Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
El cap de la diplomàcia de la Unió Europea, Josep Borrell,
ha recordat avui al govern de Benjamin Netanyahu
que les ordres del Tribunal Internacional són vinculants
i que s'han d'aplicar de manera plena i efectiva.
Això vol dir, apunta Borrell, que Israel ha d'aturar de manera immediata
la seva ofensiva sobre refà garantir l'assistència humanitària als palestins,
permetre que els organismes avalats per l'ONU investiguin les denúncies de genocidi
i també ha de presentar un informe sobre les mesures adoptades per complir la resolució.
Mentrestant, empitjora la situació de la població de la Franja.
El Ministeri de Sanitat, gestionat per Hamas,
informa que des de l'esclat de la guerra s'han donat més d'un milió de casos
de malalties infeccioses a Gaza, sobretot de hepatitis A,
i que també hi haurà una important escassetat d'unitat de sang.
D'altra banda, els responsables financers del G7, reunits avui dissabte a Itàlia,
faran una crida a Israel perquè mantingui els seus vincles amb els bancs palestins
per garantir les transaccions vitals al comerç i als serveis.
Més notícies, Raül Flores.
L'Assemblea Nacional Catalana constitueix aquest matí el seu nou secretariat
que equivale a l'executiva de l'entitat.
En la primera reunió a Vilafranca del Penedès,
les setantena de membres de l'òrgan hauran d'escollir la presidència de l'ANC
que substituirà Dolors Feliu.
Recordem que fa una setmana Lluís Llach va ser el candidat més votat pels socis
seguits a poca distància de l'exdiputat de Junts, Josep Costa.
Ells són els més ben situats per agafar avui el timó de l'ANC.
El jurat popular, per unanimitat, considera culpable d'assassinat amb traïdoria.
L'autora confessa de la mort de la seva filla de 4 anys l'any 2021 a Sant Joan d'Espí.
Ara el jutge ha d'imposar la pena.
Les acusacions li demanen la presó permanent revisable.
El Tribunal Popular conclou que l'infanticidi va ser premeditat i planificat
i per fer mal a la seva exparella.
Ho donen per provat, especialment per les quatre cartes que va deixar escrites.
La intenció de causar el més sofriment possible a Sergio
per les paraules que escoge en la redacció de la seva carta de despedida
per a la seva parella.
Com a, per exemple,
per a Sergio, el culpable de tot això, gràcies.
Aquí tens el que te mereixes,
perquè has fet que em quedi la vida,
però vas a llorar la mort de la meva filla,
de tu hija i aïssa.
La plataforma Dignitat a les Vies exigeix millores
en el servei ferroviari entre Tarragona i Barcelona
amb una concentració aquest migdia, d'aquí a una hora,
a l'estació de Sants de la capital catalana.
La mobilització denuncia afectacions i endarreriments constants
al corredor ferroviari sud
que afecten en el dia a dia els usuaris.
La mobilització anirà amb tren
des de l'estació de Salou Portaventura fins a Barcelona
i recollirà manifestants a les diferents parades.
El Festival Inundart de Girona
omple aquest cap de setmana el centre de la ciutat
amb una vintena de propostes d'art contemporani.
La dinovena edició també inclou una trobada
de professionals de les arts visuals.
Girona, Maria Rovira.
Bon dia.
L'Inundart proposa un recorregut sensitiu
a través d'una vintena d'instal·lacions,
performance, exposicions i arts visuals
per diversos escenaris com la Rambla,
el Refugenti Aèri o la Casa de Cultura.
Raquel Morón, directora del festival.
La idea és com passejar per la ciutat
i trobar-se instal·lacions, performance, arts visuals,
com aquesta idea de viure l'art
com des d'un lloc molt interactiu i participatiu.
S'hi veuran propostes com la de Miquel García
amb la instal·lació Justícia Patriarcal
sobre les persones del col·lectiu LGTBI
assassinades a Espanya durant el segle XXI
o l'experiència immersiva i sensorial
per un sol espectador
que es fa al refugi antiaeri.
Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona.
Esports, Albert Benet.
El Barça juga aquesta tarda a partir de les 6
la final de la Champions femenina de futbol
contra l'Olimpí de Lió a Bilbao.
40.000 aficionats donaran suport
a l'equip blaurant a les garderies del nou samemés.
Xavi Hernández oferirà avui una roda de premsa
a la una del migdia l'endemà
de la seva destitució com a entrenador del Barça.
L'alemany Hansi Flick li agafarà el relleu a la banqueta
i l'anunci oficial està previst per als pròxims dies.
El Girona tanca la temporada amb una golejada
per 7-0 a Montilivi contra la Granada.
Dobbic va marcar 3 gols
i és el Pichichi de la Lliga amb 24 gols
un més que el davanter del Villarreal Sorlot
que avui té partit al camp de l'Ossassuna.
Avui quedarà configurada la garella de sortida
i es disputarà la cursa sprint
del Gran Premi de Catalunya de MotoGP.
TV3 ofereix tots els entrenaments d'avui
i també la cursa sprint que començarà a les 3 de la tarda
i que transmetrà també a Catalunya Ràdio.
Fins aquí les notícies.
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Amb Roger escapa.
Passen 5 minuts de les 11 del matí.
El Suplement en directe des de Bilbao
per viure tota la prèvia d'aquesta final
del Barça contra l'Olímpic de Lió.
Ara mateix som de dins del Museu Guggenheim.
Camarada Joel Díaz, bon dia.
Bon dia, guapo.
Pots tornar a dir Guggenheim?
Bé.
Em costa molt.
Ahir vaig estar tot el dia assajant Guggenheim
i sóc conscient...
Ho has de dir?
No, em costa, em costa, em costa.
Ho has de dir molt a poc a poc, Roger.
A poc a poc i bona lletra.
Doncs ho he de dir moltes vegades
a aquesta propera hora de ràdio,
així que cada vegada que pronunciï aquesta paraula
em disculpo davant de l'audiència
perquè, no sé, no la sé dir.
Som dins d'aquest museu
que realment és espaterrant, eh?
Ara et faré una mica de dentetes, Joel.
Ja has estat mai?
Sí, sí, fa molts anys per això, eh?
No recordo ni què hi havia dins.
I vas arribar a entrar, eh?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Però no recordo què vaig veure, mira.
La Marta és de Llar de Canç,
és una de les treballadores d'aquest museu,
és catalana, fa una pila d'anys
que es va enamorar d'un bilbaí
i aquí la tenim, doncs, afincada
i vivint aquí avui amb la samarreta del Barça
perquè també veurà aquest partit.
És espaterrant, abans miràvem el gosset
de fora ple de flors,
però és que des de dins som en aquest vestíbul, Marta,
que realment és impressionant.
Sí, sí que és impressionant.
Arriba fins a dalt de tot, fins al sostre
i un té la impressió que entra en una catedral
i la idea, precisament, de l'arquitecte,
del frangueri, era aquesta.
propiciar l'entrada a una catedral de l'art, esclar.
Té 30 anys, aquest museu, no?, pròximament?
El 97.
A l'octubre en farem 27.
Fa una mica la sensació que crec que va ser
l'inici d'aquest esperit
que va donar una nova vida a Bilbao,
que es va modernitzar,
una ciutat que va servir aquest museu
per donar-li un nou impuls, no?
I tant, has de pensar que als anys 80,
Bilbao era pràcticament una ciutat
amb un paisatge força desolador,
sobretot a la vora de la Ria,
amb tot de fàbriques abandonades.
I bé, l'administració basca va decidir buscar
la forma de revitalitzar el teixit urbà
i, sobretot, de buscar la forma de donar feina
al percentatge tan alt de persones
que no tenien feina en aquell moment.
i van donar la tecla.
La idea va ser transformar la ciutat
en el sector terciari,
va ser una visió,
en fi, es van llençar a la piscina
i van aconseguir transformar la ciutat
perquè va ser com una gota de tinta
que cau en un got d'aigua.
I a partir d'aquí,
la transformació de la ciutat va ser radical.
Ara m'explicaràs una mica què hi ha,
què s'hi exposa en aquest museu.
El que veiem a simple vista
és que està a nit de blaurana
perquè molts dels visitants avui ho fan
amb la samarreta del Barça Posada
i alguns dels visitants
que ens acompanyen en aquesta visita
al Museu Guggenheim.
Amb els oients...
No me'n sortiré, Joel, eh?
Sí, home, sí, sí, sí.
Tu tira, tira.
Tu ves-me donant ànims, d'acord?
D'acord.
