Bon dia, Catalunya. Són les 9.
En directe, des de l'estúdio de Catalunya Ràdio,
comença el suplement d'estil.
D'aquest diumenge, 30 de juliol de 2023, Albert Montilla...
Com podeu dir, Montilla? Si ho preferiu.
...l'esperit estival del cap de setmana.
Aquesta matinada s'ha disputat el clàssic amistós
entre el Madrid i el Barça, que els blaugranes han guanyat per 0 a 3.
Un clàssic que no s'ha jugat ni al Camp Nou,
ni al Lluís Companys ni al Santiago Bernabéu.
El partit s'ha celebrat als Estats Units, al AT&T Stadium,
en un país on d'aquest esport en diuen soccard.
Ahir també es va celebrar la final de la Kings i la Kings League,
una competició on la majoria dels jugadors cobren 75 euros per partit
i les seves samarretes es venen per 70.
Tant un com l'altre, van rebentar rècords.
Després que molts criticessim el format de la Kings League de Gerard Piqué,
dient que estava allunyat de ser una pràctica esportiva de nivell,
que era només entreteniment banali
que mai podria equiparar-se al futbol ahir,
però gairebé van omplir el Metropolitano,
l'estadi de l'Atlètic de Madrid,
i van tornar a rebentar les audiències de Twitch.
Com a fenomen, que ha aparegut, és interessant d'analitzar,
però crec que ni tan sols té aparència de valors,
com sí que té el futbol.
L'element socialitzador i de companyia de l'esport
a nivell d'equips de base de barris o pobles i ciutats petites
és una estructura social que el model Kings League
no pot ni podrà tenir mai, perquè està viciat d'inici.
Però vaja, el clàssic en format franquícia al millor postor
també val a dir que sembla la tenda d'un circ
que va donant voltes per poder pagar les factures
de la bombolla que s'ha generat.
Pensant-ho bé, el futbol modern no està tan lluny
del que podem trobar a la Kings League,
perquè aquestes alçades han aconseguit una fita
que semblava gairebé impossible fa uns anys.
A tot el país li és igual el resultat d'un clàssic.
Va, som-hi amb les claus per entendre què passa al món.
En un diumenge, assolellat i amb bancs de núvols baixos
en algunes comarques.
De moment, amb tranquil·litat a les carreteres.
Com Catalunya Ràdio fa saber que...
Marina de la Cruz, bon dia. Molt bon dia, Albert.
Va, quatre titulars per començar el dia.
Carles Puigdemont reclama en un comunicat a les xarxes
que es posi el focus en resoldre el conflicte
entre Catalunya i Espanya.
I, a més a més,
en el seu llibre d'avui,
en el seu llibre d'avui,
es posi el focus en resoldre el conflicte
entre Catalunya i Espanya.
Puigdemont deixa clar que el preu del si de Junts
a la investidura de Pedro Sánchez
és més car que l'abstenció.
A tot això, Esquerra ha obert la negociació amb Junts
per intentar evitar una repetició electoral a l'Estat.
Per altra banda, es desconvoca a la vegada
socorristes de les platges de Barcelona.
L'Assemblera de Treballadors va aprovar ahir al vespre
tornar a la feina després que hagin aconseguit
el compromís de l'empresa de pagar les nòmines
abans del dia 5 de cada mes
i la contractació de més personal.
Tres drons han atacat Moscou de nit
i han ferit com a mínim una persona.
També han deixat tocats lleugerament dos edificis d'oficines
i han forçat la suspensió de vols
a l'Europort Internacional,
segons fons oficials russes que atribueixen l'ataca a Ucraïna.
I atenció perquè s'ha creat una aplicació
que pot detectar malalties que poden provocar seguesa
abans que se'n desenvolupin els símptomes.
Doncs sí, l'APA es basa en algoritmes
que analitzen la foto d'un ull
i la comparen amb d'altres ulls
amb malalties oftalmològiques.
L'han desenvolupada dos estudiants de la Universitat Obert
de Catalunya.
En fi, tot això és el que Catalunya ja sap.
Comencem ara amb el que Catalunya vol saber.
Avui, al suplement d'estiu, farem una ullada
a les notícies que passen desapercebudes a les portades.
I ens endinsarem a les regates de Sant Xenxo
per parlar dels primers dies del rei emèrit
en aigües gallegues.
Monero, bon dia. Bon dia.
Parlarem de la Kings League o del Clàssic?
Parlarem de futbol, per tant, i d'esport.
Per tant, parlarem del Clàssic.
Clàssic. Sí. Perfecte. Gràcies.
Algun comentari? El vas veure tu, no?
Sí, el vaig veure. Per això estic potser...
un xica adormit.
Però va ser un gran partit, tot i ser la pre-temporada.
Cada cop els jugadors es prenen més seriosament
en aquests partits, i més quan són un clàssic.
I la veritat és que el Barça...
Bé, després en parlarem.
Va fer un partit bastant complet,
tot i que el Madrid també va competir prou bé
i... i tenim cosetes per comentar.
Perfecte. D'aquí 30 minuts, ho repassarem.
David Balaguey, bon dia. Bon dia.
Què tal? Avui, filia o fòbia?
Avui, filia.
Filia! Molt bé!
Avui, filia. Sí.
Filies i fòbies, gran secció.
Però una filia que per molta gent és una fòbia.
Ho debatrem d'aquí una estona.
Hi ha algun titular que puguis avançar.
Perder el temps. Perder el temps.
Us agrada perdre el temps?
Perder el temps, sí.
Pep, t'agrada? Sí.
Com a afició, com a hobby? Sí.
Mm...
M'estàs fent dubtar, ara. Veus, veus?
A la Marina de la Cruz no li agrada perdre el temps.
No m'agrada gens. No, no.
Això de procrastinar m'agrada poc.
Ah, veus? Us començo a conèixer una mica.
Després parlarem d'això. Volontàriament vols dir?
Perder el temps, voluntàriament? Sí, sí.
No ho sé fer. Involuntàriament soc boníssim.
Exacte. Destinar un tram del teu dia
a perdre el temps deliberadament.
Uf!
Vinga. És una filia, per mi.
Perfecte. Bé, molta atenció, també, avui,
a la sortida de Miquelet. Miquelet, on ets?
Hola, bon dia. De Camí a Sitges.
De Camí a Sitges. I què hi busques?
Sí. Eh...
La Catalunya que s'obre. La Catalunya oberta.
L'obertura catalana.
És que... Miquelet, és que t'estic veient des d'aquí.
És un mentider, és un mentider.
Un impostor, un impostor.
Saluda, Miquelet, saluda.
M'heu censurat la primera hora.
M'heu censurat una intervenció. Jo no volia dir-ho.
Jo volia quedar callat, assumir el meu rol, però ho diré.
M'heu censurat la primera intervenció del dia.
Llavors tinc més marge per arribar a Sitges.
Sempre plorant.
Estar aquí fora a l'estudi, el podem veure.
En realitat estàs de Camí, sortiràs ara mateix,
però feia gràcia el fet que estiguessis aquí, doncs...
No sé, fingint que estaves dins d'un vehicle fa bastant de gràcia.
Ho feu molt bé, ara que us veig. Perfecte.
Per què no has arribat encara, per això? Explica'ns.
Perquè a més he de fer una parada de Camí.
Pararé aquest lloc desconegut
que ni els barcelonins coneixen, però està a Barcelona.
És una mica el Mordor, perquè a mi no hi arriben mai ningú.
És un lloc estrany.
Però allà farem una parada i...
A la 7, Històricos.
Fa 50 anys de l'últim 600, aquesta setmana.
Però estàs dient que la 7, Històricos és el Mordor, de veritat?
Estàs dient això per entendre-ho? No.
Aviam, a sobre que avui parlaré amb ells,
no fotis veure aquí que estic fent mala publicitat.
A la Zona Franca, aniràs?
Sí, efectivament, que és el Mordor de Barcelona,
perquè no l'ha trepitjat mai ningú.
Ai, pobra.
Molt bé, 50 anys d'aquest últim 600 en parlarem després.
Fins ara, Miquelet.
