A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, en Roger escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge 31 de març del 2024.
Avui tertúlia el suplement amb l'Oriol Marc, la Núria Oriols, el Marc Molins i l'Elisenda Roca.
A les 10 la setmana tràgica del columnista de Wall Street, Tornalbions, Indreu i el politolactoni Rodon.
Avui parlem del preu del cacau que s'enfila a preu d'or.
Ja cal que aprofitem bé les mones d'aquest 2024 perquè al pas que anem les del 2025 no les podrem pagar.
Veurem per què puja tant el preu del cacau i quins paral·lelismes podem traçar amb el preu de l'oli i amb el que ha passat aquest últim any.
I avui també...
Presentador Batarà és un model de sempre als Estats Units.
Nosaltres ens hem fixat.
I normalment és l'home.
Sí, normalment sí, però també la dona.
Pensa que...
Ramon Panissé porta tota una vida explicant-nos les notícies a la televisió.
Aquests dies l'hem fet sortir del plató per parlar d'alguna cosa més que de feina.
El moreno és natural, Ramon, o no?
És d'aquest sol, que veus.
És d'aquest sol, eh?
No hi ha reixos...
No, no, no, no.
Jo ja soc una mica així...
T'agrada el sol.
Moranet ja de...
Sí, sí, de base.
I m'encanta el sol.
Diries que ser guapo t'ha condicionat la teva carrera?
Diria que ser guapo em pot haver perjudicat més que no pas ajudat.
Sí?
Sí, perquè tot acabem amb aquest anàlisi...
A les 11, la conversa sencera amb tota una llegenda del periodisme d'aquest país, el Ramon Pallissé.
A les 11 farem l'excusa de la Marina Porres, llibres, sèries, pel·lícules i cançons.
La màquina del temps de la Marina Laminos.
Les converses al demà o deixo del Roger Mas i el David Carabent.
I a les 12, avui a l'eclipsi, les nits de l'escriptora Eva Baltasar.
De seguida arriba el Torrentó en català amb la terra esplana.
De seguida l'Elisabet Pedrosa amb l'ofici d'educar.
Avui encara amb lleganyes als ulls.
I és que hem dormit horroraments perquè a les dues han estat les tres.
Bon dia als que us esteu despertant, bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Puntual, com sempre, de seguida a la Neus Bonet.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
Bon dia, Neus Bonet.
Bon dia, Roger Escapa.
I un dia més.
Ens llevem pendents del temps, del temporal de mar,
perquè es preveuen onades que poden superar els dos metres i mig a pràcticament tot el litoral català,
però amb especial incidència a la costa central i nord a primera hora d'aquest matí.
Protecció civil.
L' Artat ha activat l'alerta del Pla Procicat i l'Ajuntament de Tarragona,
el Pla d'Actuació Municipal pel mal estat de la mar i també, com us deia, el fortunatge.
Es demana a la població que no es banyin i esqueri a la platja,
que eviti acostar-se als espigons, esculleres, passejos marítims i altres zones
on les onades trenquin a prop.
La subdirectora de Protecció Civil, Ima Soler,
avisava que les onades no només poden afectar la línia de la platja o el passeig marítim,
sinó que en alguns casos també poden entrar cap als carrers més interiors.
I ho explicava ahir aquí, al Suplement de Catalunya Ràdio.
Aquestes entrades d'aigua, no només en la mateixa costa,
sinó que a vegades també aquesta aigua pot entrar cap als passeigos, cap als carrers.
Diguem-ho en compte, vigilem en aquest moment d'alteració de mar,
doncs aquestes afectacions que puguin haver-hi,
sobretot passejant, conduint o estan a la vora de zones d'aquestes
on puguin impactar d'aquesta forma una mica més forta les onades.
Això en un diumenge, en què hem entrat ja a l'horari d'estiu a les dues,
hem avançat els rellotges a les 3 i a partir d'avui les tardes, doncs, s'allarguen.
El canvi horari, poc o molt, ens afecta i un dels primers símptomes
és una mica de cansament.
Segons Odile Romero, que és la directora de la unitat del son
de l'Hospital Quirón Salut Barcelona,
aquesta sensació de cansament ha de ser puntual els primers dies.
El problema arriba si endarrerim de forma permanent l'hora d'anar a dormir
i ens continuem aixecant a la mateixa hora,
fins al punt de canviar la rutina, i això, diu,
impacta directament en la salut mental.
Una persona que està dormint menys hores
acaba tenint més risc cardiovascular, més ansietat,
més depressió, més falta de concentració,
allà el plaç més tendència a fer demències, Alzheimer,
tot el que és el dipòsit de proteïnes líquids a l'or d'arquidi.
Avui també expliquem que després de cancel·lar divendres passat
i per Consell Mèdic la seva assistència al tradicional viacrucis,
el papa Francesc, 87 anys,
ha presidit aquest dissabte al vespre la missa de Pasqua,
que és el preludi de la missa de resurrecció d'avui
i la tradicional benedicció urbi et torbi.
Roma, Dua Rubió.
El poder sorprenent de la Pasqua, va dir el pontífax de l'Homilia,
és el triomf de la llum sobre la foscor,
el renaixement de l'esperança entre les runes del fracàs,
no els murs de goma de l'egoisme i la indiferència.
Ho trobem en els murs de l'egoisme i la indiferència
que rebutgen el compromís de construir societats més justes
i a escala humana,
en tots els anells de pau trencats per la crueltat de l'odi
i la ferocitat de la guerra.
Esperem que aquests alts i baixos,
la salut a francès, siguin avui positius,
com presideixi la missa de Pasqua, la Basílica Vaticana a les 10,
i al migdia imparteixi la benedicció urbi et orbi.
Gràcies, Eduard.
El Centre Superior d'Investigacions Científica
es descarta que el bòlit que divendres a la nit
va sobrevolar a Catalunya fos un missil balístic,
com havia apuntat inicialment.
Ara creuen que es tracta de part d'un satèl·lit
o restes d'un coet que ha reentrat a la Terra.
L'astrònom de l'Institut d'Estudis Especials de Catalunya,
Josep Manel Carrasco,
ha concretat en declaracions a Catalunya Ràdio
que podria ser un satèl·lit polar d'observació.
Em sembla que si ve del nord
podria ser un satèl·lit polar d'observació
de la Terra i que acabes caient aquí.
Com dic, els satèl·lits aquests
acostumen a desfer-se les capes altes de l'atmosfera,
cremant-se com ha passat en aquest cas,
i, per tant, pocs acaben arribant a Terra.
La supervivència al càncer de colon i recta,
el més prevalent i un dels més mortals,
ja supera el 64%.
La prevenció i la investigació
han aconseguit una detecció
i una extirpació més ràpides dels tumors avançats.
És un missatge positiu en el Dia Mundial
contra aquesta malaltia que és avui.
El percentatge de malalts
que han sobreviscut 5 anys després del diagnòstic
ha passat del 60 al 2022
al 64% el 2023.
Ho explica la doctora Elena Héliz,
del Servei d'Oncologia Mèdica de la Vall d'Hebron
i cap del grup de càncer colorectal.
El diagnostiquem en etapes més tempranes.
Els mètodes també radiològics,
les tècniques quirúrgiques han millorat molt,
per tant, també ajuden
que el tractament sigui més eficaç
i, de cara als tractaments que administrem
des d'Oncologia,
també són tractaments més dirigits
i que realment sí que és cert
que augmenten la incidència,
però també és veritat
que la mortalitat s'ha estabilitzat
o fins i tot amb l'impacte.
En esports,
el Barça ha guanyat a les Palmes
per 1-0 a Montjuïc
amb un gol de Rafinha al minut 59.
