A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6 i així són el suplement de Catalunya Ràdio,
dissabte 3 de juny del 2023.
Avui, el suplement, en directe des d'Eindhoven,
vivint la prèvia de la final de la Champions
entre el Barça i el Volksburg.
Amb Sònia Germà, Laia Tudel, Ruth Vilà, Mireia Vera,
serem a la trobada de penyes amb l'afició blaugrana.
Coneixerem catalans a Eindhoven, ho farem acompanyats del Pere Escobar.
Més enllà del futbol, avui, el suplement,
una conversa especial amb Pere Escobar.
Aquesta setmana que hem presentat els actes
per celebrar els 40 anys de l'emissora,
avui, el suplement, xerrem amb un home
que va formar part de l'equip fundacional de Catalunya Ràdio.
I és des del primer dia. Les ha vist de tots colors.
Avui farem un exercici de nostàlgia, però també mirarem cap al futur.
En un matí, on tindrem temps de saludar
el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta,
avui també als Països Baixos per viure aquesta final.
Després de la setmana que hem tingut políticament,
doncs serà interessant sentir què diu Miquel Iceta
des d'una òptica, també, catalana.
I a les 11...
La Lucrecia, hòstia, que no em surti el nom, és la Lucrecia.
Bon dia!
T'he de dir, puc comentar una cosa d'aquesta lletra cançó?
Aquesta lletra cançó és molt antirevolucionària.
Joel Díaz resol els dubtes dels uïens
a la tenta mirada d'un convidat misteriós.
Això passarà a les 11 del matí,
en un dia on també tindrem temps del suplement
d'entrevistar els finalistes d'Euphoria,
companyats de tota una experta com és la Marta Montaner.
Això passarà a quarts de 12.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu, fins a quarts d'una.
Som el suplement, som a Indoven, som als Països Baixos,
per viure la prèvia de la final de la Champions
i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui ens llevem amb la previsió que fa a trànsit d'un matí
de molta intensitat de circulació
per l'operació sortida d'aquests tres dies de festa
en moltes localitats per la segona pasqua.
Ho deia ahir al vespre el director del Servei Català de Trànsit,
Ramon Lamiel, a Catalunya Informació.
Nosaltres el que demanaríem és molta programació, molta programació,
i que prestin atenció a la informació del trànsit
per poder sortir en el millor moment.
Però ja és previsible i ja podem anunciar
que des de les 11 fins a les dues i potser fins a les 3 de la tarda
hi haurà intensitats molt elevades i congestions.
De fet, a quarts de cinc d'aquesta matinada
hi ha hagut un accident a l'AP7 a l'altura de Sant Saloni
que obliga a tallar la circulació en sentit sud cap a Tarragona,
que provoca retencions a aquesta hora del matí,
segons informa Trànsit, amb tot també informa ara mateix Trànsit,
que ja hi ha un carril obert.
I encara parlant de mobilitat,
avui i demà no funcionaran els trens de la línia R4
entre les estacions de Sant Sadurn i de Noia i Vilafranca per obres.
Serà el primer dels quatre caps de setmana seguits
en què aquest tram quedarà inutilitzat,
encara que suferirà transport alternatiu,
segons confirma el portaveu de Renfe Antonio Carmona.
En tot moment el que farà Renfe
és garantir la mobilitat dels clients
durant els periods que es produeixin les obres
que està executant a diff.
S'ha informat a través de tots els canals de comunicació
i atenció al client, tindrem personalització,
per orientar-hi el viatger en aquest trasbordament.
Des d'aquesta matinada està estabilitzat
l'incendi industrial de Vilaflareix,
on una trentena de dotacions dels bombers
treballen en la seva extinció encara.
L'incendi es va declarar ahir en unes naus industrials
d'aquest municipi de la comarca del Gironès,
que forma part de l'àrea urbana de Girona.
Protecció Civil també aquesta matinada
ha desactivat la prealerta del Procicat.
L'accident mortal a la mina de Súria es va produir
per un cúmul d'errors i negligències
segons el sumari de la investigació judicial
a la qual ha tingut accés Catalunya Ràdio.
Segons l'informe, s'haurien fet extraccions
no programades per sobre del que estava previst.
Ho ha explicat a Catalunya Ràdio l'advocada
de la família de dues de les víctimes, Nereida Crespo.
Es va comprometre el sosteniment del parament
amb unes apertures de la galeria molt superiors.
Aquest fet va donar lloc a un primer desprendiment d'una roca
poques hores abans de l'accident mortal
i que aquesta incidència es va reflectir en una pissarra
amb una nota manuscrita que posava ojo-techo,
però que quan es va escriure,
els geòlegs ja es trobaven a dintre de la galeria.
El compte final de vots no altera els resultats de les eleccions
i manté el PSC en segona posició
amb 10 regidors davant dels comuns, que es queden amb 9.
L'acte final de la Junta Electoral recull que la diferència
entre les dues formacions és de 342 vots.
Estem parlant, òbviament, de Barcelona.
El PSC acusa Esquerra d'enterrar l'opció d'un govern progressista.
I dona per fet que Esquerra ha optat
per un front independentista a Barcelona.
Laia Bonet és la número 3 de la llista socialista.
Constatem avui que Esquerra Republicana
ha optat claríssimament per un front independentista
en lloc de per una coalició progressista.
En optar per aquest front independentista,
amb Junts per Catalunya,
enterra la possibilitat d'una coalició de progrés
que tindria 24 regidors a Barcelona.
Continuen els atacs a la frontera entre Ukraine i Rússia,
que han deixat dos nous morts i més de deu ferits
a la regió russa de Belgorod.
L'exsecretària de l'estat nord-americana Hillary Clinton
diu a Barcelona que Putin va menys tenir la capacitat
de resposta d'Ucraïna i s'ha mostrat convençuda
de la victòria ocrainesa.
Aquesta és una lluita que hem de guanyar i crec que podem.
Crec que és una guerra que poden guanyar els ocrainesos
i que ajudant-los a vèncer tots podrem guanyar.
I la veu i el carisma de Kendrick Lamar...
Han estat protagonistes aquesta nit passada
conjuntament amb els de Pec Mou.
Pel que fa als esports, el Barça femení de futbol
disputarà avui dissabte la seva quarta final
de la Lliga de Campeons dels últims cinc anys.
Les blaugranes buscaran aixecar el segon títol europeu
superant el Wolfsburg, en la final d'Indhoven,
on s'hi han desplaçat, a banda de l'equip del suplement,
8.000 aficionats blaugranes.
Oixol està gairebé descartada, mentre que Àlexia Potelles
està en condicions de jugar els 90 minuts.
Els blaugranes jugaran l'Ossesuna-Girona amb Riquelme,
que tornarà a la convocatòria gironina,
i també l'Espanyol-Almeria,
amb protesta convocada per la Federació de Penyes Blanc i Blaves
pel tracte arbitral rebut.