Tenim uns visitants que ens han acompanyat
que són catalans,
com són el Raül Moreno,
la Gemma Verdaguer,
l'Irati Peribáñez.
Hola, Raül, bon dia.
Hola, molt bon dia, Roger.
On vius tu?
Jo ara visc a Passauri.
Quants anys fa?
Doncs ara fa quatre anys,
des del juliol del 2020.
Com és que vas venir aquí?
Doncs mira,
jo em dedico a les arts escèniques
des de fa pràcticament 30 anys.
D'on ets?
Jo soc del Maresme,
de Visca al Maresme
i soc de la família Supervia,
que allà sí que a Catalunya
som coneguts,
doncs en àmbit del doblatge,
i ma mare també,
que presideix l'associació
del Masies Participatiu,
que fan concerts a l'Auditori,
doncs de gran format,
com l'últim que han fet
musical de l'Albergue Nubert.
Llavors,
arrel de la pandèmia,
tots els projectes que tenia,
de cine, televisió, etcètera,
se me'n van anar a Norris,
i vaig decidir venir aquí
sense conèixer ningú
a descobrir com són la gent d'aquí.
I què tal?
Bé, home,
a nivell laboral molt bé.
Ja he dirigit i estrenat
17 obres de teatre,
i ara en tinc quatre,
que les tinc ja programades
i en gira,
i bé,
laboralment molt bé,
el que passa que el clima
i el caràcter,
doncs no me n'acabo de sortir.
Què passa amb el caràcter?
El caràcter,
jo diria,
terra molla,
gent seca.
i bé,
a vegades terra càlida,
o terra seca,
gent més càlida.
Són una miqueta secs,
una miqueta aixuts,
i una miqueta que falta
aquesta...
l'agúspira catalana
que tenim,
no?,
de l'alegria.
Tampoc som l'alegria
de la huerta nosaltres, eh?
Bueno,
depèn de...
Si te'n vas al proper Pirineu,
no.
Si vas a veure els de Tor,
allà no són l'alegria de la huerta,
però en general el sol
i el fet que siguem
una mica més mesclats,
no sé com dir-ho,
és a dir,
és un altre tipus de caràcter
i el fet de la llum
i el sol
i aquesta pluja constant
t'acaba...
A mi, per exemple,
m'aplasta ni a mi,
un moment, sí.
El museu hi ven sovint?
El museu,
doncs,
la veritat és que no.
I he vingut un parell de vegades
amb el meu pare
i amb gent que venia a visitar-me
i bé,
la veritat és que és una mena,
doncs,
un museu bastant,
bastant gegantí
i he vingut alguna vegada
però és molt interessant de veure,
eh?
Ho recomano.
T'interès al futbol?
M'encanta,
jo sóc molt culé,
molt culé.
Tens entrades?
les catalanes hem fet,
en fi,
tot el possible per trobar-ne
i no n'hem trobat
i llavors ara quedarem
quan acabem,
diguéssim,
doncs,
estar amb vosaltres
i, en fi,
doncs,
anirem a algun bar
o farem el que sigui
i a veure si les noies guanyen
i els donen una bona alegria.
Qui és la Gemma?
Hola, Gemma.
Hola, bon dia.
Com estàs?
Doncs estupendament,
eh?
Aquí passant un dematí agradable.
D'on ets tu?
Jo sóc de Terrassa.
Sí, sí.
I ja fa, doncs,
26 anys que sóc aquí.
Carai,
com és que vas venir?
28, 28, perdona.
O sigui,
fa el mateix temps
que el Guggenheim existeix
que vius aquí.
Pràcticament,
ja vaig ara com l'inauguraven
i les obres i tot
i, doncs,
bueno,
ja vaig venir,
res molt exòtic
sinó per amor
i aquí seguim,
eh?
Ja fa una pila d'anys.
Si segueixes aquí
és que ha anat bé la història.
Tot ha funcionat perfecte,
sí, sí,
va valer la pena.
Et vas enamorar
d'aquest caràcter aixut?
El caràcter poder
és el que
ens enamora,
però sí, sí, sí,
diguem que sí.
Estaves d'acord
amb aquesta descripció
que feia el Raül
de que...
Aviam.
Terra en dins...
Sí, terra seca...
Com era?
Com era?
Com era?
Terra molla,
gent seca,
terra càlida,
gent...
No, terra...
O sigui,
terra molla,
gent seca.
Apunta, Joel.
Aviam.
Sí, sí,
estic apuntant.
Terra molla.
Ara que ho expliquin bé
perquè...
Terra seca,
gent càlida.
Potser perquè l'aigua
regalima
i el sol penetra.
Bueno,
sí,
la veritat és que
sí que és un caràcter
molt diferent.
Suposo que també
i de la...
No, diguem-ne
l'orografia, no?
Aquí la gent
és complicat,
els pobles
estan molt separats,
l'orografia no és còmoda.
Tu vius a Bilbao, Bilbao?
Jo vic a Sondica,
vic a mon poble.
I sí que és gent
que és més complex
poder arribar-hi
perquè són molt tribus,
diguem-ne,
funcionen molt
en plan tribus,
però un cop ets de la tribu
ho ets per sempre.
Vull dir,
això també és veritat.
Són gent molt lleial
i, bueno,
molt fàcil de conviure
i també.
El futbol t'atreu?
Sí, bueno,
aviam,
m'agrada el que passa
a la meva família,
mira,
he aconseguit moltes coses,
que parlin català,
que facin moltes coses,
però no he aconseguit
que siguin del Barça.
Això no he...
De l'Atlètic.
Són de l'Atlètic a morir.
I amb l'Atlètic a tot arreu.
Si et ve a visitar algú de Catalunya
uns dies aquí,
el portaries a aquest museu?
Sí,
de fet,
sempre, bueno,
és un punt de referència.
Abans no teníem masses coses
que ensenyar,
quan Bilbao,
entre l'època
que hi havia terrorisme,
que era bastant dur,
venia molt poca gent,
i després,
un cop hem tingut el Guggenheim,
l'efecte de la ciutat,
bueno,
ha canviat,
diria un 200%.
Ara que no ens sentin,
llegint una mica aquests dies,
he vist molta crítica al Guggenheim
que diuen
hi ha gent,
hi ha gent,
que és més guapo per fora
que per dins,
en el sentit que
és més interessant l'edifici
i el gos
que el que s'hi exposa.
I estàs d'acord?
Que no ens sentin, eh?
Aviam,
l'estructura és espectacular,
l'edifici és una...
és molt guapo.
I al dins,
doncs suposo que,
aviam,
l'exposició que hi ha normalment
no té massa interès,
però és veritat
que quan venen exposicions
d'aquestes
que van donant voltes,
doncs sí,
n'hi ha que són interessants,
sí, sí, sí,
perquè no...
Irati, què tal?
Hola, molt bé.
Com estàs?
Molt bé,
estic molt bé.
Tu ets basca?
Yes.
O sigui,
soc basca.
Bueno,
i és,
amb el que vulguis,
en basc,
suposo,
en català,
castellà.
Parles català?
Sí,
l'opció parlo.
Qui te l'ha ensenyat?
Vaig,
o sigui,
vaig conècer
els meus amics de Catalunya
i vaig a aprendre el català.
O sigui,
com és que els vas conèixer?
Vas fer un estat de Catalunya?
No,
en vacances,
en Màlaga,
en Estepona,
i vaig a aprendre el català
per mi cuenta.
Però t'agrada.
Ets de Bilbao?
Sí,
bueno,
soc de Igorre.
Vius aquí?
Sí,
visc aquí.
Estaves d'acord
amb aquesta descripció
que feien del caràcter bilbaí?
Sí.
La gent d'aquí
és molt seca.
És veritat,
o sigui,
però tu veig
que vas amb una bufanda
del Barça,
avui.
Sí,
vaig al partit
a Sememés.
Has aconseguit entrada?
Sí.
I ets del Barça?
No,
soc de l'Atlètic,
però m'encanta el Barça
i m'encanta el futbol.
Si et vinguéssim a visitar,
on ens portaries?
Al Guggenheim
o al Mirador d'Archanda?
I per dinar?
a Maren.
Hamburgueses.
Hamburgueseria.
Doncs molt bé.
Escolta'm,
ens acompanyes
per fer una mica de visita
i ens expliques
què és important,
què no ens podem perdre d'aquí?
Vale.
No ho tens clar?
No.
Doncs li deixarem
a la Marta,
que és la treballadora
d'aquí del museu,
que segur que ens il·luminarà.
Joel,
estàs atent, eh?
No, no,
vull dir,
estic a una llibreta...