Els blaugranes que han jugat
amb superioritat numèrica
més de 70 minuts són segons
a 5 punts del Madrid.
Avui diumenge,
Girona-Betis a un quart de 5.
Els gironins no tindran
Savinho sancionat,
però recuperen
Chihankov, David López,
Yangel i Borja.
També avui diumenge,
Madrid Atleti Club a les 9.
El júnior de Sant Cugat
ha caigut en la primera semifinal femenina
de l'Euroquei d'Hoquei Herba
contra el Maheima alemany
per 2-0.
També derrota del Girona
a la CBA a la pista de l'Unicaja
per 111 a 80.
I pel que fa al temps,
com començava amb aquest informatiu,
tindrem dues tongades de pluja
avui diumenge de Pasqua.
La primera arribarà fins a les 7 del matí
i la segona passat al migdia.
La tarda serà plujosa al centre
i al nord de Catalunya
amb alguna tempesta.
La nevada al Pirineu
baixarà dels 1.600
fins al 1.200 metres
i Maragassa a la costa.
Durant la Guerra Frera,
el context de l'Espanya franquista
era més complex
que el d'altres països
de l'entorn europeu
i va fer més difícil
el posicionament
dels intel·lectuals
també a Catalunya.
Els Estats Units
havien pactat amb la dictadura
per motius geoestratègics
i, a més,
denunciar i criticar
la situació dels ciutadans
dels règims comunistes,
tal com feia el franquisme,
podia ser suficient
per ser considerat
partidari del règim.
El difícil posicionament
dels intel·lectuals
durant el franquisme
en el proper episodi
de l'Enguàrdia.
En Guàrdia
amb Enric Calpena.
Cada cap de setmana
dos programes.
El diumenge a les 3 de la tarda
i cada dissabte
un altre exclusivament
en podcast.
El Suplement
Des que surt el sol
fins l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som el Suplement,
som a Cat Ràdio.
Cada diumenge
l'Ofici d'Educar
a Elisabet Pedrosa.
Educació i molt més
per despertar-nos
a l'hora que encara és fosc.
L'Ofici d'Educar
a Catalunya Ràdio.
Vaig sentir-ho parlar
d'una escola a Chicago
on els estudiants
han de passar
un cert número de cursos
per graduar-se
i si no ho aconsegueixen
se'ls qualifica
de encara no,
que em va semblar fantàstic.
Perquè davant d'un fracàs
un pensa que no val.
Però davant d'un
encara no
entens que estàs
en un procés d'aprenentatge
i t'obre un camí
cap al futur.
Els científics
van mesurar
l'activitat elèctrica
del cervell
mentre els estudiants
s'enfrontaven
als errors.
A l'esquerra
podeu veure
els estudiants
amb mentalitat fixa.
No hi ha gairebé
activitat,
fugen de l'error.
Però a la dreta
podeu veure
els estudiants
amb una mentalitat
de desenvolupament,
la idea que les habilitats
es poden desenvolupar.
Aquests alumnes
s'involucren a fons,
el seu cervell
està activat
amb l'encara no.
Estan molt compromesos,
processen l'error,
aprenen d'ell
i el corregeixen.
Benvingudes a l'ofici d'Educar.
Hem sentit la Carol Deck,
investigadora
de la mentalitat
de creixement.
La idea
que sempre
podem augmentar
la capacitat
d'aprendre.
Diu David Bueno,
el llibre
Educa el teu cervell,
que educar
implica,
literalment,
canviar el cervell
perquè contribueix
a configurar
i reconfigurar
les xarxes neuronals
del cervell.
Atenció,
diu David Bueno,
la nostra ment
no és fixa,
sempre pot continuar
creixent
i ampliament.
hi ha horitzons.
Com es pot educar
per una mentalitat
de creixement
en lloc
d'una mentalitat
rígida?
En parlem amb...
David Bueno,
doctor en Biologia,
professor i investigador,
fundador de la Càtedra
de Neuroeducació
de la Universitat
de Barcelona,
autor de nombrosos
llibres de divulgació
científica
i que avui ens presenta
Educa el teu cervell.
I acabarem
amb el manual pràctic
per afrontar
el conflicte familiar
amb la terapeuta gestalt
Marta Butjosa
i els llibres
per somiar
del Jaume Centelles.
L'ofici d'Educar
amb Elisabet Pedrosa.
Doncs avui a l'ofici d'Educar.
Com es pot educar
per una mentalitat
de creixement
en lloc
d'una mentalitat
rígida?
Menciona el David Bueno
al seu llibre,
un vídeo,
que podeu trobar a YouTube,
jo l'he buscat,
en el que hi ha
una mare ossa
i el seu cadell
en un zoo dels Estats Units.
El cadell jugant
i se'l tironejant,
rellisca
i cau a l'aigua
i s'enfonsa.
La mare ossa
ràpidament salta a l'aigua
i amb el morro
l'ajuda a treure
el cap de sota l'aigua
perquè no s'ofegui,
però immediatament
deixa d'ajudar-lo.
Diu David Bueno
que la mare ossa
en cap moment
transmet indiferència
ni permet
que la cria
se senti indefensa
i sola,
abandonada,
però no l'ajuda a sortir.
Únicament li treu
el cap de l'aigua
però espera pacientment
sense donar-li pressa
que surti per si mateixa,
que s'esforci,
aprengui estratègies
per avançar
i vèncer les dificultats
que pot trobar
en la vida
dels ossos polars,
que és una vida diferent.
L'està educant
per a una vida d'ossos polars.
David Bueno
diu que aquesta història
li va fer pensar
sobre què ha de ser
l'educació
amb els altres
i amb un mateix.
David,
l'anècdota és boníssima
de l'os polar.
Què ha de ser l'educació?
L'educació ha de ser
un procés
de creixement,
de coneixement personal
del teu entorn,
dels altres,
en el qual
en cap moment
ens hem de sentir sols
i desprotegits.
Som una espècie social,
ens recolzem amb els altres,
els altres es recolzen
amb nosaltres,
aprenem dels altres
i amb els altres.
però on tampoc
hem de voler
que ens ho facin tot.
Ni sensació d'abandonament
ni sobreprotecció.
Clar,
tu parles bastant
dels riscos,
tant de l'abandonament
com de la sobreprotecció.
Conseqüències
de l'un i de l'altre,
no?
Sí, sí,
les conseqüències
al final
pels cervells
són molt semblants.
És una construcció
que no et permet
quan arribes
a l'adolescència
i després
de la joventut,
no et permet
fer front
de manera autònoma
als riscos,
a les novetats,
als moments
d'estrès
i d'ansietat
que segur
que n'hi ha
a la vida
de tota persona.
Les persones
que s'han sentit
desprotegides
o les que han estat
sobreprotegides
tenen les mateixes
dificultats
per gestionar
després
aquestes situacions.
Com ajuda
el cervell
posar límits?
Tu saps
que som una generació
que tenim
una gran dificultat
per posar límits,
no?
Com ajuda?
Perquè nosaltres
ho entenguem,
no?
Per què ajuda?
Què és el que desenvolupa
del cervell
del nostre fill
que posem límits?
Posar límits
el que fa
és donar-li
uns marcs
de referència
d'allò
que els adults
considerem
que es pot fer
i que no es pot fer.
Ells fan cas
d'aquests límits
però també volen trencar alguns
perquè si no en trenquen mai cap
com sabran
que aquell límit
està en lloc
que amb ells
com a futurs individus adults
els interessa
que estigui al límit.
Per tant,
l'avantatge del límit
és doble.
Un és
que prenguin consciència
del món on viuen
de les llocs
o les situacions
que considerem
que poden ser
un risc excessiu
o un perill excessiu
o que socialment
no estiguin
ben vistes
però per després
reflexionar-ho
criticar-ho
valorar-ho
i mirant
que hi ha una mica
més enllà del límit
per tant
també trencant
aquests límits.
