A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, en Roger escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio,
dissabte 30 de març del 2024.
Avui el suplement Tertúlia amb a dues voltes,
editor Josep Maria Martí Rigau, cronista parlamentari,
i Núria Martínez Ribot, periodista.
Avui no tanquem per festes,
un suplement de dalt a baix des de les 6 i fins la 1 del migdia.
A les 10, com sempre, l'hora negra de la Maica Navarro,
la tenim a Sevilla, pendent de les processons,
i connectarem a les 11 el comunista, que tampoc descansa,
i aquest matí també.
Eh, tu, estic una mica cardat aquesta setmana.
Saps el fill de puta de l'Antoniu, el meu jefe?
Es veu que ha replegat el Covid, el cabron.
Es veu que està per palmar.
I si palma, caga de pastoret.
Total, que amb en Moja i en Ramon...
Segurament l'heu reconegut.
Aquest és en Blai Naldum.
S'ha guanyat l'efecte dels oients del suplement
amb les seves consultes ocorrents i indiscretes
al camarada Joel Díaz.
Però, darrere d'aquest personatge,
no s'hi amaga un tal Blai d'Osona,
sinó que hi ha el Roger.
El Roger Fontarnau,
que és tècnic de Catalunya Ràdio i productor musical.
Fa dels anys, al Roger li van diagnosticar
un trastorn bipolar,
que l'havia acompanyat ja des de ben jove
i que va desencadenar en un intent de suïcidir.
Avui, que és el Dia Mundial del Trastorn Bipolar,
ha volgut compartir amb nosaltres la seva història.
M'han salvat les 18 pastilles
que em prenc cada dia,
que per això també el cos m'ha canviat tant.
M'ha salvat la teràpia,
que és molt important,
que a vegades la gent banalitza anar al psicòleg
i jo crec que és el millor que es podria fer.
Ojalà tothom anés al psicòleg,
precisament,
per entendre millor com funciona la ment humana.
I m'ha salvat la música,
jo diria que el que més.
Aquest és el Roger Fontarnau,
avui al suplement Una vida d'alts i baixos,
conviure amb un trastorn bipolar.
Tot això en un matí de dissabte,
on també ens visitarà el John Carlin
i acompanyats del Pep Noguer des de Vic,
entrarem a l'obrador
del millor xocolater del món,
el Lluc Crusellas,
ara que estem a punt de menjar-nos la mona de Pasqua.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet.
Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui el temporal Nelson, avui dissabte,
ens dona una mica de treva.
Protecció Civil ha desactivat,
ho ha fet aquesta matinada,
l'alerta del Pla Bencat pel Fort Vent al Pirineu,
que estava activada des de dijous.
Les ventades han deixat ràfegues
de gairebé 150 km per hora al Pallars.
El vent ha estat especialment fort.
El Pallars s'obrirà amb ràfegues
de 147 km a Certascan,
a 2.400 m d'alçada.
També al Puig Sesolles,
amb 136 km per hora,
i a Ull de Terra, al Ripollàs, amb 130.
En canvi, es manté l'avís
per risc d'allaus i per precipitacions
que poden fer créixer el riu sobtadament.
La cap del Servei de Gestió d'Emergències
de Protecció Civil, Montse Font,
ha demanat, ho feia Catalunya Ràdio,
sentit comú i prudència a la ciutadania.
Sentit comú i l'autoresponsabilitat
que demanem.
Quan ens posem en risc nosaltres,
després també posem en risc
els serveis d'emergències
que ens han de venir a rescatar.
Per tant, intentar evitar al màxim
aquestes activitats.
El vent i la pluja també han fet estralls
al litoral amb platges engolides,
guinguetes desfetes i passejos marítims
desfets també.
El fordonatge pot tornar demà diumenge.
Aumenten a 46 els morts
en el bombardeig israelià
de dijous a la nit sobre Síria,
un dels pitjors dels últims sis mesos.
