord de la Trinitat, en tots dos sentits.
Carmina Malagarriga, Catalunya Ràdio, equip viari.
Esports francès ripoll.
El Barça disputa a les 4 de la tarda
la primera semifinal de la Lliga de Campions Masculina d'Ukeipatins
contra el Porto, Aviana do Castelo, Portugal.
El partit es podrà seguir en directe al totgira de Catalunya Ràdio.
Més tard a les 6, a Barça de Mar de Lleó,
corresponent a les semifinals de la Copa del Rei d'en Bol.
Els de Carlos Ortega van derrotar el Torre Lavega per 43 a 29
i buscaran un bitllet per la seva desena final consecutiva.
El rei al Madrid i los Asuna juguen aquesta nit a les 10
a la final de la Copa del Rei de Futbol a la Cartuja Seville.
L'equip blanc buscarà la seva vintena copa
mentre que l'Osasuna vol aixecar-la.
Per primera vegada a la Lliga femenina, el Barça ja és campió.
Visita el càndol a la Reial, suscitat a un quart de 7 de la tarda,
abans de les 12. Atlètic de Madrid,
llevant les planes, les de Sant Joan Despí,
només un punt per sobre de la zona de descens.
A la Lliga Seve de Bàsquet, el Bàsquet Girona pot certificar
avui la permanència matemàtica a la màxima categoria,
si guanya el Tenerife Fontajau a dos quarts de vuit del vespre
i el Granada Pert a la pista de l'Obradoiro,
també avui a les 6, Saragossa, Juventut de Badalona.
I avui arrenca el giro amb una primera etapa
contra rellotge de 19 quilòmetres
entre les localitats de Fossa Txèssia i Horton,
a una edició de la Ronda Italiana,
que es presenta com un duel entre Rem Kovenpull i Primoz Roglic.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Bruges Prinstink no és ni més ni menys
que un compositor brillant
que ha desenvolupat les últimes dècades de la seva carrera
atenent a un públic, un target, que es diu ara molt concret,
que és el dels blancs rics que volen sentir-se una mica canalles,
una mica revolucionaris, una mica roqueros i una mica reivindicatius,
però sense ni tan sols haver-se de treure la camisa per fora dels pantalons.
El suplement.
El comunista.
El suplement.
Camerada Joel Díaz, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora. Roger Escapa. Com estàs, Joel?
Home, doncs aquí molt pendent de la BBC i dels...
això que està passant, que és molt important.
Déu-n'hi-do, quina setmana mogudeta
hagués tingut calenteta a Twitter,
arran d'aquestes declaracions del suplement.
Home, és que poses, feu un tuit que diu...
Entrevista, Maria Nicolau.
I em fots a mi rajant dels fans del Bruce Springsteen,
quan tu saps que són un lobby importantíssim en aquest país.
I jo ara pateixo per la meva vida.
Jofre Llombart, vols dir bona hora?
No me jodes. Hola, bon dia, què tal, com estàs?
Hòstia.
Hòstia.
Vaja, vaja.
Jo vinc aquí a fer prosalitisme comunista
i em fas parlar d'aquestes coses.
Silenci, Joel, un moment.
Com estàs?
Perquè et vas perdre el segon concert per culpa de la Covid.
Sí, exacte.
Doncs mira, des d'ahir soc negatiu i ja torno a fer vida normal.
Però sí, sí, em vaig perdre el segon concert.
És el problema que hi ha, quan hi ha molta gent gran.
Silenci.
Aleshores, per al·lusions, per al·lusions,
avui començarà Jofre Llombart, i després tu li dius el que vulguis.
D'acord. Jofre Llombart, endavant.
Per al·lusions.
No, aviam.
Jo he sentit que a mi Déu no em va cridar pel camí de l'Stand Up Comedy.
Aleshores, vaig voler intentar contestar el Joel...
Molt bé.
...amb les mateixes armes que hauria fet ell,
o intentant fer una mica de broma.
Si el meu no es va interpretar com una broma,
doncs mira, malament.
Situem-lo i en que no té Twitter, perquè...
Ah, sí, perdona, perdona.
No, el Joel deia,
que les xarxes de Springsting són blancs rics que es volien sentir...
El Joel deia més coses.
...una mica canalles.
I la resposta del Jofre a Twitter va ser...
No com la sotana que té un públic format per dones negres
d'un barri xungudalagos
i que deixen una hora la seva lluita diària
per connectar-se al vostre programa,
que, com que tothom sap,
parla dels problemes socials de futbolistes
explotats pel sistema.
Sensacional. Deixa'm afegir.
Sensacional.
A mi m'aixeca el cap per contestar-me en els mateixos termes
que jo m'havia expressat aquí,
que és des del Caixondeo, l'Aguasa i el Basileo.
Pel que he pogut comprovar,
la fanbase del Bruce Springsting,
no sé si per un tema d'edat o del que sigui,
doncs no estan gaire per hòsties, tu.
I em sembla bé.
El fanbase de la sotana
tampoc és que sigui molt permeable a les crítiques, també.
També és veritat.
Nosaltres no tenim fans.
Nosaltres tenim soldats, Jofre Llombard.
Exacte, exacte.
I llavors, la resposta, a mi em va semblar enginyosa,
passa que jo trobo que és una mica arriscat
comparar el Bruce Springsting amb la sotana, però bueno...
Ja.
Passa res, no passa res.
El Joel replicava,
quina exprimera dama catalana creus que ens podria venir
a fer els coros a nosaltres?
I quin expresident podria venir de públic?
La Rakosnik, clarament.
Fa una pinta que volem venir a la sotana.
Bé, Jofre, en qualsevol cas,
el fenomen Bruce et ve de molt lluny, no?
Sempre n'has estat fan, et ve de petit, on ve tot això?
Sí, sí, des de...
Mira, et podria dir que soc d'aquells...
És a dir, per edat,
és evident que no puc ser fan de Bruce Springsting des dels anys 70.
Perquè als anys 70, quan ell va començar,
jo ni havia nascut, no?
Em ve des de l'adolescència,
des que canvies l'àraba de bo i el gripau blau per altres discos.
Doncs en aquest canvi em va enganxar.
Tampoc hi ha tant de canvi, eh?
A més a més, això t'ho diu, Jofre,
un tio que va anar de convidat al concert del Bruce Springsting.
És que si no no hi hagués anat.
Però què m'estàs dient?
Hi va anar de convidat.
Aviam, aviam, aviam, un moment.
O sigui, jo, que vaig pagar fins a l'últim euro,
que aquesta és l'altra, a mi ningú m'ha endullat.
Jo vaig batallar com els altres a davant de l'ordinador
per aconseguir les entrades i les vaig pagar totes.
Però si estaves davant de tot, si estaves allà a la fila zero.
No és veritat, jo estava a Barberà del Vallès,
estava a la graderia, estava jo superlluny.
I era el segon concert el que podia haver estat a primera fila.
Però vaig poder anar-hi.
Per tant, he hagut jo de suportar la crítica
i m'he hagut de sentir dir, un blanc ric, no sé què, no sé quant,
era un tio que estava a la zona VIP convidat per l'organització?
No, per l'organització no, eh?, per una empresa de vins.
És igual. Ah, molt bé.
Una proletària empresa de vins, no?
Si haguessis escoltat la secció sencera, Jofre Llombard,
cosa que és evident que no has fet,
i només has escoltat el vídeo aquest,
jo ja ho vaig explicar, jo vaig ser totalment transparent amb el tema.
Jo vaig anar allà a menjar canapès com un cabró i a beure.
I una mica també a mirar.
Molt bé, molt bé.
