Hola Neus, ja ho veus que a les 12 del migdia, si una cosa tenen els britànics és que són puntuals.
A les 12 aquest senyor havia d'entrar dins de la badia i a les 12 menys un minut ja començava a fer els primers passos.
Sí, amb aquesta toga que porta que pesa 4 quilos.
Déu-n'hi-do, 4 quilos. Neus, endavant.
Ara és l'hora a punt, ara ho deia Roger d'aquesta coronació de Carles III com a rei de la Gran Bretanya,
una cerimònia històrica de gran pompa, solemnitat i amb mandateris d'arreu del món.
Ens ho explica l'enviat especial a Londres, Quim Olivares ha començat ja l'acte central.
Com estan les coses en aquest moment?
Hola, bon dia. Encara no ha començat l'acte central.
Estan sonant les trompetes reials aquí a la badia de Wenceser.
Nosaltres ens trobem a fora.
El rei, la Camila, el reina Consort, estan caminant pel passeig, pel passadís central.
I ara és quan canten els cors que diuen la benvinguda al rei.
D'aquí a poc s'asseurà en la cadira de Sant Eduard, construïda al 1.300 amb fusta de roure.
I serà en aquest lloc on l'arcavista de Canterbury presentarà al monarca els assistents,
que seran els que consideren Déu salvi el rei.
I sonaran una altra vegada les trompetes.
Aquest serà l'inici d'una cerimònia que està programat que duri aproximadament uns 50 minuts.
I després, quan surti de la badia de Wenceser i s'hagi acabat aquesta celebració,
faran el mateix camí que han fet de l'anada al Parany de Tornada,
amb una altra carroça, fins al Palau de Buckingham.
Serà allà on sortiran pel balcó.
Despilaran els avions de l'Arrab, la força aèria britànica,
i s'acabarà aquesta cerimònia de coronació del rei Carles III.
Gràcies, Quim. Que vagi bé. Bon dia.
Bon dia.
A aquesta hora també us expliquem que el president de la Generalitat,
Pere Aragonès, ha enviat una carta a la ministra de Transport,
Raquel Sánchez, per queixar-se de la reacció del govern espanyol davant
l'última varia Rodalies, la de la línia R2 Sud, la del Garraf,
i la qualifica d'inacceptable.
Manté que ningú assumeix la responsabilitat
i les respostes que ofereixen són excuses poc convincents
que en cap cas resolen el problema crònic del servei ferroviari a Catalunya.
També afegeix Pere Aragonès que calen solucions immediates
i compromisos polítics per revertir aquesta situació.
Recorda també pels usuaris del tren que avui la R2 Sud funciona
amb nous horaris que incrementen la durada dels trajectes en 13 minuts.
Un paracaigudistes han estat crítics
després d'un accident a Sant Fruitós de Bages.
Va passar ahir a la nit quan l'home va topar amb cables d'electricitat.
Els serveis d'emergència el van traslladar
en un helicòpter medicalitzat cap a l'Hospital de la Vall d'Abron de Barcelona,
on aquesta hora continua ingressat.
I tres accidents a aquesta hora compliquen i molt la circulació
a la xarxa aviària catalana.
Equip viari de Catalunya Ràdio, Carmina Malagarriga, bon dia.
Bon dia, Neus.
Cuas Encara, Fogats de la Selva, l'AP7, on hi ha hagut un accident sentit nord.
També parlem d'un altre accident a la Ronda de Dalt,
retencions des al nus de la Trinitat cap al Llobregat.
I hem de dir que fa un parell de minuts s'ha normalitzat la situació a la C31,
on hi ha hagut un altre accident al Prat de Llobregat cap a Barcelona.
Carmina Malagarriga, Catalunya Ràdio, Equip Viari.
I una punta abans de l'actualitat esportiva,
perquè Amor Antoni Sabat, una de les personalitats més actives
en la difusió i promoció de la música al nostre país, va néixer a Barcelona el 1935.
Sabat va ocupar diferents càrrecs organitzatius tant a nivell públic com privat.
Va ser administrador del Palau de la Música Catalana,
director del Festival Internacional de Música Barcelona,
directiu de l'Associació Europea de Festivals de Música
i del Servei de Música de la Generalitat de Catalunya.
12, migdia, gairebé 4 minuts en l'actualitat esportiva.
Què és notícia a aquesta hora, Xavi Soler? Bon dia.
Bon dia. Que el Barça juga a partir de les 4
a la primera semifinal de la Lliga de Campions Masculines d'Educar i Patir.
Serà contra el Porto, també serà a Portugal, a Viana do Castelo.
A les 6, Barça de Mar de Lleó.
Ara parlem de les semifinals de la Copa del Rei Dambol.
El Madrid i l'Osasuna jugaran aquesta nit a partir de les 10
a la final de la Copa del Rei a la Cartuja, a Sevilla.
La Copa, mentre que l'Osasuna vol aixecar, la primera
a la Lliga femenina, també en futbol, a Barça, ja campió.
Visita el camp de la Real Sociedat un quart de 7, abans a les 12.
De fet comença ara mateix, l'Atlètic de Madrid allà abans,
les de Sant Joan d'Espí, només un punt per sobre de la zona de descens.
I en bàsquet, el Bàsquet Girona pot certificar avui
la permanència matemàtica a l'ACB o aconseguirà si guanya
a Tenerife Fontajau, a dos quarts de 8, i el Granada
perta la pista de l'Obradoiro, també avui a les 6.
Aragossa, Juventut.
Somien als androides amb art digital? Es pot crear bellesa
amb zeros i uns? Vine a descobrir-ho a Digital Impact,
una experiència d'art i disseny entre el món físic i el virtual.
Del 28 d'abril al 27 d'agost al disseny Hub Barcelona.
Aquest estiu apunta't als camps tecnològics d'Intel·ligència Artificial i Drons
del Periódico, la Universitat Politécnica de Catalunya
i Fundesplay per joves de 13 a 17 anys.
7 dies on faràs tallers amb investigadores i investigadors.
Visitaràs laboratoris, faràs sortides a la platja, vela.
Saps que cada dia hi ha milions de nenes i dones que recorren quilòmetres
durant hores per tenir aigua potable? Amb el Trailwalker.
Fem possible que més persones tinguin accés a l'aigua potable.
L'Oxfam Intermón Trailwalker, el gran repte esportiu i solitari
amb recorreguts de 100 quilòmetres, 55 i 10 quilòmetres.
Diu una experiència plena d'emocions caminant contra la crisi climàtica.
Aquest estiu no passis calor.
Equipat amb la samarreta del Mic i els seus amics,
la gorra d'estiu i l'ampolla tèrmica del Mic.
A la vent de la botiga de TV3.
Aquest diumenge a El Suplement, un equip de Catalunya Ràdio...
participa a l'Oxfam Intermón Trailwalker.
Una experiència plena d'emocions caminant contra la crisi climàtica.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passen 6 minuts de les 12 del migdia.
En directe, so de la BBC amb la coronació del rei Carles III del Regne Unit.
Ara, per començar, el monarca és presentat al poble
seguint una tradició medieval.
Ben atents al que passa a la Badia de Westminster.
Hi tenim el Quim Olivares, l'enviat espacial de Catalunya Ràdio a Londres.
Quim, aquest senyor que està xerrant és...
L'Arc Avís de la Cantera.
És aquest, d'acord.
