Bon dia, Catalunya. Són les 9.
En directe, des de l'Espúdio de Catalunya Ràdio,
comença el suplement d'estil.
D'aquest dissabte, 29 de juliol de 2023, Albert Montilla.
I tot un equip compromès.
L'esperit estival del cap de setmana.
Aquesta setmana, els arqueòlegs creuen haver descobert a Roma
el teatre on assajava l'emperador Naró,
un dels líders més controvertits de la història
per culpa d'una mentida,
que és la llegenda que diu que Naró va incendiar Roma l'any 64
i que avui està majoritàriament desmentida pels historiadors.
La calumnia, però, es va difondre de forma interessada
pels poders aristogràdics de l'època
i les tensions van provocar una rebel·lió
que va acabar amb el suïcidi de Naró l'any 68.
En una societat on l'aparença importa més que el ser,
és fàcil que puguin prolifar mentides
que ajudin a consolidar el relat que la societat està malalta
per poder justificar un canvi interessat
per part d'unes delits corruptes.
És per això que la veritat és la fi d'un procés forense
que té un valor democràtic molt important
i per això tenim periodistes i jutges.
I per això ahir, abans d'anar a dormir,
em va cridar l'atenció que la junta electoral de Barcelona
havia acceptat la denúncia que Vox va presentar contra TV3
per incomplir el principi de neutralitat
en un reportatge sobre l'estratègia del partit d'extrema dreta.
En la resolució, la GEC pica la cresta
al presentador del TN, Toni Cruanyes,
per haver dit que Juan García Gallardo,
vicepresident de Castella i Lleó, va negar la violència masclista,
que les premises de Vox es basen en la xenofòbia contra la immigració,
la belligerència contra el feminisme,
el perill de l'independentisme, la mentida i el sentiment d'odi,
contra grups socials afablits.
No ho sé, és cert que a molts de nosaltres
ens hem mossegat la llengua aquests dies per por de no ser neutrals,
però si no podem parlar del que passa,
potser els periodistes correm el risc de desenvolupar verifòbia,
que és la creença que la veritat no existeix o no es pot trobar,
o qui sap, potser algun dia haurem d'explicar
que Toni Cruanyes ha incendiat la ciutat de Barcelona.
Una abraçada, Toni, i a l'equip d'Informatius.
Va, som-hi amb les claus per entendre què passa al món.
En un dissabte d'operació sortida
que serà assolert a la majoria del país,
però amb alguns ruixats aïllats en punts de muntanya.
El Catalunya Ràdio fa saber que...
Marina de la Cruz, bon dia. Molt bon dia, Albert.
Va, quatre titulars per començar el dia.
El Partit Popular ha rebaixat un vot en detriment del PSOE
per recompte del vot exterior.
Els populars, finalment, tindran 137 diputats,
mentre que els socialistes, que en perden un,
se'n queden amb 121.
Amb aquests números, Pedro Sánchez necessita que Junts per Catalunya
voti a favor de la seva investidura per ser president,
perquè l'abstenció ja no li serveix.
Tot això mentre Esquerra consultarà la militància
si dona suport a una eventual investidura de Pedro Sánchez.
Tres dies de dol i crides a combatre la violència masclista Girona.
Ahir es van celebrar diverses concentracions
per denunciar l'assassinat d'una veïna de 27 anys,
dijous a la tarda, a mans de la seva exparella.
L'home va confessar els fets
i està a l'espera de passar a disposició judicial.
I en el Pla Internacional, suport incondicional dels Estats Units,
el president nigerià proxidental Mohamed Bazum,
de posat per un cop militar aquesta setmana.
Níger era l'últim aliat d'Occident a l'Àfrica Occidental,
ara és susceptible de liar-se amb Rússia.
L'ONU ha suspès l'enviament d'ajuda humanitària al país,
del qual depenen 4,3 milions de persones.
França celebra avui un Consell de Defensa
per debatre la situació al país africà,
últim bastió del dispositiu antigihadista francès al Sahel.
Tot això en un dissabte d'operació sortida.
Tot i que cada vegada més des de trànsit
insisteixen que ja no hi ha, com passava fa en generera,
una gran operació sortida i una tornada,
sinó que la mobilitat d'estiu és molt més esglaonada.
Tot això és el que Catalunya ja sap.
Comencem ara amb el que Catalunya vol saber.
Avui, al suplement d'estiu, analitzarem la cara B de l'actualitat
i parlarem d'un fenomen habitual a l'estiu
que aquesta setmana ha afectat
la ja exparella de Rosalia i Rau Alejandro.
Doncs sí, atenció, perquè en parlarem.
6 de cada 10 matrimonis acaben en divorci
i el 30% de les separacions de parelles produeixen a l'estiu.
Per això parlarem amb el bioquímic
i divulgador científic Pere Estupinyà
per entendre la química que hi ha darrere l'amor i la tragèdia.
Déu-n'hi-do.
També serà amb nosaltres en Pep Molero. Bon dia.
Bon dia, Albert. Què tens preparat per avui?
Avui parlarem d'un dels majors handicaps
que té l'esportista de l'IT quan marxa a l'estranger, l'idioma.
D'acord.
Ens agrada molt el tema de l'idioma aquí al suplement.
David Balaguer, bon dia. De què parlarem avui?
Parlaré d'una cosa relacionada amb les pizzas,
que també en parleu avui al programa.
D'acord, m'agrada. Em dirà lligat, això.
Em dirà lligat.
M'agrada el que dius. De fet, un moment.
A partir de les 10, Miquelet, on ets?
Bon dia, a Sant Quirze del Vallès.
Què hi busques?
Doncs el David ha fet un avançament ja dins del propi sumari,
i busco pizzas, moltes pizzas.
Mm!
Avui, en Miquelet, petit avançament,
és que m'agrada molt aquest tema,
avui Miquelet entrevistarà un personatge jove, molt jove,
que s'ha fet viral, molt viral, aquí a Catalunya,
per uns vídeos on elabora pizzas
amb una tècnica que frega la perfecció napolitana, podríem dir.
A les 10, entrevistarem el pizza iolo mestre,
el pizza Eric Ayala,
per saber com ha de ser una veritable pizza napolitana.
És difícil, eh? És molt difícil.
No us heu de refiar mai d'allò que posa per Barcelona,
per exemple, hi ha molts llocs que posa autèntica pizza napolitana.
Fals. Fals. Fals.
Vigileu. I les decepcions són majúscules,
amb el tema de les pizzas, eh?
Més fals que les paelles de les Rambles?
Home, potser tant no, però allà, eh?
Avui desenmascarem aquestes pizzas que no són napolitanes,
amb el Miquelet, una abraçada, Miquelet.
Gràcies. Fins després.
També farem una altra classe magistral.
Sí, avui serà d'escriptura,
ara que molta gent s'atrevirà a agafar la ploma o el portàtil,
aquest estiu.
Amb Roser Cabré-Bardiel i la professora d'escriptura Carla Gràcia,
intentarem desgranar la tècnica per escriure un relat
que no adormi els lectors.
I, doncs, a 12 avui, Cafè Orwell sobre les saudoteràpies i les sectes.
També entrarem dins la sauna com cada dissabte
per entrevistar l'humorista i guionista Marc Serrats.
Som al Soblament d'Estiu i tenim esperit estival de cap de setmana.
9 i 6 minuts,
hi ha un tema que al Sob l'Estiu ens té fascinats,
i és que seguim sent notícies encara
al voltant de la falsa matgessa de Berga.
Segons ha pogut avançar Catalunya Ràdio durant les últimes hores,
també va estar contractada a l'Hospital de Vic.
Sembla que no s'acaba això. I tu ets de Vic, a més.
Sí, sí, sí. Què vas passar per les teves mans?