Tu dius
atenció
que tenim un cervell
que es va forjar
al paleolític.
S'ha modificat gaire
des de llavors
i si això és un límit
ara
per nosaltres
viure el present, no?
No és un límit
i no s'ha modificat
pràcticament gens.
Que fort, no?
Jo quan ho vaig llegir
vaig pensar
per què no s'ha modificat?
Però si
és molt plàstic, no?
Clar, a veure,
es modifica a mesura
que anem creixent nosaltres,
es modifica
perquè anem aprenent
coses del nostre entorn,
però de patronatge
biològic
i genètic bàsic
continua sent
un cervell paleolític.
O sigui que som uns
paleolítics
a nivell cerebral.
A nivell de comportament
el cervell busca
aquell ambient
del paleolític
i això té una explicació
biològica.
L'evolució
és un procés
extremadament lent.
Estem parlant
de dotzenes
o centenars
de milers d'anys.
Tota la nostra
història evolutiva
fins fa molt poc
els homo sapies
la nostra espècie
portem uns 200
250.000 anys
d'evolució
pels avantpassars nostres
homo erectus
homo habilis
i companyia
més de dos milions
i mig d'anys.
Durant tot aquest temps
hem viscut el paleolític
com a caçadors
i recol·lectors.
I aquest ha sigut
el factor
de selecció
natural
que ha afavorit
que tinguem
el cervell
que tenim.
La revolució
neolítica
tenir camps de conreu
animals amb granja
es va inventar
fa 8.000 anys.
L'evolució
és més lenta.
Es comencen
a intuir
tendències evolutives
però fins aquí
20.000 anys
no sabrem
si es consolida
o no.
Si vols
em convides
al programa
d'aquí 20.000 anys
i parlem-ne.
No hi seré.
No hi seré.
Però clar
aprenem a viure
el neolític
aprenem a viure
en un entorn digital
perquè una de les funcions
bàsiques del cervell
és aprendre de l'entorn
per adaptar-nos-hi
però el funcionament
bàsic
continua buscant
aquell ambient
paleolític
que no és
exactament igual
que el d'ara.
D'aquí les reaccions
a vegades que tenim
que semblem paleolítics
en aquest sentit
dius també
que el joc és clau
el joc lliure
sense interferència
dels adults
perquè és la principal
font d'aprenentatge
dius que el joc està relacionat
amb el fet de pensar
i saber
que podem continuar
progressant
malgrat les dificultats
sempre que mobilitzem
l'esforç necessari.
Què aporta
aquest joc lliure
a l'aprenentatge
i al cervell?
Doncs mira
el joc lliure
aporta dosis de creativitat
has de veure
què fas
joc lliure vol dir
penso que cal clarificar
però és
sense la intervenció
directa d'un adult
pot haver-hi un adult
vigilant
que ningú prengui massa mal
però no ha d'intervenir
per res
amb el joc
i l'ha de deixar fluir
com els infants
vulguin que
que flueixi
clar, quan tu has de jugar
el que tu vols
aquí hi ha dosis de creativitat
i també dosis
d'un cert
d'un cert risc
has de prendre decisions
de què fas
de què no fas
a ningú li agrada
avorrir-se
per tant
busques
estratègies
per passar
aquella estona
hi ha diversos treballs
que han analitzat
infants
que han tingut
estones de joc lliure
a la infantesa
s'ha analitzat
quan ja són adolescents
que quan eren infants
tenien estones
de joc lliure
infants
que no en tenien
i s'han vist
diferències importants
a l'hora de
no només
d'estructura
del cervell
sinó sobretot
de com manifesten
els comportaments
els que han tingut
més estones
de joc lliure
tenen més capacitat
per gestionar
les situacions
d'estrès
les situacions
d'ansietat
perquè si estàs jugant
tu sol
tens més moments
d'estrès
perquè ningú
t'està ajudant
a fer res
i són més capaços
i això ho trobo
molt interessant
són més capaços
d'avaluar
els riscos
associats
a qualsevol tipus
de repte
o de novetat
i a decidir
si volen assumir
aquells riscos
o no
simplement
si tu tens
un joc lliure
és el dia
que agafes
una pedra
massa grossa
i et cau
al peu
i et fa mal
a veure
aprens a valorar
aprens a valorar
que hi ha situacions
que poden ser
les ives per tu
si el moment
en què t'acostes
amb un esverzer
ve un adult
no toquis
que punxa
no aprens a valorar
aquest risc
perquè ja no
t'han deixat fer-ho
per tant
com la mare ossa
l'hem de deixar fer
no?
l'hem de deixar fer
l'hem de treure el cap
de sota l'aigua
que no s'ofegui
i després
deixar que sigui
ell o ella
els que trobin
la solució
a la situació
que s'hagi plantejat
en aquesta construcció
i reconstrucció
que va fent
el cervell
quins són els aliats
i quins serien
els enemics
que hi hauria?
Uf, una pregunta
amplíssima aquesta
clar
aliats
és sobretot
el recolzament
que des del món
dels adults
podem donar
als infants
o que ens podem donar
entre els adults
perquè el seu cervell
està també
en reconstrucció
constant
un recolzament emocional
que no ha de ser
sobreprotector
i que ha d'incorporar
una dosi
molt important
de vincle
de sentir-te vinculat
a aquell col·lectiu
a aquell grup
a aquella tribu
això és un aspecte
paleolític
som una espècie tribal
que ens recolzem
amb la tribu
ens hem de sentir
recolzats
i hem de recolzar
aquelles persones
que ens envolten
aspectes negatius
la sensació
d'abandonament
sinó de rebuig
la sobreprotecció
ja n'hem parlat abans
i també moltes vegades
aquesta mena
de comentaris
que fem
que no fem malintencionadament
però que hem de vigilar
com els fem
quan alguna cosa
no la fan prou bé
si jo amb un infant
quan una cosa
no li surt bé
li dic
quin desastre
que la desastre
és finalista
i el focus
està en aquella persona
jo em mantinc al marge
si jo li dic
anem a fer-ho millor
jo m'estic implicant
tu ho has de fer millor
però jo estic al teu costat
i fer és proactiu
et porta cap a l'acció
i això marca
diferències molt importants
una persona que percep
que l'error
és un fracàs
i que ja no pot
continuar endavant
o que l'error
que existeix
i que ha d'existir
és una catapulta
per continuar avançant
i per continuar aprenent
el teu llibre
educ el teu cervell
ens parles dels ossos
però també ens parles
de les formigues
a partir del treball
de l'entomòleg
Edward Wilson
dius
la formiguejant
història del cervell
què és això?