Vés apuntant
que hi ha examen, eh?
Escobar,
alguna cosa
que t'hagi cridat
l'atenció de l'edifici?
Home, Escobar.
Home, Joel,
com estàs?
Què tal?
Escobar s'ha fet
un bany de masses
aquí fora
que l'hauries d'haver vist.
Una mica més,
una mica més
em dóna el micro
i se'n torna a l'hotel.
Del meu target, eh?
És una llegenda,
l'Escobar.
Bueno, escolta'm,
Escobar,
què esperaves?
Vull dir que ja està bé
que sigui del teu target, no?
No, no, no,
que això sí,
són un encant,
hosti,
són les nenes dels remellets,
vull dir que...
Doncs m'ha agradat molt
que no hi ha
una línia recta.
És espectacular
i després,
sentint la Marta abans,
clar,
ella va venir aquí
el 2006
i li deia
tenies raó,
aquest museu
va canviar la ciutat.
La ciutat era
lletja de collons,
em perdó,
però jo vinc aquí
des del 80 i pico
a fer partits de futbol
i era lletja
però lletja és poc.
i ara
és molt bonica,
hosti,
està endreçada,
és neta...
El concert basqui
deu haver ajudat,
no?,
a anar posant pas deïna
i fent invertir aquí.
Però han tingut gust
per fer-ho, eh?
No sempre n'hi ha prou
amb els diners,
ho han fet molt bé,
molt, molt bé,
la veritat,
vull dir,
ara és un gust venir.
Marta,
on ens portes, va?
Anem a passejar una mica
pel museu.
On vulgueu,
hi ha moltes coses xules.
Ho dirigeixes,
jo et segueixo.
A mi em sembla
que potser us agradarà
visitar la galeria
més gran del museu
que acull una instal·lació
permanent
d'un escultor
que, bueno,
doncs va morir recentment
que es diu
Richard Serra
i són unes escultures...
Americà, no?
Americà, exactament.
Són unes escultures
enormes
que van revolucionar
el concepte tradicional
d'escultura
perquè
hi podem entrar
i som nosaltres
qui d'alguna forma
els hi conferim significat.
Aleshores,
totes aquestes escultures
tenen formes geomètriques
o una espiral
o una elipse...
És això que tenim
aquí al davant?
És això que teniu
aquí al davant?
Carai,
no t'ho sabria
descriure, això.
Bé, no...
Són unes...
Què és això?
Acer o...?
Això és acer o corten.
És acer, exactament.
Com ho van portar
fins aquí?
Per què transportar
aquestes escultures
que són de pràcticament
una o dues peces
enormes, enormes, enormes?
Doncs aquestes peces
es van fabricar a Alemanya,
van venir fins a Bilbao
per mar
i llavors
des del port de Bilbao
fins aquí al museu
es van traslladar
amb camió
cada planxa d'aquestes
de ser en un camió
i que es va fer
amb un transport nocturn.
Van haver de tallar
les carreteres
i van haver de pensar
molt bé
quin era el recorregut
per no topar
amb el semàfor,
senyals, etcètera, etcètera.
Aleshores,
el significat
d'aquestes escultures
l'hi he de posar jo, no?
Exactament.
Escobar, a veure què t'imagines.
Tu va, passem per aquí
pel passadís.
Tu ets un traïdor.
Tu ets un traïdor.
Joel, no sé com l'aguantes.
Jo no li acabo de veure
el significat, eh, aquí.
Passadissos.
Aquest és molt fàcil.
Sí.
El títol és serp.
Serp.
Ah.
Mira, ara entrem dins...
Sí, entrem dins del cos
d'una serp enorme.
Sí.
estem rodejats
de dues peces
de 5 metres d'alçada
d'aquest acer
que ens explicava la Marta
i ara, doncs,
us heu d'imaginar
el Pere Escobar,
la Marta i un servidor
passejant per l'interior
d'una serp
dins del Guggenheim.
Imagina't, Joel,
una boa
que s'hagi crospit
a l'escapa
i l'estigui regurguitant
perquè està a punt de sortir.
Hòstia.
No, no, és brutal.
Són uns murs...
És una mica agobiant
en el sentit
que són uns murs molt alts.
Sí.
És molt bonic.
I a mi,
quan veig aquestes coses,
Marta, saps què em passa?
Que em sap molt de greu
perquè jo sóc antic,
no me n'han ensenyat art,
no en sé,
i em costa molt
valorar-ho, no?
Em quedo amb les meves impressions,
o sigui, sempre són pobres,
però em sap molt de greu
no poder-ho valorar prou
perquè em sembla...
Això sí, em sembla espectacular.
Són molt xules,
la veritat és que sí,
però és cert que a vegades
ens falta que ens donin
una petita explicació.
Bé, si voleu,
us la dono jo una mica.
I tant, endavant, Marta.
La gràcia d'aquesta instal·lació
és treballar o reflexionar
sobre la matèria
i sobre el temps.
El títol és
la matèria del temps,
d'acord?
Aleshores,
què passa en aquestes escultures?
Que nosaltres necessitem temps
per poder experimentar,
poder caminar en elles,
percebir-les,
sentir-les,
i donar-los-hi un significat.
Però és que a més a més
hi ha el temps
de la pròpia matèria,
perquè fixeu-vos-hi
que hi ha com aquestes marques
de pluja,
d'aigua,
que va caure.
La ser,
aquest tipus de ser,
amb el temps,
es va oxidant.
De forma que d'aquí cinc anys,
quan torneu a vindre
i a passejar-vos
per aquestes escultures,
veureu que la percepció
és completament diferent.
I per tant,
el significat
que li otorgareu
també canvia completament.
Haurem de tornar a Escobar
d'aquí cinc anys
i a veure si hem canviat
les escates de la serp o no.
Estaré jubilat ja.
Però escolta'm,
jo quan,
amb tots els respectes,
quan una obra d'art,
diguéssim,
necessita tantes explicacions,
a vegades penso,
hòstia...
Tu vas anar
a la mateixa escola
que jo, Joel.
Espera't un moment,
que hi ha moltes samarretes
del Barça per aquí
visitant també aquest museu.
Hola.
Hola.
Com et dius?
Ariadna.
D'on véns?
Barcelona.
Com ha anat el viatge?
Bé.
Com heu vingut fins aquí?
Sí.
Has conduït?
No,
ma germana.
Amb qui has vingut?
Amb qui has vingut?
Amb ma germana
i el cunyet.
I passar una mica
de les hores prèvies
aquí al Guggenheim, eh?
Exacte, sí,
perquè són arquitectes.
Ah.
Aleshores...
Qui és l'arquitecte?
Els dos,
ella i ell.
Què t'estan semblant
aquestes escultures?
Estupenda.
Esclar,
jo no hi entenc tant,
però bueno,
m'encanta.
Com veus el partit?
Home,
espero que guanyem.
Està complicat,
però...
i jo hi confio molt.
Viatgeu sovint
per seguir el Barça?
Sí,
la setmana passada
estàvem a Saragossa.
Carai.
Sí, sí.
8 a 0.
Sí,
sí, sí.
Em sabia greu ja al final
per les altres,
però va ser interessant.
Avui la cosa
no estarà tant...
No,
avui jo crec que no seran tants,
però bueno.
Escolta,
et deixo visitant aquí
les Serps de Ser,
que no t'ho perdis
i no sé,
l'arquitecte,
si vols que ens doni
alguna explicació
ja ens ho...
directe és més vergonyosa.
Molt bé,
molt bé.
Marta,
on anem?
Doncs podríem anar a la terrassa
a veure l'aranya
de la Luis Bocjoá.
Una aranya, eh?
Una aranya
de 9 metres d'alçada
en la qual també
hi podem entrar,
una mica com
aquestes escultures
de Richard Serra.
Hem entrat a una serp
del Richard Serra,
ara entrarem
a l'aranya
de...
I tenim un gos.
O sigui,
ja ho veieu
que va tot una mica
d'animals també, eh?
Tenim de tot
aquí el museu.
La joia de la corona
del museu,
què és?
Jo diria
que aquesta instal·lació
d'en Richard Serra,
sí.
Sí,
perquè a més a més
és una galeria única
al món.
Penseu que té
30 metres d'amplada
i 130 de llargada,
no n'existeix
cap altre
d'aquestes dimensions
i clar,
és un conjunt escultòric
d'aquest artista
tan important
que només existeix
aquí a Bilbao.
I l'exposició
va variant?
Bé,
entenc que aquesta
és permanent,
però suposo
que n'hi ha
que sí que
de tant en tant
aneu renovant
una mica l'oferta.
