This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, en Roger escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Dissabte 16 de desembre del 2023.
Avui al suplement, Tartúlia, Amadú Arvoltes, Josep Maria Martí Rigao, Núria Martínez Ribot, Elisenda Roca.
A les 10 conversa amb Virene Montero a les portes de la marató que està dedicada a la salut sexual i reproductiva,
una marató que arrencarà demà a les 8 aquí al suplement.
L'exministre d'Igualtat compartirà la seva experiència com a mare de bessons prematurs.
Serà al voltant de les 10 del matí, en un matí de dissabte, on parlarem, entre moltes altres coses, de bandes sonores.
Així sona la Sociedad de la Nieves, la pel·lícula de J. Bayona que acaba d'estrenar-se als cines,
un film que retrata la tragèdia dels Andes dels anys 70,
en què un equip de rugby uruguaià va quedar atrapat a la muntanya després d'un accident d'avió durant gairebé 3 mesos.
Avui J. Bayona al suplement.
Has plorat en el procés de fer aquesta pel·li?
Moltes vegades. I els actors cada dia.
Eren molt... Bueno, i l'equip tècnic, jo...
Però bueno, això és el que jo...
Però plorar de què? De les condicions, de la duresa?
No, no, plorar perquè hi havia molt de compromís amb la història
i els actors tenien una sensació de responsabilitat tremenda amb els personatges.
Tots coneixien la persona real que estaven interpretant,
tots coneixien els familiars dels morts i...
A quarts d'onze, la conversa sencera amb un dels catalans més internacionals del moment,
un nen de Trinitat Vella que somiava en 70 mil·límetres,
que va aconseguir graduar-se de la primera promoció de l'escac
i que va triomfar a Hollywood.
Avui J. Bayona al suplement.
A les onze també et direm al comunista Joel Díaz,
en un matí on viurem la prèvia del València-Barça de Mestalla,
amb el John Carlin, amb el Pep Noguer parlem de Panetones
i amb la Rebecca Rodríguez i l'Alba Riera abordarem les infidelitats
que afecten la monarquia espanyola.
Ens faltarà temps si hem de fer llista.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui parlem de l'exèrcit d'Israel que reconeix que ha matat per error
tres hostatges a Gaza.
Els tres morts són joves capturats el 7 d'octubre
amb dos quibuts atacats per Hamas.
Segons el portaveu de l'exèrcit, Daniel Agari,
els soldats han confós els segrestats amb militants islamistes
i els han disparat.
Durant els combats a Sajaya,
les forces de defensa van identificar involuntàriament
tres israelians segrestats com una amenaça.
Com a resultat, els soldats van disparar i els van matar.
Després del tiroteig, durant l'exploració dels cossos,
hi va haver una sospita immediata sobre la identitat dels morts
i els van traslladar ràpidament per examinar-los a Israel.
També és notícia a la cimera europea de dos dies
que ha acabat sense acord per al paquet d'ajuda a Ucraïna.
A Hongria continua bloquejant els 50.000 milions d'euros
previstos pel govern d'aquí fa quatre anys.
La presidenta de la Comissió Europea confia trobar una solució
en la pròxima reunió dels 27 al mes de gener.
Escoltem Úrsula von der Leyen.
Penso que ara també cal treballar en alternatives potencials
per tenir una solució operativa en cas que un acord dels 27,
per tant, per unanimitat, no sigui possible.
Els Mossos d'Esquadra estan investigant un grup de WhatsApp
on hi haurien més de 400 estudiants
a diversos instituts de Sant Cugat del Vallès
on es comparteix pornografia infantil.
Els alumnes els hi haurien afegit sense el seu consentiment.
La investigació ha començat després que els Mossos rebeixin la denúncia d'un pare
perquè el seu fill l'havien inclòs en aquest grup
on hi havia aquests vídeos sexuals.
Mentrestant, el govern espanyol està treballant en una eina identificativa
semblant a la firma digital
que dificulti molt més l'accés precisament dels menors d'edat
als webs pornogràfics.
L'eina que desenvoluparà l'Agència Espanyola de Protecció de Dades
verificarà l'edat de l'usuari amb documents oficials
i les empreses que distrueixen pornografia no hi tindran accés.
Mar Espanya és la presidenta de l'agència.
Con 8 o 10 años los menores están accediendo sin ningún tipo de control
simplemente con una autodeclaración de soy mayor de edad
a páginas pornográficas con los evidentes problemas
que esto está suponiendo en su salud física, emocional, mental,
su propia identidad y el desarrollo de la empatía
y el retroceso en igualdad.
Les infermeres mantenen el pols amb la Conselleria de Salut
un cop superat el quart dia de vaga indefinida.
El seguiment de l'aturada d'ahir divendres
va ser el més alt fins ara amb un 27% a l'atenció primària.
2.500 professionals s'han manifestat a les portes del departament
per exigir millores laborals.
Avui també parlem de la consellera d'Educació, Anna Simó,
que demana als docents en una carta
que l'ajudin a millorar el sistema educatiu
davant dels mals resultats de l'informe PISA.
Anna Simó diu que és conscient de la càrrega excessiva que assumeixen
i el sindicat hostec li demana que reverteixi les retallades.
I segreix, però clar, necessitem fets, no només paraules.
I els fets és que encara continuem arrossegant unes retallades
que no hi ha manera que se'ns reverteixin.
