Les 10 del matí, avui parlem d'aquest Sant Jordi que es vol de rècord.
Segons els llibreters, les previsions són molt optimistes.
Parlen de més d'un milió de persones als carrers
i confien que el Partit del Barça no entorpeixi en cap cas la jornada.
Només a Barcelona hi haurà més parades que mai,
unes 320 i més de 200 espais per les firmes d'autors.
La diada ha començat aquest matí amb el tradicional esmorzar
del grup 62 al restaurant La Farga de Barcelona
on hi ha la unitat mòbil de Catalunya Ràdio amb la Montse Camps.
Bon dia, Montse.
Bon dia. Els escriptors comencen ara a firmar
els diferents punts de Barcelona,
molts concentrats a la Superilla de Passeig de Gràcia.
Una és Gemma Ruiz-Palà,
premi Sant Jordi per les Nostres Mares, que és pura reivindicació.
És homenatge a aquesta generació que va néixer als anys 50
i que no va poder fer el que volia,
perquè nosaltres sí que ho poguéssim fer, no?
I si jo fa tot just uns anys pocs que vaig ser-ne conscient,
m'agradava fer un llibre que ho manifestés
i això que està passant ara amb les lectors i els lectors que s'acosten
i ho estan rebent així, doncs és el millor premi, també, no?
Segurament ella serà una de les que més firmarà
en alguna de les més de 300 parades que s'han instal·lat.
3 quilòmetres per poder recórrer al llarg del dia,
que es preveu intens per autors i lectors.
Montse Camps, Catalunya Ràdio Barcelona.
Gràcies, Montse. L'altre focus d'atenció a Barcelona,
que ara és al Palau de la Virreina,
on s'estan fent l'esmorzar literari tradicional
que organitza l'Ajuntament. Montse Pujol, bon dia.
Bon dia. Ambient de Sant Jordi, aquí a la Virreina,
on des de quarts de deu es celebra aquest esmorzar.
Hem pogut parlar amb dos escriptors, Eduard Màrquez i Melció Comas,
que ens han explicat com viuen la diada d'avui.
Tota aquesta cosa farà endulera, les xifres, els més venuts,
les llistes de llibres més venuts.
A mi tot això em sembla absolutament anodir,
anodir, transcendent.
És que per mi no té absolutament cap valor.
L'única cosa que jo m'atreviria a dir
és que crec que és una veritable pena
que haguem convertit la festa, que hauria de ser la festa de lectura,
l'hem convertit en la festa del llibre.
I això crec que és el que no pot ser d'alguna manera.
És com si un bowen és una carnisseria,
és una cosa una mica ambivalent.
Hi ha coses que t'agraden, hi ha coses que notes,
això, una certa saturació cultural,
una sobreabundància d'oferta
quan no veus una demanda tan evident, no?
Però bueno, al final penses, la cultura és això, no, també?
La cultura és tenir moltes coses per triar i remenar.
Assisteixen a aquest esmorzar els escriptors Jordi Cabrè,
Julià Guillamont, David Troeva, Anna Mansó,
entre molts d'altres.
És previst que quarts d'onze l'alcaldessa Ada Colau
faci una declaració institucional de la Diada
i que l'acompanyi la vicepresidenta i ministre de Treball,
Jolanda Díaz.
Montse Pujol, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Ho anirem seguint.
Més enllà de Sant Jordi, dir-vos també que els Estats Units
estan evacuant tot el seu personal de l'ambaixada de Khartoum
per ordre del president Joe Biden.
Washington ha suspès temporalment l'activitat
de l'al·legació diplomàtica al Sudan en plena disputa
entre militars i paramilitars.
En l'operació també s'ha evacuat un petit nombre de diplomàtics
d'altres països.
França segueix els passos i també ha començat ja
a evacuar ciutadans del país i de personal diplomàtic.
L'Aràbia Saudita va ser el primer país que va poder repatriar
els seus ciutadans i els 11 països més, la majoria àrabs.
L'accés a l'espai natural, recordeu,
l'espai natural de Sant Miquel del Faï i el Vallès Oriental
estarà tancat avui per l'elevat risc d'incendi.
El recinte no feia ni 24 hores que havia reobert el públic
després de 5 anys d'obres per millorar la seguretat dels visitants.
També apuntar que els Mossos estan investigant la mort violenta
d'un home a Girona després d'arrebbre l'avís
dels serveis mèdics de l'hospital Josep Trueta.
La víctima hauria mort al servei d'urgències del centre
després que l'han deixat a les portes de l'hospital
ferit per una ganivetada.
Els Mossos han obert investigació per identificar la víctima
i també la persona que l'ha portat a l'entrada de l'hospital.
I ara de l'actualitat esportiva, que destaquem ara mateix Albert Benet.
Què tal? Bon dia.
Bon dia, que el Barça rep l'Atlètic de Madrid aquesta tarda al Camp Nou
amb el jugador de 15 anys, Lamín Yamal, a la convocatòria.
Mai un futbolista tan jove hi havia entrat abans
amb el primer equip del Barça.
A més de Yamal, tal com s'esperava, tornen tan pedri com de llong.
El Madrid espera una altra ensopegada del Barça
per retallar-li més punts.
El Barça està a 8 de manera provisional
després de la victòria al Barneveu per 2-0 amb el Celta,
al Barça Atlètic de Madrid a un quart de cinc
i per la TDT de Catalunya Ràdio.
El Girona té 10 punts de marge sobre el descens,
tot i perdre el camp del Valladolid per 1-0,
i l'Espanyol quedarà 2 punts de la permanència
després d'aquesta jornada passi el que passi
en els partits d'avui d'arribar als directes.
El Barça més a prop d'una altra final de la Champions femenina
després de guanyar el camp del Chelsea per 0-1
en l'anada de les semis amb un gol de Graham.
Avui es disputa l'altre semifinal anada
entre el Wolfsburg i l'Arsen a les dues quarts de quatre de la tarda.
El Barça seria campió de la Lliga femenina avui
si el Madrid no guanyés el Villarreal.
A l'ACB aquest migdia a dues quarts d'una amb en Resa Múrcia
i a la tarda a les 6, Joventut Madrid,
ahir victòries del Barça que manté liderat
i del Girona que acaricia la permanència.
El Voltragà jugarà aquest migdia contra el Baraga
a la final de l'Eurocup de Cuey Patins,
la Copa de la Serbs a Lleida.
També avui a la final del Godo de tenis,
Carlos Alcaraz i Stéfanos Sissipas.
El Baraga granullers jugarà avui contra el Vera Vera
a la final de la Copa de la Reina d'en Bol
després de derrotar el Màlega, l'anfitrió de la fase final.
Especial Sant Jordi del Suplement des del Passeig de Gràcia.
35 anys fent ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
I és que jo estic per tu,
per tu, per tu, per tu estic per tu.
I no sabia com dir-t'ho, estic per tu,
no ho sap ningú.
Passant 5 minuts de les 10 del matí, som al Suplement,
som a Catalunya Ràdio, un directe Passeig de Gràcia,
cantonada Diputació amb Consell de Cent
amb els uients que són matiners ja.
Què tal, bon dia. Hola, bon dia.
Com et dius? Quima Terrida.
Ets uient del Suplement o vens aquí a fer el tafaner una mica
i t'has topat amb aquesta rulota?
No, normalment l'escolto un ratet, fins allà a les 10, així l'escolto.
I què t'agrada i què no t'agrada del programa?
Ai, doncs a mi m'agrada molt, tot són...
Alguna cosa no t'heu agradat perquè no tot està tan bé.
Bueno, jo el que escolto m'agrada. Fantàstic.
Perquè vaig fent feina i vaig escoltant,
i la Maica Navarro també m'agrada molt, el trosset aquell.
Bueno, i tu m'agrades molt perquè t'ho expliques molt bé.
Escolta'm, has comprat algun llibre, ja?
Sí.Què?