I alguna
hi deu haver
amb artistes bascos,
no?
Sí,
que formen part
de la col·lecció
i després
cada 3-4 mesos
anem canviant
la programació
que s'organitza
entre la primera,
la segona
i la tercera planta.
I artistes bascos
també es posen aquí?
Pregunta el Joel o no?
Exacte,
esclar, esclar.
Ah, d'acord.
Va, el Joel,
amb qui havies pensat?
Quin tenies al cap?
Home,
carai,
tu,
ara m'agafes
que no sabria
per on començar,
Roger.
No sé,
el propi
Xillida,
ja que parlem
d'escultors.
Mira,
el Joel pregunta
pel Xillida.
Molt bé,
tenim escultures,
Joel,
tenim escultures
del Xillida
i de l'Oteida.
Perfecte,
quedi tranquil.
Vull dir que,
escolta,
t'esperem
perquè vinguis,
perquè a més a més
n'hi ha algunes
que són precioses
que estan instal·lades
en la part exterior
del museu
i que estic segura
que t'agradaran.
Doncs mira,
he llegit avui,
bueno,
ara fa un moment
mentre vosaltres parlàveu,
he entrat a la Wikipèdia
del Guggenheim
i diu que justament
l'Oteida
va definir el Guggenheim,
que consti que ho diu ell,
no jo,
com una fàbrica de formatges.
Ah,
l'Oteida deia
que el Guggenheim
era una fàbrica de formatges,
la definició que va fer.
Ja sabeu com era l'Oteida.
Bueno,
és que quan es va proposar
la construcció del museu,
pràcticament 95%
de persones
s'hi estava en contra
i la idea era
que han de venir
els americans
a colonitzar-nos.
Bueno,
la voluntat no era
que vinguessin els americans
a colonitzar ningú,
sinó transformar la ciutat
i la visió
que va tenir
l'administració basca
en aquell moment,
que va ser una aposta
fortíssima...
Va sortir prou bé, no?
Va sortir molt bé,
efectivament.
Només hi ha que veure-ho.
Ara veiem
aquesta aranya
també espectacular
que hem sortit
en aquesta terrassa
del museu Guggenheim
i realment
la ciutat,
la imatge és espaterrana
i està tenida
de Blaurana.
40.000 persones
que han vingut fins aquí
que a hores d'ara
mica en mica
ja han arribat
i que aprofiten
aquestes hores prèvies
del partit
per passejar
per algunes
de les instal·lacions
més memorables
d'aquesta ciutat.
L'aranya
és espaterrant, eh?
Sí,
la veritat que sí,
que és una de les escultures
que més agraden
als nostres visitants.
Tot i que segurament
els hi passa
com amb la matèria del temps,
que també la gaudeixen molt,
però els hi costa
una mica entendre
el significat
perquè clar,
ens ho han d'explicar.
A veure,
explica'ns-la
el significat
de l'aranya.
Mira,
el títol de l'obra
és Mària
i és una escultura
que la Luís Bourgeois
va crear
per dedicar
a la seva mare
que era teixidora
i és una reflexió
sobre la maternitat
que personifica
d'alguna manera
la fortalesa
però també
al mateix temps
la fragilitat.
Com les aranyes,
no?
Les aranyes
són molt agressives
perquè teixeixen
la seda
per construir
les teles d'aranya
però també
per protegir
els seus capolls.
Doncs la idea
és aquesta,
recordar com
en la maternitat
les mares
som extremadament fortes
per protegir
els nostres fills
però si els hi passa
alguna cosa
doncs patim enormement.
I això es pot veure,
fa molta por,
no?,
de bones a primeres
aquesta aranya
perquè té aquesta forma
que recorda
una gàbia
o fins i tot
aquestes construccions
com a gòtiques
una mica tètriques
però si ens fixem
realment
en les potetes
que són molt primers
ens en adonem
que si els hi donguéssim
una petada
l'aranya
doncs, bueno,
es desestabilitzaria
completament, no?,
com una mare
que pateix molt
quan al seu fill
o filla
li passa alguna cosa.
Fan por les aranyes,
Escobert?
No, exactament.
Aquesta em crearia
un problema
perquè no la podria trepitjar
perquè és bastant
més alta que jo
però
però és això
que deia ella, eh?
Abans quan tu
estaves parlant
ella i jo
també ho fèiem
a mi em dol
no saber-ne
no entendre
no...
Clar, ella
veu l'aranya
i em parla
de la mare
del sentiment
de la mare
m'ha dit
les potes primes
no són tant
però si mires
les puntes
de les potes
sí que són molt primes
a mi em recorda
més un bosc
encantat
perquè aquestes potes
tenen aquesta forma
d'arbre
però com diria
el Joel
perquè van al mateix
col·legi que jo
Joel
és una aranya
una aranya enorme
feta amb un nus
al mig
i això és el que
tu i jo
malauradament veiem
afortunadament
tenim a la Marta
Maria Guixà
bon dia
bon dia i bona hora
de nou
tenim la Maria
a punt
sí, ara sí
què tal
Roger
i companyia
bon dia
mira
la Fan Zone
que ja té de dir
sota un sol
considerable
la gent buscant ombra
perquè això està
bastant
bastant ple
va arribant la gent
hem anat sentint
a moltíssima gent
que anava arribant
sobretot
de diferents punts
de Catalunya
de moment trobem
majoria
preguntant
d'on venien
del Principat
de fora de Catalunya
de moment
té de dir
que amb la gent
que he anat parlant
doncs no
no n'he trobat
mira
per exemple
m'acosto cap a uns aficionats
què tal
bon dia
hola
bon dia
com esteu
bé
d'on veniu
de Reus
de Reus
heu arribat avui
no
ahir
amb avió
com us heu desplaçat
amb tren
i amb autobús
perquè el tren
des de Reina
des de
de Grande D'Ebro
aquí
no funcionava el tren
déu-n'hi-do
una bona epopeia
però molt bé
d'on ets tu?
de Catalunya Ràdio
ah
de Catalunya Ràdio
molt bé
no veia el micro
perquè va
aquí a Molleres de Sol
escolti'm
Mapi León ha rebut l'alta
com?
Mapi León ha rebut l'alta mèdica
com ho veu?
bé
però jo crec que si jugué
jugarà al final
jugarà al final
uns minuts testimonials
crec jo eh
què farà el Barça avui?
guanyar
doncs mira
doncs
que així sigui
no li pregunto
perquè vostè
té pinta de saber-ho
molt bé
vinga
que vagi molt bé
moltes gràcies
sol de justícia
que ni veia
ni veia el micro
eh
ja has vist que
no fa molta calor
fa molta calor
és veritat
és veritat
sí
sí
sí
sí
està molt animat
i la gent buscant
a ombra
hi ha un forat aquí al mig
de la zona
on hi ha l'escenari
on només els valents
estan aquí fent cua
per fer-se algunes fotografies
hi ha un escut del Barça
està tot animat
hi ha DJs
ens diuen que hi haurà una xeranga
o sigui que l'activitat aquí
serà intensa
fins a l'hora del partit
festa grossa
també amb la Maria Guixà
des de Bilbao
un dels centres
també d'interès
evidentment
és on hi tenim la Guixà
i l'altre
és a Barcelona
perquè d'aquí
poc més d'una hora
comença una roda de premsa
que havia de ser
transcendent
però que
ocuparà
els focus informatius
també d'aquesta jornada
malgrat que
avui
la gran notícia
era la final
però ahir Xavi
va ser destituït
com a entrenador del Barça
demà farà l'últim partit
a la banqueta
contra el Sevilla
pendents d'aquesta roda de premsa
que viurem en directe
també al suplement
avui allargat
fins les dues del migdia
tenim el Roger Bussà
Roger què tal
bon dia
com esteu
bon dia
nosaltres molt bé
i tu?
doncs bé
però
presenciant
l'últim entrenament
de Xavi
i en un matí
en què
ja us podeu imaginar
que està sent molt estrany
aquí a la ciutat esportiva
hi ha molta expectació mediàtica
i
veient aquest entrenament
que
ha estat també
protagonitzat
per Rafa Juste
el vicepresident esportiu
del Barça
que és un dels principals
valadors
o era un dels principals
valadors de Xavi
doncs ha volgut ser present
avui aquí
abans d'aquest entrenament
per abraçar Xavi
i per donar la mà
als jugadors
un Juste
molt afectat
que ens ha vingut a saludar
ens ha vingut a veure
i ja ens ha dit
que no està bé
que està afectat
i que
li ha dolgut
doncs aquesta decisió
del president
de prescindir
de Xavi Hernández
la pròxima temporada
doncs aquestes paraules
de Rafa Juste
que ha tingut
també els periodistes
quan són dos quarts
de dotze del migdia
nosaltres des del Museu
Guggenheim
acompanyant tots aquests
aficionats en aquesta visita
Roger
tornem a connectar amb tu
una mica abans
de la una del migdia
i seguim en directe
les paraules del tècnic
de Terrassa
en una roda de premsa
que agafarà protagonisme
perquè serà interessant
saber què diu Xavi
que en principi
no ha de fer gaire sang
no?
