Són les 9.
Diumenge d'enquestes.
Amb una setmana final d'infar en la cursa per Barcelona
i amb actes de campanya que barregen el running,
l'autocar turístic i els feristols clàssics.
Som a les portes d'una setmana ben política,
però també som a les portes d'una nova tabarra musical.
Dimecres, dijous, dissabte i diumenge, a Nibrus Esprints,
tinc 4 concerts pràcticament consecutius de Coldplay
a l'Estadi Olímpic Lluís Companys
i tot venut.
Feu el que feu, serà difícil d'escapar-ne.
Així que només us volem anar preparant.
Però abans de Coldplay, una altra platfor.
Aquest dilluns i aquest dimarts, al Palau Sant Jordi,
Cirell Tonjón.
Som el suplement, i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapada.
Som el suplement, i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapada.
Bon dia, Ivonora Oriol, Marc. Molt bon dia.
Cap de política de la ciutat digital, com estàs?
Bé, és que rius per sota el nas,
perquè segur que estàs esperant que faci algun comentari musical.
No, no, no. Encara no.
Estic fent camí cap al meu fitxatge per la ràdio musical.
Molt bé. Estàs esforçant, eh?
Ahir vas fer una mica també de música.
Marc Molins, doctor en dret, advocat penalista.
Bon dia, Ivonora, Marc. Molt bon dia.
Avui des de la distància, Núria Oriols, companya al diari Ara.
Hola, bon dia. Com estàs, Núria?
Bé, bé, bé. De campanya electoral.
De campanya electoral, sí, sí.
On ets, exactament, avui i què estàs seguint?
Bé, soc a Bergo, però hi ha un míting de junts a Manresa,
perquè és l'acte central,
i així em quedava més a prop.
He optimitzat el temps, diguéssim.
Permet-me dir, Roger, la Núria ara s'enfadarà molt,
perquè va impactar que no ho diria, però com que no està aquí...
Tu també vas a Manresa.
Jo vaig a Manresa 1, i 2, la Núria estava a campanya,
però ahir el míting on Xavier Trias va reivindicar a Comerciència
i jo no la tenia a prop.
Em sap supergreu per tu, Núria, però ahir vas fer festa.
Ahir vaig lliurar, ahir vaig lliurar.
Perquè tenia una cursa, tenia una cursa.
Ara en parlarem de curses,
perquè també han entrat en la campanya electoral, les curses.
Ana Pardo de Vera, de directora corporativa de Público.
Bon dia, bona hora, Ana.
Bon dia. Què tal?
Com estan, els ànims?
Estan bé, enfadats.
En Madrid estamos permanentemente cabreados, yo creo,
porque es como si todo lo malo se viviese aquí
y el resto de España no existiera,
pero tratando de salir de esta burbuja madrileña.
Arrasaran, com sembla, Iuso?
Pues hoy estaba precisamente viendo las encuestas
que sacaba Cuarenta DB para el país
y está complicada la mayoría absoluta.
Ahora bien, tiene una fidelidad de voto de casi el 90%.
Me parece apabullante después de lo que pensábamos
que era un fenómeno transitorio con aquello de las cañas y libertad.
No sé si recordáis en pandemia.
I tant, i tant.
De seguida entrarem en matèria d'enquestes,
perquè ara hi ha enquestes al Mundo i també al país,
sobretot en clau valenciana i madrileña,
però abans, en clau campanya.
L'Oriol Marc es feia ressò de les paraules de Xavier Trias,
tornant a reivindicar convergència ahir.
Va dir això el candidat de Junts a l'alcaldia de Barcelona.
No es pot estar tot el dia amb la confrontació,
s'ha de buscar la col·laboració i l'entesa.
Hi ha gent que diu...
Trias, això és ser de convergència.
Bueno, foteu-vos, és de convergència.
Sense manies, ja, eh?
És que això és una meravella.
Realment s'està esforçant molt perquè el voti.
No, això és broma.
Crec que no és el mateix, i això la Núria també.
Avui ho veurem molt clar amb en Resa.
No és el mateix un míting de Xavier Trias que un míting de Junts.
Tu vas a un míting de Xavier Trias
i per mi és com un retorn al passat que pot ser un retorn al futur.
Dirigents que havien estat a l'antiga Convergència,
veus persones que hi podrien haver militat,
fins i tot com Jaume Giró, veus Victòria Alsina, que no hi va militar.
Bé, s'hi va militar la JNC,
però té una aproximació al món de Junts
que és més similar a la de Convergència que a la de Junts.
Veus Damíac Albert, Ramon Tremosa, regidors de l'etapa
de l'última dècada que han acompanyat Xavier Trias,
com Jordi Martí i Neus Monter,
i descomplexadament es reivindica una manera de fer política
assimilada amb un partit que ells mateixos es van carregar.
I quan escoltes Laura Borràs en els mítings territorials que fa,
home, doncs parla molt o independència o incompetència
per referir-se al govern,
que hi ha una sèrie de problemes de la ciutadania
que només es resoldran amb la independència,
com per exemple la Rodalies,
ho va fer aquesta setmana des de Sabadell,
que és un discurs que a mi em recorda més el 2015 que no pas el 2023,
sobretot en aquella etapa més àlgida del procés,
i Xavier Trias el que està intentant
és aglutinar tot aquell vot més o menys d'ordre,
que també muta bastant cap al PSC
i que és un votant que Jaume Collbon
hi va buscar desesperadament,
i sí, hi ha una manera de fer de Xavier Trias
que és molt assimilable a la campanya,
fins i tot et diria de l'any 2011,
no tant el 2015, que el 2015 sí que hi havia una fase
que el procés es dirigia cap a unes eleccions plebiscitàries,
i per tant s'havia d'augmentar el to nacional,
en aquest cas, doncs no és així,
es parla molt més de Barcelona del que s'havia fet fa un temps,
i es parla en uns termes que són més assimilables
a una etapa passada que ells mateixos,
que és la gran paradoxa.
La resposta d'Oriol Junqueras
des d'un acte electoral a Cornellà de Llobregat.
Només nosaltres vam preservar la idea de la independència,
només nosaltres vam fer trontollar
aquell règim que funcionava durant 30 anys,
només nosaltres els vam obligar a moure's i a fer un pas,
i a dir que són també independentistes,
encara que avui el seu cap de llista a Barcelona
diu que Convergència ha tornat.
Una mica de cosa costa també per animar la campanya electoral.
Núria.
Sí, bé, Oriol Junqueras ha fet una campanya
carregant contra Junts, de fet, si recordeu,
el primer acte que fa,
a l'inici just va fer unes declaracions
dient que a la llista de Xavier Trias
hi havia gent que havia abandonat el poble a l'1 d'octubre,
en referència a Neus Monter,
perquè havia abandonat el govern de Carles Puigdemont
just al juliol abans del referèndum.
És una campanya encarada a desgastar a Trias en aquest aspecte,
perquè és cert que Trias no fa gala de l'independentisme,
és a dir, el màxim que diu és que Barcelona
és la capital de Catalunya i la catalanitat,
és a dir, no té un discurs sobiranista present
en els seus mítings,
perquè Esquerra intenta atacar per aquí,
malgrat que des del 2017 Esquerra ha fet un gir pragmàtic,
que s'assembla més al que era abans Convergència,
que no pas el que havia sigut tradicionalment Esquerra.
I si mires les enquestes,
en certa manera és lògic que Esquerra intenti atacar Convergència...
Junts, perdó, per aquest flanc,
perquè el trasbàs de vot d'Ernest Maragall a Xavier Trias
és molt gran.