És l'Arc Avís de la Cantera.
És el que porta la regna de la celebració.
Ha presentat el monarca els assistents.
I ara veig que estan cantant.
Aquesta és la fase del reconeixement.
El rei encara no s'ha assegut a la cadira de Sant Eduard,
que és aquesta cadira enorme que és al mig de les imatges que ofereixen.
Aquesta és on després s'hi assegurà,
però almenys s'ha assegut amb dos trons,
el rei i la reina a cada costat.
Aquesta és la fase del reconeixement.
I teòricament,
en aquest moment hi ha d'haver-hi el reconeixement
i després ve el jurament.
Això encara no ha passat.
Ara hi ha molta pompa i molta sol·labilitat.
Són 14 peces musicals,
que s'interpretaran al llarg de tota la cerimònia.
Algunes han estat fetes expressament per aquesta celebració.
És veritat que algunes,
per exemple,
els han encarregat a l'Andriu i George Weber,
que són 12 peces dinèrites en concret,
moltes que inclouen el compositor.
També sonarà el que és l'himne britànic de coronació,
el que es diu Dad of the Free,
composat per Handel.
Handel va néixer a Alemanya, però és el qui va composar l'himne,
que és l'himne britànic de coronació del rei Jordi II al 1727.
És el que molta gent recordarà quan diu
What say the King, Long live the King,
i avui sonarà la versió original.
Al 1953 ho van adaptar i va dir What say the Queen,
i avui serà The King, evidentment.
Però clar, ho han de tornar a adaptar.
Quim, de tota aquesta cerimònia, de tota la parafernàlia,
ara et llegia que hi ha un moment
que l'han d'untar perquè l'han d'untar amb uns olis
i l'han, no sé si com, de despullar el tors aquí
a la part superior i el taparan una mica
per poder batomar-lo, com si diguem.
A qui li toca posar-li aquests olis?
No ho sé, ho tens clar això?
Ho tens detallat, Quim?
Ostres, no tinc el guió exacte,
però el que crec que et refereixes és l'ungeixen les mans,
el pit i el cap, com me la creu,
amb l'oli sagrat,
fet segons una recepta secreta que, alerta,
contindrà ambre, flors de taronger, roses, jesamí i canyella.
Farà bona olor quan arribi a casa, doncs.
Això servirà en una ampolla d'or
en forma d'àliga,
que la van fer el 1661,
amb una cullera del segle XII.
No es fan servir material de grans supermercats,
sinó que es fan servir coses molt antigues.
I alerta, perquè el que es farà servir avui
no té ingredients derivats dels animals.
Abans parlàvem de l'eco-friendly,
doncs el Carles III ha begut específicament
que aquest oli, per entendre,
no tingués cap derivat d'animal.
Doncs ja estem tranquils.
Gràcies per acompanyar-nos.
Bon dia i bona hora.
Qui t'havia dit que estaries aquí
a la ràdio pública del país comentant la coronació de Carles III?
És que m'importa tant poc
la coronació aquesta, però tant poc
que no sabia ni què era avui.
Imagina't. Està amb el Joan Carlin, l'Andreu Jonola,
que avui veig que ets a les Terres de l'Ebre.
Sí, estic a les Terres de l'Ebre i fa molta gràcia
perquè estic en un poble que es diu Poblenou del Delta
que fins al 2003 es va dir Villafranco del Delta.
És una cosa magnífica.
Es va fer el 52, aquest poble,
i al 2003 li van canviar el nom a Poblenou del Delta,
que et trobo que el nom tampoc s'hi van matar molt.
Perdona, però Poblenou és el meu barri.
Andreu, jo de tu vigilaria tu, que és igual la coronació,
que és el meu tro.
Quim Olivares demana passi a qualsevol nomatat.
Tindrem la BBC per aquí posada de sota.
Si hi ha qualsevol cosa que se surti del guió,
ens ho vas explicant.
Tornem a connectar amb tu d'aquí una estona. Gràcies, Quim.
Avui amb l'Alba Riera i l'Andreu Jonola,
ja que tothom va disfressat, comencem parlant de moda.
L'Alba Riera...
Aquestes setmanes hem celebrat el 080,
la setmana de la moda catalana,
i l'Alba Riera avui, arran d'això, ens ve a parlar de la Met Gala.
Sí, sap una mica de greu que no parli del que vindria a ser la moda d'aquí,
perquè la moda catalana donava una mica més de soc,
donava una mica més de si,
així que he decidit fer una mica de salseig fashionista, d'acord?
Abans que res, Andreu i Roger, vosaltres com explicaríeu que és la Met Gala?
Jo no en tinc ni idea.
Vaig veure un senyor famós disfressat com de conili.
De gat. Era un gat, d'acord.
Doncs això és tot el que puc dir de la Met Gala.
El que perceu de la Met Gala són vestits estrambòtics.
És com el gremi de moda de Nova York o d'algú així, no?
Ni tu ni jo.
Em va perfecte, perquè si no em trencava la meitat de la secció.
Situem-nos una mica.
La Met Gala n'és com una gala benèfica,
i és segurament la gala més important dins del món de la moda.
Això no vol dir que estigui bé, simplement és la més important.
Es celebra anualment el Metropolitan Museum de Nova York,
i els convidats s'han de vestir d'acord a una temàtica que canvia cada any.
I s'hi convida a l'alta socialitat.
Això que vol dir des d'empresaris fins a realesa, fins a celebritats,
gent amb moltíssim poder.
De fet, el preu per assistir-hi, però com que és una gala benèfica,
oscil·la entre els 35.000 dòlars, però pot arribar als 300.000.
Paga 300.000 la persona que es vol asseure a la taula
del costat de gent famosa per fer networking.
És un absolut desproporció.
Pots anar amb un més u aquí?
Això és el sumum de la frivolitat.
És la meca de l'alta moda,
i és una festa que consisteix únicament a convidar-hi gent
amb cas o directament amb emes de milions.
És una festa on heu de pensar que simplement
s'hi va a demostrar el capital social.
Tu vas allà a confirmar que estàs a la cúspida de la piràmide mundial
i que ets de les persones que pot trepitjar qui vulgui.
És una mica com la festa del fomo absolut.
La llista de convidats canvia cada any.
Per exemple, aquest any París Hilton és el primer cop
que se la deixa entrar.
Hi ha unes lluites de poders bastant suculentes.
No només has de pagar, sinó que a banda has de treure.
Hi ha la gent que paga i d'altra banda hi ha la llista
que organitza l'Anna Wintour.
L'Anna Wintour és una de les dones més poderoses del món,
pel que fa a l'agenda.
Hem de robar l'agenda com sigui.
No passa gana.
És la directora editora de Vogue.
És una senyora que l'haureu vist en moltes fotografies.
Porta el cabell curt sota l'orella i sempre va amb ulleres de sol.
Ella quan parla amb tu no es treu les ulleres de sol.
Vol que tu entenguis que hi ha una paret enfranquejable
entre tu i ella.
De fet, es parla d'ella com d'una directora molt neuròtica,
una absoluta controladora
que té molts treballadors treballant a la Met Gala.
Jo crec que ara mateix estan estirats al llit
amb pastilles antidepressives i valerianes.
Anava disfressada, ella també?
No, ella no.
Ella decideix qui sí i qui no.
De fet, la pel·lícula del Diable Basteix de Prada
està inspirat en ella.