no
en principi
està previst
que no
que no estripi
que no critiqui
ni el club
ni el president
ell vol marxar bé
vol ser diplomàtic
en la línia de la carta
que ahir va publicar
les seves xarxes socials
per tant en principi
ha de ser
una roda de premsa
diplomàtica
i tranquil·la
això sí
ell explicarà
com se sent
i com ha viscut
aquests últims dies
en què
s'ha sentit maltractat
en què s'ha sentit
dolgut
però sí que la intenció
és la de no estripar
i la de no
llançar més benzina
al foc
a l'1
en aquesta roda de premsa
en directe a Catalunya Ràdio
Catalunya Informació
gràcies Roger
fins ara
nosaltres des del Gungheim
amb el Pere Escobar
i la Marta Blavia
Marta moltes gràcies
per aquesta visita
passejarem una estona més
i farem també
el comunista amb el Joel Díaz
que tingueu
una bona jornada
i que vagi molt bé el partit
gràcies per obrir-nos
les portes avui
d'aquest museu
gràcies a vosaltres
i encantada
espero que torneu a venir
tornarem
tornarem
amb més temps
i amb més ganes
Joel fem una pausa
i de seguida
arrenca el comunista
d'acord?
vinga va va va
som-hi
el suplement
amb Roger Escapa
Lidl és el supernúmer 1
en preu segons
a la valoració
dels consumidors
deu ser
perquè tenim
un quilo
de llagostins cuits
ara per 6,99
t'estalvies un 27%
i bananes
per 0,99
al quilo
t'estalvies un 31%
Lidl
marca la diferència
a veure una cosa Andreu
si et faig triar
entre tastar plats
de 19 xefs
viure 12 hores
de DJs
o poder fer
fins a 30 tastos
i tallers gratis
amb què et quedes?
t'hi Andrea
m'ho fiques molt difícil
no m'ho puc quedar tot?
no
doncs no pateixis
perquè el Time Out Fest
ens ho donarà tot
i per només 5 euros
l'entrada
25 i 26 de maig
a l'antiga fàbrica
Estrella Damm
com sempre
Time Out Fest
el festival gastronòmic
de Time Out
mmm
ja fa olor d'estiu
però a casa meva encara no
vaig a Bauhaus
una decoració més fresca?
sí
un repàs de pintura?
també
i un aire condicionat?
doncs esclar que sí
meravellós
igual que aquests preus
però qui m'ho instal·la?
doncs Bauhaus
esclar
llestos
tot preparat per a la calor
escolta
està fantàstic oi?
la teva llar
té ganes d'estiu
i tu també
Bauhaus
bricolatge
reformes
decoració i jardí
vull convidar-vos
ja va
connectem
vine a l'exposició
dels 40 anys
de TV3
i Catalunya Ràdio
endavant sisplau
m'acompanya?
passa passa
com la manera que vagi sisplau
fins al 25 d'agost
al disseny Hub Barcelona
gràcies per acompanyar-nos
de regal
l'IVA
l'IVA de regal
junts fins a l'eternitat
estalviarem
aquest dissabte 25 de maig
a Capravo i Capravo a casa
acumula l'IVA a la teva targeta
Capravo
amor etern
a l'estalvi
més informació a Capravo.com
si aquest dissabte
el Barça juga
la final de la Champions
femenina
aquest dissabte
hi ha la TDG
la transmissió
de la Gelmà
tercera final
contra el Lió
aquesta
ha de ser la bona
segueix la final
de la Champions
femenina
amb l'equip liderat
per Sònia Gelmà
i la narració
de Pere Escobar
dissabte
a partir de les 5
a la recerca del pòquer
Barça
Olímpic de Lió
viu la final
de la Champions
femenina
a la TDG
la transmissió
de la Gelmà
Home es mira
el que en convé
mirar
als dos costats
de la PESA
La Mediterrània
és el meu llarg
és treballar
de la PESA
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
El Comunista
Sònia Gelmà
Sònia Gelmà
Sònia Gelmà
Sònia Gelmà
Sònia Gelmà
Passa
4 minuts
de dos quarts
de 12 del migdia
Som el Suplement
Som la Catalunya Ràdio
en directe
des de Bilbao
en directe
des del Museu
Guggenheim, tenyit d'aquestes
samarretes blaugrana per viure les hores
prèvies de la final Barça-Olimpíc a les 6 de la tarda
per la TDG de Catalunya Ràdio.
Ara arriba, com sempre, el comunista
amb el camarada Joel Díaz. I amb totes
les consultes dels oients que ens heu fet arribar
a suplement arroba catradio.cat
com aquesta.
Em diu en Joel que el convidat
misteriós d'avui ha canviat a última hora.
O sigui,
l'original s'ha fet enrere.
Hem rebut un whatsapp
a les 6.14 del matí
advertint-nos
d'una inoportuna gastroenteritis.
A les 6.14, eh?
Sí, curiosament, a les 6.14
del matí, la nit d'un divendres
a un dissabte, la qual cosa
em fa sospitar que aquesta
gastroenteritis potser és una autèntica...
Està provocada per l'alcohol.
Tenint en compte que he vist
el pantallaço de la
comunicació en què se'ns advertia
de la gastroenteritis,
i hi havia
bastantes més
consonants que vocals.
Saps allò que quan escrius
tecleixant
devia estar molt adormit.
Devia estar molt adormit o adormida.
No podem saber qui és, no?
No, mala gràcia,
és que no sabrem mai qui és.
Perquè, a més, s'ha esborrat ja, vull dir que...
I era...
Investigaré, investigaré.
Vull saber qui és aquesta persona borratxa.
Personatge rellevant, eh?
Personatge rellevant.
Rellevant?
Rellevant, sí, com sempre.
Rellevant, eh?
I que feia molt temps
que ho lluitàvem
i ens van dir que sí,
i a les 6.14
una gastroenteritis inoportuna.
A les 6.14
no s'han d'enviar
whatsapps.
En general.
És una cosa que recomanem.
Ara, tenim un convidat
d'última hora
que ens atendrà,
com sempre.
Anem a les consultes?
Com sigui el David Fernández,
que sempre em fots.
No, no, no.
Quan falla el convidat...
No, no, no, no.
Debuta, debuta, debuta, debuta.
D'acord, d'acord.
Mira, hem rebut un missatge
del Carles d'Arginya.
Hola, camarades.
Hem pujat amb uns amics
a Bilbao.
Bilbao, que m'agrada dir a mi.
Bilbado, que m'agrada dir a mi.
Ah, sí.
La broma aquella, sí.
Hem fet quatre pinxos
i després anirem
a Zarau de surfejar una mica.
És ben bé que som...
Zarau queda bastant lluny, eh,
de Bilbao.
L'aviso al senyor Carles aquest.
Diu, som una plaga.
Fot dos dies que estic aquí
i he sentit més català
Tu no ens has vist, bandidos.
Som aquells que cridàvem
que torni al sobre,
que torni al sobre,
que torni al sobre.
Ah, al sobre, eh.
Ja.
Total, que m'he dit.
Va, envio una consulta al camarada.
Aquí va.
Entre pinxo i pinxo
hem volgut buscar la llista
dels quatre pitjors pinxos d'Euskadi
segons els turistes.
Existeix aquest rànquing.
El pinxo que menys agrada
és el de cranc.
Diu, no m'estranya.
Seguit del de l'Ensaladilla russa,
el de pebrots del piquillo
farcits de tonyina
i en quart lloc aquest tan famós
que li diuen la Gilda,
que porten xoves, bitxo i oliva.
Estan boníssimes, les Gildes.
M'agradaria molt allò que fas
de comparar entrenadors del Barça-Joel
amb ideologies
i ens il·luminis argumentant
quin és el sistema de joc més comunista.
Per això avui et vull preguntar
quin diries que és el pinxo més comunista.
Hòstia, tu.
Tu et fotries pec un pinxo de cranc?
Què vol dir pec?
El pec és allò que diuen els joves, no?