Les Nostres Mares.La Gemma Ruiz.
La Gemma Ruiz i el del Carles Porta.
I avui com es preveu la jornada?
Jo crec que molt maca.
I més que hi ha en diumenge,
vull dir que és una jornada, jo crec,
la més bonica que tenim aquí a Catalunya.
I, a més, amb aquest dia tan bo, molt maca.
Fantàstic. I posem una mica de música, aquest dia, també?
Eh? Vale.Vinga.
Ballarem una mica. Tots plegats aquí.
Així comencem a fer una mica d'exercici.
L'Alba, el Souil Le i el Ferran López
formen part del grup L'Alba.
I avui també ens han visitat per estrenar aquest set d'actuacions
que tenim. Bon dia, com esteu?
Hola, bon dia.Hola, hola.
Molt bon dia.Veniu de Ulesa de Montserrat.
Fa tot just uns quants dies que heu estrenat aquest nou CD,
que diu No hi ha dies dolents.
Aquest nou disc té un títol que crec que ve dels mitjons, la història?
A veure, explica-me la història del títol.
Aquest títol ve arreu dels mitjons que jo porto per cada volo.
Bueno, aquest any ja no, perquè aquest any ja hi ha disc.
Avui no, avui porto mitjons.
Abans del disc hi havia sempre uns mitjons concrets.
Jo sempre tenia la mania de posar-me uns mitjons
que hi havia escrit a darrere No hi ha dies dolents.
I llavors vam dir, ostres, doncs, pel nou disc,
crec que seria un bon títol.
Tenim moltes ganes de sentir-vos.
A veure com sona l'Alba, que, a més a més,
és complicat, perquè anem a dir com s'escriu el...
No és... A veure, és L-A-L,
un apòstraf. Sí.
B-A. B-A. Sí.
És una mica difícil, però...
A nivell de màrqueting... Ara ja no es pot canviar.
No, però jo crec que si busquen tot seguit,
l'Alba tal qual, ho troba.
Què ens interpretareu?
Avui venim a fer Estic per tu,
que és el single del disc, un dels singles del disc,
i és una cançó de declaració d'amor, bàsicament.
I avui crec que és un tema que toca.
Tenim moltes ganes de sentir-vos.
Anem a fer ballar aquest públic tan fantàstic
que ens ha vingut a veure.
L'Alba en directe, el suplement des d'aquesta rulota.
Passeig de Gràcia, cantonada Diputació amb Consell de Cent.
I serem tot el dia, matí tard, a la tarda i a la carot.
Fins ara.
Potser no era el moment,
potser el lloc no acompanyava.
Potser tenia por de dir que et necessitava.
I és que jo estic per tu.
Per tu, per tu, per tu estic per tu.
No seria com dir-t'ho, estic per tu.
No sap dir-t'ho.
No sé ni com dir-ho.
No sé ni com dir-t'ho, estic per tu.
I no sé ni com dir-t'ho.
No sap dir-t'ho.
He assajat a davant del mirall,
he callat el que et volia dir,
tants cops que me'n recordo.
M'he sentit una idiota pensant
que era tard, ja m'havia fet cramp,
però encara tenia el cap.
Quants missatges d'amor
mai et vaig enviar.
Massa voltes i voltes i voltes
per deixar-ho estar.
Quants missatges d'amor
mai et vaig enviar.
No vull deixar-ho estar.
I és que jo estic per tu.
Per tu, per tu, per tu estic per tu.
No seria com dir-t'ho, estic per tu.
No ho sé, ja va, és fàcil, jo.
No sé ni com dir-t'ho, estic per tu.
Per tu, per tu, per tu estic per tu.
No sabia com dir-t'ho, estic per tu.
Per tu, per tu, estic per tu.
No sabia com dir-t'ho, estic per tu.
No ho sap ningú.
Moltes gràcies.Gràcies.
L'Alba en directe, el suplement de Catalunya Ràdio,
l'Alba Soler i el Ferran López, moltíssimes gràcies.
Aquest estiu els podreu seguir,
perquè tenen un munt de bolos, trips de demà,
estrenes urbana a Barcelona, 10 de juny,
talarn, 17 de juny, magnífic fest,
més informació al seu web.
Moltes gràcies per visitar-nos.
I ara, per aquest escenari,
Xavier Gracet, la pausa dels dies dietari de vivències plents,
i Regina Rodríguez,
que avui també seran més sol·licitats.
Gracet, bon dia i bona hora.
Bon dia, Roger, bon dia, oients del suplement, com esteu?
Un fort aplaudiment per la Gracet.
Que ens ho aixeca, això.
Regina Rodríguez, què tal?Molt bé, bon dia.
Està núvol, Regina, les calces no s'ajudaran.
Regina, deixa'm donar-te l'enhorabona,
perquè veig que fas una pança d'embarassada brutal.
De quan estàs?De 5 mesos.
I vull dir hola als amics que encara no ho saben.
A veure, això ja no es pot amagar, no?
No es pot amagar.
Fa 5 mesos que no veig alguns amics i avui em venen a veure.
Acabo d'aixafar la guitarra, no?Sí, una mica.
No et fiquis amb la meva panxa, Roger.
No, no, no. Gracet, com et trobes?
Els meus amics ho saben.
Com et trobes?Bé, molt bé, molt content.
Tu em portes uns quants de Sant Jordi.
No et pensis, ara havia fet la pausa dels Sant Jordi durant uns anys,
i no soc neòfic.
És una festa...
Jo escric justament al meu llibre, a la pausa dels dies,
que Catalunya hauria de tenir un calendari especial
en el qual tot quedés concentrat en un sol dia, Sant Jordi.
Si tenim un dia, hi haurà pau mundial, els catalans serem feliços,
perquè és el dia que anem cap al mirall i us caram,
que guapos que som, quina festa tan fantàstica que tenim,
l'amor, les roses, els llibres, aquesta alegria que tothom somrient,
perquè no ens recordem que Isenda existeix.
L'endemà dius que hi ha Isenda.
Regina, és el teu gran debut de Sant Jordi,
perquè aquest llibre ha estat un fenomen extraordinari,
ja fa uns quants mesos que l'està girant,
i avui també seràs una de les autores sol·licitades.
Mira, jo soc somiadora professional.
Jo somio molt alt i molt fort,
i mai a la vida hauria imaginat que arribaria un Sant Jordi
d'aquesta manera.
He arribat aquí plorant ja d'emoció,
però sí, fa vuit mesos que vaig sortir i no ha parat.
I fins que no faci els nou?
Mésos.
Sí, prou.
Digues, digues, perdona.
No, que això és com estic sobrepassada
i somni, com que se'm queden petites.
I mira que això, que jo fa temps que...
Crec que això és millor que guanyar un Òscar,
estar aquí ara, així, aquí, avui.
Ja t'ho diré.
Sempre vas amb barrets molt diferents, no?
Vaig amb barret, sí. Molt diferents, no.
En tinc cinc, els exploto a muerte.
O sigui, així com el sabés la Martín té les americanes,
el seu fill, avui, el vaig dir,
quina portaràs, em va dir, no sé, el meu fill l'escollirà.
Jo, sí, porto barrets, aquí tinc el meu pare que també em porta,
és algú familiar, i ja no me'l puc treure.
Jo també tinc barrets, però ara avui, per exemple, no...
Tu tens camises.
I tinc barrets, però el barret, que soc molt fan del barret,
la societat ha anat canviant,
perquè abans el barret era d'ús diari i massiu,
però ara els restaurants estan més preparats.
A vegades vas i dius què faig al barret,
a vegades n'hi ha alguns de flexibles.
Jo et puc donar consells de què fer.
Gracet, vull comentar una cosa que va passar aquesta setmana
al teu programa, que s'ha fet viral.
No sé si t'incomoda que ho comentem o no t'incomoda.
Saps per què no m'incomoda? Per què?
Perquè acabo de venir del Palau de la Virreina
i em faltava poder-lo abraçar.