Ja està, ha mort. L'hem perdut.
De 10 a 11 marxarem de Colònies
per parlar de l'ignorança amb el Jep Filafranca,
a la casa Penyafort de Pontons.
També obrirem la capsa de sorpresa dels 40 anys de Cat Ràdio
per parlar amb la Pepa Fernández,
periodista de gran recorregut a casa nostra.
Doncs a 12 a la secció dels Bodella Músics,
anirem fins a la casa d'Andrea Motis, a Sant Andreu,
al mateix lloc on compon moltes de les seves cançons.
Desgranarem el procés creatiu
que segueix l'artista de jazz catalana més internacional de tot l'estat.
I acabarem com és habitual amb les rivalitats històriques,
la Marga Codini i el Francesc Canosa.
I aquí s'esbatossaran per decidir
el pitjor moment de la història de Catalunya.
Som al soblement d'estiu
i tenim esperit estival de cap de setmana.
Bé, de seguida parlem del sarau polític
que ja ha muntat l'Estat
amb el gira guió del canvi d'escons,
hi ha una notícia que sens dubte ens sentirem molt, molt a parlar.
Ahir es va filtrar un vídeo del rapè nord-americà Travis Scott,
que és un autor de cançons com aquesta.
No hi ha ningú movent el cap a la redacció,
només la Marina de la Cruz.
És que no puc parar.
Desconèixia l'existència d'aquest tema.
Possiblement en fa cada malament.
Jo també, però el ballo, el ballem, el ballem.
Per l'entrega pensava que tu coneixies bé aquest tema
i que t'agradava molt.
Es pot fingir, l'entrega.
És 100.000 milions de visualitzacions a YouTube, eh?
Aquesta cançó.
Doncs atenció, perquè, com deia, ahir es va filtrar per les xarxes
un fragment del pròxim videoclip
que llançarà aquesta superestrella.
Resulta que en el fragment apareix el rapè vestit
com un casteller de Vilafranca.
Clar que sí. Fort.
Prou fort, encara que porta un teixit...
El logo del seu nom, album utòpia, a la camisa verda.
És a dir, no porta els castells de Vilafranca,
sinó que porta la camisa verda, però amb el logo del seu àlbum.
Igualment es pot veure Travis Scott aixecant un 4 de 9 amb forna.
Com deia aquest paio, té 50 milions de seguidors a Instagram
i 11 milions a Twitter.
Ai, aquesta cançó... realment era un infern.
Està a través de parlar, pensar...
És metralla, eh?
Posta a viure en general.
Ha estat bé, ha estat un gran repte... repte superat.
Podem sentir, si voleu, la cançó en qüestió que es publicarà
en aquest videoclip on surt aixecant el 4 de 9 amb forna.
Sentim-ho, amb mala qualitat, perquè s'ha gravat amb mòbil,
és una filtració. A veure com és.
Això és...
Mmm... mateixa línia.
La cançó en qüestió es diu Sirens.
Sirens, que de moment només la podem, doncs,
escoltar a través de les xarxes perquè és una filtració.
Exactament. Tal com es poden veure en les imatges,
el castell és el fil conductor d'un videoclip en què l'enxaneta
s'enfila per aconseguir sortir per un forat subterrani,
com detalla la revista Castells,
la gravació es va fer a la Tarra Coarena el 3 de juliol
durant tot el dia i van participar castellers de 5 colles,
els castellers de Vilafranca, els xiquets de Tarragona,
els xiquets de Serrallo, els Nois de la Torre i els castellers
de Madiones, que aquí totes les famílies que es van ajuntar
i festa. Segons ha confirmat aquesta casa la productora catalana
Canada, que va ser l'encarregada del rodatge a Catalunya,
el videoclip veurà la llum en els pròxims dies,
mentre que el fragment que circula per les xarxes
i la gravació feta per algú en un cinema dels Estats Units
on es va fer la premiere. Això és molt fort.
Sí, és fort. Però, escolta, això pot estar relacionat
amb la ruptura de Rosalia?
Si Travis Scott ja amb els castellers
intenta apropar-se cap a Catalunya...
Ja pot ser, ja pot ser.
Ella és amic segur perquè ha fet una cançó amb ella
i, a més a més, l'enllaç amb Canada,
que és la productora que ha fet el videoclip,
és segur, a través de Rosalia, perquè també Dua Lipa va fer-ne un,
i amb la Kylie Jenner, ex parella de Travis Scott,
també hi ha aquí el lligam.
No sé per què sabem tot això. La vida.
Parlem d'habitatge, també,
perquè els professionals immobiliaris catalans
han obert un front judicial
per bloquejar el control de rendements.
Les set principals associacions professionals
del sector immobiliari de Catalunya han anunciat
que han presentat al·legacions a la resolució de la Generalitat
que proposa el control de preus del lloguer
en 140 municipis catalans,
i a les zones de mercat residencial tens.
Les al·legacions es basen en el fet
que la resolució del Departament de Territori
no compleix els requisits que va establir la Llei de Dret a l'Habitatge,
que és la que va facultar les comunitats autònomes
a fixar límits als lloguers.
Sentim ara el comentari de la col·laboradora
del suplement d'Estiu Carmar, carazo, economista, politòloga
i portaveu del CINICAT de Llogateres.
Fa dos mesos que s'ha aprovat la Llei d'Habitatge,
i tot i que la regulació dels lloguers encara no ha entrat en vigor,
ja ha iniciat una ofensiva.
D'una banda, ofensiva mediàtica.
Una llau d'informes repetint
que l'oferta de pisos s'està desplomant.
D'altra banda, ofensiva judicial.
Aquesta setmana,
el Col·legi de gent de la propietat immobiliària,
administradors de finques, els promotors
i la Càmbra de la Propietat han fet el primer pas
per poder demanar la paralització cautelar de la regulació.
Això ja va passar el 2020 amb la regulació de lloguers catalana.
Informes bombardejant sobre la destrucció de l'oferta.
Manuals detallant com trenpejar la llei i seguir apujant els preus.
I un recurs davant del Tribunal Constitucional.
El que va acabar tombant la norma.
Si no volem que la regulació dels lloguers
torni a quedar sense efectes,
cal que la Generalitat i el govern de l'Estat
es preparin i actuin ràpid.
És diumenge.
I, per tant, avui podem connectar
amb el nostre col·laborador més irreverent a Madrid,
l'escriptor i periodista mitjans com el Diari Público Israel,
Merino, bon dia, Israel.
Bon dia, què tal? Com estàs?
Què? Com estàs tu?
Bé, molt bé, molt bé, aquí.
Estic passant calor en aquesta ciutat del demoni,
o sense plàvia, o sense res.
A veure, Israel, com estàs?
Bé, molt bé, molt bé, aquí.
Estic passant calor en aquesta ciutat del demoni,
a veure, Israel,
l'última connexió que vam fer amb tu va ser el dia d'eleccions,
i, com tot just fa una setmana de la Festa de la Democràcia,
és un moment per fer balanç,
sobretot després del rebombori del vot CERA
i la necessitat de dos escons de Junts
per poder investir Pedro Sánchez.
Com està l'ambient a Madrid ara mateix?
Doncs mira, ara mismo l'ambient està,
per un lado, hi ha dos bandos, no?
Uno de los bandos está convencido de que va haber gobierno,
pero convencido a muerte de que habrá gobierno de Pedro Sánchez,
y otro de los bandos está convencido a muerte
de que habrá repetición electoral.
Y ambos de los bandos tienen un problema
que ha sido el mismo problema durante la campaña, digamos,
y es que se creen que España o la península ibérica
acaban la M50, ¿no?
O sea, se creen que...
No se podía saber.
Que no existe, no existe, entonces,
todavía no terminan de entender eso, ¿no?
Y, bueno, mientras Madrid ahora mismo es una marea rosa,
que está lleno de gente que va a ver Vardy vestido de rosa,
curiós, interesantes,
i a poc a poc, tio,
nos va comiendo la mierda,
están los basureros de vacaciones,
y, no, no, y es verdad, y claro,
hay basura por todos lados,
y imaginaos, Madrid, 40 grados sol,
huelen las calles, vamos, a gloria bendita.