L'aviació hebrea va llençar bombes
contra instal·lacions militars
que suposadament són de les milícies xiites
per aturar l'ajuda que presta l'Iran
tant a Hezbollah com a Hamas.
Tots dos, recordem-ho,
en guerra contra Israel.
També expliquem avui
que el papa francès
ha cancel·lat a última hora
la seva assistència
a la processó del Viacrucis
al Colosseu de Roma
per la seva precària salut
i les baixes temperatures.
El pontífex volia reservar forces
per ser, diu, avui i demà
a la resta d'actes de la Setmana Santa
com la missa de diumenge de Resurrecció.
Avui també parlem del líder
dels unionistes d'Irlanda
del nord, Jeffrey Donaldson,
que ha dimitit,
acusat d'haver comès abusos sexuals
en el passat.
Ha estat un dels líders
més durs de l'unionisme
durant més de 40 anys
i es va oposar
als Acords de Pau
de l'any 98.
En crònica política,
l'estat espanyol,
el PP engega
la maquinària del Senat
per entorpir tant com pugui
la llei d'amnistia.
Els populars
ja han activat el mecanisme
per enviar la tramitació
del text al Constitucional.
Escoltem,
Antonio Silván,
senador del PP.
Vamos a utilizar
todos los medios,
todas las herramientas
y todos los instrumentos
que la ley
pone a nuestra disposición.
Els partidaris de la llei
marquen les maniobres
del PP
en una estratègia
de confrontació estèril.
Sentim el senador socialista,
Gemma Oleaga,
i el república,
Joan Caral.
Estamos hablando
del código penal,
de que hay delitos
que van a ser amnistiados.
¿Qué tiene que ver eso
con las competencias
de las comunidades autónomas?
¿Para qué se hace?
Para generar conflictos.
És una cosa
que la veiem inútil,
innecessària
i sense cobertura legal.
Tenen majoria.
Aquí,
tot el que digui el paper
es farà.
I encara dins la crònica política,
Lluís Llach
es presentarà,
diu,
a les eleccions
de la direcció
de l'ANC.
El cantani activista
ha confirmat
via xarxes socials
el que és el primer pas
per presidir
l'entitat independentista.
Avui se celebra,
ho deia ara fa uns instants
el Roger,
se celebra el Dia Internacional
del Trastorn Bipolar.
Més de 100.000 persones
a Catalunya
pateixen aquest trastorn,
una malaltia
que afecta
entre un 2 i un 4%
de la població.
Sovint,
els trastorns bipolars
es confonen
amb altres malalties
i això fa que actualment
a Catalunya
només un 25%
de les persones
que el pateixen
estiguin diagnosticades.
Un altre 25%
tenen un diagnòstic
erroni.
La resta,
els 50,
no saben que pateixen
la malaltia.
I és que el diagnòstic
és sovint complicat,
segons ha explicat
a Catalunya Ràdio
el cap de la unitat
de trastorns bipolars
i depressius
del clínic
Eduard Vieta.
La principal dificultat
d'aquesta malaltia
és la detecció
i el diagnòstic
perquè moltes vegades
es confon
amb els canvis
d'humor normals
que pot tenir
qualsevol persona
i encara més
un adolescent,
per exemple,
que a més és quan
acostuma a començar
la malaltia.
I per tant,
a vegades
s'atribueixen
els comportaments
de la malaltia,
s'atribueixen
a la persona,
com si fos
del caràcter.
I a vegades també
quan la malaltia
comença amb una depressió
es confon
amb una depressió
més normal i corrent.
Avui també compta enrere
pel canvi
d'horari d'hivern
a estiu.
Aquesta nit propera
els rellotges
s'avançaran
de les dues
a les tres
i les tardes
començaran a ser
més llargues.
Quan es canvia l'horari
notem un petit jet lag
o desajustament
que ve donat
pel temps
que estem exposats
a la llum.
