Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
A Bruges, cap a.
Sant Jordi, probablement un dels millors dies de l'any.
Avui, un suplement especial des de l'epicentre d'aquesta festa,
el Passeig de Gràcia de Barcelona,
entre Diputació i Consell de Cent,
fent ràdio des d'una meravellosa rulot
que estrenem en aquesta data tan assenyalada.
Som en ple carrer i mica en mica.
Tot agafa color d'una jornada marcada pels dibres, per les roses,
i que tenim ganes de compartir amb els uients i els protagonistes
de la jornada un suplement
on aniran desfilant grans noms d'aquest Sant Jordi.
Xavier Bosch, Txell Feixes, Mario Serra, Marta Urriols,
Jair Domínguez, Carles Porta, Xavier Salai Martín,
Laura Fa, Marta Pontnou, Xavier Gracet, Regina Rodríguez,
Francesc Soler, Gaspar Nández, Joel Joan, Miqui Núñez,
si us deixeu caure en algun moment pel centre de Barcelona,
passeu a saludar-nos,
i segur que us topeu també amb algun d'aquests personatges,
en un programa que anirem, evidentment, amb molta música.
I quan surti el sol tu ja hauràs marxat
M'has deixat el cor en congit i en bruixat
Avui, el suplement actuacions en directe d'aquests que sentim,
l'Alba, però també de Judit Neddermann.
Rosa, rosa, rosa, rosa, rosa, rosa, rosa...
Ens visitarà Àngels Gonyalons amb l'alegria que passa.
La vida et passa pel davant
Però igual que passa ja s'escapa
Que no t'allarguis fort les mans
I un duet amb una agenda d'allò més atapeïda,
perquè aquesta tarda actuarà a la mitja part del Camp Nou,
entre el Barça i l'Atlètic de Madrid.
Avui, el suplement també els Tietz.
No ho puc evitar
Ja no sé com fer-ho
M'arriba a tardar les mans
Un cop t'hi véns al zero...
A les 12 en directe farem Dominical.
Tenim unes quantes roses que regalarem
als uients més matiners que ens visiteu.
Avui, programació especial de Catalunya Ràdio,
des d'ara mateix i fins al migdia, amb aquest especial suplement.
Després també amb la Paula Molés i el David Guzmán.
Aquesta tarda ben especial, també,
comandada per l'Elisenda Carod.
Avui és un dia per deixar-se sorprendre pels llibres,
per les roses, per un amor nou que comença,
per un que fa anys que dura i que convé regar més sovint,
o per un que toca reescriure.
Bon Sant Jordi a tothom, som el suplement,
i tenim esperit de cap de setmana.
En directe des del Passeig de Gràcia,
especial Sant Jordi del suplement.
Amb Roger Escapa.
Atenció a l'alineació de primera hora de la Txell Feixes,
que acaba de publicar Al·líades,
una revolució de nenes al camp de refugiats de Txetila.
Bon dia, Benora Txell. Bon dia.
Com estàs? Doncs feliç d'estar amb aquesta rulot, no?
No sé, aquest mòbil tan moderne que ens han posat a casa.
Catalunya Ràdio se'ls gasta per Sant Jordi.
Està bé, i se'ls gasta quan toca.
Com estàs? Doncs nerviosa.
Però ja no debutes, aquest any, tu?
Jo vaig debutar en plena pandèmia.
Quan vaig firmar els llibres,
al cap d'uns dies van tancar tots a casa,
també les dones valentes,
i és el primer Sant Jordi, Sant Jordi, de veritat.
Has estat de bolos, ja, aquestes setmanes,
perquè m'han dit que, més enllà de les presentacions,
també has omplert teatres, a Igualad, aquesta setmana,
i que l'acollida és sensacional, no?
D'alguna manera és la continuació, no?,
de les dones valentes, aquest Al·líades.
Sí, bé, és un pas més endavant, jo crec,
perquè si Al·líades...
Si dones valentes era allò, un recull de cròniques,
periodístiques, posent més assaig
d'herocitats individuals,
Al·líades, jo he intentat fer un pas més,
fer un llibre com a tal, amb un principi nuus,
desenllaç d'una història concreta que em va frapar
a només Trepitja Orient Mitjà,
com a corresponsal a Beirut,
i estic molt, molt contenta del feedback que estem tenint.
Primer eren dones valentes, i ara serien nenes valentes,
però en un context, doncs, molt fosc,
que és al Camp de Xatila, però a la vegada molt lluminós.
Xavier Ivols, bon dia. Què tal, Roger?
Com estàs? Molt content.
32 de març, tu ja saps de què va, això, eh, Xavier?
El llibre sí, me'l sé bastant.
I Sant Jordi també, perquè crec que acumules
fins a quatre edicions que ets el més venut.
Sí, bé, sí, però hi ha molts desmés edicions
sense ser-ho més venut, tant se val, això, no?
Però això deu ser una pressió afegida, per avui, no?
Potser, Xavier, o no?
No, no, pressió no.
Pressió en tenen els cirugians a l'hora d'operar,
pressió en tindre l'Evandoski, xutar el penal aquesta tarda,
pressió... Nosaltres tenim il·lusió
per veure els lectors de prop,
dedicar-los un minut, un minut i mig
al temps que puguem.
Alguns ja s'han llegit la novel·la, et donen el seu feedback,
d'altres el volen regalar la persona que estimen,
et demanen una dedicatòria més o menys concreta,
i vas fent, i endavant.
Tu ets un escriptor molt prolífic.
Ara quants anys feia
que no celebraves un Sant Jordi llom novetat literària?
Dos. Dos, sí, sí.
Més o menys el que acostumo a fer,
fa un any i mig, i l'altre mig any
està de promoció de gira i pensant la següent novel·la.
D'alguna manera,
com els grups de música en ple pujau,
que cada dos anys els demanen un 19,
a tu també et deu passar una mica això aquests últims anys, no?
La veritat és que estic molt agraït,
molts lectors i lectores molt fidels,
que ja passa això.
Jo també esperava, quan era més jove,
que sortís el llibre del Quim Monzó cada dos anys,
o la pel·lícula de Woody Allen cada any i tot plegat,
i això, per sort, m'està passant.
Crec que el truc és que agradi l'última novel·la que has fet,
i guanyes la confiança a cada llibre.
Si l'últim ha agradat, et compren el següent.
A l'any que n'hi hagi un que fem figa,
doncs aquí potser es trencarà la màgia.
Tant de bo que no.
De seguida entrarem una mica més en el contingut d'aquest 32 de març.
Marta Oriols, bon dia i bona hora.
Molt bon dia. Benvinguda, com estàs?
Molt bé. Tu també saps de què baixa, ja, eh?
Sí, no tant com el Xavier, però em sembla que és el tercer,
és que ara ho pensava, i sí, sí, és el tercer.
La possibilitat de dir-ne a casa,
l'altre dia estava passejant per Sabadell,
i vaig entrar a la llar del llibre,
i et vaig veure signant,
no et vaig atabalar perquè vaig veure que tenies molta cua...
No et vaig veure. Veus?
Però perquè jo hi vaig anar a comprar,
vaig dir que el dia de Sant Jordi no podria haver-hi un programa,
i vaig anar a comprar i ja em vaig avançar.
El Sant Jordi ja fa uns quants anys, que dura molts dies.
I tant, i tant. Jo crec que també és el bonic, no?
Que tota la setmana hi hagi aquesta energia
de llibres pel carrer i de lectures i recomanacions
és el que és més bonic, sí.
Deixa'm preguntar-te si el llibre que avui presentes,
la possibilitat de dir-ne a casa,
veu una mica de la història de persones com la Txell Feixas?
No, no, no.
Jo no soc una actora gairebé del llibre, no?
Perquè jo la vaig contactar per documentar-me
sobre la història, per poder dibuixar bé el personatge, no?
I la veritat és que sense tota la informació
que em va donar ella i tota l'ajuda
de com treballa una corresponsal a l'Orient Mitjà,
com es mou, però sobretot,
fins i tot de sentiments, no?, del que és estar fora,
lluny de la teva casa, dels teus, de la teva cultura,
em va ajudar moltíssim.
Suposo que l'has llegit, noia Txell.
Me l'he llegit abans que sortís, ja me'l va passar,
i ens està passant algo molt bonic, Roger,
que crec que encara ens uneix més,
perquè aquest llibre, ho diem,
no ens ha portat una amistat de per vida, a les dues.