Qué panorama, tú.
Sí, sí, está muy divertido, está muy divertido, bueno.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
I amb els funcionaris, què?
Com...? Disculpa, perdó.
Amb els funcionaris, què? Tenim moguda, també, no?, els professors.
Ah, no, los funcionarios, sí. Esta es la cosa, también.
Pues, mira, tendrán que haber salido...
Me comentaba un amigo funcionario, que es maestro, profe de lengua,
me contaba que el día 26 de julio
tendrán que haber salido los destinos de Teroz Profe,
donde van a dar clase en cada instituto y demás.
Y, por lo visto, el día 28 les enviaron una carta,
claro, ellos no sabían nada,
en plan, joder, nos están publicando, nos están publicando,
el día 28 les llegó una carta diciendo
que la complejidad de los destinos ha impedido que se publiquen,
en fecha correcta, cuál va a ser el destino de cada profesor.
Y, claro, pues, imaginaos, una ciudad como Madrid,
ciudad grande, ¿no?, súper sencilla alquilar,
no tienen ningún problema para buscar casas,
es una cosa facilita.
Pues están los pobres funcionarios que se suben por las paredes.
Sí, normal.
Déu-n'hi-do, quin panorama.
Israel, la setmana passada ens vas dir
que a les eleccions havíem d'estar atents a l'efecte Bad Bunny.
¿Quién se los ha llevado a todas?
En relació, l'efecte Bad Bunny ho dèiem,
en relació al vot dels joves, que votaríem per primera vegada,
i que les enquestes no tenien en compte.
La vas encertar, no?
Eso es. Yo predije... De hecho, lo predije en este programa,
lo comenté un poquito por encima.
Bueno, al final, lo del efecto Bad Bunny
es más una broma que otra cosa, pero bueno, creo que es un buen nombre.
Todas las encuestas...
Naciso Michabila, el de Paz 3,
que tiene la misma puntería que yo con dos copas,
decían que iba a haber un gobierno de absoluta de PP y Vox,
y bueno, pues se estrellaron.
Y, sobre todo, lo que se predecía es que Pedro Sánchez
se iba a hundir electoralmente, y no ha sido así.
Entonces, yo dije, mi predicción era que no iba a pasar,
porque había uno o dos millones de votantes jóvenes,
entre 18 y 24 años,
que iban a salir a votar en masa
que ninguna encuesta había predicho por una sencilla razón,
y es que los chavales no contestamos a números ocultos.
O sea, quiero decir, esto es una exageración, no,
pero los institutos sociológicos, los institutos demoscópicos,
no los suelen saber medir,
no saben cómo trazar nuestra curva de votos.
Entonces, hubo esta masa de votantes que salían a votar,
y efectivamente estos días han ido publicando
las primeras gráficas y los primeros números,
y efectivamente hay un millón de chavales
que han ido a votar en masa al PSOE y que nunca habían votado.
Y lo que también rompe, como segunda fuerza votada a su mar,
lo que también rompe esa supuesta ola reaccionaria,
que dicen que los chavales ahora, por culpa de TikTok,
somos todos poco menos que Ramiro Ledesma, vamos.
Jo això l'heu anidat el vot, també, que hi ha entre els joves a Vox.
Sí, sí.
Pero bueno, que s'ha roto ese sanberito que teníamos,
que los chavales éramos reaccionarios.
Que yo creo que hay una falta de análisis y de rigor
por pensar que porque hay 5 youtubers incels
que hacen el ridículo en redes,
que eso significa que toda una generación
sea una generación reaccionaria,
cuando históricamente las nuevas generaciones
son cada vez más progresistas.
No nos tenemos que hacer trampas al solitario
y echarnos las manos a la cabeza
porque se haya viralizado un TikTok de un chaval
diciendo que las mujeres tienen menos derechos.
No, no, esto es mucho más complicado de medir.
Y en estas elecciones se ha demostrado.
Per fer pedagogia a Israel, pot explicar què és un incel?
Per qui no ho sàpiga.
Un ojotras, venga, algo sencillito.
Bueno, un incel...
Un incel para todo lo gente que no lo sepa, que no lo conozca.
Es un término que se usa para designar
a una persona que no mantiene relaciones sexuales,
o sea que abraza el celibato,
pero porque no tiene capacidad de hacerlo.
Es una persona que no tiene sexo,
pero no tanto porque no sea fea,
sino porque tiene una serie de pensamientos,
quizá interaccionarios, pensamientos anticuados,
y un hombre, quiero decir, esto siempre se aplica a hombres,
por lo tanto, no despierta el interés
ya no solo físico de las mujeres, sino ningún tipo de interés.
¿Qué pasa con ellos?
Que son los típicos rancios que te dices tío, ducha, t,
no te acerques a mí. Eso es un incel.
Gràcies per aquesta pedagogia a incel. Conegies aquesta o no?
No la coneixia. I m'ha agradat l'explicació.
Tots hem estat incels alguna vegada a la vida, no?
Sí.
No, jo crec que sí. Volontàriament sí.
Volontàriament tots en algun moment incels.
Sí, sí, no tornava a treure. Sí, sí, sí.
Eh, que sí? Fa que sí, fa que sí, Israel, també.
Una última pregunta, Israel.
Hi ha una notícia d'ahir que, vaja, que a mi m'ha cridat l'atenció,
i és que el PP ha estès la mà junts per parlar.
Diuen que dins de la Constitució per això és un farol o va de veritat?
Pues a ver, yo es que sinceramente no me ha sido de nada,
porque después de que saliera Feijó diciendo
que estaba hablando con el PPV, y que saliera el PPV diciendo
que mi pacristo estaba pasando eso, no me ha sido de nada.
Lo que pasa es que, en cualquier caso,
yo creo que es un ejemplo...
Puede ser que el PP esté intentando tener conversaciones,
yo creo que es algo que se sabrá,
pero en cualquier caso es un ejemplo de hipocresía del PP.
O sea, quiero decir, vienen los golpistas, como los llaman,
y ahora que se necesitan golpistas,
ya no son tan golpistas, ahora ya se puede negociar.
No, no, no puede ser así.
En España tenemos una realidad, y es una realidad,
que somos un estado de momento plurinacional,
con varias naciones dentro, eso es innegable.
Y en estas elecciones eso se ha visto reflejado.
El PP lleva negando esta realidad pues toda la vida, supongo.
Ahora, porque les interese, no pueden empezar a hacer aquí...
Vamos, van a empezar a cantar Luis Cegaders, ¿no?
Ahora sí que venía a cuento.
Isabel Merino, moltíssimes gràcies per ser amb nosaltres avui.
Tindrem un estiu calent
i anirem seguint amb aquesta connexió amb l'actualitat que hi hagi
per al Congreso i a Madrid.
Un abraçada molt gran, Israel, deixem descansar.
Un abrazo, chicos, que vaya muy bien.
Adéu, que vagi bé. Adéu.
9 i 20 minuts.
I per tant, hora del repàs de la premsa amb l'Enric Soler.
Bon dia, Enric. Bon dia, Albert.
Què hi ha avui als diaris?
Avui parlarem d'empresaris pactistes,
gent gran i també gent jove que estan oblidats,
i els postres serien, si els altres són els primers,
els postres serien conills que tenen cataractes
i que són incapaces de trobar un lavabo.
Molt bé. Comencem per la part seriosa.
Comencem per la part seriosa,
que seria l'editorial de la Vanguardia
que titulen empresaris pel pacte polític,
on destaquen que l'entesa entre el PSOE i Junts
marca el camí segons l'èdit empresarial català,
ja que diuen que un govern de concentració
que reunisa populars i socialistes sembla quimèric.
Destaca que des de la primavera s'han produït
trobades discretes entre l'empresarietat catalana
i la gent que hi ha a Waterloo,
buscant una certa pacificació del conflicte.
D'acord.
Per una banda, per l'altra banda, avui, molt interessant,
si esteu dubtant si comprar el diari o no, compreu-lo ara.
Esteu veient quina falca.