Aquesta modificació
comporta efectes
per la salut,
com explica
la doctora Núria Grau,
que és la directora
de la unitat multidisciplinària
del son
de l'Hospital del Mar.
Sobretot els primers dies,
sensació
de dèficit de son.
No ens costarà més
aixecar-nos
a l'hora habitual,
tindrem
més sensació
de cansament,
això pot impactar
en el nostre rendiment laboral,
en el rendiment escolar
en els nens
i els adolescents,
i hem de tenir present
el risc
d'accidents de trànsit
potser en algun moment
per aquest dèficit de son.
I avui parlem també
de Luis Gossett Jr.
Aquesta és la seva veu,
l'actor nord-americà
que ha mort
als 87 anys.
Gossett va guanyar
l'Òscar
al millor actor secundari
per aquesta interpretació
que sentiu
de la pel·lícula
Oficial i Cavaller
del 1982.
També us expliquem
aquest dissabte
que els turistes
que es vulguin acostar
fins a Sau
avui dissabte
podran visitar
l'antic poble
de Sant Romà
que malgrat
la lleugera pujada
del nivell del pantà
continua pràcticament
tota la vista.
L'Ajuntament
ha organitzat
una visita guiada
a alguns dels edificis
que encara estan drets
com l'antic molí
del poble
del qual ens en parla
Meritxell Font
que és la guia
que ha dissenyat
el recorregut.
El molí de Sau
que era un molí farinent
al seu moment
però que després
va ser també
casa d'ostes
i una presa hidràulica
diguéssim
una presa
que també
tenia una turbina
i es feia
electricitat
diguéssim
tot l'edifici
és un edifici
d'estil català
així
amb elements modernistes
inclús.
En esports
el Barça
torna avui a la Lliga
després de l'aturada
rebrant les palmes
a les 9
Xavi recupera
Ferran Torres
i Cancelo
i en canvi
es baixa
Christensen
per molèsties.
A segona
l'Espanyol
empat al camp
del Burgos
0 a 0
l'equip blanquiblau
continua segon
ara
amb 54 punts
i el júnior
de Sant Cugat
jugarà avui
a les semifinals
de l'eurolliga
femenina
d'hoquei
i herba
contra el
Mannheimer
al Barça
de bàsquet
cau
a la quarta
posició
de l'eurolliga
després de la victòria
del Panathinaikos
i el temps
els roixets nocturns
aniran desapareixent
s'anirà imposant
el sol
tot i que
amb un ambient
fresc
tot el cap de setmana.
Som el suplement
som a Catalunya Ràdio
per treure'ns la son
de les orelles
aquesta hora del dissabte
un nou episodi
del mans.
Bon dia i bona hora
comencem una nova entrega
del mans a Catalunya Ràdio
amb tota l'arrel
a la Ràdio Nacional
durant els propers 40 minuts
cultura popular
i associacionisme
en un cap de setmana
amb moltes expressions
com les caramelles.
Sí, sí, sí
avui tenen un paper important
ja que
fem mostra
a totes cases de pagès
que ens reben
a tots els barris
del poble
és molt important
avui també.
Us parlarem
d'un tipus de processons
també molt particulars
són les de l'encontre
concretament
anirem fins a Escoc.
Una processó especial
per nosaltres
sobretot
per tot el poble
és l'encontre
que diu
se diu l'encontre
és lo
sur un nen
que va vestit d'àngel
nen o nena
perquè en guany
tenim una nena
vestit d'àngel
i llavors
fa uns passos
i cada
dotze passos
fan com
unes
enginollades
en el cap
també fan
com unes reverències
i llavors
fan com uns cops
de bandera.
I també ens arribarem
fins a Blanes.
En canvi
la processó
de diumenge
de Pasqua
l'esperit regnant
ajuda a l'ambient
més distès
i sobretot
a l'expectació
per escoltar
qui és l'infant
i conèixer
quin serà
l'infant
que vestit d'àngel
anunciarà
la bona nova
de la resurrecció
de Jesús.