És un càstig literalment.
De fet, és un xoc de realitat per molts famosos
perquè se n'adonen si realment
se'ls otorga aquest capital social
i si realment són tan importants i tan famosos
com ells es pensaven.
D'altra banda, és la gala dels vestits virals.
Això és molt important.
Té moltíssima repercussió i els assistents ja saben
que la pel·lícula del Diable Basteix de Prada
es convertirà en mems, debats i paròdies.
Aquesta és la paròdia de l'excentricitat
i és el moment del cringe.
És un moment on els famosos decideixen
fer cringe o no, perquè aquí veus molt
la personalitat de les persones.
Tu veus quan a una festa de disfresses hi ha gent
que va disfressada de guapa, que seria jo,
que té el ridícul i li està bé amb aquesta seguretat.
Aquí veus quins famosos estan entregats al ridícul
i quins tenen complexes.
Perdona que et talli, però crec que faré un comentari de qualitat.
Hi ha gent que a vegades es disfressa volent de guapa
i fa el ridícul.
Potser ara el Roger destacava
el Jared Leto, que anava vestit de gat,
que ara explicarem per què.
Hi ha gent que anava vestit de metgala,
que potser ho sonen.
Hi va haver un any que la Riana va anar vestida de papa
i un altre que va anar vestida de truita la francesa,
perquè portava com una espècie de capa groga
que la gent va fer molts memes.
La Kim Kardashian és de les que vol anar guapa.
L'any passat va anar tota vestida de negre,
que no se li veia ni el rostre.
És irònic?
Una mica sí, una mica no.
Tu tens una temàtica i te la pots prendre com vulguis.
Hi ha qui vol fer el cavall de Troia dins de la metgala,
però hi ha altres persones que s'ho prenen molt en sèrio.
El cas és que cada any la temàtica canvia,
ho decideixen a Wintour i aquest any es va decidir
que era sobre Karl Lagerfeld.
Karl Lagerfeld és un altre tipus Carles III,
que va morir fa poc,
dissenyador que va estar durant molts anys al capdavant de Chanel.
Llavors se'l considerava un geni perquè es veu que era molt dissenyador ETC
i que a més a més era un molt bon home de negocis.
Vull dir que va saber portar la firma de Chanel cap als 80
i convertir-la com una firma rentable dins el món de la moda.
I a més a més es veu que va voler mantenir l'esperit de Chanel.
El que fan molts directors creatius és agafar una marca de moda
i transformar-la i posar-hi la seva visió.
A més a més hi ha les perles, les camèlies, les típiques coses Chanel.
Els típics detalls que et fan saber que allò és Chanel.
No sé si ho sabíeu, però ara us ho he dit jo.
Però què passa? Que era un monstre, aquest tio.
És una figura totalment protegida per la indústria
i aquesta protecció es justifica per la seva virtuositat.
I al final posa una altra vegada el debat sobre la taula
de separar l'obra de l'artista, que és un debat que no existeix,
perquè ningú separa...
No sé si ens escolta perquè Catalunya almenys ho sàpiga
que ja que a la Met Gala els ha sigut absolutament igual
qui era aquest monstre. De fet, hi ha hagut celebritats
que han decidit no assistir a la Met Gala com un acte soror.
Aquest tio està boig, com la Jamela Jalil i altres models,
sobretot models, perquè odiava les dones, ja us ho anticipo.
I, en canvi, hi ha altra gent que hem vist com encara li llepa el cul
fins al final, perquè jo crec que és d'aquelles persones
que inclús morta fa por, que dius, ja s'ha mort, ja podeu rajar,
llavors, anem a comentar algun dels teus comentaris més polèmics.
Atenció. Començarem amb un.
No m'agrada la seva cara. Hauria de mostrar-se només d'esquena.
Ell això ho podia dir de la gent amb qui treballava.
O sigui, era especialista en enfonsar persones
i portar-les directament al psicòleg. No només feia ús
del seu abús de poder, sinó que el que feia era
d'aquests dissenyadors que apadrinava models.
Ell va decidir, per exemple, va portar la fama, diguem-ne,
llavors, ell això generava una relació de dependència
que en realitat era molt despòtica, perquè quan aquestes noies
volien fer la seva carrera, no els hi perdonava.
Llavors, començava amb aixecar-les públicament.
D'aquí a que tantes celebritats l'hagin llepat el cul,
perquè jo crec que tenen un absolut síndrome d'estocolma amb aquesta persona.
I a més a més, generava aquesta idea que quan eres l'escollida
et tocava amb una mereta màgica. Tu t'acabaves creient que si els ulls
de Karl Lagerfeld havien decidit una persona que considerava
que els ulls de Karl Lagerfeld som uns monstres
que haurien d'estar dins d'una cova, doncs clar, allò era com un gran reconeixement.
Llavors, també era una persona que competia moltíssim
entre els seus companys. Hi ha una part de ser sincer
i de dir que no t'agrada l'obra dels teus companys,
que em sembla bé, però ell ho portava en un alt extrem.
Per exemple, de Chanel, que era la marca que ell portava,
havia arribat a dir, no és lo suficientment lletja
per ser feminista. Si ell considerava que el feminisme
era el resultat d'un problema d'autostima, simplement,
i que l'atractiu era... I això d'on ha sortit?
Li han fet una biografia no autoritzada o...?
No, no, què va, ell ho deixava anar tan panxo i es quedava tan ample,
o sigui, hi havia una impunitat brutal, publicíssimament.
Vull dir, tothom ho sabia, però igualment era el rei del mambo.
A veure, això també ha passat amb altres personalitats i homes de poder.
Després, dels homes, per exemple, dels models masculins,
deia, és que em fa gràcia,
que els primatxats de dents flussos que generalment veiem a les passareles
no corren el risc de que ningú els assetgi.
O sigui, banalitzant i romantitzant l'assetjament
i es quedava tan ample.
I, de fet, estava en contra del mitu.
Ell deia que el masclisme no existia del tot,
sinó que quan va passar tot el tema del mitu,
ell va dir que li xocava molt que hi haguessin famoses
que haguessin tardat 20 anys en dir això.
I que ara volien aprofitar aquesta onada per fer-se famoses.
A més a més, era absolutament gordofòbica.
Ell mateix deia que li molestava veure una persona de grassa davant seu,
que les curves estaven absolutament sobrevalorades,
que havíem de deixar de dir-los i les models anorèxiques,
perquè això eren només comentaris de mares gordes
que se seuen al sofà tot el dia i mengen patates fregides.
Bueno, és que no sé ni per on començar amb aquesta persona.
Doncs aquesta persona, amb tota la immunitat del món,
se li ha fet, avui en dia, un reconeixement
que té un avast mundial i que segurament,
a Twitter, a les xarxes socials,
és dels esdeveniments més comentats de l'any.
Quan us dic que odiava les dones és perquè
ell va utilitzar la seva posició d'una manera abominable,
sense reparació, sense disculpes, sense absolutament cap remordiment.
I, de fet, amb l'Adèle, per exemple,
per explicar-vos alguns dels bifs que va tenir,
després, degut a la pressió mediàtica,
perquè l'Adèle té un exèrcit de fans enormes,
va haver de demanar disculpes, però a la que va la disculpa va dir
sí, sí, però gràcies a mi s'ha primat 20 quilos,
perquè a partir d'aquí l'Adèle va començar amb la dieta.