sí
és una comparació
que faig
entre com les neurones
van fent connexions noves
i com les formigues
van a buscar
van a buscar menjar
a veure
quan nosaltres
aprenem una cosa nova
tenim una experiència
que mereix ser recordada
el cervell
fa connexions noves
per emmagatzemar
la memòria
aquella situació
la que sigui
les formigues
quan surt el sol
al matí
surten del formiguer
i s'escampen
més o menys
aleatòriament
per anar a buscar menjar
bueno
aleatòriament tampoc
si hi ha un riu
o hi ha un fangar
no el poden creuar
aquell tros
queda prohibit
per la seva
pròpia fisiologia
i van a buscar
a altres llocs
quan troben menjar
avaluen
quantitat i qualitat
d'aquest menjar
i tornen
quin expertesa
sí sí
no no
és instint
aquí sí que és instint
no hi ha aprenentatge
i tornen el formiguer
deixant un rastre químic
una feromona
com una senyal
sí sí
és un senyal
que és més intens
com més menjar
ja
o de millor qualitat
és
les altres formigues
detecten aquesta olor
amb les antenes
tenen el nas
a les antenes
i s'afegeixen
i fan aquelles
llargues fileres
que són
més gruixudes
i més denses
com més menjar
ja
o de més qualitat
és
per aprofitar-lo
al màxim
si no hi ha menjar
continuen buscant
el cervell ho fa igual
quan tenim un aprenentatge
vivim una experiència
les neurones
busquen
altres neurones
que també estiguin actives
per connectar-se
i poder
amagatzemar
a la memòria
doncs
aquella
aquella situació
si l'altra neurona
no està activa
és com si no hi hagués menjar
doncs
continuen buscant
fins a trobar-ne una
que està activa
quan està activa
assagen
l'utilitat
d'aquella connexió
és com la formiga
que avalua
la qualitat
i quantitat
del menjar
si la connexió
és útil
es manté
si no és útil
desapareix
i van a buscar
un altre
si no és útil
perquè hem de mantenir-nos
connectades
i si és molt útil
en el punt de connexió
comencen a emetre
una substància
que s'anomena
neurotrofina
vol dir menjar
de les neurones
que és equivalent
en aquesta comparació
a les feromones
de les formigues
que treu altres neurones
a que es connectin
també en aquell punt
per reforçar
aquella xarxa
per reforçar
aquella connexió
és la importància
que té
anar pensant
sobre el que fem
anar pensant
sobre el que aprenem
cada vegada
que ho utilitzem
com que s'activen
el cervell ho percep
com aquesta
connexió
és útil
perquè se m'està activant
portem més connexions
cap aquí
per reforçar-la
Ai, és com si tinguéssim
un formig al cap, eh?
Molt interessant
avui a l'ofici d'educar
com es pot educar
per una mentalitat
de creixement?
Sisplau, senyor
David
Espírit
Crític
Cap als sis anys
ja tenim gairebé
totes les neurones
però la capacitat
de fer noves connexions
neuronals
es manté
tota la vida
David Bueno
Què ho fa
que quan el David
s'explica
si ens explica
un exemple
se'ns fixa tot més
a més un exemple
que el veus
el visualitzes
t'emociona
és el cervell
estan activant
algunes parts del cervell
tinc una altra pregunta
sobre el cervell
l'altre dia
estava en un partit
de Waterpola
del meu fill
també passa conduint
quan ets copilot
jo ets pensar
quan vingui
el David
li preguntaré
per què
en el moment
en què fan una jugada
tu acompanyes
amb el cos
com si haguessis
d'ajudar
que aquella jugada
arribi a bon port
que és el mateix
quan ets copilot
i estàs frenant
i no estàs conduint
què passa
amb el cervell
i amb el cos
en aquestes circumstàncies?
Bé, doncs
que dins del cervell
tenim unes neurones
s'anomenen
neurones mirall
que ens fan viure
les situacions
que veiem al nostre entorn
com si les estiguessin
visquent nosaltres
si tu estàs
pendent de la conducció
i la persona
que està conduint
al teu costat
ha de frenar
tu també perceps
que hi ha un obstacle
davant
i com que estàs
posada dins
d'aquella situació
notes que el teu peu
fa una mica
de pressió
sobre el terra
com si volgués frenar
o amb un esport
si tens un fill
o una filla
que estan jugant
a un esport
i està llançant
la pilota
notes una tensió
en aquell moment
sí, sí, com si l'haguessis
però no només
és a dir
la gent del teu equip
com si fent el moviment
poguessis ajudar
que aquella jugada
arribes a bon port
i dius
però si jo no soc
ni a l'aigua
el cervell
ens enganya
bueno, ens fa imitar
allò que veiem
és una forma també
d'aprenentatge
és una forma d'aprenentatge
és una forma d'aprenentatge
en fet el joc
té aquesta funció
tu simules una sèrie
de coses
que no són reals
però aprens
a través d'aquestes simulacions
tu aprens
imaginant
com reaccionaries
davant d'una situació
i com que tu estàs imaginant
estàs fent connexions noves
que permeten
que quan arribi
la situació
el cervell
ja tingui una mica
d'entrenament
de què ha de fer
en aquella situació
simular que
és una cosa
que les pantalles
permeten molt
això és bo
no és bo
és addictiu
no
quina és la teva opinió
mira
les pantalles
tenen moltes utilitats
si les utilitzem
bé
i poden ser molt tòxiques
si les utilitzem
en excés
ens permeten simular
moltes coses
però no ens permeten simular
la vida
en la seva plenitud
bàsicament
la vida
la nostra relació
utilitza
estem utilitzant
constantment
tots els sentits
tots
no els cinc sentits
només
que ja va dir Aristòtil
fa 2.400 anys
sinó que en tenim més
tota la part corporal
tota la part
de propiosepció
la interocepció
la sensació
que tenim
del nostre cos
que és
que és nostra
això també
són diversos
sentits
amb la pantalla
només ens en dona dos
que és vista lluïda
i per tant
no vivim
la pantalla
amb la mateixa intensitat
que vivim
la vida real
i a nivell cerebral
quan a un adolescent
li diuen
pare amb la pantalla
per què
no pot parar
i per què
té una reacció
que pot ser
m'enfado
no vull parar
o no puc parar
o què passa al cervell
en aquell moment?
mira primer que
moltes
de les aplicacions
que hi ha
molts dels jocs
que hi ha
tenen un cert component
addictiu
i costa molt
posar-se
una addicció
perquè el cervell
està notant
sensacions de recompensa
encara que et faci mal
l'esquena
perquè portes
10 hores assegut
el cervell
segueix notant
aquella sensació
que està bé
i molts dels jocs
estan dissenyats
ja perquè
provoquin
aquesta sensació
si als adults
ens costa
estan dissenyats
ja per ser
addictius?
sí esclar
perquè si no
quan hi has jugat
unes quantes vegades
això et deixaries
de jugar
i com més hi jugues
més ganes tens
de continuar jugant
i això seria
una responsabilitat
ètica
per aquell
que dissenya
promou
i ven
allò
que sap
que està dissenyat
perquè al meu fill
li costi molt
deixar de jugar-hi
sí
sí sí
ho és
i d'aquí ve
per exemple
per mi
el gran mèrit
que té
l'Ajuntament
de Nova York
que ha responsabilitzat
algunes companyies
dels components
de comportament
dels adolescents
avui
a l'ofici d'educar
ens preguntem
com es pot educar
per una mentalitat
de creixement?
ajudeu-me
a no repetir
els vostres errors
la mentalitat
de creixement
és pròpia
dels que pensen
que la seva intel·ligència
pot créixer sempre
al contrari
és tenir una mentalitat fixa
David Bueno
doncs
ens diu
el David Bueno
som el resultat
de la nostra història passada
fins a un punt
també de les generacions
que ens han precedit
i de les experiències
viscudes
i coneixements
adquirits
en la nostra infància
i de la interpretació
que n'hem fet
però som només això?
es pregunta David Bueno
hi ha res
que hi puguem fer
i llavors apareix
el concepte
que avui
hem fet
que s'endri el programa
en aquest concepte
que és de la mentalitat
de creixement
sentíem en començar
la Carol Deck
que és una mica
d'on neix
aquesta idea
què és això
de la mentalitat
de creixement
versus la mentalitat
rígida
o fixa
o...