Podem fumar la pipa de la Pau o...?
Home, la fumo. Home, i tant.
Pelillos a la mar, tu.
A part, el Joel s'ho fuma tot, ja no ve d'una pipa.
Duríssimes acusacions, Jofre Llombard.
Jo la teva vida privada no m'hi fico, però si vols, m'hi fico.
No, no, no. Endavant, endavant.
Vull dir que endavant al favor de firmar la pipa.
Vinga, firmem la pipa.
Jofre, una abraçada ben forta, moltes gràcies.
Bon programa, adeu, que vagi bé. Salut.
Adeu.
A mi, en ferrones així, l'última, eh, aquesta?
És una sorpreseta, amigable,
que t'hem volgut fer l'equip del suplement.
Què soc jo aquí? És que no em defenses.
He tingut una crisi.
M'estaven elinxant i no m'has defensat.
No, no, és que jo a Twitter només faig propaganda.
Tu tires la pedra i amagues la mà.
Arroba el suplement.
Quin personatge misteriós aquest és el que de debò s'amaga darrere
del comunista avui.
De seguida ja anirem al guanyador,
i la identitat del personatge misteriós
s'emporta a un esbambas munic del seu número.
Abans, però, les consultes.
Ens ha escrit aquesta setmana una tal Maria Nicolai
des de la Garriga. Ah, molt bé.
Hola, Joel, l'altre dia vaig llegir algun diari,
crec que era una contra de l'avantguàrdia del Víctor Amela,
o algun altre espai d'esperit més lúdic que informatiu,
en què un professor d'una institució acadèmica
amb seu a Silicon Valley,
creada per la NASA i finançada per Google,
assegurava que el primer ésser humà immortal ja havia nascut.
L'investigador sostenia que pels vols de 2045,
la ciència hauria evolucionat tant
que cap malaltia podria acabar amb l'ésser humà.
De fet, el senyor afirmava
que l'envelliment és una malaltia que es pot curar.
La meva reacció a l'entrevista va tenir tres fases.
En un primer moment vaig sentir felicitat
per pensar que ni jo ni les persones que estimo
no moriríem d'una malaltia injusta.
Després vaig pensar que qui primer gaudiria
d'aquests privilegis mèdics
serien una sèrie de multimilionaris,
la majoria dels quals són uns autèntics pocavergonyes
a qui hauríem d'aguantar... Aquí diu fill de puta, eh?
El guió diu fill de puta.
Aquests pocavergonyes a qui hauríem d'aguantar
300 anys fins que algú els claves un piulet al cap?
I finalment vaig pensar que ja hi que estem bé com estem,
pelman de manera inevitable, i al voltant dels 80,
perquè no puc concebre com seria el nou sistema de pensions
en persones que havien 250 anys
ni fins a quina edat hauríem de treballar
com uns pringats per poder-ho sostenir.
Creus, Joel,
que el comunisme podria afrontar una situació com aquesta
que ni Marx ni Lenin ni ningú d'aquella època
va ni tan sols imaginar?
Gràcies, Maria Nicolai.
A més, que em foteu unes preguntes, també,
que em poseu amb mi unes tessatures
per inventar futurs alternatius...
Bueno, aviam...
El primer que li voldria dir a la Maria Nicolai
és que hem estat informant, i el Pavo,
aquest, el que diu que és un professor d'una institució acadèmica,
aquest home ja no és professor d'aquesta institució acadèmica,
és bastant evident que li falten unes quantes patates pel quilo
i l'ha desautoritzat tota la comunitat científica.
És evident que s'ho inventa, això.
El 2045 no serem immortals.
Estimada camarada Maria, gràcies per la teva consulta.
Com tu dius, ni Marx ni Lenin segurament podrien arribar
ni a imaginar les prestacions actuals
de la medicina i la ciència en general,
però això jo no crec que sigui massa inconvenient
a l'hora d'aplicar-hi la lògica del materialisme històric
que ja fa anys que us intento explicar aquí.
Si tu em preguntes com s'hauria d'afrontar
una hipotètica situació com la que planteges
des d'un punt de vista socialista,
haurem de començar pel principi de la teva explicació,
que, si no ho recordo malament,
s'ha d'afrontar d'aquest centre acadèmic
creat per la NASA i finançat per Google, finançat per Google.
Del que pots estar segura, camarada Maria,
és que en un sistema comunista
la investigació científica no seria propietat d'una empresa privada
i, per tant, el seu desenvolupament
no estaria subeditat als interessos privats
i, per tant, a la rentabilitat econòmica
de l'empresa que la paga,
sinó que aquesta investigació en un estat socialista,
com totes les altres,
estaria regida, financiada i organitzada
sota un sistema de prioritats
perquè ara jo et faig una pregunta, Maria,
tu creus que les empreses privades per què financien la investigació?
Per què creus que la financien?
Creus que ho fan amb l'intensió de compartir fraternalment els resultats?
Com creus que decideixen què investigar i què no?
I on assignar més recursos o menys?
Creus que ho fan pensant en l'interès general i en el bé comú?
Creus que Google investiga per fer del món un lloc millor?
Eh que no, Maria, eh que no ets curta?
Eh que veus claríssim que la ciència
en mans d'interessos privats mai tindrà consciència social?
Doncs te'n faries creus, Maria,
de la quantitat de mamarratges i mamarratges que creuen que sí.
I a més resulta, Maria Carinyo, per si no t'havies adonat,
que aquests mamarratges i mamarratges
són els que governen el món.
Llavors com tu molt bé ja has intuït
que m'agrada l'únic interès que té el capitalisme
en que visquis més anys,
passa perquè durant aquests anys que visquis
siguis apte per ser explodat a la feina
i siguis actiu consumint.
I si no és així,
el capitalisme no tindrà mai cap problema en deixar-te morir.
Gràcies, Maria Nicolai. Agafa aire.
Quina por!
Quina manera de sentar càtedra, hòstia!
I quina manera d'escriure subordinades,
perquè realment hi ha frases que són difícils de locutar.
I després hi posem un altre ca i un altre ca i anem allargant.
Passa que no perds el fil perquè tens idea.
Pau Esglésias, de Sant Feliu de Llobregat.
Joel, m'agradaria que posessis una mica de llum a la foscor
que em volta a l'esquerra espanyola perquè em tenen desconcertat.
Fa setmanes es va presentar en societat el partit Sumar,
liderat en solitari per l'actual ministre de Treball,
vicepresident del govern, Yolanda Díaz.
Oh, quina diva, eh?
Es presenta com una plataforma política d'esquerres
que vol aglutinar els partits d'aquesta tendència.
Entre ells, Podem. Tenia entès que Podem ja era això.
Jo també ho tenia entès.
Podem no acaba de veure clar unir-se a Sumar,
amb la qual cosa podria ser que el vot més a l'esquerra es dividís
beneficiant els partits de dretes com PP o Vox.
Sempre passa una mica això, no?
Aquesta és una interpretació meva, que no hi entenc.
De fet, la Vanguardia publicava després de la presentació de Sumar
que aquest partit podria evitar un govern de dretes
per no sé quines raons aritmètiques.
Per què Sumar pot salvar Sánchez, titulava l'article.
Ah, sí?
Aquesta mateixa setmana una enquesta indica tot el contrari
i preveu una victòria de la dreta
en cas que l'esquerra es mantingui la divisió.
No ho sé, Joel.
Tu que ets comunista de veritat segurament ensumaràs
d'aquí en peu calça, Yolanda Díaz.
Sí, jo ensumo.
Honestament, no entenc aquesta mena d'opa hostil sobre Podem
i penso també que aquell somriure permanent
amaga alguna cosa obscura.