Una altra realitat que tenim molt preocupant
i que també minva la qualitat de l'educació
és que ens falta professorat amb moltes especialitats.
I cada vegada és una situació que es dona en creixement.
Mamaduixa ha presentat el disc,
segur que m'equivoco a la sala Ras Matàs de Barcelona.
L'autor de Riquity ha fet saltar el públic
amb un directe molt elèctric
i Matthew Perry va morir pels efectes de la ketamina
segons l'autòpsia que va transcendir ahir.
L'actor, conegut pel seu paper com a Chandler
a la mítica sèrie Friends,
va ser trobat mort el 28 d'octubre
passat a la seva piscina a Los Ángeles, als Estats Units.
L'informe de l'autòpsia conclou
que Matthew Perry va morir accidentalment.
Esports. El Futbol Club Barcelona
visita Mastalla avui dissabte a les 9 del vespre
en directe per Catalunya Ràdio.
Franqui De Jong és la novetat blaugrana
per jugar contra el València.
En roda de premsa, l'entrenador Xavi
diu que no entén tant de Ramon Borí
per la derrota en verd
si torna a assenyalar a la premsa.
A segona, l'Espanyol visita l'Andorra
avui dissabte. El partit comença un quart de cinc
i us l'oferirem pel Totgira.
L'Espanyol recorrerà a la justícia ordinària
per denunciar la mala praxi del bar
en l'Espanyol Atlètic de Madrid
del maig passat, on recordem-ho, hi va haver
un gol fantasma de Griezmann.
I en bàsquet, el Barça ha perdut a casa
amb el Milà per 86 a 90
en partit d'Eurolliga.
Quarta derrota en cinc partits.
I pel que fa al temps ens diuen
que avui dissabte serà un dia molt estable
amb sol, algunes boires a Ponent
i l'altra muntant a l'Empordà
i el Mastral a les Terres de l'Ebre
estaran cada cop més moderats.
Demà diumenge el dia tornarà
a començar amb glaçades
amb molts punts de l'interior.
Aquest diumenge 17 de desembre
la Marató comença al suplement.
Des de vent d'hora i fins ben tard
amb històries humanes al voltant
de la salut sexual i reproductiva
amb científics, amb metges,
amb actuacions musicals.
Els fugots eren insuportables.
Laura Fa, amb Par Moliner
i Maica Navarro
trencaran tabús sobre la menopausa.
No tenia cap mena d'estímul.
I les actrius i amigues
Vicky Luengo i Georgina Latre
ens explicaran com és viure
amb endometriosi.
Aquest diumenge
la Marató que dóna llum
arrenca el suplement.
Torrons alemany.
Amelia Marcona.
Mel de romaní del món sec
i la mateixa recepta
de fa cinc generacions.
Alemany.
De la nostra mel
als nostres torrons.
Mans.
Mans incansables
que no s'aturen mai.
Mans que evolucionen
gaudint del que fan.
Mans agraïdes.
Mans amb les quals
deixem una mica de nosaltres
en tot el que fem.
El Coto.
Artesans del vi.
El suplement.
Des que surt el sol
fins l'hora de dinar.
Amb Roger escapa.
Som al suplement,
som a Catalunya Ràdio.
Aquesta hora obrim finestra.
Amb el Quim Rotllant
arriba un nou capítol
del Mans.
Més mans.
Més arrel.
Més Catalunya Ràdio.
Bon dia i bona hora.
Com cada dissabte
Catalunya Ràdio
arriba al mans
tota l'arrel
a la Ràdio Nacional.
40 minuts llargs
d'actualitat,
de bona música
i de bones propostes
al voltant de l'associacionisme
i la cultura d'arrel.
Som una setmana de Nadal
i les representacions
de Pastorets
estan en alça,
és evident,
així que es farem ressò
amb unes xifres
que són escandaloses.
Aquest any
per als Pastorets
del coordinador
hi passaran
entre 60 i 65 mil espectadors.
això és una xifra
remarcable
d'espectadors.
En una altra hora
de qüestions,
avui a Manresa,
el Teatre Conservatori
i les Barçà,
en Vicentí
tanca el seu 75è aniversari
i ho fan repassant
les coreografies
dels creadors
més destacats
als darrers temps
a la dansa catalana.
És Eduard Ventura.
La seva petjada
és enorme,
vull dir,
que han deixat coses
des del principi
molt de juguesca,
però l'última coreografia
que va fer
és una coreografia
on hi ha deixat
l'ànima, diguéssim.
I també és parlant
de la convocatòria
per l'any que ve,
que ha fet a Difolc
de cara a la pleca internacional
que se celebrarà
el mes d'agost
a Presov,
a Eslovàquia.
I ara mateix
hem obert
aquest procés
d'inscripció de colles,
obert fins al dia 6 de gener,
per tant,
durant tot aquest temps
que hi ha,
tots els grups
dels diferents àmbits
de la cultura popular catalana
poden formalitzar
la seva inscripció
des de la web
de Difolc,
a difolc.cat,
on trobaran
les bases
de participació,
explicant
no només les dates,
sinó, doncs,
tot el detall
i també el formulari,
doncs,
per formalitzar,
doncs,
aquesta inscripció.