Va passar això al Més324 aquesta setmana.
Em semblava terrible com jo havia llançat la vida
d'aquesta forma i com el meu fill havia lluitat tant
i havia estimat-la en la vida.
Llegeixo.
Quan vaig sortir de la clínica de desintoxicació...
Perdó.
Vaig destornar l'odi.
És Xavier Gracet al Més324 en directe emocionant-se
mentre entrevistava l'escriptor i periodista Daniel Vázquez-Sallés.
Acaba de publicar l'assaig del Príncep i l'amor
on explica la vida del seu fill Marc,
que va morir 10 anys a causa d'una malaltia.
A diferència del que va dir Joan Laporta,
el president del Barça, fa unes setmanes quan es va emocionar,
que no penseu que m'emociono per debilitat...
Gracet, va passar una cosa molt natural
i que està bé normalitzar-ho i parlar-ne.
Tots ens pot passar en directe.
No, però, Roger,
els periodistes acostumem a tractar amb el fet inusual,
i no és usual, però...
No és usual que es mori un fill
abans que un pare.
En fi, una guerra, hi ha moltes morts,
parlem d'accidents sovint, parlem de desgràcies,
habitualment aquesta és una de les nostres funcions,
parlar d'allò que és irregular en el funcionament normal de la vida,
i, per tant, teòricament hem d'estar curats d'espants.
Lògicament, m'havia llegit el llibre,
me l'havia trobat i n'havíem parlat abans,
però les coses a vegades van com van.
Aquell dia havíem parlat del programa del Barça,
amb l'Enric Calpena, pensava en Manuel Vázquez Montalbán,
i el Barça...
Se barregen un seguit de coses, jo no havia parlat amb ell,
me l'havia trobat a la festa dels restauradors
del Gremi de Restauració de Barcelona, a la Paloma, un matí,
i vaig veure que, en fi, estava bé.
Tinc altres casos a la família i a l'equip del programa,
que havíem tingut desgràcies semblants,
i em pensava que no em podia passar,
però de sobte hi havia un moment que només tenia ganes
que acabessin perquè veia que allò, que s'acabés l'entrevista,
perquè anàvem abocats a aquest final
o aquest punt d'emoció
que potser...
No sé si entorpia el discurs del Dani,
que ell lògicament té més que superat,
i vaig veure que cauren les addiccions a les drogues, a l'alcohol,
i vaig pensar, Déu meu, quin dia...
Quina desgràcia!
Per sort està bé i, a més a més, aquest llibre també ho ha sortit.
I ara aquest matí l'he pogut veure i tenir unes ganes bojes
de fer-li una abraçada l'he pogut fer i estic més content.
Què t'ha dit ell? Perquè ell es va quedar en silenci, eh?
Sí, sí.
Perquè recordo, per exemple, i aquell moment en què,
el Canut i el Josep Lluís Núñez,
l'expresident del Barça, se li emociona,
i el Canut crec que el que fa és anar a publicitat,
però, clar, com que era el presentador,
el Dani no hi podia anar a publicitat.
A veure, m'ha passat també altres vegades.
Una vegada parlant de Modest Prats també em va venir un record,
se'm va trencar la veu, em va demanar el collàs,
una vegada que em van trucar també per parlar del seu amor.
I també afloren les emocions.
A l'altra banda, soc pendular, per tant,
també puc ser bé de plorar, lògicament, com tots, eh?
Penso que no som aliens ni a la rialla ni al plor.
És veritat que dius, home, ell és un espai on no tocaria.
Però, al fi, va tocar.
Tu que llegeixes tant, has deixit les calces al sol?
Home, i tant, la vam poder entrevistar.
Jo estic meravellat amb la Regina perquè té un...
que té un llibre que ha estat molt especial,
ha tingut aquest coratge de transformar les seves experiències
en un relat deliciós i divertidíssim.
Però, a més a més, fer que aquest llibre,
bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum...
hagi tingut una velocitat de creuer que no hagi abandonat mai
la presència als taulers de les llibreries,
perquè a vegades, diem, s'edita tant que quedem sepultats,
els volums dels llibres, que la novetat ho tapa tot, no?
Jo també fos, que exalta tant, que estem exaltats,
anem com agats dalt d'un tinell, anem sempre...
així com esbarats davant de la novetat.
I la gràcia de la Regina és que ha fet que aquest llibre
arribi a Sant Jordi amb una fortalesa.
Però què passa? Encara estem parlant de les calces al sol?
I sí, té aquesta gràcia.
Quant temps fa que vas marxar d'Opera Atlanta ara, Regina?
Doncs... 14 anys, o així. Déu-n'hi-do.
¿Vols plantejar que allò es podria transformar en un llibre?
No, ara diu no. Jo me'n vaig anar,
que estava perdudíssima, estava al pou,
d'allò de dir que tant podria fer infermeria com taxidèrmia,
o sigui, era... si el meu objectiu estava superborrós,
sé que allà vaig començar a escriure molt,
perquè era aquella època que no hi havia xarxes,
no hi havia manera de comunicar amb la immediatesa que tenim ara,
i en real d'aquells e-mails que jo enviava
a tots els meus amics i familiars,
es van començar a reenviar entre ells,
i quan vaig tornar alguna mica em va dir
per què no fas de tots aquests e-mails una novel·la?
És que esteu bojos, una novel·la, és com una muntanya impossible.
I van haver de passar molts anys en què jo m'havia d'organitzar
a nivell vital i laboral i de tot,
fins que vaig dir aquesta...
O sigui, em va perseguir tant la història com l'escriptura,
i el que m'estima tant i per mi m'ho passo tan bé
i he gaudit tant i he rigut tant escrivint-la,
és que no em pots fugir.
Perdona, ja que abans has esmentat de son pare,
son pare entra al carrer Fur i si no hi ha llibre de sa filla
els hi munten pollo que el carrer Fur aquell tanca.
És aquest? És ell.
El pots saludar?
L'assistent manager de la distribució del llibre.
Senyor Rodríguez, suposo.
Sí.
Què tal el llibre de la seva filla?
Bueno, increïble.
És una cosa que ni jo pensaria que tingués aquesta fluïesa
a escriure la meva nena.
Sabia que escrivia, escrivia bé,
els imatges que parla eren molt macos,
però aquest llibre realment el que no el llegeixi
és que no sap...
El que es perd.
Espera que li xugo la baba.
La nena s'ha fet gran.
És normal, sembla que només tinc jo fills,
amb el seu fill, amb allò que faci,
es trobarà sempre orgullós.
D'on creu que ve aquesta passió literària?
Bueno, suposo que poder allà no va tindre mòduls com ara
que hi ha WhatsApps i coses d'aquestes,
i allà, bé, poder per emplenar una mica el temps
o poder per la família que li va tocar,
doncs mira, va començar el xou.
Clar, tu el que passa és que te'n vas a fer d'Opera Atlanta,
i allà et trobes amb una família d'intelectuals,
cuidant uns nens que...
que parlaven de converses que els nens no tenen,
com per exemple... o llegien Nietzsche, no?
Legien Nietzsche,
quan s'avorrien agafaven llums d'encyclopèdia,
era com, què fas, tens deu anys,
vés-te'n, no sé, juga la pilota.
No hi havia gaires pilotes.
Jo vaig introduir una mica els esports i això,
però sí, sí, era l'antítesi del cliché Simpson
que la gent pot tenir dels americans,
i va ser com...
és com irònic que jo trobo l'amor
per l'àrea i la literatura
al sud, al deep south dels Estats Units,
al lloc de la vella Europa, no?
I sí, sí, aquella família que és real,
estem en contacte, el meu germà va venir després de mi
a fer els Ido Aper,
mai els hi podré fer justícia perquè
mai podré arribar a les capacitats intel·lectuals que tenen.
I explica'm la història de com és que envies unes calces
un dia a Matt Damon.