Un absolut psicòpata.
Una cosa, Alba, la temàtica era aquest senyor,
tu com has d'anar vestit?
Has de revisitar les seves creacions.
El Karl Lagerfeld només estimava una persona que era un gat,
que era el seu gat, que es diu Chapot o algo així.
Heu de pensar que aquest gat des que s'ha mort és influencer,
té dues cuidadores, un veterinari personal,
un xef que li fa tonyina, suposo, guarda espatlles
i transportins Luis Vuitton.
De fet, hi ha un salseig extra que us vull aportar a la situació,
que és que el Karl Lagerfeld no se sap a qui ha deixat l'herència,
no l'ha deixat a cap familiar, la seva fortuna està valorada
d'uns 200 milions.
Ara la BBC ha tret un documental molt interessant
que el relaten com si fos una autèntica novel·la de l'àgata Cristi
on apareixen els diferents personatges, el guarda espatlles,
la criada... No se sap qui ha aconseguit aquesta fortuna.
Diuen molta gent que és el puto gat, per dir-ho així,
o baptist, que això és un punt important.
Ell va tenir una relació amb Vigua, diuen.
Era un xaval amb qui es portaven 50 anys,
però amb els nois joves sí.
El portava tot arreu, com veus, el seu florero,
i seria un altre dels candidats d'haver acompanyat.
Però encara avui dia no se sap.
12 i 23.
Tenim en marxa un sorteig d'arroba al suplement a Twitter,
un sorteig del qual, per exemple,
l'Andreu Jónola, que avui ens parla des de les Terres de l'Ebre
i que ha marxat a cap de setmana, potser hi ha participat.
Segueix-nos, fes retweet i podràs entrar al sorteig.
Tens temps fins al 21 de maig, a les 12 del migdia.
Andreu, dorms a un autocaravana avui?
Vaig fer una secció que odiava les autocaravanes
i les furgonetes aquestes,
que això sí que és romantitzar el dormir en un cotxe.
Però no, jo no participaré,
perquè m'agradaria que algú que audis forter
i que ho gaudís més que jo li toqués.
Segueix-nos, fes retweet i entrar al sorteig.
Jo ja ho segueixo.
Albert, no t'he vist fent retweet d'aquesta piulada?
No, em faig d'altres.
Escolta, puc parlar ja del que jo vinc a parlar avui?
Estic molt nerviós per parlar de...
Tu t'avorreixes amb la coronació de Carles III?
Jo amb les coronacions m'avorreixo, no he anat a cap,
però fa una pinta d'avorriment i que s'està avorrint fins i tot
i que no coronaven ningú els britànics.
Si no tornen a coronar mai més ningú i ho acabem ràpid, això.
És que em va dir l'Alba, jo parlaré de gales,
de la gala que estem.
Totes les gales són avorridíssimes. Roger, estàs d'acord amb mi?
Sí, costa molt fer una gala trepidant menys la dels Enderrock
que ahir va haver-hi dos presentadors fantàstics.
Jo diria que va ser gràcies a nosaltres.
Vosaltres que us vau haver de posar del cap davant d'una gala,
per què costa tant fer que una gala sigui dinàmica?
En general perquè són molt llargues, per començar.
O perquè són llargues i a ningú li interessa saber
a qui li dedica un premi a la persona que ha guanyat millor.
I també perquè si no ets tu qui guanya el premi,
potser ens agafa més mandra.
Sí, però fins i tot guanyant un premi crec que se't fa llargíssim.
Quan tens el teu moment després d'això ja te'n vols anar a dormir.
A vosaltres se us va fer llarg presentar els Enderrock, la gala en si?
No, se'm va fer llarg el dia de la gala,
que no arribava mai a l'hora de sortir a l'escenari.
Però el moment aquell va passar superràpid.
I el que mola més de les gales són les festes de després.
Es podrien suprimir i anar directe a la festa
i que t'entreguessin el premi. Jo què sé, a les 3 del matí de cop
vas a demanar un whisky, Coca-Cola i et donen el premi.
A mi m'agradaria molt que fos així.
Avui he vingut a parlar d'avorrir-se.
Jo no soc cap amic del sud,
perquè pel sol fet d'haver nascut a Girona i ser un jirofí,
la gent del sud ja m'odia.
Soc una persona que aquí no estic ben vista, però no passa res.
Jo he estat aquí, porto ja 24 hores aquí,
i la gent aquí ve molt a desconnectar.
No vindria a ser el lloc més festa i més diversió de la història
de la nostra geografia catalana.
Per sort, no? Preservem-ho.
Jo he vingut aquí a desconnectar 3 dies,
m'està anant de moment perfecte.
Hi ha dues maneres d'avorrir-se, quan tu vas a buscar l'avorriment
o quan l'avorriment et ve a buscar tu.
Per exemple, la coronació és que l'avorriment et ve a buscar tu.
Una gala és que l'avorriment et ve a buscar tu, perquè tu allà hi vas
casi obligat. Però quan tu vas a buscar l'avorriment,
per alliberar una miqueta la ment, jo crec que és positiu.
Jo porto aquí coses que jo he anat veient al llarg de la meva vida
que us poden servir d'activitat per avorrir-vos
i deixar la ment una miqueta en blanc.
Si us sembla, començo. Molt bé.
Digueu-me si esteu d'acord. Per començar, estic molt d'acord
amb això que has dit d'avorrir-se també és important.
Era una cosa que sempre em deia el meu pare de petita i jo ho odiava.
Què m'estàs dient? Alba, aprendre a avorrir-se és molt important.
Però pel desenvolupament dels infants diuen que és important
que el sents avorrat. És importantíssim.
Ja, però és importantíssim. Llavors, jo,
estant aquí al Delta de l'Ebre, he pogut veure moltíssima gent
que agafa una càmera Reflex i se'n va 3 hores a fer fotografies
amb 5 objectius diferents i 2 crèdits demanats
per pagar aquests 5 objectius. I es passa tot un matí
avorridíssim fent fotos. Això és avorrit, fer fotos és avorrit.
No passa res, és avorrit.
És avorridíssim. Potser si ets Jordi Borràs
i vas a manifestacions d'ultradreta,
que hi ha una mica d'adrenalina.
El Borràs té qualsevol cosa, però una feina avorrida no té.
Per això et dic, però si vas a fer fotos de paisatges
és avorridíssim. Una altra cosa que fan molt aquí al Delta de l'Ebre,
que jo he pogut veure, és anar a mirar ocells.
Ja no fer fotos a ocells, eh?
Que hi ha, que si no, anar a veure amb una mena de guia
que van amb una guia molt grossa
i van a mirar amb uns prismàtics i es fiquen allà,
a les dues hores mirant ocells i tu escoltes,
els passa el matí i s'ha avorrit i la ment fresquíssima.
Vosaltres ho heu fet això amb el col·le? No home, no.
A mi sí, amb el col·le em van portar, que a més jo tinc
averofòbia o com es diguin, em fan molt fàstic els ocells.
I em van portar amb el col·le i realment l'únic que veus són punts negres.
Encara que t'ho diguin és no sé què, és impossible que algú
estigui identificant quin ocell és, per tant la meva teoria és que
s'ho inventen. No, és broma, no voldria enfadar-los.