És a dir, si mires els hondegis,
qui té una fidelitat de vot menor és Ernest Maragall
i perd, sobretot, cap a Xavier Trias.
I per això hi ha aquests atacs en campanya electoral.
En canvi, Xavier Trias, els mítings,
no carrega contra Esquerra, no carrega contra Ernest Maragall,
i l'únic que fa és interpel·lar-lo per si el farà alcalde si queda primer.
És a dir, aquí hi ha una diferència
que té a veure amb les perspectives de cadascú.
Normalment, el que va primer a les enquestes
no li interessa mencionar el que va darrere seu,
perquè així no li dona visibilitat tampoc.
És a dir, em sembla una dialèctica lògica
en el sentit del que projecten els hondegis.
I el que deia l'Oriol,
de les diferències entre si vas a un míting de Junts
o si vas a un míting de Xavier Trias,
és el circuit oficial de la campanya.
I vaig anar a un col·loqui que feia l'exconseller Jaume Giró,
l'expresident Artur Mas i el candidat Alley de Toni Postius.
En aquell míting no es va parlar d'1 d'octubre, no es va parlar de 155,
sinó que bàsicament es va parlar
de com atraure les empreses, de l'economia productiva,
business friendly, absolut, no?
I també és un contrast molt gran amb els mítings territorials
que fa Laura Borràs o Jordi Turull,
fins i tot cada dia en aquesta campanya.
I també hi ha un detall que crec que no ens pot passar
desapercebut sobre Oriol Junqueras.
És la primera campanya que fa esquerra
des que té la presidència de la Generalitat.
En el vídeo de campanya general no hi surt el president Pere Aragonès.
Això, en temps de convergència, quan manava Artur Mas
i Artur Mas feia campanya com a president
en municipals o en eleccions que no eren les pròpies de la Generalitat,
el president tenia un pes específic molt important.
La primera setmana i mitja de campanya
està sent molt eclipsat pels missatges
que fa Oriol Junqueras com a president del partit.
Per què ho dic? M'ha vingut al cap,
per la referència que feia la Núria al primer míting de campanya,
que Junqueras dispara un missil prou contundent contra Junts,
i és un missatge que els dirigents que estan asseguts
a primera fila al míting d'esquerra no s'esperen.
És un missatge que Oriol Junqueras improvisa,
que no estava previst ahir al míting central a Cornellà.
Tothom pensava, i de fet pensava perquè havíem parlat amb gent,
que totes les tintes es carregarien contra el PSC,
perquè Esquerra intenta, si més no,
anar al xoc amb el PSC a l'àrea metropolitana
per disminuir-ne lagemonia,
no tant per guanyar-lo, sinó per disminuir-ne lagemonia,
i Oriol Junqueras es va despenjar una altra vegada
amb un missatge contra Junts.
Què vull dir amb això? Dues coses.
La primera, que Oriol Junqueras pinta molt,
pinta vegades molt més en els missatges d'Esquerra Republicana
que el president de la Generalitat,
que això crec que és una anomalia almenys a Catalunya,
que les bisafàlies aquestes no sempre les hem portat bé,
i després, que hi ha una qüestió de pell entre Esquerra i Junts,
que no resoldrà mai
mentre Oriol Junqueras i Carles Puigdemont
siguin no els líders orgànics,
que això és indiferent, sinó els líders morals
dels respectius espais polítics que competeixen
com són Esquerra i Junts.
Vull sentir el Marmolins i l'Anna Pardo de Vera.
Deixeu-me posar damunt la taula les enquestes d'avui.
Diari Ara dona un considerable avantatge
a Da Colau,
amb 10 regidors,
una intenció de vot del 8,5%,
seguit d'un empat entre el PSC
i Junts,
és a dir, Collboni i Trias,
amb un 18% d'intensió de vot i 8 regidors.
I Maragall li donaria
fins a 6 regidors, una mica despenjat
de la lluita per la victòria.
Aleshores, què passa amb aquesta enquestes del Diari Ara?
Que entren
la CUP
i Vox.
Vox amb un 8% i la CUP un 7%.
Recordem que per tenir representació és de superar el 5%.
I el PP també entraria. Tots tres amb 3 regidors.
La CUP apareix en poques enquestes que entren.
Avui, el Mundo també.
Una altra enquestes, 10 regidors,
empat entre Collboni, Colau i Trias,
amb un lleuger avantatge pel PSC.
Triple empat aquí, eh?
L'enquesta del Mundo.
Esquerra obtindria fins a 7 regidors amb Maragall
i entre el PP amb 4.
Cap dels partits petits
entra. Ni Vox, ni Valens,
ni la CUP,
ni Ciutadans.
Bé...
Totes les enquestes, el que ens diuen,
és que la cosa està molt, molt, molt, molt ajustada.
Marc i Anna.
Sí, per mi aquesta és la reflexió.
És a dir, al final, la sensació aquesta de...
de triple empat, no?
Que estan entre els tres grans partits, en aquest cas,
que sembla que lluiten i pugnen per fer-se parlar alcaldia.
I a la vegada, avui,
la Vanguardia parla d'un 30%
d'una certa indecisió
o de persones que prendran
al final la seva decisió final
durant aquesta setmana
o regularment durant la jornada de reflexió.
Diferència dels que ja tenim el vot clar,
hi ha un terç de la lecturat
que sembla que està pendent del que pugui passar aquesta setmana,
dels últims inputs.
Per tant, és evident que hi haurà una jornada
molt, molt, molt, molt, molt renyida
des d'aquesta perspectiva als tres partits.
A mi la posició de Trias,
aquesta transparència,
a mi m'agrada.
És a dir, jo penso que parlar clar
és un actiu d'un polític.
I és evident que ell reivindica una forma diferent
d'entendre el paper que ha de tenir junts
en el context de la governança global,
però singularment de la governança de Catalunya.
I el fet que ho digui sense embuts,
per mi és lluable.
Em sembla una mica més complexa
en ocasions el paper d'esquerra,
que sí que sembla que està,
però que va relativitzar,
o discursivament té una postura
i en canvi, des d'una perspectiva més pragmàtica,
en té una altra.
Insisteixo, aquestes dues idees.
És a dir, foto-finish serà determinat
anem a una comptesa electoral
molt renyida, amb aquest triple empat,
i el que pugui passar aquesta setmana
serà determinat.
En aquest escenari, parlar clar, és un actiu.
Ana Pardo de Vera.
Sí, es muy interesante Barcelona,
el 28M,
que va a ser un día largo,
una noche larga, me parece,
porque están los resultados muy reñidos,
no solo en Barcelona,
pero es muy interesante, sobretodo Barcelona,
porque yo no sé si tendremos que recurrir a desempates
por número de votos,
para ver quién lidera el Ayuntamiento.
Porque claro, las coaliciones son inevitables,
y ahí es donde entra lo más interesante del asunto.
Cómo se van a poner,
cómo van a cualigarse,
porque eso
se proyecta directamente
sobre el resto del territorio
y sobre el poder central y las generales
que vienen en diciembre.
Entonces, me parece fundamental
el tema de Barcelona,
porque no tiene la claridad
que tiene, por ejemplo, Madrid,
que ya sabemos que va a ganar el PP,
y todo es si tiene mayoría absoluta
o no tiene mayoría absoluta.
También el Ayuntamiento, aunque en el Ayuntamiento
yo creo que no tiene mayoría absoluta,
que lo tiene más difícil, Almeida.