Aquestes són
algunes de les qüestions,
alguns dels temes
que a partir d'ara mateix
us explicarem
en aquest mans
que us oferim
amb en Josellu i Santissi
Sarassa
el muntatge musical,
la Mònica Muñoz
i Montsalve
a la producció
i Quim Rullani
i Balls
a la locució.
Com sempre,
en tot a l'arrel
a la Ràdio Nacional.
Aquest és el mans.
Comencem.
I ho fem,
posant-hi música?
Avui actuen a Porreres,
a l'illa de Mallorca,
Carles Veld i Carles Sant José
portant-hi el seu treball
Cántut.
D'allí sentim
el pomeró.
A la vora del camí,
del camí d'anar a l'escola
s'hi aixeca un pomeró
que n'està ben ple de pomes
sota l'ombret que hi fa
i reposem una estona
pomeró,
un pomeró
sols de veurem ja tremola.
No tremolis pomeró
que no tocarem cap home
el senyor mestre
ens ha ensenyat
de respectar
el que no és nostre
i estimar els gentils fruiters
que alegren
els cors dels homes
i els hi fan
els ulls somrients
i els hi deixa
la boca dolça.
Tota la rell
a la Ràdio Nacional
Aquest és el Mans.
Provelló!
Però què és això?
Però si tots som flaves
en el fons!
Provelló!
Ajuda!
Ajuda!
Al Mans entrem
en Temari
i us parlem
d'aquests caps de setmana
que evidentment
estan marcats
per les festes de Nadal.
Aquest i el que ve
són caps de setmana
de pastorets.
Representacions teatrals
amateurs
en la gran majoria dels casos
que expliquen
d'una manera molt particular
al naixement de Jesús
i es fa a través
de la vivència
dels pastors.
En una munió
de formats
en diferents
arreu del país
la temporada
a la que volem parlar
ara amb el president
de la coordinadora
de pastorets a Catalunya
ja està en funcionament.
En Josep Pere Miquel
és el president.
Bon dia, Josep!
Bon dia, bon dia, què tal?
Un any més
arriba la temporada
de pastorets.
Aquest cap de setmana
les coses
m'imagino
que molts de grups
ja estan en dansa
i moltes representacions
ja se'n poden anar veient
arreu del territori, oi?
Sí, sí, estem de ple
ja en la temporada
de fet
diumenge passat
ja hi ha hagut
cap de setmana passat
ja hi ha hagut
les primeres representacions
però el gruix
comença
aquest cap de setmana
fort, sí, sí.
Hi ha ànim
hi ha energia
positiva
per tota la temporada
de pastorets
que va
increscind'ho
i tenim moltes ganes
que superem
superem els llistons
que teníem
de l'any passat.
M'imagino
que com sempre
els pastorets
vaja
cada any
sabem de què va
sabem el que es planteja
però sempre hi ha novetats
sempre hi ha coses destacades
entre uns que fan aniversaris
d'altres que replanteixen
la dramatúrgia
hi ha molts canvis
aquest any
hi ha moltes
elements a celebrar?
Doncs sí
hi ha alguns canvis
i a veure
tots
és això que deies
totes les poblacions
en preparar
els pastorets
renoven
i milloren
i busquen
maneres
per sorprendre
el públic
i per animar
i per fer caliu
als participants
aquest any
però
les novetats
que podríem destacar
és la represa
de Girona
Girona
l'any passat
no van haver-hi pastorets
i aquest any
es tornen
es tornarà a representar
i es tornarà a representar
amb una formació diferent
amb un espectacle diferent
amb dramatúrgia contemporània
la qual cosa
doncs
diu molt
de la tradició
que es va renovant
i que es va posant al dia
que això és importantíssim
i des de la coordinadora
valorem molt positivament
a banda d'això
doncs
també tenim
l'anunci
i de fet
l'estrena
d'un espectacle nou
que serà
Pals
els pastorets de Pals
han apostat
també
per representar
un text
innovador
és un text contemporani
és el text
dels pastorets
de casa nostra
de Roc Esquius
que és un text
que vam promoure
des de la coordinadora
de pastorets
en l'època
de la pandèmia
per fer
un espectacle
més reduït
de personatges
de durada
etc
però
posat
a dia d'avui
des de la contemporaneitat
és un espectacle
que veu
de la tradició
però que
s'assenta
en la societat actual
això també
és un signe
de renovació
important
i a banda
d'això
i d'altres
apostes
per la renovació
de cada
població
doncs
també hi ha
els aniversaris
tenim
aniversaris
a Ripoll
a Figueres
a l'Orfeu Martí
de Barcelona
a Balsorany
etc
clar aniversaris
ho diem així
però que
estem parlant
d'alguns llocs
com per exemple
és el cas de Ripoll
que compleixen
125 anys
de representació
això demòstia
que és un llegat
inabarcable
d'alguna manera
i que
vaja
fa que
els pastorets
siguin
un dels elements
més singulars
de la nostra cultura
popular i tradicional
evidentment
evidentment
sí sí
tot això
és així
portem
molts anys
i molta tradició
a l'esquena
i és una tradició
rica i viva
hi ha molt jovent
en els espectacles
de pastorets
això és una garantia
de futur
i això és el que
la fa
vital
la fa
dinàmica
i la fa
que cridi l'atenció
i que
que ens
vagin augmentant
les xifres
d'espectacles
nosaltres calculem
que
aquest any
per als pastorets
de la coordinadora