És veritat. Què més t'avorreix, Andreu? Una altra activitat,
anar a pescar. O sigui, anar a pescar, ja sigui en una barca
o ja sigui des de les roques, és avorrit. I em direu, no,
que vas allà amb els teus amics, amb les cerveses i la peta
fotxerrada, vale, doncs treu-ho de pescar. Ves a un altre lloc
i no pesquis. No et gastis els diners amb una canya, amb el fil,
amb els cucs, amb el no sé què, amb el no sé quantos vas.
Pescar és avorrit. Estàs dues hores allà i no pesques res.
És frustrant. És frustrant. Llavors si tu et vols anar
a veure cervesa amb els teus amics, doncs hi ha una cosa que es diu
bar i vas al bar i tu, escolta'm, fantàstic.
Ho sembla bé?
Digues, digues. Jo avorridíssim em sembla també pescar.
Saps què passa? Que és una cosa feta per a gent que té paciència.
Si tu tens paciència, pots disfrutar d'aquest moment, sí.
Però si ets una persona pacient que tens pinta tu, Andreu, de ser-ho també
una mica com jo, llavors és impossible que t'agradi pescar.
Jo de preadolescent ho vam provar i no m'hi vaig aficionar.
No m'hi vaig aficionar.
Clar que no t'hi vas aficionar perquè estem fent d'una necessitat
bàsica que és caçar per alimentar-nos un hobby.
Això no hauria de passar mai. Llavors, una altra cosa que és
tremendament avorrida que és aquesta gent que se'n va a prop de l'aeroport
del Prat a veure com arriben els avions i com s'enlairen els avions.
Això em sembla una cosa tremendament avorrida.
O sigui, ho has de tenir tot fet a la vida.
Hi ha molta gent aficionada.
Sí, sí, però no t'ha de faltar res a la nevera.
Has de tenir el pis superben endreçat.
Per poder anar a perdre quatre hores a veure com arriben i s'enlairen avions,
ho has de tenir tot fet en el teu dia.
No passa res. Tu que et fan por els avions.
Només et falta haver d'anar-hi a seure a veure com s'enlairen.
Sí, home, però si estic fora d'un avió no em fan por els avions.
Entenc que llavors no sigui, en general, el món de l'avió...
Sí, no m'interessa. No m'interessa.
Hi ha gent que és avorrida però podria ser divertidíssima,
us ho explico.
Hi ha gent que se'n va a Montserrat a mirar ovnis.
Els Obama. Sí, sí, els Obama.
Clar, si tu vas a mirar ovnis, que no existeix, mai ningú ha vist un ovni,
és avorrit, però si tu ara de cop veiessis ovnis seria divertidíssim.
Fixa't el canvi.
Una cosa, hi ha gent que ha vist coses que no siguin un ovni, potser,
però han vist coses, almenys aquella emoció d'aquell moment
i després el que dona el teu cervell per imaginar-te coses...
Sí, Alba, jo a les 4 de la matinada també he vist coses.
Si comencem així...
Jo tinc un parell d'amigues que han vist coses.
Mira, per avorrit, el que està passant ara mateix
a la bandera de Westminster...
Pujo, pujo.
Bé, estan llegint aquí...
Vaya pal.
De seguida tornem a connectar amb el Quim Olivares
perquè veig que estan llegint un manuscrit molt, molt, molt antic
i hem vist signar ja i fer unes signatures al nou rei Carles III
sense incident, perquè recordeu que hi ha aquella imatge
de fa uns mesos quan li van entregar una ploma
i va fer com un gésum dels seus subdits dient que li feien conia
apartar un tros de paper. Però és eco-friendly.
Sí. Andreu, una abraçada també cap a les Terres de l'Ebre.
Una abraçada per vosaltres. I Alba Riera també, moltes gràcies.
Petitíssima pausa, tornem cap a Londres i de seguida al Pep Noguer
avui a una granja de vaques,
perquè de seguida amb el Pep Noguer parlarem
del preu de la llet acompanyats de l'Imma Puig Curbé
avui amb el Pep Noguer desplaçat al Ripollàs.
Ara tornem.
Benvinguda. Benvinguts.
Endavant, passeu.
Hi ha ganes de fer vacances?
Amb MSC Cruceros, aquesta primavera aprofita
els nostres descomptes d'última hora embarcant des de Barcelona
o amb com ho des vols. Vuit dies amb tot inclòs
des de 679 euros per persona.
Reserva la teva agència de viatges o MSC Cruceros ponès
i descobreix el futur dels creuers.
Per clients excel·lents, preus excel·lents.
Se leta el nostre 20è aniversari amb un aire condicionat
de 3.000 figures per només 289 euros.
Ja, brico de por.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
El combat de les oblidades.
Ràdio, dones, música i memòria.
El petit palau del Palau de la Música Catalana
El 10 al 14 de maig en un estudi de ràdio per donar a conèixer
tres dones de la història de la música.
Un projecte de Victòria Palma locutat i interpretat en directe
per Gemma Nierga, Raquel Sanz, Elisenda Roca,
Martín Llade i Enric Calpena.
Més informació a palaomúsica.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Del 10 al 14 de maig, Reus viu al circ en estat pur
amb la 27è edició del Trapesi, la Fira del Cir de Catalunya.
5 dies d'espectacles de circ amb una cinquantena
de propostes de les millors companyies que ompliran
reus d'acrobàcies, humor, música i molt més.
Més informació a trapezi.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio
totalment en anglès.
El podcast en anglès sobre l'actualitat social catalana.
Tot el que projecta Catalunya al món, ciència, cultura,
política, economia, cada dissabte a l'AP de Catalunya Ràdio
i a 4radio.cat.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passant 5 minuts de dos quarts d'una.
A Culinàrium ens apassiona la cuina i cuinar.
Descobreix-nos a les nostres botigues o a la botiga on-line.
A l'Ajuntament de Barcelona.
Descobreix-nos a les nostres botigues o a la botiga on-line.
Culinàrium, patrocinador de l'Arc de Noguer.
El Ripollès, Pep Noguer, bon dia, bona hora.
Molt bon dia, què tal? A veure on ets, exactament, Pep.
Home, no estic al condado de Wessex ni Guentsmister,
que aquest matí no sé si estaves parlant de la sèrie Vikingos
o de la producció d'un rei aquí.
Doncs si fa o no fa, mira.
Però no, estem aquí a Mas del Lladrer,
a les Lloses, al Ripollès, ple de muntanyes verdes,
que això és fantàstic, i encara que plogui molt més,
perquè l'herba encara ha de créixer més,
perquè si no tenim herba, les vaques no faran llet
amb prou vitamines.
Aquesta campana que sento és d'una vaca o l'estàs fent servir tu?
No, és d'una vaca, de la Xindria.
És de la Xindria, no, Ima? Exactament.
Que la mare de la Xindria és la mota.
Ramadera i veterinària rural, bon dia a bona hora, Ima.
Bon dia a tots. A veure, explica'ns aquest paisatge que teniu del davant, sisplau.
Home, doncs és idíl·lic, no?
Al final estem a un tramit de la natura, entre vaques,
camps una mica més verds de les últimes pluges d'aquests dies,
però, bueno, com deia el Pep, encara falta que plogui,
perquè ens falta teca per les nostres vaques.
A més a més, aquí és important, Ima, perquè podem veure,
clar, tu segurament aquest paisatge el tens, diguem-ne, molt vist.