Pero en Barcelona
es maravilloso ese triple empate,
a efectos de información,
porque lo que luego va a proyectar
sobre el resto del territorio
las alianzas que se van a hacer
también en función de poderes centrales,
de nuevas apuestas,
de, por ejemplo,
Ada Colau y Yolanda Díaz, que son un ticket muy potente.
Quiero decir,
va a ser Colboni
si finalmente resultará ganador,
lo que eso significa para Pedro Sánchez.
Me parece que es
en estos momentos la ciudad más interesante
de todo el arco
electoral
de España.
Un quart de deu del matí.
Hi ha un article sensacional
avui, una crònica del Joan Bordeus
al diari Ara,
fent la contracrònica
d'un dels actes de campanya
ahir de Salvador Illa,
que va fer una cosa molt original,
que és convocar tots els periodistes
a primeríssima hora del dissabte
a córrer. Sabem que Salvador Illa
és un runner, ha fet maratons,
va fer la Marató de València fa poc
i està molt en forma. Aleshores,
va convocar els periodistes...
Joan Bordeus, bon dia.
Bon dia.
A quina hora es va convocar Salvador Illa ahir?
A veure,
ens va convocar dos quarts de set del matí,
però els periodistes tenien un grup de WhatsApp
en el qual Omno està inclòs
i van endarrerir mitja hora de prudència
aquesta hora
i només dos solitaris
i exclusos d'aquest grup ens vam trobar allà
dos quarts de set davant del Club de Ciutat de Barcelona,
una mica de curta i una mica de rasca que feia aquella hora.
Aleshores, Club Natació Barcelona
dos quarts de set del matí.
En què consistia l'acte?
A veure, l'acte era...
O sigui, la finalitat de l'acte era...
això que els periodistes anomenaven un off the record, no?
O sigui, la finalitat, el punt culminant de l'acte
era un esmorzar,
però prèviament hi havia una invitació
que consistia en anar a córrer des del Club Natació Barcelona
fins
a les plaques fotogoltaiques del fòrum,
pràcticament fins a la placa
i tornar.
Més de deu quilòmetres deuen ser això, no?
Deu quilòmetres clavats. Deu quilòmetres.
Sí. Primer feies el mateix camí
passant per davant de la...
o sigui, és la línia de la platja de cara al sol
i després tornaves amb el sol d'esquena.
Aleshores, hi ha una frase que m'encanta, diu...
Quan l'equip de campanya
et convida a suc de taronja natural
i una entrepà de truita a la francesa
després de córrer aquests deu quilòmetres,
consideres titular la crònica
Bota socialista?
Sí, sí.
A mi el que m'interessava,
com que jo no he de fer cap cosa d'anàlisi electoral
ni tot plegat si no he parlat d'aquestes coses
com de color, del costat humà dels candidats,
doncs, en el fons, l'article és parlar de l'absurditat
i alhora l'efecte que té.
O sigui, per què els partits fan aquestes coses, no?
Perquè, o sigui...
Tots sabem, els periodistes, després reunits,
saben perfectament que tot això
és un teatre i que Salvador Illa
creu un escenari en què suposadament
parla de forma més còmplice
i que la confiança de debò els periodistes
no deixen de ser periodistes, no deixen de ser un polític,
segueixen el mateix teatre de sempre, no hi ha cap raó,
i el primer que va fer Illa va ser
mostrar, evidentment, la seva confiança
que guanyarà Collboni,
repassar el mapa de les municipals
i els periodistes saben perfectament
que segueixen campanya en tot moment.
Però alguna cosa ha passat, vull dir,
amb aquesta cosa absurda d'anar a córrer
el contacte, la familiaritat
amb el candidat, el seu costat humà,
no pots evitar veure'ls, jo els veia
amb els meus companys i els veus com
que aquest senyor acaba de córrer deu quilòmetres
i això no té a veure amb les propostes electorals.
Sí, però és una activitat que en el cas
de Salvador Illa fa sovint, perquè
sabem que surt a córrer
molts diversos dies de la setmana,
que està en forma i va adornar
aquesta faceta seva personal amb la part
política, la va ajuntar i entenc que
a nivell estratègic
comunicativament i de campanya
li surt molt bé
la jugada aquí, no?
I tant, la primera prova és que n'estem parlant.
Això és una prova manifesta.
Sí, és la cosa misteriosa,
evidentment hem de pensar
que el fet de córrer o el fet que...
és com quan Rajoy, de fet això m'heu fet broma, no?
Rajoy també tenia aquesta cosa que feia
aquella mena de trot, marxa,
semicaminar i això
el convertia misteriosament en una persona
més entranyable, que si et posaves a revisar
el seu historial polític
potser aquesta entranyabilitat no
té cap interès per un cronista, no?
Però com que no votem programes electorals
i votem persones,
els equips de campanya com fan un petit...
intenten introduir
aquesta mena de derivades
irracionals, estranyes i complicitats,
que tu mai saps si això acabarà
en un periodista que m'és de fer un adjectiu
en triadar un altre.
És una aposta per la inconsciència,
per influir en el periodista d'una forma
estranya i subtil, però que és molt complicat
i que no fa cap efecte.
Els Estats Units no et miren ara una mica més
a Salvador Illa que abans de veure el cor de 10 km.
Parlant de persones,
dius, la veritat és que a la sessió de footing
ens hi hem apuntat 6 o 7
i a l'esmorzada després hi ha 25 persones.
És a dir, tu ets dels que vas fer els 10 km, eh?
Sí, jo els vaig fer.
Jo no soc corredor però
confiaven que si els altres humans feien 10 km
el meu cos estava fet de la mateixa matèria
i els vaig aguantar.
Van haver-hi desertions, van haver-hi alguns companys
que em van fer 7, que em van fer 6,
s'ha dit que Salvador Illa
és efectivament
una màquina, vull dir que anava...
De fet, et titules l'article Salvador Màquina.
Sí, és que...
El PSC podria ser el Terminator Polític,
metòdic implacable i que mai pots donar per mort.
Sí, em vaig fer aquesta cosa aquí
perquè el seu com a entrenador
i company de partit em va dir que era una màquina, ell,
i les màquines que corren em fan pensar
que el Terminator no és una màquina
que va corrent ni que és implacable
i Salvador Illa té una mica aquesta cosa
que sembla una persona molt disciplinada,
té un aire com metòdic,
però al fons és el PSC, la maquinària electoral del PSC,
la resiliència del PSC,
la implementació del PSC, el veies.
A més, estava repassant amb els periodistes
el mapa de campanya i sona a tot arreu.
Vull dir, era com un Terminator
del qual seguirà corrent
i tu et cansaràs, però ell no.
Deixem-ho aprofitar per colar la falca de la cursa
de TV3 i Catalunya Ràdio pels 40 anys,
que només són 7 km de diferència dels 10 de Salvador Illa.
18 de juny.
I no sé si Illa hi participarà.
Qui sí que hi participarà és Oriol Marc,
que ja s'ha apuntat a dos quarts de nou del matí.
Sortim de Diagonal 614 fins a TV3.
7 km, cursa popular amb família
per celebrar els 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio
que Radio Bocat va rebre la cursa.
Què és el més surrealista que heu vist
en una campanya electoral?
Núria, Oriol i Anna,
que sou segurament els tres que més n'heu coberts.
Joan, no pensis, encara.
No, puc dir que a mi em fa molta gràcia
la primera frase de la crònica del Bordeus
perquè jo soc de Berga
i l'Abel Garcia, que és regidor socialista de Berga,
és l'entrenador de Salvador Illa.