Perquè jo vaig rebre un missatge un dia de Regina Rodríguez
que em deia, Roger, t'he enviat les calces a la ràdio,
te les he portat, eh?
Ja ho he vist.
Explica'm la història d'aquest llibre a Matt Damon, també.
A veure, la cosa és que el Matt Damon
ara mateix a la seva cuina
té el llibre en català de les calces al sol,
unes calces d'una merceria de Gràcia,
talla gran,
se la pot posar qualsevol,
i dos capítols traduïts
i una carta que comença
Dear Matt.
Com arriba això, una història molt llarga, feta curta,
és que jo tinc una...
un petit projecte de Rutes Gastronòmiques a Barcelona,
els meus clients són tots americans,
jo faig el tur número 800,
i per primera vegada a la meva vida,
mira que jo he parlat d'aquesta novel·la
perquè és la meva història, l'he explicat moltes vegades,
però mai havia explicat com
hi ha una escena de la pel·lícula
a l'indomàbil Will Hunting,
que a posteriori la gent m'ha dit
que li ha recordat molt
aquell mític discurs a la vora del llac
del Robin Williams al Matt Damon.
I jo els explico com,
a mi el cine,
jo tinc un màster de guió de cine,
m'ha inspirat moltíssim,
aquesta novel·la és una pel·li,
i els explico com el Matt Damon
i aquest guió i aquest esperit de la pel·lícula,
i al final, de jo dir tot això,
em diu, el Matt Damon
és un dels meus millors amics.
Jo estava allà a la boqueria, moro absolutament,
i em diu, de fet,
si tu algun dia tens aquesta novel·la en anglès,
jo m'asseguro que ell la llegeixi.
I em diu que mentre el Matt Damon
estava escrivint, que va guanyar l'Òscar
per aquest guió,
aquest discurs que jo vaig mencionar,
ell estava allà en aquell bar de Boston amb ell.
I va ser com, això ha de ser el d'estiu,
i dius que són 800 tours.
I aleshores qui tradueix el llibre?
El llibre no està traduit a l'anglès encara, no?
Google Translator.
Google Translate, és una literatura total.
No, han de passar a l'editorial, clar.
Jo els hi dic i em diuen, tu estàs boja,
encara no havia sortit el llibre,
llavors quan comença,
primera edició, segona edició,
cinquena edició, sisena edició,
dic, bueno, podeu fer el favor de reduir els dos capítols.
Llavors ho van fer,
i jo vaig anar a Atlanta a veure la meva família el desembre,
i vaig enviar aquelles dues caixes a aquesta gent.
Llavors, quan aquest tio,
el Jeff, el client,
truca al Matt Damon i li diu,
li parla de mi.
Diu, és que he conegut aquesta noia de Barcelona,
i ella creu que que ens hàgim conegut d'aquesta manera
és el destí, és que aviam...
Serendipity total.
I llavors, el Matt Damon barra Jason Bourne barra
Will Hunting,
diu,
amb anglès va dir,
no one should fuck with destiny,
que vol dir, ningú hauria de jugar amb el destí,
envia'm la caixa.
Llavors, jo ho vaig llegir a les 3 i mitja de la nit,
no vaig poder dormir més,
aleshores els envien la caixa,
però el que passa que aquest home ara és un home bastant ocupat
promocionant la pel·li més famosa del planeta,
ara mateix, que es diu Air,
està allà en aquella cuina de Miami,
esperant ser oberta amb les calces al sol a dins,
però un dia s'obrirà i t'ho faré saber.
De quin color són?
Són com les del Roger que li porto aquí,
ara mateix, si les vols dir.
Algú d'aquí ha llegit les calces al sol?
El té previst ara comprar?
Seu pare.
I algunes amigues.
Espera, espera, ah, mira, Graset té per tu.
Espera, que vaig entrevistar allà.
T'ensenya les, t'ensenya les.
Tons blanques.
Bé, bé, les calces al sol ens han agradat molt.
Jo les recomano molt, les calces al sol.
Com et dius?
Soc l'Ejidit, soc amiga de la Regi.
Això no ho havies de dir.
Portant la claca, portant la claca.
Graset, què tens a la mà?
Les calces, però me les he de posar com un barret.
No, no, te les has de posar ben posades.
T'aniran bé, tot i la xocolata i els xurros
que t'has fotut per esmorzar.
Comença parlant del moment en què el Graset es va emocionar el 324
i hem acabat amb unes calces posades, Déu n'hi do.
Graset, per favor.
Se les està posant, eh?
No, no, l'alcalde de Puigceret a mi se les ha posat.
Posa-te-les.
Però ara no em presento a les eleccions a Puigcerdà.
Les guanyes, però vamos.
Graset, escolta'm, per què hem de comprar el teu llibre?
Heu de comprar el meu llibre perquè serà la decisió més sàvia
que heu fet d'aquest Sant Jordi.
No, fora conyes, perquè us donarà...
És un llibre que és una bona companyia.
El pots posar a la tauleta de nit
i dius, Graset, què m'expliques aquesta nit?
Doncs mira, t'explico...
No sé que Catalunya és un exèrcit d'atzabares,
perquè la flor de l'atzabara, no sé si saps,
només apareix cada 10 anys,
segons que em va dir el meu pare
i això està recollit aquí.
I tindreu un dia tari,
tindreu 10 anys de la vida que hem compartit tots plegats,
d'aquests 12 últims anys
del país comprimits en un sol,
en un sol any,
en l'estructura d'un sol any,
i tindreu pistes de play, bàsicament,
carxofes, escarola,
fideus, arròs,
però tindreu també molta reflexió
literària, filosòfica,
teatral,
coses que formen part de la meva vida
i també punts
que remarquen que som fràgils,
que som vulnerables
i que a vegades passa el que passa.
Dos minuts per arribar al matí.
Un fort aplaudiment per al Xavier Graset,
la pausa dels dies dietari de vivències plaents.
Ben fort, ben fort.
I per la Regina Rodríguez,
que ha estat a la presó.
Farem una petitíssima pausa,
però passarem per Girona amb el Roger Santaló
per comprovar com s'està vivint allà al Sant Jordi.
Roger, endavant.
Hola, bona, Roger.
Ara mateix som aquí al pati de la Casa Solterra
de la delegació de la Generalitat de Girona.
És un pati fenomenal
que ha acollit l'esmorzar literari
on han vingut bona part dels escriptors gironins
i de les comarques gironines
vinculats amb la literatura.
Per exemple, hem pogut veure l'articulista
Maria Funelleras o també les companyes
del programa Crims, Anna Ponsí
i Marta Freixanet
amb el seu llibre de Crims
sobre la noia de Portbou
o també d'altres més locals, com per exemple
Josep Torrent.
Així mateix també s'ha pogut veure Núria Esponellà,
Anna Carreres, etcètera, etcètera.
La veritat és que aquí ha estat un punt de trobada.
Tots, a mesura que s'han entrat,
s'han anat saludant.
Hi havia gent que feia temps que no es veia entre sí.
Per tant, ha estat una alegria.
Tenia aquesta diada de Sant Jordi com a excusa
per tornar a reunir el món de la literatura.
Fantàstic, Roger.
Pràcticament dos quarts d'onze del matí en directe
des de Passeig de Gràcia, Diputació amb Consell Llesent
i som aquí des de ben d'hora a ben d'hora
i serem fins ben tard, ben tard.
Petitíssima pausa i de seguida el suplement
Laura Fa, que ja la tinc aquí,
i Marta Pontnou.
Fantàstica. De seguida hi parlem i què hi ha després?
Música, no? Tenim Judit Neddermann d'aquí una estona?
Judit Neddermann després. Ara tornem.
Especial Sant Jordi del suplement
des del Passeig de Gràcia
amb Roger Escapa.