Quan les coses estan bé, s'han de reconèixer.
El diari ara, avui, una periodista s'ha fet passar
per una treballadora d'un geriatri,
i ha descobert coses que potser alguns intuïm,
però que ara les sabem.
I destaca, com a titular, ara diu,
les famílies no saben ni la meitat del que hi passa.
I dintre de l'article diu
que, segons una caixa d'una gericultora,
diu, la encarregada diu que juguem els avis en llençols
si no hi ha tovalloles.
I, sobre les condicions laborals dels treballadors,
diu que el salari bàsic d'una auxiliar de geriatria,
segons el conveni, és d'uns 1.100 euros bruts,
i que per cada festivudium que treballen,
només cobren 20 euros.
No pot ser.
Sembla que el tema està així.
I, entre comella, d'una auxiliar de geriatria que diu...
Cito literal, eh?, no és...
Només en donen dues esponges per arrencar cada avi,
encara que estiguin cagats fins al coll.
Clar, és un drama que, malauradament,
durant la pandèmia de Covid,
van filtrar-se vídeos dintre de renunciants de gent gran,
i van convocionar-nos a tots.
I potser algú a determinada conselleria
hauria de començar a fer una reflexió
i fer una llei perquè hi hagi un mínim de garanties
per, en fi, acollir a gent que durant anys
ha aguantat l'estat d'estat d'estat i ara es mereix.
Cada vegada anirà més, en final,
perquè la població va envellint,
suposo que caldrà més residències.
Sí, sí, bueno, des d'aquí,
si hi ha nyeo flautos que ens estan escoltant,
aviam si s'ho organitzen, perquè ja va ser en hora.
Després, a la part de la vanguardia, les fulles Salmó,
d'Economia, el Mariano Guindal, ara parlem de Joves,
titula Els Joves, els grans oblidats.
La bretxa generacional augmenta
amb una població cada vegada més envellida
i destaca que fa uns dies, en una trobada amb uns alumnes,
els hi va dir, no us amoïneu pel vostre futur,
perquè no en teniu.
També destaca més endavant, el sito literal,
la partida que se'ls dedica als pressupostos
és cada vegada més baixa.
També diu que, en l'atur juvenil d'Espanya,
dels més elevats d'Europa, que estan sobrequalificats
i que són campions a part del futbol en fracàs escolar.
I, com a conclusió, diu que els sacrificis
no s'han repartit de manera equitativa entre les generacions.
I, com ja sabeu, l'inèrcia en aquest programa
és aliança i enfrontament. Així que també hi ha feina per fer.
Ja heu vist com està la societat.
Els pols, en un moment, ho ha dibuixat ell,
a través de la premsa, la gent gran,
la situació per la qual passen, ja t'ho he explicat,
i després els més joves.
Els pols estan en una situació lamentable.
Ens trobarem, al final.
Sí, sí, clar, el tema és trobar-nos per construir un futur millor,
perquè, si no de manera individual, les coses no s'arreglen.
Després, el Punt Avui destaca un article,
que, com sempre parlem de Barcelona,
això és una mica de centralisme...
Ahem...
Algun dia parlarem d'això, eh?,
perquè s'ha parlat molt de Madrid en roba,
però Barcelona igual també roba, no ho sé, ja en parlarem d'això.
I destaca el titular de la tribuna del Punt Avui,
diu, aponent el canal d'Urgell.
I parla que...
El Punt Avui el dirà, també.
Els pobles d'aquesta part de la Catalunya profunda rural
estan plens de joves fills de pagesos
amb estudis universitaris professionals
i d'especialització agrària.
I també parla d'un company d'aquest programa,
del Francesc Canosa, i un llibre que ha escrit sobre el canal d'Urgell.
Sí, que serà avui amb nosaltres, Francesc Canosa.
Al final llegues com la Califòrnia de Catalunya,
perquè passa de ser un desert,
va passar de ser un desert d'una zona molt potent
d'agrícola i industrial.
I per acabar, parlarem de conills.
D'acord. Ui...
Quin escampall de premsa!
Sí, pobra, quants diaris has dut, avui?
L'aroma diari que fa.
Bueno, i les mans t'estaquen de tinta, eh?
Espero no llepar-me'ls perquè tinc els dits plens de tinta negra,
i el nombre de la rossa, en fi, no acaba malament.
Molt bé, molt bé.
Molt bé.
D'aquest, de la vegada, els conills, diu...
¿Què hi ha problemes amb el turisme a Barcelona?
Una cosa que és inaudita,
i és una exclusiva que demana aquest problema.
I titula així la monarquia, diu...
Els comerciants demanen vàters als carrers per als vianants.
Ai, ai, ai...
Bueno, és un gran amet civilizatori, no?
Comerciants i restauradors lamenten
que els creueristes caminen molt i gasten poc.
I diu, literal, un membre d'una asociació...
I caguen molt, no?
Això no ho he dit.
Bueno, mentre caguen sòlid, perquè la diarrea, en fi...
Prou, prou, prou!
És molt català, no?
I això, una asociació de veïns destaca,
i cito literal, que diu...
Respecte als turistes, eh?
Ja no em puc concentrar.
Quan som molt català, reprimim totes les qüestions
que no podem tenir endavant en les catalogies.
En fi, diu bastant, també.
Cito literal de l'associació de veïns
sobre com definir els turistes, diu...
Són com els conellets de l'anunci aquell de les piles.
Els creueristes i els guiris dels autocars
caminen molt i gasten poc.
En fi, la imatge una mica inquietant, no?
Perquè la pila per on li fiques?
No, una mica, també. Seguim, seguim el tema.
Llavors, parlant de conills i tal,
he pensat, conills i tal,
i he buscat el diccionari, no?
I he trobat la paraula mixomatosis.
És una fantàstica, no?
L'he trobat al diccionari de Ramàdria de l'IEC,
i es veu que la mixomatosis és una malaltia
que afecta els conills.
I, entre altres coses, fa que el reflex de fugida
queda molt disminuït
i els provoca una inflamació esteixitstou,
sobretot al voltant dels ulls.
I clar, jo penso en un conill, que és un turista,
que li costa caminar i, a més a més, té els ulls inflamats.
Això m'evoca clarament, en fi,
el que hi ha últimament a Barcelona
s'ha convertit en molt de negoci però molta gent,
que són les botigues de cannabis.
Ai, gràcies.
Clar, si anem pel centre de Barcelona,
el comerç tradicional se n'ha anat en orris,
i, en fi, ara està tot ple de...
Amb llicències, no?, de...
Sí, crec que hi ha llicències.
De floristeria, gràcies a les llicències de floristeries.
Bueno, doncs tornem al barri xino,
falta una mica d'op i el tenim tot, no?
En fi.
I clar, jo aquí, lancaríeu un missatge de la conselleria,
que quan anem al metro o altres,
hi ha no anuncis de què diuen.
Atenció, carteristes, no em comptem les vostres buxaques.
I jo diria que, a part del parell de carteristes,
ara també s'ha d'afegir un altre perill,
que és el parell de perdigonada.
Perquè, amb escopetes,
perquè el mateix article de l'avantguàrdia diuen que,
de vegades, els veïns o algú
a prop de la Sagrada Família on aparquen tots els autobusos
disparen balins contra els autocars.
No ho conec.
I clar, jo m'he imaginat aquí,
aquells guis que van amb paraigües dirigint el personal,
jo m'he imaginat que l'ONU aquí envia un destacament de cascos blaus
per a mediar una mica entre uns i altres.
Que al final és el que hauríem de fer, no mediar entre tots,
però viure en civilització que puguem conviure tots,
turistes i indígenes,
que al final són altres que ens estem venent
amb uns pillets amb una rata rohingya.
I fins aquí la secció del riu.
Molt bé, Enric Soler, moltíssimes gràcies per ser amb nosaltres.
Ai, Déu meu, recuperem-nos d'aquest moment.
Ara anem amb Roser Cabré-Bardell, una mica de senya,
escriptora d'Iowa, que ahir la va poder sentir aquí
des de l'estudi de Catalunya Ràdio
fent una classe magistral d'escriptura avui,
però crec que torna a ser a la sala d'espera.