Mira, és una proposta
que va fer aquesta psicòloga
nord-americana
ja fa uns 30 i 30
pocs anys
que ella treballava
sobretot
amb el cocient
d'intel·ligència
passa que ara això
s'ha ampliat
a qualsevol aspecte
mental i cognitiu
però l'origen
és aquest
ella amb una sèrie
de tests psicològics
a veure que hi havia persones
que pensaven
que pensen
que la seva intel·ligència
és fixa
immutable
i que facin el que facin
ja no pot canviar
i ho va anomenar
mentalitat fixa
i persones
que pensen
o que pensem
a mi m'agrada
incorporar-me
en aquest segon grup
i et tinc claríssim
que tu ets
de mentalitat
de creixement
que sempre podem anar
una mica més enllà
d'on som
en qualsevol aspecte
no només amb la intel·ligència
qualsevol habilitat
qualsevol talent
o que sempre podem
desenvolupar un talent
una habilitat nova
potser no en grans quantitats
però una miqueta
una miqueta sí
i això ho va anomenar
mentalitat de creixement
s'ha treballat molt
des d'aleshores
jo mateix
jo he estat treballant
aquests últims temps
no és blanc i negre
o sigui
no ets fixa
o de creixement
és una gamma de grisos
i tots estem
més o menys esbiaixats
cap una banda
o cap a l'altra
i a més a més
podem tenir mentalitat fixa
per algunes coses
i de creixement
per unes altres
per tant
és un balanç global
cap on estem
més esbiaixats
jo ho reconec
quan a mi en canvi
en el sistema operatiu
de l'ordinador
m'agafen suos fredes
i penso que no seré capaç
d'aprendre-ho
i lògicament
que ho acabes aprenent
jo sé que aquí
tinc una mentalitat
bastant fixa
i en altres aspectes
en molts aspectes no
la qüestió
la qüestió és aquest
aquest balanç
sobretot
pels avantatges cognitius
que comporta
les persones
amb mentalitat
de creixement
són persones
més optimistes
perquè es veuen
més capaces
de superar
els obstacles
les adversitats
perquè es veuen
que poden continuar
aprenent
qualsevol cosa
que els faci
que els faci falta
que els costarà
més o menys
no és
vull aprendre
i ja ho he après
necessites un esforç
però aquesta mentalitat
també afavoreix
que tinguis
motivació intrínseca
per allò que tu vols fer
i la motivació
literalment
energitza el cervell
que no és
que no és
sobretot
tu insisteixes
no és
si jo vull puc
no no no
això és una frase
treta
mal treta
diria
de la psicologia positiva
que té moltes coses positives
però aquesta frase
mal interpretada
pot ser nefasta
és allò
si vull puc
no no
potser vull i no puc
l'important és
tenir aquests objectius
tenir aquestes motivacions
tenir la capacitat
d'esforçar-te
per continuar avançant
avançar sempre requereix
d'un cert esforç
però si no arribes
a l'objectiu
no passa res
és gaudir
aprendre a gaudir
de cada petita passa
que anem fent
per acostar-nos a aquest objectiu
que hi arribem
fantàstic
que no hi arribem
com a mínim
hem gaudit
i hem continuat avançant
clar
si ens pregunten
tots direm
que volem tenir
la mentalitat de creixement
evidentment
però de què dependrà
que tinguem
una mentalitat fixa
o una mentalitat
de creixement
aquí també hi ha
aquell concepte
que recordem
de l'heretabilitat
es pot heretar
això del pare
o de la mare
o dels avis
perquè recordem
que l'heretabilitat
és un concepte
que pot anar
a segon
o fins i tot
a la tercera generació
Sí, sí, sí
a veure
tenim un component genètic
hi ha persones
amb més predisposició
a tenir un tipus
de mentalitat
d'un altre
clar, aquí no hi podem fer res
naixem amb la combinació genètica
que ens han transmès els pares
ni ells ho han triat
ni nosaltres ho hem triat
per tant l'important és
i ara què podem fer
un sistema educatiu
que promogui
la curiositat
que promogui
reconduir els errors
com a fonts
de creixement
de nous coneixements
una educació
que estimuli
aquesta voluntat
aquest desig
aquest plaer
fins i tot
de continuar aprenent
i de continuar creixent
afavorirà
que tant si genèticament
ets més fix
o més de creixement
et vagis esvieixant
cap a una mentalitat
de creixement
i un sistema educatiu
no és només
el centre educatiu
és a la família
i és a la societat
la família té un pes
molt important
amb això
un sistema educatiu global
que t'impulsi
cap a l'altra banda
que et faci viure
l'error com un fracàs
i no facis això
perquè tu no et sorbé
un sistema educatiu
que
mutili
anava a dir
que fins i tot
castri
la curiositat
no facis això
que no serveix de res
no, no, no
deixa que experimentin
deixa que
explorin el seu entorn
perquè això estimula
aquesta curiositat
un sistema educatiu
que vagi en direcció contrària
ens estarà esvieixant
a tots
cap a una mentalitat fixa
com puc saber
si jo
soc d'una mentalitat
de creixement
o fixa
quines preguntes
m'he de fer
la primera és
com enfronto
els reptes
si els enfronto
amb por
o amb curiositat
això ja et dona
un primer punt
si els accepto
si els afronto
amb por
és que segurament
per aquella situació
en concret
tinc una mentalitat
més aviat fixa
si és la curiositat
és que és més aviat
de creixement
també davant d'una situació nova
em veig capaç
d'afrontar-la
i superar-la
trobo
la motivació
necessària
per esforçar-me
i superar-ho
si la resposta és que sí
és que estem més esvieixats
cap a creixement
si la resposta és
més val
no fer-hi res
perquè segur que no me n'en sortiré
és que tenim una mentalitat fixa
o molt fixa
i si soc una persona
que necessito la novetat
no puc parar
que m'arrisco contínuament
allà estigui a l'altre extrem
i tampoc no seria
una mentalitat
que m'ajudaria
bueno
tenir una mentalitat
constant
de creixement
per tot i per tot
potser tampoc no és el més útil
a veure
jo també m'agrada
desmitificar-ho
a veure
aquesta mentalitat
fixa per algunes coses
a vegades ens pot ser útil
si encertem aquell camí
no dic que no
estar-ho experimentant
sempre tot
tot
tot
pot ser molt esgotador
també
i pensem
que aquesta mentalitat
no té cap relació
necessàriament
amb la professió que fem
o amb
com ens perceben
les altres persones
és una vivència íntima
anava a dir
hi ha polítics
que quan els veus
polítics
empresaris
tenen una mentalitat
per tant
persones que se suposa
que han tingut èxit
professional
amb una mentalitat
molt fixa
però
la seva mentalitat fixa
els ha permès
avançar per aquest camí
perquè han trobat
una escletxa
on poder avançar
posa'm un exemple
de política
amb mentalitat fixa
i una de creixement
si et ve al cap
prefereixo no fer-ho
no et vols mullar
avui
però fins i tot
et pots trobar
amb persones
que estan fent
de reposidors
amb un súper
jo en conec
algun d'aquests
del meu súper
amb una mentalitat
que tu quan els veus
mentalitat de creixement
increïble
disposats a
explorar
com posos productes
i professionalment diries
bueno
la seva feina
no té cap prestigi
però en canvi
segur que són
més optimistes
i tenen més benestar
que els altres
com es pot educar
per una mentalitat
de creixement?
m'ensenyes
a tocar la guitarra?
ens podem educar
i reeducar
durant tota la vida
perquè el nostre cervell
reté característiques
infantils
David Bueno
i diu el David Bueno
al seu llibre
Educa el teu cervell
si a una persona
de mentalitat fixa
se li explica
com és
i com funciona el cervell
se li diu
que és un òrgan plàstic
i maleable
que pot perfeccionar
i incrementar
les habilitats i talents
i adquirir-ne de nous
i se li demostra
pot desenvolupar
una mentalitat
de creixement
es pot doncs
canviar
el nostre tipus
de mentalitat
però
però què?