El Barça de Bàsquet s'ha classificat
per les semifinals de la Lliga CB, on s'enfrontarà a l'Unicaja.
Els blaugranes s'han imposat el València per 64-87
en el segon partit dels quarts de final.
I pel que fa al temps, el sol de primera hora donarà pas
ens diuen ràpidament anul·lades, sobretot a l'interior del país.
Desmatí, al pre-Pirineu, a la serra transversal
o fins i tot al prelitoral.
La tarda s'estendran a qualsevol indret,
des del prelitoral fins al Pirineu i localment podran ser intensos.
Aquest cap de setmana el tot gira viurà entre Engloben i Catalunya.
Dissabte, començarem després de la final de la Champions femenina
amb l'anàlisi del partit, les protagonistes...
i, si cal, la festa.
Diumenge arriba el moment del Girona.
L'últim tren cap a Europa passa per Pamplona i Madrid.
Des del Sedar o Sassona a Girona
amb un ull posat al Madrid Athletic Club.
Una victòria dels gironins,
combinada amb una punxada de l'Atlètic, els portaria a Europa.
A més, viurem al comiat de l'Espanyola Primera
davant la seva afició.
Dissabte després de la final de la Champions
i diumenge a partir de les 4, amb David Clupés.
Al món.cat hi trobaràs ofertes d'escoles superiors,
universitats, màsters i postgraus.
Entra-hi, informa't i tria el teu.
Amplia els teus horitzons al món.cat.
Aquesta nova temporada, reconnecta't amb la natura.
Apropa't al Palau de la Música Catalana.
Sinfonisme amb les grans orquestres,
música de cambra amb els millors solistes,
veus imprescindibles de la lírica,
òpera en concert, cant coral, músiques a la frontera de gèneres.
Fes la teva tria a la carta
i abona't a partir de tres concerts.
Entrades i abonaments a palaumusica.cat.
Amics de les participacions de Nadal,
aquest any Loteries de Catalunya presenta una gran novetat.
Enguany les participacions catalanes es fan amb la grossa i amb la doble.
Amb un sol bitllet participeu en dos sortejos.
Amb la grossa de cap d'any guanyeu 40.000 euros per cada dos euros jugats.
I amb la doble, fins a un milió d'euros per repartir
entre totes les persones d'una entitat
que tingueu el número guanyador.
Demaneu les vostres participacions a loteriesdecatalunya.cat.
Jugar amb responsabilitat és guanyar, i només si ets major d'edat.
Som a Catalunya Ràdio els dissabtes,
a l'hora que encara no ha sortit el sol.
El suplement és sinònim de cultura de rel.
Arriba al Mans.
A Catalunya Ràdio, Mans, amb Quim Rullant.
Bon dia i bona hora.
Com sempre, aquesta hora comença el Mans a Catalunya Ràdio,
tot a l'arrel a la Ràdio Nacional.
A l'Ajuntament d'Arbúcies hi haurà, en els propers minuts,
molta cultura popular,
molt d'associacionisme en una setmana que ve marcada pel Corpus.
I això vol dir moltíssimes coses.
Per un costat, per exemple, a Arbúcies.
Demà tenen el concurs de catífers florals
i comencen les enremades.
I s'han posat les piles i fem una trentena de catifaires.
Més hi ha racons a catífers
i, a més a més, hi ha tot l'espai de l'arrel d'Arbúcies,
que és un espai magnífic on la gent pot gaudir d'una veresa inusual.
Tot això embolicat a totes aquestes festes nostres de les enremades.
A Berga, esclar, petó.
És una festa que ha traspassat les fronteres del municipi de Berga
i crec que molta gent d'ara del territori se la sent com seva.
I, al final, això ens ha donat un preu d'orgull.
Esperem que vagi tot bé, estic convençut que així serà,
perquè la gent d'aquí ens l'estimem molt i intentem que es preservi,
i, evidentment, esteu convidadíssims a venir i gaudir d'ella.
També és cap de setmana del dia de l'associacionisme,
i això vol dir que hi ha moltes activitats arreu del país.
És el cas de Blanes,
on avui recuperen una tradició de fa més de 60 anys.
Tenim moltes coses preparades per tot el centre del poble,
per totes les edats, tenim una cerca vila,
una exhibició de bastons, concerts i sopar popular,
l'endemà tallers, contes, per tots els públics.
I també arriba la plec de Calella, el Degà.
L'hem ampliat, l'hem fet més proper al poble
amb un preu d'inici de festa al vell mig de la ciutat,
de la ciutat com és la plaça de l'Ajuntament,
i també perquè intentem integrar sempre la perspectiva de gènere
i les noves idees en els programes.
Tot això i més ara mateix aquí, en aquest Mans,
que us oferim amb en Josep Lluís Santissa i Serasa,
el muntatge musical,
la Inostria Illa-Vaques a la producció,
i Quim Rullanivalls a la locució.
Comença el cap de setmana amb tota l'energia de la cultura popular.
Comencem.
Mans.
I ho fem amb corpus,
amb Joan Garriga i un munt de músics de La Garriga,
que l'any de pandèmia van enregistrar.
Un foc
que deporta com virada.
Raig de maig,
flor de juny,
i la florida,
carrers de llum.
Raig de maig,
flor de juny,
i la florida,
carrers de llum.
Brutaran la branca verda
per les parets del veïnat.
Dibuixarà allò somiat
un riu florit sobre la terra.
Riu de color fins al tard.
Riu d'olors després de guena.
Raig de maig,
flor de juny,
i la florida,
carrers de llum.
Raig de maig,
flor de juny,
i la florida,
carrers de llum.
Avui és dia de festa
celebrada pels racons.
Tanta de racó hi ha al món,
cada món una manera,
fent-te poder semblar-hi.
La canalla desespera.
Grans de maig,
flor de juny,
i la florida,
carrers de llum.
Grans de maig,
flor de juny,
i la florida,
carrers de llum.
Grans de maig,
flor de juny,
i la florida,
carrers de llum.
Dijous és Corpus i per tant hi ha moltes celebracions moltíssimes
i totes importantíssimes, entre aquestes, la Patum,
Patrimoni Nacional i Patrimoni també de la Humanitat.
Dijous, dia central, però ja fa dies que ho estem preparant i celebrant.
L'alcalde en funcions, de Berga, és l'Ivan Sánchez. Bon dia, alcalde.
Bon dia.
Patum no està pendent d'eleccions, toca el Patum i s'ha de fer.
Patum cau com cau i hi ha anys que cau com aquesta, no?,
a mig de les primeres eleccions
i, evidentment, abans del ple de constitució del nou Ajuntament.
Per tant, però bé, el Patum es marca el calendari per quedar,
per tant és el que és prioritari.