Necessito llum.
Signat Pau Esglésies de Sant Feliu de Llumbregat.
Llum, llum, llum. Hòstia, Pau.
És que em sap greu perquè a mi ja fa temps
que les vesicituts de l'esquerra espanyola em queden molt lejos.
Mira, però bueno, agafaré uns prismàtics.
No, la veritat és que no estic gaire...
no estic gaire al cas de les seves disputes caïnites,
però tampoc em fa massa falta per tirar-me a la piscina
i dir-te el següent.
Escolta'm, Yolanda Díaz serà la candidata del PSOE
a alguna cosa abans que acabi aquesta dècada.
Bon pronòstic.
Tu apuntes i quan passi surts al balcó de casa teva i crides
el Joel tenia raó, com una possessa, que et senti tothom.
I ara, si vols, t'explico en què es basa
aquesta gens arriscada predicció.
Doncs es basa, camarada Pau, en què, segons tinc entès,
aquesta senyora era del PCE, d'Esquerra Unida, digue-l'hi com vulguis,
i com que no es menjava una merda a Galícia ja fa anys,
va enganyar el pobre Xosemmanuel Beiras,
que acabava de deixar el VNG per formar una coalició.
Gràcies a la popularitat de Beiras a Galícia,
amb aquesta coalició, aquesta senyora va aconseguir un escó
al Parlament gallac, però després va veure que el que emulava
ja no era Beiras, que era un iaio xotxo,
el que emulava era un tal Pablo Iglesias,
de lo que portava en aquell moment,
i llavors li fot la patada a Beiras i amb el Pablo Iglesias
muntava la sucursal de Podemos a Galícia,
o sigui, els comuns d'allà, per entendre'n,
sota el nom d'en Maria.
I gràcies a la tirada en aquell moment que té Pablo Iglesias,
i tota la moguda del 15M i tota aquella estafa,
aconsegueix un escó al Congreso de los Diputados.
Ha vist que el Camola ja no és Iglesias ni Podemos,
això ja està amortitzadíssim,
i torna a ser hora de saltar del barco abans que s'enfonsi,
però no per caure a l'aigua.
Ojo, que, sa senyora, a l'aigua no cau mai,
sinó per caure a una barqueta nova, moníssima,
superlleugera i sense càrregues, que és això de sumar.
I si tot va, com jo m'imagino, remant amb aquesta barqueta,
a poc a poc i aprofitant bé les corrents
i els vents favorables,
en no massa temps arribarà a les platges del PSOE,
on l'estarà esperant el Pedro Sánchez amb un culleret de flors,
i llavors la Yolanda enviarà a prendre pel cul la barqueta de sumar,
que s'acabarà estampant contra les roques
amb tota la gent que se l'ha cregut.
Això és el que passarà tal qual.
És fort, eh?, perquè m'he mullat moltíssim.
No t'has mullat molt, sí, sí.
No veus que se li està posant cara socialista, en aquesta senyora?
Jo no he vist res. 11 i 19 minuts.
Mira els cavalls que s'apropen a Buckingham Palace.
Tu saps muntar cavalls, Joel?
Una vegada vaig muntar cavalls.
Quina imatge, sí?
Sí, em van fer molt mal als Angonal durant bastant de temps.
El cavall es deia Rocket, era bastant travessu.
T'agrada l'Òndres?
No m'agrada. L'Òndres m'agrada, sí, clar que m'agrada.
A les ciutats m'agraden molt, en general.
Doncs a aquesta hora, les 11 i 20,
és previst que comenci aquesta cerimònia...
Sí, però això no és notícia, a Londres, en principi.
Ja, però quina putada, no?
Crec que tenim el Quim Olivares a Londres
pendent de l'inici d'aquesta coronació.
Quim, plou a Londres?
Veig la imatge de la BBC,
que ara mateix té un pla punxat, tot entelat per la pluja.
Sí, sí, està plouent.
Jo estic sota el Paraigües, perquè plou, para, plou, para,
però ara està plouent, la veritat.
I és a punt de començar el que se li diu la processó del rei,
la que sortirà del Palau de Bàquingham amb una carroça.
No sé si les imatges ja ensenyen la carroça,
però en qualsevol cas és una carroça aquesta,
de fa poc, era el 2012.
Van construir el 2012 a Austràlia
per celebrar el centeni d'aniversari
del regnat d'Elisabet II.
Aquesta és el cotxe nou, per entendre'ns,
perquè la carroça després sí que és una carroça molt més antiga.
Aquesta processó comença...
Mira, la carroça es mou, eh? Quim Olivares, tenim notícia.
Jo no la veig movent, la carroça.
Sí, perquè estava just davant d'aquests soldats...
No sé si m'he de referir com a soldat.
Aquests que porten la tofa a dalt, perquè ens entenguem...
Sí, sí, són...
Sí, sí, formen part del regiment reial, diríem,
i són de Mibidart.
Els bifíters, no?
Sí, bueno, hi ha els bifíters, però també hi ha uns altres...
Ara comença l'expectació, perquè la gent ja comença a posar nerviosa.
Un moment, que sona la BBC. Silenci.
Ai, ai, ai, ai, ai!
Es comença a posar nerviosa,
perquè la carroça comença a passar...
Oh!
Tenim carroça, tenim carroça.
Mua caula, hòstia, tot xapado, l'oro, eh?
Més detalls d'aquesta carroça. Quim Olivares, endavant.
Sí, mira, aquesta carroça, com us deia, és construïda a Austràlia,
passarà per aquí davant, construïda el 2012,
i és la carroça menys atractiva de la que es veurà avui.
La carroça que fan en el recorregut infern,
és a dir, a la badia d'Auello, fins a Paci Nerfales,
aquella sí que és la carroça més xula,
que és de fusta, recoberta d'or, aquella que parlàvem abans,
que té l'amortiguació hidràulica i és una virgueria,
però aquesta d'aquí és la...
Aquesta és la que té aire condicionat o no?
Les dues. Les dues tenen aire condicionat.
Normal. Normal.
El que passa és que no fa falta, també t'ho dic,
que d'aquesta època de l'any aquí a Londres
no cal l'aire condicionat.
Però bé, al moment d'esportació on soc jo,
que és a mig del mol, per entendre'ns,
ni a dalt ni a baix,
entre mig camí entres el Palgares que ho ha arribat en Palas,
la gent ara sí que s'acosta al màxim possible
fins al llindar de les tanques que hi han posat,
i intentaran, doncs bé,
mirar com passa per aquí tota la carroça.
Teòricament, l'han d'acompanyar 200 militars.
Almenys és la xifra que jo he vist que hi hauria.
Jo no els puc comptar des d'aquí, perquè amb prou feina els veuré.
No cal.
L'escorta del sobirà del regiment de cavalleria de la Casa Reial,
que han d'anar acompanyant.
Si no m'equivoco, ha d'anar ativada per 6 cavalls.
Sí, 6 cavalls blancs, perfectament blancs.
Blancs amb el cabell blau?
No, això és l'ornamentació.
Ah, ah, d'acord, d'acord.
Aquests cavalls ara en són 6,
però alerta que la tornada en serà un 8.
Veieu per què? Doncs no en tinc ni idea. No ho sé.
El que sé que tenim ja és imatge de Carles III,
acompanyat de Camila dins de la carroça,
amb tots dos vestits de blanc, amb un vestit, evidentment, d'època.
Molt maco, molt maco.
Perquè aquí hi ha canvis de vestuari, suposo, avui,
o no hi ha canvis de vestuari?
Perquè de Corona sí que hi ha canvis de Corona, vull dir que realment...