I ahir, que jo estava a una cursa a Berga,
vaig sentir...
On és l'Abel?
Perquè l'Abel corre a moltes curses
i, òbviament, Abel Garcia
no va anar a la Berga Trail
perquè estava a Barcelona
fent aquests 10 km
amb Salvador Illa.
De fet, tinc entès que,
malgrat la distància que els separa,
perquè Salvador Illa viu a la Roca del Vallès
i Abel Garcia viu a Berga,
queden per córrer al matí
molt d'hora, més d'hora que dos quarts de set del matí.
Vull dir que és una pràctica
que Illa fa habitualment
i que jo crec que la jugada
de fer una campanya electoral
convidar els periodistes i a més a més,
doncs després fer-hi un esmorzar
és una bona jugada
per sortir als mitjans
fent una cosa diferent en campanya
perquè, com que normalment estem acostumats
a mitjans avorrits
entre cometes i amb un missatge repetit,
fer una cosa diferent ja sobresurt
i, a més a més,
fer una cosa que està de moda
com és córrer.
I si em preguntes sobre una anècdota
de... Sí, de campanya.
De campanya...
Jo les campanyes que he fet
han sigut bastant de
mitjans voltant
per tot Catalunya
i no recordo una...
una anècdota.
A mi no m'ha convidat a córrer a Barcelona
per fer una crònica, diguéssim.
Oriol, jo recordo
una campanya a les Europees el 2014
que hi va haver una activitat
que consistia en veure Ramon Tremosa
cantar amb el seu cor de gospel.
No va estar gens malament
i després, la Núria se'n recordarà segur
perquè la campanya del 2017
de junts per Catalunya hi havia Pilarín Baies
que ens va fer un dibuix dels que anàvem al bus
i vam poder parlar amb ella.
Tens molta memòria, Oriol, i això?
No ho recordava. Doncs sí, sí.
De fet, tu i jo sortim en el dibuix.
Ah, sí? Molt a favorit, d'altra banda,
no podia ser d'una altra manera.
Ana, Ana, i tu?
A ver, yo he cubierto elecciones nacionales,
sobre todo campañas electorales
cuando nos metían en autobús
y íbamos todos los periodistas
siguiendo al Partido Socialista, que era mi caso.
No es que no recuerdo anécdotas.
Es más, cuando ahora has dicho
haber alguna anécdota, me ha recordado
esas angustiosas crónicas en las que tenías que acabar
con una anécdota de la jornada y no había.
Porque estaba todo tan calculado
y todo era tan frío que no había anécdotas.
Y entonces yo decía,
Dios, y a ver qué cuento ahora, pues no lo sé,
porque, claro, una vez se acaba el meeting,
los periodistas nos quedábamos en el hotel,
ahí empezaba lo bueno,
íbamos a cenar, tal, los pocos momentos
que teníamos de despegarnos
un poco del tema electoral,
pero ya los políticos no se sumaban,
no había ya la naturalidad
que sí me consta que existía
en otras campañas donde se mezclaba más
el político o el periodista.
Són menys dures les campañas d'avui dia,
Oriol, gràcies a la tecnologia?
Es fan menys quilòmetres?
Es poden arribar a fer menys quilòmetres
sense perjudicar la cobertura, és a dir, tu pots.
L'altre dia hi havia un meeting de junts
a Mora d'Ebre i no hi vam anar
pràcticament a ningún nivell físic.
La pandèmia s'ha instal·lat una mica,
és veritat que les municipals són les eleccions difícils
de cobrir perquè has de triar Barcelona
i després el circuit nacional,
és veritat que el volum crec que és inferior,
abans es posava molt més bus de campanya
i segurament hi havia més recursos per part
dels mitjans per seguir una mica tot,
allò típic que encara que hi hagués el debat a TV3
l'artur Mas se'n anava a trem i posava bus de campanya
perquè hi anessis a explicar una mica el missatge,
això ha canviat una mica,
i també és veritat que les municipals
són la campanya més difícil perquè tens
moltes dades, n'has de cobrir moltes,
has de triar molt bé, per exemple,
avui coincideix el meeting central de junts
amb un meeting de Xèvia Trias, per tant has de triar
i jo he triat Manresa i La Núria també,
amb bon criteri crec, perquè és el meeting central,
però sí que és veritat que és allò que abans
sí o sí havies d'anar a sort
un dilluns a les vuit,
després d'haver estat potser a Figueres al matí,
ara pots agafar el streaming i fer-ho.
Crec que es perd una mica la màgia,
perquè també la gràcia
dels meetings és l'abans i el després,
tot el nivell de parlar, fer fons,
com ho veus, si tenir alguna enquesta interna,
pactes, pactes, pactes, que això és superimportant,
i més en aquesta campanya, que en aquesta campanya
com vas als meetings de Xèvia Trias,
només parla d'enquestes i es parla de pactes.
La resta del missatge del dia és el que és,
però l'únic que importa és la demà de les eleccions.
Hem trobat, tenim un equip fantàstic,
que és que hem trobat el tall de Ramon Tramos
a Cantant Gospa, la vostra. Vinga, som-hi.
Good news, chariot's coming.
Good news, chariot's coming.
Good news, chariot's coming.
Good news, chariot's coming.
And I don't want to leave it behind.
Good news, chariot's coming.
Europees del 2014.
No s'identifica la veu de Ramon Tramosa,
però és un d'aquests que canta.
No cal que us digui que va ser un acte
que vaig fer això una mica malament.
Marc, alguna cosa més?
No, és curiós perquè quan he arribat
i ens hem trobat amb l'Oriol, li preguntava
sobre el concepte de la recepta de l'input
des del punt de vista dels que m'entusiasma la política
i em considero molt molt actiu,
almenys en la vessant intel·lectual,
és una cosa que em crida molt l'atenció,
perquè notes des de la perspectiva
del receptor de l'input.
El que vas veient són uns talls,
però entens clarament que és un tall,
que és un segment només del que és l'acte.
I és curiós que estàvem parlant d'això
i em trobo ara comentant un veu alt.
Hi ha una liturgia que és maca de veure,
els taloners que parlen primers,
el típic nano jove que l'han posat allà
i es pensa que està fent un discurs
digne de l'Ala Oeste a la Casa Blanca,
i doncs, pobre nano, ens hem posat l'americana
al diumenge.
No serem presidents de l'Alzheimeritat,
no passa res.
Crec que ho deia el David Troba,
que avui el tindrem al Romea,
que cada vegada costa més omplir els mítings.
Costa molt.
Evidentment, pràcticament només hi van militants.
I van pràcticament només militants.
Jo recordo, per exemple,
em sap greu perquè ja començo a ser gran,
però fa uns anys, quan Artur Mas,
aquella campanya del Moisès, els braços oberts,
que no va anar gaire bé, però van omplir el Sant Jordi.
La voluntat d'un poble, parles tu.
La voluntat d'un poble.
Em sembla essencial a mi el fet d'exposar-se.
Ara això és impensable.
A part, va ser un míting, continuo amb la cosa grotesca,
va parlar Salvador Cardús,
va parlar una altra persona que no recordo,
i Lloll Bertran també va parlar,
que va ser un moment que em va marir unes ganes bojes
d'amagar-me sota la cadira.
Va, Oriol, prou.
És que és veritat.
Tu hi eres, al Sant Jordi, també, Núria, o no?
No, jo el 2011 encara estava estudiant.
Clar, és que...
Estava estudiant.