Aquest infant
interpreta
l'antífon
a una sola veu
i amb acompanyament
d'Harmònium
del regina
Xeli Lettere
el cant
del resurrexit
que serveix
per anunciar
a Maria
que el seu fill
ha ressuscitat.
Tradicionalment
el cant de l'àngel
s'ha fet
al carrer Ample
i dues imatges
processionals
on es troben
la del ressuscitat
i la mare de Déu
de Pasqua.
Ens passejarem
per una exposició
que fins al mes de juliol
hi ha Solsona
i que relaciona
Picasso
amb els seus referents
de la cultura popular
i tradicional
catalana.
Si tu vas mirant
tota la seva obra
veuràs
que hi ha
una mirada
entre 1885
i 1904
doncs
ja veus
molts elements
de la cultura popular
que ell documenta
en aquell moment
ell documenta
després
quan
posteriorment
li serviran
per fer
les seves experimentacions.
Amb bona música
en un Mans
que comença ara mateix
i en el que us oferirem
en Sergi Cutillas
i Pintor
el muntatge musical
la Mònica Muñoz
i Montsabell
la producció
i servidor
Quim Rotllani Valls.
Aquest és el Mans
Sou a Catalunya Ràdio
amb tota la rel
a la Ràdio Nacional.
Comencem.
Comença el cap de setmana
amb tota l'energia
de la cultura popular.
Mans.
I ho fem
amb una bona proposta musical
són els Viena
i les Malucs.
Tanta aigua
i tan prop de casa.
i tan prop de casa.
Ara que xiula el vent
i que el vers ja té rima
Ara que la cançó
que faig
és un poc més viva
i ara que ja fa un temps
que sé en què és bona la vida
i ara que ja qui estima
de prop
la meua melancòlia
i ara que sona bé
quan et dic que és bonica
alguna posta de sol
alguna cosa
que no és important
però bon
però bon
almenys és
compartida
no cal que m'arrestes
no
que avui
que avui vinc
perquè és la meua
decisió
per a cantar-te
algunes frases
de les coses
que mi passen
que em ronden
les entràries
que ningú em dóna
el plaer
de dir-me
que amb la teva vida
és diferent
que com sé
que jo t'estime
que com sé
que jo ara et mig
ho fan els arrestents
i ara que estic aquí
amb un tracte ordinari
t'assenyalaré al pit
el lloc per a quedarte
i ara pot ser un segon
em posar bé romàntic
per a dir-te
que el lloc
més vulgar
d'aquest món
si és amb tu
és fam
és màgic
no cal que m'arrestes
no
que avui vinc
perquè és la meua
decisió
era cantar-te
algunes frases
de les coses
que mi passen
i que em ronden
les entràries
que ningú em dóna
el plaer
de dir-me
que amb la teva vida
és diferent
que com sé
que jo t'estime
que com sé
que tu ademir
ho fan els arrestents
tanta aigua i tan prop de casa
són viena i malucs
en una setmana
a la qual ens ha plogut
una mica més
de l'habitual
més mans
més arrel
més Catalunya Ràdio
entrem en Tamari
i abans de parlar de Pasqua
us parlem de Pablo Picasso
Atenció a l'exposició
que us volem explicar
i recomanar
per primera vegada
el Museu de Solsona
i el Museu Picasso
de Barcelona
col·laboren
per portar
a l'equipament solsoní
una cinquantena
d'obres
de Pablo Picasso
sobre les arts
i tradicions
populars catalanes
la mostra
que inaugura
la nova sala
d'exposicions
temporal
d'aquest museu
solsoní
es podrà visitar
fins al dia 15 de juliol
una ocasió
excepcional
inèdita
fins ara
aquesta obra
de Pablo Picasso
que dialoga
amb les col·leccions
d'art
i d'etnografia
del Museu de Solsona
porta per nom
Picasso
territori i arts
i tradicions
populars catalanes
és aquesta nova instal·lació
que ha comissariat
la Claustre Rafart
bon dia Claustre
bon dia
fins al proper dia 15 de juliol
es pot visitar
al Museu de Solsona
aquesta exposició
que posa
diguem-ne
a negre sobre blanc
de la relació
de Picasso
amb la cultura popular
al nostre país
és una relació
que a partir de la seva obra
ja podíem intuir
d'alguna manera
no?