Espero que no. Només espero que no.
No, però mira, si vas passar, estàs a la mar de bé, Marina,
vull dir que potser... Recomanem...
També t'hi diré, intento no passar gaire pel metge.
Ben fet. Gràcies, és que...
Potser no s'hauria de dir això, però ben fet.
No, però per part meva, a títol personal, intento no fer-ho.
Vull dir, si us trobeu malament, aneu-hi, òbviament.
Quan vaig al metge i em prenen la pressió arterial,
per exemple, em surt disparada. I a casa meva, no.
Que curiós, eh?
És el síndroma de la bata blanca.
Estàs acusant que està manipulat?
No, no, que et fots nerviós... Ell es manipula ell mateix.
Per exemple, les pulsacions també,
sempre surten per sobre del cent.
Llavors, jo tinc més possibilitats de morir-me
anant al metge que a casa meva.
Clar?
O sigui, acabem de... Al personal.
No passa res si aquesta matgessa exerceix a Berga
i estem incentivant la gent a anant al metge.
Estem bromes, però.
Però això passa? Què va passar?
Seguim amb la matgessa de Berga.
Va ser el 2017 i només va durar 10 dies
perquè no va superar el període de prova.
Aquesta setmana... Vaja, quina novetat.
Aquesta setmana sortia en llibertat
després de declarar davant del jutge
per haver treballat en 4 centres hospitalaris
sense tenir-ne la titulació.
La policia sospita que la dona hauria treballat sense titulació
per aconseguir que hi hagi 12 centres sanitaris
abans que l'Hospital de Berga la denunciés.
I ja hi ha informacions que parlen de 12 centres.
És que això és molt bèstia.
I espera't, la setmana que ve seran 18 centres.
24. Tant de bo anem arrossegant aquesta notícia.
Ha passat per tot Catalunya.
Semana rere setmana, i al final descobrirem
que també treballava per aquest programa.
De fet, Marina... Marina, és tu la matgessa de Berga?
No, aquí sí que s'ha de dir una cosa.
Fora conyes, estem parlant d'una impostora
d'un nivell molt alt, molt alt, que no és tan fàcil,
i això sempre em fa pensar, i em trasbalsa molt,
i em tortura pensar quants impostors queden per descobrir.
Home, molts. I quants n'hi haurà al meu voltant.
Fins i tot potser jo seré l'impostor.
És el síndrome de l'impostor.
És una cosa que...
No? Sí, sí, veig que t'angoixa.
Però era un nivell.
Quants impostors hi haurà al nostre voltant?
O impostores? Molts i moltes, perquè ja ho veieu.
I el nivell d'actriu et fa plantejar moltes coses.
Com pot ser que, per participar a les institucions públiques,
hagis de fer una marató burocràtica,
i aquesta dona, que té uns 30 o 31 anys,
hagi aconseguit entrar amb només un parell de fotocòpies falses
i una disfressa de metge?
Com pot ser? Com pot ser?
Què ha passat aquí? Per reflexionar-hi.
Una disfressa de metge m'agrada molt.
El guió és com de pel·lícula dolenta, d'aquestes de migdia...
Que dius, això és impossible. Això és impossible.
Home, home...
Estava tirat al sofà, dient...
Estava basada en feix real.
Però són les que acaben malament, sempre.
Sí, sí, sí. I ja han assassinat i...
Exacte.
D'acord, més coses.
El tema d'estat, sobretot en aquest estiu,
els socorristes de les patges de Barcelona
han començat una aturada indefinida.
S'ho han d'explicar a Informació de Servei.
Reclamen més plantilla i millores laborals.
Denuncien també sobre càrrega de feina, retards i errors
en el pagament de les nòmines.
Són serveis mínims del 50%,
i així estan operatives 13 de les 21 torres de vigilància
que hi ha a les platges barcelonines.
Ara, clar, totes les platges estan a bandera groga.
No sé si sou molt de fer cas quan hi ha bandera groga.
Jo, val la pena, tinc al meu cap la imatge
que no pots ni aparcar el cotxe.
Doncs t'equivoques en aquesta opinió.
Surfer-ho. No, surfer.
M'has vist bé, eh? D'acord.
Possible. Però no, una bandera groga no em tira enrere.
Oh, quin titular més bonic. Així, de clar, t'ho dic.
De debò, eh? Sí, sí, sí.
Depèn de les onades, també et diré, eh?
Sí. El mar és perillós, eh? Això s'ha de...
El metge, el metge...
Més o menys que el metge.
El metge i mar, per res. No us apropeu.
Però la qüestió és no entrar en accés.
És allà, a la vora del mar...
I on és? La boia.
On hi ha... on encara... toques.
Saps allò? Aquí toques.
Saps aquella frase típica? Aquí toques?
Si som arrelats a terra, cap problema.
Una notícia que també ha ocupat el primer lloc
dels rànquings de més visualitzacions aquesta setmana.
Adeu a l'era dels marcs.
Leo és el nom de nen més posat a Catalunya.
Messi, Messi, Messi, Messi...
El nom de Leo ha desbancat el de mar
com a nom de nen més posat a Catalunya.
Encara Messi, encara Messi... Això és molt fort.
Per primer cop des del 97.
És que no passem pàgina. No passem pàgina.
Què està passant?
Sabia que érem nostàlgics, però cal arribar a aquest punt.
Quan ho deixarem, anem darrere tot això.
En total són 433 infants, bueno, nens.
Jo entenc la nostàlgia, però...
Família, hem de seguir.
Deixem-ho enrere i ja està.
Però aquí s'hi sumen dues coses. A veure.
Qui és Leo Messi? Qui és?
I també que Leo és un nom bonic.
Curt i consist.
Exacte, és la suma de les dues coses.
Si el gran ídol futbolístic del FC Barcelona no es digués Leo,
i fos un altre nom més extravagant o lleig,
segurament la gent no li posaria aquest nom.
Però compta, és argentí.
Ha guanyat el Mundial.
Quants argentins hi ha a Catalunya i a Barcelona?
Exacte, també.
Més que a Buenos Aires, inclús.
La va guanyar a 2022.
Té dues setmanes allà.
Tens raó. Sí, sí, molt bona anàlisi.
S'hauria d'analitzar inclús el desembre
quanta gent...
Però no et dona temps.
El que estic dient és una estupidesa bastant important.
El que sí que és veritat és que el top 5 són noms monosíl·laps.
Això és cert. De fet podem repassar aquest top 5, no, Marina?
A veure, Marc passa a la tercera posició,
superat també pel nom de Nil.
Per darrere de Marc, en quarta i cinquena posició,
segueixen molt de prop el nom de Pol,
posat en 391 casos,
i el de Jan, en 386.
És que són tots noms monosíl·laps.
Per què? Clar i concís.
Això passava abans per les mascotes i pels gossos, és veritat,
perquè reaccionessin quan abans.
Perquè si els hi posaves més de dues síl·labes,
o dues síl·labes, era més difícil que et fessin cas.
I d'aquesta manera tot és més senzill.
Home, de Jan a Josep Maria hi ha una respiració.
Jo soc Josep Maria, per exemple.
Sí? I em faig dir Pep perquè si no...
Clar, veus? Ets un clar exemple.
El meu nom passa a ser una persona anònima a la societat.
I en el cas de les nenes?
Els de nenes, el nom més freqüent és el de Júlia,
que s'ha posat en 440 nadons,
un nom que es manté líder des del 2017.
El segon és Ona, que ha escalat 5 posicions en tan sols un any,
i el tercer és Martina,
en quarta posició de nen Mia,
i en cinquena, Mocia.
És que tot tira, quadra tot, eh?
Només m'agrada Martina, aquests.
Per cert, Pep, una última informació de servei.