Però això dels mítings crec que s'haurien de replantejar,
perquè realment només serveix per fer el tall.
Per sortir el tall del TN.
Per sortir el tall del TN.
I en els mítings hi van militants,
o fins i tot diria gent de...
de la llista, no sé quants militants de base,
que no tenen cap implicació
en directe en les eleccions,
també s'hi acosten.
I sí que si estan al carrer,
potser aconsegueixen que algun vianen curiós
es pari i escolti alguna cosa
del que diuen,
però no crec que sigui la manera
tampoc de connectar amb l'elector,
més enllà del tall del TN
i arribar a les cases a través de la televisió.
Estic fent temps quedant a la públic,
però estem buscant el tall del Bertran.
Quin tall busques?
A mi el míting em sembla essencial,
és a dir,
a mi em sembla que és el moment
en què el polític s'exhibeix
d'una forma amb absoluta transparència,
sense filtres...
A quants mítings has anat?
Marc.
Perdó, et pregunto a la Núria.
A quants mítings has anat?
Ah, no, no, perdó, exacte, és evident.
He anat a cap o a un míting?
He anat a un míting en una ocasió
i em va semblar un acte molt interessant.
No, és horrible.
Crec que és l'estrès test.
El problema dels mítings és que acostumen a repetir,
si estan en campanya electoral,
acostumen a repetir sempre el mateix discurs
amb una petita variació...
Os voy a contar una cosa que no debería.
Ana.
Y es que cuando yo estaba en el gobierno,
o sea, en el lado oscuro,
en el gobierno de Zapatero,
en la campaña de 2011,
yo hacía fichas de los ministerios
para los mítinges
del Ministerio de Política Territorial
en la vicepresidencia,
es donde estaba yo, en la vicepresidencia tercera.
Entonces lo que mandábamos era...
Nos mandaban el texto del míting
y nosotros rellenábamos los espacios de los territorios.
Nada más, era lo único que variaba.
Entonces, hoy va a Barcelona.
Pues los datos de tal, los datos de cual,
los datos de Barcelona,
pero decían lo mismo, hoy va a Valencia.
Pues igual, los datos de tal, los datos de tal,
pero el discurso era exactamente el mismo.
Entonces, claro, es que es así.
Entonces, imagínate cuando tienes que hacer
una campaña entera, escuchando todos los días
lo mismo, solo cambia el dato.
De la fichita que les mandaban.
O l'insert de la tele, la declaració dels 20 segons,
que ja al polític notes com canvia,
com canvia el to de veu,
i inclús potser tenen algun figurant
que demana aplaudiments del públic
perquè saben que és el moment,
o que els punxen el tenen o el tall que traurà...
Exacte. Sí, sí, sí.
Es muy monótono y es muy...
Claro, si realmente solo vas a un mítin,
te parece, pues, pongamos,
yo soy de lugo, voy a un mítin
en lugo de los candidatos que haya,
y me parece estupendo y maravilloso.
Ahora, cuando ya he ido al de lugo, al de Valencia,
al de Barcelona, al de Madrid, al tal,
y te das cuenta de cómo es la maquinaria mítinera.
Y yo creo que es verdad,
y estoy de acuerdo que se lo tienen que replantear,
porque es una cosa que ya...
Yo creo que ya no conecta.
Es verdad que en los partidos te dicen que lo hacen
y es importante de mayor edad,
que además, sobre todo,
en los partidos de mayor historia,
de historia más larga,
sigue demandando el mítin.
Se sigue demandando ese mítin.
Y es una base muy arraigada de los partidos.
Totalment.
Es nota molt això que deies tu, Roger,
sobretot en el passat,
ara hi ha altres maneres d'avisar,
però hi havia un pilot vermell,
t'estan punxant en directe el tenen,
tenien calculat el temps,
si el polític és àbil,
trenca tot el discurs,
i després fa el crescendo molt natural cap al tenen.
Però a vegades, candidats, que potser no són tan espavilats,
que estaven parlant d'una altra cosa,
i de sobte trobades allà la píndula del dia,
i dius, tio, això doncs surt ara maco.
Per això té tant valor els nous formats.
A mi el de Salvador Illa em sembla fantàstic
el que va fer ahir, aquest punt de...
tothom a córrer.
Jo soc així, us vull aquí a córrer amb mi...
Això no ho pot fer tot el món.
A part, Salvador Illa corre els 10 km
en 52 minuts, que no està mal.
Vol anar 5 km, poca gent de la seva edat crec que ho pot fer.
Crec que és important.
I després hi ha una altra cosa,
lligum el que deia el Joan Bordeus abans...
El Joan Bordeus el tinc aquí, perdona, eh, Joan?
No, no.
Queda't que hem trobat el tall del Lloll Bertran.
Queda't, queda't.
Em sap supergreu.
Crec que l'essència del que deia el Joan,
i crec que té tota la raó del món,
si tu fas això amb periodistes,
i després els convides a un entrepà,
i els convides a un suc de tranja natural,
i escorregut amb Salvador Illa,
hi ha moments, perquè això forma part del subconscient,
i hi ha una cosa freiriana al darrere,
potser tu penses dues vegades abans de fer segons quin títol.
Sí, sí.
I aquest és l'objectiu.
I si està ben pensat per part seva,
n'hi ha que clar.
El que passa és que tu com a...
Això mateix.
Vinga, 2011?
2012.
Palau Sant Jordi.
Convergència i unió.
La voluntat d'un poble turmàs. Actuació de Lloll Bertran.
Ah, és la versió de...
Són els barrufets en versió catalaneta, em sembla.
Bé, 9 i 34.
Joan Bordeus, moltes gràcies.
No volia que perdessis aquest moment.
Cuida't, gràcies. Digues, digues.
No, ara deia una animalada, però...
No, doncs si l'has de dir, me'n vaig a la publicitat.
És un tall que explica perfectament perquè Catalunya
no serà mai independent.
Passen 5 minuts de dos quarts de deu. Pausa i ara tornem.
El suplement.
Amb Roger Escapa.
De Planeta Terra només en tenim un, però hi ha tants munts com persones.
El món de la Susana, el de l'Òscar, el de la Maria.
Ecosistèmes valuosos que cal assegurar.
I magessa assegurances.
Protegim el teu món.
Empresa col·laboradora del Pla 2030 de suport.
La millor plantilla s'aconsegueix jugant.
Campus Barça Academy Sport.
Converteix-te en un crack blaugrana.
Aquest estiu també Campus Famerí Barça Academy Sport.
Informa-te'n a campusfcbarcelona.com.
Campus organitzat pel Diari Esport i Barça Academy.
Mundo Deportivo es molt més.
Es veu un espectacle on altres només hi veuen futbol.
Es veu la màgia on altres només hi veuen bàsquet.
Es veu la estratègia on altres només hi veuen moto GP.
Es veu la màgia on altres només hi veuen futbol.
Es veu la màgia on altres només hi veuen bàsquet.
Es veu la estratègia on altres només hi veuen moto GP.
Es veu la estratègia on altres només hi veuen moto GP.
Si llegeixes Mundo Deportivo i trobes molt més,
Mundo Deportivo, ho donem tot.
Arriba Girona, temps de flors.
Una exposició urbana per gaudir de la ciutat.
Artistes, arquitectes, dissenyadors...
decoraran els carrers amb un altre aire.
I el Cort Inglès de Girona s'uneix a aquesta cita...
amb una exposició de flors a la plaça de Salvador Dalí.
Un menú a la cafetaria, parking gratis a la nostra botiga.