Jo veig, per exemple, aquestes muntanyes,
i veig molt colors diferents dels arbres, no?
Segurament, diguem-ne, que, evidentment, són tipologies d'arbres,
però veure aquest estol, diguem-ne, verd,
o veure a vegades segons quines muntanyes,
que veiem, diguem-ne, que hi ha arbres secs o arbres que s'estan morint,
això sí que és una pena.
Sí, sí, sí. No, no, aquí ara tenim la sort,
aquestes últimes pluges han emverdit el paisatge, no?
I el que dius tu, eh?, el contrast aquest entre els pins i els farts,
doncs alegra la vista.
Ima, això de tenir una feina de 24 a 7,
24 hores a 7 dies a la setmana, tots els dies de l'any,
com ho portes? Perquè tu vas fer un canvi de vida fa uns anys.
Crec que ja venies d'una família de grangers,
però tu dedicar-te a la pagesia tampoc fa tant de temps, no?
No.
Al final jo sempre dic, eh?, soc mig pagesi, mig veterinària,
i vaig fer una mica el cop de cap,
doncs farà, bueno, abans del confinament,
vaig venir a treballar aquí a casa,
però, bueno, ara tampoc estic treballant aquí a casa,
però soc ramadera, diguem-ne, ja del meu propi ramat amb la meva parella,
o sigui que hem fet com una extensió,
i hem ampliat el ramat per una altra banda.
Quantes vaques teniu ara, Ima?
Aquí, Mas al Lladrer, ara mateix en munyim 30.
30, eh? De quina raça?
Bàsicament són frisones,
però també creuades amb Mont Beliart,
que diguem que són les dues races lleteres per excel·lència.
Ara tu no va dir que aquesta bigarrada que tenim aquí al costat
que ens està tosant una mica, aquesta frisona pura no és, eh?
No, aquesta és una mica especial
perquè és creuada en blau belga, que es diu,
i realment no és una raça lletera,
però a casa sempre hem fet aquest creuament i sempre n'hi ha alguna d'especial
que és així, aquest color, aquest grisós.
Aquesta, la blau belga, si no recordo malament,
és la que tenien Joan de Falgàs, l'estimat Joan de Falgàs,
i aquestes quan apareixen se'ls hi ha de fer l'accessària
perquè tenen la cadera més estreta, no?
Aquesta, el ser creuada en frisona no ens passa això,
però les pures, pures, sí, tenen...
Tenen un gen que es diu colón,
que el que fa és molta cuixa i a l'hora de poder parir
aquestes vaques solen tenir problemes.
Clar, quan parlem de vaques de llet escapa, jo no sé si tu sabies això, eh?
Però clar, parlem de races perquè cada raça
té, diguem-ne, la seva particularitat o la seva singularitat
al món de la llet, no? Per exemple, la frisona
és la reina de fer llet, de fer quantitat,
però de qualitat ens hem d'anar amb altres races,
com una Montbelliard, una Cimental,
fins i tot la Brunel's Pirineus,
la seva germana propera, que és la Brown Swiss,
de Suïssa, també és una vaca que fa molta qualitat de llet.
Quantes vegades l'esmunts al dia?
Aquí a casa l'esmunyim dos cops al dia.
Si cada dos hores l'esmunyem dos cops al dia,
si cada dos hores l'esmunyem dos cops al dia,
si cada dos hores al dia, dos quarts de sis del matí
i dos quarts de sis de la tarda.
Bona hora, dos quarts de sis del matí per munyir vaques.
Ja m'agradaria veure-t'hi a tu.
Ja em llevo una mica abans al cap de setmana,
però clar, dos dies és diferent que set,
perquè la vaca s'ha d'esmunyir cada dia.
Exacte, ella no et perdona el cap de setmana ni els festius.
Aquesta setmana llegíem una notícia, el 324,
que acusaven tres cadenes de sopar
d'actuar com un cartel en coberta i pactar el preu de la llet.
Unió de Pegeus denuncia mercadona amb preu il·lídel
davant la comissió d'arcomatència per males pràctiques comercials
i abus de posició dominant.
A tu quant et costa produir un litre de llet
i a quant te'l paguen?
Aquí tenim un petit hàndicap,
el que passa és que ens produïm tota la llet
que ens produïm, l'elaborem,
però estic al cas dels preus de mercat d'altres remaders,
perquè sent veterinari treballo.
Més o menys ara el cost de producció
estaríem parlant d'uns...
ara, amb els preus d'augment que amb la sequera,
el ferratge ha augmentat molt el preu,
podríem estar parlant de fins i tot 0,50 cèntims al litre de llet.
A tu quant et costa produir un litre de llet?
I a quant te'l paguen?
Depenent de les empreses, de les indústries,
però podríem estar parlant d'uns 51 o 52 cèntims.
O sigui, per cada litre de llet tu hi guanyes 1 o 2 cèntims.
Això mateix, aquesta misèria.
Qui te'ls compra la llet?
Nosaltres és el que dèiem,
que l'elaborem tota, fem formatges i tot això,
però no tenim un comprador.
Les nostres compradors són directes.
Per tant, nosaltres ens saltem aquesta part.
Però una empresa, una granja,
que vengui tota la llet,
és a dir, que la seva explotació estigui destinada,
per exemple, a una central lletera,
aquí és on hi ha el quit de la qüestió.
Això mateix. Aquest 1 o 2 cèntims.
No hi ha paràmetres de la llet
que a aquesta central lletera li interessi,
perquè si aquestes vaques que tenim aquí ara,
aquestes frisones, que mengen aquest estol de herba verda,
tenen una miqueta més de proteïna,
o tenen una miqueta més de greix del compte,
ja no paguen el mateix.
No, al final, evidentment,
ells et paguen segons uns estàndards,
o te'n resten.
Sí, sí, evidentment.
Imagina d'escapa que estàs treballant
aquestes 24 hores, 7 dies a la setmana,
perquè després agafis i...
Aquestes vaques que teniu vosaltres aquí,
quina és la mitjana de llet que solen fer
una frisona com aquesta que teniu aquí?
Nosaltres som una mica diferents de tots,
perquè aquí el pasturar fan molta menys llet del normal,
perquè una vaca amb una granja més intensiva
fa més llet del normal.
És per això que a nosaltres és impossible vendre la indústria,
perquè és que ja faria molt temps que hauríem de plegar.
Però en una granja normal podríem estar parlant
d'uns 35 litres diaris per vaca i dia.
Clar, que això serien, Roger,
imagina't, 35 o 70 cèntims per vaca i dia.
És a dir, aquí hem de fer un cop de cap, sobretot,
quan comprem, quan som consumidors,
i saber què és el que comprem, no?
Clar, evidentment, guanyar 35 cèntims per dia per animal,
doncs qualsevol cosa que et passi fora de la normalitat,
o sigui que una vaca es posi malalta,
per tant, això és un cos afegit pel remader,
que en cas de sequera tenim els cereals o el menjar
que augmenta de preu,
i en aquestes problemàtiques
el que fan és que hi ha perds, no?
Clar, aleshores cada vegades és menys interessant
produir llet i les explotacions remaderes,
doncs potser busquen altres sortides o tanquen directament.
La pregunta és, tenim prou talleta a Catalunya
per la demanda que hi ha? Se'n produeix prou ta?
No, no, no, no, som deficitaris de fa molts, molts anys.