I una petita crítica a Spotify.
S'ha de patrocinar el Barça,
però la plataforma crec que ha pujat un euro, eh?
El preu de la subscripció.
A veure, si hagués estat perquè el rumor d'Envaper fos cert,
de la setmana passada, doncs...
On s'ha d'assignar.
Però crec que és Spotify,
té més seguidors que no semblauranes, òbviament.
I bé, aquesta pujada és d'un euro
i de tres euros al compte familiar, eh?
Déu-n'hi-do.
Així que compta amb el compte familiar,
que ha pujat tres euros i un euro, també.
Compte amb el compte familiar.
Va, fem una ullada a les portades amb l'Enric Soler.
Bon dia. Bon dia, Albert.
Què hi tenim avui?
Avui tenim un consell del director de la Vanguardia per al PP.
I després parlarem del descans etern.
El descans... Sí, sí, però té joc, té joc.
Som-hi amb els diaris, a veure.
Ràpid, picadet.
El director general de Jordi Joan, que és directora de Vanguardia,
es titula Un consell per al PP,
on destaca que a Catalunya i Païs Basc
hi ha 66 escons en joc,
fent referència a les últimes eleccions generals.
I només d'aquests deu
han acabat anant al bloc del PP i de Vox.
I la seva conclusió, i cito més o menys literal,
que el PP hauria de fer un discurs més atractiu
per als moderats d'aquestes dues comunitats,
perquè si no és molt difícil
que a nivell general de tot l'estat li surten les moments.
I destaca, i aquí cito literal,
que la criminalització de l'independentisme
que fa el PP tant a Catalunya com al Païs Basc
li pot donar vots a la resta d'Espanya,
però, en canvi, el deixa com a una força marginal
a totes aquestes dues comunitats.
I, com a conclusió, diu o recomana al PP
que hauria de millorar la concòrdia
i no propiciar mai més la divisió.
Esta és la part seriosa de la secció.
És la part seriosa.
És, bueno, una altra part també seriosa,
que el punt avui...
Què hagués passat si Vox no s'hagués presentat aquestes eleccions?
Què hagués passat si Catalunya i el País Basc
no haguessin votat en aquestes eleccions?
Ho comentàvem just abans d'entrar,
que crec que el PP hagués guanyat unes 10.
10 de 13, diria, des del 77.
Les eleccions. És una meravellitat. Perdona, eh?
Sí, sí, és un fet interessant,
que un dia en Cafè Oro també podríem comentar
com les comunitats, anem a dir, perifèriques,
en fi, dels nacionalismes perifèrics,
no deixen de ser una mena de vàlvula de seguretat
a nivell estatal,
perquè reequilibrin les forces
de Madrid, Distrito Federal, que algú està dient últimament.
Però bé, fins aquí la part seriosa.
Sí.
Llavors, també, ràpid, portada del punt avui,
destaquen que, com que estem a l'estiu,
diuen,
vaga dels socorristes de Barcelona per millorar
les seves condicions laborals.
Denuncien massa hores de feina, falta de material
i de locals adequats.
I anem a la notícia que avui ens ha...
A mi m'ha sobtat una mica.
Que és de l'Ara, i de la Besant Internacional,
concretament del Reí Unit.
I titula així, l'Ara diu,
Londres es queda sense espai pels morts.
I resulta que...
els cementeris de la ciutat de Londres
s'estan quedant sense espai.
Iep.
Vols dir que no hi ha nínxols?
No hi ha espai, no hi ha nínxols,
i, clar, què passa?
Que s'ha de fer alguna reestructuració
de l'espai...
terrenal, anem a dir, no?
I és curiós perquè es veu que les lleis
que regulen els cementeris de Londres
són lleis victorianes del 1857.
Brutal.
Quintes estan intentant ficar una mica en calçador
una reforma que diu,
que és relativament senzilla,
que es diu aixecament i aprofundiment.
Uau.
M'imagino tot d'advocats amb rínxols i tot.
Com aquell advocat del Simpson, no?
Aquell dels ulleretes.
Però és com... això de l'aixecament i aprofundiment
és tot de la paraula que hi ha, que és meravellosa,
que és concertina, és en castellà,
que es pot semblar quasi que és estar poètica, no?
Però concertina, en realitat, són les...
les...
l'alembrada, no?
Els filaments.
Els filferros,
que són en ganivets,
que estan a les valles de Melilla.
Però, clar, concertina és com...
És quasi un...
És eufònic, és eufònic.
És veritat que a un d'aquells cementeris
hi ha la tomba del Karl Marx.
Però resulta que ara mateix, quan diries que pot costar?
Va costar una tomba al costat...
d'estindre d'EDI eternament al Karl Marx.
No ho sé, dos... no, 3.000.
10.000.
Oh, puja, puja.
De veritat, la gent es baralla per poder estar al costat de...
Home, bueno, en fi, és el mercat.
És el mercat.
150.000.
Jo anava a dir 100.000.
No, no, 25.000.
25.000.
La seva... quan ha dit puja, m'ha enganyat.
25.000.
Els ulls se li han disparat i ha pensat, això són 150.000.
25.000 lliures.
Bueno, 25.000 euros.
Gràcies per facilitar-nos aquesta pena que mai s'ha fet.
Clar, i aquí, duient el nostre dia a dia aquí,
jo m'he preguntat quan és el Salarmin interprofesional
i són 1.260 euros al mes.
La pregunta és, una persona que estigui
amb el Salarmin interprofesional,
quant de temps hauria d'estar al via per a poder-ho permetre?
La caixa d'orros per a la vegez, que es deia abans,
doncs també has de fer aquí un fons.
Tota una vida.
Clar, el salari que valdria 20 mesos, que seria un any i 8 mesos,
només el 100% del salari dedicat a...
En fi, pagar-te...
Hi ha una altra cosa, que tu no tries quan et mors.
No, crec que...
Potser et traspasses abans d'haver aconseguit aquest botig.
Bueno, poden fer-te a trossets,
com que tenen el Jack the Stripper, te fan a trossets i a plassos,
com el cotxe que el pagues a plassos,
emetent-te en la cama, després els dos braços, etcètera, no?
I clar, aquí, bueno, això és tràgic, no?
I què farem aquí, no?
Però aquí tenim una altra oportunitat, no?
Que són, bueno, una empresa d'entrepreneurs.
Què tenim? Poc espai, molta demanda.
Jo crec que hi ha determinades empreses de desocupació,
que, com tothom sap, quan vas a comprar el pa,
puxes a casa i dius, hòstia, m'han ocupat la casa, no?
Això passa. És una cosa molt grama, no?
I així t'entretens a parlar en la panaderia,
t'ocupen el bloc sencer.
I clar, com ho fem, això, no?
Doncs jo proposo que les empreses d'desocupació
que creïn una divisió enfocada al mercat,
també digital, una mica, no?
I, bueno, que facin tres o quatre items,
el que seria instal·lar una alarma...
D'acord. Al níssol, no?
I l'altre, com a assegurata o persona de seguretat,
com que el James Bond està a punt de jubilar-se,
que el contractin, també, no?
Perquè vetlle pel descans etern, o almenys de moment.
I per acabar, voldríem acabar amb una frase, també, d'un poeta,
que és un poeta dels meravellosos anys 2000.
Que era un tal, no sé si algú l'hi sona,
Rodrigo de Rato i Figaredo.
No, me'n mentiria si digués que sí.
Perquè, clar, com que hem parlat de negoci, d'escans etern i tal,
hi ha una frase que em sembla meravellosa,
que, en fi, va dir aquella frase, que et recordem,
que va dir que és el mercado, amigo.
Ric Soler, molt bon dia. A tu.
Mira, el paper del full de diari gris.
Passem al de color salmó.