hi passaran
entre 60 i 65 mil
espectadors
això és
una xifra
remarcable
d'espectadors
que decideixen
adquirir una entrada
i passar
dues hores
o dues hores
i escaig
d'espectacle
amb atenció
etcètera
Clar
parlaves d'aquestes xifres
60 i 65 mil
de l'espectadors
superant
la previsió
aquest any
de la que ho tenen
l'any passat
però és que estem parlant
d'uns 63 grups
teatrals
almenys els que formen
part de la coordinadora
52 municipis
diferents
i un gruix
d'unes
entre 600 mil
persones
que ho fan possible
jo no sé
si trobarien
gaires
paral·lels
amb la cultura
d'arrel
amb la cultura
en general
del nostre país
que siguin capaços
de moure
tanta i tanta gent
Bé
cada element
de cultura popular
i cada gènere
té les seves singularitats
els pastorets
té aquesta
estem
repartits
per totes les comarques
per tot el territori
per tot el país
i sí
l'esforç
de tots
aquests 6-7 mil
persones
és gran
perquè
els pastorets
són un espectacle
total
que intervenen
en moltes disciplines
hi ha actors
i actrius
hi ha músics
hi ha cantaires
hi ha dançaires
hi ha tot l'estat
de la tremolla
del teatre
l'organització
etcètera
la comunicació
són moltes disciplines
que coïnflueixen
en un espectacle
i això
i això són equips
que
té la seva dificultat
el seu intríngulis
de moure'ls
però
tots els grups
doncs
estan amatents
i estan
amb
tota l'atenció
del món
per
poder fer gaudir
al màxim
aquesta tradició
aquest espectacle
aquest
aquesta
fórmula
de viure
el Nadal
tan peculiar
que tenim a Catalunya
i una de les gràcies
també
és allò
no?
de pastorets
n'hi ha diversos
de textos
majoritàriament
se n'interpreten
doncs els Pitarra
i els Folk i Torres
però hi ha llocs
que hi ha
veridables
perles
que allò
passa allà
i només és allà
on es pot sentir
aquelles músiques
aquells textos
que són d'autors locals
que a vegades
vaja
desconeguts
moltes vegades
sí, sí
això es dona
vull dir que
el domini
de Folk i Torres
i de Pàmies i Pitarra
hi és
però també hi ha
molts altres
molts altres textos
que són locals
i que són
encantadors
i entranyables
i aquest any
s'afegeixen
aquests de nous
vull dir que
això és una riquesa
que és positiva
per qui vulgui
fer turisme
de pastorets
encara més
ruta de pastorets
és una bona manera
d'entendre
també
les festes de Nadal
apuntaves futur
d'alguna manera
amb aquesta representació
dels pastorets de Pals
amb els pastorets
a casa nostra
aquest encàrrec
de fet
de la coordinadora
de pastorets
de Catalunya
però la coordinadora
també indaga
i va al darrere
del que és la història
dels pastorets
de la investigació
al voltant
de les diverses
representacions
explica'ns una mica
aquestes investigacions
que dueu a terme
o que encarregueu
des de la coordinadora
l'objectiu de la coordinadora
a part de divulgar
l'espectacle
i de difondre
aquesta xarxa
d'espectacles
que tenim a Catalunya
quan som en temporada
durant l'any
no es para
de treballar
i doncs
fem moltes accions
de formació
d'organització
i una de les quals
és el premi
o l'ajut
d'investigació
sobre pastorets
i malauradament
hi ha poca bibliografia
hi ha pocs estudis
i des de la coordinadora
ja fa 3 o 4 anys
ens vam plantejar
que havíem d'incidir
en l'estudi
del fenomen
de pastorets
i per això
es va instaurar
aquest ajut
llavors
hi ha una convocatòria
és un ajut
dotat
de 3.000 euros
a partir
de l'any vinent
ja tindrem
el suport
de la Generalitat
del Departament de Cultura
també
i es fa ajuntament
amb l'Institut
Ramon Llull
i pretén això
doncs
que hi hagi estudiosos
que busquin
que furguin
i que presentin
doncs
uns treballs
de moment
ja en portem
3 convocatòries
i
anem cap a la quarta
doncs
oportunitats
n'hi ha
per afegir-se
també
i acollir-se
en aquesta convocatòria
d'ajuts
per la investigació
que tots aquells estudiosos
que tinguin ganes
d'indagar
doncs
tenen aquest suport
per part de la coordinadora
com deies
a més de l'administració
Josep
ja per acabar
recordar
la diversitat
de textos
formats
representacions arreu
és realment
un dels fenòmens
més destacables
del fet nadalenc
a casa nostra
una de les millors
fins i tot representacions
de caràcter familiar
que és una bona manera
d'entendre
també
les festes
de Nadal
a partir
doncs
des del mateix
cap de setmana passat
fins ben bé
passat a Reis
i amb representacions
arreu del país
així que Josep
felicitar-vos
per aquesta tasca
que com dèiem
mou un munt de gent
i que acollirà
aquestes
gairebé
més de 250 representacions
Josep
gràcies per tenir la trucada
del programa
molta sort
una temporada més
moltes gràcies
a vosaltres
per difondre'ho
per fer públic
aquest esperit
dels pastorets
en el nostre Nadal
ets mans
ets festa
ets a Catalunya Ràdio
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
que...
...
...
...
...
...
...