Per tant, molta llet de la que estem bevent
és una forma de productes làctics com iogurts o formatges,
i per tant la pèrdua
que s'ha tingut aquests últims anys d'explotacions lleteres
a Catalunya ha set desastrosa, no?
L'altre dia mirava dades, el 2008
érem cap a 960 granges actualment,
avui som unes 360 a tot Catalunya,
per tant és una debacle.
Clar, i no parlem després de la llet, diguem-ne, per fer formatge,
que això és una altra història, és a dir,
hi ha molts formatgers i formatgeres d'aquest país
que tenim artesans de meravella que després no poden fer,
segons quins tipus de formatge, perquè no hi ha llet, no?
És una cosa, diguem-ne, que trenca el moll de l'os,
fet, diguem-ne, que tenim aquesta necessitat
i que per altra banda hi hagi el preu que hi ha.
És que no s'entén, al final, perquè jo és el que dic,
el preu de la llet fa un mes enrere
era un preu correcte, s'estava pagant cap als 60 cèntims
d'euro per litre de llet,
per tant és un preu just pel ramader,
perquè al final també hem de tenir un benefici, perquè aquest benefici
s'ha de poder invertir en aquestes garanges,
pels animals i pels ramaders, no?
Però actualment amb aquest preu és que és impossible,
és impossible viure, és que...
Vull dir, jo ho dic, els ramaders que hi ha actualment
és per vocació, és que...
Vull dir, les ganes de plegar les tenen totes,
però ho continuen perquè ho han fet tota la vida
i per vocació.
Passa un minut de tres quarts del migdia, som al Suplements,
som a Catalunya Ràdio, som al Ripollàs a través de la mirada del Pep Noguer,
avui visitant la granja d'Ima Puig Corbé.
Clar, Noguer, som davant d'un producte,
de la llet, que sí que és veritat que sempre van voltat
de mites i de creences, que si engreixa, que si no la podem prendre
quan estem refredats, que si sense l'actors és més saludable,
que les al·lèrgies, que els intolerants...
És a dir, no sé si li han fet gaire bona campanya,
el producte en si, els últims anys.
Bueno, és que el que passa és que avui en dia, diguem-ne,
tothom pot dir de tot, tot es diu de tot i tot es generalitza
i això és una cosa d'aquelles que no podem anar al lloc.
Clar, quan diem llet, clar, quina llet, no?
És a dir, a mi a vegades em diuen, tu menges hamburgueses?
Dic, i tant, que menjo d'hamburgueses.
Clar, quines hamburgueses, no? O un Frankfurt?
Jo menjo Frankfurt, però clar, menjo uns Frankfurt
que si ho és un dia t'emporto un, és a dir,
no són Frankfurt segons quins. I la llet és el mateix.
Jo avui aquí, he arribat aquí i la Marina, la germana de Lima,
em tenia preparada un got de llet i em diu, té, beu llet.
Clar, saps allò de quan érem petits aquells anuncis
que et queda el bigoti totalment blanc,
una llet dolça que dic que m'hi has posat sucre, aquí?
Clar, és a dir, no té res a veure el llet
que jo he tastat avui aquí, que m'ha portat la Marina,
amb una llet qualsevol,
de qualsevol marca podríem dir blanca, per exemple,
o qualsevol marca que tu puguis trobar en una botiga.
Llavors, potser hauríem de començar a parlar d'això, també, no?
Ima, és a dir, hi ha llets i llets, no?
Sí, jo sempre dic que a Catalunya
produïm una llet de molt bona qualitat.
Què passa, que el procés que tenim,
que té la indústria per tal de conservar-la,
aquest uac té, ens mata tota la llet, no?
Al final, ens hauríem de tornar a acostumar
a anar a la nevera i agafar la llet pasteuritzada, no?
Encara que ens duri menys dies i que la hem de comprar més sovint,
però és que el gust i les vitamines que conté
no tenen res a veure amb una llet uac té
que la puc guardar a l'armari de casa, no?
El que passa és que la gent cada vegada,
en genèricament parlant, també som els més mandrosos.
És a dir, la gent compra pa de mollo
que hi ha una bona colla d'aés allà dintre
perquè així se'ns guarda tota la setmana.
La gent compra llet uac té perquè en compra 4 o 5
i li dura no sé quant i encara millor de tenir com dius tu, no?
De comprar la llet allò per 3 o 4 dies,
tenir-la a la nevera i saber que aquella llet
és més bona i fins i tot és més sana.
Sana des d'un punt de vista de seguretat alimentària
ho són totes, no? Però clar, tu agafes un got de llet
d'aquesta de la nevera, que està pasteuritzada,
que dura 3 o 4 dies una vegada l'has oberta
i no té res a veure de gust. No, no, no té res a veure.
Fins i tot algun dia potser ens podrem plantejar, Ima,
que podem comprar llet en una botiga o en un supermercat
o en una carnisseria per races, no?
És a dir, t'imagines jo trobar-te llet de vaca bruna,
llet de vaca Montbelliard, llet de vaca frisona
i d'aquest lloc, és a dir, jo crec que el nom i cognom
qui hi ha darrere d'aquella llet diu molt de si, no?
Sí, sí, totalment, no? Al final,
per exemple, en el nostre cas que som petits
cal diferenciar-nos, no? I sobretot tornar a aquesta cultura
on la gent sàpiga el que està comprant
i el que està ingerint, no?
Perquè al final el menjar és la base de tot.
Després és important saber d'on prové la llet, no?
Només hi ha de saber d'on prové la llet,
que ve del territori, que aquesta llet cuida el territori,
ja és un pas molt gran, no?
Si l'arribem a fer tots.
Gràcies, Puig Corvé, des de les llosses al Ripollès
avui hem visitat la seva granja per parlar de la llet
amb el Pep Noguer en un dia en què estem molt pendents
del que passa a Londres. Gràcies, Pep Noguer, gràcies,
Ima Puig Corvé, una abraçada ben forta també a totes les vaques,
que sé que tenen nom i cognom, pràcticament, eh, Ima? Tu li poses nom i cognom, eh?
Sí, sí, sí, i només afegir una petita coseta,
una frase que per tothom que ens escolta que, sisplau,
no compreu marca blanca, prohibit.
Gràcies. Moltes gràcies. Adéu-siau.
Cuida't, cuida't. 12 i 50 a Londres, a Badia de Westminster.
Allà hi tenim el Quim Olivares,
en un dels moments també culminants d'aquesta coronació.
Endavant, Quim.
Sí, efectivament, Roger, no sé si tenim el so de la BBC,
perquè està sonant Sadok de Pris, la magnífica peça de Handel,
no sé si el podem sentir de pont. S'acaba d'acabar.
Anem una mica avançats, nosaltres, perquè ara ja l'estan ensenyant,
perquè ara ja l'estan ensenyant.
Llàstima. Ha sigut el moment culminant.
Quan se li ha retirat la roba cerimonial,
efectivament l'han tapat amb una mena de plafons,
fets amb dignitat, evidentment,
perquè no se veies com se li retirava la roba cerimonial.
I ara se l'ha vestit amb una tonca de llit blanc,
molt senzilla, molt austera,
que ha servit per a això, per ungir-lo.
L'han posat a sobre.
Crec que encara no s'ha produït,
o potser jo tinc aquí el senyal que va una mica terrerit.