Sí, sí
en realitat
si tu vas mirant
tota la seva obra
veuràs
que hi ha una mirada
entre 1875
i 1904
doncs
ja veus
molts elements
de la cultura popular
que ell documenti
en aquell moment
ell documenti
després
quan
posteriorment
li serviran
per fer les seves experimentacions
però d'entrada
aquests primers anys
fins i tot
la primera estada
de Picasso
a Horta de Sant Joan
que va ser el 1898
i fins a principis
del 1899
també veiem
com documenta
aquells entorns
en els quals veus
doncs
des de la indumentària
típica
trams
oficis
relacionats
amb cosa
amb temes
populars
etcètera
etcètera
després
posteriorment
quan ell ja s'instal·li
a París
va retornant
a Catalunya
per exemple
quan torni
agosto del 1906
o quan retorna a Horta
de Sant Joan
el 1909
o va quedar
que és el 1910
etcètera
etcètera
ell
la seva mirada
ja és una altra
i se serveix
de tots aquests elements
de la cultura
popular
de les arts
i les tradicions
populars
per les seves experimentacions
del seu moment
per trencar categories
per anar
a la recerca
d'un nou arc
que per exemple
quan arriba
Corso
és un nou
apartat
que hi ha
a l'exposició
perquè és un territori
de proximitat
de Sorsona
doncs
ell ja s'està preparant
per un canvi
la seva obra
s'està
està
està
està
encaminant-se
cap a un canvi
radical
i
que al cap d'uns mesos
ens portarà
les demoiselles de Vinyó
i després
abocarà
cap al godisme
en se serveix
dels entorns
llavors
per les seves experimentacions
clar
unes experimentacions
que el que fa
és veure
d'aquesta imatgeria
d'alguna manera
popular
o aquestes imatges
que veu ell
quan passa
per arreu del nostre país
per aquests espais
que deies
des d'Horta Sant Joan
a Goso
o el que de què és
i que el que fan
és
ell interioritzar-lo
com a element
d'inspiració
en aquests primers moments
que diem
els anys que viu aquí
de manera intermitent
aquí a Catalunya
de manera intermitent
entre 1895
i 1904
ell
viu
de primera mà
totes aquestes arts
i aquestes tradicions
populars
clar
ell les viu
les assimile
i després
les diposita
en la seva memòria
i creant
un imaginari
del qual
n'extraurà
quan li convingui
elements
d'aquesta
de la nostra cultura
i quan li convingui
vol dir
el decurs
de la seva vida
per exemple
en època cubista
retorna
els homes
amb barretina
barretina
catalana
o per exemple
trobem
la tenora
en alguns
dels seus quadres
per exemple
la seva poesia
dels anys 30
a partir de l'any 35
trobem
alguns elements
de la cultura popular
com per exemple
un poema
que parla
de l'ou
que balla
sobre
el brullador
de la font del jardí
amb clara al·lusió
de l'ou
com balla
per exemple
després
als anys 70
és a dir
en el terrer
Picasso
sorgeixen
altra vegada
aquests homes
amb barretina
amb uns quadres
espectaculars
grans
amb una espècie
d'arquetips
d'home amb barretina
vull dir
en el decurs
de tota la seva vida
doncs
flueixen
de manera
natural
elements
de la nostra cultura
que pot ser
des de la indumentària
la música
el record
d'això
d'elements
com l'ou
com balla
etcètera
o per exemple
una cosa
que és important
a partir dels anys 50
quan
els seus amics
el comencen a visitar
el medi francès
que ell viu
tots eren
molt conscients
que
el que li agradava
a Picasso
és com a regal
que li portessin
coses
de la cultura
popular
per exemple
el Gili
els editors
Gustavo Gili
i Anna Maria Torra
li van enviar
un sol de palma
que se ve molt
amb el sol
de Solsona
per tant
l'hem agafat
com a emblema
de l'exposició
que van comprar
a la fira
de les palmes
de l'ambla Catalunya
i li van enviar
a la seva casa
de la California
Picasso
es va fotografiar
tot que ho fòiem
amb aquest
sol de palma
o per exemple
el dia de reis
els mateixos editors
barcelonins
agafaven
el tortell de reis
que ja saps
que a França
no existís
aquesta festa
doncs
se n'anaven
li portaven