I saludem tot seguit. Bon dia, Ivan.
Molt bon dia.
Aquest any 2024, el 36è Aplec Internacional
portarà la gran mostra de la cultura popular catalana
en un país entre rius i muntanyes.
Les nostres tradicions es donaran a conèixer
en una ciutat carregada d'història i patrimoni.
Viatjarem a...
Presov, Eslovàquia.
Aquesta vegada Eslovàquia, la ciutat de Presov.
Correcte, sí.
La ciutat de Presov agafarà el relleu de l'Aplec,
la 36è edició de l'Aplec Internacional,
per primera vegada a Eslovàquia,
i, per tant, amb moltes ganes ja d'engegar motors
per portar la mostra de la cultura popular catalana
cap a aquestes llaves.
Serà 9, 10 i 11 d'agost, evidentment, de l'any que ve, del 2024,
i ara mateix s'ha obert el procés d'inscripció.
Recordem les entitats què han de fer, com ho poden fer,
si volen prendre part d'aquesta nova edició de l'Aplec.
Doncs sí, ara mateix hem obert aquest procés d'inscripció de colles,
obert fins al dia 6 de gener.
Per tant, durant tot aquest temps que hi ha,
tots els grups dels diferents àmbits de la cultura popular catalana
poden formalitzar la seva inscripció des de la web de Default,
que a default.cat, on trobaran les bases de participació,
explicant no només les dates, sinó tot el detall,
i també el formulari per formalitzar aquesta inscripció.
Quina previsió feu en guany de grups, persones que gestionareu?
En principi, la pleca està pensat com en les últimes edicions,
obert a un grup ampli de participants al voltant dels 25 grups.
Estem parlant d'uns 500-600 actuants,
i podríem dir com han estat aquestes últimes edicions.
Amb les dates, com dèiem, és a l'agost.
M'imagino que us espereu que hi hagi una resposta positiva
per part dels grups.
No sé si teniu ja comentaris o si ja teniu peticions.
Sí, la veritat que just al moment que es va fer la proclamació dissabte,
era el comentari que senties al teatre de molta gent.
Oh, que bé, les dates són bones.
Els grups són dates bones, perquè són períodes de vacances,
i, per tant, pensem que la inscripció de grups pujarà,
i ho estem veient amb el ritme que ja estan entrant
propostes de grups d'arreu de Catalunya.
La cosa no està tancada, fins al 6 de gener no va per ordre d'inscripció.
Hi ha diversos criteris aquí, entre criteris artístics,
criteris també de distribució territorial de grups.
Evidentment no pots anar amb 35 cobles i un esbar,
has d'anar repartit, i, per tant, fins al 6 de gener
totes les entitats que vulguin darrere del país
s'hi poden apuntar en aquesta convocatòria que fa d'hi foc.
Per cert, presó, què en destaquem d'aquesta ciutat?
S'inclouen alguna activitat de la ciutat?
Com funciona? Com anirà la rebuda per part de la vila?
Bé, doncs, quan vàrem fer la primera visita
per conèixer la ciutat, per conèixer les possibilitats,
l'Ajuntament d'aquesta ciutat totalment predisposada,
amb ganes que l'Aplec sigui el plat fort
de les celebracions de l'estiu de la ciutat de presó,
una ciutat amb molta activitat cultural,
i, per tant, l'Aplec Internacional serà la gran nostra convidada
d'aquest programa cultural que potencien durant els mesos d'estiu,
i el 9, 10 i 11, doncs, a Catalunya serà l'epicentre
d'aquest país de l'est d'Europa,
amb moltes ganes, doncs, d'acollir aquesta mostra.
Moltes ganes perquè, ja dic, quan vàrem fer la visita,
si no recordo malament, al març d'aquest 2023,
vàrem quedàvem molt sorpresos, molt parats,
de com tenien ja avançat i pensat els espais
de la programació que els havíem proposat,
per tant, doncs, veiem que estan molt entregats,
i que tenien, el mes de març ja ho tenien molt avançat,
per tant, doncs, a mesura que ens acostem,
doncs, cada vegada, doncs, hi ha més il·lusió i més ganes,
i la ciutat, doncs, oberta a acollir Catalunya
i la cultura popular catalana.
Doncs, una ciutat de 100.000 habitants,
aproximadament la tercera ciutat més gran d'Eslovàquia,
que és la que acollirà 9, 10 i 11 d'agost
aquesta nova edició, ja en van 36,
de la plec internacional.
Totes les entitats que hi vulguin apuntar-s'hi,
doncs, fins al 6 de gener, fins al dia d'Arreix,
tenen temps d'omplir les dades
que, a partir del web de Default,
doncs, trobaran tots els requisits que cal
i totes les dades que cal posar-hi.
I, Ivan, gràcies per tindre la trocada del programa.
Que vagi molt bé.
Moltes gràcies, a moltes gràcies.
Ens trobem els dies 9, 10 i 11 d'agost de 2024.
Ets mans, ets festa, ets a Catalunya Ràdio.
Demà diumenge, a les 6 de la tarda,
l'agrupació sardanista de Calella
organitza la 53a edició del Concert de Nadal.
En aquest cas, titulat com el Concertàs.
Serà la sala mosa d'aquesta ciutat maresmenca
i prendran part les cobles, la principal de Llobregat
i els mongrins.
La Caral Pea Monté és la presidenta
de l'agrupació sardanista de Calella.