Per tant, la Valentina ens ha regalat
algo preciós, però també ens ha regalat
que a moltes presentacions hi ha noies
i nois que arriben a mi a través de la Marta Oriols,
que llegint-la a ella m'han vist a mi
i volen saber qui és aquesta Txell Feixas,
i a ella també li passa, em deia, a l'inrevés, no?,
que gent que em llegia van cap a ella.
Els dos llibres han acabat dialogant
d'aquesta manera tan màgica i ha estat molt bonic.
El que et preocupava
o el que volies ensenyar és
com de complicat ha de ser tornar a casa
després de cobrir un conflicte durant tants anys,
o després de ser corresponsal de guerra
o de viure en una altra part del planeta
explicant què passa al món?
Sí, en part, era una reflexió sobre com nosaltres
consumim la informació,
a part d'un petit homenatge al periodisme,
que espero que s'hagi vist,
però sobretot aquesta manera que tenim
d'anar passant per sobre de les notícies
i de les coses que passin en les crisis humanitàries
com si fossin simples titulars,
mentre que tot allò romana allà i s'hi queda
i nosaltres passem pàgina molt, molt ràpidament.
Era una reflexió d'això
i també d'aquest lloc que és casa
on pertanyem realment nosaltres,
a un lloc concret geogràfic o realment a unes persones.
Era una reflexió sobretot, això.
Màrius Serra, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora. Que elegant, Màrius.
Home, Sant Jordi s'ho mereix.
Tu també ets un baterà, eh?
Doncs ara ho estava reuniant
i crec que fa 37 anys
que surto per Sant Jordi
i me n'he perdut dos, només.
El que ens van perdre tots, que va ser un dia tristíssim, el 20,
i un any que ho vam anar a celebrar a Cork,
perquè... Però amb alguns autors catalans
que vam anar allà.
Per tant, jo cada any, jo cada any...
Tu ens portes la història més pintada,
que és la història d'un pintor... La dona més pintada.
La dona més pintada, perdona, que és la història d'un pintor català real
que al 70 va decidir cremar els seus quadres
per un problema judicial.
I aquesta és la novetat amb la qual et presentes
aquest Sant Jordi, però suposo que et deuen venir autors també
i et deuen portar llibres anteriors, o com va això?
Sí, passa, passa.
És un dia que hi ha gent que agafa,
diguem, llibre de fons teu i te'l porta, això.
Bé, són minoritaris,
però la veritat és que fa gràcia,
perquè vol dir, abans el Xavier ho parlava,
de lectors que venen d'abans,
vol dir que segueixen la teva trajectòria, no?
Jo no soc gens regular,
en re, a la vida, en general,
i tampoc en l'escriptura,
per tant, cada projecte per mi sempre és
com nou i bastant diferent, no?
De manera que fa goig veure
que un lector, doncs,
que potser et porta un llibre de joc verbal
o de mots encreuats o d'així,
et ve també a Cali 5 des de la novel·la.
El que passa és que aleshores has de tenir
una bona negociació amb la teva editorial,
que et deu reclamar, va mal i us espavila, o què?
Intento que no em reclamin res,
diguem, no? Home, jo vaig néixer el 1 de maig,
això m'ha marcat de per vida,
és pencaire de mena,
llavors, intento mai no signar contractes
que vagin més enllà del llibre
que en aquell moment tinc.
La dona més pintada el vaig començar a escriure
l'any 18, però l'entremig
va vindre la pandèmia, vaig veure-m'hi
impedit de seguir fent les entrevistes
de tots els personatges,
perquè està basat en fer reals,
i per tant, llavors, em vaig posar a escriure
el Tiral lo Blanc en català actual, no?
Això va com va.
Quan vas veure que d'aquesta història
d'aquest pintor no acabaria sortint aquest llibre?
Vaig veure tot seguit
que hi havia novel·la,
aquí al darrere, més enllà d'un cas
periodísticament interessant,
i el meu dubte era si fer-ne un reportatge,
és a dir, un llibre de no ficció, o fer-ne una novel·la.
El que passa, em vaig decantar per la ficció,
perquè la història que heu volgut explicar
no és tant la del pintor
amb el seu judici
i el seu antagonisme
que el porta a acabar cremant els seus quadres,
sinó el de la model que el va enamorar,
que després, durant tota la seva història,
totes les fasomies femenines que pintava
tenien els mateixos ulls,
uns ulls verds,
i una model que passava totalment
dels pintors que intentaven,
diguem-ne, domar-la
i posar-la, fer-ne un cànon de bellesa, no?
Una model indòmita en aquest sentit.
I això és vida interior
i això no es pot documentar.
Això s'ha de ficcionar.
I a partir d'aquí vaig dir això serà una novel·la.
Tu la devies presentar a Barcelona, suposo, no?
Bé, la primera la vaig presentar a Reus,
el centre de lectura de Reus,
que és on passa majoritàriament l'acció al Baix Camp.
Barcelona, aquí a l'Ona,
amb en Jordi Puntí també la vam fer, sí.
No te'n vas anar a París, a diferència del Xavier Bosch,
que va organitzar un bon tur per a París,
perquè la història de la Bàrbara, no?
Veu-hi, d'alguna manera,
la seva àvia també pertany allà,
i us en vau anar a París?
Ens vam anar a París amb una colla de periodistes,
i ens vam muntar a l'editorial.
Ja m'ho imagino, ja m'ho imagino.
Va pensar que la promoció seria diferent,
si els dos escenaris, tant de l'any 2008 com de l'any 40,
que és quan passa la novel·la, però et passa tot a París,
podríem ensenyar no només allà on viuen la Bàrbara i la Margot,
aquesta neta i la seva àvia que són protagonistes de la història,
sinó fer també amb els periodistes
que ens van acompanyar una ruta
per a la París ocupada pels alemanys
de l'any 40 fins al 44.
I va ser, certament, un matí molt interessant.
Tu estàs enamorat de París, no?
M'agrada molt, sí,
i he passat moltes nits de la meva vida
i moltes setmanes seguides, en diferents moments,
i per mi és una ciutat important.
Avui podràs ser al Camp Nou? No, avui no hi podré ser.
Per primera vegada, amb molts anys,
em perdré un partit del Barça.
Per primera vegada amb molts anys? Sí.
O sigui, no falles mai, pràcticament?
No, la meva vida gira en torn del Barça.
I t'organitzes la setmana en funció dels dies que hi ha al Camp Nou?
Sí, a vegades també el Palau l'hauran amb el bàsquet, sí.
Clar, o sigui, quan fa tres setmanes vas veure que el teves
el posava a un quart de cinc...
Vaig fer dos articles, vaig trucar al gremi de llibreters,
al de Ditós, a la consellera de Cultura, al Barça,
perquè fessin alguna cosa.
Ho van intentar fer, però era massa tard.
S'hi havien d'haver posat preventivament.
Em fa l'efecte.
Però mala llet, no?
L'important és que guanyi el Barça.
I que faci bo i no plogui, avui.
Aquestes dues coses són, firmem això i ja està, tanquem el dia.
Jo garanteixo més el bon temps, avui, que no pas la victòria laurana.
Pensa que torna a Pedri de Jong. Ho tenim millor, avui.
En qualsevol cas,
en qualsevol cas, molta gent es deu preguntar
com us ho feu per ser tot arreu a la vegada.
Expliqueu-me la gent de dades que teniu avui.
Perquè jo veig que a les 10 sou a un lloc,
a les 11 sou a un altre.
Aquest desplaçament com funciona? Que teniu taxis?
Perquè està tot tallat, aquí.
Jo crec que ens devem teletransportar, perquè no entenc...
En el meu cas, de 10 del matí fins 9 de la nit
són signatures una hora a cada lloc.
Jo crec que es deu reduir això, la gent de l'editorial ens ho dirà,
a 30 minuts, perquè entre que vas,
te sentes i vas cap a l'altre lloc,
jo crec que ja ha passat ben bé mitja hora.
Es queixen que anem lents firmant que és la meva preocupació.
Tothom diu que vaig molt lenta.
Això, no ho sé, els experts m'heu d'explicar
com ho feu a l'hora de dedicar als llibres.
És un art que, els que no en sabem,
ens fa anar malament, perquè jo mai he fet cua.
Hi ha una ocasió, Txell.
La longitud de la dedicatòria
és inversament proporcional
a la longitud de la cua.