Posem-hi color. Posem-hi color.
Obrim avui les revistes del cor de manera típica,
perquè farem un breu recorregut per un nom important de la televisió.
Farem un recorregut per uns noms que déu-n'hi-do.
Perquè tenim un panorama a les revistes del cor una mica desolador.
A veure. Comencem amb uns quants noms.
Comencem amb Ricky Martin i Joan Josef,
Kylie Jenner i Travis Scott,
Alejandro Sant i Rachel Valdez,
Kevin Costner i Christine Baumgartner,
i la llista segueix i no para, i no para, i no para.
Però què està passant, amics?
Si aquests dies no se n'ha parlat prou, encara, d'aquesta parella,
d'aquí parlarem avui.
Feu aposta, sisplau.
N'esteu segurs?
Tra-tra, no? Tra-tra.
De veritat?
Pues...
No costava gaire. No costava gaire. A veure.
Senyores i senyors, vull dir...
La nostra reina estimada, la senyora Rosalia,
feia uns quants dies que tenia la cara una mica descomposada,
una miqueta de peix bullit,
per què aquesta noia té aquesta cara?
Per què plora cada dos per tres en l'últim concert de la seva gira?
I em direu, Marina, potser perquè estava molt emocionada,
perquè acabava la gira.
Doncs potser sí, però la veritat és que no,
perquè el culpable de tot això és el bon Raúl Alejandro,
que de principis és un xaval
que a mi em transmet un total de zero confiança.
Perdona, però jo crec que tothom pensava això,
i tothom estava... Sí?
Vols dir, Rosalia? Vols dir?
Vull dir...
Sí, perquè vam fer aquestes declaracions,
crec que amb l'Ibai es casarien,
i que semblava que estava aprenent català, i uau!
I que estic molt enamorada, vull dir,
és que tot era amor per la Rosalia en les declaracions.
Llavors ja, perdoneu...
És que tothom veia que estava sentenciat,
i que les estratègies promocionals d'aquelles cançons conjuntes,
aquelles RR estaven fantàstiques, eren meravelloses,
però quan la cosa no xuta, no xuta.
Vull dir, feia una mica d'olor a sucarrim.
Vosaltres dieu que també...
Veieu una cosa que no acabava d'anar bé, no?
No, i s'han dit moltes coses, tampoc sabem què ha passat del tot.
No, de moment la Rosalia no diu res.
D'acord.
Ella ha optat per fer silenci, de dir que continuï amb la meva vida.
Ha optat per fer silenci, però les llàgrimes parlen, eh?
I tant.
I clar, si tu estàs en un escenari plorant,
potser silenci no ho estàs fent.
Home, cantar Hentai... Estàs parlant amb les llàgrimes.
Clar, cantava Hentai, només unes llagrimotes, pobretes de cocodril,
que allò pintava una mica malament.
Ho estàs dient tot.
Fem una cosa, saludem ara Rosalia Bondi.
Ai, Rosalia de Sant Esteve Serrubira.
Un triple, eh?
Potser li ha demanat temps, eh? La clàssica, la mítica.
És que...
Da un tiempo, Rosi.
O no és per tu, és per mi, que aquesta també seria per...
Aquesta ja és més dura, perquè saps que ja no hi ha...
Exacte.
L'altra tens pocs números, però en aquesta que has dit...
No en tens cap. Estàs mort, ja.
Marina, però ho ha deixat més gent, no?
El món de la música està una mica de ratxo o dolç.
Us ho deixo mirar com vulgueu, des del prisma que vulgueu vosaltres.
Tenim Taylor Swift. Aquest any ho ha deixat amb dues parelles.
Dues.
Dues en un any. Bona marca.
En sis mesos, eh? Bona marca.
És que en mig any ho ha deixat amb dues parelles.
Em portava amb un noi, sis anys, amb un actor,
i després, de cop i volta apareix un cantant,
i ha estat potser dos mesos amb aquest noi.
Això sol passar, que sí. Clar que sí.
Entenem que la senyora Swift
volgui treure rendiment de la seva carrera musical,
però potser arriba un punt que tants desencants amorosos
se li fan una miqueta de bola. Jo no l'hi recomano.
Un moment, un moment. Fes la broma, Pep.
Que te l'estàs mossegant. Va, Pep, sisplau.
La canvia al Swift.
Sí, va, sí.
Taylor... però... Taylor Swift.
Que jo tinc un... Jo tinc un catxet.
Perdó, perdó.
Hem de dir que el nostre productor, en Galdric,
la va fer l'altre dia a la redacció,
i estava a un nivell molt amunt, aquesta broma.
Taylor Swift. Taylor Swift.
Som a Poliglutas. Perdó, perdó. Seguim, seguim.
Tenim també Ariana Grande.
Es divorcia mentre està gravant la pel·lícula de Wicked a Londres.
I com no pot ser d'una altra manera,
ja li han encascatat 3 nois diferents perquè no s'avorreixi.
Vull dir, una mica de calma, sisplau.
Deixeu-la respirar, la criatura que vol anar a Wimbledon
i veure el partit tranquil·la.
Però una de les ruptures que més m'ha cridat atenció a Hollywood
ha estat la de Sofia Vergara i Joe Manganiello,
una parella que les veies a la revista i pensaves...
Quins... Quin parell, no? Que bonic.
Però la revista Vanitat hi deixa un titular tan especial com aquest.
Sofia Vergara té un somriure d'orella a orella
en la seva primera aparició en públic després del seu divorci.
Per què? O sigui, deixeu-la en pau, per favor.
Sofia Vergara és possible que sigui família de Brad Pitt.
Ho dic perquè cada any que passa està més jove.
Està més jove, sí, és veritat.
I ja comença a fer ràbia, el tema.
A mi no. Tots dos, eh?
Es toquen molt bé, vull dir, l'estètica va bé.
A veure, epa, epa, epa, epa. Calma, calma, calma.
Calma, calma, per favor.
Em deixa fer una cosa per això.
Ja per acabar de resumir aquest cor que...
Això és teu. Moltíssimes gràcies.
M'agradaria perquè totes aquestes relacions es poden resumir
amb una lletra que he traduït des del fons del meu cor
de la Rocio Jurado, perquè és que té lletres que Déu n'hi do...
Com a referent.
I traduir una cançó del castellà al català de Rocio Jurado
m'ha portat a mi tota aquesta vida.
Em sembla tan profunda que no li cal explicació.
Escolteu-me bé, amics i amigues. A veure.
Se'ns va acabar l'amor de tant fer-lo servir,
de tanta abraçada boja, de donar-ho tot a cada pas.
Se'ns va quedar a les mans. Un bon dia.
Sensacional. Espectacular. Moltes gràcies.
Encantat.
Ai, Déu meu. Nosaltres el que volem fer ara
és analitzar un fenomen que ens té fascinats al segle d'estiu.
Relacionat amb aquest tema que acabem de comentar,
que és que hi ha moltes parelles que se separen a l'estiu.
I de fet volem parlar ara amb algú
que en sap molt de la química que hi ha al darrere
dels vincles amorosos.
Parlem amb en Pere Estupinyà, bioquímic, divulgador científic
i autor de la ciència del sexe per analitzar aquest fenomen
del divorci, que durant les vacances incrementa fins dades.
Que criden molt l'atenció com ens ha passat amb nosaltres.
Bon dia, Pere. Hola, bon dia. Com esteu?
A veure, aquí a l'estat, aproximadament el 30% dels divorcis
es produeixen després o durant les vacances d'estiu.
És un fet molt curiós,
perquè normalment és quan passem la millor època de l'any,
sense grans preocupacions durant el dia a dia.
Quines són les causes més freqüents d'aquest desamor?
Bueno, passar temps en l'aparella és un repte.