Torna el lliure de Gràcia
La maledicció
de Jordi Oriol i la companyia Indigest
lliure revisió del Macbeth de Shakespeare
que ve a ser una alegoria del poder de la paraula
i el deliri de la imaginació
del 24 d'abril al 7 de maig
compra ja ara les entrades
al web del Teatre Lliure
Tens casa amb Jardí O Piscina?
Transforma-la en Babressut.
Vols cobrir la piscina o busques una pèrgola bioclimàtica
on relaxar-te?
Babressut té la solució.
Visita'ns, estem a l'Avinguda de la Fama
a 7.9 de Cornellà, sortida 15 de la Ronda de Dalt.
Babressut,
dóna vida al teu exterior.
Anguàrdia
L'Anguàrdia amb Enric Calpena
ja ha arribat a l'episodi número 1.000
i per commemorar-ho enregistrem 5 episodis del programa
fora dels estudis de Catalunya Ràdio.
El dia 27 d'abril serem Arbúcies.
A les 11 del matí al Castell de Montseril
conversarem amb Antoni Virzilli i Jordi Tura
sobre el mateix castell
i sobre la saga dels Caberera.
Us convidem a acompanyar-nos.
Anguàrdia, cada setmana dos programes.
Dissabte en podcast
i diumenge a les 3 de la tarda a Catalunya Ràdio.
L'Anguàrdia, el 27 d'abril, Arbúcies.
Amb el suport d'Inedit Tours,
empresa de serveis culturals i divulgació històrica.
Avui anem a Valls.
El dissabte, el 27 d'abril,
i el dissabte, el 1 de juny de 1985 al matí,
dos homes atraquen un banc.
Únicament m'entregaré el ministre de l'Interior.
L'altre cadó ha demanat
que amb l'únic que parlaria
era amb el ministre de l'Interior,
senyor Barrio Nuevo.
Al despatx, al despatx hi ha moviment.
Havíem que en pocs minuts passaria alguna cosa.
Crims, de Carles Porta.
Últim capítol de la temporada.
A TV3, dilluns a la nit.
Cada nit a les 11, XXL.
Cada nit a les 11, XXL.
A veure, vaig a llegir les notícies.
El president de la Generalitat es reunirà aquesta tarda
amb els grups parlamentaris per informar...
XXL.
A XXL fem una anàlisi a fons de l'altra actualitat.
Clar, potser et refereixes a entrevistes,
polèmiques dels famosos, notícies que no han obert portades.
Clar, jo només vull dir que és un programa
que està molt ben fet.
XXL.
Això segur que sí.
Cada nit a les 11, XXL.
No sabeu la sort que tinc de presentar aquest programa.
Sou molt mal parlats, la meva eta us escolta
i per culpa vostra no para de dir crujeries.
I no que haurem rebut què?
El suplement de Catalunya Ràdio.
Et davant passeu.
Carme Ruscalleda.
Ja de ben petita m'agradava estar als fogons.
Somiava en ser una gran xef.
I em va somriure la fortuna,
la de poder comptar amb el millor metre en cuiners rebusters.
Però, i elles?
Elles sí que tenen mèrit, dia a dia.
1.000 professionals en una de sola.
Les infermeres.
Infermeres.
Amb Avacus, tot l'abril és Sant Jordi.
Avacus us ofereix aquest espai.
Tot és les flors, tot és les flors.
Avui, el suplement des del Passeig de Gràcia.
Tot és les flors, tot és les flors.
Tot és les flors, tot és les flors.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roser Escapa.
Mira la mora morena, la moraneta, que vol marxir.
Mira la mora morena, si amb ella ballo, que puc dormir.
Passen 4 minuts de dos quarts d'ons del matí en directe
des de Passeig de Gràcia.
Un fort aplaudiment per la Laura Fai i la Marta Pontnou.
Bona nit a totes dues, com esteu?
Estem a punt de plorar.
Estrelles del rock total aquí en públic.
Un dia així.
Els pecats de la xona i tot allò que la moraneta ens perdona
és un dels reglams d'aquest Sant Jordi,
un títol amb el qual ja podem comentar diverses coses.
Primer, com esteu?
És el que dèiem, estem tan emocionades,
que no ens ho acabem ni de creure,
pujàvem amunt veient tota la gent.
Aquest Sant Jordi, que és de veritat.
Quan feia que no vivíem a un Sant Jordi de veritat.
3 anys.
Sense pluja, bon temps...
No és que la gent s'ha tirat al carrer i nosaltres viurem
des de l'altra banda.
Jo soc poc de plorar, però quasi.
Jo aconseguiré que avui plori.
Avui aconseguiré que t'emocionis.
Com us vau conèixer, vosaltres dues?
Ens va presentar una amiga en Comú, la Núria Coll,
que també té llibre avui.
Soy Como Como.
Ets el que menges.
Ens va presentar un dia dient que no ens caurem bé d'entrada.
No?
Estàvem en moments vitals diferents.
Ella estava casada, jo soltera...
Però després vam...
I què ha canviat?
La vida és un infern per les dues.
Estem casades, els fills...
I ja compartim el drama.
I ella treballa molt.
Fa anys que us vau conèixer.
Deu fer 25 anys.
Sí, molts anys.
No és la unió de recent per fer aquesta publicació.
El que passa és que els últims anys la vida de titiliteres
també ens ha portat a coincidir,
a poder fer una feina així, estones, com ha sigut aquest llibre,
perquè cadascuna té les seves feines.
Jo ens acabavaig a Madrid, vaig a Catalunya Ràdio,
vaig al periòdico i tot plegat,
i ella va a buscar roba.
Comprar roba abans...
Ens acabem trobant en espais una mica estranys per escriure.
De fet, al llibre hi ha un capítol dedicat a Sant Jordi.
Sí, perquè per nosaltres és que és la festa catalana.
És el dia que sortim tots.
Era un dia que volíem reivindicar,
i que també estic sentint molta gent que ja n'hi ha prou,
potser que no traiem tantes coses.
Que si el pa de Sant Jordi, doncs sí, traiem-ho tot,
perquè després no ens acabem de creure les nostres festes,
i al capítol diem...
Veig que no vinc un dia a Madrid a prendre'ns-ho.
Ragem una mica, perquè ens agrada veure la gent
que penja aquelles fotos a Instagram...
Amb una rosa.
Et diria que sí, mil i una vegades...
I és com, noia, vigila el punyal que portes a l'esquena.
Us demanaré un parèntesi.
Ai, ha arribat. Calla, amb peus.
Aquest any que en celebrem 40,
vull saludar en Toni Bassas, bon dia.
Hola, Roger, què tal? Bon dia.
Bon dia, són les 8. Com estàs, Antoni?
Ara, dos quarts d'11 i 6 minuts.
Bé, molt bé, celebrant el dia de Sant Jordi a Mangrasset.
Ja fa uns quants anys que vas publicar el Bon Dia,
un dels grans reclams d'aquell Sant Jordi,
on recollies tota la teva experiència pilotant aquest micròfon
durant, crec que van ser 13 temporades o 14?
14. 14? Me'n deixava una.
Que no te la desconti que et llevaves molt d'hores.
Es podien comptar els dies minut a minut, sí.
Escolta'm, clar, fem 40 anys, aquest estiu, d'aquí un parell de mesos,
fem 40 anys, dels quals tu em vas passar una bona part, no?
I estem preparant també un documental,
un reportatge que es veurà a TV3.
I crec que l'altre dia, precisament amb el Grasset
vau estar enregistrant alguna cosa, no?
El canal Sagarra Garrigues i el pantà de l'Albajès
gravant un especial que se metrà a TV3 la nit del 20 de juny,
que és quan Catalunya Ràdio farà 40 anys.
I esclar, quan et poses a recordar, a part de les batalletes,
el que surt també és el que ha significat aquesta emissora
en la vida del país, no?
De la seva presència institucional, el fet que Catalunya
tingués una emissora que expliqués el món en català als catalans.
I després, la idea que teníem, per fi, entre mans,
un element que ens permetia trencaments formals
amb la ràdio que s'havia fet fins aleshores.