Però això no és possible, a vegades.
A mi em sap molt greu,
i a vegades t'expliquen unes històries
que al final vols que quedin una mica reflectides
en la dedicatòria, i és veritat que vas patint.
És veritat, o no? I la lletra va empitjorant per segon.
Jo mai he fet una cua per un llibre,
perquè me'l dediquin.
Llavors penso, una persona que et compra el llibre
que a sobre fa la cua i posar-l'hi
amb amor, Txell, em sembla insultant.
Jo mai, amb amor, mai, eh?
Sempre una personalitzada, jo en repeteixo mai.
Però pots allargar-te més o menys.
Però ara deu haver canviat, això, perquè ara
inclús et deuen demanar selfies, que és una cosa
que fa 20 anys no passava, no?
Horrorós, perquè te'l demanen,
a la persona que hi ha darrere li diu
em fas una foto amb el telèfon, llavors el de darrere
se li tanca, no té el codi, no sap com fer,
eh, he perdut el botó, i tot s'acumula, és un caos.
O sigui, entenc que les vostres signatures
deuen començar al voltant de les 10 del matí, no?
I a quina hora acaben? Jo a les 9 de la nit.
A les 9, sí, sí. A les 9 també.
Uau. Tenim un horet, em sembla, al migdia
per mirar de dinar algo.
Per seure una estona. Tu no, Marius?
Jo tenia dues hores per anar a dinar
i vaig pactar amb Plataforma per la Llengua,
que és una gent que fa coses que a mi m'agraden,
que si em posaven a dinar passava a la seva parada,
de manera que no m'aturo...
Dinaré assegut, eh, que no et pensis,
l'editorial és a peu dret, això dels dinars.
No dinareu gaire, eh, ja t'ho dic ara.
Gràcies, jo començar que tindria dues hores.
I els vostres Sant Jordi, amb els vostres familiars parelles,
ja els heu celebrat, els posposeu pel vespre,
ho fareu demà, com va?
Jo vaig regalar... ens vam regalar els llibres
a la nit i la rosa la tindran
quan arribi a quarts d'onze de la nit a casa, suposo.
Puc preguntar què he regalat, Xavi?
Moltes coses, moltes i diverses.
Des de la Maggio...
Passa que a casa ens regalem i ens comprem llibres tot l'any,
i, per tant, el de la Marta Urriols i el de la Mario Serra
ja fa dies que són a casa, per exemple.
Però la meva filla, la Maggio Farrell...
L'últim cadret, sí, també està.
El Mètode Gronholm en teatre, que li feia molta il·lusió,
jo no l'havia vist representada i me l'havia demanat.
I la meva dona, el del Pere Antoni Pons,
que em sembla un escriptor mallorquí que escriu de meravella,
un de l'Emmanuel Carrier
sobre els atemptats de París, del Bataclan,
i els contes sencers del James Salter,
i aquest del Tarantino, que acaba de treure.
I a tu què t'han regalat?
Ai...
Passa, passa a palabra.
La resta com ho feu? Ja ho heu celebrat? Ho fareu al vespre?
Jo l'arròs l'he comprat ara a Horta, abans de venir cap aquí,
ràpidament, a la primera sortida, ja l'hi he portat a la meva parella,
i ja està.
I de llibres, si jo no deixo que me'n regalin...
Vaja, no deixo, no me'n regalen, no me'n regalen,
però jo sí, jo sí que en regalo molts,
no només a la família, sinó a amics,
i jo, enguany, he regalat el Canadiana del Vicenç Pagès.
Molt bé. Txell, Marta, vosaltres què?
Doncs jo als meus fills els regalo llibres constantment
perquè no són gens lectors,
em sap greu dir-ho públicament,
és una pena que tinc clavada al cor, però jo insisteixo.
I llavors el gran, com que vam la setmana passada veure el Tarantino,
que estava aquí a Barcelona i és molt fan,
li vaig regalar el del Tarantino,
i el petit, que ja no sé què trobar perquè li agradi,
encara no l'hi he donat, però serà un llibre d'aquests de rècord Guinness,
que almenys el tindrà entretingut i llegir alguna cosa.
Txell.
Jo a celebració de Sant Jordi l'afaré el 24,
ho he decidit avui disfrutar del dia d'aquest dia sense pensar massa,
i sí que he regalat i regalaré molts la possibilitat de dir-ne a casa
no perquè la Valentina vegi de mi,
sinó perquè crec que és un gran homenatge als periodistes,
les periodistes, les corresponsals,
al Veiro, que tant estimo viure en mitja.
Gràcies, Bonica.
Fa tot just una setmana entrevistava el suplement
a l'Albert Sánchez Pinyol,
que avui segurament serà un dels altors més venuts,
i em deia que ell Sant Jordi ja tenia negociat
des de feia molts anys amb l'editorial
que no sortia a signar perquè li costava,
al contacte i sobretot li costava,
tenir certs personatges mediàtics al costat
que no considerava que eren escriptors.
Això en aquesta festa, de vegades,
es produeix també algunes imatges, veus cuiners, veus...
que no són estrictament literatura, no?,
però que es venen i tenen molta sortida.
Això ho ha generat vosaltres, que sou més de ploma
i teniu una històrial més llarga,
ho genera alguna contradicció o hi és benvingut tothom en aquesta festa?
Jo penso que avui és la festa del llibre.
No ens enganyem, ni la festa de la lectura,
perquè no hi ha temps per llegir tota aquesta gent,
ni la festa de la literatura.
Avui és la festa d'una indústria que es diu llibre.
No sé si és un jugari o no,
i jo respecto moltíssim decisions com la de l'Albert.
Ara, és veritat que, amb els anys, els qui ho organitzen,
que vol dir llibreters, editors,
n'han après i són capaços de barrejar
autors de perfil més semblant.
Jo n'he viscut molts, com he dit abans,
i jo he viscut, diguem-ho,
Sant Jordi al costat d'una estrella del porno,
o del president de Revilla,
bueno, el president de Cantàbria, eh?,
vull dir, amb tota una penya al davant,
i això entenc que provoca unes turbulències,
però no perquè siguin mediàtics o diguin de cero,
sinó perquè el perfil de la gent
que està fent cua allà al darrere no té res a veure.
Llavors, interfereix, i a banda,
és un dia de grans susceptibilitats,
és un dia, per dir-ho d'una manera políticament incorrecta,
de molta gent que diu a veure qui la té més llarga, la cua.
I això provoca que la gent es miri de raull.
Avui he llegit que el Pàmies diu
que hem de treure el verí aquest de la competitivitat,
jo no sé com es fa, però jo estic plenament d'acord,
és absurd, diguem, competir en aquest aspecte quantitatiu,
perquè avui és una festa de tothom,
i el percentatge dels més venuts de tota aquesta llista
no passarà al 5% de tots els llibres que es vendran,
perquè la varietat de producte que hi ha és per parar boig,
no n'hi ha ni a una ferreteria, de producte tan, tan diferent.
Però no em diguis que no estaràs pendent
de si els més venuts o no, perquè no m'ho crec.
No, no, tots hi estem pendents,
però no han d'existir, aquestes llistes, en el format que tenen.
Perquè el format que tenen veu de la mateixa model que l'EGM,
que és la llista de la qual tu estàs pendent.
Sí. Molt bé.
Però l'EGM correspon al 100%.
Els que sortiu allà sumats, els 5 primers,
donen un 70%, 80% del consum de ràdio.
Sumant els 20 primers de llibres, no dona el 3%.
No pot tenir el mateix tractament periodístic.
Tots volem ser molt venuts i molt llegits, tots,
però no podem fer com si això fos la Champions.
D'altra banda, l'EGM és una estadística, és una enquesta,
per tant, amb un marge d'error, i les vendes són les vendes.
Al final, la facturació de cada llibre té la SAP,
i per tant, periodísticament, és una dada, i d'una dada rellevant.
I tant, i tant.
Txell, Marta, voleu afegir alguna cosa sobre això o no?
Jo penso que estic molt d'acord amb el que diuen ells dos,
perquè és un llibre, i sobretot és una festa.
Per tant, penso que la gent que hi ha al carrer té aquesta energia
de buscar un llibre que se digui una mica amb les seves aficions,
amb els seus gustos, i molt d'acord amb gens de competitivitat,
ni cap mena de problema amb això.