El Concertàs de Nadal, l'edició 53,
és una nova aposta de l'agrupació sardanista de Calella
per seguir col·locant la sardana i la copla
en un marc positiu, atractiu i per a tots els públics.
I és per això que el 17 de desembre,
que és un diumenge, a les 6 de la tarda,
organitzem a la sala mosa del nostre tradicional concert,
però reformulat i a més amb una proposta ampliada
a dues cobles, amb els mongrins i la principal de Llobregat,
amb percussió a caractere Jaume Ayer
o als seus directors Marcel Sabater i Jordi Molina,
però és que a més a més tindrem la participació
de dues cantants que la Llenques,
la Judit i la Clara Grau,
que ens cantaran diferents gèneres musicals
com la xanson francesa o també l'habanera catalana,
sempre amb arranjaments per a copla
i a més a més també tindrem ballarins professionals
del swing maresme, escola de ball
que ens interpretaran un swing
a càrrec de les dues cobles,
la copla del concertàs.
Un concert on hi podrem veure tots els gèneres musicals
i tots els estils dins del món de la sardana
com poden ser, per exemple,
la gran sardana de Pau Casals,
Sant Martí del Canigó,
aquest any que es comemoren 50 anys de la seva mort,
o també l'obrassa
que és Variants de color de Joan Albert Amargós,
tot això en el concert de Nadal.
Per tant, us hi esperem,
esperem que vingueu.
Moltes gràcies.
Manx, vintena temporada a Catalunya Ràdio.
Seguim endavant perquè divendres a Reus actua Sandra Monfort,
una de les llaves més destacades de la música en el País Valencià.
Des del treball que acaba de presentar la mona,
Pecat Mortal.
Et faig dir que desaparegueres,
que no vull veure't mai més que no m'esperes,
i no puc ni deixar de pensar-te agarrant-me del braç
per la nit dins del llit,
pega-te el teu pit.
No puc dir-te torna, m'has fet massa mal,
no et puc donar com va,
seria un pecat mortal,
un pecat mortal,
un pecat mortal.
Seria un pecat mortal,
un pecat mortal,
un pecat mortal.
Valdria que t'enamorares perdudament de mi,
que em desitjares cada dia i cada nit.
No t'enfades si t'insultes,
jo tinc paraules i eixes,
si vull que me l'artista en demà no sé qui eres.
Baby, vine amb mi, fem una festa,
vull refregar-me a tu i que se'n plante la cresta.
Baby, no t'enfades si m'embales,
i et deixes plantar,
jo tinc la meva dignitat.
Valdria que t'enamorares perdudament de mi,
que em desitjares cada dia i cada nit.
Perdona si sóc borde amb tu,
no sé, no puc ser tendrà.
T'he fet la creu,
em vas deixar fer-te una merda.
La flor més dolça no durà per sempre.
Si deu més guinsa faré que tot rebente.
Estic tranquil, estic senzilla com l'ha dit.
La primavera ho banyo,
tot te posa, tot florit.
Si no t'esperes,
sóc una xica més guapa.
Les xiques tristes no perdem mai l'elegància.
Baby, vine amb mi i fem una festa.
Vull refregar-me a tu i que sóc plantar la cresta.
Baby, no t'enfades si m'embales,
i et deixes plantar,
jo tinc la meua dignitat.
Comença el cap de setmana amb tota l'energia de la cultura popular.
Mans.
Així estan les triaores,
fortes, nogues, diamants,
i les encaixonadores
per les vines encaixant.
Allà està el tapahor,
passa el dia repicant,
i l'embala,
or que embala,
i el carretes carrellant.
Ja se'n porten les taronges,
ja les duen al vagó.
Ja se'n va l'amo a València
a forrar-se el jaquetó.
Ja ve l'amo, ja ve l'amo,
ja ve l'amo dels diners.
Porta paper, porta plata
i calderia també.
ja ve l'amo, ja ve l'amo, ja ve l'amo.
ja ve l'amo, ja ve l'amo, ja ve l'amo, ja ve l'amo.
Ja ve l'amo, ja ve l'amo, ja ve l'amo, ja ve l'amo.
ja ve l'amo, ja ve l'amo, ja ve l'amo, ja ve l'amo.
ja ve l'amo, ja ve l'amo.
ja ve l'amo, ja ve l'amo, ja ve l'amo, ja ve l'amo.
amb el jornalet a casa que el tinguem en guanyar el.
Ja ve l'amo, ja ve l'amo, ja ve l'amo del diners.
ja ve l'amo, ja ve l'amo, ja ve l'amo, ja ve l'amo, ja ve l'amo dels diners.
Porta paper, porta plata i calderilla també.
ja ve l'amo, ja ve l'amo, ja ve l'amo dels diners.
perquè les dones són nostres, si em vol més que em paguen més.
perquè les dones són nostres, si em vol més que em paguen més.
Acabanarem!
Re valent de sols.
Aquesta era Ja ve l'aire amb Pep Jimeno Botifarra i Noelia Llorenç Titana.
Precisament Titana serà avui a dos quarts de nou del vespre al CAT presentant-s'hi el seu primer treball.
Fins a les set del matí, l'arrel a la Ràdio Nacional.
Mans.
I pleguem.
I hem estat amb en Josep Lluís Santisso i seràs al muntatge musical
amb la Mònica Muñoz i Montsalve a la producció i Quim Prollani Valls a la locució.