Ei, què tal?
Soc jo, la que encara espera un moment,
que són els 90 segons que no calen d'arribar.
I mentre els espero, en aquesta sala d'espera,
veig passar la vida.
N'hi ha molta, aquí.
És tot a les deu files de cadires alineades.
La seva immobilitat contrasta
amb la bellugor de la carn que les ocupa.
Natges mig alçades i genolls a punt de saltar.
Cossos expectants que saben que quan algú digui el seu nom,
tot començarà a passar.
Però mentre no passa res, queda l'espera.
I les boques estosseguen i els dintre piquen,
i així, aquesta tos sincopada i aquestes ungles percutides,
es fa en orquestra de la impaciència gestual,
el fil musical de la sala d'espera.
Això em fa pensar en la música.
Diuen que hi ha una cançó per cada moment.
Si fos així, però,
totes les cançons haurien de durar 90 segons, un minut i mig.
N'hi ha que ho fan.
I can hear music, per exemple, dels Beach Boys,
i també Her Majesty, dels Beatles.
N'hi ha una que m'agrada molt, que dura 45 segons,
mig moment clavat.
Però jo recordo sobretot una que em va marcar un moment.
És dels Ramones.
90 segons de ritme picat.
I la recordo molt perquè mentre sonava,
a mi em trencaven el cor.
Una cosa així de grossa pot passar en només un moment.
Quan comença, el temps s'encè, i quan acaba, bum!
Dos quarts de deu, hora d'obrir les revistes del cor,
amb un tema recorrent a l'estiu i que sempre deixa titulars.
Amics i amigues, anem-nos endarrugada,
perquè entrem dins del fantàstic món de la monarquia,
perquè tenim l'Amèric,
o també el Juan Cabralos Amigos, a Sant Gensho.
És el seu paradís, amics.
Dels creadors de tu a Londres i jo a Califòrnia,
arriba tu a Mallorca i jo a Sant Gensho.
L'estiu del Joan Carles I i la Família Reial,
més concretament el de Felip VI,
torna a agafar camins diferents com ja és habitual
per tenir aquest drama que ens agrada a l'estiu,
perquè pare i fill estan separats per més de 1.300 quilòmetres,
però fent el mateix.
Un és a Sant Gensho, de regata, i l'altre és a Mallorca, de regata.
I direu, i això per què? Doncs mira, per coses de la vida, direu.
Però tots no són a Mallorca.
Hi ha part de la Família Reial a Mallorca, al Palacio de Marivent,
però és que al rei Amèric se li ha presentat la seva filla gran,
la Infanta Elena,
se li ha presentat per sorpresa.
Per sorpresa.
Vull dir, quin nivell de satisfacció tindrà el seu pare?
Li haurà fet molta il·lusió, això?
Un nivell baix de satisfacció, t'ho puc garantir.
Quan la va veure apareixer...
Ai!
El cor li va fer un sutrac, eh?
Jo pateixo.
És que Déu n'hi do.
Imagina't que al pobre home, a 85 anys, se li apareix l'altre.
Ja no pot fer el que ell volia fer.
S'ha de dir que els primers dies de Joan Carles a Galícia
ha estat per aigua, però no ben bé la del mar.
Ha plogut una micona.
I el valer, el seu bribó de confiança,
va trigar un parell de dies a sortir a regatejar perquè plovia.
I li van dir que no sortia, que no faci vostè de copilot,
perquè encara passarà alguna desgràcia
i encara tindran més titulars.
A veure, plovia.
Posa com una coseta poc comuna a Galícia.
Però ahir ja se'l va poder veure de copilot de l'embarcació
per disputar, atenció,
el 14è trofeu Hotel Carlos I Cilgar de regates.
És que...
Què és això?
Cilgar de regats, jo encara no entenc com ell...
pot participar en aquestes competicions.
Entenc que seu en una cadira, però potser envia ordres o...
Jo us diré una cosa.
Encara que sigui... no ho sé, jo ho trobo una cosa.
El que passa aquí és una cosa que a mi m'encanta,
que és que tu quan arribes a certes edats,
en 85 anys,
t'ha d'agradar molt una cosa per anar-la a fer, com aquesta.
I llavors hi ha coses que et rejuveneixen.
Les coses que t'agraden et rejuveneixen.
Les teves aficions, Albert, quan tu tinguis 85 anys...
Sí, sí, si les practiques,
en aquell moment serà com si en tinguessis 70.
O sigui, et treuen 15 anys, les aficions,
perquè aquest senyor està fet una coca.
Una micona.
Però en canvi, quan arriben les regates, el tio s'enxenxa...
Sí, el primer de tots.
No està tan malament, tampoc.
I quan ha de fer altres coses, ja veus que està fotut.
I té més aficions, eh?
Sí, espereu-vos, espereu-vos.
També el fa reuvinar, la gent.
Espereu-vos, que us veig frisant per saber aquesta informació.
Jo el que em pregunto és,
si la gent quan té 80 anys comença a deixar de conduir,
aquest home en 85 s'hauria de replantejar una micona la vida.
Ja sabem que gaires preocupacions així al dia a dia,
potser ell deu tenir el seu cercle,
però ell, com a tal, no en té, ell.
S'ha de renovar el carnet de patró per poder fer això.
Suposo que sí, però a ell no li deu caler.
No li deu fer fa... Jo crec que no.
Ell passa per davant de tothom.
Tu creus que el rei pot conduir un cotxe?
És un bon tema a investigar.
Podem fer alguna trucada.
La immunitat, al final, ara ja no la té.
A veure, el millor de tot no és el que us he explicat,
perquè tot això era una mica rotllo
i al Juanca l'hem vist una mica diferent, un palet només.
Segons diversos periodistes, entre ells la Pilar Eire,
en el seu mèrit s'hauria fet retocs estètics.
És que ja entrem en un altre camp que també déu-n'hi-do.
Recordem 85 anys i l'edat no perdona.
I segons les fonts que hem consultat,
doncs l'edat es veu...
l'àcid dialurònic es veu que sí que li ha perdonat la cosa.
Una micona, sí.
Però també el que diuen és que potser no és àcid dialurònic i vòtox,
sinó que potser hi ha una dona a la seva vida.
Una altra.
Aquest és un altre dels seus temes, no?
Una de les seves... Sí.
Què en penseu, vosaltres?
El gran triomvirat, tenim el trident de l'elixir de la joventut.
Jo crec que s'injecta...
Els ingredients de l'elixir de la joventut.
I jo crec que s'injecta en aquest elixir un suc d'escamarlà.
Sí.
No, però mira, clar, amor. Amor.
Amor.
Més aficions. Aficions.
Més àcid dialurònic. Més escamarlà.
Aquest triomvirat... Clar.
Evidentment, converteixen l'emèrit en un home nou.
Jo volia preguntar-vos, dona o botox,
perquè aquí han fet la combinació perfecta.
Tres.
Jo em quedo amb el triomvirat, sí.
El triomvirat.
L'elixir de la joventut.
L'elixir de la joventut que conté aquests tres elements.
Repetim-los.
Àcid dialurònic.
Dones.
L'amor. L'amor, direm l'amor.
És l'amor. Va, l'amor.
I després una afició, una cosa que t'agrada molt.
Aquelles coses que t'aixecaries a mi,
que m'agrada tant perdre el temps,
la clàssica afició que et faria aixecar de la cadira per anar-la a fer,
fos l'hora que fos.
És tres en un, això. Això et rejuveneix.
A veure, us diré que la vida de l'emèrit no tot són barcos,
Abu Dhabi, les mariscades de la pilinya,
que tant li agraden de Galícia.
El Juanca vol fer veure que tot li va bé,
però la veritat és que tots sabem que no.
El persegueix una polèmica des de fa molts anys
que ha tornat, és que tot sobrevola per sobre seu.
No em sona pas, no em sona.
No et sona, és el nom de Corinna Larsen.
A Espanya ara mateix li està reclamant 146 milions d'euros a l'emèrit
com si fossin quatre llaminadures
d'aquestes que vas a comprar al cine,
que valen una pasta o d'aquestes al mercat municipal.