Al contrari, pocs que som que escrivim en català,
bueno, som bastants, però continuem sent pocs, sempre.
Crec que és molt millor estar ben avinguts
i no pensar en aquestes coses.
I en això que deies de firmar, jo encantada,
crec que no sé a quin lloc coincideix un Pedro Almodó a...
O sigui que imagina't, 100 feixes i Pedro Almodó a bar.
Home, aquest sí que li pots demanar també que te'l signis.
Ho faré, sens dubte.
Ara mateix, Roger, hem arribat...
Jo he arribat a un quart de nou aquí a la parada,
en el robot que estrenem avui.
Hi havia per la casa del llibre una cua incipient per Alice Keller,
literatura juvenil, una noia valenciana.
Hores d'ara va de...
Aragó.
Aragó, Consell de Cent, diputació i fins a Gran Via.
Anem a saludar alguns d'aquests joves que estan fent cua.
Hola, què tal? Com esteu?
Com et dius? Lídia.
Has vingut d'hora, eh, avui? Sí, la veritat que sí.
Per què fas cua? Per la firma d'Alice Keller.
Tens el llibre? Sí.
I a quina hora creus que la podràs saludar?
Suposo que a les 10 i mitja, 10 i quart.
L'has llegit, ja? Sí.
Què t'ha semblat? La veritat que m'ha agradat molt.
Ho vaig llegir fa un any i em va encantar.
Sou tots molt joves, eh? Sí.
Llegeixes habitualment, tu? Sí.
Què llegeixes?
Jo llegeixo llibres romàntics, normalment.
I això, Joana Marcos, per exemple, també m'agrada molt.
Alice Keller, Alice Keller, i això.
Suposo que estàs estudiant? Sí.
Quin curs fas? Cuardelezo.
Quines són les lectures obligatòries de Cuardezo a l'institut?
Mmm...
No era alguna cosa a veure amb això que estàs llegint ara?
No, la veritat que no.
Moltes no ens agraden, la majoria.
Però a mi no em sembla bé que facin obligatòries unes específiques.
Però, per exemple,
digue'm algun llibre que t'hagin fet llegir aquest any a l'escola.
Jo no me'n sé de memòria. Sé que em feien llegir a la meva època.
No. No te'n recordes.
Algú m'ho sap dir? Què us han fet llegir a l'escola aquest any?
Estem molt tímids. Mira aquella noia. Hola, què tal?
Jo vaig a Segondeso. Què et fan llegir a Segondeso?
Caminar sobre hielo i la memòria d'Anna Frank.
I...
Però això està bé, t'ha agradat o no? Bueno, més o menys.
T'agrada més l'Alice Keller? Sí.
Què li diràs? Eh... no ho sé.
Que em va agradar molt el seu llibre.
Déu-n'hi-do, quin fenòmen, eh, i quina coassa més llarga.
Sí, sí, immens, immens.
Molta sort, hauràs de tenir una mica de paciència.
Ah, fins i tot va enumerat, eh? Sí.
Tens el 171. Bé, tens 170 persones davant.
Sí. Déu-n'hi-do, què us sembla?
Increïble, no?
L'Alice Keller deu estar molt satisfeta, suposo.
Jo hi trec una dada una mica preocupant.
L'Alice Keller és valenciana,
Joana Mercurs, catalana esmentana, és de Fornaluig,
i totes escriuen en castellà.
Sí que es tradueixen al català,
però tot això és literatura nascuda.
Sí, sí, avui, com dius,
més enllà de Catalunya és el dia del llibre, no?
I no tenen Sant Jordi,
però sí que tenen, d'alguna manera,
també aquesta indústria en marxa, aquests dies.
No, amb aquesta dimensió, però, certament.
Nosaltres ho exportem, això, i està molt bé que l'exportem.
Però seria important, també,
que la qüestió de la llengua fos un dels criteris, no?
I, per tant, està molt bé.
A més, han sorgit molts fenòmens juvenils
al País Valencià de les Illes.
I es tradueixen, eh? Ja és, alguna cosa.
Però aquí és sort d'omplir a la criatura, eh?
Aquests són els lectors del Fornaluig.
Com neix un fenomen com aquest, Marius?
Com te l'expliques?
Concretament, el de l'Aris Calera el desconec,
el de la Joana Mercús sí que la vaig mirant,
va interessar com a fenòmen, i neix a partir de WhatsApp,
que és aquesta plataforma,
és una lectura no en xarxa, diguem, una lectura digital.
Neix sempre des de l'òptica sentimental,
per situar-nos, ens podem posar molt a prop de les cançons,
diguem, no?, de la cançó d'amor,
però en històries,
i forma part de la tradició que sempre hi ha hagut
per a la literatura sentimental.
El que passa és que, amb aquest perfil tan jove en un moment,
que tothom diu que els joves no llegeixen,
crida molt més l'atenció, i està molt bé que sigui així,
i no només siguin TikToks, diguem, sinó que hi hagi llibres.
Però bé, no deixa de ser fascinant, sí.
També és fascinant la gira de presentació
que feu tots els que estreneu novedats,
perquè això és una feina, anar a presentacions cada setmana.
Veia també l'agenda del Xavier Bosch aquestes últimes setmanes,
i Xavier t'ha recorregut tot Catalunya.
M'agrada molt Catalunya, m'agrada molt conduir,
m'agrada arribar d'hora als llocs,
passejar pels carrers principals de cada població,
de Cardadeu, de Granollers, d'Igualada,
de tot arreu on et conviden,
i veure com està el país, com està l'economia.
Berenar abans de la presentació, agafar forces,
i de 7 a 9 estar xerrant amb els lectors,
que venen, fan confiança,
i hi ha un entusiasme per a la literatura i per als llibres,
com jo no l'havia vist mai.
Per exemple, tu que ara, aquests últims anys,
et dediques bàsicament a l'escriptura,
ho pots fer, però és que és una feina, com deia.
La Txell, que continua fent... Jo arribo tard a tot arreu.
Tu arribes tard a tot arreu.
Tinc els editors contents, trucant-me a menjo.
Ets, estàs arribant, no bereno, mai.
Sopo molt després, i bec cava, per celebrar-ho, però sí, és...
Jo em fan enveja en el sentit
que crec que ho poden disfrutar molt més
amb Màrius, la Marta i en Xavier,
en el sentit de fer una dedicació plena, no?
Quan has de fer la jornada laboral,
és una doble jornada laboral, que fas amb molt de gust, eh?,
però a vegades el nivell d'esgotament a la nit és important.
Marta, què et diuen els lectors,
aquests que et trobes en aquests clubs de lectura,
on aquestes presentacions, per aquí el tracte sí que és molt proper,
i molt segur que venen amb la feina feta,
perquè ja s'han llegit el llibre.
Jo crec que és el més bonic d'això, que un llibre, al final,
té sentit quan cau en mans del lector,
i el que més et sorprèn i a mi m'agrada molt
és que a vegades surten lectures que tu ni t'havies adonat,
i això sempre és molt curiós i molt interessant de veure, no?
Però sí, sobretot aquest afecte, que no t'esperes,
perquè escriure és una feina molt, molt solitària,
i llavors quan hi ha aquest contacte amb el públic,
realment, jo crec que pren tot sentit, no?
És molt, molt interessant.
Tots teniu el proper llibre que escriureu al cap?
Jo no.
Començo tot just a esbussar el tema.
No. No, eh?
No, no, no. I, a més, ara em distorsionaria molt,
perquè fa dos mesos que estic en la dona més pintada al cap,
i és l'única cosa que...
Clar, és que passa això, que vas amb la veu
de cara dels personatges molt agafada, no?
I costa tornar a posar el comptador a zero, diguéssim,
i fer néixer una història i fer néixer ficció.
La dona més pintada del Mario Serra,
la possibilitat d'anar a casa de la Marta Oriols,
el 32 de març del Xavier Bosch
i aliades, una revolució de nenes
al camp de refugiats de Xatila de la Txellfeixas,
són les quatre propostes
amb què hem estrenat aquest suplement especial
des de Passeig de Gràcia,
entre Consell de Cent i Diputació,
i serem aquí fins tota la jornada,
perquè a la tarda també hi haurà la carot,
i aquest migdia el Guzmán i la Paula Molés.
Moltes, moltes gràcies.
Us allibero, perquè sé que us estan reclamant,
tota la gent que us acompanya aquí, ja veig alguns patint.