Aquest cap de setmana ja es comença a respirar molt l'ambient.
De fet, la setmana passada hi havia la Patum del carrer de la Pietat,
ja hi ha hagut moltes prèvies,
sempre una mica amb aquesta intenció de fa uns anys que el Patum sigui tot l'any també.
Correcte, és a dir, el Patum de la Pietat, evidentment,
no l'hem inventat nosaltres, per sort és dels exemples
o la mostra que ens queda d'aquelles Patums
que abans analitzàvem als diferents barris de Berga,
que pràcticament totes en tenien alguna.
És veritat que des de l'ensada de la pandèmia del 21
es va creure que havíem de fer una aprovació
evidentment tot l'any ben bé com a tal no.
És veritat que tot l'any tenim les figures de Patum
que estan exposades a Sant Francès i que la gent les pot visitar.
Per tant, ens podem veure tant a l'any
Un, el mes de maig, que és el més previ anul·lament a Patum.
Evidentment, Patum ja és l'any que acaba maig,
però l'últim any no ha sigut així.
Per tant, generar moltes activitats a la maig que la gent comenci a valorar Patum
i després un altre bloc important que és el novembre-dezembre
que és quan es celebra la declaració de patrimoni
un altre material de la humanitat de Patum, que és el 25 de novembre
i per allà que hi ha entorns sempre fem algunes hores més.
Una de les fites que ja forma part del clàssic
del calendari Patumaire
és precisament una de les activitats que tinc a lloc avui
que és el concert de Patum Memorial Ricard Cuadra.
Arriba a la 25a edició, i a més a més aquest any
amb una proposta electrònica, no sé què n'és preu,
perquè sempre és com una sorpresa, no?,
veure què passa, què passa, què passa, què passa,
i, a més a més, a més a més, a més a més,
no sé què n'és preu, perquè sempre és com una sorpresa, no?,
veure què passa, veure què s'inventen,
el patrimoni que s'ha generat al llarg d'aquests anys
és interessantíssim, i avui s'espera que també.
Sí, no, sens dubte, és a dir, els del memorial
ens han sorprès amb tot, no?, des de fer sortir Brahms
a electrocadar-me de tot,
ha passat de tot, des de quinovart, més clàssic, menys
i aquest any bé electrònica, no sé,
al vespre sabrem ben bé com va,
estic segur que amb el guitu i tot plegat
serà un èxit, i és el que dius tu, no?
Per tu, no t'ho sempre diem, no?, que la petó no s'ha de tocar,
que la petó s'ha de preservar, per tu m'he entès com el que passa
a plaça i als entorns, que és el que és patrimoni,
i, evidentment, amb les músiques, amb els colors,
amb moltes coses es pot jugar tot l'any i, evidentment, es pot innovar.
Aquest cap de setmana, evidentment, hi ha més activitats,
com dèiem avui, hi ha aquest concert a quarts d'anar del vespre
al plaça de Sant Pere, demà toca l'Ariadà Castellers,
d'Ariadà Cerdanes, els quatre foets, que és el moment
de provar que tot estigui en dansa, però és evident
que dimecres, dijous i la setmana que ve
és quan toca petó, i toca sempre pensar
amb el cap i dir si veniu, veniu, però hi ha una sèrie
de condicions que ha de tenir present.
No, evidentment, que teniu les portes obertes,
jo sempre dic que no la pateu aquesta verga,
és evident, però ha de fer 18 anys de la humanitat
i, per tant, hem de ser uns bons anfitrions
a tota aquella gent que ens vull acompanyar.
El que està clar és que tota la gent que ens acompanyi,
que moltíssima gent ens acompanya, no per primera vegada,
sinó que van repetint, perquè queden atrapats per la petó,
però els que ens acompanyin per primera vegada,
s'amultissin la tradició de la liturgia que té el petó,
i per tant, fer el que veus que fan la gent de Bèlgica,
la gent del Bregadà i la gent que estima el petó.
Simplement és això, és una festa viva,
perquè és la realitat, és una festa viva,
que sense la gent no tindria cap mena de sentit, no?
Jo sempre dic que el compàs més gran és la gent,
perquè al final, si tu balles un gegant o balles un nan
i estiguessis sol, sí, molt bé, faríem una representació
però tindria poca essència, no?
En canvi, quan quedes envoltallat per la gent, tant a la plaça Carrés
com a plaça, li dona la força.
El punt fort, esclar, serà a la plaça de Sant Pere,
tant el dijous amb l'hòstia completa,
evidentment, tots els petons de lluïment que hi hauran també
de caràcter matinal.
El pes dels nois i noies, aquesta capacitat de crear
tota una escola de països.
Sí, no, sens dubte, és un dels tres hores que tenim a Bèlgica,
la Patugia Infantil és una escola absoluta de potumaires,
evidentment, que a totes les cases de Berga, no?
Sí que tot l'any es fa petum, no?
Quan tens algun nen petit, això, pels tenedores, no?
Tot l'any es fa petum, amb vídeos, amb música a casa,
i evidentment, la Patugia Infantil
té aquest plus i aquesta essència d'innocència
pels nens i nenes, i també, jo crec que és important
que aquest any, de cada any, però aquest any
anem a la plaça, a la Patum de la Fundació del Volart,
que em fa moltíssima il·lusió, perquè se l'heu en 50 anys,
i jo crec que també és un pas més d'aconseguir
que se sentin acollits, que se sentin
respectats i que es quedin ja a la plaça
i que esdevinguem la primera festa en què realment
tenim aquesta part inclusiva, i siguem exemple
per les festes de Catalunya als països catalans.
No patom de ballar, que serà dimarts, en aquest cas, de 2.17
a Sant Pere.
Tot plegat, per tant, calendari habitual,
amb propostes musicals que sempre també posquen aquesta capacitat
de telepatut, de dir, siguem molts, però repartim-nos una mica
amb un programa, en cas de cartell,
com són les EU7, el Balbasec, els Triabade, Malubs
i, com no, evidentment, Brahms, entre d'altres de les groups.
I abans, no et volem atabalar més, esperem que tinguis
una molt bona Patum aquesta setmana, i que el Corpo sigui
un any més a Berga, una gran festa local, nacional i internacional.
El que és més gràcies a vosaltres és un altre cop per interessar-vos
per la nostra festa a Cap d'Alp, sobretot perquè dius tu, no?
Al final és una festa que t'has passat a les fontanes del municipi d'Amèrica
i que jo crec que molta gent d'ara del terreny l'ha vist
i la sent com seva, no? I al final això ens ha donat raó,
ens ha donat més orgull. Esperem que vagi tot bé,
estic convençut que així serà, perquè la gent de aquí
ens n'estimem molt i intentem que es preservi,
i, evidentment, esteu convidadíssims a venir i gaudir d'ella.
Mans de l'Arrel a la plaça.