Per poder agafar el metro, no?
Exacte, són quatre duros.
Res a destacar sobre els 146 milions.
Sembla que estiguem dins d'aquestes pel·lícules
com les que comentàvem ahir precisament,
de les que no et creus cap tipus de coma de les que hi ha al guió,
però mira, segons la revista Lectures,
Corinna afirma que va rebre amenaces
i que li provoca tanta ansietat
que demana aquesta indemnització simbòlica.
146 milions d'euros.
Com compraria tantes impressores?
M'encanta l'ufimàtica, no pararies?
Hauries d'inventar una impressora nova.
Sabeu què diu, no, la llegenda de Sant Xenxa?
Què diu? Que no de Sant Jordi.
Quan comencen a tenir problemes amb internet,
és que el rei s'està apropant ja.
Perquè comencen a aparèixer...
i comencen a instal·lar els inhibidors de freqüència.
I de fet, també diuen que comencen a identificar pels carrers,
però és la llegenda.
Hi ha molta gent...
La llegenda de Sant Xenxa.
És una llegenda molt contrastada, noia.
Clar que passa.
No pareu de dir Sant Xenxa, sabeu per què?
Perquè quan fem ràdio hi ha noms que ens agrada dir-los.
Els noms eufònic.
Sant Xenxa, tu, per exemple, has marcat molt Corinna Larsen.
T'agrada molt dir Corinna Larsen.
I m'agrada dir molt Volodi Mirzalenski.
De feina.
Jo ho noto.
Perdonant.
Deixem Sant Xenxa. Deixem el que regateixi, home.
Doncs obrim ara el consultori de la mort.
El nostre concurs en secret de confiança, tirant-lo a canya.
Perquè avui hem d'anunciar guanyador.
A veure, hem d'anunciar la guanyadora...
de les cabanetes del nostre cor, que són les d'Huller del Mas,
per dues persones.
Qui ha guanyat? Ha guanyat la Montse.
Qui assegura...
la millor història d'amor de Catalunya?
Va començar un estiu,
que amb els meus pares vam anar a la platja, en un apartament,
i en l'apartament del costat hi havia un noi
que quan el vaig veure em va agradar molt,
però no agosava dir-li res.
Li vaig comentar a la meva amiga i li vaig dir que m'agradava.
Llavors, ens vam fer una colla
i sortíem cada nit a la discoteca i ell també hi era.
Però gairebé no ens dèiem res.
I l'última nit, després de la discoteca,
ens vam quedar el meu cosí, ell i jo,
i vam anar a passejar per la platja.
I de cop em diu, et puc fer un petó?
I ens vam fer un petó.
Em va acompanyar fins als apartaments,
a casa seva, i llavors l'any demà ell va marxar.
I jo vaig pensar que això s'havia acabat.
I un dia de setembre sona el telèfon de casa
i l'agafo i era un noi que em deia,
mira, estic aquí davant del bar, no sé què,
i llavors vaig vestir-me de seguida,
vaig baixar i estava ell amb un ram de roses.
Quina emoció, aquest agost farà 20 anys d'aquest fabulós estiu.
I encara estem junts.
I continua sent tan detenista com el primer dia.
És molt bonic, per favor, Montse, gràcies.
Sí, clar que sí, guanyi, cabanes, vinga, tothom amb la cabana.
20 anys, 20 anys.
Què vol dir, què vol dir preguntar, et puc fer un petó?
Tot i que m'ha espantat quan ha començat,
va començar l'estiu amb els meus pares.
Sort, ràpidament ja ha canviat l'apartament del costat.
Exacte.
Jo m'he espantat, al principi.
Tot molt bé, després.
Una història molt bonica, eh? Molt bonica.
Molt bé, o sigui, envieu notes de veu,
participeu en aquest magnífic concurs
perquè regalem aquestes cabanes d'uller del mar, cabanes als arbres.
Són com unes construccions que hi ha en arbres, vaja.
Molt boniques i tants, sí, sí.
Està molt bé, està molt bé, perquè pots fer una parella
i fer el que fas en una cabana en un arbre.
Exacte, vull dir, 3 fills no tenen temps, doncs ja està, la cabana.
20 anys, ha dit, eh? 20 anys, és que és molt.
Ha dit una cosa que m'ha agradat molt, d'aquell fabulós estiu.
I que segueix sent tan detallista com era el primer dia.
Perquè normalment aquestes històries d'inici tan fulgorant,
tan trepidant... Acaben malament.
Tan magnífic, acaben malament.
No duren 20 anys, les històries amb un gran inici.
No, perquè tots ho sabem. Enhorabona, tu.
Al principi poses moltes ganes i després passa el que passa.
M'ha agradat molt, avui. La setmana que ve més, eh?
Semana que ve més, però envieu notes.
Envieu notes i rebateu la història de la Montse, si podeu.
Notes de veu on? El WhatsApp del programa.
No el sé de memòria.
Sí, sí, sí que... Home, per favor, clar que el sabem.
Comença per 6?
Comença per 6 i fa 6, 6, 7, 0, 7, 1, 6, 1, 1.
Perfecte. Molt bé.
9 i 40 minuts. Fem una pausa per la publicitat.
I tornem de seguida amb el Mercado de Molero i Filies i Fòbies, David.
Corina Larsen.
Està passant.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Els esports no descansen a l'estiu de Catalunya Ràdio.
De dilluns a divendres, a partir de les 7 de la tarda,
tot costa amb tota la informació de la jornada.
Els dissabtes i els diumenges, a les 11 de la nit, el tot gira,
recull tota l'actualitat del cap de setmana.
Un estiu amb les pretemporades dels equips catalans,
el Mundial Femení de Futbol i les principals competicions esportives.
Aquest estiu, el millor esport amb Catalunya Ràdio.
L'univers al teu costat em queda petit.
Deixa't enamorar per un estiu ple d'emocions.
Ets una altra espècie, però...
Jo t'estimo igual.
Amb Catalunya Ràdio, TV3 i Bitxi Català
obre el cor a l'estiu més especial.
No sé si t'he trobat o m'has buscat.
Potser he nascut molt lluny d'aquesta platja,
però aquí va ser on el meu pare em va ensenyar a nedar,
on ajudava la meva àvia a tallar la síndria
i el meu àvia a clavar el parasol,
on vaig aprendre a agafar crancs amb el meu germà,
a seguir les petjades de la meva mare a la sorra.
I sí, en aquesta platja és on vull tornar cada estiu
amb els meus fills.
Ja està la venda a la loteria de Nadal en aquest lloc de vacances,
al qual també pertanyes.
Tu ets més en responsabilitat i només si ets major d'edat.
Soc en John Beecham Squire.
Jo no represento la companyia de les Índies Orientals.
La meva intenció és comerciar amb honradesa.
És amic o enemic? És un agent de la companyia.
La senyoreta Osborne és la millor institutriu de tota l'Índia.
Té una menció majestubosa.
No se'n fia gaire d'en John Beecham.
A vegades les aparences enganyen.
La menció Beecham.
Aquesta nit estrena.
Oh, si no és calor.
Amb la pujada de les temperatures és molt important protegir-se
per evitar la deshidratació o un cop de calor,
sobretot en el cas dels col·lectius més vulnerables.
A casa cal controlar la temperatura.
Amb aparells de climatització,
o bé tancant les persianes de les habitacions on toqui el sol
i obrint les finestres a la nit.
I durant les hores de màxima calor.
Busqueu sempre les zones d'ombra.
Protegiu-vos amb una gorra o barret i crema de protecció solar.
I sobretot beveu aigua freqüentment, encara que no tingueu set.
061, Salut Respon, Generalitat de Catalunya.
Atenció, atenció!
A tots els fudis, gourmets, gourmans, tastolletes, cuiners i cuineres,
pagesos i pageses, pescadors, peixateres,
artistes del paisatge i el producte.
Es busquen per treballar aquest estiu.
Tu què? I ens ho passarem bé.
Vinga, va, esteu convidats.
Vermut per a tothom.
La Fonda.