Molta sort, bon Sant Jordi. Moltes gràcies.
Ara arribem al 2.15 de 10, petitíssima pausa,
i de seguida Xavier Salai Martín i Carles Porta,
i Jair Domínguez, que m'han dit que s'ha adormit.
El Jair està aquí? És que sempre arriba tard.
Espera't un moment, per favor.
Jair Domínguez, t'esperava a les 9 del matí, què ha passat?
No he trobat el pàrquing.
Sí, va, si avui et deuen portar tot arreu.
Sí, com un titella, és una cosa meravellosa,
que és tota aquesta gent fent cua aquí davant.
Alice Keller, em vendrà més que tu,
em sap greu de saber.
Em vendrà més que jo des de fa 15 anys,
i no sé si havia nascut, ja.
Farem una petita pausa,
i de seguida el Jair, amb el Carles Porta,
i el Xavier Salai Martín.
Ara tornem al Suplement. Fins ara.
El Suplement, amb Roger Escapa.
Emma Villarassau i Daphnis Balduz
tornen a la Villarroel amb l'Horeneta, de Guillem Clua,
i amb direcció de Josep Maria Mestres.
Magnífica, brillant, magistral.
Amb més de 40.000 espectadors,
l'Horeneta ha estat premiada i aclamada
a ciutats com París, Londres i Nova York.
L'Horeneta torna el 6 d'abril a la Villarroel, temporada limitada.
Compre les entrades a la Villarroel.cat
i regalateatre.cat.
Les Nostres Mares, de Gemma Ruiz Pallà.
La celebració literària d'una generació de dones
que són un referent vital.
Les Nostres Mares, per Sant Jordi al Sant Jordi.
A Hyundai et portem
del cotxe més venut a Espanya
a la tecnologia més innomadora.
Perquè tens un Hyundai Tuxon híbrid endullable
amb etiqueta zero,
per 331 euros al mes
amb el nostre rènting a particulars tot l'any.
Més informació a Hyundai.es.
Llibres, roses i la ràdio al carrer,
com sempre per Sant Jordi.
Per Sant Jordi, Catalunya Ràdio estrena
el nou estudi mòbil
que instal·larem al Passeig de Gràcia de Barcelona
entre Consell de Seny i Diputació,
des d'on farem una programació especial.
I farem el suplement,
sumant l'esperit de cap de setmana
amb l'ambient festiu de Sant Jordi.
Parlarem amb un munt de convidats.
Tindrem els protagonistes del dia
i actuacions musicals.
Potser també cuinarem el drac al restaurant Cannibal.
A partir de les 3 farem la tertúlia literària
des de Ciutat Maragda.
I a continuació seguirem omplint la tarda d'ambient festiu
des d'aquest nou estudi mòbil,
l'espectacular que estrenarem.
Segona edició d'Euphoria de tarda.
L'Ildami, Carol Rubirà, Helena Gadel
jutjaran els anònims que us acosteu a cantar amb nosaltres.
Sant Jordi. Catalunya Ràdio.
Serem al Passeig de Gràcia de Barcelona.
Veniu a veure'ns per Sant Jordi.
La vida és el carrer. I Catalunya Ràdio també.
Amb la col·laboració
D.A.E. Business School, Grup 62
i el patrocini de regalateatre.com,
que recomana per Sant Jordi
l'Isla de l'aire.
Des de l'Onze, Catalunya,
et desitgem una bona diada de Sant Jordi.
Si vols regalar amor, cultura i solidaritat,
apròpa't al teu venedor o venedora de l'Onze.
Molta sort i fal·lis dia de Sant Jordi.
A tots els que jugueu a l'Onze, ben jugat.
Jugues responsablement i només si ets major d'edat.
Si tens mòbil,
tens Catalunya Informació.
Descarrega't l'app de Catalunya Ràdio
i et mantindrem informat les 24 hores del dia.
Des d'on vulguis i quan vulguis,
conèc-te amb Catalunya Informació.
A tot hora, a tot arreu.
Hi ha ganes de fer vacances?
Amb MSC Cruceros, aquesta primavera
aprofita els nostres descomptes d'última hora
embarcant des de Barcelona o amb comudes vols.
Vuit dies amb tot inclòs des de 679 euros per persona.
Reserva la teva agència de viatges
o MSC Cruceros.es
i descobreix el futur dels creuers.
Aquest Sant Jordi, Barcelona,
s'obre per a tu com un llibre.
Comença per la superilla literària,
entre Diagonal, Gran Via, Pau Claris i Balmes.
Segueix llegint per tots els barris de la ciutat
i passa a la pàgina per descobrir el retorn
de la gran festa del llibre a la Rambla.
Informa tant a Barcelona.cat
o a Barcelona.cat barra Sant Jordi.
Ajuntament de Barcelona.
Som els Puts Vert
i volem conèixer aquest esport del que tothom parla.
El pitx empat, para.
Doncs busquem rivals per fer un...
Un pitx empat, para. Això.
El pitx empat és un esport tan divertit i sociable
que voldrà repetir.
Arreglem la primera classe perquè ho comprovis.
Entremilclassesgratis.cat.
Apunta't amb qui vulguis i benvinguts al pitx.
La més aplicada, la millor de la classe,
sempre havia sigut jo.
Jo sabia que la cosa va canviar.
Jo he fet moltes coses a la vida,
però cap amb convicció.
La lila, en canvi, era ferma.
M'agradava sentir-me exposada
a un món desconegut
i em vaig deixar portar.
Penso escriure tota la teva història.
Besada en una novel·la
de gran èxit mundial.
L'amiga genial,
a TV3 aquesta nit.
Amb Abacus, tot l'abril és Sant Jordi.
Abacus us ofereix aquest espai.
Especial Sant Jordi del suplement
des del Passeig de Gràcia,
amb Roger Escapa.
Passen tres minuts de dos quarts deu del matí.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio,
en directe des de Passeig de Gràcia.
El dia ja s'ha despertat.
Cues quilomètriques, pràcticament,
per alguns fenòmens literaris.
Ara en parlàvem fa una estona també
amb el Xavier Bosch, la Txell Feixas,
la Marta Urriols i el Mario Serra.
I ara és moment de donar la benvinguda
a una persona que s'ha adormit, Jair Domínguez.
Bon dia, gràcies.
Amb ulleres fosques.
No sé si la nit també va ser llarga ahir.
No, no, no.
Sembla que vagi d'estrella al rock,
però són graduades, no veig absolutament res.
Clar, alegre com foc,
o molta gent segurament es comprarà el teu llibre,
però més enllà de l'assignatura,
també et demanarà una selfie,
les dues primeres deuen fer gràcia,
però després, quan em portes 37, què, Jair?
Continues fent... Faig bona cara, sempre.
Sóc un professional dels selfies.
Faig bones fotos.
Et presento, Carles Porta, no sé si el coneixes,
l'hem entrevistat poques vegades en aquesta emissora.
Hola, Carles, com estàs? Bon dia, Catalunya.
Avui també, eh?
Avui també, avui serà un dia magnífic.
I un dia que jo li dedico total i absolutament
al Josep Maria Espinàs,
perquè és el primer Sant Jordi sense l'Espinàs.
I això...
I això és molt important.
És el llibre que ha regalat, ja, l'Espinàs, avui?
Jo sempre regalo espinasos a dojo, durant tot l'any,
perquè és una garantia, és una meravella.
La literatura del Josep Maria Espinàs,
a part que va ser el meu gran mestre,
és una literatura que no falla mai,
és d'una precisió i d'una senzillesa impressionant.
Jo l'he llegit, li he sentit moltes entrevistes,
però no el vaig arribar a conèixer mai personalment.
Com era com a personal, l'Espinàs?
Era una persona senzilla, fantàstica, irònica,
amb una ironia increïble,
sempre deia el que havia de dir,
un personajazo, fent olor de pipa,
era un tipus molt gran,
i que li costava molt ser dur,
però era dur, quan havia de ser dur, com a editor.
Jo el vaig tenir els primers anys d'editor,
hòstia, quan el veia seriós, pensaves,
ui, que a això no li ha agradat gens,
però molt bé, molt bé, un savi.
De tu, els teus guionistes també diuen
que quan t'entreguen un capítol de crims,
la resposta també, a vegades,
et deixes en vermell algunes frases.