Llavors, quan de cop convivim més,
poden arribar certes friccions.
Després, també, les expectatives és important en això
i en moltes altres aspectes.
És possible que una parella se faci una expectativa
de com serà l'estiu i amb ganes que sigui fantàstic.
I quan no ho és, genera una decepció.
Possiblement, quan busques explicacions,
una que pot aparèixer
és que no estàs del tot bé en l'aparella.
És cert que l'amor té caducitat?
Fa molt de temps vaig veure un redes de l'Eduard Ponset,
que deia que eren uns 3 anys, aproximadament.
Els primats, sí,
els 3 anys estan en funció de les cries.
Se diu que evolutivament l'amor existeix.
És a dir, en un gat, no.
En molts animals hi ha l'instint de reproducció,
el desig sexual,
i en animals on la descendència és molt vulnerable,
i això pot ser els primats, pot ser les aus,
allí sí que l'evolució ha generat una pega,
un amor per mantenir l'aparella junta
en l'objectiu de cuidar les cries.
Llavors, se diu que quan les cries
ja no necessiten l'ajuda dels progenitors,
llavors, el més lògic des de la perspectiva evolutiva
és que es pergui l'amor,
és a dir, que la gent torni a buscar parella en qui reproduir-se,
però no té per què ser la mateixa,
perquè l'objectiu és sempre reproduir-se
en la millor parella disponible.
Llavors, com que evolutivament parlant,
els primats, els homínids,
en tres, quatre anys,
ja poden sobreviure només en el cuidat de la mare,
sense que el pare tingui que estar vinculat,
se diu que és el temps mig que pot durar l'amor.
Té sentit, natos no som només biologia,
som cultura i som aprenentatge
i influeixen molts altres factors,
però des de la perspectiva així més naturalista
té sentit que un cop ens haguem de reproduir d'una altra persona
i volguéssim tornar-nos a reproduir
i les nostres cries ja estiguin independents,
tornem a buscar quina és la millor parella,
quina és la millor combinació genètica per als nostres gens.
O sigui, estem predisposats a la infidelitat.
Sí, sí, sí, totalment.
De fet, quan parlem de monogàmia o d'amor,
estem parlant de monogàmia social.
Això vol dir, per als etòlegs,
que hi ha parelles que sí que formen estos vincles estrets,
però no són vincles exclusius.
És a dir, totes les espècies animals
que s'han analitzat són infidels,
inclús estos los albatros i estes ous,
que són el paradigma de fidelitat.
No ho són, de fidelitat,
són de forma parelles que poden passar fins i tot tota la vida junts,
però reproduir-se es poden reproduir en altres.
L'instint de reproducció, en el món animal,
és molt més fort que el vincle amorós.
Amb el temps, el sexe també va canviant dins de la parella.
Sí, home, és normal, sí, sí.
I no sempre a Pijó, eh?
És a dir, de fet, aquí sí que hi ha dades molt xules
on veuen que la franja d'edat dels 40
és en baixar més el desig, on hi ha menys activitat sexual,
i és normal, perquè sol ser a l'edat on hi ha xiquets pel mig.
La parella té més pressions econòmiques,
té més pressions laborals, familiars,
i això contribueix a baixar el desig.
De fet, hi ha moltes parelles que quan els xiquets
se comencen a fer grans diuen,
escolta, això de la sexualitat,
ens ho tornem a prendre en sèrio o què?
Alguns no, però alguns sí.
I la funció sexual, una cosa és el desig,
i l'altra és la funció.
El desig, a veure, està molt rosa de la testosterona,
els adolescents tenen més desig que ningú altre,
però també té una part de motivació cultural,
però la funció, quan veus que els homes grans,
a veure, no tenen ereccions tan potents
com tenien a la joventut,
però la funció orgasmàtica continua,
poden utilitzar substàncies per a millorar això,
i tot i que no sigui un sexe
tan apassionat,
tan visceral,
pot ser un sexe molt més carinyós
o inclús més kinky.
És a dir, no només cap a la parella,
sinó que provem d'anar a clubs d'intercanvi
o provem de fer altres pràctiques
o interessem-nos pel sexe tàntric.
És a dir, el sexe va molt més enllà del que és el coit.
I jo crec que pot haver una fase
en la maduresa d'experimentació molt interessant.
A partir dels 50?
Potser sí.
De mitja podríem dir que depèn...
No ho sé, he tingut fills tard.
Potser a mi serà més tard, no?
Però a mi que m'equiten el bailau, també.
Perfecte.
Doncs, Pere Estuïlla, moltíssimes gràcies per ser amb nosaltres
del suplement. Una abraçada, bon dia.
Passen 3 minuts de 2.45.
Està bé.
Està bé.
És a dir que, jo ara en tinc 46, em faré 47, d'aquí 3 anys.
D'aquí 3 anys...
Prepara't, David, per canvis de parelles.
Està bé.
Perquè totes les altres coses que he dit, clavades.
Això ho sap.
Els nivells de paciència a l'estiu es desplomen molt.
Això ho tinc comprovat.
La gent està molt nerviosa, molt crispada.
Més irrecible.
I coses que potser toleres un 10 de desembre,
un 10 d'agost no les toleres.
És així.
També he de dir que és una qüestió de planificar-se bé.
Sí? Sí.
He tingut experiències de tot tipus.
Són les experiències i després...
I les casuístiques, hi ha casuístiques de tota mena.
La paciència que es desploma als mesos d'estiu,
l'abús del temps compartit, clar.
Si fusiones les dues coses, és terrorífic.
I després l'augment de la temptació.
A l'estiu hi ha més temptacions.
A l'estiu passa el mateix.
Ho ha dit en Pere, que estem predisposats genèticament
a la infidelitat.
Un 10 de desembre no és el mateix que un 10 d'agost a Platja d'Aro.
Ai, Platja d'Aro.
He dit Platja d'Aro com podria haver dit...
Un dia molt bonic. Sí, sí, qualsevol lloc.
Avui tenim un dia molt quínic.
Molt quínic, avui, el dia... el suplement d'estiu.
I continuem ensucrant la cosa,
perquè tenim el concurs de la tina a la canya.
A veure, és que no podem parar nosaltres de regalar amor.
I que ens doni l'amor, també, perquè hem d'anunciar...
La guanyadora de la cabana del duller del Mas
per dues persones el cap de setmana passat és l'Esther.
I la història de l'Esther és aquesta.
La nostra història d'amor va començar...
al febrer del 2013.
Ella tenia parella, jo estava soltera, ella estava casada.
I res, vam començar a conèixer-nos com amigues.
Ella m'explicava les seves històries, les seves coses,
els seus problemes, i jo també.
Vam anar parlant, parlant, i un dia, sense adonar-se,
vam veure que sentíem alguna cosa més que una amistat.
I vam començar la nostra història d'amor.
Vam llogar un piset petit,
i a partir d'allà vam començar a escriure.
Has vist?
Un pis petit, com a dada.
Un piset petit. Sí, sí, sí.
M'agrada com comences així.
Comences amb un pis petit i a poc a poc vas ampliant.
I ara aniran a una cabaneta? Què més volen?
Així tenen una filla per als llocs estrets.
M'he fixat en un paràmetre
que es repeteix cada setmana en aquesta secció.
És que déu-n'hi-do, eh?
És una gran secció per veure com funciona el tema.
Sempre hi ha ruptures de parelles,
sempre hi havia altres relacions,
i relacions que es trenquen
per començar-ne una de nova.
I això em fa pensar que en el 95% dels casos,
quan una parella trenca, és perquè hi ha una tercera persona.
Us ho dic.
Perquè si no, la gent ja, amb la màndara que fa,
començar noves vides, desmuntar tot un pis...