Penso amb el Lloro, el Moro, el Mico i el Senyor de Porto Rico,
del Vendrell, del Monzó i del Bernils, el mateix Mikimoto,
quan vam començar a fer humor als matins amb l'APM,
les transmissions d'en Puyol,
tot allò, la batuta amb en Josep Cuní, com a cap de programes,
i tot el que va venir a continuació.
Això va ser una autèntica revolució radiofònica, sí.
Ho trobes a faltar?
Sí, no, és a dir, em trobo a faltar a veure-me dos quarts de cinc,
no, francament, o sigui, la vida és molt millor si et lleves més tard.
La possibilitat de fer un programa diari,
estar en contacte amb la gent al matí,
jo crec que era el millor que pot fer un periodista.
Què ha regalat aquest Sant Jordi, Antoni?
Doncs estic a punt de regalar la rosa, i de llibres...
Mira, el de la Regina, que crec que l'heu entrevistat ara,
que l'heu entrevistat ara fa una estona,
l'en guerra de l'Enric Calpena,
el mag del crèmbling, del Giuliano da Empoli,
el Contra el món, del Pere Antoni Pons,
que em sembla una novel·la extraordinària, també,
sobre la Mallorca, que ens estem perdent entre tots.
En fi, no, no, hi ha moltes coses, sí.
Salut i ràdio, Antoni,
i l'enhorabona per la part que et toca d'aquests 40 anys.
Igualment per tu, Roger. Un abraçada.
A veure, Laura, fa, Laura, fa.
Un llibre feminista, perquè ens ha passat per davant el senyor,
i dic, mira, un llibre feminista...
Ens ha ocupat l'espai un senyor.
Diu que no en sent, que compris els pecats de la xona.
Que és el nostre, un llibre divertit.
Mira, la Núria Coll va treballar amb ell.
És veritat, la Núria Coll va anar amb l'Antoni Bassas.
I nosaltres pendent quan va començar amb l'Antoni Bassas,
la Núria Coll, perquè compartim les il·lusions, les amigues,
que en parlem al llibre, també, que les amigues.
Vam comptar aquell dia, 17.
17 grups de WhatsApp, déu-n'hi-do.
En tinc, però és que ara fliparàs.
Que vas tenir l'altre dia la Lorena Vázquez.
Sí, correcte.
Amb ella en comparteixo 52.
Guau.
Flipa, eh?
I sembla impossible, però és que van sortint grups...
Ara ja en tenim una altra, Sant Jordi 2023, amb la Pont 9,
la Puyuelo, que la tenim aquí, la nostra editora,
que ens aguanta com si fóssim dives i ens acompanya a tot arreu
amb el nostre llibre sota el braç avui, per compartir-ho amb tothom.
Com va ser la devoció per la Moraneta?
Bueno, a mi em ve de família.
És un... no com a religiositat,
sinó perquè el meu pare escalava a Montserrat,
i als anys 70 hi havia aquest moviment de cau,
d'excursionisme, d'escalada...
I llavors sempre de petits ens hi havia portat per ensenyar-los,
allà on...
les muntanyes que havia escalat i tot, als anys 70,
amb aquelles cordes que hi havia i aquella mena de roba,
no com el que ara hi ha.
I pujàvem i llavors, per mi,
té un significat de família, és una cosa molt màgica,
també és un lloc on anem a respirar.
És un símbol català més enllà del tema religiós
que nosaltres, com pots comprovar el llibre,
ens ho passem bastant pel txona.
Una mica agnòstiques en general.
El que passa, Laura, que crec que tu tens claustrofòbia,
i a l'hora de pujar amb el funicular, no sé com tu...
No agafes l'aeri, no?
No, no.
És una cosa amb el cremallera, no?
Amb el cremallera, sí, és que aquesta setmana ella volia pujar,
i jo li he dit que a mi no m'esperi,
perquè jo en aquests ous vaig veure més una notícia
de no sé quin país,
que es van quedar 6 hores tancats en un ou d'aquests
mentre estaven esquiant, i vaig dir a mi...
Però és molt gran, el del funicular, és bastant gran.
I és espectacular pujar i veure el paisatge.
I que si passa alguna cosa,
és molt gran,
però la gent que ens ve a veure li està agradant.
I ja soc a dalt, també.
Heu demanat miracles a Montserrat?
Hem demanat miracles.
Hem demanat ser entre les 3 més venudes,
perquè per demanar que no quedi ens hem de creure.
Les coses d'amor costa més que la Moreneta ens faci cas.
Però jo espero que, perquè hem tingut aquests disgustos,
hem anat a demanar-li coses que no ens han fet cas,
però esperem que amb el llibre de moment ens acompanyi.
I per demanar-lo a les 3 més venudes, les 3, eh?
Hem dit les 3, però va arribar el Salamartín
i hem fet una frenada en sec, perquè la mare...
Però anàvem bé.
Ens faríem un tatuatge de la Moreneta.
El farem igual, jo crec.
Tu també el vols?
No, jo no.
Vols venir?
No.
Vull saber què en pensen els vostres marits del llibre.
Doncs mira, el meu no l'ha llegit.
No l'ha llegit?
Però com pot ser això?
Mira, perquè es va posar a la dedicatòria,
per posar-lo, perquè com que allà hi ha ficció,
no ficció vida nostra, vida de les seves amigues...
Però també deu haver-hi molta vida vostra real, no?
Bueno, jo crec que deu dir, mira,
tot això que m'està al viu de petit.
Mira, el meu porta la meitat i ja se li ha fet una bola
i ha parat una miqueta, ja seguirà.
Però sí que és veritat que parlem molt d'infidelitats,
de sentiments molt profunds d'amor...
A on?
Perquè al llibre en parleu molt.
Amb ell també en parleu molt o no?
Sí, i li explico l'estafaneria.
Bueno, també jo em dedico a això.
Totes les estafaneries que passen d'infidelitats li explico.
Però al llibre parlem molt.
I clar, tu llegeixes, també hem trobat un truc superfàcil.
Quan hi ha alguna cosa de... Això que diu el llibre, la pot nou.
Mira, tot el que són sogres, raja de les sogres o és qui la fa?
No, però que no, que la meva sogra, pobra, que és encantadora,
sempre m'ho diu, que és una manera...
A veure, els que escriu en llibre sobre assassins en sèrie,
entenc que no han matat mai.
I en un llibre com el nostre, hi ha molta part de ficció...
que li ha passat a altres amigues.
I després hi ha un altre concepte que exploteu al màxim,
que és la maternitat, no?
I de com el món us fa sentir males mares.
Sempre, sempre.
El que facis seràs mala mare.
Si tu vas cada dia portar les teves criatures a l'escola,
ets una mala treballadora,
perquè, clar, no vas a les vuit del dematí i cinc a l'oficina fitxar.
En canvi, si tu sempre treballes i no pots anar mai a l'escola,
ets mala mare perquè no estàs per les teves criatures.
Traballes a Madrid, com ho fas amb els nens?
Com t'ho fas? Com t'ho fas?
Home, doncs tenen un pare, no?
I passo una nit a fora o dues o el que sigui.
I tinc amics que es dediquen a altres professions
que mai els hem preguntat.
I a mi fa 11 anys que estic anant a Madrid.
I sempre, com ho fas amb els nens?
I, per l'amor de Déu, clar, mala mare,
perquè, a més, amb aquesta feina que tinc,
amb horaris raros, no puc anar a algunes reunions i tal,
però és que les criatures estan encantades, estupendos,
avui vindran a pendular per aquí i a buscar-nos,
i orgullosíssims, clar.
És que, de veritat, la maternitat és una càrrega,
una llosa que hem de començar a treure'ns una mica del damunt, no?
Jo he debutat recentment en tot l'univers de grups de WhatsApp
en el meu cas de la llar d'infants.
Espera't, espera't.
El pitjor no ha arribat. No?
Espera't, perquè, clar, després...