Potser sí, i potser soc una mica cabró,
però és que, clar, tenim tanta audiència i tanta gent
que l'èxit implica responsabilitat,
i ho hem de fer molt bé, molt, molt, molt bé.
Avui el Carles Porta ens ve a presentar
Crims, Pecats, Capitals, editorial La Campana,
de seguida en parlarem,
però abans m'agradaria que presentessis a l'audiència,
alguns d'aquí ens estan sentint, ja veuen qui és,
però la gent que és a casa,
com presentaries la persona que seua a la meva esquerra?
Home, és un extrem esquerre impressionant,
amb una precisió també molt vellós,
àbil amb el pensament,
jo crec que també és un gran savi,
però de l'economia, segurament també de la vida,
però el coneixem per la saviesa que té amb economia,
i fa unes entrades perfectes al punt de penal.
Coneix molt bé el Barça, el món de l'esport,
però molt més bé encara el món de l'economia,
a través de la Universitat de Columbia,
dels seus estudis,
i és un d'aquells personatges
que a Catalunya, jo crec que tot i que té molta audiència,
perquè quan ella apareix a qualsevol programa
puja a l'audiència,
ho he vist jo i és fantàstic,
no està prou valorat,
segur que està més ben valorat als Estats Units que aquí,
i mira que aquí està valorat.
Has dit que és un extrem esquerre,
però ideològicament jo no el situaria en aquest espai.
El tinc perquè físicament avui
el tinc a l'esquerra i a la dreta del Jair Domínguez,
i aquí jo estic ara a punt de rematar les pilotes que arribin,
però això de les esquerres i dretes,
crec que s'ha desdibuixat molt ja,
perquè si el so és esquerre,
avui en dia ens podríem fotre un tip de riure,
i podem-nos quasi també,
però vaja, jo amb això no hi entro,
que no en sé, de política.
Xavier Salai Martín, bon dia i bona hora.
Hola, molt bon dia. Com estàs, Xavier?
Molt bé.
Agraït d'aquestes enormes paraules
del Carles Porta.
Veig que has tirat l'americana vermella avui.
Sí.
És algun ritual de Sant Jordi Especial o...?
No, no.
El ritual de cada dia és que quan em llevo,
miro les 350 americanes,
m'inspiro i em surt un color,
i el color que ha sortit avui era el vermell.
De la rosa vermella, que és l'autèntica,
i és la que ens agrada, no?
Suposo que és això el que m'ha fet venir al cap el color vermell.
El Xavier Salai Martín es presenta amb aquest Sant Jordi
amb De la savana a mar,
l'economia de la intel·ligència natural,
en uns dies on precisament deus estar farc
que et preguntin per la intel·ligència artificial.
De fet, aquest llibre sorgeix de la meva...
l'angoixa que em genera la intel·ligència artificial.
Des de fa 5 anys, eh?
Tot va començar amb una conferència del Harari
que predeia catàstrofes per la humanitat,
i a mi, com a economista,
em va semblar que no era el que passaria.
Però, per entendre la intel·ligència artificial,
doncs havíem de primer entendre, entre tots,
què és el que ha aconseguit la humanitat
amb la intel·ligència natural.
I quan t'hi poses a pensar és absolutament brutal el que m'ha aconseguit.
I, per tant, a mi se'm fa difícil que ordinadors
acabin, doncs, substituint els humans
per la nostra brillantíssima capacitat de...
flexibilitat, capacitat de pensar, capacitat de crear,
capacitat de sentir, no?
Les màquines mai podran ser conscients
i sentir com sentim nosaltres.
I moltes de les coses que fem, entre elles escriure llibres,
no és només posar una paraula darrere l'altra,
sinó que és expressar aquests sentiments,
aquesta consciència que els humans podem fer,
i que les màquines, sí, que poden fer textos,
però són una mica freds.
Tots tres sou del Barça, oi?
Sí, una mica. Sí, molt.
Què fareu avui un quart de cinc?
Firmar llibres. Sí.
Què passa? No hi ha res més, avui?
No ho sé. Han programat un partit.
Vaig veure que la Colorado estava bastant indignada.
Sí. Però bé, no sé si el tolerarà.
En hora punta no el veurà ningú, aquest partit.
La gent estarà llegint.
Després estava pensant...
Clar, tenim aquí un llibre d'economia,
després un llibre amb relats criminals,
que, moltes vegades,
quants crims estan causats per l'economia, també, porta?
Bueno, un fiscal mos va dir un dia
que la majoria de crims es poden situar amb un pam.
Aquell pam que va de la bragueta a la butxaca.
I això funciona així, sí, sí.
I, de fet, el que feu en aquest llibre,
d'alguna manera, és agafar els pecats capitals
i, a partir de cada un d'ells, descriure un cas diferent.
Els pecats capitals, al final, són les grans passions humanes,
les passions més primàries.
I pels pecats capitals, les religions s'ho van inventar
per castigar aquestes passions humanes.
Però, sí, aquí el repte és que el lector decideixi
quin pecat hi ha darrere de cada relat.
Em recorda una mica la pel·lícula Seven, potser?
Sí, està bastant inspirat en Seven.
De fet, la idea va venir d'aquí.
Jo soc súper fan d'aquesta pel·lícula, m'agrada molt.
Jo vaig pensar, hòstia, podem fer un llibre
que sigui pecats capitals i anar a triar allò.
El que passa és que aquí nosaltres juguem
a que el pecat el comet el criminal i potser la víctima.
I a Seven, en principi, les comet sempre la víctima.
Els pecats capitals.
És un joc, és un joc, és un joc.
La qüestió és passar una bona estona.
Com t'ha canviat la vida els últims cinc anys, Carles Porta?
Uh! Uh! Bé, bé, bé, bé.
Això de vida ja no me'n recordo, què és.
I ara el que faig és treballar, treballar, treballar, treballar...
No sempre, eh?
I de tant en tant veure algú al vi natural.
I algun viatjat, també? Poquet, poquet, poquet.
I t'asseguro que si mires la maleta portava 10 quilos de punts de tort
per fer el llibre i la sèrie.
No, no, m'ha canviat molt positiu, estic molt content,
la gent és superamable,
però la veritat és que és una mica durillo.
I treballo moltes hores.
A nivell... Què és dur? Mantenir el nivell, la pressió...
Mantenir el nivell és duríssim, duríssim.
Tu imagina't, la Barça guanya dos partits 3 a 0 i un empat i un,
i és un desastre.
Hòstia, però ha empatat contra el Madrid
o contra un equip de penedivisió.
Doncs a mi em passa igual.
Nosaltres fem una campanya de crims
amb un 30, al segon fem un 23,
i la gent sembla que, ui, ui, ui, ui, ui, hòstia, un 23,
doblem de llarg al segon.
Però és igual.
A final, nosaltres pensem molt amb la qualitat de cada minut,
de cada imatge.
I amb els llibres, igual.
Cada llibre ha de ser millor que l'anterior,
perquè si no, el nostre client, que és molt exigent,
vol cada vegada un passet més,
i això vol dir més hores, més feina, més exigència.
El que passa és que la teva feina té un punt contradictori
perquè, tu, per fer un bon capítol,
necessites un crim molt sonat.
Més que sonat amb girs,
i necessito grans personatges dins d'aquell capítol.
Sí, sí, però aquests crims ja hi són, eh?
La nostra gran dificultat és trobar testimonis directes,
protagonistes directes d'aquella història
que vulguin sortir a la tele o que vulguin parlar amb nosaltres.
Té data de caducitat, crims?
Home, jo ara et diria que no.
Probablement en tindrà.
Probablement.
Però ara mateix, no.
La nostra lluita és trobar grans casos amb personatges directes,
amb familiars i amb víctimes que vulguin parlar directament,
que cada vegada en trobem més,
i fer uns grans capítols.
La gent...
I que has obert carpetes.
Jo, que soc de Sabadell, el cas d'Helena Jubany,
tinc unes ganes que es resolgui.
No sé si acabarà passant, eh?
Però això es va reobrir gràcies a vosaltres, no?
Bueno, nosaltres vam posar damunt de la taula
perquè Sabadell no ho sabia,
perquè s'havia parlat d'un suïcidi i mai més se n'havia parlat.
És l'efecte de la tele, també.
Aquí TV3 han sigut molt valents,
programant-nos a l'hora que ens van programar,
i bueno, nosaltres ho hem fet bé,
i clar, amb l'equip que tinc, que és impressionant per totes bandes,
podem fer moltes coses.