Si vius amb algú, desmuntar tot un pis...
Crear una cosa nova costa molt.
Sol no ho fas. És per fer-ho amb algú altre.
Perquè algú t'ha engrescat molt,
perquè t'has encegat molt per algú altre.
I això és el precontract amb l'equip
pel qual fitxes abans de marxar, no?
Exacte, exacte.
Si funciona així, tu...
Tira'n la canya.
Fa un bon diagnòstic del panorama amorós aquí a Catalunya.
I només n'escoltem una cada dia, eh?
Si escoltéssim totes les que ens envien,
encara faríem un análisis més profund.
I el més interessant és que tothom pot guanyar o a tothom no.
Les persones que escollim poden guanyar unes cabanes als arbres,
a Uller del Mas, aquell espai on sabeu que...
Entre arbres, pugeu a la cabaneta i feu el que vulgueu allà.
I l'únic que heu de fer per participar és enviar una nota d'àudio.
És que el nostre WhatsApp és 6 6 7 0 7 1 6 1 1
i ens expliqueu per què la vostra història d'amor
és la millor de Catalunya.
6 6 7 0 7 1 6 1 1.
I cabanes als arbres.
Per anar-hi amb la teva actual parella,
que no vol dir que d'aquí tres anys sigui la mateixa.
No cal que sigui l'actual...
Vull dir, no se m'enteneu.
Ningú sabrà què passarà i això a la ràdio no hi ha imatge.
No passa res. Anem a publicitat. Portem la següent.
Lliguer segur. Ejectiu. És cert, lliure i exempt de tot perill o risc.
Si penses allogar, ja ho saps.
Lliguer segur. Truca ara al 910 775 775.
Lliguer segur. La protecció als propietaris.
Aquest estiu, totes les espècies conviuen a Catalunya Ràdio i TV3.
Ets una altra espècie, però jo t'estic molt igual.
Viu experiències noves.
Informa't. Descobreix els millors podcast de la temporada.
Acompaña't dels que faran que l'univers es vegi petit al teu costat
i et seguiran vagis on vagis.
Deixa't enamorar per un estiu ple d'emocions.
Amb Catalunya Ràdio, TV3 i Bitxi Català,
obre el cor a l'estiu més especial.
Potser he nascut molt lluny d'aquesta platja,
però aquí va ser on el meu pare em va ensenyar a nedar,
on ajudava la meva àvia a tallar la síndria
i el meu àvia a clavar el parasol.
On vaig aprendre a agafar crancs amb el meu germà,
a seguir les petjades de la meva mare a la sorra.
I sí, en aquesta platja és on vull tornar cada estiu
amb els meus fills.
Ja està l'avent de la loteria de Nadal
en aquest lloc de vacances al qual també part anys.
I sí, acabo aquí, al gordo de Nadal.
Loteria Nacional.
Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
Hi ha sons que et transporten al cor d'un bosc dels ines,
a la fusta de les nostres cabanes
i a la desconexió d'una nit estrellada.
Sons que són immensos quan aprens a gaudir-los.
Escolta'ls a les nostres cabanes.
Et sentiràs lluny estant a prop.
Ullegermas.com
Delhi, 1795.
Sóc en John Bishop Squire.
Ja no represento la companyia de les Índies Orientals.
La meva intenció és comerciar amb honradesa.
És amic o enemic?
És un agent de la companyia.
La senyoreta Osborne és la millor institutriu de tota l'Índia.
Té una menció majestugosa.
No se'n fia gaire, d'en John Bishop.
De vegades les aparences enganyen.
La Menció Bishop, a TV3 diumenge a la nit, estrena.
Premi Cerberí 2023.
Vota la millor lletra de cançó en català de la temporada.
La casa nostra és un lloc tan especial...
Una de les vuit candidates és...
Les coses que no m'agraden de tu, de Sóc un bohemio.
La nua salta el vent, jo menjo uns albarcots...
Trobaràs les vuit cançons finalistes i les lletres a CatRàdio.cat.
Pots votar la teva abans del 10 de setembre.
Premi Cerberí 2023.
Convocat per la Fundació Prudència Bertrana, Catalunya Ràdio i ICAT.
Amb la col·laboració d'Anderrock.
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio...
us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio totalment en anglès.
This week on Filling the Sink we're talking about Salvador Sagui.
Filling the Sink, el podcast en anglès sobre l'actualitat social catalana.
Tot el que projecta Catalunya al món, ciència, cultura, política, economia...
cada dissabte a l'app de Catalunya Ràdio i a CatRàdio.cat.
Amb l'Orkan Doherty.
Filling the Sink, listen to stories and debates from Catalonia.
El suplement d'estiu.
Amb Albert Montilla.
Vinga.
Tarantella.
No parlarem de pizzas, ara. Encara no, encara no.
Són la tarantella, això vol dir que és moment de mercat.
I, per tant, saludem el Pep Molero. Què ens portes?
Doncs avui us vull parlar de, probablement, la tasca més complicada...
i un dels grans reptes que té qualsevol jugador o entrenador
quan fitxa per un equip estranger i ha d'aprendre un idioma nou.
Com és el cas recentment de Luis Enrique,
que fa tres setmanes que és l'entrenador del Paris Saint Germain,
tot i que la roda de premsa de presentació
va pronunciar unes frases en francès bastant dignes,
va reconèixer això sí que les havia memoritzat
i que els hi va escriure la seva dona, que parla en francès perfecte.
Quina és la metodologia que creieu
que està duent a terme per aprendre la llengua?
No ho sé, però a Catalunya no recordo el Luis Enrique,
el Lucho parlant molt en català a les rodes de premsa,
i crec que la seva dona és catalana.
Eh, però que m'estimo molt el Lucho.
M'ofendes bastante, Albert.
M'ofens.
Me estás prejuzgando ya de entrada
y eso ya sabes que es algo que odio de los periodistas.
Gentuza como tú.
És la veu que posen els reportatges,
aquells reportatges de 4 que feien...
De investigación.
No obriu la veda.
Nos hemos colado, sí, precisamente,
pero creo que debes de escuchar mi entrevista con Ibai hace unos meses.
Fíjate.
Parlo català una mica.
Entenc perfectament el català,
però no el parlo perquè em dóna vergonya.
Ai, senyor.
No en parlo perquè no enten...
Hòstia, se t'ha salida i...
Hòstia, t'ha salido fuerte.
No, no, t'ha salido... t'ha salido fuerte.
Tu parles català?
S'ha conegut com a català, també.
Com a xixones i com a català.
Aquesta excusa, perquè és una excusa, es fa servir molt.
La de la vergonya.
Què vol dir, que em fa vergonya?
Endavant, home!
Endavant, exacte.
No té cap sentit, ara que ho penso.
Jo veig que el català...
M'és igual, eh?,
però ho diré, el català se'm menys té una mica.
Perquè després, no tothom ho fa, evidentment,
però després, si vas a un altre país,
doncs ara prendrà a parlar francès.
Perquè és molt més fàcil.
I el parlarà a les rodes de premsa.
I si vas a Anglaterra, parlaràs anglès.
Sí.
No, és que em fa vergonya parlar català.
No parlo només del Luis Enrique, parlo de molta gent.
Però el català té aquesta brillantor.
És una excusa molt estesa.
I aquesta força...
I a més, té una cosa que és molt maca,
que és que després et permet aprendre altres idiomes,
i no passa res.
Agafes uns fonemes que no té el castellà,
que són més propers, per exemple, al japonès,
que no pas als fonemes que té el castellà.
Curiositats.
Si després has d'anar viatjant per diferents països,
escolti, vagi prenent els idiomes dels llocs, no en va.
No us preocupeu.
Compte amb el mètode innovador que està utilitzant l'Astoria
una vegada més a la vanguarda de la tecnologia.