Ara se li ha posat a sobre una supertúnica,
feta el 1911, que té un bany d'or,
i se li posa sobre el mantell imperial,
que es va fer el 1821 i que va portar altres reis,
com Elisabeth II, a la seva dona.
També s'hauria de posar el guant de la coronació a la mà dreta,
i també s'ha de posar a sobre una supertúnica
amb les mans, el pit i el cap en forma de creu,
amb l'oli sagrat que abans comentàvem.
Li haurà de presentar,
ja s'ha assegut a la cadira de Sant Eduard,
construïda al 1300,
i serà aquí on es produirà una altra de les parts d'aquesta cerimònia,
que és la investidura.
Almenys del que estem veient nosaltres,
el rei Carles III,
i d'aquí una estona s'entronjarà
i se li retrà un tribut.
És la part final de la cerimònia,
on hi ha hagut gospel.
Ha estat la primera vegada que ha sonat gospel
en una coronació britànica des del 1066.
L'arquebisme de Can Tèrbori ha tornat a fer un discurs
i ha explicat que el rei no està per ser servit,
ha fet aquesta frase a l'arquebisme de Can Tèrbori.
Ara continua la cerimònia.
Té un espai a la mà, Carles III.
Falta, suposo, que li posin la corona.
No sé quina hora li posen la corona, però serà coronat.
És possible que sigui d'aquí poc.
Tenim el senyal una mica més endarrerit,
que també té la seva història.
Després se seurà el tron
i els partits i membres de la família
haginullaran davant del rei per rendir-li tribut.
Això anirà passant unes properes hores.
Has pogut esbrinar qui sortirà a saludar?
Si sortirà Harry, si sortirà Guillem...
Això és una de les grans preguntes del dia,
perquè la foto que veurem de mals diaris segurament
serà el rei i la reina saludant des del Buckingham Palace al poble.
I aquí el misteri és saber qui acompanyarà,
qui haurà la foto al costat,
si algun dels germans més enllà del fill gran,
l'Areu o només un dels fills.
Efectivament, aquesta és la clau.
L'Areu, per descomptat, que hi serà.
S'ha d'assegurar de l'existència al balcó,
però no està clar que aparegui el fill petit, el Prince Patrick,
que com sabeu ha estat envoltat per certa polèmica
quan va escriure el seu llibre
a la família reial.
El fill petit és molt possible
que després de la badia de Westminster se'n vagi
i no vagi fins al palau de Buckingham.
Abans he escoltat la BBC i no sabia ni la BBC.
Per tant, serà difícil que ho sàpiga jo.
Però això passarà més tard,
perquè després han d'anar una altra vegada fins a Buckingham Palace.
Fantàstic. El Quim Oliver és amb aquesta cobertura des de Londres.
Aquest migdia l'informatiu del migdia amb la Neus Bonet,
perquè això s'allarga fins a la tarda,
i de moment la performance continua,
però no deixa de ser una cerimònia llargota i avorridota,
pel que estem veient, perquè hi ha molts al·licients,
però la cerimònia en si, més enllà de les disfresses,
donen pel que donen.
Gràcies, Quim. Una abraçada. Fins ara.
5 minuts per l'1 del migdia. Petita pausa i ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
I la cuina de l'arròs. Fins el 31 de maig,
als restaurants, comerços, allotjaments i productors locals d'arròs i vi,
us convidem a gaudir del menú de l'arròs de Pals
complementat amb un programa de sortides pels arrossars,
tallers i degustacions per tota la família.
Més informació al 972-6373-8380 i a visitpals.com.
Pals i la cuina de l'arròs. Vine, tasta'l i sorprèn-te.
En 40 anys hem creat llaços indestructibles.
Ara, ens espera un nou repte.
El 18 de juny, vine a la cursa dels 40 anys
de TV3 i Catalunya Ràdio.
Grans i petits, viurem un moment únic.
Amb un recorregut de 7 km des dels estudis de Catalunya Ràdio
a la Diagonal de Barcelona
fins a les instal·lacions de TV3 a Sant Joan d'Espí.
Inscriu-te a la cursa a la web catradio.cat barra la cursa
i a tv3.cat barra la cursa.
40 anys, TV3 i Catalunya Ràdio.
Linca, linca.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
La música de Joan Manuel Serrat en clau barroca
amb la capela mediterrània.
Dilluns 8 de maig, cançons del noi del poble sec
amb instruments i sonoritats d'època.
Més informació a palaumusica.cat.
Gràcies per Catalunya Ràdio.
Linca, linca.
La 26a edició del Docs Barcelona,
el Festival Internacional de Cinema Documental,
projectarà una trentena de pel·lícules que reflexionen
sobre les violències del patriarcat, les noves masculinitats,
la guerra d'Ucraïna o la crisi contemporània de les ideologies.
Del 18 al 28 de maig, al CCCB i al cinema Zaribau.
Més informació a docsbarcelona.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Tres minuts per arribar a la una del migdia,
el rei de les tardes del cap de setmana, David Clopés.
Home, a l'hora que tu comencis programa,
potser això avui encara continua.
Jo ara mirava si li havien col·locat ja la corona, encara no, eh?
No, encara no. Estem aquí tots esperant el moment corona.
Ara ja ha aparegut el Cili Guillem,
també participant de la litúrgia d'aquest acte.
Realment... Bé, Clopés...
M'ha semblat molt interessant, sí.
Realment? Jo tinc dubtes de si...
El dia que acabes i dius, avui no sé si...
Doncs sí. Si li hem donat massa vol o massa poca.
Bé. Bé. Bé.
Escolta'm, avui final de copa? Sí.
És molt curiós, perquè els gironins volen que guanyi el Madrid.
Sí, sí, clar, és sensacional. No ho sé.
També et dic una cosa, perquè he parlat amb algun gironí,
no et diré qui, famós, que em diu, home,
de cap de les maneres que guanyi avui l'Ossesuna.
Realment ens convé anar a Europa, perquè hi ha també
una corrent de gironins que diuen, és que si anem a Europa,
potser ens passa el que li va passar a l'Espanyol,
aquell any que va jugar a Europa i va acabar baixant a segona divisió.
Hi ha una mica de debat, eh? El que passa és que és il·lusionant
i que avui, per tant, molts gironins miraran el que faci el Madrid
i potser algú fins i tot animarà el Madrid davant l'Ossesuna.
A veure, és una final molt clara per l'equip d'Anxelotti.
Però a l'Ossesuna no estaves tan bé, aquest any?
Ha començat molt bé, és l'equip revelació de la temporada.
Ha fet molt bé classificança per aquesta final,
el Reusat està fent molt bona feina.
Hi ha Abde, el podrem veure avui contra el Madrid,
veurem si el repesquem al final de temporada.
Però bé, jo crec que seria una sorpresa enorme
si l'Ossesuna s'endú aquesta final de copa.
Pensa, això sí, que el Madrid dimarts que ve juga contra el City.
I això ho tenen a la cantonada i, per tant, potser es despisten.
A la semifinal de la Champions de Ukeipatins,
Barça-Porto, la seguirem en directe i també des de Santander,
la semi del Barça a la Copa del Rey d'Ambaró.
I tornem demà a partir de les 6 del matí i fins que faci falta.
Salut i ràdio a tothom.
Ens podeu recuperar a carradio.cat bar del suplement
d'Unyar Ràdio. Bona tarda de dissabte, fins demà.