La Fonda de Catalunya Ràdio, amb Pep Nogués.
De dilluns a divendres, des de la una fins a les dues del migdia.
Sí, home, sí.
Tot aquest estiu, el suplement d'estiu.
Amb Albert Montilla.
L'esperit estival del cap de setmana.
Clavat, 3 quarts de 10.
Ho estic clavant moltíssim avui, molt fort.
Pep Molero.
M'has promès que parlaríem del clàssic.
Sí, bon partit del Barça.
Línies generals, bastant complet.
Va tenir molt bones estones de joc.
Davant un Madrid que va xocar 5 vegades contra el PSG.
5 vegades, sí. Ho he vist en els highlights.
I també contra un gran Ter Stegen, molt bé.
Vas quedar-te adormit a les 11...
Bé, a les 11 punts, segurament.
Gran gol de Pissarra, amb una jugada assajada, perfecte,
entre Gundogan, Pedri i Dembélé.
La veritat és que és una cosa que no estem gaire acostumats a canvar-se,
i això s'ha de valorar, també.
I d'amistós em va tenir poc.
Xoamení, que me venga, van repartir el que van voler,
i van ser molestats a la primera meitat.
Finalment, 7 grogues, en total, 4 pel Real Madrid i 3 pel Barça.
Les pitjors notícies, les lesions a Gundogan i Christensen,
sembla que no seran greus.
I gran rendiment d'Oriol Romeu, eh?
Vull destacar això, recuperant moltíssimes pilotes,
ajudant el doble pivot, jugant al coset de Frenki,
i de fet bastaballar una pilota al treballador,
amb una volea espectacular.
I també hem de destacar el golas de Fermín López,
un marek de 20 anys.
Ens agrada la paraula marek.
La farem o no?
Bé, no ho sé.
Jo soc periodista, tampoc et puc abaixar gaire cosa.
Et puc dir que té 20 anys,
que va néixer al Campillo, a Huelva,
que ahir va jugar mitja horeta i va fer un volage...
Massa gran, 20 anys.
...i va donar una bona passada a gol a Ferran Torres en el 3 a 0.
Gol de Ferran Torres, eh? Gol de Ferran Torres.
Respecte per Ferran. Respecte.
L'any passat va jugar a la primera rev.
Parlo, òbviament, de Fermín López,
si no seria increïble si Ferran hagués jugat a la primera rev l'any passat.
Va estar sedit al Linares i va marcar 12 gols
i va donar quatre assistències.
Va arribar a la Masia, amb 13 anys,
i Xavi parlava així d'ell en acabar el partit.
Quan un entrena bé i s'ho guanya als entrenaments,
doncs bé, l'hem vist amb molt sueltul,
l'hem vist amb una confiança molt bona
i crec que és un jugador que ens pot ajudar molt.
Per tant, avui, bé, nota destacada per ell.
Gol, assistència, té personalitat,
i crec que ens pot ajudar al llarg de la temporada.
Està mutant en Lucho, eh?
Quin flow que té, eh? Quin flow que té, Xavi, mare meva, parlant.
Estava contentet, eh?
Sí, també hi havia molt de soroll a l'estadi.
Per cert, rècord d'espectadors en aquell estadi, en futbol.
Tampoc era molt difícil.
La veritat és que eren 82.000.
Ho tinc per aquí apuntat, 26 espectadors.
I bé, veurem si és flow d'un dia, això de Fermín López,
o pot seguir aportant moltíssim el conjunt blaugrana.
Qui ha aportat també el primer equip del Barça
és Daddy Yankee.
Daddy Yankee, que va tenir una trobada
d'espectadors aquesta setmana del primer equip.
I bé, no sé com donar pas, això.
Daddy Yankee.
A veure, sentim, doncs.
A veure com ho reben.
Això és Daddy Yankee,
intentant ensenyar a jugadors del Barça...
A dir...
El primer digua m'ha espantat a mi una mica.
Era de pedri. Uf! Què vol dir, digua?
Mete-li flow, papi.
Mete-li flow, papi, a Ansu Fati.
Ansu Fati.
O sigui... Compte, eh?
A Ansu Fati li falta flow, segons Daddy Yankee.
Un gran analista, també, bolístic,
que he conegut per tots.
Bé, això és...
Això és del segle XXI.
No sé com despirar-ho.
Aquí ho diu, aquí ho diu, crec. A veure?
Però...
Digua.
Y és Y.
Però què vol dir, digua? D és D.
Home, tampoc... Daddy Yankee.
D, de Daddy.
Y, de Y, Yankee.
Però, clar, ha anat evolucionant i ara és...
Digua!
I ja no entenc res. No entens res.
Que fort. No ho sabia, i porto sentint això.
Fa moltíssim temps no sabia què volia dir.
Digua. Perfecte.
M'he quedat encallat fa estona en un assumpte.
Perdó, perdó.
Exposa, David.
Tot això del Daddy Yankee ja no ho he escoltat.
Daddy Yankee no.
On t'has quedat, on t'has quedat?
No sé què heu dit, perquè vosaltres recordeu...
No, no, és que ho pregunto seriosament, Pep.
És una pregunta per tu, que domina del tema del futbol.
A veure, un moment.
¿Hi ha hagut alguna vegada algun futbolista
que hagi triomfat dient-se Fermín?
Bona pregunta.
Jo tinc un bon disc dur,
també tinc una bona... una bona atmèdia, un bon... un bon cap.
No recordo cap Fermín. I no recordo cap, la veritat.
No recordo cap futbolista que es digui Fermín.
Si algun recorda algun, que ens ho digui.
Només amb el cap Fermín. Grans futbolistes, eh?,
que hagi destacat bé. I Fermín Muguruza.
No t'ha res a veure. Res.
Falqueta. Gens, ni mica.
Un futbolista que hagi triomfat, que es digui Fermín.
Cracs mundials, no en recordo cap.
De segona categoria,
m'estàs posant deures per la setmana vinent.
Vinga.
M'agradaria que triomfés només per això, pel nom.
Perquè trobo que estaria molt bé
que triomfés algú que es digui Fermín en el món del futbol,
perquè no n'hi ha hagut cap, encara.
És que ni un. No en recordeu ni un.
Torna a sortir el tema dels noms.
Com ahir. Com ahir, com ahir.
M'agraden molt els noms.
D'acord.
Fermín, tio, és que...
David, ja que som amb tu, ja que t'has apoderat
i avui parlarem de filies, no de fòbies...
Sí, és que vaig passar...
Va passar una cosa molt interessant,
vaig anar un parell de dies a casa d'un amic, el Gironès.
Home, molt bonic.
Sense fotre res. Res de res.
I et vas angoixar. No.
Perquè és una activitat que a mi m'agrada
i a la qual li puc dedicar més temps del que em pensava,
però aquest descobriment no és nou.
És a dir, no l'he fet aquests dos dies,
sinó que és un descobriment que ja vaig fer fa anys.
Puc perdre el temps i perdre'l i perdre'l
i no passa res, no em sento malament.
I de sentir malament?
Aquesta és una pregunta que us llanço a la taula
perquè hi ha gent d'aquesta taula que no li agrada perdre el temps
i que si el perd se sent malament, com, per exemple,
la Marina de la Cruz, llavors...
Això és el capitalisme, també, no?
Que t'obliga a perdre el temps és...
Estàs fracassant a la vida.
Estàs fracassant. Sí, és...
Però està bé perdre el temps, també, en part, eh?
Hi ha una part de fomo, no?, de...
Fear of missing out. Exacte.
Perder-te el que passa al món.
Perder-te el que està passant a casa o al costat
o al jardí del davant,
que estaven escoltant... Quin tema era, sí!
Hi havia una piscina i estaven escoltant un tema,
i estaven tots molt animats, ara no recordo quin tema era,
i vaig pensar, mira, podries estar allà passant-t'ho molt bé...
I no. No.
Però no, ets aquí, perdent el temps.
Llavors eren les 3 del migdia, havia dinat delicioses viandes,
perquè m'havien cuinat molt bé,
i llavors jo megeia allà
en un sofà comodíssim que tenen sota el porxo
i em quedava inutilitzat pel moviment d'una morera gegant,
i massa vent pel meu gust,
aquest és un altre tema,
aquest és un altre tema...