Sí, Roger, sí que hi haurà canvis de vestuari.
De fet, les peces de roba que es posaran durant la cerimònia,
perquè, clar, la cerimònia, no pensis que comença i acaba ràpid,
hi ha el testimpar, hi ha el reconeixement, el jurament,
l'onció, la benedicció, la consegració,
bé, és bastant llarga,
doncs en algun moment d'aquesta celebració
hi ha una roba cerimonial que se li retira el rei,
se l'asseu a la cadira de la coronació,
se li tapa amb una... se'l tapa amb una tela d'or,
i cada tela té el seu nom,
una túnica de llit blanc, senzilla, cordada,
que té uns colòbium sinfonis.
A veure, que jo m'ho he estudiat, eh?
No, no, és nota, és nota.
Per això, per això tenim d'enviat especial, Quim.
Jo, si vols, jo us ho explico.
Quim, ara és un bon moment per atracar un banc
a l'altra punta de Londres, no?,
perquè hi ha tota la policia, totes les forces d'ordre aquí.
Tens raó, aquí hi ha 30.000 policies.
Això sempre m'he esforçat a fer-ho.
No tot Londres és aquí, eh?
O sigui, Londres és una urs de 8 o 9 milions de persones,
i no tothom és aquí.
Jo tinc alguns amics amb qui he parlat,
que diuen que jo no hi penso anar,
cap de setmana per marxar fora, cap de setmana de 3 dies...
Per tant, hi ha molta gent que no és aquí, és evident.
Però si, atracar un banc, potser algú ha tingut aquesta idea,
perquè hi haurà poca força policial, això és veritat.
Mira, se m'ha acudit, se m'ha acudit, sí, sí.
És una opció, per cert, parlant de policia, ja ho hem dit abans,
però han detingut a 6 veig del grup Repàblic,
que és el grup antimonàrquic que volia manifestar-se...
Tu series allà, Joel, tu series...
Si fossis anglès, estaries aquí detingut.
Al grup Repàblic han detingut el seu líder, que es diu James Smith,
se l'han emportat a la presó, de moment,
i s'han quedat sense líder.
Hi ha algun manifestant, he vist imatges de protesta,
però, clar, s'han debilitat molt,
perquè han detingut els capitosos.
Que em truquin, que em truquin.
Escolta'm, Quim Olivares, veig que avança pausadament,
sortava aquí a empalejar la carroça...
I ha sortit del Palau, eh?
Sí, sí, sí, i tant, i tant.
Va avançant, enmig dels aplaudiments i d'aquesta pluja.
Tornem a connectar amb tu d'aquí una estona,
perquè, a veure, aquest recorregut quan ha de durar ara, Quim,
per fer temps, eh?
Ha de durar uns 30 minuts.
De fet, han d'arribar a i 53, ja saps que aquests són molt mutuals,
a i 53, el rei ha d'arribar a la porta oest de la baria de Webster.
I, llavors, baixarà, el reben les autoritats religioses,
i entra dins a l'hora en punt.
És a dir, de... quina hora és ara?
Perquè tinc una hora embòlica...
25 hores catalanes, sí.
Doncs a les 12, a les 12 és quan ha d'arribar ara a començar la cerimònia.
Ho explicarem en directe, ho explicarem en directe.
Tornem a connectar amb tu d'aquí una estona, Quim Olivares, moltes gràcies.
Vinga, bon dia.
Ens quedava una consulta pendent abans del personatge misteriós.
Ah, no la tens, la consulta? No te l'has preparat?
Jo no tinc cap consulta.
No t'acordes? Hi ha una altra consulta?
Hòstia! No, ara sí que m'agafes.
La llegeixo igualment i la improviso.
No, no, no, que jo vull contestar a la gent bé, tio.
Però per què no m'ha vist que tinc més consulta?
No t'han passat la consulta? Potser sí... Hòstia, sí.
Tinc un mail...
No, però collons, és que el mail aquest és d'ahir...
D'ahir a migdia jo ja...
Com vas acabar l'última hora ja estaves de cap de setmana.
Hòstia, em sap greu.
Llegeixo la consulta i la improvises o no?
No ho sé, de què va?
Ho dic perquè la gent es pensa que no t'ho escrius.
No, no, si jo m'ho preparo molt, això.
La guardem per la setmana que ve, tio.
D'acord, d'acord. Decidiré qualsevol tonteria.
Vinga, va, personatge misteriós.
Ai... Aquest programa ja no...
Ningú el pilota, eh? No, em sap greu perquè és culpa meva.
Ningú pilota la nau aquí.
M'heu enviat dos mails i jo només he vist...
Ara hi ha un guionista, el Gerard Jubany,
que està creuant la Diagonal i se n'està anant cap al mar.
No, Gerard, per favor, no et suïcidis.
No passa res.
Gerard Jubany, ens entenem molt bé, el Gerard Jubany.
La bronca que li caurà a l'una del migdia serà antològica.
Però per què? Si desfíc dient que és culpa meva.
Ell m'ha enviat dos mails.
Una, que només hi havia dues consultes.
Mira'l, ja està allà...
Ja està al bord, pràcticament.
Veurem-ho? Sí, sí, sí.
Bueno, va, cap, va, va, xuxa, xa.
A veure, a l'altra banda del telèfon,
hi ha una persona coneguda, reputada,
la identitat del qual els uients i el Joel Díaz desconeixen.
El més ràpid d'endevinar-los
és el Joan Basmúnic del seu número.
Aquesta persona ja t'està sentint. Endavant, Joel.
Bon dia, ets feliç? Sí.
Sí, feliç.
Ets comunista?
Bueno...
O sí o no. Explica-li les ordres.
O sí o no. Explica-li les ordres.
Deixa'm... Sí, sí, sí.
És comunista, d'acord.
Hi ha un comodí, si dius Volta'l, convidat misteriós,
t'estalvies la pregunta que et formula el Joel perquè no t'agrada.
D'acord? O no la vols contestar?
Estàs afiliat a algun partit polític?
No.
Ets menor de 50 anys?
No.
Ets major de 60?
Sí. T'has jubilat?
No.
Tens ganes de jubilar-te?
No. No tens ganes de jubilar-te?
Ets de Londres? No.
Per què aquesta pregunta?
No, perquè estem pendents tots de Londres.
Et dediques professionalment a la política?
No.
Ets ric?
No. Ets pobre?
No.
Sí o no? No.
Ets classe mitjana?
Yes. Perfecte.
Tens propietats immobiliàries?
Sí.
En el banc.
No, no, sí o no?
Per favor, per favor.
No l'estic situant a veu, eh? És igual, d'això es tracta.
A veure...
Tens qualsevol cosa que es pot dir?
Això és cosa teva, la logística del concert.
Ai, del concert. Mare de Déu, com estic.
Estava pensant el Bruce Springsteen.
Escolta'm, escolta'm.
Ets famós només a Catalunya?
No.
Ah, bueno, aquesta.
Ets conegut a nivell estatal?
Yes, sí.
Ets conegut perquè...
surts als...
surts a la tele?
Sí.
Tens un espai a la tele?
No.
Vas a la tele en qualitat d'expert?
Sí.
Vas a la tele en qualitat d'expert?
A veure què és expert, aquest.
No, també, clar. No?
Sí, sí.
Tens estudis superiors? Sí.
En l'àmbit de les ciències?
No.
Eh, vale.
Tens algun pla
per avui a les 10 de la nit?
Avui a les 10 de la nit? Sí.
Tens un pla avui a les 10 de la nit?
Si no escoltes les notícies, què vols que t'expliqui?
Avui...