el tortell de reis
des de Barcelona
i se n'anaven
a celebrar
el dia de reis
a la california
i per exemple
el Camilo Josefela
li portava
els xiulets
els típics
de Mallorca
i bé
o per exemple
a l'exposició
trobem
una guardiola
del camp de Tarragona
feta amb terrissa
del camp de Tarragona
que el Palau
i Fabre
li va portar
en una de les seves visites
al Picasso
i Picasso
li va agradar tant
aquesta guardiola
per la seva forma
que li va dir
l'any que ve
quan tornis
porta-me'n un altre
que te la pintaré
i te l'emportaràs
i avui en dia
és una peça única
que està a la Fundació Palau
que ens l'ha deixat
per l'exposició
exacte
ara anem a entrar
en quins són aquests materials
cal dir que l'exposició
es diu
Picasso
territori, arts
i tradicions populars catalanes
és una proposta
totalment inèdita
i que demostra
com Picasso
es va convertir
sense que mena de dubte
en un gran ambaixador
de la cultura
es va convertir
i de fet és
la seva obra
aquest gran ambaixador
de la cultura
i les tradicions populars
al nostre país
a Solsona
Claustre
què hi podrem veure?
quina peça és aquella
que us ha costat tant?
perquè hi ha moltes sessions
per poder fer aquesta exposició
aquesta exposició
s'ha fet
bàsicament
gràcies
al suport especial
del Museu Picasso
de Barcelona
que ens ha cedit
la major part
de les obres
de Picasso
expressament
per aquesta exposició
aleshores
hi ha hagut també
altres col·laboracions
com per exemple
el Museu de Montserrat
ens ha deixat
una litografia
dedicada
a la Batescarrer
o per exemple
una guardiola
que és la peça
única
de la fundació
i a més
és emblema
de la fundació
Palau
de Caldes d'Estrac
o després
hem intentat
que hi hagués
préstecs
d'institucions
del territori
és a dir
per exemple
ens han deixat
uns
exvots
magnífics
al Santuari
del Miracle
que té una col·lecció
d'exvots
molt bona
que dialoga
amb un exvot
que va fer
Picasso
o per exemple
l'arxiu comarcal
de Solsona
que també és una altra
de les institucions
que ens ha prestat
obres
per dialogar
perquè
el que té
aquesta exposició
és que
Picasso
dialoga
amb
els objectes
d'art
del Museu
de Solsona
i amb
les obres
d'art
del Museu
de Solsona
i amb els objectes
etnogràfics
d'aquest mateix
museu
i perversa
les obres
d'art
del Museu
de Solsona
i els objectes
etnogràfics
del mateix museu
dialoguen
amb l'obra
de Picasso
amb la qual cosa
s'enriqueixen tots
tot i porten guanyant
Clar, clar, clar
sense dubte
poder veure referents
i la construcció
que en fa
d'alguna manera
Picasso
és una oportunitat
en aquest cas única
fins al dia 15 de juliol
al Museu de Solsona
es pot veure aquest Picasso
a territori arts
i tradicions
populars catalanes
i com dèiem
aquesta proposta
inèdita
claustre
hi haurà possibilitat
de poder veure
altres llocs
serà única
l'oportunitat
de veure-ho
en aquest cas
A veure
el tema
de les arts
i les tradicions
populars
i la seva influència
en l'obra
de Picasso
s'ha estudiat
però en concret
aquesta mirada
transversal
de les arts
i les tradicions
populars
catalanes
en l'obra
de Picasso
no s'havia fet mai
és un tema
és un tema
és un tema
molt potent
que

repeteixo
aquesta exposició
sempre
la llavor
d'una nova
lectura
de l'obra
picassiana

del seu paper
com a ambaixador
al final
com dèiem
de la cultura popular
i tradicional
les tradicions
al nostre país
n'hem pogut parlar
amb la comissaria
d'exposició
que és la claustra
Rafart
claustra
moltíssimes gràcies
bona feina
gràcies a vosaltres
els dissabtes
de 6 a 7 del matí
mans
amb Quim Rullant
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres

gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
de caramelles
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vocês
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
tenen un paper molt important, també.