Vine a Girona i viu temps de flors amb el Cort Inglès.
Un menú a la cafetaria, parking gratis a la nostra botiga.
Vine a Girona i viu temps de flors amb el Cort Inglès.
Durant anys,
molts científics catalans van haver de marxar a l'estranger
buscant un futur millor.
Jo vaig marxar a finals dels 90, a Nova York,
amb la idea d'estar-me un parell d'anys.
Vaig començar a pensar, i ara com torno?
Avui, alguns ja estan tornant a casa.
Al moment que va néixer el nostre fill a l'Austràlia,
vam començar a considerar la possibilitat
de tornar cap a casa.
Què ens falta per ser punters en la recerca científica?
Què ens falta per ser punters en la recerca científica?
Què ens falta per ser punters en la recerca científica?
No li falten idees, no li falta iniciativa.
Crec que ens falta més diners.
30 minuts. Torna el talent a TV3 aquesta nit.
Torna el talent a TV3 aquesta nit.
Torna el talent a TV3 aquesta nit.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Atavant, passeu.
Avui diumenge, el Cort Inglès de Diagonal,
portal de l'Àngel i Plaça Catalunya,
obren per tu de 12 a 8 de la tarda.
Sí, sí, aquest estiu obren cada diumenge i festius.
Molt més temps i avantatges
perquè facis les millors compres
de llar, supermercat, electrònica...
Recorda, avui diumenge, el Cort Inglès de Diagonal,
portal de l'Àngel i Plaça Catalunya,
obren per tu de 12 del matí a 8 de la tarda.
Comença el programa dels mansos.
Els mansos és humor surrealista,
absurd, gamberro.
Els mansos heretaran la Terra.
Entrevistes insòlites amb dobles i triples intencions.
Què en penses de la litúrgia
carregada de perseverància incomplerta?
És un pensament que molt sovint em faig,
als matins,
i que cap a la tarda se'm passa.
El següent marçó que odina són els mansos.
Els mansos és cultural,
genialitat de CACAC a Catalunya,
7 milions i mig de fotuts.
El programa dels mansos
és únic podcastrol de Catalunya Ràdio.
Tots els dissabtes, un nou capítol.
Uau.
Dos quarts i mig de 10 del matí,
som a Catalunya Ràdio amb el Marc Molins,
l'Oriol Marc, la Núria Urriols,
i l'Anna Pardo de Vera.
A aquestes properes hores estarem pendents d'això.
És el documental alemany Juan Carlos,
la caída del rei, que demà s'estrena
a la plataforma Sky Showtime,
un nou documental sobre els abusos i les irregularitats
que hauria començat el rei emèrit espanyol,
on hi apareix Anna Pardo de Vera.
Anna, què veurem a partir de demà,
perquè s'han anat filtrant coses i Déu n'hi do, eh?
Sí, a ver,
este documental lo grabamos hace mucho tiempo,
durante la pandemia, me acuerdo,
y fue una grabación muy profesional
en la que nos iban entrevistando uno por uno
en un hotel de Madrid,
luego ellos se desplazaron y demás.
Yo creo que para mí lo más importante de este documental
es, aparte del material inédito que tienen,
y que ha proporcionado en su mayor parte Corina,
y que va a sorprender,
porque además es material visual, o sea, fotografías y demás,
aparte de todo eso es todo lo que rodea el documental.
El productor, el director denunció
que se habían recibido amenazas y seguimientos
para que no se emitiesen y se grabase siquiera,
porque desde que tuvieron constancia en la Casa Real
que esto se iba a grabar,
ya empezaron seguimientos, amenazas y advertencias.
Y lo denunciaron.
Este documental se ha emitido en la Berlinale
y en Cannes, en los festivales de cine.
Amenazas por parte de aquí.
Lo denunciaron allí, por parte del entorno de la Casa Real.
Sí, de Darzuela.
Y no es, además, no es algo excepcional.
Quiero decir, siempre que se han hecho documentales
y no gustan,
y es evidente que las cosas de Juan Carlos no pueden gustar,
pues siempre hay avisos.
Pero es que el otro día, en un programa,
que también estuvimos con el libro de José María Olmo y David,
que se llama David Fernández...
Perdón.
David Fernández...
Ellos dijeron que les habían ofrecido dinero
a cambio de no sacar el libro.
Esto lo denunció públicamente José María Olmo,
uno de los periodistas en 4, en Mediaset.
Les ofrecieron dinero para no sacar el libro.
O sea, quiero decir, es una práctica habitual,
aunque nos creamos que ya vivimos...
La Casa Real es una cosa que lo permite todo, no.
Sigue ocurriendo.
Sigue ocurriendo.
Y es gravísimo que el director de un documental,
y el productor y el equipo,
lo denuncien en un festival internacional de cine.
Porque la imagen de España es lamentable.
Entonces, yo invito a que se vea este documental,
porque es muy interesante ir reconstruyendo
lo que fueron 40 años de jefatura de Estado
de Juan Carlos I corrupto.
O sea, invito a que se vean todos los documentales
que no son los que aceptan a la Casa Real.
Uno de ellos es este y otro de ellos es salvar al rey.
Aquí apareix Corina Larsen i l'exprimissari Villarejo.
Dius que bona part del material l'ha proporcionat Corina Larsen.
La meva pregunta és...
La venjança d'aquesta dona, com te l'expliques tu, Anna?
És a dir, per què té tantes ganes de...
Mira, una altra, potser hagués dit,
doncs jo em mantinc a l'ombra i m'exposo menys,
i visc la vida, no?
Per què creus que ella ho ha volgut denunciar
i ha volgut fer tan mal equipar-se a la seva exparella?
Bueno, perquè era una qüestió...
A diferència d'altres amants de Juan Carlos I,
Corina Larsen era su sòcia.
O sea, hi havia un negoci entre els dos.
Ell proporcionava l'agenda
i era la que sabia moure's perfectament
en l'àmbit internacional.
Entre empreses, ella deia per on anava.
I és la diferència.
Aleshores, hi ha molt de diners pel medi.
Hi ha propietats a Marroquia.
Hi ha moltíssim material econòmic
que se li ha quedat a tots dos, probablement,
encara que Juan Carlos, en l'Emirat,
que és un estat offshore,
és una bona recauda.
I ella no pot accedir-hi.
Però ella està més vigilada,
més sent ella la mala de la pel·lícula,
que aquí l'únic que era cap de l'estat era el rei.
Llavors, hi ha una qüestió no només de...
És que la gent s'equivoca quan parla d'una dona despejada.
No, no, no, no.
Aquí parlem de molt diners
en el medi que ha quedat a terra de ningú,
salvo que estan intentant recuperar-lo tots dos.
És la part, també, del relat.
De fet, per a mi és l'important,
el diner que es va movir al màxim nivell
amb la complicitat de tots els poders de l'estat.
Voleu afegir alguna cosa, Marc, Núria?
Bàsica aquesta idea de transparència.
És a dir, mai és tard.
Mai és tard.
Mai és tard.
És a dir, és fonamental que anem veient...
Ja no alteren nada les institucions,
perquè jo crec que això no és sistèmic ni institucional,
però hi ha persones i, eventualment, des de l'anàlisi
i la crítica a la persona, que ens plantegem la institució.
Però, en tot cas, és bàsica aquesta transparència,
i insisteixo, mai és tard.
Núria?
El que dic sempre és que no hi ha hagut cap reforma legal
per evitar que el rei actual faci el mateix que el seu pare.