Tens un pla per avui a les 10 de la nit?
Que hi ha... que hi ha meetings?
Què hi ha avui a les 10 de la nit?
Escolta'm, de debò, eh, Joel.
Posa't les piles, eh, xato.
No ho sé, tio, jo volia veure la NBA,
que avui ha partit...
T'agrada la NBA?
Sí. Ah, t'agraden els esports?
Sí.
I la teva... la teva professió
té alguna cosa a veure amb els esports?
Sí.
Ah, collons! Ah, collons!
Que és la final del Cop del Rey, avui, no?
És la final del Cop del Rey. Has arribat tu sol.
I vas a cobrir la final del Cop del Rey?
No.
Vas a... assisteixes com a públic?
No.
Amb l'edat que tens no pots jugar a la final del Cop del Rey?
No.
Fa la pinta que és seguidor de l'Ossesuna.
A veure, un moment, ets català?
No.
Amigo, ets nascut a... ets nascut a Navarra?
No.
Ets seguidor de l'Ossesuna? Ets seguidor de l'Ossesuna?
No. Ets seguidor del Reial Madrid?
Sí. Ai, la hòstia.
Quina hòstia.
Ets seguidor del... A veure, ets periodista?
Sí.
I no ets català, però parles català?
Sí, parla català.
Sí, que el parla i tant, que el parla, jo parlo molt bé.
Ah, espera't, espera't, espera't.
M'agrada més el bàsquet que el futbol, en un moment donat.
Sí.
I ets molt, molt, molt del Madrid?
Ara ja sé qui és.
Ara sé, evidentment, qui és.
Això de periodista, ara ho acabarem d'ematitzar, d'acord?
Sí.
Ets el Ciro López.
Sí.
Ciro López, bon dia i benvingut al comunista.
Gràcies per invitar-me al comunista.
Gràcies a tu.
Però, si que, clar, jo crec que era comunista.
Jo crec que era.
Ja no sé de qui soc.
Ara ets hedonista.
Clar, jo era del SUC, però ara ja...
Ah, sí?
Sí, des que va desaparèixer el SUC ja no tinc referències.
Ja no sé on paro.
Costa tenir-les perquè...
Costa molt, sí.
Ara parlàveu vosaltres de la Jolanda i tot això,
i és que no ho sé.
Tampoc ho saben ells, els que es dediquen professionalment a això,
de la política,
i tampoc a vegades saben si són comunistes i són d'esquerres
o no.
Jo recordo una vegada bastant graciosa
que estava fent una entrevista a Dolors Sabater,
que és la candidata de la CUP ara al dia de Badalona,
i li vaig preguntar, Dolors, a la CUP sou comunistes?
I se li van posar els ulls en blanc.
No sabia què dir.
Va haver de fer una mini-assemblea allà amb quatre persones,
va estar discutint-ho.
I al final em va dir, sí, però no del tot,
però perquè a la CUP hi ha moltes...
És molt complicat, avui en dia.
Escolta'm, Ciro, tu no vas néixer a Catalunya,
però entenc que parles català perquè vas estudiar aquí l'autònoma, oi?
Clar, quan jo vaig estudiar l'autònoma,
les classes...
Primer en el col·le, en Can Colapi,
que jo vaig estudiar en Can Colapi,
després a Can Colapi de Sant Anton,
i després al col·legi Alpe,
que estava allà a la plaça d'universitat,
es parlava castellà,
les classes eren en castellà,
ja veia terreny en castellà.
El que passa és que soc una mica...
No soc una mica, soc autodidacte,
m'agradava molt la música catalana, el cerrat,
jo quan em vaig pensar,
o el Lluís Llach, o el Kikupi de la Serra, o el Raimon...
Bueno, l'agenda d'esquerres,
els comunistes d'aquella època
s'agradava la gent una mica implicada, no?
I mira't ara, eh?
Mira't ara. Mare de Déu.
Continues escoltant Lluís Llach i Serrat.
Molt. I Kikupi?
Un dels meus ídols és el Lluís Llach i el Serrat, els dos.
I he estat...
Doncs mira, la despedida del Lluís Llach a Madrid,
vaig estar,
i a la despedida del Joan Manuel Serrat,
a Barcelona i a Madrid,
vaig estar en les dues despedides.
I si et coincideix una final de copa com la d'avui
i un concert de Lluís Llach, què tries?
Pues cuidado, eh?
Potser m'aniria a veure el Lluís Llach.
A mi és que m'agrada molt, el Lluís Llach, molt, molt,
però m'agraden tant les cançons reivindicatives
com les cançons d'amor que té,
que té cançons d'amor molt úniques.
Sí, sí que és veritat, sí que és veritat.
Les lletres del Martí Pol...
Sí, sí, sí.
Bueno, a mi, la de les sili, la de les...
A mi m'emociona i tot, la...
com és?
Corrandes de les sili.
Corrandes, corrandes, corrandes de les sili.
Escolta, un altre, diguéssim, vector,
vector de les lletres del Serrat,
és que, bueno, d'alguna manera o altra,
també s'expressa en termes independentistes.
Va, el Serrat no, el Llach.
Ai, el Llach no, el Serrat independentista no m'agrada,
no té res, no té res.
No, no, el Llach, no sé si també congregues
amb aquesta faceta més política.
Bueno, jo soc més federalista, eh?
El que passa que jo crec que em passa...
Al final em passarà com el meu amic i referent
del Ferran Requejo, que deia...
Jo era federalista fins que em vaig adonar que no...
que no havia ningú al meu costat.
O sigui, era l'únic federalista que hi havia, no?
I llavors es va tornar independentista, no?
I jo crec que, al final,
em passarà com el meu referent,
que sempre ha sigut el Ferran Requejo.
Però el Ferran Requejo, el professor de ciència política?
Sí, home, clar. I tu què hi tens, amb aquest home?
Doncs mira, jo ho vaig conèixer, som del mateix barri,
d'allà de la Berneda,
i el vaig conèixer perquè el seu pare
era el meu professor de història a Escolapis de Sant Antoni.
Hòstia, quina gràcia.
I ell em va adonar...
L'altre dia vaig estar dinant amb ell
per regalar-li el llibre,
i té ara 73 anys,
o sigui, ens portem 6 anys, més o menys.
I era el meu profe,
era el meu profe de matemàtiques,
perquè el Ferran va començar estudiant ingenieria nuclear.
O sigui, després li agradava molt la filosofia,
li agradava molt el tema polític,
i bueno, el va estudiar també perquè és un fenomen,
té un cap privilegiat...
Molt intel·ligent.
El Ferran va ser el meu profe.
El Ferran va ser el meu profe.
Ah, molt bé. Ah, sí?
Parlava el Ciro López del llibre,
que publica el Ciro López,
es un tipo con suerte, las Memorias de Ciro López,
la leyenda viva del periodismo deportivo,
tu les has vist de tots colors.
Això de la leyenda viva ho has posat tu?
Això és un recurs de l'editorial.
Hòstia, nen.
Una mica de modèstia, home.
La leyenda viva, nen.
La primera reacció que vaig tenir
va ser inocent, inocent, no?
Inocente, inocente, al programa que fa Litorreaga,
als 28, a la televisió espanyola,
diguen això és inocente, inocente, no, no.
Hòstia, no és veritat.
Però, bueno, és que després, una setmana després,
em van trucar els de Planeta.
O sigui, a primera Penguin i després Planeta,
i dic, bueno, això ja definitivament és una...
és un acudit, o sigui, és un xiste, home.
Sí que tens tirada, tu.
Escolta'm, que no dic que sí que tens tirada,
i segur que es vendrà de puta mare, aquest llibre,
perquè ets un tio carismàtic.