Ah, que si me'l fotria pel cul.
Sí.
Un pinxo de cranc.
Home, abans em fotria pel cul
un pinxo de cranc com cranc.
Em sembla bastant refugnant.
Una abraçada.
Vaig a veure si torno a trobar l'escapa.
Salut.
I recupereu el sobre, Carles d'Arginya.
Vale, aviam.
Pinxo de cranc.
Crec que es refereixen a aquella pastarada
que fan, que li diuen
xaca, xaca o catxa o xaca
o alguna cosa així,
que és com maionesa barrejada amb surimi.
Bé, allò de cranc té
el que jo tinc d'espanyol.
Aviam.
Bé, consultes com aquestes, absurdes,
són les que després,
que quan vaig pels puestos comunistes,
fan que m'acusin
de que soc un frívol
i que soc un tret al peu a la causa.
Però, si toca parlar de pinxos,
doncs parlarem de pinxos.
La primera cosa que tinc a dir dels pinxos, Roger,
és que es basen en un sistema de confiança
entre establiment i client,
allò de comptar tu mateix als escuradents
i que el cambrer confia i que li dius la veritat,
que a mi em sembla preciós.
Per què?
Per què em sembla preciós?
Perquè no existiria
si no hi hagués un respecte mutu,
una confiança entre les dues parts
i un vincle emocional
basat en la seguretat
que l'altra part
no t'intentarà estafar.
Llavors,
al client li interessa
que aquell establiment
vagi bé,
perquè li donen bé de menjar,
està d'acord amb els preus
i, per tant,
és honest a l'hora de pagar.
Ara, imagina't,
ara m'ho estava plantejant,
imagina't que en un lloc
d'aquests de pinxos infectes
de Barcelona,
rotllo
100 montaditos,
saps aquests de 100 montaditos,
que és una cadena enorme
de pinxos de baixa qualitat
muntada com si fossin fast food,
fessin això.
Quina necessitat
tindria la clientela
de ser honesta
amb un establiment
que ja es veu d'una hora lluny
que està muntat
pensant en la quantitat
i no en la qualitat?
Doncs cap ni una,
ja t'ho dic jo.
La segona cosa
que tinc a dir dels pinxos,
ja que se'm pregunta,
és que em semblen
la solució perfecta
per mantenir a ratlla
el consum excessiu d'alcohol
en una societat
la basca
que és profundament borratxa.
Com que són uns borratxos,
però també són gent
molt intel·ligent,
s'han inventat
aquesta manera d'anar menjant
mentre beus,
de manera que en tot moment
hi hagi un coixí,
diguéssim,
a l'estómac
i l'alcohol
no caigui directament mai
al fons de l'estómac
que llavors és quan fa mal.
O sigui, bravo
pels bascos aquí
una altra vegada.
Però bé,
càmera de Carles,
tu no em preguntaves
per res d'això,
la teva pregunta absurdíssima
era
quin pinxo
considero més comunista?
Aviam,
hi ha dues maneres
de respondre a aquesta pregunta.
Si la respongués seriosament,
diria que per pura lògica
aplastant,
el pinxo comunista
l'has d'anar a buscar
a una erricotaverna
d'aquestes
que hi ha a qualsevol ciutat
o poble d'Euscadi.
Per què seria
un pinxo comunista?
Doncs perquè segurament
l'haurà fet un comunista,
te la servirà un comunista
i te'l menjaràs
envoltat de comunistes
i segurament
quan el paguis
ho faràs sabent
que aquells diners
van aparar a un negoci
gestionat
en sentit
de la justícia social.
Aquesta seria
la manera seriosa
de respondre,
la manera
diguéssim
més de broma
seria
que un autèntic
pinxo 100% comunista
seria el que no porti
absolutament
cap ingredient
en la producció
del qual
s'hagi produït
cap mena
d'apropiació
de plusvàlua
per part del capitalista.
O sigui que
molt probablement
l'autèntic pinxo comunista
hauria de ser
un got d'aigua
de riu.
Doncs molt bé,
la primera consulta
que hem intentat.
Tinc una granja
de pollastres al coll.
Llavors,
si no t'importa.
Tinc aquí uns
oients.
Hola, què tal?
Molt bé,
bon dia.
D'on sou?
Bon dia.
Cardedeu.
Estàvem fent
el comunista
en directe
al suplement.
Lo veu?
Sí, hola.
En sentiu
de tant en tant.
Jo quasi
cada dissabte.
Molt bé, molt bé.
Cardedeu
és el lloc
on va néixer
la gran
Juliana Canet,
no?
Efectivament,
i el Terat Jovany
també són d'allà.
I el Jovany,
sí, sí.
La Juliana Canet
la tenim d'allà.
Escolta'm,
teniu entrades
pel partit o no?
Sí,
ja fa tres mesos.
Com ho veieu
això avui?
Guanyarem
3-2,
3-1.
Estupendo.
Bon dissabte al matí,
no aquí?
I tant.
Com sols està a casa
allà
passant el drat
de la pols.
Com heu vingut
avui fins aquí?
En cotxe.
Particular, eh?
Sí.
Un matinat.
No,
ja vam venir ahir.
Ah, carai.
Cap de setmana llarg
aquí, eh?
Vamos.
Faneu campana
del suplement
aquest cap de setmana?
Bueno,
doncs sí.
Bueno,
un dia no passa res.
Fem companyia
o no els caps de setmana?
I tant,
i tant,
molt.
Doncs escolta'm,
continuo fent el comunista
i us deixo visitar
a veure com l'heu interpretat
vosaltres.
Molt bé.
Bon viatge.
Gràcies.
Adéu, adéu.
Més consultes que tenim,
Joel.
Vinga, va, som-hi.
Ens ha escrit en aquest cas
un oient que sospito
que no fa servir
el seu nom real.
Es fa dir
Paràlisi del Son Mandela.
Diu,
Joel,
he tingut un somni
molt estrany.
Paràlisi del Son Mandela.
Em veia...
La gent és idiota.
Va, mira.
Em veia a mi mateix
clapant
i de sobte
se m'apropava
Jordi Coler
i em deia
cau d'orella
allò de
vinga nenes
a l'escenari
que ha marcat Romario.
Vinga nenes
a l'escenari
que ha marcat Romario!
Aquest Barça masculí
diu
és tan decrèpit
que recuperar
Jordi Coler
al tribunero
més nostrat
seria l'única manera
de tornar
a passar-nos-ho
una mica bé
mirant el futbol.
Sí.
I hauríem de fer
un rentat de cara
al personatge,
ara diria alguna cosa així
com
Vitor Roque,
quin paquet,
seria suplent
el Santa Coloma
de Gramenet
o
Frenkie de Jong,
Quina Toia
no fa tres passades seguides
ni contra el juvenil
bé de la noia.
Carai, tu.
És creatiu, eh?
El paràlisi
d'Elson Mandela.
Tu què més creus
que cal fer
per recuperar
la il·lusió
del barcelonisme?
Jo què sé.
No m'hi entenc gaire,
però diuen
que el fliki aquest,
citot actualment,
és bo.
Sort que avui
n'hi fotrem tres
a l'Olimpí de Lió.
Salut, camarada,
i visca el Barça.
Signat,
paràlisi
d'Elson Mandela.
Delson Mandela.
Hola, camarada
d'Elson Mandela.
Enhorabona
pels acudits
que has colat
en aquesta consulta.
Ves a TV3
a demanar feina
perquè em consta
que aquest és exactament
el tipus d'humor
que busquen ara.
Vull dir,
t'ho dic de veritat,
a veure si trobaràs
una bona feina.
Que, per cert,
tot sigui dit,
és bastant millor humor aquest
que el que buscaven
fa 30 anys
amb la figura aquella
horrible del Jordi Coler.
Ha caducat molt malament,
eh, Jordi Coler.
Uf,
jo molt em temo
que no puc compartir
la nostàlgia,
camarada Mandela.
Fa 30 anys
que jo en tenia 13,
no em fotia ni puta gràcia.
Imagina't la que em fa ara
veure aquell ninot
que simbolitzava
tot el que està malament
del Barça
i jo diria que del món
en general, no?
El Jordi Coler
representava perfectament
i aquí s'ha de felicitar
l'Òscar Nebreda,
que és el que el va dibuixar,
el que vindria a ser
el tribunero
de Can Barça
típic, no?
Patidor,
derrotista,
victimista,
ranci
com una mala cosa.
Bé,
el que venia a ser
i encara és
la figura
del soci nunyista
de tota la vida.