Llavors, tot el que sigui transparència és positiu,
però si això no va acompanyat de cap reforma legal,
perfectament pot tornar a passar el mateix.
No hi ha transparència, no la hi ha.
Sigue sense veure-la.
Nos creemos el cuento de que Felipe es esto,
que ni siquiera tiene el carácter de su padre,
es decir, nunca sería como su padre.
Si lo hiciera, lo haría de otra manera.
Nos seguimos creyendo ese cuento.
Yo no tengo que hacer un ejercicio de fe en la institución.
No tengo que hacer un ejercicio de fe en ninguna institución.
Pero, claro, es lo que nos piden con la monarquía.
Y no, también es mi monarquía, desgraciadamente.
No quiero hacer ejercicios de fe con las instituciones.
Quiero transparencia y quiero leyes que las regulen.
Anava a dir exactament el mateix,
que no es pot fer un acte de fe
perquè el successor és diferent al pare.
Les institucions crec que han de tenir un punt més de profunditat
i no confiar en el caràcter concret d'algú.
D'altra banda, no es garantia de res,
perquè ara potser el senyor Felipe, si és una persona íntegra,
potser quan s'acostin als 70 anys
i vulgui deixar una herència millor als fills
i això mai se sap.
Són tres quarts de deu del matí.
A partir de demà s'estrena aquest documental on surt l'Ana.
L'Ana ens el recomana, per tant, ben atents a les pantalles.
Entre el Tom John i el Coldplay, amb què us quedeu?
Amb el Tom John. Tota la vida el Tom John.
Ana?
No son ninguno de los dos mis favoritos,
pero me gustan los dos, cada uno en su estilo.
Yo creo que son incomparables.
I Núria? Coldplay.
Coldplay. Sí.
Anem a fer una mica de DJ, no?
Molt bé, molt bé.
DJ de festa major. Està mezclat fantàstic.
A veure, dimecres, dijous, dissabte i diumenge,
Coldplay a l'Estadi Olímpic.
Avui els diaris ja comencen al plens.
He vist una doble pàgina a l'avantguàrdia
explicant tota mena de detalls de com serà el concert de Coldplay.
Sostenible, reciclat, material biodegradable,
amb audio descripció per a persones...
Han vingut... Vindran caminant, no? Des de...
No.
No vindran amb avió. En bicicleta vindran.
En paradis. En paradis.
No t'agrada Coldplay, Oriol?
No, no, no. No és això, eh?
El que passa és que em van enganyar amb el primer disc,
que si no recordo es deia Parachutes.
Sí, Parachutes.
On hi ha el Yellow, hi ha les Parks, hi ha el The Scientist.
Sí, la cosa aquesta una mica així factadeta,
ets jove, ets una mica indie...
Ja te l'han colat.
El Viva la Vida...
A mi em passa una cosa que crec que...
Després hi va haver el Rajas Blattu de Hedzka,
aquest encara estava molt bé.
Després hi va haver la cosa mainstream,
això a vegades passa, no passa res.
El Viva la Vida amb el Guardiola, la Barça...
El Viva la Vida és una cosa que els violins no són de debò.
Però el Viva la Vida posa els violins del Viva la Vida.
I això no està bé.
Sí, això és... fet en un estudi.
Però hi ha un senyor de la Filarhormònica de Londres
tocant el violí.
Si ets Coldplay, gastes la pasta, xato, i fes...
Fes això, fes un discobolt...
amb músics de debò.
El que va venir a partir d'aquí ja va ser tot molt comercial,
buscant el mercat asiàtic...
I rock, per dir-ho d'alguna manera,
per omplir estadis i facturar.
A part, és que el tio un cau molt gordo.
Per exemple, My Universe, que és dels últims singles.
My universe, and I just want to put you first.
You, you, my universe,
and you make my world a better place.
O, una altra d'aquestes comercialetes,
Hymn for the Year, de Weekend.
When I'm alone, alone, alone, alone.
I, I, I,
I'm feeling drunk and high.
So high, so high.
So high, so high.
So high, so high.
So high, so high.
Aquí estem a l'etapa més comercial, hi ha més estadis...
A part, crec que hem fet alguna cançó amb un grup de K-pop,
aquests nois coreans.
Recuperem els inicis que són el yellow.
Aquí és on et van enredar.
Aquí em van enganyar a base de bé.
Aquí em van enredar, però bé, bé.
Crec que tenia cantiscocata.
De scientist, també.
I was just dancing
At numbers and fingers
Pulling up to...
Algú hi va? Algú dels quatre té entrades?
No és el cas.No.
Ho vau intentar perquè...No.
Deu intentar no anar-hi.
Jo amb el Tom John encara...No, amb el De Bruce...
Anem al Tom John, perquè el Tom John també...
Hem començat amb Rocketman, Your Song.
And you can tell everybody
This is your song
A més, ell és un personatge fantàstic.
És meravellós.
Un tio ple de potència, de missatge, discurs...
I una vida agitada.
I la pel·li, la pel·li.
És un retrat fantàstic de...Sí, és una pel·li fantàstica.
Els seus accessos, com tants altres artistes,
de la música i de discurs.
Més cançons del Tom John.
Don't go breaking my heart
I couldn't if I tried
I aquest estiu ell versiona també, no?
Una...
Un dels seus clàssics, amb Dua Lipa.
La Nicole Herc versió amb Dua Lipa.
My cold heart
Hard down by you
Això és una gran cançó, no?
Sí, meravellós.
Just pass it through
I Dua Lipa, una gran senyora, és que no puc deixar de dir-ho.
Corre el rumor que va estar amb Marco Asensio
després de la final del Champions del 2008,
que guanya el Madrid. Aquí ets.
Començar el partit. No, no ho has tret, això.
A punt cultural, home, dels mitjans.
Sóc un lector de premsa hàbit i atent.
M'encanta.
Still standing.
La 4, la 4, Marc. És que els estic fent anar de...
Es culpa meva, eh?, perquè...
Still standing, la número 4.
Still standing, better than I ever did.
Looking like a true survivor.
Feeling like a little kid.
La versió...
La versió...
M'encanta el funeral de Lady Di.
El candle in the wind.
La tenim, la tenim.
English Rose, fantàstic.
And it seems to me
You lived your life
Like a candle in the wind
Never fading with the sunset
When the rain set in
And your footsteps will always fall here
Long England's greenest hills
Aquesta la va cantar, el funeral de Lady Di?
Sí, no és un directe, no és un directe.
Però la canta, i a més ja no hi ha imatges.
Sí, sí, la canta.
Madre mía, nada que ver con la coronación de Carlos III.
Aquello sí que movió masas.
Crocodile Rock.
I remember when rock was young
Me and silly had so much fun
Brutal, els registres diferents, eh?
És que és espectacular, ho dic jo.
És com Coldplay és bastant constant en el producte.
Ostres.
O del Don John et va d'un cantó a l'altre amb 0 coma.
Demà i dimarts, dos dies consecutius al Palau Sant Jordi,
tot venut, també,
que és un concert que és el concert de Cumiat,
per tant no sé si serà l'última vegada
que un cantó de Don John actuarà a Barcelona.
¿Qué años tiene ya el Don John?
Ara t'ho mirem.
Però en qualsevol cas,
un concert que jo crec que es va anar posposant...
76 anys, el Don John.
Home, però és el principi que en tenia 74.
Podria ser candidat de Junts o d'Esquerra,
vas a l'esquerra municipal de Barcelona.
I una altra peça, va, aquesta.
No, no, no.
Què sona, les campanyes electorals de...?