De moment, la cosa està molt civilitzada.
No sé quin dia, el de les colònies,
el regal per l'aniversari...
O sigui, tu no saps que, passant-te'ls, has de repartir bé.
A la tria, sigues intel·ligent.
No triïs, depèn de quin grup.
Això és molt important, qui et menges en el grup de WhatsApp.
O sigui, això us ho dividiu amb la parella, eh?
Uns estan extraescolars i uns estan a l'aniversari.
Jo, el de la classe, treu-te'l del damunt, si pots.
Sí, és el pitjor.
I sobre extraescolars, diu que la gestió emocional per les relacions,
són activitats extraescolars que l'educació infantil
s'hauria de començar a plantejar més enllà del bàsquet,
del futbol o dels escacs.
Mira, si a nosaltres ens haguessin ensenyat la gestió emocional,
ens hauríem d'estalviar molts disgustos.
Si ens haguessin ensenyat a estalviar una mica,
o a gestionar el tema d'autònomes a P3 o P4,
no tindríem aquests taps que fem amb l'Iva d'autònomes.
Per tant, falta educació infantil,
unes matèries que us posem al llibre.
I a més a més, sí que és veritat que nosaltres a la vida
hem hagut d'anar aprenent unes coses
que no estàvem pensades per nosaltres com a dones.
Per tant, ara que hi ha aquesta diversitat,
eduquem les criatures una mica com toca, no?
Estimat públic, penseu preguntes per la Laura Fai, la Marta Pont Nou,
que ara baixaré i els hi traslladarem algunes inquietuds vostres.
Avui veig que hi ha gent que fa les preguntes.
Hi ha unes vantages amb art.
D'acord, ja les faig jo, les preguntes,
però d'aquí una estona en fem alguna.
És un llibre principalment d'humor, de feminisme, amb humor,
i per passar l'estona...
Saps en aquest món que tot són rils i TikTok que vols anar ràpid?
És un llibre ràpid i que riureu, de veritat.
I després compareu les festes i les tardes de diumenge.
Les tardes de diumenge diuen que no teniu res a veure
amb les que hi ha a Barcelona i amb les que hi ha a Madrid.
Per què? Tu ho saps, això, per favor?
Sí, però vinc que m'ho expliquis tu.
No, perquè a Madrid tu vas i ells diumenge
i ja estan, que si a la latina, al migdia,
que si després en Palma anem fent tapes amb un llavall,
que si una canyeta, que si tal.
Aquí a Catalunya, 6 de la tarda,
avui no perquè és Sant Jordi i ningú estarà a casa,
però de normal la gent està tancada a casa.
I els catalans anem a fer el vermut, com a molt,
però a dinar a casa.
La gent ja preparant el tàper per l'endemà,
com si tinguéssim una feinada el dilluns,
i si no arribes abans de les 7 a casa,
ja estàs trencant el cap català.
I que ens doni la llum, que compartim amb els amics,
perquè a casa l'únic que fas és esbatossar-te amb els nens
i amb la parella, que et doni l'aire a ells.
Que preparar la motxilla de l'endemà
està sobrevalorat perquè nosaltres tenim unes capacitats
per fer-ho a les vuit menys cinc d'una rebolada.
I que la bata pot anar sense planxar.
Exacte, i que pot anar dos dies sense bata i no passa res.
Que a vegades et flageles de no li he posat pitet,
no li he posat la bata, el llençolet, és igual.
I que no li ha posat el llençolet.
És que ells ja s'ho creuen tot.
Però vosaltres, avui, us heu posat estupendes de la vida.
És que avui, si no sortíem així, tu vas una mica a pingü.
Saps què passa?
Jo em vesteixo, els caps de setmana em vesteixo
a quarts de cinc del matí.
Sí, però saps què has de fer?
Deixar-te-ho preparat la nit abans.
Però avui una americaneta...
Té una criatura petita.
Està a l'infern.
Està a l'infern abocat. Com ho portes?
No, jo no. El crio.
Això són tres anys així.
Després ja no pateixis, se'n surt.
I després pots escriure un llibre millor.
I amb molta alegria.
Et volia comentar, Marta, perquè he detectat recentment
certs canvis de vestiment al govern de la Generalitat.
Especialment amb tots els membres d'Esquerra Republicana.
No només els que estan a govern.
I bona part de culpa d'això en té la Marta Pontnouge,
que és l'assessora d'imatge d'Esquerra.
Per exemple,
em té fascinat el conseller Juli Fernández.
Perquè és la meva pubilla major.
És la que em fa més cas.
El veig, a més, se va de llengu,
amb camisa, armilla,
americana,
texà o pantaló.
I després l'he vist alguna vegada amb màrtins de colors.
Això és la moda.
Adaptar-se a cadascú al seu estil,
i al seu ofici,
i al seu càrrec.
I posar-hi el teu toc personal.
Ell sempre havia anat amb màrtins abans,
perquè ara com a conseller no hi pot anar.
Però, per exemple, Quim Nadal?
És una mica freestyle.
Quina mena de cas pot fer Quim Nadal a Marta Pontnou?
En aquest cas no li he detectat un canvi de vestiment.
Perquè és una persona que ja ve de la seva tradició política,
porta molts anys,
i són persones que els costa més entrar
amb els nous assessoraments,
amb les noves idees de partit.
De partit, llavors, bueno,
és una mica ja que faci una mica el que vulgui.
Però la gent que està disposada que l'ajudi a millorar,
perquè tothom pot millorar,
jo ho faig a gust.
El més presumit qui és dels assessores?
Jo crec que president, Torrent...
Jo en tinc tres.
President, Aragonès...
És presumit?
Sí.
Roger Torrent?
Jo em fixo a l'exemple amb els mitjons,
que cuidava molt tota aquesta zona.
El Torrent ve amb bona perxa.
Tothom té bona perxa.
Us agrada?
Tothom té bona perxa.
Tosifiquem els homes que es poden cosificar,
i el Torrent es pot cosificar molt,
perquè tu el veus aparèixer i dius,
mare, d'on ha sortit aquest senyor?
Que ens arregli Catalunya i ens arregli la vida.
Mare meva, us queis problemes.
Qui més?
Jo.
Tu també.
Jo he començat amb el president,
perquè va preguntar a ell per homes.
Consellera Vilagrà,
Consellera Sarret...
Jo estic molt contenta de tots,
que tothom es vol treure a partit,
perquè al final la roba comunica
i ho tenen molt conscienciat,
i a més a més em deixen jugar moltes coses.
Laura, com ha estat algunes vegades
que hem compartit d'antena,
la poca capacitat que tenim els mitjans catalans
per generar un estar sistem català.
Si hi hagués algun estar sistem català allò d'aquest país,
és Joel Joan, segurament.
Home, per favor, que passi.
L'altre dia ens vam fer el joc de...
És com el Quico Rivera de Catalunya, potser, una mica.
Bueno, una mica menys...
No li diguis això al pobre Joel Joan.
Un fort aplaudiment per Joel Joan, sisplau.
El podem cosificar, també, amb aquests braços.
Aquest sí que té bona perça.
El podem cosificar molt.
No tan bona com tu, punyetero.
Tinc 20 anys menys que tu, Joel.
20 anys? Podria ser un meu filla.
Segurament.
Vols que t'apadrini?
No cal, vaig sobrat de padrins.
Vas sobrat de padrins? I pare, entens?
Pare, sí, en tinc, i fill, també.
No, perquè si no, que hi estic jo.
Una trucada, una plorada a l'ombro...
El que faci falta.
A veure, vinga, va.
Aquest senyor té una vida viscuda llarga, eh?
Home, no, nosaltres també.
Tornes insistint que soc vell, gràcies.
És molt maco, no s'escapa, eh?
Sí, tinc una edat, què passa?
Tinc la mort més a prop, i què?
No em fa por? Bueno, una mica.