Que, per cert,
i mira com són les coses,
aquest soci nunyista,
s'ha acabat assemblant bastant
al que avui en dia
és el soci laportista.
Però això és un altre tema
que ara no cal tocar.
I després,
tota aquella cosa
també tenia el Jordi Coler,
aquella cosa masclista
i grotesca, no?
De les brasileres mamelludes...
En fi,
no estic per la labor
de rentar-li la cara
al Jordi Coler
i sí per seguir
mantenint-lo
ben enterrat
a la paperera
de la història
que és on ha d'estar.
Jo sóc partidari
que sigui el joc del Barça,
en principi hauria de ser així,
que sigui el joc del Barça
el que m'ho faci passar bé.
I si vull fanàtics gordos,
masclistes
i maleducats
fent el burro,
doncs poso la copa,
d'acord?
I solucionat.
I llavors acabes preguntant-me
que m'agrada
del Son Mandela...
Mare de Déu!
Una mica d'aigueta,
una mica d'aigueta
a l'estudio de Catalunya Ràdio,
si es plau.
No tinc aigua,
estic a casa meva,
ningú em portarà aigua
perquè estic sol.
Llavors,
acaba el Nelson Mandela
preguntant-me
per què crec que cal fer...
que cal...
No,
que crec...
que què crec
que cal fer
per recuperar
l'il·lusió del barcelonisme.
Doncs mira,
el que cal fer
és guanyar Copes d'Europa
de la manera que avui
la guanyarà la Barça.
És a dir,
jugant bé,
competint fort
i amb una plantilla
i un entrenador
que respecten
la manera de jugar a futbol
que havia fet del Barça
un equip especial
i identificable.
És el fitxatge
de Hansi Flick,
aquest senyor,
la persona que retornarà
a la dignitat esportiva
a l'equip masculí del Barça
i la dignitat institucional
al Futbol Club Barcelona.
Hòstia,
doncs molt amb temo que no,
que m'agrada Nelson Mandela.
Però un bon inici
seria que avui
aquest tio estigués a Bilbao
animant la Barça
i apuntant a la llibreta
les bastantes cosetes
que l'equip
de Jonathan Giraldes
fa millor,
molt millor
que l'equip
que heredarà
de Xavi Hernández.
Ep!
Ja hi som.
Un record
per Jordi Coler,
per el debut avui
al suplement
i al comiat també.
Arroba Catalunya Ràdio
Twitter
a X i a les xarxes
del programa
amb l'etiqueta
suplement
Cat Ràdio
qui s'amaga
darrere del telèfon,
qui és el personatge
misteriós.
Aquesta persona
ens està sentint,
ha estat convocat
d'última hora
a causa d'una baixa
per una gastroenteritis
d'un personatge
de la identitat
del qual
no revelarem.
Només pot respondre
amb un sí
o un no.
Si hi ha alguna pregunta
que l'incomoda
i no li ve de gust
donar resposta,
volta'l.
No, alguna no, Roger.
Una.
És molt important això
perquè si no
comença
el catxondeo.
Som-hi,
el Gra.
Tenim 10 minuts,
eh?
Perquè...
10 minuts,
doncs,
veiem ràpid.
Vinga, som-hi.
Ets un home...
Perdó.
Sí.
Ets un home.
Perfecte.
T'ha sabut greu
ser el convidat
substitut
d'avui
al comunista?
No.
Ser un segon plat,
no, eh?
És un tio humil.
Que tens més de 40 anys?
No.
Tens més de 30?
No.
Epa!
Tenim una persona jove.
O sigui,
tens entre 20 i 30 anys?
Sí.
I ets un tio famós, eh?
No sé.
No passa setmana
que no et facis
un selfie
amb algú pel carrer.
Sí.
Aviam,
si amb 20 i 30 anys
ets famós,
ha de ser per força,
perquè o bé
ets artista
o bé jugues a futbol.
Ets artista?
Sí.
Clar que ets artista.
Ets artista...
Pregunta-li si és comunista.
Pregunta-li si és comunista.
Ets comunista?
Sí.
Hòstia.
Hòstia.
És un sí
igual de taxatiu
que el si ets famós, eh?
Bueno,
però a veure,
ets activista social?
Ets un tio
mogut
pels seus ideals?
Fas coses
per la revolució?
Sí.
Vale.
Vale, vale, vale.
I ets artista?
Ja que parlàvem
del Guggenheim
et dediques a les arts
plàstiques?
No.
et dediques potser
al món
de la interpretació
i la cosa dramàtica?
No.
Doncs llavors
em queda
també la música?
Sí.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé, molt bé.
Molt bé, molt bé.
Ets un músic.
Ets un músic.
Ets un músic
que interpreta, diguéssim,
cançons en directe?
Sí.
Amb algun instrument?
Sí.
L'instrument és la teva veu?
Sí.
I a part de la teva veu,
normalment en directe
toques algun instrument?
Sí.
Pregunta-li si canta bé
o si també fa servir
algun dispositiu d'aquests
que t'acaba de finir.
Tu creus que li he de preguntar
si canta bé, Roger?
Sí, bueno,
hi ha gent que s'ofent,
però sí.
Doncs escolta'm,
no, no,
li pregunto.
Cantes bé, company?
Sí.
Cantes bé?
Eh, ojo,
cuidado, eh?
Perquè ara,
quan sàpiga qui és,
podrem discutir-ho, això.
Fas música,
diguéssim,
amb instruments,
allò,
per entendre'ns, eh?
Guitarra,
baix,
bateria,
aquestes coses?
Sí.
Molt bé,
molt bé,
molt bé.
Fas pop.
Sí.
Creus que el Joel
ha vingut alguna vegada
a algun dels teus concerts?
Sí.
Et consta?
Sí, eh?
No et consta?
Sí, sí, sí.
Et consta que sí.
D'acord.
Sí, et consta que sí.
Bueno,
és que jo soc un tio molt actiu culturalment, eh?
Aviam.
Vale, molt bé.
Que cantes en català?
Això mateix.
Sí.
que cantes amb ta germana?
Ah.
Sí.
Ah, doncs ja sé qui ets.
Ets del Sant Andreu?
Sí.
Perquè, cari,
clar que t'he vist en concerts,
t'he vist 50 vegades,
ets el Pau Serrassolces, home.
Sí.
Avui el comunista
Pau Serrassolces
de Ginestà.
Què tal?
Molt bé, i tu?
Què és això tan xunda, xunda, Pau?
Puja, puja, puja, puja, puja.
Això és nou, això és nou.
Això és nou.
Hola, nene.
Què et sembla?
Home, doncs, doncs,
doncs hi ha hagut un canvi aquí, eh?
Sí, sí, ens hem tirat una mica
a l'electrònica,
però igualment portem
el que deia abans,
tots els instruments.
La guitarra que no falti, eh?
No, no, que no falti, que no falti.
I també una mica de ressaca, eh?
Però jo no m'he esborrat,
una mica de ressaca,
però sense esborrar-me.
Clar que sí.
Què vas fer ahir a la nit?
Ahir vaig anar a les festes
de la Prosperitat,
una estona.
Ah, la Prosper.
Sí,
la meitat de l'hora
que avui tenia partit,
tinc partit després.
Ah, perquè tu jugues a futbol,
oi que sí?
Sí, sí, sí.
És el meu últim dia.
Avui juguem contra els X Buyer.
Què dius?
Sí,
han comprat un...
Però jugues a la Kings League, tu?
No,
però aquests nois
han comprat el Castell de Fels.
Anya, tu!
De futbol sala, sí, sí.
Carai, carai.
On jugues tu, Pau?
Al Sant Andreu Sagrera,
el cantó del camp del Sant Andreu.
Home,
esteu d'enhorabona al Sant Andreu, no?
Què?
Perdó?
Dic que esteu d'enhorabona al Sant Andreu,
vull dir,
tu has fet molta campanya també
que tu tens temps pel Sant Andreu, no?
Sí,
podria ser millor
perquè la setmana passada
anàvem a
a classificar-nos
per la segona eliminatòria del pli
per pujar,
però no es va adonar.
Però està bé, està bé,
un bon any, un bon any.
És que aquí l'escapa
ha fotut la pota una mica.
Una mica.
Es veu que l'escapa de futbol
que no sigui...
Bueno, és que porto una setmana
estudiant-me el femení
a la segona regla
que m'ha costat una mica més.
No pots estar per tot.
Té femení el Sant Andreu, Pau?
Sí, però crec que estan categories
molt, molt baixes.
Encara no s'ha apostat gaire pel femení.
Però es veu que l'any que ve
sí que volem posar una mica més de diners.