Perquè hi ha molta rumba concreta per cada candidatura, aquest any.
Hi ha rumba de Colau, hi ha rumba de Xavier Trias,
i llavors la selecció musical als mítings,
en el cas de Junts, ja la Núria em corregirà,
i hi ha la música catalana mainstream, molta trompeta...
Aquella que li agrada tant a l'Oriol.
Sí, que és... Bueno, en fi.
M'agrada més Coldplay que el que són els mítings de Junts.
Va, tornem a Coldplay, que tenen una peça...
No sé, a veure... Fixo.
A mi aquestes peces m'aboquen encara a Guardiola,
perquè és del disc del Viva la vida, tot això.
I avui també que estem amb la ressaca
de la celebració del títol de Lliga.
Ahir vam veure la imatge de l'adeu definitiu,
aquell barça de Guardiola, amb busquets, que es va acomiadar.
Sí, això sap molt greu, eh?
Bé, això és molt greu, eh?
A mi, la retirada de busquets em toca el cor,
perquè és un... és un tio que té la meva edat.
De fet, té la nostra edat, però sí, va néixer l'any 88.
Primer jugador de la teva edat,
que triomfa el primer equip del Barça.
Millor mig centre de la història, en diferència.
I ja no queda ningú.
A la final de l'OML del 2011, ja no queda ningú.
A mi m'agrada molt, a mi m'agrada molt,
perquè és un... és un tio que té la meva edat,
però a la final de l'OML del 2011 ja no queda ningú.
I això, home, com vaig dir el dia que es va retirar Piqué,
doncs jo tinc l'assensió que m'estan mossegant la joventut.
Queda la porta a la llotja i Xavi a la banqueta.
Sí, però ja no és el mateix, diríem.
No hi ha Leo Messi,
no hi ha aquella conjunció astral al mig del camp,
fins que la música ha canviat.
Crec que si entréssim al vestiu del Barça
i escoltéssim la música que escolten,
m'agradaria no escoltar-hi.
Com que es diu Menja m'ho deixaràs fer.
Tu escoltes la música del Tom John dels 70, dels 80,
que és música popular de molta qualitat,
i veus ara aquests nois que porten tatuatges a la cara,
dents de plata, dents d'or, aquests cotxes tots a ta brillantina...
Que cadascú vagi com vulgui, Oriol.
Sí i no, mira què et dic.
A mi m'agradaria veure la figura del Fashion Police,
que és una cosa que hauria d'estar socialment desfasada.
Estàs desfasat. Estic molt desfasat.
L'altre dia vaig anar al...
Tot són problemes de la Juliana Canetti i companyia,
i vaig veure que la Juliana Canetti també s'ha posat
una brillant companya d'aquesta casa, d'Alexila,
un... diamant en un nadent.
Li has portat els tres d'això?
Si Menja és una pastanaga, per exemple, et cau, no?
O no?
Va dir que li duraria poc, perquè era poc... com poc higiènic.
Però escolta'm, Oriol,
jo crec que el que estem desfasats segurament és més tu que la Juliana.
Això ja hi pots comptar. De fet ho reivindico i em sento orgullós.
Moltes gràcies a tots quatre per haver-nos acompanyat
en aquest matí de diumenge musical
i de campanya electoral, també.
D'aquí una setmana us espero a tots.
Serà un programa menys musical, jo us ho dic ara.
Estarem obrint col·legis, desplegament pel territori...
Festa de la democràcia.
La festa de la democràcia.
D'aquí una setmana festa de la democràcia tots convocats,
perquè d'aquí una setmana eleccions municipals.
Gràcies, cuideu-vos.
Una pausa, ens actualitzem amb les notícies de la Neus Bonet,
la publicitat i els espais de propaganda electoral,
després és la setmana tràgica,
a les 10 ja obren les portes del Teatre Romea de Barcelona,
per tant tots els que tingueu entrada
ja podeu anar desfilant cap allà.
Ens veiem... Perdó.
D'aquí una estona ens veiem les cares del Teatre Romea.
Sí, aguantant la cançó. Ara tornem, gràcies.
El suplement, amb Roger Escapa.
Hi ha moments en què t'adones que el més important
és gaudir del teu temps lliure amb els que més estimes.
Amb Caprabo a casa t'ajudem a gaudir del teu temps lliure
oferint-te la millor varietat de productes frescos
i suxí acabat de fer.
A més, rebràs la comanda completa en franges d'una hora.
Benvinguda a la vida.
Benvinguts a capraboacasa.com.
Faré un màster a la URB per tenir més oportunitats laborals.
Trio la URB perquè m'ofereix una formació de qualitat
i un tracte proper.
Tria la teva especialització entre més de 90 màsters
i postgraus presencials i virtuals.
Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Pública de Tarragona.
Inscriu-t'hi ara.
Continua avançant amb la URB.
Dimecres 24 de maig no et perdis la transmissió en directe
en cines de La Bella Dormiente
des de la Royal Opera House
amb els ballarins principals Jasmine Nekti i Matthew Ball.
La producció serà transmesa en cines de tot Catalunya.
Comprar les entrades a Roens Cines Funest
per experimentar la bellesa d'aquest espectacle
a la gran pantalla.
Binaya
Coreo, el nou talent de ball k-pop.
Quatre bandes, coreografies, ritme, tradició i cultura.
Tot coreà.
Presentat pels influencers Alex City, Víctor Marco i Gemma Pérez.
I amb el jumbant d'Eufòria.
Coreo.
Estrena a totes les plataformes de l'X3.
Comença el show.
Coreo.
28 de maig.
Eleccions municipals.
Espais gratuïts de propaganda electoral.
La transformació republicana ha d'arribar a tot arreu.
No poden seguir manant els de sempre.
Ser republicà és posar els ajuntaments al costat de la gent
i fer polítiques útils sense deixar ningú enrere.
Vota futur republicà.
Esquerra republicana.
Un bon dia algú va decidir no fumar més els hospitals.
I al principi va costar. Passa amb tot el que és nou.
Però Barcelona sempre ha obert nous camins.
I vam començar a invertir més en els barris i en habitatge.
A recuperar els carrers per poder passejar i respirar.
Els canvis que hem fet ja es poden veure i tocar.
Si vols que Barcelona continuï obrint camí, vota Barcelona.
Som gent honesta i preparada.
Estimem els nostres pobles i ciutats.
Creiem en la política a peu de carrer.
Governarem des de la centralitat
per fer un país equilibrat i amb igualtat d'oportunitats.
Construirem, amb tu, un present i un futur millor.
Vota ara pacte local.
¿Cuánto cuesta la corrupción en España?
Hay estudios que dicen que 10.000 millones,
otros que 90.000 cada año.
¿Te imaginas todo lo que podría hacerse con ese dinero?
Guarderías públicas para todos.
16.000 euros para cada familia que tenga un segundo hijo.
Ayudas a los jóvenes para que puedan comprarse una vivienda.
Este 28 de mayo tú eliges. Vota Ciudadanos.
Per avui, per demà, per ahir, per opinar, per avançar,
per endreçar la ciutat, per respirar millor,
per circular millor, per viure millor, per orgull.
Per ciutat, per país, per tu, per tots, per Barcelona.
Fem-ho. Vota Trias per Barcelona.
De nou, oportunitats i salaris dignes.
De nou, seguretat i neteja.
De nou, habitatge assequible.
De nou, ajuts per joves, famílies i gent gran.
De nou, orgull.
Hola de nou, Barcelona. El 28 de maig, de nou, Barcelona.
Vota socialista. Vota PSC.