Bueno, estic content de Sant Jordi,
vaig estar en el Sant Jordi,
i la veritat és que va funcionar molt bé,
i jo no... bueno, jo no tenia moltes esperances,
sobretot d'una que va coincidir
en el partit d'Atlètico de Madrid i Barça.
Barça-Atlético de Madrid.
Aquí no vindrà ningú, i no, no, van vindre.
El llibre del Joel també va anar molt bé per Sant Jordi,
també que gairebé queda primer, però al final no.
Sí, no sé si saps que jo formo part d'un col·lectiu,
que es diu La Sotana.
La Sotana, sí.
I hem fet un llibre que es diu La gran enciclopèdia de Barça.
No, sí, que conec el llibre,
i, a més, vull comprar-lo.
Doncs compra'l.
Perquè conteu moltes anècdotes i entrevistes
que havíeu fet a La Sotana, no?
Sí, bàsicament és una enciclopèdia
feta així una mica des de l'Aguasa,
i et recomano molt l'entrada de Florentino Pérez.
Ah, molt bé.
Sí, perquè, a més, és una cosa que et podria preguntar,
i és tu, que ets una persona amb fortes conviccions d'esquerres,
com portes el fet,
això com conjuga,
com es pot, diguéssim,
conviure amb la idea
que el president del teu club,
i crec que tu no et desagrada especialment,
sigui un dels homes
més foscos del capitalisme espanyol.
Pràcticament un mafiós.
Bueno, combino
amb la mateixa facilitat
que fa ell a l'Antonio Ferreras,
però també és veritat que l'Antonio Ferreras
potser hem de debatir
si és d'esquerres, de dretes, de centre...
El Ferreras és d'una altra cosa
que no t'hauràs de veure amb la política.
La passió dic que potser hem de debatir
a veure si és d'esquerres, de dretes o de centre,
o no sablo de on és.
Jo diria que el Ferreras és de Florentino Pérez,
però bueno, ja en parlarem.
No, la meva relació amb Florentino
està explicada en el llibre
des de fa dos o tres anys,
i continuo pensant que és el millor president
del Madrid,
al costat del Santiago Bernabéu,
però no tinc relació.
Es va trencar fa dos anys
amb motiu d'una entrevista
amb José María García,
i ahir s'ha acabat tot.
Jo sempre, també,
no he barrejat mai
el tema polític o...
Els meus amics, jo tinc amics molt fatxes.
O sigui, no miro
a veure quina tendència política
el que sí faig.
La meva dona, la Júlia,
que és també d'esquerres,
a vegades es baralla,
i és catalana,
i es baralla molt.
Algunes vegades que surt a sopar
o vas a casa d'alguns amics,
jo sempre li dic que no discuteixes,
si és que no val la pena.
Però sí que val la pena, Siro, sí.
El Joan li agrada discutir.
No, jo discuteixo
si puc convèncer el que tinc en front
de les meves idees.
Si al final ell continua pensant,
al cap de 10 minuts, continua pensant el mateix,
doncs diu, per què seguir?
Ja, ja, no, no. I ella no.
En base a això, aconsegueu
aquesta mena de pau social que teniu a Madrid,
que és com molt curiós, perquè...
Bueno, no creguis.
Home, una mica,
les aigües ara estan més tranquil·les
que a Can Barça, si més no.
Escolta'm, Tito López, un parell de preguntes.
Però a Catalunya també, jo crec, no?
Jo vaig molt bé. A Catalunya, què?
Amb tot el tema procés, vols dir?
Sí, sí. Tot això aquí ja no...
Bueno, no, i a més, clar,
el parlava jo amb el Ferran Riquejo, no?
Ara, com se barallen entre...
entre els que tenen les mateixes idees,
o tindria que tenir les mateixes idees,
es barallen,
això li dona molta tranquil·litat
als que estan a Madrid, clar.
Sí, sí, sí.
Crec que els que estan a Madrid
tenen alguna cosa a veure
amb l'escagarrina menta que porta...
També és veritat. La política independentista.
Escolta'm, Ciro, no sé si estàs al tant tu,
que avui molts aficionats del Girona
animaran el Madrid en aquesta final de copa,
perquè si el Madrid guanya...
Eh?
Doncs el Girona té moltes més possibilitats
de classificar-se per a Europa.
A la cònferenç, no? I a tenassos, eh?
De cas de Girona baixing en el Madrid.
Tenassos, tenassos. I després, a tot això,
no sé com anirà aquesta final tenint en compte
que la setmana que ve jugueu contra el City de Guardiola
i dir que a aquest any sembla que sí.
Sí, bueno, jo crec que al Madrid el que t'he de pensar
és en el partit d'avui, no?
El dimarts era el dimarts.
I sobretot, home, avui estàs jugant un títol.
El dimarts estàs jugant la possibilitat
d'estar a la final i quasi guanyar-la perquè...
No, home, no, home, no, home, no.
No, Ciro, no, no, no.
Si aquest any passeu l'eliminatòria contra el City...
És per plegar, ja. Jo plego del futbol en general.
És a dir, la cosa més injusta mai vista.
Jo crec que si aquest any el Madrid guanya la decimoquinta...
Mare de Déu.
Jo crec que és aquest que retira.
Sí, perquè és un abús.
O sigui, no pots participar en una competició.
Això ens ho diu per provocar, Ciro.
No, però si amb això té raó.
Però ara mateix, si no juguen a res,
si és que esteu jugant fatal a futbol,
però per algun motiu fot una ràbia...
Mare de Déu! Jo ja ho entenc.
Jo ja ho entenc. Jo he patit molt.
Bueno, jo he patit poc a la culerada, eh.
O sigui, he patit poc,
perquè quan jo era petit i anava a Escolapis de Sant Antoni,
clar, el Barça guanyava lligues cada 14 anys.
Llavors, jo patir, patir, no he patit molt.
Bueno, esperem que pateixis més en el futur.
Ciro López.
Moltes gràcies avui per acompanyar-nos.
Recordeu que el Ciro acaba de publicar aquest llibre,
un tipus de concert de les memòries de Ciro López.
L'Helena, l'Helena.
L'Helena, l'Helena.
Moltes gràcies, Ciro López. Sort aquesta nit.
Joel, Pau, gràcies, eh.
Sort, gens de sort aquesta nit, Ciro.
I acabes de dir Pau a una persona que es diu Roger, Ciro.
Ah, Roger, perdó.
No passa res, una abraçada.
Una abraçada, Ciro López.
Adéu-siau.
Dos minuts per arribar a tres quarts de dotze del migdia.
T'ho he hagut de dir que m'ha dit Pau per això.
Jo crec que has morzat fort, avui.
Tu no has esmorzat, encara. No, jo encara no he esmorzat.
Escolta, a veure, què passa a Londres, al BBC?
Són de cavalls, encara, de carroça, encara.
Van cagant-se, aquests cavalls.
Van fent caca, els cavalls.
Que li treu una mica d'aglomura, les coses.
Són a punt d'arribar la dia de Westminster.
Fem una petita pausa.
De seguida narrem aquesta arribada a la badia
i expliquem alguns dels convidats
que avui fan acte de presència també aquí a Londres
amb el nostre enviat especial, el Quim Oliveres.
Pausa i de seguida tornem. Gràcies, Joel.
God save the king.
El suplement, amb Roger Escapa.
Llença tothom estiu divertit i educatiu
a la Fundació Pere Terrés.
Torna a compartir noves experiències de conviure i créixer,
a fer nous amics, a viure en terres,
a aprendre a través del lleure.