Bueno, escolta,
explica una mica el disco aquest,
perquè si dius que és una novetat
és que heu tret un disco.
O no,
perquè ara els músics
feu això de no treure discos.
No sé com va la cosa.
No, sí, sí.
El febrer vam treure
el nostre quart disc,
ja me tontaria.
Mira que fa uns quants anys
ja que ens dediquem.
Què dius?
Sí, quart, tio.
El primer va ser una merda,
però el segon, el tercer i el quart
estan bastant bé.
Ai, que ho estem fent grans.
Doncs això.
Sí, ens estem fent grans.
Això, quasi bé 30.
Vam treure un disc al febrer
que es diu Vida meva,
que és un disc
que té com dues cares.
Una primera part
que parla de l'enamorament
i una segona part
que parla d'una ruptura
i de tornar a estar bé, en definitiva.
Per això és el Vida meva
en el doble sentit
de Vida meva referit
a la parella
i el Vida meva referit
cap a un mateix.
I sobre el que deies abans,
és un disc
que ha canviat bastant
respecte a com sonava abans
i sobre
com ens havies vist tu
probablement
tampoc té res a veure.
L'hem fotut canyola electrònica
i ara els concerts
són gairebé, gairebé, gairebé
una festa.
Escolta'm, Pau,
i d'alguna manera
no sé si aquest canvi
també és
una manera
de deixar enrere
l'estimar-te com la terra
que és una cançó
que us ha catapultat moltíssim.
És preciosa, eh?
És preciosa, Roger.
No sé si es passa allò
que esteu farts
del hit.
Sí, definitivament
crec que s'ha quedat
una mica enrere.
També
hem canviat una mica
la fórmula.
Vull dir,
abans ens tiraven molt,
bueno,
jo em tirava molt
sobretot
que escric
a la poesia i tal
i ara...
Una mica intensito,
una mica intensito,
Pau, potser?
Una miqueta...
Sí, però ara m'he relaxat,
ara m'he relaxat,
sí, sí, sí,
t'ho compro.
Hòstia,
ho celebro.
Vull dir,
ara intento
dir les coses
una mica més com són
i deixar-me una mica
de parafernàlies,
però perquè
m'he fet gran,
suposo.
Clar, tio...
Deies que...
Deies, Pau,
que eres comunista, eh?
Sí,
sí.
Sí, explica-ho,
explica-ho això.
Sempre m'he envoltat
de l'esquerra independentista
des que soc molt petit,
llavors,
no comunista,
comunista,
però sí,
a prop.
Per què no comunista,
comunista?
Per què no?
Per què em s'ha de...
No, no, no, no.
No és gaire sexy, no?
Tampoc em diré que no.
No és gaire sexy, no.
Ja.
Ja, ja.
Té-me la fama la cosa.
A prop, a prop.
Estic còmode aquí, sí.
Doncs avui el comunista
amb el Pau Serrassolces.
Ja està, eh?
Collons.
No, no, no,
a veure, una mica més.
L'entrevista l'has de fer tu, eh?
L'entrevista l'has de fer tu, Joel.
Ah, no, no, sí,
però és que saps què passa?
Que jo li preguntaria coses personals.
També saps què passa?
Vull dir...
Però si ens veiem cada tres setmanes,
tu i jo...
És veritat, és veritat.
Mira,
normalment coincidim en llocs,
Pau,
en què jo sempre m'acabo sentint,
diguéssim,
generacionalment fora de lloc.
Saps què?
O no ens vam veure l'últim cop?
No ho recordo.
Potser ens vam veure...
Allò, a l'Envassat,
que també hi havia l'escapa, no?
No, a l'Envassat,
jo no vaig venir a l'Envassat.
Ah, tu no vas venir.
Doncs vés a saber.
Ah, sí,
ens vam veure d'una moguda
que vam fer allà a la Costa Brava.
Ah, sí,
el pot fest,
allò del festival.
Allà ens vam veure.
Sempre de festivals, Joel.
Parlant de festivals,
Pau,
no sé com et pinta l'estiu,
esteu de gira, també?
Joder,
pinta molt bé,
estem molt contents,
millor que mai.
l'altre anem a los rius Sona,
en posta,
i després ja comencem
tots els festivals,
vull dir,
el Canet,
la Campada Jova,
el Cruvilla,
el Tinglado,
anirem una mica a tot arreu.
A Cruvilla també, eh?
Sí,
uah,
però molt d'hora, tio.
Fotran el sol a la cara
a la 6 de la tarda.
Jo us vindré,
us vindré a veure.
Us vindré a veure.
Ara tu quants anys fa
que podeu viure de ginestar,
únicament?
Clar,
pensa que de ginestar
només hi visc jo,
perquè la Júlia
s'ha veig currant
i jo estic una mica alliberat
perquè em dedico
sobretot a fer cançons
i a composar.
Ara he començat a composar
per altres,
també.
Jo fa un parell d'anys
que visc de la música.
Un parell d'anys i mig,
sí.
Tot un èxit,
sens dubte,
fer un català
i de la manera que
heu fet
amb aquest projecte
de ginestar.
Avui el Pau
s'ha ressalts
al comunista,
en directe al suplement
des de Bilbao.
Pau,
una abraçada,
moltes gràcies.
Una abraçada
i visc el Barça.
I visc a Catalunya,
Pau.
Estaràs pendent del partit,
eh, també?
Pau,
estaràs pendent d'aquest partit,
el veuràs.
Sí,
bueno,
estaré jugant
a l'hora del partit,
però veuré la segona part,
arribaré per allà.
Una abraçada,
Pau,
cuida't.
Una abraçada,
Joel,
també.
Adéu,
adéu,
Joel.
Adéu,
adéu,
Adéu,
Joel,
a cuidar-se.
Igualment.
Tres minuts
per les dotze del migdia
en directe al suplement
des de Bilbao.
Ara abandonarem
les instal·lacions
d'aquest espectacular
del Barça.
No ben bé al voltant
de Sant Mamés,
no gaire lluny,
però un dels punts
també de bullici
d'aquesta capital
de Viscaia,
avui tenida de Blauran
en aquestes hores prèvies
de la final
de la Champions
entre el Barça
i l'Olimpíc
de Lío.
I a partir de la una
del migdia,
avui allarguem
el suplement
fins les dues,
pendents de la roda
de premsa del Xavi
l'endemà
de ser acomiadat
com a entrenador
del Barça
de cara a la propera temporada.
La setmana que ve
previsiblement es presentarà
el relleu
que serà Hans Flick.
Fem una pausa
i de seguida
tornem al suplement.
El suplement
amb Roger Escapa.
9 de juny
Eleccions europees
Espais gratuïts
de propaganda electoral
Menys CO2
Més verd
Menys ultradreta
Més drets
Menys fons voltor
Més fons de recuperació
Menys sostres de vidre
Més igualtat
Per una Europa
Més social
Més feminista
I més verda
El 9 de juny
Vota
Més Europa
Vota socialista
Queremos una política europea
que cuide nuestro campo
Queremos una sanidad sostenible
Queremos buenas comunicaciones
Los partidos grandes
ya están en Europa
¿Han hecho algo por ti?
Nosotros iremos
donde haga falta
para que la voz
de la España olvidada
se escuche
Porque tú existes
Soy Tomás Guitarte
y te pido el voto
para existir
La Unión Europea
ha destruido
nuestra industria
agricultura
ganadería y pesca
para hacernos
un país dependiente
Las imposiciones de Bruselas
y la Agenda 2030
hacen imposible
reconstruir nuestra economía
España debe abandonar
la Unión Europea
para poder hacer
las políticas
que interesan
a los españoles
Porque nuestra gente
está por encima
de la Unión Europea
Vota Falange Española
de las Fons
Arriba España
Estem aquí
per assegurar un planeta
millor
per a las generaciones
futuras
Davant l'extrema dreta
reivindiquem
l'Europa
de las naciones lliures
Per una Europa verda
Per una Europa de naciones lliures
Vota Europa Republicana
Vota Esquerra Republicana
Van marxar a l'exil
fa quasi 7 anys
Van dir que ens detindrien
que ens jutjarien
i condemnarien
que mai entraríem
a l'Eurocambre
Però hem persistit
i una i altra vegada
hem guanyat
i amb tu
junts
seguirem persistint
Per l'oficialitat del català
Per teixer aliances
Per la independència de Catalunya
I per avançar en drets i llibertats
Per seguir guanyant a Europa
Junts Més
Lliures per Europa
Catalunya de tu
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Amb Roger Escapa