De catifes florals per Corpus n'hi ha reu i solen ser
enramades, ens destaquem, per exemple, a les de Cellent,
i si en algun lloc, tant una cosa com l'altra, són festa grossa,
tant les catifes com les enramades, és herbúcies a la selva.
Aquest diumenge toca concurs de catifes, demà mateix,
i a partir de dijous, enramades, tota una setmana d'activitats
de barri en barri d'aquest municipi. L'alcalde també en funcions,
és en Pere Garriga. Bon dia, Pere. Hola, bon dissabte a tothom,
i aquí estem, però a tot drap, fulvent-li canya,
anant a buscar flors, aquí al Parc Natural del Montseny
aquesta gran festa que tenim, aquí al Montseny, aquí a Herbúcies,
que són les catifes de flors naturals.
Està clar, demà és el dia de les catifes de flors naturals,
aquest concurs que, vaja, jo crec que és de referència
a dintre de l'àmbit d'aquest art efímer que són les catifes de Corpus.
Dóna'm les xifres, quantes catifes podran venir aquest any,
quanta gent s'hi ha involucrat, aquesta vegada?
Espereu que m'escolteu bé, perquè estic al bosc,
buscant fuor per la catifa del carrer meu,
però he viscut-hi tota la vida, tota la vida he fet catifa,
tota la meva vida, ja em venia de ma mare, de fet, ma mare i la seva colla
van ser els que van començar fa molts anys a fer un dibuix,
les catifes de flors naturals, espero que m'ho escolteu bé,
mireu, aquest any, preguntes quantes catifes viuran,
aquest any, més que mai, perquè en un planat,
els espais ens quedaven buits als carrers, què passava abans?
Abans hi havia la gent que agafava les flors, es anava buscant-les,
tirava el pas, els sentíssims.
Tots ens van començar a fer dibuixos,
en lloc de tirar la flor, pas el sentíssim de la hopàvia.
Llavors, a partir d'aquí, la gent anava a bosc,
es quedaven flors, i alguns dels espais,
els que hem anat quedant, més reduïts o més petits.
Doncs bé, aquest any, la gent d'Arbústia s'ha animat,
ha recuperat després aquesta pandèmia que tant de mal ens ha fet,
ha recuperat aquella il·lusió d'anys enrere i ha dit
som-hi, no pot quedar un pam dels carrers on es fa catifa
amb les flors naturals del Montseny.
I s'han posat les piles i fem una trentena de catifaires,
més hi ha racons catífes i, a més a més,
hi ha tot l'espai de l'Arbústia, que és un espai magnífic,
on la gent pot gaudir d'una bellesa inusual.
Tot això embolicat a totes aquestes festes nostres
de les entremades.
Les nostres festes més estimades i més embalàtiques
són les festes tradicionals i populars,
són els címbols més coneguts enrere d'Arbústia
a fora del nostre poble, juntament amb el Parla Tronada de Montseny,
aquest gran vestit, i juntament amb el Cacet de Montsolíu,
el Cacet de les Comptates Cabrera.
Està clar que és una gran prèvia a les entremades,
les catifes d'aquest diumenge, de demà a diumenge.
A partir de dijous, el dia de Corpus, comencen les entremades,
que és també aquesta gran celebració local
que vol que la gent al carrer Arbústies.
És una entremada barri en barri.
Com descriuries aquestes entremades i com van evolucionant
al llarg de la setmana, que s'allarguen fins al dia 14?
Fem declarats per la Generalitat de Catalunya
com a festa patrimonial d'interès tradicional,
perquè som l'únic poble de Catalunya
que manté intacte la buitada de Corpus.
Per una persona de fora, potser venir a la buitada de Corpus
és una cosa avorrida, perquè les concurs gatives,
a la buitada de Corpus, és cada dia, durant una setmana,
es repeteix el mateix a cada barri del poble.
Es repeteix la passada, es repeteixen les danses,
es repeteix tota l'estructura.
Igual, des del despre d'un dia fins a l'endemà a la tarda.
I a l'espre de l'endemà torna a començar en una altra barra.
Aquí hi ha costums molt nostres, molt mostrades,
en què, per exemple, si jo convido una balladora
d'un altre carrer, jo l'haig d'anar a convidar
a aquesta balladora. Llavors, jo la convido a dinar,
la balladora... Bé, amb tot el ritual
d'aquests ancestrals, que no en tenim ni punyeter,
i deia d'on te venen, però que són genials i fantàstics
per crear comunitat, perquè al final és d'aquells dies
en què fem sopars de carrer, fem trobades familiars,
ens ho passem a pipa, doncs puguem xerrar,
fins i tot garlar i garlar i garlar
amb amics, amb companys, amb gent del poble,
amb gent que potser apanyen la dansa a la teva canalla
perquè van a col·legis junts o perquè es conecen
i que un dinar tots plegats i que potser aquella família
no havia entrat mai a casa teva, llavors, les portes
s'han acabat perquè se sentin xullosos i feliços.
Perdoneu-me l'emoció, com al cal de D'Arbúcies,
com a persona que ha viscut les catifes de tota la vida
i que tinc l'honor i l'orgull que ma mare fa 70-80 anys
ja va començar a fer el dibuix de catifes
i també era amb altra gent, doncs jo me'n sento molt orgullós
i no potser altra cosa que explicar-ho amb aquest orgull.
Això, la part d'en Ramades, és ser poble.
La part de catifa és ser en poble, òbviament, perquè anem tots
a buscar flor, com ara estem nosaltres aquí amb una colla de gent
i ens fem colla i escollant a casa durant tota aquesta setmana
que hem estat escollant els carrers, etcètera,
i que ara avui també farem tot això pel poble.
A més a més, el dia de les en Ramades és la part de la festa.
Jo em trajo, em trajo gairebé, que anem a ballar,
que traiem gent a ballar i que traiem gent a ballar a ballar
a la nostra dança, i aquesta part de poble, això no ens ho té a ningú
perquè ens fa sentir amb un tema identitari brutal
en aquesta pàgina nostra del Montse.
A més a més, amb una programació, diguem-ne, per totes les edats,
amb activitats de tot tipus dins d'aquestes en Ramades,
però també vaja molt potent pel que llegem,
perquè aquí cada barri hi posa la seva imaginació
Sí, home, d'això es tracta també una miqueta, eh?
Aviam què fa aquest per poder-hi passar per davant, això és maco.
Això forma part d'una competició, entre cometes, molt digna
i molt nostrada, que no és que un quedi més bé que l'altre
i malament que l'altre, no?