Confia en la Fundació Pere Terrés
per gaudir d'un estiu únic a les colòmies, als casals
i les activitats dels centres d'esclai.
Informa-te a peraterrés.org per l'estiu,
perquè l'estiu és Pere Terrés.
La més aplicada, la millor de la classe,
sempre havia sigut jo,
però va arribar un dia que la cosa va canviar.
Jo he fet moltes coses a la vida, però cap amb convicció.
La Lila, en canvi, era ferma.
M'agradava sentir-me exposada a un món desconegut
i em vaig deixar portar.
Penso escriure tota la teva història.
Besada en una novel·la de gran èxit mundial.
L'Amiga Genial, a TV3.
La sèrie dels diumenges a la nit.
Si estàs temporalment a l'estranger,
pots votar a les eleccions locals i autonòmiques del 28 de maig.
Has de figurar en el registre de matrícula consular
com a no resident.
Recull la sol·licitud de la teva oficina consular
o baixa-la a www.exteriores.gov.est.
Llura amb el teu DNI o passaport
a la mateixa oficina consular.
Tens temps fins al 29 d'abril.
Rebràs la documentació al teu domicili de l'estranger
i podràs enviar el teu vot per correu certificat
fins al 24 de maig.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
Oxfam Intermón Trailwalker.
Una experiència plena d'emocions
caminant contra la crisi climàtica
us ofereix avui el suplement.
Benvinguda. Benvinguts.
Endavant, passeu.
Cada dia ho tenim tot a punt
per fer-te sentir com a casa.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.
Hi ha ganes de fer vacances?
Amb MSC Cruceros aquesta primavera
aprofita els nostres descomptes d'última hora
embarcant des de Barcelona o amb còmodes vols.
8 dies amb tot inclòs des de 679 euros per persona.
Reserva la teva agència de viatges
o MSC Cruceros.es
i descobreix el futur dels creuers.
La venda privada de la Roca Village ja és aquí.
Del 4 al 21 de maig
gaudeix d'un 20% de descompte additional
sobre el preu del Village
en marques com Baix, L'Epis o Bana.
En marques com Baix, L'Epis o Bans.
T'esperem de dilluns a diumenge.
I recorda, la venda privada és només per a Membership.
Uneix-te a larocavillage.com.
Blaumut celebra 10 anys
amb un concert en format sinfònic a l'Auditori de Girona.
El 13 de maig, la banda repassarà el repertori d'aquesta dècada
amb l'acompanyament dels 50 músics
de la jove Orquestra Sinfònica de Barcelona.
Més informació a auditorisgirona.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
El combat de les oblidades.
Ràdio, dones, música i memòria.
El petit palau del Palau de la Música Catalana
es convertirà el 8 de maig
en un estudi de ràdio per donar a conèixer
tres dones de la història de la música.
Un projecte de Victòria Palma
locutat i interpretat en directe per
Gemma Nierga, Raquel Sanz, Elisenda Roca,
Martín Llade i Enric Calpena.
Més informació a palaumusica.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
La desqualificació tan precisa
i tan perfecta, entre comilles.
La veritat és que no és normal trobar-te-la.
Era una desqualificació molt professional.
La Barceloneta, juny del 2004.
Troben part d'un cos mutilat
dins d'una maleta a la platja de Sant Sebastià.
Algú que té coneixements
de com separar ossos, caçadors, carnicers...
Un cas difícil per forences i per policies.
Primer, cal identificar la víctima
i costa molt.
Les íntimes íntimes no tenia,
perquè no denunciàvem la desaparició.
Si tens una amiga íntima, no tardes quatre mesos.
L'esquartarada de la Barceloneta.
Aquest dissabte, les 9 del vespre, a Crims.
Amb Carles Porta.
Sempre en podcast a l'api web de Catalunya Ràdio.
Dissabtes i diumenges, a les 10 del vespre,
a l'antena de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Dissabtes i diumenges,
des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Passen quatre minuts de tres quarts de dotze del migdia,
en directe al suplement pendents de Londres,
perquè ara mateix a la Carrossa,
on viatgen el rei Carles III Camila,
acaba d'arribar a la badia de Westminster,
i aviat sortiran d'aquesta Carrossa,
i entraran dins d'aquesta badia,
molt pendents del que passa a Londres.
Tenim l'enviat especial de Catalunya Ràdio Quim Olivares.
Arriba un dels moments importants d'aquesta cerimònia, Quim?
Sí, és el ben culminant.
No el culminant, però sí com a mínim l'inici del culminant,
que és quan el rei entrarà dins la badia de Westminster.
A dins ja hi ha tots els convidats de punt.
Imagineu-vos que entre ell i els convidats
que han anat arribant a l'última hora,
hem vist tots els exprimes ministres britànics,
que més en tenen un munt.
Com sabeu, últimament aquí al Regne Unit
hi ha hagut molts canvis de primers ministres.
Hem vist l'Istras, hem vist actualment l'actual Richie Sooner,
hem vist el Boris Johnson, Theresa May,
David Cameron, Gordon Brown,
Tony Blair, John Major,
que és l'últim, el més antic, per entendre,
del degà dels primers ministres asseguts.
Hem vist també el primer ministre de Canadà com entrava,
l'Estat d'Austràlia...
No he vist, sincerament, el rei Felip VI, no sé si...
No, però hi han de ser, teòricament, hi han de ser.
Evidentment, evidentment, però no.
Almenys no l'he vist entrar, o les imatges de l'Eventset l'he vist entrar.
Sí que he estat testimoni del pas d'aquesta carroça
en el lloc que era jo, del Témol.
I us podeu imaginar que la gent s'ha tornat com mig boja,
com estàs a cridar...
He caminat al costat de la carroça en paral·lel, gairebé no la veia.
Soc sincer, perquè la moneda de gent m'ho impedia,
però sí que és veritat que la gent estava com molt, molt ansiosa,
fins i tot per veure'ls passar.
Ara ho segueixo des d'una gran pantalla
que han instal·lat aquí a St James' Park, on soc jo,
i d'aquí un moment altre, efectivament,
el rei ha d'entrar dins la badia de Wentzister,
teòricament ha d'anar vestit d'uniforme militar,
entrarà per la gran porta oest.
M'ha semblat veure, però no sé, potser tu que tens la BBC al davant,
que li han fet com una mena de passadís perquè no es mulli,
però això...
Ara ho certificarem quan surti.
En qualsevol cas, plou, plou a Londres, que això tampoc és notícia.
Estava bastant previst, ja que hi havia possibilitat de ploure,
especialment a primera hora.
El veiem amb aquest rostre seriós, Carles III.
Deixa'm saludar l'Alberriera, també.
Alberriera, què tal? Bon dia. Hola, bon dia.
Avui, sé que a TV3, amb el col·lapse,
estareu molt pendents del que doni de si tota aquesta cerimònia,
que ens està oferint imatges de segles passats, bàsicament, fins ara.
La veritat és que el món està en mans de bojos, autèntics, pirats.
És l'únic que puc dir el respecte.
I al costat de Carles III, Camila, que avui...
És a dir, es corona Carles III,
però Camila també té un paper rellevant, absolutament, no?, Quim?
Sí, sí, se la corona, també. Mira, ara, justament...
Explica, explica què passa, sí, sí.
Han sancionat les trompetes que donen la benvinguda
a l'entrada de Carles III dins la varia de Westminster,
si tinguéssiu el... Sí, sí, el tenim, el tenim, la sentim.
La veritat és que les trompetes que donen...
ja estaven programades, eh?,
que donen la benvinguda a Carles III dins de l'interior de la varia.