Sí que és veritat que seria com un Mario Casas,
d'aquest que ha anat canviant de parelles i tal,
i si aquí a Catalunya l'haguéssim tractat,
haguéssim perseguit, sí que has anat canviant, no?
Però no gaire, no gaire, no gaire.
Mario Casas?
Bueno, fill, que home, amb aquells braços...
És clar, pit cony, digues.
Comparat amb uns braços...
Harrison Ford, Harrison Ford.
És avorridíssim, va posar la nòvia al container un dia.
Si vols això, fem això, jo què sé.
No, però aquesta és la nòvia, aquesta és la nòvia.
Kiko Rivera, jo crec que també fa molt per tu
amb les festes que es munta i tot plegat.
La Olivera.
Kiko Rivera, hòstia, el Kiko Rivera té molt més nivell que jo.
Què més voldria jo, que no li arribo ni...
Estem allà, estem allà, tu. Estem allà.
De seguida parlarem de curatge amb Joel Joan,
perquè Joel Joan aquest Sant Jordi també és protagonista.
Acaba de publicar un còmic.
De seguida ens explicarà què va.
I anirem tancant, també,
paradeta amb la Laura Fa i la Marta Pontnou.
Quina jornada us espera, avui, a totes dues?
Doncs tenim cinc.
Anem a Canaletes a partir de les dotze
i estarem a Passeig de Gràcia.
De cinc... És per mi?
Sí, sí, sí. Estic començant a regalar roses.
Perquè veig que aquí...
Ho tenim penjat als contes d'Instagram.
I de quatre a sis estarem amunt de Passeig de Gràcia.
Tocant entre Rosselló i Provença.
Entre Rosselló i Provença.
Estarem allà amb els pecats de la Txona
i signant per tothom.
Fa molta il·lusió. Tu tens llibre? Tens algun llibre, tu?
Per publicar, no. Sí.
No, no, per publicar, no.
He començat a regalar llibres, ja.
El tanto. El tanto.
Feu el tema delicatòria personalitzada?
Sí, sí. Totes dues, eh?
Sí, sí. Signem totes dues.
Preguntem i amb alguna pista que ens donen...
Sí, ens fa molta gràcia quan...
Quina sogra més guai!
I de les cunyades bastant, el llibre.
Ho dediquem, ho dediquem.
Anna Obregón, quin llibre li regalaries, Laura?
Mira, Anna Obregón, algun d'autoajudes
i alguna cosa que la torni a lloc.
Queda una mica egoista,
però espero que el seu llibre no es vengui gaire,
perquè a sobre ha fet publicitat.
Ah, sí? Té llibre? Ha tret llibre, sí.
Bueno, amb l'amor del fill.
Que l'ha escrit dos capítols, no?
Que el fill representa que va escriure 20 pàgines
i ha convertit aquest llibre
en una llibertat definitiva.
I jo crec que necessitaria...
Necessita bastant d'ajudes i és una llàstima.
Deu ser el primer Sant Jordi de Piqué i Claratzia, no?
Ai, és veritat.
Tu creus que vindran a buscar el meu llibre?
No ho crec.
Imagina't.
És que moro d'emoció, per favor.
Quin llibre li regalarà? És veritat.
Mare meva, perquè aquests faran rosa i llibre,
no crec que hi hagi cap cosa...
I la que deu haver hagut de celebrar Sant Jordi
deu ser Shakira, que continua a Miami, no?
Ha marxat a Miami,
jo crec que s'ha emportat el llibre del Carles Porta directament.
Pecats capitals.
Tot el que sigui assassinat, el portaran no per res,
però el tindrà ja per si de cas.
Ha marxat però ha de tornar.
Pensa que deu molts calés a Isenda.
I jo crec que aquest any
la tornarem a tenir per Catalunya.
Marta Pontnou i Laura Fa.
Moltes gràcies, molta sort.
A tu.
5 minuts per arribar a les 11 del matí.
Farem una pausa, ens actualitzarem amb la Neus Bonet
i de seguida el suplement,
Joel Joan i Judit Neddermann, que la tenim a les proves de so.
Fins ara.
El suplement, amb Roger Escapa.
Des de l'11 Catalunya,
et desitgem una bona diada de Sant Jordi.
Si vols regalar amor, cultura i solidaritat,
apròpat el teu venedor o venedora de l'11.
Molta sort i fal·lis dia de Sant Jordi.
A tots els que jugueu a l'11, ben jugat.
Jugues responsablement i només si ets major d'edat.
Atenció, famílies!
Veniu a gaudir del millor teatre,
circ, titelles, clown, màgia amb la canalla.
El Fit Camp, festival infantil i juvenil d'arts escèniques.
Fa 10 anys us celebrem amb una gran festa.
Divendres 28 i dissabte 29 d'abril a Montmeló.
Podreu triar entre una trentena de funcions.
Consulteu tota la programació i la venda d'entrades
a 3x2.fitcamp.cat, amb K.
El 28 de maig vinent se celebren
les eleccions locals i autonòmiques.
Si aquell dia estàs lluny del teu poble,
de la teva terra, de la teva ciutat
o alguna cosa t'impideix anar a votar,
ho pots fer per correu.
Sol·licita la documentació necessària
fins al 18 de maig a qualsevol oficina de correus.
La rebràs de manera gratuïta al teu domicili.
28 de maig, eleccions locals i autonòmiques.
Per correu, el teu vot
té tot el seu valor.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
De la música, dels zombis i de la truita de patates.
De l'os panda, dels enamorats
i de les nous espacials.
Dels números de l'arquitectura
i de les papallones africanes.
Cada dia és el dia d'alguna cosa.
El dia del llibre és el dia de tot.
23 d'abril, Sant Jordi, dia del llibre i la rosa.
El cort inglès 10% de descompte
en tots els nostres llibres.
El cort inglès.
No penso tornar a veure mai més.
Expliqueu-me quan decidiu deixar de veure.
A mi m'ha costat la vida, jo no sé si vosaltres dos.
Flora Saura, altres cares conegudes
i gent corrent,
i la seva lluita contra l'alcoholisme.
L'alcohòlic no és només el borratxo.
L'alcohòlic s'assembla més a tu del que et penses.
No penso tornar a veure mai més.
Sense ficció.
A TV3, dimarts a la nit.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya.
Catalunya Ràdio.
Gaudeix del cinema amb el Barcelona Film Fest,
el festival de les adaptacions literàries
i dels films basats en fets històrics.
Una edició que comptarà amb la visita de Susan Sarandon,
Bim Benders, Omar Shahi,
Francois Ozone i Emma Soares, entre d'altres.
Del 20 al 28 d'abril,
al Cinemes Verdi de Barcelona.
Més informació a bcnfilmfest.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
El 29 d'abril, a l'Auditori,
la banda municipal de Barcelona i la Cubana
ens porten de viatge a l'Amèrica Llatina
amb l'escenari de l'editori.
El 29 d'abril, a l'Auditori,
la banda municipal de Barcelona
amb l'espectacle Mambo.
Tango, salsa, xa-xa-xà i mambo
en aquesta proposta per tota la família
plena de ritmes i colors.
Més informació a auditori.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Com som?
Els que ens llevem ben d'hora, ben d'hora.
Bona nit, bon dia, som-hi.
I els que traiem ferro a la vida.
Nosaltres som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Com som els que som de tardes?
El moment de començar la tratúria.
Els que no estem mai fora de joc.
Tot costa.
I els que ens empotem de tot?
Com som els rebels de la casa?
Juliana, bona nit.
I els que t'acompanyen allà on vagis.
Bon dia, són les 7 i així són el suplement de Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio som així.
Som entre el públic jove.
Som la més femenina.
Som el referent digital i líders en podcast.
531.000 ulls.
Gràcies.
A Catalunya Ràdio som així.
Gràcies a tu.
Tot a punt per fer-te sentir com a casa.
Benvinguda, benvingut.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.
Catalunya Ràdio.
Fins aquí el programa d'avui.