El cas de l'Helena, jo crec que serà molt difícil que es resolgui,
perquè...
Ha passat 20 anys, no?
La quantitat d'ADN que queda és molt petita,
i tot i que si està posant esforços,
el jutge que ho porta de Sabadell s'ho està currant bé,
jo crec que costarà.
Alegro con foco.
Passem de la crònica negra a l'humor negre.
Jair Domínguez, no? Sí.
Has vist com ho he llegit tot?
Ets un professional. Aquestes coses les envejo.
Ets bo, ets bo.
Escolta'm, m'has de colar la falca en 40 segons,
perquè avui el ventall de llibres que es poden trobar els lectors...
Per tant, per què han de comprar el teu llibre, Jair?
Han de comprar el meu llibre
perquè em critica el sistema en general,
i, més concretament,
els mitjans on treballem, tu i jo, la ràdio, la tele, la corporació...
Fantàstic.
Ens quedarem sense feina? Segurament sí,
però algú ho ha de rejar fortíssim dels funcionaris,
i de què passa quan un artista, que també tenen els seus problemes,
xoca amb la mentalitat inamovible del funcionari
que porta allà 40 anys?
I és això, humor negre, sempre escric coses molt depriments,
i, com el seu nom indica,
hi ha alegro i hi ha una mica de fuoco, també.
Tu ets un antisistema, no, Jair?
Jo no diria tant, perquè m'he acomodat bastant.
Ho deuen ser en el passat, però ara ja no tant,
tot i que és una paraula complicada.
Té molts prismes, ser antisistema.
Però, o sigui, ets més anarquista...
Tu votes?
Jo intento sempre votar,
tot i que se m'acaben les opcions cada any que passa.
Però, en principi, hi vas.
O sigui, ni que sigui per votar en blanc.
Sí, o per... No, això sí que és una cosa que no faig mai.
O sigui, el vot per... Bueno, el típic, el vot per ràbia,
per tocar els nassos, el que sigui,
el vot crític, no sé què vol dir, però ho he fet últimament.
Amb el Jair Domínguez, amb el Carles Porta,
amb el Xavier Salay-Martín,
que, evidentment, és una de les nostres icones econòmiques,
i que tot allò que toca també marca un punt d'audiència,
abans ho comentàvem,
no sé si això també et genera un tipus de pressió
a l'hora de fer una publicació.
I suposo que les editorials també et van darrere en plan...
Xavier, pública, pública, pública,
i dius, bé, amb aquest Sant Jordi potser no em ve de gust,
però aquest sí que ha tocat, no?
Sí, ha tocat, però publico un llibre que vaig començar fa cinc anys.
És a dir, que per si jo cap...
Jo escric...
Diguem, per escriure, necessito pensar,
necessito investigar, necessito reflexionar,
i si surt per Sant Jordi bé,
i si no també, i a vegades els meus editors se m'emprenyen,
escolta'm, ens vas dir que és tant, doncs mira, serà l'any que ve,
i si no serà el següent,
perquè fins que no estigui bé del tot, no sortirà.
Hi ha tot aquest mantra que aquesta intel·ligència artificial
ens fa patir per si ens substituirà
llocs de treball molt concrets,
fins i tot sortia un presentador del Telenotícies l'altre dia.
Això ha passat sempre a la història de la humanitat, no?
¿És que ens inquieta més o que, com que estem vivint el present,
no hem viscut el passat i no som conscients
del que passava abans?
Bueno, és que aquesta vegada qui substituirà
és els periodistes, que són els que parlen.
Diguem, quan va substituir els pagesos, ningú va dir res.
Quan va substituir els criadors de cavalls, ningú va dir res.
Quan va substituir els banquers aquells,
i vam posar queixes automàtics, ningú va dir res.
Però clar, ara que la Diana som nosaltres,
que som els que tenim veu,
periodistes, advocats, economistes,
els que parlem,
doncs ara de sobte el canvi tecnològic és un problema.
Però aquest llibre, precisament,
és una oda a la grandesa de la intel·ligència humana
i una explicació de per què això no passarà.
Sempre que ha passat això,
per exemple, fa 100 anys,
podríem estar en un programa com aquest
i haguéssim dit,
que aniríem perdent els llocs de treball dels criadors de cavalls,
perquè acaba de sortir una cosa que es diu automòbil,
i si aleshores haguéssim dit què passarà amb els llocs de treball,
tothom hauria dit que desapareixeran,
però ningú se li passava pel cap
que escriurien muntanyes i muntanyes de llocs nous.
Entre ells, això que estàs fent tu,
perquè si fa 100 anys no haguéssim pogut estar en un programa com aquest,
perquè la ràdio no existia.
Però gràcies a que va aparèixer la ràdio,
va aparèixer tota aquesta gent que esteu veient aquí,
que viu de la ràdio,
i si no voleu dir ràdio, parleu de la tele,
o parleu de gairebé totes les feines que coneixeu avui dia.
Abans parlàveu del Barça, futbolistes.
Qui pensava que algú podria viure de ser futbolista,
o youtuber, o influencer?
Per tant, sempre estem creant coses noves,
i la intel·ligència artificial ens ajudarà també a crear coses noves.
El que passa és que el millor serà diferent.
Els periodistes, que són els que potser patireu,
perquè hi ha coses que encara escriuen molt bé...
Quants anys creus que em queden de carrera?
Tu, que vius de l'actualitat, en queden molts.
Perquè les màquines aquestes
són capaces de crear històries fictícies, però no estan al dia.
Tu li preguntes el que va passar i no ho sap,
perquè van ser actualitzades el mes de gener,
i d'aquí sis mesos tornaran a actualitzar,
però tot el que passa cada dia no està en el programari.
I per tant, els que viviu de l'actualitat,
teniu feina per molts anys.
Una altra cosa, els que viuen de la ficció,
que potser sí que les màquines poden crear ficció,
però com he dit abans, es nota que no té la consciència,
que no té...
És molt fred, tot el que escriuen.
Ara bé, sí que escriuen,
i, clar, preses un botó i t'escriu 200 pàgines en un minut.
Xavi Salai-Martín, et faig la pregunta
que tota aquesta comunió de gent que tenim aquí al davant
no té res a veure amb Sant Jordi,
però vosaltres també m'ajudeu a veure què hi ha d'haver de fer.
Econòmicament és viable que Messi torni al Barça?
Sí, sí, és viable.
El que passa és que, per alguna raó misteriosa,
la Liga espanyola, a diferència de les altres lligues,
ha decidit autoimposar-se unes restriccions
que no imposa la UEFA.
Això del fair play de la UEFA no té res a veure
amb el que imposa la Liga, que és molt més bèstia.
I, per tant, aquí tenim un senyor que es diu Teves,
que decideix ell gairebé unilateralment
què és el que es pot fer i què no es pot fer,
i això restringeix molt el que poden fer els clubs.
Clubs com el PSG de la Liga francesa
o el City de la Liga anglesa
no tenen aquestes restriccions,
i llavors s'haurà de trobar la manera de saltar-se el Teves.
Però aleshores, a veure, perquè jo no soc cap expert,
però si ens costa tant inscriure Gabi...
Sí, però això és tot Teves.
Tot és culpa del Teves.
El partit a un quart de cinc també és culpa del Teves, avui?
També. El qui posa els horaris no és el Barça,
és la Liga.
I el Barça es va queixar, va demanar que canviessin,
i s'han negat.
Tu creus que la Port està intentant que Messi torni al Barça?
Sí.
Sí, sí, està intentant,
però ja et dic, hi ha aquests...
hi ha aquestes restriccions,
insisteixo, autoimposades,
que jo crec que acaben perjudicant a la Liga.
Jo crec que a la Liga li va bé que hi hagi gent com Messi.
Si em permets, Xavier,
jo vaig estar parlant amb un Theo
d'un grandíssim equip d'Anglaterra,
que no el menciono, perquè si això va de diu ha de dir-ho ell,
perquè la informació que em va donar va dir que als països de l'Àsia,
l'audiència de la Lliga espanyola havia baixat un 28%
i de la Liga inglesa havia pujat un 28%.
I això són molts diners, també.
I això és cosa del Teves.
Sí, sí, el Teves, quan va arribar aquí, recorda,
el que deia era que volia emular la Liga inglesa,
fer competència, és a dir, treure calés del Barça i del Madrid,
per repartir entre els altres,
perquè en lloc d'un partit bo a l'any,
a 6 o 7 o 8 o 10 o 12...