es pot canviar
però no sempre és tan fàcil
com ens agradaria
que fos
aquesta proposta
ja la va fer
Carol Duhig
fa 30 anys
i és un dels camps
on jo he estat
mirant a veure
com funciona
i s'ha vist que
és possible
però calen
unes certes condicions
una persona
amb una mentalitat
molt fixa
tu li expliques
tot això
i passarà
una mica
mentalitat
una mica més
de creixement
però si no
l'hi vas repetint
si no troba
un ambient
favorable
al canvi
si l'ambient
on viu
és de mentalitat fixa
tornarà a passar
a mentalitat fixa
per tant
és un aspecte
que cal anar-lo
treballant
sempre
periòdicament
i una altra cosa
si qui t'ho explica
té mentalitat
de creixement
et convenç
i el canvi
et resulta
molt més fàcil
si qui t'ho explica
és una persona
que s'ho pres
de memòria
però que té
mentalitat fixa
no et fa canviar res
i aquí ve la importància
que agafem bons models
que ens emmirellem
en persones
que considerem
que la seva vida
és un demostra
de creixement
justament
per encomanar-nos
d'aquesta mentalitat
posa'm un exemple
d'un famós
el llibre n'hi ha
però tria'm tu
això sí que m'ho diràs
oi?
sí
el llibre parlo
per exemple
d'un jugador
de bàsquet
ara no recordo el nom
el Michael Jordan
el Michael Jordan
exacte
gràcies
que el van fer fora
de l'equip de bàsquet
del seu institut
perquè no era prou alt
clar no és el
si vull puc
ell volia ser jugador
professional
en aquest cas
d'ell sí que va poder
i què va fer?
doncs en mentalitat
de creixement
entrenar molt més dur
entrenar molt més
per demostrar
que encara que no tingués
l'alçada estàndard
que se suposava
que havien de tenir
ell era
podia arribar a ser
un bon jugador
de bàsquet
molts científics
molts científics
que s'han trobat
amb esculls
a la seva vida
no sé
estava pensant
amb un hero científic
Ramon i Cajal
anar passant
d'una universitat
o una altra
per demostrar
que les neurones
eren
el substrat bàsic
del cervell
hem d'entendre
pel que dius ara
que els esculls
i les dificultats
ajuden a desenvolupar
la mentalitat de creixement?
ajuden
és a dir
hi hauria una relació
entre una certa resiliència
i desenvolupar
la mentalitat de creixement?
aquí hi hauria
alguna vinculació?
sí, sí
hi ha una relació
una persona que no sigui resilient
ni costarà molt més
tenir mentalitat de creixement
perquè acabarà abans
qualsevol projecte
si no li surt prou
prou bé
s'ha vist que
els entrebancs
que trobem
a la vida
si ens sentim recolzats
per l'entorn
però som nosaltres
qui els supera
potenciar la nostra
mentalitat de creixement
perquè ens saberà
que som capaços
de continuar avançant
si ens el soluciona
una altra persona
és a dir
si tenim sobreprotecció
això no ens ajuda
a tenir mentalitat de creixement
perquè la percepció
quina és
m'han d'ajudar
perquè jo sol no puc
avui a l'ofici
educant
temps de suplement
a Catalunya Ràdio
com es pot desenvolupar
una mentalitat de creixement?
m'agrada molt dibuixar
Coneixer el cervell
com es va construint
i com funciona
és una de les vies
principals
per canviar-lo
David Bueno
Doncs situem-nos
els principals activadors
d'aquesta mentalitat
de creixement
quins serien
abans tu ens deies
la família
i l'escola
i una cosa
molt interessant
que t'expliques
al teu llibre
el valor
que poden tenir
prejudicis
i expectatives
del professorat
en les nostres capacitats
no?
Això és
Sí, sí
això és l'aquelles coses
sí, sí
que ens afecta a tots
eh?
Això forma part
de l'efecte
pigmelió
que se'n diu
que és que
responem
en funció
de les expectatives
que tenim
un professorat
que miri
amb confiança
que miri
els seus estudiants
amb aquella sensació
de
els costa
però són capaços
estar transmetent
aquesta possibilitat
de continuar avançant
i per tant
la mentalitat
de creixement
és a dir
correcte
i abans ens deies tu
que per
transmetre i educar
la mentalitat
de creixement
primer ens hem de mirar
quina és la nostra
sí
sí, sí
per tant
hauríem de treballar
tots els que ens dediquem
a la docència
hauríem de treballar
la nostra mentalitat
de creixement
vinga
treballem-la
activadors
què ens pot ajudar?
doncs
començar
per coses
senzilles
i veure
que som capaços
d'anar progressant
amb allò
és que no ens facin por
els nous reptes
però comencem
pel més fàcil
no vulguem fer
un gran castell
perquè no ens en sortirem
comencem
per allò
que ja sabem
que més o menys
ens agrada
que ja ens ho passem
prou bé
i veiem
que som capaços
l'esport
per exemple
és una manera
fàcil
de veure que
el primer dia
intentes córrer 100 metres
i al cap de 10
ja es bufegues
i quan portes un mes
entrenant
aguantes els 100 metres
sense es bufegar
és exactament això
i això en qualsevol
altre aspecte
aprenent un idioma
aprenent és igual
qualsevol aspecte
que a nosaltres
ens encurioseixi
i per això
cal treballar
la curiositat
cal sentir curiositat
per tot allò
que ens envolta
i tu parlaves
d'un ingredient
que costa molt
de transmetre
que és l'esforç
l'esforç costa
de...
com podem fer
que el nostre cervell
visqui bé
l'esforç
o com podem transmetre
que l'esforç
té sentit
no?
mira
el primer
és esforçar-nos
nosaltres
veient
servint de model
si davant d'una situació
que requereixi esforç
pleguem
que estem transmetent
l'esforç
és innecessari
no val la pena
fer-lo
perquè no ens portarà enlloc
i un altre és
quan demanem
un esforç
als nostres estudiants
o als nostres fills i filles
ha de ser un esforç
que ells percebin
com a realitzable
si és un esforç
excessiu
ja no començarem
si no hi ha esforç
perquè cal
fer res
ha de ser un esforç
que percebem
com a accessible
però a més a més
que anticipem
que després de fer
aquell esforç
notarem sensació
de benestar
una recompensa
no de ser material
pot ser una recompensa interna
una sensació
que
oi que bé
que m'ha sortit
això
que gust que em trobo
i aquí una altra vegada
el paper dels adults
és fonamental
valorem tot allò
que facin
de forma realista
per descomptat
però sempre positiva
sempre amb aquesta sensació
que
que dèieu
o que deies
al principi
del programa
és
encara no
però estic en camí
recordo que una vegada
el Pep Guardiola
ens parlava
de l'esforç
molt poc esforçat
quan una cosa
t'apassiona
és a dir
la passió
és un
la pastanaga
és una de les pastanagues
sí sí
clar
però quan una cosa
ens apassiona
estem molt motivats
quan estem molt motivats
tenim més energia
i per tant
no percebem
aquell esforç
com tan cansat
què més ens serviria
per fer
aquest exercici
de centrar-nos
en una mentalitat
de creixement
per transmetre
als nostres fils
als nostres alumnes
la mentalitat
de creixement
que vegin
que vivim els errors
com a fons
de noves aprenentatges
que no abandonem
ràpidament
tu dediques
una estona
del llibre
a parlar dels errors
si l'error és tan bo
per què encara
el penalitza tant
el nostre sistema educatiu
què ens estem perdent aquí
mira
la cultura mediterrània
en general
sempre penalitza
l'error
això no et surt bé
no ho facis
fes una altra cosa
dedica't a una altra cosa
però si em vull dedicar a això
què?