Un micròfon que se usa en el mundo del streaming
para hacer entrevistas.
Grabamos todo lo que decimos en castellano
durante la sesión de entreno
y nos lo traducen nuestros analistas
en un perfecto francés.
Y así podemos repetir frases como pa de precipitación.
Què és aquesta recepta de pa de precipitación?
Primer cop que sento aquest tipus de pa.
Com a mínim sabeu si és més semblant a l'avaguet
o s'assembla més al de motlla.
Escolteu-m'ho de nou.
Pa de precipitación.
Pa de precipitación.
En realitat vol dir no tingueu pressa.
Anem a jugar amb calma.
Pa de precipitación.
Però clar...
Escolteu-m'ho.
Pa de precipitación.
Pa de precipitación.
Sembla català.
És que diu precipitació, no?
A veure si parlar en català...
Qui s'està demostrant allò que dèiem?
Evidentment no està ben dit,
no està ben pronunciat,
jo tampoc ho pronunciaria bé,
però en canvi no diem que ens fa vergonya.
Quan diem pa de precipitació.
Exacte.
Seria com dir alguna cosa en català mal pronunciada.
No sé ara quin exemple podrien posar,
però en català fa vergonya, diuen,
i en canvi en altres idiomes no. Per què?
Però a part em sembla... No passa res.
Em sembla una molt bona idea
per aprendre el més aviat possible l'idioma
i li hauria anat molt bé, per exemple, a un noi Emery,
que quan el 2016 era entrenador precisament també del PSG,
ens va regalar una roda de premsa per la posteritat.
El l'altre...
El l'altre, blablacar...
Jo m'imagino la roda de premsa als francesos
mirant-se entre ells i dient què està passant.
Hi ha gent que agraeix també l'esforç.
Però no entenc per què posa la boca petita.
Sembla que va parlar francès de fer com amb els llavis d'oliva.
Jo recomano mirar-lo,
perquè agafa dues ampolles d'aigua que té
i comença a fer un joc de mans...
Estava molt enfadat.
No, en principi no, és així de passional.
Intens, eh?
És molt intens.
Hi ha més, no?
Sí, i bé, com deia,
és un document que guanya molt amb el vídeo,
però perquè agafa les dues ampolles
i fa una exhibició de moviments a l'alçada del Gran Mr. Bean,
i precisament a la terra de Mr. Bean
va anar a parar el bo d'una yemery
en la seva següent aventura a l'estranger per entrenar a l'Arsenal.
I durant els seus primers mesos
va explicar el truc que utilitzava per millorar el seu anglès.
Now I am watching English series for my English.
For my English.
Piki blendies.
Ai, em sap greu.
It's good, but it's difficult.
It's from Birmingham.
And it's very aggressive.
But it's good, it's good.
Com riu la gent sap greu, no?
Imagina't.
Els de Birmingham rient del pobre...
Piki blendies.
Piki blender.
Clar, els anglesos són molt exigents també amb l'idioma.
I els parisins encara més, jo crec, amb el francès.
És que no t'entenen directament.
Et diuen, je ne comprends pas.
How familiar are you?
Fan això.
Eh, volia treure pitle.
I ja per acabar no podem oblidar-nos del gran Guillermo Amor,
mític exjugador del Barça
i mig campista del Dream Team,
que la seva primera i única experiència com a entrenador
va dirigir un equip de la Lliga australiana
i en una entrevista a peu de Jesper postpartit
va fer el que va poder davant la periodista.
Jesper, passa que...
The game was difficult.
The result is one thing is...
Well, it's...
For one, but...
It's difficult in a moment for the two ones...
Two ones on the goal of...
The city...
We suffered a little...
A ver, generally...
We recovered, no? The calm...
And...
For us, it's very important today.
Molta respecte per joven gent que s'atreveix a aprendre ideoles,
però moltes gràcies, també.
Una mica podem allenya, no?
Com deia al principi, és el gran repte d'un jugador,
un entrenador que marxa a l'estranger
a guanyar-se millor la vida.
Però compta la següent pregunta de la periodista
perquè agafa velocitat, la periodista i el pobre Amor
acaben molt perdut i desorientat.
What about for you personally?
Com que vens a aquesta feina,
aquesta és la teva primera setmana com a entrenador.
I per una estona va semblar que Adelaide
anava a baixar i no va jugar els finals.
¿Has imaginat que arribaràs a aquest punt, Guillermo?
Bueno, pues es...
És això.
És de futbol.
Molt bé, molt bé.
Bueno, és la nostra vida, no?
I ens agrada cada dia.
Clar, home.
De sud, d'Austràlia...
Això també...
Això també és l'exemple de que els futbolistes,
que es diu molt, que fan respostes per a determinades...
Bueno, el futbol es futbol...
El futbol es futbol...
El futbol is this.
And finally, this is my section.
Ha, ha, ha.
Fet molt l'erol, moltes gràcies.
A vosaltres.
Per fi, eh?
Mira, mira, estic desenfondant aquí.
Per fi, a David Balaguer.
Amb una sintonia i tot? Sí.
La m'has collit.
Perdó. Filies i fòbies.
Sí, a veure, filies i fòbies.
Avui, el Miquel Martins parlarà de pizzas.
Sí.
Amb un paio que es veu que és molt cèlebre.
En sap molt. Després en parlem.
Però l'altre dia jo us comentava allò de les expectatives.
Recordeu allò de les expectatives?
Que us deia que millor sempre...
Si són baixes, és molt millor. Cert.
Deia allò d'unes expectatives de 55, 60, com a molt,
que és l'alçada mitjana d'un home a tímur oriental.
Així han de ser les expectatives.
Ho tinc clavat, això.
Han de ser així les expectatives més altes o no,
perquè els disgustos llavors es propaguen, no?
Sí.
Què passa? Que, clar,
és molt fàcil recomanar això,
saber com funciona l'assumpte, jo ho sé perfectament,
però és d'aplicació molt difícil,
perquè jo que domino la teòrica,
i us estic aconsellant aquí amb molta saviesa
com heu de tenir les vostres expectatives,
jo convisc en expectatives que són altíssimes, sempre.
D'acord.
Allò també l'altre dia... Una contradicció.
Sí, és com la plantilla de...
Jo tinc la plantilla dels Golden State Warriors al cap.
Com a expectatives?
Expectatives de dos metres 20 dins del meu cap,
i llavors passa el que passa,
que vaig anar a menjar una pizza a un restaurant de Barcelona,
no diré quin, m'encanta a mi la pizza, m'encanta,
és no accepto tripijocs amb la pizza de cap mena,
ni bromes, ni bèfes, ni res.
A qui no li agrada la pizza?
Desconfia d'algú que no li agraï la pizza?
És mosta.
Això ja no és conya.
I també perquè hi ha moltes variants de pizza diferents,
i llavors sempre hi haurà alguna que t'agradarà.
Alguna t'agradarà.
Evidentment, potser totes no,
perquè n'hi ha que porten material que no t'agrada,
però alguna, alguna t'ha d'agradar.
Llavors jo vaig anar a aquest restaurant,
no havia reservat i em van dir que el temps d'espera
era d'uns 20 minuts.
Encara és prou passable, 20 minuts.
Jo estic veient però que la gent està sortint en massa,
d'això en parlarem un altre dia,
perquè hi ha una versió col·lectiva romandre a casa.
La gent no vol romandre a casa, no sé per què,
però està passant això.
La turba humana, estan veient els carrers, places, restaurants,
ho estem fent, ho estem fent.
I això serà un tema que tractarem un altre dia.
Però jo podria haver anat donant un tomb durant aquells 20 minuts,
i què va passar?