Una varia de Westminster que és impressionant,
no pels convidats que n'hi ha, 2.200, són moltíssims.
Cal tenir present que al 1953 n'eren molts més els convidats,
uns 8.000.
Per tant, Carles III ha reduït molt l'amplitud dels convidats,
els qui oficiarà la cerimònia serà l'Arquivisme de Can Tèrboris,
i també el rector de la varia de Westminster,
que era qui donava la benvinguda als líders mundials
que han entrat al temps,
també representants de gairebé els 200 països que han estat convidats,
i alguns que no ho han estat, eh?,
hi ha la Xifra, la Licea, Rússia, Bielorússia, l'Afganistan,
Síria, Venezuela, i em sembla que no en deixo cap,
però són els habituals que ja no se'ls va convidar
en l'enterrament de la reina.
Sí que fan un passadís, veig, perquè puguin sortir Carles III i Camila,
i no es mullin els peus, perquè hi estan posant una catifa,
i també al voltant de la carroça tot és ple de paraigües
per evitar que es mullin, eh?,
vull dir que no pot ser una imatge més servicial, aquesta, eh?
Home, sí, és el rei, no?
Sí que és veritat que aquí s'està mullant,
els súbbits s'estan mullant tots,
però el rei també es mereix que no es mulli.
En un moment o en un altre, quan dius que ha entrat el rei no és cert,
perquè ara veig que la Camila i el rei...
Estan sortint tot just de la carroça, estan sortint.
El que passa és que primer sonen les trompetes, anuncien l'arribada,
i ara sortiran d'aquesta carroça,
està sortint en aquests moments Carles III.
De moment no porta corona, eh?, no sé quan se l'ha de posar
i quan se l'ha de treure, perquè també hi ha un canvi de corona
en tota aquesta cerimònia matinal.
No sé quan li posen la corona, suposo,
a dins de l'abadi, entenc, eh?
Sí, sí, més endavant.
Li posaran més endavant en una de les parts d'aquesta cerimònia,
però això serà més endavant.
Li posen la de Saint-Douard, que és la joia de la corona,
per entendre'ns, és una corona que només es fa servir...
Només se la posen als reis quan són coronats.
La resta de l'any està tancada a la torre de Londres.
Ara veiem el rei com entra dins la...
No sé si és difícil, aquesta és la cridòria,
dels que ho estan seguint aquí.
No ho sé, però els que ho estan seguint per les pantalles gegants,
com és el meu cas,
estan veient com està a punt d'entrar,
entrar dins la nau de l'abadia de Westminster.
Porta un vestit que li estan recollint una cua immensa.
Em ve la imatge d'una nòvia a qui, en un casament,
li han de recollir el vestit perquè no s'acabi d'atacar.
Aquesta és la imatge que tenim ara mateix.
I entrant també a l'abadia de Westminster,
i tenim l'Areu, que és el fill gran William Guillem,
acompanyat també de la seva esposa.
I que... bé, doncs suposo que...
Què he de dir a l'esposa?
No, no he de dir res.
El que he de dir és que Guillem avui s'ho deu mirar tot plegat,
pensant, doncs escolta'm, d'aquí uns quants anys, i no seran tants,
tot això em tocarà a mi.
Està prenent notes.
Sempre un comentari de la roba.
La roba que porta el rei és la roba ceremonial.
T'asseurà la cadira de la coronació.
Llavors, se li posarà una tela d'or,
una túnica de llit blanc senzilla,
que l'ha acordada amb un sol botó,
i intenta representar una peça de roba que porten els capellans.
Aquesta peça, la que se li posarà després,
ja la va fer servir el rei Jordi VI, el seu avi,
en la coronació del 12 de maig del 37.
A sobre se li posa una supertúnica,
que és la de l'any 1911, per la coronació de Jordi V,
i que tant Jordi VI com després Elisabeth II
van portar les seves coronacions respectives.
Això, han explicat aquesta setmana,
que el rei ha volgut fer tornar a fer servir aquests uniformes,
o aquestes peces reials.
D'una banda, ell sabeu que també té un esperit environmentalista,
que diuen aquí a Inglaterra,
i que té molt respecte per el medi ambient, etcètera,
i ha dit que calia reaprofitar aquesta roba.
D'altra banda, és una roba que no es posa a vols,
i és la que es compra de càcter amb aquest teixil,
que és una roba feta des de fa molts anys.
Doncs a punt per aquesta entrada de Carles III a la basílica...
No, basílica, no, la badia de Westminster, ens hi hem de referir.
Escolta'm, et volia preguntar, perquè veig que Carles III
va acompanyat de l'Arcabisba de Can Tèrbori,
que és qui oficia aquesta cerimònia religiosa.
Parla'ns una mica també de com serà aquesta cerimònia
des del punt de vista religiós,
tenint en compte que Carles III és el cap de l'Església Anglicana,
i que també hi ha de fer uns equilibris tot plegat,
perquè al Regne Unit,
crec que poc més del 40% de la població
s'identifica com a cristiana.
Bé, cert, de fet, clar, la cerimònia d'avui
és l'Arcabisba de Can Tèrbori,
que administra el jurament de la coronació,
que és un requeriment legal, legal, perdó,
i demanaran al rei Carles que confirmi qui jura
que ha de preservar la llei
i l'Església d'Anglaterra durant el seu regnat.
Per tant, ha de preservar la llei
i ha de fer que l'Església d'Anglaterra
sigui la prominent en aquest país.
Llavors, ara, quan el rei posarà...
El rei ha de posar la mà sobre l'Evangelis Sagrat,
no hi ha constitució escrita aquí al Regne Unit,
i ha de dir que promet realitzar i conservar la seva promesa,
és a dir, preservar la llei i l'Església d'Anglaterra.
Llavors, aquí, el rei, aquí,
falta afegir algunes paraules
que han estat convidades al Regne Unit.
Això està per veure.
Sí que és veritat que en aquesta cerimònia han convidat...
Bé, aquest país, lògicament, té moltes religions,
des de...
Bé, els musulmans, també hi ha jueus, etcètera,
i han convidat els líders d'aquestes respectives comunitats
perquè existeixin en aquella...
L'anècdota és que el primer ministre, el president d'Israel,
com que avui és dissabte, és sabat,
ha hagut de venir caminant fins aquí,
però ell el van convidar i vol ser aquí.
Els líders d'aquestes confessions religioses
també llegiran algun fragment
al llarg d'aquesta cerimònia.
L'entrada, ara sí, de Carles III
dins de l'abadia de Westminster, són directe de la BBC.
ское
Realment estem assistint a una imatge que,
si ens diguéssim, que som el segle XVI o XVII,
Alba ens ho creuríem, eh?
Jo només puc mirar les pameles que porta aquesta gent.
Estic estorada amb l'ús de la pamela d'aquesta zona.
Com s'aguanten aquestes pameles?
És fortíssim, perquè mira que són lletges, les pameles.
Ara potser em diran que no, però...
Jo considero que és un acressori que podem eliminar.
Tot i així...
És que, clar, ara no...
És que sembla una disfressa, sembla que tothom l'hagi disfressat.
Exacte.
M'ha fet bastant de gràcia això que he escoltat,
que el rei ha dit que és ecofreli.
Amb les seves manies, no, eh?
Arriba a gastar i les excentricitats d'aquest senyor.
M'ha fet bastant de gràcia que aquesta coronació
es considerés una coronació ecofrenli.
Bé, arribem a les 12 del migdia.
Posarem ordre a tot el que està passant a Westminster.
Amb la Neus Bonet aquí podem saludar
després d'aquests senyals horaris.
Què tal? Bon dia.