puc continuar avançant
també per aquest camí
hem de canviar
aquesta mentalitat
hi ha altres cultures
que no són així
que l'error
no ens agrada a ningú
quan ens equivoquem
però que transmeten
aquesta sensació
de sense errors
no podríem avançar
si un infant
no ensopega
diverses vegades
quan apren a caminar
mai aprendrà a caminar
doncs és exactament
aquesta la filosofia
que hauria d'impregnar
el sistema educatiu
i qualsevol sistema
d'avaluació
una avaluació
no ha de ser
has suspès
doncs
fes una altra cosa
sinó
no m'has arribat
al nivell
que jo suposava
que jo havia pressuposat
doncs continuem treballant
perquè
clar
per descomptat
que hi pots arribar
en aquest nivell
tu ets docent
i com a docent
i pensa que el missatge
pot arribar a altres docents
què els diries
com poden tenir cura
el dia a dia
en la relació
amb els seus alumnes
per potenciar
aquesta mentalitat
imagino que
poden observar
que hi ha alumnat
amb una mentalitat
més rígida
més de creixement
és a dir
això seria observable
però com ho podrien
gestionar això
com els poden
motivar
com els poden
ajudar
mira jo diria
que el primer pur
i més important
és que confiïn
sempre
amb els seus estudiants
amb les seves capacitats
si nosaltres
transmetem
aquesta confiança
sabent que hi ha estudiants
amb moltes més capacitats
que d'altres
vull dir
no tots som iguals
hi ha persones
que ja genèticament
tenen més predisposició
a qualsevol aspecte
que d'altres
però sempre confiem
si sempre confiem
en que són capaços
de continuar progressant
el seu ritme
però sempre
anant endavant
els estarem transmetent
aquesta sensació
de
confiant en mi
jo puc
continuar avançant
necessitem
aquest recolzament
extern
i aquesta idea
David
que tot estudiant
pot anar progressant
creus que
la poden sentir
és a dir
potser hi ha
docents
que senten
que hi ha alumnes
que no progressaran
no?
doncs
anava a dir mal fet
tots poden progressar
progressaran més o menys
cadascú té
les seves habilitats
una de les coses
que tu dius
és que tenim un sistema
molt resultadista
i que hem de mirar-nos
potser no tant els resultats
com el procés
que està fent aquell alumne
llavors
la visió seria diferent
però la realitat
és que al final
en aquell alumne
se l'avaluarà
i se li obriran
més portes o menys
en funció dels resultats
que tingui
sí
aquí tenim un petit
un petit
entrebanc
perquè acabem
valorant el resultat
si valorem
l'esforç
que ha dedicat
independentment
del resultat
valorem l'esforç
el que estem fent
és transmetent
que l'esforç
és útil
que és necessari
i que se senten
recompensats
per l'entorn
per aquell esforç
que han realitzat
per tant
continuaran esforçant-se
i continuaran avançant
i progressant
si jo només
valoro el resultat final
i no els hi ha anat bé
el missatge
quin és
dedicat a una altra cosa
que això no et va bé
i aquí estem transmetent
mentalitat fixa
tot el que ens estàs explicant
com ens pot ajudar
que aquest sistema educatiu
que ara estem avaluant
i revaluant
amb els resultats
de l'informe PISA
com ens pot ajudar
a entendre
per on hauríem d'anar
que potser
no ho estem fent bé
jo fa uns dies
llegia
recordava una entrevista
amb el Xavier Melgarejo
sobre el sistema educatiu
de Finlàndia
i hi ha moltes coses
molt interessants
que aquí no fem
per on hauria d'anar
mira hauria d'anar
jo penso
per un sistema
on realment
l'estudiant
tingués
tot el protagonisme
que mereix
vull dir que
lògicament
hi ha uns currículums
que ens hem de plantejar
si a vegades
són excessius
perquè l'estudiant
pugui també
aportar
allò que li interessa
allò que el motiva
allò que el neguiteja
aquelles curiositats
que té
i anar construint
anar construint
tota l'educació
en base
a aquests dos aspectes
un currículum mínim
però que hauria de ser mínim
jo penso que en aquest moment
anem amb uns currículums
de màxims
gairebé
amb moltes coses
algú dirà
no seguim anant amb currículums
de mínims
però és que no ens deixen temps
no deixen temps
al docent
a que els estudiants
gaudeixin
d'allò que estan fent
això es nota moltíssim
a secundària
moltíssim
no hi ha temps
per gaudir
i si no gaudeixes
perquè has de continuar treballant
perquè has de continuar
esforçant-te
gaudir no és
que tota l'escola
hagi de ser sempre
una festa
no, no, no és això
és poder explorar
allò que estàs fent
a partir també
de les teves curiositats
aportant-hi
tot allò
que et pot interessar
i aquí el docent
ha d'estar sempre atent
al que interessa
els estudiants
el que els interessava
els estudiants
de fa 10 anys
no és el que els interessa
els d'ara
per tant
has d'estar connectat
empàticament
a través d'un vin classar
amb tot el teu alumnat
Tens la impressió
que a vegades
els estem fallant
els alumnes?
Penso que sempre
aniran per davant nostre
Recupereu la versió completa
per xarxes
i a la pàgina del programa
Tornem la setmana vinent
amb Tertúlia
amb periodistes especialitzats
en educació
amb vistes a les eleccions
Us deixem amb Joan Garriga
perquè sigueu
lúdics
positius
i alegres
i una mica d'empatia
per salvar el món
i sobretot
sentit de l'humor
i sentit comú
per educar les criatures
Petons
de la Núria Ventura
la Marta Sánchez
i la Rosa Silluer
i fins la setmana vinent
Fins aquí l'ofici d'educar
Roger
és capa
Fantàstic
un diumenge
moltes gràcies
Elisabet
que si avui
he saltat
pels marges
que si avui
vull dir que t'estimo
que si has robat un pont de joies
o si he estimat a quatre noies
que per què no vull dormir
o que per què no he anat allà
que per què em ponguen els teus ulls
o que per què em batejo en el mar
perquè segurament un dia jo moriré
perquè segurament un dia ja no podré
perquè segurament un dia jo moriré
perquè segurament un dia ja no podré
El suplement
amb Roger Escapa
Dalt del cotxe
hi ha un animal
que repica els cascabells
Si veus alcohol
o prens drogues
i condueixes
poses en joc
la teva vida
i la de la resta de conductors
L'alcohol i les drogues
causen una de cada tres morts
en accident de trànsit
Dalt del cotxe
0-0
Generalitat de Catalunya
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
també de matinada
amb Roger Escapa
Som el suplement
som a Catalunya Ràdio
camí de les 7 del matí
aquesta hora els dissabtes i diumenge
repassem alguns dels millors moments de la setmana
els continguts ben escoltats al nostre web
que a Radio Funcat
barra el suplement
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio
i que podeu recuperar
quan us vingui de gust
Marina Laminos
bon dia
Molt bon dia Roger
diumenge passat
vam conversar
amb tres generacions
de la música en català
amb en Jaume Sisa
amb en Guillem Gisbert
i amb en Quim Carandell
de la Ludwig Band
d'alguna manera
podríem dir que són
el pare
el fill
i el net
com a mínim
d'una part de la cançó catalana
amb ells
ja vam parlar
d'inspiracions
de vivències
i també els vam preguntar
si es cansen o no
de cantar els seus temes més populars
Quim
és el vostre El Mar
aquesta cançó?