Que no ho vaig fer perquè de sobte,
a les pizzaries, quan tu esperes,
hi ha una flaire que t'ingressa pel nas, pels narius.
Hi ha una flaire que t'està ingressant pels narius,
i llavors dius jo em quedo aquí perquè l'aroma...
L'aroma, clar, perquè l'aroma que m'anava d'aquell local era...
El forno de pietra.
Era un aroma exquisit i jo tenia molta gana.
Llavors et quedes allà.
La Iran, producte de primera qualitat.
Són les 9 i 52 minuts i ara mateix desitjo una pizza.
Tenim molta gana.
Era producte de primeríssima qualitat.
Viandes de quilòmetre a zero, que m'entraven pels narius.
Posaré la dibúfala.
Sí, sí, sí.
I clar, em vaig fotre allà saliva.
I em va passar una cosa molt bona,
que vaig salivar primer amb la boca oberta.
Error, error, perquè em va caure una bava.
Cal un gibrell, cal un gibrell.
A la vista de tothom, aquí, una llàntia,
ofereixes una imatge demencial davant de la gent
que també espera aquells 20 minuts,
però vaig veure alguna bava més.
Llavors, hi ha un consell que us vull donar,
boca closa sempre, perquè boca closa no regalima.
D'acord? Apunta't a aquesta boca closa.
És un hakyu del David Pelaguer.
Boca closa no regalima.
Llavors, un cop dins...
Clar, vaig entrar ja, van passar aquells 20 minuts,
entro allà dins, les canonades de l'estómac bravant,
però era una cosa bestial,
i em vaig demanar la Quatre Estacions
amb una gran il·lusió.
Clàssic. No falla.
Compte que la Quatre Estacions varia molt
segons la pizzeria, eh.
No és sempre el mateix.
Després preguntarem com ha de ser.
Entro allà, no?
Quatre Estacions, posi'm la Quatre Estacions,
i la plantilla dels Golden State Warriors
saltant i brincant dins del meu cap.
Però, David, vas dir Quatre Estacions o Quatre Estatxone?
No, Quatre Estacions.
Sí, una Quatre Estacions.
I quan me la van portar, i llavors me la porten,
i quina tristor, nano, quan vaig veure allò allà al davant.
Una caiguda al buit de les expectatives...
Sí, sí, les expectatives van caure al buit.
No.
Pizza inclassificable de la Barcelona dels anys 90.
No.
Vosaltres no la vau viure, aquesta Barcelona,
però era molt difícil als anys 90 trobar una pizzeria de qualitat.
Perquè hi havia molt dèficit
de croquetes i de pizzas en aquella època.
A la Barcelona dels 90. Jo no la conec.
Eren pizzas, era simplement una massa,
amb cosetes que li posaven a sobre,
però no era una pizza, allò, no era una pizza.
I llavors aquesta era, d'aquest tipus,
de la Barcelona dels 90.
Però jo havia entrat allà molt il·lusionat.
La zona del pepperoni, hi havia pepperoni i dels xampinyons,
era com si hi hagués hagut una catàstrofe nuclear
d'aquelles que provoquen un èxode massiu.
No hi havia res allà.
O sigui, despoblada, desèrtica,
ni unànima.
I les olives?
I les olives?
Res, quatre olivetes arrugades.
Allò era el macanuscrit del segon origen.
Sabeu el macanuscrit del segon origen?
Uf!
Era una circunferència...
on no hi havia absolutament res.
Una circunferència feta pizza
del macanuscrit del segon origen, no hi havia res.
Un món sense habitants.
I llavors a això li haurem de dir a aquest tio
que ara ens parlarà de pizzas.
No suporto que ens escatimin, viandes.
D'acord.
No ens escatim mai amb la vianda.
Tinc la teoria que en locals com aquests,
com les pizzeries,
i també on fan gofres i gelats,
hi ha ambientadors
que van disparant aroma.
I que moltes vegades
l'aroma no es correspon amb el gust
que després tenen el material que allà serveixen.
Però bé, això són altres...
Filiofòbia...
No m'ha quedat clar si és filiofòbia.
Una fòbia claríssima.
Com la Sagrada Família.
Això passa amb les persones, també.
Què és aquesta música que ha entrat?
És una música que ens posa en situació
perquè d'aquí quatre minuts,
després del bulletí, parlarem amb l'Èrica Ayala,
mestra, pizza i holo.
Tornem de seguida. Quedeu-vos aquí.
Ocasiun Plus, l'únic afirom.
Tots els cotxes tenen descompte de fins a 6.000 euros.
Ho ampliem fins al 30 de juliol.
Accelera, que les millors ofertes volen.
Ocasiun Plus, 12 centres a Barcelona,
2 de 9 a Igualada i l'Hospitalet de Llobregat.
Obert dissabte matí i tarda.
Vendermi cotxe.
Et comprem el cotxe. Vendermi cotxe.
Et comprem el cotxe. Vendermi cotxe.
Et comprem el cotxe. Vendermi cotxe.
Compromís de pagament en 24 hores
i si tens una oferta, vine i te la millorem.
100% garantit.
Vendermi cotxe.
Som al carrer Rocaforç 78, prop de l'estació de Sants,
Sabadell i Cornellà.
Cada dia, ho tenim tot a punt
per fer-te sentir com a casa.
Tot gira a Catalunya Ràdio.
Casa teva.
Lloguer, acció de llogar,
negoci pel qual accedeix una cosa a una persona
durant un temps a canvi d'una rendibilitat.
Segur, adjectiu, és cert, lliure
i exempt de tot perill o risc.
Si penses a llogar, ja ho saps.
Lloguer Segur, truca ara al 910 775 775.
Lloguer Segur, la protecció als propietaris.
Celebrem el centenari de la gran diva de l'òpera Maria Cales
amb un concert homenatge del diari Ara
i l'orquestra sinfònica del Vallès
el 30 de novembre a dos quarts de deu.
Aconsegueix la teva entrada a la web del Palau de la Música Catalana
amb el suport de Fundació La Caixa, Estrella Damm i Gremona.
A tots aviat se'ls congelarà el somriure,
perquè unes criatures encantadores...
Ai, madre!
...posaran a prova la seva paciència i el seu humor.
Torna a l'Opera, estrena de la nova temporada,
a TV3 dijous a la nit.
Tocant-se, eh?
Els teus gestos èpics inspiren Zúrik assegurances per ser millors.
Per això, amb la teva nova assegurança de la llar,
participa i guanya 12.000 euros
i digues adeu al teu lloguer o hipoteca durant un any.
Consulta les condicions de Zúrik Pones i fem-ho èpic.
Zúrik.
Diuen que a tothom li agrada viatjar, però no ens compliquem la vida.
Per trobar pau, natura i patrimoni només calen dues coses.
Un bon calçat i la ràdio ben a prop.
Aquest estiu a Catalunya Ràdio t'ensenyarem el teu país.
La Vall Fosca, la Serra de Marina, els Estany del Carlit, l'Ebre...
Et portarem d'excursió al costat de casa, perquè, ja ho diuen,
per gaudir d'un bon paisatge...
No cal anar a Suïssa.
No cal anar a Suïssa, cada dissabte a dos quarts de tres de la tarda.
A Muntanya, la gent se saluda.
L'estiu és un bon moment per escoltar podcast.
Comarcar el 947 per recórrer el país, refitjar el territori.
Ciberseguretat.
Trencar tòpics sense aglicismes.
Els nous oficis digitals.
El podcast LGTBI UINES.
Els Estats Units és un país de contrastos.
Seguiu-me, que us ho explico.
Reflexionarem sobre el català. Tenim paraula.
T'agrada algú?
Ara que tens més temps i que te la ministres com vols, escolta podcast.
Aquest estiu, emporta't als podcasts de Catalunya Ràdio.