És intentar que quan tu fas la festa al teu barri
que saps que hi haurà la gent de la resta de barris del poble
a veure't, doncs ostres, que el teu carrer sigui engavanat generalment,
que hi hagi tot el tema de certs caviles
que siguin fantàstiques, que tota l'activitat infantil,
l'activitat de l'any, que tot plegat,
que la gent digui, ostres, aquell barri m'ha agradat molt
mar i aquest any, no?, perquè m'ho he passat molt bé,
a part de poder haver conviscut amb la gent d'aquell barri, no?
És com si la gent, doncs, no, com si no,
és realment que aquell dia tota la gent d'Arbúcies
es mou a un barri molt concret,
davant de Malnata i fins a totes les dades del poble, no?
I, en certa manera, estem obrint la porta no només a casa nostra,
sinó també dels nostres carrers, al nostre barri,
perquè la gent vingui a gaudir-se, no? I, clar, un carrer engavanat
amb els seus ostres, els seus bolcons plens de flors,
els seus ninots, amb els seus rosolins, allà fugent conya
del tema del municipi, no?
Allò fotent-li aquell satirisme a l'Ajuntament,
el mateix al Cauva, no? Aquells versos satírics
de coses que han petat. Escolta, això ens ajuda a fer
el baloc, a parar-los pels carrers, i, perquè no,
ens ajuda també a xerrar, a ser-la petada amb les persones
d'aquell barri i fer poble, que és allò que estem
fent amb les enremades. És evident. Per tant, demà
podreu veure les catifes de Flors Natural d'Arbúcies
i del 8 al 14 les enremades. Hem pogut parlar amb l'alcalde
de la població, Pere Garriga. Pere, gràcies per tenir la trucada
que tingueu un bon corpus, unes bones enremades.
Moltes i moltes gràcies a vosaltres per l'interès que no us creu
aquesta festa tan nostra, aquesta festa tradicional
i internacional, i convidar-vos a tothom avui ja, aquesta tarda,
sí, avui dissabte, si voleu venir a veure com és que hem dibuixat
la terra i tal, però sobretot demà al llarg de tot el matí.
Penseu que a la tarda les catifes són harta fila.
Per tant, a la tarda, a partir de les 6, les 4, les 7, passa a la 7
cavila i destrueix tota la feinada que durant un mes
hem estat fent. Per tant, recomanaria a la gent, si voleu venir,
que vingui aviat al matí, i a més a més, escolta, perdona'm,
que els productes aquí van a 0 i aquí menjaran de nassos.
I som uns quants testimonis.
Espera, una abraçada ben gran, que vagi molt bé.
Gràcies, fins ara, adeu-siau.
Seguim almanys seguim a Catalunya Ràdio, amb tota la rel a la ràdio nacional,
perquè tenim moltes coses per repassar.
Aquesta que escolteu és Balanyà, més de mil anys d'història sardana,
que dissabte passat va ser proclamada sardana del 2022.
Premi, per tant, a la popularitat que es va donar en una gala
a Lloret de Mar, en concert amb la Salvatana.
Carles Santiago, el seu autor, per tant, suma un premi més
a la seva carrera.
Evidentment, m'ha fet molta il·lusió rebre aquest premi.
La gent no ho sap, però és que...
A veure, d'uns 120, 130 sardanes que es deuen presentar,
l'imagino, el jurat n'ha de seleccionar 40.
D'aquestes 40 s'enfronten entre elles
amb les eliminatòries i passa una de cada sardana.
Després d'aquestes es tornen a enfrontar les semifinals
i torna a passar una.
I, llavors, és quan surten les vuit finalistes.
Arribar aquí ja té molt de mèrit, crec que és molt difícil,
perquè és un moment molt difícil.
I crec que és molt difícil, molt.
Encara és més difícil guanyar la sardana de l'any.
Això ja depèn totalment de la gent que estigui a la sala
i dels vots que emetin ells.
Entre altres premis, també es va reconèixer el premi Joventut
per Anna Abat, amb els colors de l'estany, i Marc Timon
per la sardana Calonja i Sant Antoni, premi, per tant, de la crítica.
Els escoltem.
Doncs la veritat és que estic molt contenta,
els reconeixements sempre són benvinguts,
i aquest m'arriba en un moment també de molta feina,
molt bonic dins l'àmbit musical, així que sí, sí,
estic molt, molt agraïda.
A més, aquest és una sardana que per mi també té
un component emocional molt xulo.
Rebre premis, evidentment, sempre fa molta il·lusió,
però aquest ha fet una il·lusió especial
perquè m'ha enganxat a Los Angeles, jo no estava al cas,
m'ha fet rebre alguns missatges i, clar,
doncs quan no t'ho esperes, quan no estàs, diguéssim,
això atent al benedicte o quan passa,
doncs t'arriba com un regal del cel
i em va fer moltíssima il·lusió.
És precisament aquesta sardana, la de Marc Timon,
que l'ongi Sant Antoni, la que es va endur el premi a la crítica
i que estem escoltant.
Més coses a aquest cap de setmana, sense deixar l'àmbit
de la copla i de la sardana, que l'ella, el maresme,
celebra el seu 95è plec de la sardana,
un plec on avui hi haurà concert amb la copa Sant Jordi
i a la nit doble audició de sardana.
I, a més a més, el plec de la sardana,
i a la nit doble audició de sardanes amb també la Sant Jordi
i la principal de l'Oisbal. Demà diumenge, els mongrins,
la principal de Llobregat, la principal de l'Oisbal i la Marinada
s'aniran intercalant al Parc del Mou durant tot el dia.
La Carol P. de Monté és la presidenta de l'agrupació sardanista
de Calella.
Molt contents de poder arribar a aquestes 95 edicions
de la plec peiral de Catalunya, és a dir, és del més antic,
segurament és el que té més afluència de públic,
però molt emocionats perquè creiem que hem fet una aposta de futur
amb la plec. Aquest any pels 95 anys l'hem ampliat,
l'hem fet més proper al poble amb un pregó d'inici de festa
al vell mig de la ciutat, com és la plaça de l'Ajuntament,
i també perquè intentem integrar sempre la perspectiva
de gènere i les noves idees en els programes
i també una cosa que ens emociona molt
que és que m'ha encarregat una sardana que s'interpretarà
a quatre coples, diu menys a la tarda,
d'Anna Abat, tinguent el suport
de diferents entitats de Calella que ens ajuden a poder muntar
aquest plec perquè hi ha molta feina al darrere que no es veu
i que la fem de manera altruista
i per amor a l'art. Pel públic en general,
també pel públic sardanista, amb un programa confeccionat
al mil·límetre perquè sigui ballador
amb cerdanes amb molta qualitat musical
però que són absolutament balladores per rebentar
i, per tant, tots aquests ingredients fan que
la Plec Feiral de Catalunya sigui un èxit segur
aquest proper cap de setmana.
Canviem d'àmbit. Avui dissabte a les 11 del matí
el Museu Diocesà de Barcelona acull la presentació del projecte
Glosari Bestial, una iniciativa que té com a objectiu
d'inmetgeria festiva a les persones que formen part de la comunitat sorda
amb més de 250 persones de conceptes específics
d'aquest bestiari festiu en llengua de signes catalana.