Marxarem ara amb una sardana que demà es podrà sentir a la plec nadalenc del Parc de la Ciutadella de Barcelona.
Serà al matí i hi prendran part les cobles Mediterrània, Marinada i Sant Jordi.
Ara sentim, per tant, de Joan Lluís Moraleda, la plec nadalenc.
Tornem demà amb una selecció musical a les 5 del matí, com sempre aquí a Catalunya Ràdio i el proper cap de setmana,
amb més mans a la Ràdio Nacional.
Que tingueu un bon cap de setmana.
Fins demà!
Fins demà!
A Catalunya Ràdio estem entrenant molt dur perquè tinguem un Nadal insuperable.
Ramoneda, fot-li que es noti que ets de Sabadell.
No afluixis, Aida Pita, amb ganes.
Aquest any el tio solidari de la Vall d'Hebron cagarà més que mai.
dilluns 18 de desembre, d'onze del matí fins a la una del migdia,
el matí de Catalunya Ràdio us convida a picar el tio solidari de la Vall d'Hebron.
Una festa de les grosses amb l'actuació del Siula i del rigui per 6 de The Penguins.
Vicarem amb més força que mai el tio solidari de la Vall d'Hebron.
El matí de Catalunya Ràdio amb Ricard Ostrell des de les 11 i fins a l'última hora amb Quim Morales.
Joel, amb més energia, va...
Joel, que això és el meu esquena!
Que si, home, sigues solidari!
Té, un altre!
Aquest any m'apuntaré al gimnàs i potser hi aniré i tot.
I jo perfeccionaré el meu anglès.
Però si no en saps...
Per això...
I jo aprendré a cuinar.
Vull dir que aprendria a escalfar el microones als tàpars de la mama.
El bon propòsit més fàcil de complir és compartir la grossa de cap d'any.
El 31 de desembre guanya fins a 200.000 euros i molts premis més.
L'Oteries de Catalunya és la nostra.
Jugar amb responsabilitat és guanyar.
I només si ets major d'edat.
Hola, soy Ignacio Escolar, director del Diario.es.
Sin prensa independiente no podrán resistir los derechos y libertades democráticas.
Al nostre darrere no hi ha cap milionari ni grup empresarial.
Només ens financem amb la publicitat i el suport de més de 72.000 socis i sòcies.
Soc Neus Tomàs, director adjunta i responsable a Catalunya del Diario.es.
Si t'agrada la nostra feina, ajuda'ns tu també.
Entra a eldiario.es barra socio
i dona suport al nostre periodisme independent.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som el Suplement, som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí.
Aquest hora, els dissabtes i diumenge, repassem alguns dels millors moments de la setmana.
Els continguts ben escoltats al nostre web, catradi.cat barra els suplement,
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio, i que podeu recuperar quan us vingui de gust.
Màni Malaminos, bon dia.
Què tal? Molt bon dia, Roger.
El cap de setmana passat vam parlar amb en Quimi Portet,
que creu que el seu disc tindrà bones rebudes, sobretot entre aquest públic.
No oblidem que la música popular, en general, cada generació té una música.
I aquesta música que té cada generació s'intenta una mica que tallin la música dels anteriors,
i si pot ser que resulti una mica irritant, i tot, per la generació anterior, millor, no?
I em sembla que això passa en tota la música popular.
No et diré que no hi hagi gent jove que els interessa aquesta música,
o gent que estan enfocats a la professió musical o així, i que els interessa,
però jo diria que predomina el veterano, no?
Però predomina la persona que aquesta música hi troba un poder abocador,
que el porta a una època així, una mica de memòria i tot això,
i bueno, sí, tens l'esperança i l'optimisme de pensar que hi ha gent jove que ho sent,
i penses, ostres, que guai, finalment és música popular.
I a l'Hor Negra, amb la Maica Navarro, vam parlar del cas d'en Gerard,
un noi de 33 anys, presumptament assassinat per la seva parella d'una manera molt violenta.
Li hauria clavat atenció més de 100 punyalades.
Quan portava mig centenar, va deixar de comptar el forense.
O sigui, allà em va dir, bueno, ja està,
ens ho portem a l'Institut de Medicina Legal, ja continuaran fent la feina.
I la 113, qui ho compta? L'autòpsia.
A l'autòpsia, els forenses a l'autòpsia, amb el cadàver ja en un altre escenari,
comptabilitzen 113, 113 ferides d'arma blanca.
És una... La crònica de La Vanguardia intentava demanar-li al lector
que fes l'exercici de comptabilitzar 113, de comptar de l'1 al 113, un a un.
Perquè aquest és el temps que triga ella a anar...
O sigui, és una autèntica salvatxada.
És una barbaritat. Poques vegades ens trobarem en un escenari tan terrible.
Tot això en un dissabte, en què també vam passar una estona amb la Mònica Terribas,
amb ella vam parlar de la falta de temps que la societat té per digerir la immensa quantitat d'informació que rebem diàriament.
El no temps és un concepte en anglès, tenen aquesta denominació, el no time,
que a mi m'agradava molt per fer visible el que és la desaparició del temps d'espera.
És a dir, estem en una societat ara que està abolint les esperes.
I en el discurs de recepció, poso l'exemple d'Amazon,
que com el motor principal del creixement d'Amazon és que la societat ja no tolera esperar.