Però si jo ara me'n vaig dir, aquí falta...
O fer una tramuntana.
En menys vent el benestar hauria estat complet,
perquè el vent no m'acaba d'agradar.
Fòbia, fòbia. Sí, fòbia total.
Llavors les hores avançaven a una velocitat menor
de la Canelles, és habitual, això sí,
cosa que també em va semblar bé,
perquè em va reconfortar això,
perquè s'ha de dir que avançaven igual les hores,
perquè en un moment es feien les 6 de la tarda,
però no ho feien amb aquella rousa i virulència tan pròpia d'elles.
És que les hores gasten unes àncies...
I aquí a la ràdio encara més.
És que passen volant, sempre van alterades les hores,
van alteradíssimes les hores.
I en aquell sofà, contemplant el vaivé de la morena,
vaig sentir que es calmaven, que es reposaven una mica.
I llavors va...
passa una cosa molt curiosa quan estàs perdent el temps d'aquesta manera,
que és que vas traslladant el teu pensament
d'assumpte en assumpte de manera totalment improvisada.
Tu no saps quin assumpte sortirà allà al cel.
Tu estàs mirant al cel i van sortint pensaments allà.
Tu vas traslladant el teu cap de pensament...
Tu vas traslladant el teu cap de pensament...
Sí, és com un cavàs i van...
Un cavàs de pensaments, de núvols.
No tots els temes són bons, clar.
No tots els pensaments són bons.
Perquè això és com aquella prova, no sé si ho vèieu,
Humor Amarillo, un concurs que feia fa molt de temps.
Mítiquíssim.
Hi havia una prova que es deia les tamborguesses
que havien de saltar per...
Com hem acabat.
I n'hi havia que no estaven subjectades bé del tot
i llavors el tio...
Però era la sort, era la sort.
Hi havia pensaments que, eh, te'n sorres allà perquè no són bons.
Ni la bals.
Correcte.
I allà van aparèixer una sèrie de pensaments
que anaven sorgint allà en aquell cel del Gironès.
Sí.
I un dia ells va ser aquests.
Dic, hòstia, parlaré d'això, el programa.
Veus com va bé?
Dic, mira quina fília tan interessant, perdre el temps.
Va sortir també el tema aquell de...
És d'afadia ja, però sabeu aquella policia
que va enganyar aquell paio durant tres anys?
Sí, l'Òscar, no?
Aquest tio l'he escoltat en diferents entrevistes
i m'ha arribat molt, m'ha colpit, m'ha arribat molt al cor.
Costa que les coses m'arribin tant al cor i aquest tio...
Perquè et poses en la seva pell.
I em plantejava, pensant en aquest assumpte,
pensava que a mi em podria arribar a passar això.
De fet...
De fet, ara, t'hem de dir una cosa.
T'imagines que t'has d'amuntar a la pel·lícula,
t'has d'amuntar a la pel·lícula, t'has d'amuntar a la pel·lícula,
t'has d'amuntar a la pel·lícula, t'has d'amuntar a la pel·lícula,
No, no, no, no. Us he acabat. Tenim 30 segons.
Què ha passat, ara?
Tenim 30 segons, encara.
Ah. I el temps?
El temps, sí. Amb aquella raixa habitual.
Vaig pensar per acabar ja que perfectament...
un pensament recurrent que tinc moltes vegades
és que jo perfectament podria guanyar un campionat mundial
d'estar jagut sense fer res.
I no tindria rival.
Pulburitzaria tots els rècords i destrossaria els contrincants.
M'imaginava la final del campionat del món del no fer res,
m'imaginava que es celebrava a Indòben,
la final, i que competia contra un camaronès,
contra un arlandès, i els destrossava.
Tu eres el guanyador. No tenien cap mena d'opció.
No podien guanyar-me.
Ni el tio més gandul del món podia guanyar-me
en el campionat del no fer res.
Doncs avui, amb files i fòbies, reivindiquem el no fer res.
Moltes gràcies, Pep Molero i David Braguet, per ser amb nosaltres.
A deu, fins la setmana que ve. Pausa de publicitat.
Ens veiem la setmana que ve. Dos de sis, Pep.
I ens acollitzem amb informatius. Adéu, adéu.
Fins la setmana que ve.
Et comprem el cotxe. Vendermi cotxe.
Et comprem el cotxe. Vendermi cotxe.
Et comprem el cotxe. Vendermi cotxe.
Compromís de pagament en 24 hores,
i si tens una oferta, vine i te la millorem.
100% garantit. Vendermi cotxe, punt és.
Som al carrer Rocaforç 78,
prop de l'estació de Sants, Sabadell i Cornellà.
Benvinguda. Benvingut.
Va, passeu.
Cada dia ho tenim tot a punt
per fer-te sentir com a casa.
Tot costa.
On vas amb aquesta carpeta? A classe de francès.
M'he matriculat a l'Escola Oficial d'Idiomes.
Les escoles oficials d'idiomes
et permeten aprendre una llengua estrangera
a través d'un ensenyament públic oficial i de qualitat.
Si tens més de 14 anys i vols conèixer altres cultures
i obrir-te a noves oportunitats professionals,
apunta't a un dels centres distribuïts pel territori
i podràs escollir entre 15 idiomes diferents.
Trobaràs tota la informació i les dates d'inscripció
a triaeducativa.gencat.cat.
Saps què? Crec que jo també m'hi apuntaré.
No hi he vingut a comprar aquí.
Què seria de l'estiu sense el paradís de les Senyores?
He tornat a casa.
Jo que no vivo
més d'una hora sense te
El paradís de les Senyores,
a TV3 de dilluns a divendres, nous capítols.
Celebrem el centenari de la gran diva de l'òpera Maria Calas
amb un concert homenatge del diari Ara
i l'orquestra sinfònica del Vallès
el 30 de novembre a dos quarts de deu.
Aconsegueix la teva entrada a la web
del Palau de la Música Catalana
amb el suport de Fundació La Caixa, Estrella Damm i Gramona.
Linka.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràbia.
Del 1 al 5 d'agost a Palamós,
amb Sò de Copla, el festival de Copla de Catalunya.
I participarà la companyia elèctrica d'arma
amb la principal del Llobregat,
Jazzwoman, amb Sò de Copla,
Albert Guinovari i Montserrat Casas,
amb la Copla Sant Jordi Ciutat de Barcelona
i Xavi Lozano, amb la Copla Mediterrània, entre d'altres.
I més informació amb Sò de Copla.cat,
recomanat per Catalunya Ràbia.
Linka.
Del 11 al 27 d'agost
arriba la 31a xobertia d'en concerts per a tots els gustos.
Viu la intimitat de la canònica de Vilabertran.
Gaudeix de la grandesa de Santa Maria de Castelló d'Empúries.
Descobreix l'espai misteri d'Aigua Vilajuiga.
I compartirem la màgia del lit
i la música de cambra amb els millors intèrprets.
Més informació a xobertia.cat,
recomanat per Catalunya Ràdio.
Linka.
A Catalunya Ràdio.
Bon dia, sol·las 7, benvinguts al matí de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio de l'estiu, amb Marina Romero.
Aquest estiu ens encanta que el visquis amb nosaltres.
Estem connectats a l'actualitat del país i celebrem la vida.
De dilluns a divendres, de 7 a 1 del migdia,
el matí de Catalunya Ràdio de l'estiu, amb Marina Romero.
L'estiu és un bon moment per escoltar podcast.
Comarcar el 947 per recórrer el país, refigir el territori.
Ciberseguretat.
Trencar tòpics sense aïllissismes.
Els nous oficis digitals.
El podcast LGTBI Cuiners.
Els Estats Units és un país de contrastos.
Seguiu-me, que us ho explico.
Reflexionarem sobre el català. Tenim paraula.
T'agrada algú?
Ara que tens més temps i que teleministres com vols, escolta podcast.
Aquest estiu, emporta't als podcast de Catalunya Ràdio.