Això ha fracassat absolutament.
I en lloc d'aconseguir competència a dalt de tot,
fixa't el que ha passat, està aconseguint competència per no baixar.
A dalt de tot, segueixament, hi ha el Barça i el Madrid,
i els altres estan lluitant per no baixar,
és a dir, ha destrossat la Liga aquest senyor i la seva incompetència.
Sí, sí.
Tu vols que Messi torni al Barça, Carles?
Jo vull que Messi torni al Barça, rotundament.
Encara que sigui Koish, perquè aquest noi Koish farà moltes més coses
que uns quants que hi ha ara, pobrissons,
que encara que corrin la doble, no mos donen aquest espectacle.
I, a més a més, aquest noi s'ha de jubilar aquí.
Tot el que mos ha donat i el que hem viscut amb ell
es mereix que el gaudim els seus últims anys
i que faci el que vulgui.
Que entri al camp i faci el que vulgui, ja córrerà el Gabi.
El Gabi córrerà per ell i pel Messi.
L'últim gol de falta del Barça, l'ha marcat el Messi.
Imagina't.
Entre la supèrbia, la barícia, la luxúria, la ira, la gola,
i l'amantre, a teves, quin li adjudiqueu?
Hòstia, aquest els té tots, eh?
Aquest personatge és molt fosc, aquest home.
Jair, tu també vols que Messi torni?
Que Messi torni a Barcelona.
Jo, de futbol, vaig deixar el futbol quan va marxar en Romario,
amb aquelles cames,
i no ha tornat a ser el mateix.
Ara està tot molt mercantilitzat i no m'interessa.
Però que Messi torni, perquè Messi ha de passejar per aquí
és de gràcia, això em faig prou.
Escolta'm, a tu, que ets últim d'anys,
també t'ha canviat una mica la vida, Jair,
perquè l'únic que ha estat un fenomen extraordinari.
Sí.
Però tu fa molts anys que et dediques a escriure
per molta gent famosa durant una pila de temps, no?
Sí.
Que els escrivies els acudits.
Però, a més a més, també tens molts llibres publicats, no?
Tu ets escriptor, també.
Sí. A l'Hero Confu és la cinquena novel·la,
i és el meu nou llibre, suposo, perquè crec que sí.
Crec que sí, noveu de C.
Tu per què has escrit? Per qui?
Sí.
Jo he escrit pel... bueno, he escrit pel Polònia,
he escrit per l'Andreu Buenafuente,
he escrit pel Caracòvia,
per molts dels últims anys de la meva vida
han sigut dins la Factoria Minúria Absoluta, amb el Toni Soler.
Hi ha algú que t'hagi fet un encàrrec que no puguis dir?
Sí, i tant.
O sigui, tu has escrit llibres que ha assignat altra gent per Sant Jordi?
No, això no ho he fet, però...
És a dir, avui hi ha autors que firmen...
Sí, sí, sí, llibres que no han escrit ells.
Sí, correcte.
Jo recordo que escrivia molt ràpidament
els llibres de guions de l'Andreu Buenafuente.
Ahà.
Eren els seus monòlegs, i érem 14 guionistes, i ell fent-los.
Llavors, ell tenia la deferència del dia de Sant Jordi,
anava a signar ell, i ens feia anar a tots.
I era molt divertit, perquè la gent venia a signar,
i quan tu agafaves allò deia, tu qui ets?
Sí que me'n signo l'Andreu.
És veritat, perquè l'estigma del guionista total monologuista
és que monologuista s'ho inventa tot sobre la marxa,
i no n'és així, afortunada.
Què regalareu vosaltres avui de literatura?
No ho saps encara, Carles?
No, jo vull res, jo porto dies regalant.
Ah, sí?
Porto dies regalant, per això, i he regalat molts espinassos.
Però és que avui no tindré temps.
Ara sortim d'aquí, anem a firmar, i vull gaudir de les selfies,
i de les fotos amb la gent,
perquè serà duríssim, però serà fantàstic.
És això que dius, serà duríssim, perquè també ha de ser cansat.
És el que dèiem, tres selfies fan gràcia, però...
Sí, jo firmo dret, això m'ho va ensenyar l'espinàs,
que així estàs més a prop de la gent,
i, bueno, clar, seran vuit hores, no sé quantes dret,
però és igual, i no passa res.
No passa res, a dormir a la nit.
Et sents una mica Leo Messi passejant per Barcelona en dies com avui?
Sí, una miqueta sí, però també és bonic, la gent és molt amable.
I dos noies m'ho han atrapat, a mi i a la Laia Collet,
que és la cap de premsa.
Ai, que les porta!
Hòstia, però si són un quart de nou del matí!
Doncs vinga, dues fotos precioses i fantàstiques,
importa on és quantes, ja.
Però això és molt bonic, tio, jo treballo per aquesta gent,
i crec que tots una mica treballem per la gent.
Si no hi hagués ningú a l'altra banda,
llavors ens queixaríem que no hi ha ningú a l'altra banda.
De fet, el Xavier Sala i Martín ja ho afronten de colors llampants,
perquè tu, si d'una cosa passes, no és desapercebut mai, no?
Sí, sí, sí.
El truco és tant treure la jaqueta,
i llavors la gent em mira i diu...
No és ell, perquè no porta jaqueta.
S'assembla, però no ho és.
I per tant, jo tinc un truco...
Per cert, ja que ho has preguntat,
jo regalaré la democràcia a moure el núvol de Josep Maria Ganyet.
Bon llibre, bon llibre.
Moltes gràcies a tots tres per haver-nos acompanyat.
Us allibero perquè les editorials us reclamen des d'allà al darrere.
Demano, sisplau, al públic, que ja és una bona munió que ho matiran.
Xavier, Sala, Martín, el Carles Porta i el Jair Domínguez.
Gràcies.
Pràcticament, les notícies de les 10.
De seguida, la Neus Bonet, que tiri milles,
perquè aprofitarem també per fer un cafè.
I després una mica de música, amb l'Alba.
Gràcies a tots tres. Bon Sant Jordi.
El suplement, amb Roger Escapa.
Para un...
Tenta obrir la porta per l'Alba.
Tanta gràcia.
Tanta gràcia.
Tanta gràcia.
Tot és possible un dia de partit.
Tanta gràcia.
Tot és possible a la TDT, la transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir d'un quart de quatre,
la TDT del Barça Atlètic de Madrid a Catalunya Radio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
No és tan sols aconseguir podis.
És superar-se en cada esclau.
L'esport ens ensenya que tirar endavant no és tan sols guanyar,
sinó aprendre a aixecar-se.
Per això a CaixaBank estem en l'esport, sempre.
CaixaBank. Tu i jo, nosaltres.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
Tiana Antica, el Festival de Música Antiga de Tiana,
celebra la 23a edició.
Diversos espais d'aquesta localitat del Maresme
acolliran concerts de música medieval, renaixentista, barroca
i romàntica a càrrec de conjunts com l'Ensamba de l'Alfonsí,
Xoriach, Hiler d'Anticua, Oana i Covaltzeta,
Lluís Iceta, Lluís Iceta, Lluís Iceta, Lluís Iceta,
Lluís Iceta, Lluís Iceta, Lluís Iceta, Lluís Iceta,
Lluís Iceta, Lluís Iceta, Lluís Iceta,
Hiler d'Anticua, Oana i Covaltzeta, Lluís Eres i Jordi Raguant.
Tiana Antica, el 30 d'abril, i l'1, el 6 i el 7 de maig.
Més informació a bisigodia.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Torna el poder de la paraula amb el Festival Barcelona Poesia.
Del 9 al 16 de maig, recitals, concerts, converses,
dramatitzacions i moltes altres formes poètiques
amb la participació de Dana Smith, Anna Martins Márquez,
Josep Riera, Blanca Llum Vidal, Roger Mas,
Rafips Yadá, Edgardo Dobri o Sabina Huid.
Més informació a barcelona.cat bar-barcelonapoesia.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linka, linka, linka, a Catalunya Ràdio.
Com sona el teu cap de setmana?
El suplement, amb Roger Escapa.
Tot gira, amb David Clopés.
La TTT, amb Ricard Torquemada i Bernat Soler.
Crims, amb Carles Porta.
El teu cap de setmana sona a Catalunya Ràdio.