I com que no tolera esperar, per com vivim i perquè la tecnologia ens ha facilitat no haver-nos d'esperar,
el creixement exponencial d'Amazon ve d'aquí, però això va per tu, va per mi, va per totes les persones que ens estan escoltant,
que tenim cada vegada menys capacitat d'esperar.
Podeu recuperar tots els continguts del programa a través de 3CAT, també a la web catradio.cat barra els suplement.
Estrenes!
Marta Ferrer, bon dia. Bon dia.
Als cinemes, ja s'hi pot veure, Robot Dreams.
La pel·lícula de Pablo Berger acaba de guanyar el Premi de Cinema Europeu a la millor pel·lícula d'animació
i es va estrenar aquest any al Festival de Sitges.
És la història d'un gos que perd el seu millor amic robot i haurà de refer-se després de perdre l'única amistat de la seva vida.
I a Netflix s'hi ha estrenat Dejar el mundo atrás.
La nova pel·lícula de Sam Esmail, creador de la sèrie Mister Robot, està protagonitzada per Julia Roberts, Ethan Hawke, Mahershala Ali i Kevin Bacon.
Segueix les decisions d'una família que, després d'un ciberatac estrany, hauran de sobreviure en un món desconnectat de la resta de la humanitat.
I el teatre a la sala B, que et posa sobre l'escenari Nepal Malcourt.
És la versió teatral de la novel·la de Pol Guas, que adaptada pel dramaturg Oriol Puiggrau i que suposa el debut professional del director Guillem Sánchez García.
El text explica la vida d'una parella de nois que han crescut en una zona militaritzada marcats per unes condicions de vida molt precàries.
Avui a funció a dos quarts de vuit del vespre.
Bon dia, Sònia Dolufeu.
Molt bon dia, Marina.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevar, et fem tres propostes avui per Girona.
La primera, visita a la Casa Masó.
Va ser la casa natal de l'arquitecte Rafael Masó i Valentí, un edifici històric al centre de la ciutat que conserva la memòria de diverses generacions familiars i que és un símbol del nou santisme.
Està perfectament integrada dins l'entorn urbà i consta de planta baixa, tres pisos i el terrat.
A la façana del carrer Ballesteries s'hi poden apreciar les influències secessionistes i alhora els elements barrocs, amb frontons circulars damunt dels balcons.
La part posterior dona el riu Unyà, amb galeries de vidre i ceràmica decorativa.
A l'interior hi trobem peces de col·leccionistes, de pintors i escultors dels segles XVIII al XX, com Miu Pasqual, Modest Urgell, Francisco de Goya, Josep Llimona o Enric Casanovas, entre altres.
Enguany, l'obra s'ha declarat Be Cultural d'Interès Nacional.
Des del 2006 és propietat de l'Ajuntament de Girona i és gestionada per la seu de la Fundació Rafael Masó.
La Casa Masó es pot visitar de dimarts a dissabte per 10 euros.
I podem dir nou sop al restaurant Poca Vergonya.
Situat a la plaça Poeta Marquina, número 1, a dos minuts caminant de l'estació de tren de Girona i de la Casa Cultural.
Un local petit i acollidor, tot recobert de fusta, on fan cuina de producte i cuina tradicional catalana amb tocs asiàtics.
Recomano l'experiència de menjar a la barra per veure treballar el xef i propietari del restaurant Encito Manzano.
Els plats estan pensats per compartir i podem tastar el sashimi de tonyina, l'estic tàrtar de vaca madurada, la terrina de foie rebussat amb blat de moro torrat, l'arròs sec amb cogombres de mar o plats de temporada com la gamba de blanes o carn i abiram de caça.
Per postres, la galeta de xocolata i el gelat de plàtan.
El preu mitjà per persona és d'uns 25 euros si fem carta, obert de dimarts a dissabte, al migdia, de la 1 a les 4 de la tarda i al vespre, de les 8 a dos quarts d'onze de la nit.
Música.
La llum ja busca lloc rondant per la finestra i el teu somriure em diu molt més que totes les paraules.
Perquè podem acabar el dia al concert de Caim Riba.
A dos quarts de nou del vespre, el foment, en Caim, és un músic que ha viscut tota la seva infantesa envoltat d'artistes i bohemis, fet que el va fer créixer en aquesta inquietud creativa enfocada a la música.
Ara fa dos anys va publicar el seu últim disc, Llunes de Plutó, amb la discogràfica RGB, un treball alegre i ple d'energia que parla de la quotidianitat, l'esperança i l'adversitat.
El va produir ell mateix el seu estudi, tot i que bona part també el va treballar a casa.
Amb l'arribada de la pandèmia i el confinament va decidir portar el material de l'estudi cap a casa, on va acabar component i enregistrant la resta de cançons.
Si voleu anar al concert d'avui a Girona, encara queden entrades.
Es poden comprar de manera anticipada per 12 euros a la web www.alfomentgirona.cat i per 15 euros a taquilla.
Doncs esperem que avui sigui un dia perfecte, com diu aquesta cançó d'en Caim Riba, que actua avui a Girona.
Nosaltres tornem de seguida.
Avui serà un dia perfecte, farem quatre torrades davant del foc, la nit ens arrossega, avui serà un dia perfecte.
Les hores passen dolçament, quan somrius al meu costat.