Ens ho explica la Mercè Ayora, responsable d'aquest projecte
per l'Agrupació de Bestiari Festiu de Catalunya.
El projecte es va començar amb la feina creada amb el Glosari Bestial.
En aquesta primera fase que es presenta
s'ha dut a terme la selecció de 256 paraules
o conceptes específics de la cultura popular
vinculades al bestiari festiu.
Se n'han prioritzat 40 en definició acurada
i de 21 se n'ha creat el neologisme en llengua de signes
el dissent de la fitxa il·lustrada descarregable en format PDF
i la gravació de titulògic
en llengua de signes catalana de la paraula o concepte.
En les següents edicions es pretén anar desenvolupant
la resta de termes fins a arribar a la selecció
de 256 paraules específices de la cultura popular
vinculades al bestiari festiu.
Així com introduir l'audioguia a cada concepte
i poder arribar a persones amb limitacions visuals.
I pel que fa a la dansa us expliquem que divendres que ve
és una nova edició del Vall d'Avallès.
Aquest festival de dansa del castell de Sant Manat
en guany comptarà amb les actuacions del Vallec Contemporani de Catalunya
l'Esbarman, Rasar, Anaclusa Produccions, Pere Seda i Sefolc.
Organitzat per la Teneu al coro de Sant Manat,
el festival vol ser un punt de trobada
de dansa de creació i dansa de real tradicional
juntament amb el Vall Contemporani.
Una mostra que té l'esperit d'apropar la dansa del territori
i que presenta les seves darreres coreografies
com el Castell de Sant Manat, el Teatre del Coro i la Plaça de la Vila.
En Pep Morella és el president del coro.
Doncs sí, estem a les portes de la segona edició
del festival de dansa Castell de Sant Manat.
Ho salvarem els propers dies 9, 10 i 11 de juny.
És un festival molt molt jove que té l'esperit
d'apropar la dansa al territori
amb espectacles de companyies, artistes professionals i amateurs.
El rigor d'investigació i creació
ens presentin les seves coreografies, els seus treballs.
Pratarem donar a conèixer aquesta creació,
la dansa de real, la contemporanitat,
les noves propostes que ens ajudin a endinsar-nos
dins d'aquest món tan apassionant que és la dansa.
I ho facin amb un paratge increïble
que és davant del Castell de Sant Manat.
És un festival que està organitzat per una Teneu
que és la societat coral obrera
la glòria de Sant Manat.
Enguany presentem diferents espectacles,
molts d'ells sorgits del pla d'impuls de la dansa de real.
És un projecte que neix
de la gestió associativa,
neix d'una entitat, neix d'una Teneu.
El festival, per tant, s'allargarà de divendres a diumenge que ve
a Sant Manat, a Vallabellès.
I més coses.
Aquest cap de setmana hi ha festa major que s'ha de la Selva,
a la Pera, el Fantasticat a Bulpallac, la festa de la Sala Cardona
i demà diumenge a Mercat de la Cinerera aterrades
i trobada de colles de gitanes a Montserrat.
Arreu del país aquest cap de setmana hi ha centenars d'activitats
que s'engloben en el dia de l'associacionisme cultural,
i a l'Ajuntament d'Esc una jornada que ens explica d'aquesta manera
la directora general de Cultura Popular, la Dalaida Moya.
Durant tot l'any cada dia d'alcalatari hi ha alguna entitat,
alguna associació que té algun acte,
però en aquest dia concret tots podem el focus al damunt
i aprofitem per moltes entitats que aprofiten
per fer jugades de portes obertes, per tant donar-se a conèixer
els veïns, el seu territori més proper.
Entre aquests actors volem destacar el que ha organitzat tant per avui
l'esbarro Llanes, l'esbarro Joaquín Ruí, l'entitat serà de 60 anys
i ho fa recuperant els valls de bastons que la vila o casualitat
es van deixar de ballar ara fa 60 anys.
N'hem parlat amb la Cristina Villoc de l'esbarro Laneng.
Cristina, bon dia. Bon dia.
Aquest cap de setmana l'esbarro Llanes esteu d'aniversari amb l'esbarro.
Sí, sí, tenim moltes coses preparades per tot el centre del poble,
tenim una cerca vila, una exhibició de bastons,
concerts i sopar popular,
l'endemà tallers, contes, per tots els públics.
Avui dissabte feu una cosa curiosa,
que és com recuperar els bastons. Què ha passat amb els bastons a Blanes?
Reflexionant amb l'aniversari,
ens vam adonar que fa 60 anys
hi havia uns grups de bastoners i que
per fet de començar a engegar l'esbarro,
aquests bastons, la gent que participava en aquests grups
de bastoners es van incloure dintre de l'esbarro
i per tant van desaparèixer.
Volem fer un acte de justícia poètica cap a ells
i intentar recuperar una mica el que feien.
Aquest procés de recuperació té diverses parts,
per un costat la música, per l'altra la coreografia.
Com ho heu fet? Doncs vam començar des dels inicis,
intentant trobar les músiques
amb els balladors, amb els bastoners d'aquell moment
i ens va ser una mica difícil, però va ser una mica per casualitat
que vam trobar en un calaix de la parròquia
on les partitures que es feien servir.
I a partir d'aquí, contactant amb Flaviolaires
i fent una mica de recerca, vam poder enregistrar-ho bé de nou.
I gràcies a la música,
realment podem dir que hem pogut recuperar els valls,
perquè els bastoners, 60 anys més tard,
la música ha sigut la manera de poder recordar
els passos que feien d'alguns d'aquests valls.
Els bastoners tenen 60 anys més.
Com ha anat amb ells? Com ho heu fet? Com ho han viscut?
Al principi va ser una mica difícil,
a vegades se'n recordaven d'una cosa, els altres d'una altra,
a vegades eren coses contradictòries, i que també pot ser,
perquè es va ballar durant diferents anys,
són homes de diferents generacions,
i per tant sí que pot ser que fessin coses diferents,
però va ser una mica difícil de poder-ho recuperar,
però la clau va ser la música.
Quan van sentir la música i els hi vam donar uns bastons,
va ser molt maco que se'ls anaven les mans, els peus
que tenien en aquests valls.
El comentari inicial devia ser, jo no recordo res.
Exactament, no recordo res, jo vinc aquí a informar-me només,
a veure què voleu fer els de l'Svart, jo no ballaré,
però mica en mica se n'ha anat motivant,
i al final s'han animat fins i tot a ballar aquest dissabte
en aquesta exhibició,
i intentarem que siguin part dels protagonistes.