o sigui
l'acabaràs detestant
i odiant
si m'ho permet el Guillem
no
no la detestes El Mar
no la detestis
jo tinc la sensació
que sí que la detesto
jo tinc la sensació
que sí que la detesto
no no la detesto
no la detesto
no crec que no s'atreviria
hi ha tons
que són molt difícils de trobar
i El Mar té una lleugeresa
que no
que a mi em va cara
vull dir que no és fàcil
de trobar aquesta lleugeresa
tu si s'ha descansat alguna vegada
d'algunes de les teves cançons
de defensar-les en directe
sí
esclar
és normal
quan les has cantat
centenars de vegades
doncs
a vegades
et fot com una mandra
no?
però per una altra banda
com que veus
que el públic
la demana
i li agrada
doncs
escolta
finalment
un artista escènic
un cantant
un músic
un cantautor
és
bueno
com un taxista
un cambrer
o una puta
vull dir
ha d'estar al servei del client
a la tertulia de diumenge
vam parlar amb el director
d'una autoescola
de Conca
que ofereix cursos intensius
per treure's l'examen
teòric i pràctic
de conduir
en poques setmanes
ho han fet
molts catalans famosos
han passat per allà
per exemple
el Pallassu
i actor Guillem Albà
que ens va explicar
la seva experiència
i el Rafael Lozano
va ser el teu professor
el director de l'autoescola
Sant Cristóbal
estava per allà
sí sí
és el que em va fer
la broma
en el moment
de quan et diuen
si has aprovat o no
si ets apto o no
a la teòrica
s'ha de dir que
bueno
per exemple
no sé si ho fa sempre
però ens feia esperar
al carrer
i ell sortia
per una finestra
i llavors
anunciava
diguéssim
en moda una mica
d'espectacle
si ha sigut apto o no
i em va dir
Guillem Albà
lo siento
eres apto
una broma
que deu fer
15 vegades
cada setmana
sí però
a la nostra classe
m'ho va fer a mi
i vaig tenir aquí
dos segons
de dir
merda
què faig aquí
a Coenca
jo allà
recordo coincidir
amb tot tipus de gent
és gent
que no hagués quedat
jo mai a la vida
ni hagués tingut converses
és una barreja
tan diferent
de gent
gent de tot arreu
gent de tot arreu
i una senyora
gran de mullet
i el que nosaltres
també fem
cada diumenge
a les 12
és l'eclipsi
la setmana passada
amb el David Verdaguer
l'actor que ens va explicar
entre altres coses
quines han estat
les seves millors nits
i també una de les pitjors
vaig sortir a la plaça Reial
on sembla que era
anava content
i jo soc molt
diguéssim
molt proper
i llavors em va venir un noi
em va començar a tocar el cinturon
eh amigo
no sé què
tal tal tal tal
i jo el vaig abraçar allà
ei què passa
tal venga
ei hasta luego
i vaig caminar a quatre passes
i dic
merda
passarella
sí sí sóc d'imbècils
jo he abraçat-lo eh
hombre què passa
allò que et fan que toquen
els cinturons
no et pensaves que t'havia reconegut
de la tele
ai mira
no no no pensava
no no
pensava
mira
jo m'abraço
jo m'abraço
però com que anava borratxo
el vaig seguir
que això és l'últim
que jo m'esperava
ens fiquem en uns carrerons
al gòtic
li toco l'esquena
a gira
li faig
tio
i el senyor
i el senyor
no tenia ni un duro
em torna a la cartera
em giro
i em trobo a dos més
en aquell carreró
i em van
em devien veure la cara
de collonit
i em van dir
no no tranquil·lo
solo pasamos
i jo vaig dir
pues buenas noches
podeu recuperar tots els continguts
del programa
a través de 3CAT
també a la web
catradio.cat
barra
el suplement
estrenes
Marta Ferrer
bon dia
bon dia
a Disney Plus
una proposta
pels amants del futbol
Coppola
La sèrie explica la vida
i anècdotes de Guillermo Coppola
que a banda de ser
un cèlebre bon vivant
se'l coneix sobretot
per ser el manager
de Diego Armando Maradona
un home
amb una vida privada
tan agitada
i insòlita
com la del futbolista
i a les salts de cinema
una proposta ben diferent
Los niños de Winton
protagonitzada
per Anthony Hopkins
i Elena Boram Carter
el film explica la història
d'un corredor de borsa britànic
que visita Praga
als anys 30
allà
participarà en una operació
dedicada a rescatar
desenes de nens jueus
de l'amenaça nazi
i el teatre de l'amenaça
a tots els sòl bedeus
Bon dia, Sònia de Lofeu.
Molt bon dia, Marina.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevar,
fem tres propostes avui pel barcelonès.
La primera, podem veure com aterren
i també com se lairan els avions des del mirador del Prat.
Malgrat la seva espectacularitat, poca gent coneix aquest mirador.
Va ser construït l'any 2007 per l'Ajuntament de Prat del Llobregat.
Es van adonar que hi havia una gran afició entre el veïnat
d'observar l'anar i venir dels avions.
És per això que hi van col·locar unes amaques de formigó
perquè la gent s'hi estiri i pugui observar
com passa un avió cada dos minuts aproximadament
a escassos 30 metres del nostre cap de manera gratuïta.
Si no ho heu provat, és realment impactant.
Sobretot els nens al·lucinen.
Així doncs, amb una mitja hora,
és temps suficient per veure, fotografiar i gaudir
del pas de diversos avions.
El mirador es divideix en dues parts del Camí de València
i la de Tubular.
La part del Camí de València és on veureu aquest espectacle
i on és habitual trobar-hi espòters aficionats
de l'observació i la fotografia dels avions.
La de Tubular, en canvi, és una rotonda
des de la qual podem veure com l'avió
se situa en pista per iniciar l'enlairament.
I podem dinar al restaurant
Albró de la Llioli, que està a Cornellà de Llobregat.
Situat al carrer del general
Josep Manso i Solà, número 21,
al costat del pavelló municipal Riera,
hi ha dos minuts caminant
de la plaça de la Llibertat,
un restaurant de cuina tradicional catalana.
De fet, el local és una antiga masia
amb decoració rústica i il·luminació càlida
que ha passat de generació en generació.
I podem tastar l'escalibar de la brasa,
els cigrons amb botiferró,
les migues amb xoriço,
els cargols a la llauna
o el xuletón o el pollastre de pagès de Girona.
Per postres, nata cremada,
pastís de dolç de llet amb nous i xocolata
o trufes.
El preu mitjà per persona
és d'uns 30 euros si fem carta.
Obert de dimarts a diumenge,
només migdia,
de la una a dos quarts de cinc de la tarda.
Una proposta que sona així.
Perquè si som a prop de Barcelona,
podem acabar el dia amb el circ du soleil.
La companyia canadenca torna a Barcelona
amb la versió renovada
del seu primer i mític espectacle
Alegria 25 anys després,
amb llum nova,
amb una proposta molt arrelada
a la tradició del circ,
forçant al límit les lleis
de la física i de la gravetat,
i amb la incorporació de dos pallassos
com a mestres de cerimònies.
Nous números,
nou vestuari,
noves coreografies,
propostes més arriscades,
però no hi falta la icònica cançó.
La intenció és que l'espectador
gaudeixi d'una experiència diferent,
però que inevitablement
ens aboqui a l'anterior.
És un espectacle
que els va donar la fama mundial
als anys 90,
i ara tornen a fer gira
per diferents ciutats
de la península ibèrica
al llarg d'aquest 2024.
De moment,
la carpa serà
a l'Hospitalet del Llobregat
fins al 19 de maig.
Les entrades tenen un cost
d'entre 49 i 150 euros.
Doncs arribarem a les 7 del matí
amb l'alegria
del Cirque du Soleil.
Tornem de seguida
al Suplement.
El Suplement
amb Roger Escapa.
a dancers
de l'alegria
Gràcies.