Clar, aquesta tarda, a partir de les 6,
anirem a la Cercavila, on es recupera el so de flaviol,
que de fet a Blana seria el tradicional,
que acompanyava els bastons, i alhora aquests valls de bastons,
alguns dels 10 valls que heu recuperat.
Com anirà tot plegat? Què fareu? Cercavila alguna cosa més
amb aquesta gent de 60 anys que ballava?
Sí, a la Cercavila ells no participaran,
ells estaran només a la part de l'exhibició,
però a la Cercavila hem volgut incloure les entitats
per fer els gegantons i capgrossos i cavallins que tenim a l'esbar,
una colla de percussió,
i també una escola de dansa que es va interessar
en el projecte aquest de la recuperació de bastons
i també han volgut participar en
ells mateixos també un vall de bastons.
Llavors incorporarem diferents grups de valls de bastons
al llarg de la Cercavila i en alguns moments farem unes parades
i amb el flaviol aire que tindran cadascú,
que podran fer aquest vall de bastons.
I al final aquesta gent tindran el seu moment de protagonisme, no?
Sí, llavors a l'arribada, quan s'acabi la Cercavila,
farem l'exhibició pròpiament
dels valls de bastons.
Primer iniciaran aquesta exhibició als antics bastoners,
és un homenatge que els hi volem fer
i després s'inclouran les altres entitats
que s'han incorporat en aquest projecte,
també tenim el CAO, l'Agrupament Escolta Pinya de Rosa,
que també participaran als nens i nenes
i també els nostres nens de l'Escola de Dança
que també han estat treballant aquests valls de bastons.
Llavors sí que hi haurà aquesta segona part més popular
i que tothom, qui vulgui, podrà afegir-s'hi.
Per tant, recuperació, com deies, justícia poètica,
recuperació de 60 anys més tard d'aquests valls de bastons,
eren deu els valls, els heu pogut recuperar tots o no?
La veritat és que la intenció inicial era poder-los recuperar tots,
però estem contents que n'hem recuperat quatre
i un l'hem imaginat d'alguna manera,
per tant en farem cinc.
Estem molt orgullosos perquè va ser això el que dèiem,
a l'hora de recordar els valls semblava que no,
però mica en mica en vam anar recordant un,
després un altre, després la marxa, que és l'entrada a plaça,
i després tres més.
Estem molt orgullosos, no són els deu, però són cinc.
A partir de les 6 de la tarda a Sarcavila,
al quart de vuit del vespre diu el programa i hi haurà l'exhibició
i al vespre, sopar popular i concert amb la Cusina,
que és una formació que representava fa quinze dies,
per tant també innovarà en aquest sentit la programació
a l'hora de fer festa.
A l'hora de menjar, tallés el dematí i a la tarda
exhibició de tota l'escola de les bars, de tot el cos de dansa,
m'imagino que com a acte central de l'aniversari de fer il·lusió també.
Sí, és una cosa que teníem present a l'hora de plantejar
com seria aquest cap de setmana,
que els nens i nenes de l'escola de dansa poguessin ballar
conjuntament amb el cos de dansa.
És un tipus d'actuació que fa uns anys es feia,
jo recordo quan era petita que sempre totes les actuacions
es feien per separat, però és un moment maco
poder-ho recuperar en aquest dia d'aniversari
i a tots ens fa il·lusió fer-ho.
El 60 d'aniversari acaba aquí?
No, segueixen, tenim més activitats.
La setmana que ve fem una estona de corpus,
la següent fem unes enramades
on tindran protagonisme els ex-ansaires
que també volem que puguin participar d'alguna manera
i bé, festa major i de cares a l'octubre
també més actuacions i més activitats.
Doncs per molts anys, Cristina,
a tot l'esbar, que vagi molt bé tot aquest cap de setmana.
Moltes gràcies.
Aquests són la cosina
amb el tema les nits a la plaça.
Aquest vespre actuaran a la festa de l'esbar d'en Sergi i Joaquín Roira Partí
de quarts de deu del vespre a la plaça dels dies feiners
d'aquesta població salvatana.
Pleguem i hem estat amb en Josep Lluís Santissó i Seràs
al muntatge musical L'Einaustrell i vaques a la producció
i Quim Rollani Valls a la locució.
Moltíssimes gràcies per ser-hi una setmana més.
Plegarem amb una peça molt petumaire.
És el ball de l'Àliga de la Petum en la versió dels Criatures
amb Ivo Jordà i Marçal Ramon des del treball Taumatro.
Tornem dissabte que ve aquí al Mans a Catalunya Ràdio, com sempre,
amb Tota la Real a la Ràdio Nacional.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies.
La música, l'art i la comèdia
tornen del 5 al 8 de juliol al Festival Cruïlla.
Vine a donar-ho tot al part del fòrum amb Placebo,
Antonia Font, Day of Spring, Cigurros, Rubén Blades,
Franz Ferdinand, Algey i molts més.
No et perdis els 4 millors dies de l'estiu al Festival Cruïlla 2023.
Info i entrades a cruillabarcelona.com
Aquesta nova temporada reconecta't amb la natura.
Apropa't al Palau de la Música Catalana.
Som les grans orquestres. Música de cambra amb els millors solistes.
Veus imprescindibles de la lírica. Òpera en concert.
Cant coral. Músiques a la frontera de gèneres.
Fes la teva tria a la carta i abona't a partir de 3 concerts.
Entrades i abonaments a palaumusica.cat.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio, que mida a les 7 del matí.
Aquesta hora, els dissabtes i diumenges,
repassem els millors moments de la setmana.
Els continguts més escoltats al nostre web.
Al cap de setmana passat,
amb motiu dels concerts de Coldplay a Barcelona,
al suplement vam entrevistar dos dels seus integrants,
Guy Berriman, el Baix i Will Champion, el Bateria.
Amb ells vam parlar sobre aquesta nova gira,
la fama, també la connexió especial
que hi ha entre un dels seus grans èxits, com és el Viva la vida,
i Barcelona.
Sí que sabia això del Barça i recordo llegir-ho en aquella època
i pensar, uau, que guai, perquè era el millor equip del planeta
en aquell moment i jugaven a un futbol d'una altra galàxia.
I és interessant perquè aquesta cançó realment
va prendre forma a Barcelona.
En vam gravar alguns trossos a Barcelona.
És la millor part de la cançó.
Sí, exacte.
I això vam gravar en una església a Barcelona.
És una cançó molt especial i tenim sort de tenir una cançó així
que connecta molt amb la gent i m'has fet pensar que espero
que amb aquesta cançó la gent es torni boja durant aquests quatre concerts.
Ens encanta tocar-la i sobretot aquí, on va néixer
i on té aquest significat tan especial.
És meravellós, ens fa molt feliços.
Això és el que explicaven els Coldplay, els poders recuperar.
Dissabte també vam fer un nou capítol del comunista,
en aquest cas amb una convidada misteriosa, que era Lucrefia.
Amb ella vam conèixer la història de la seva cançó,
Coquini Coco, que té una connexió amb Catalunya.
Bueno, Lucrefia, hauries de veure el Roger Escapa,
que té la cintura encofrada.
Tens la cintura de ciment armat, Escapa, perquè és de Sabadell.
Coquini Coco.
¡Agua!
Hoy uno que me está haciendo la clave.
Coquini Coco, què vol dir, exactament, Lucrecia?
Coquini Coco es el pregón de Pedro
y de muchísimos pregoneros en la playa de Girona,
que pregonan el coco un poco fresco.
Yo lo escuché hace años en la playa de Mongó
y me surgió la composición y la dejé reposar
y pasó el tiempo hasta que ya dije este año.
Ese año sale Coquini Coco, porque le he cantado mucho
en la Festa de Bagú y me siento muy orgullosa,
porque para mí Coquini Coco es el homenaje
a todos los pregoneros de mi querida Cataluña.
Això és el que explicava el Lucrecia davant del Joel Díaz.
I a l'hora de llevar-se, l'albergueira i l'Andreu Genola
van aprofitar per fer una radiografia dels outfits
que porta la gent als aeroports.
I aquí veus l'interior d'una persona.
L'Anna ha fet un quadre, en realitat és com tu voldries anar cada dia.
Tu vas molt còmode.
Vaig amb xàndel per l'avió i l'avió dura una hora.
És la performance aeroport, però la vegada veus el mal gust
que té absolutament tothom.
L'experiència continua el duty-free, que per mi és allà on surt
i aflora el pijo que tots portem dins, el classisme impera sobre nosaltres
i ens disposem a posar-nos tota la colònia
en un color a rics.
Quina colònia us poseu? Jo en tinc dues.
Tothom té la colònia que es fot al duty-free.
A mi no m'agraden les colònies. És una personalitat.
No m'he posat mai colònia ni tan sols la que és gratis del duty-free.
Tots els continguts a carradipuntcat barra el suplement.
Estrenes.
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
Creuant el multivers.
Miles, vols que marxem? Benvingut a la societat de l'aranya.
Sóc l'Spiderman. Oh, vaja. Aquí ho som tots.
És la segona entrega de les aventures del nou Spider-Man,
Miles Morales, en què ell i la Gwen Stacy s'uniran a un grup d'elit
amb els millors Spider-Mans dels diferents multiversos
per, evidentment, salvar el món.
I al cine s'hi estrena Els Encantats.
Helena Trape dirigeix aquesta pel·lícula protagonitzada
per Maria Costa, que interpreta una noia que s'acaba de separar
i ha de lidiar per primera vegada amb estar lluny de la seva filla.
I per fer front a la seva esposa viatjarà a un petit poble dels Pirineus.
Teatre. La Villarroel posa sobre l'escenari l'illa deserta.
Miquis Pervé i Maria Rodríguez protagonitzen aquest text
escrit i dirigit per Marc Artigau, que explica la història d'una noia
que treballa en un banc i pinta grafitis i un repartidor domicili
que somia en ser actor. Un dia, quan tots dos es coneixen
la història d'un ascensor, s'explica en la vida i el seu món canvia.
Avui a Dobble Funció, a dos quarts de sis de la tarda
i a dos quarts de nou del vespre.
Bon dia, Sònia, on ho feu?
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevar,
fem tres propostes avui pel barcelonès.
La primera és visitar el nou museu digital de Barcelona.
Al cor del Passeig de Gràcia, com tan prop de 2.000 metres quadrats
amb una sala immersiva a 360 graus, una sala de realitat virtual,
instal·lacions digitals, interactives en una sala familiar,
escenografies i altres recursos tecnològics, va obrir portes.
Ara fa només 15 dies sota la marca de Cas en Maller
i és la primera experiència digital dedicada al modernisme
i als orígens de la Barcelona actual.
Convida el visitant a retornar a la Barcelona de 1900.
La primera exposició temporal està dedicada als dracs del modernisme,
una mostra que gira entorn dels mites i les llegendes
d'aquesta figura mitològica tant a Catalunya com arreu del món.
Obert tots els dies de l'any, de les 10 del matí a les 10 de la nit.
Una vegada dins, el temps recomanat per fer tota aquesta experiència
és de 75 minuts.
Les entrades es poden adquirir a la web del museu per 14,50 euros
i 9,50 euros, els menors de 12 anys i majors de 65.
I si som per Barcelona podem dinar o sopar al Pizzafest.
Un festival fet a mida per als amants de la gastronomia italiana
i el recinte de la Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
És el paradís de les pizzas i si poden degustar les millors de la ciutat
hi participen 14 restauradors que elaboraran 28 varietats de pizza
les seves dues especialitats, la més popular
per a tots els paladars i la gourmet per als fodis més exigents.
També postres clàssiques italianes i meridatges.
A més, els visitants podran botar la seva pizza preferida
de Nani, Luigi, Mama o Macié. Són alguns dels establiments participants.
Una festa gastronòmica que va més enllà de la pizza.
També hi haurà música en directe, tallers, showcooking, sortejos
i altres activitats per a totes les edats.
L'entrada del Pizzafest és gratuïta, amb aforament limitat d'això sí
per ordre d'arribada. Prèviament per internet o dins el recinte
es pot comprar una porció de pizza i una beguda per 6,5 euros
o 7,5 si és la gourmet. Portes obertes de les 12 del migdia
a dos quarts d'onze de la nit. Música.
A Mallorca hi ha una dama
que és hermosa com el sol
Podem rematar el dia amb un concert de Maria Hein.
A dos quarts de set de la tarda al Jardins del Palau Robert
dins la programació del Festival Sonora, una proposta d'ediprògic
en el marc del Guitart BCN que vol donar veu a les artistes joves.
La Maria Hein és una jove mallorquina que porta anys formant-se
com a pianista, tocant la guitarra i recentment experimentant
i creant les seves pròpies lletres i melodies.
Ha publicat el seu disc de debut titulat Continent i contingut.
Càlid, solemne, impolut i reservat. Les seves cançons
es converteixen en una pinzellada imbatible de la naturalesa balear
amb pensaments, problemes i dubtes, com per exemple
que una tassa ha començat a desbordar i necessita deixar córrer l'aigua.
Talamada Ferran Palau ha construït aquesta sonoritat
tan atemporal, tan pròxima i acollidora. Avui fa un concert gratuït
a l'aire lliure a Barcelona. Fins les 7 del matí,
la Dama de Mallorca de la Maria Hein avui al Palau Robert.
I allanja dirador, valgui amb Déu,
Aina Maria, robadora del meu cor.
S'esdamat seva en terra, i allanja dirador,
valgui amb Déu, Aina Maria, robadora del meu cor.
Gràcies, capa.