Sí, sí, sí, avui tenen un paper
important, ja que
fem mostra
a totes les cases de pagès que ens
reben, a tots els barris del poble,
és molt important
avui, també. Són el que n'anomeneu
les caramelles de pagès,
en el qual les diverses colles
van de casa de pagès en casa de pagès, als barris
més allunyats del centre,
per acabar, esclar, amb
sopar, caramera llaire,
i trobada que hi haurà, a partir de
dos quarts de nou, en totes les colles caramera llaires
de la Pasqua surienca, faran
l'aixecada
de pilars, fins i tot hi haurà una aixecada
de pilars amb els salats de la població.
Amb la interpretació d'una peça
que és vital, o que és
molt necessària, i que sempre sona,
que és el cant del poble. Hi ha elements, oi,
a les caramelles de Súria,
que no hi poden faltar? Quins són aquests elements?
Els elements que no hi poden
faltar són, primer de tot,
a les colles, està clar,
tenim els cants,
o sigui, no poden faltar
que cada colla porta la seva cançó,
que és l'essència de les caramelles,
però, a més a més, tots els balles,
com repiquen bastons,
com sonen les cançons,
com sonen la música,
i, sobretot, les ballestes,
com pugen ballestes
als balcons per entregar
els clavells.
Aquest és un dels elements curiosos
de les Pasques, de les Caramelles,
aquestes ballestes que són fetes
gairebé artesanals,
i que aguanten el que aguanten,
que moltes vegades no arriben
al final del cap de setmana,
i que serveixen per això,
per fer les ofrenes en els balcons.
Correcte, sí, sí.
Reben clavell
i donen una ofrena
per fer una col·laboració
amb cada colla,
ja sigui,
bueno, perquè hi ha diferents colles,
que cada colla porta
les seves interpretacions.
Avui, dèiem,
són les Caramelles a Pagès,
començarà tota l'activitat
a partir de dos quarts de tres de la tarda,
i demà ja de bon dematí
ja hi haurà força activitat
a partir dels nou.
Quina és la seqüència ritual
de demà diumenge,
el diumenge de Pasqua,
on les Caramelles
arriben a Súria?
Bueno, diumenge de Pasqua
se surt cada colla
del seu punt,
hi ha un esmorzar
que fan conjunt
a la plaça del Poble Vell,
la plaça Major,
i des d'allà
cap a les Onze
o així
s'arriba a la vila
del centre del Poble,
la qual cada colla
fa el seu recorregut,
però a dos quarts de dues
hi ha una actuació conjunta,
la plaça Sant Joan,
que fan,
bueno,
un vall que es diu
els Caramelles del Cardaner,
que és un vall comú
que fan totes les colles
per fer pinya
i per gaudir tots junts.
Clar,
l'emblema
de les Caramelles de Súria
és que són les més grans de Catalunya.
quanta gent hi participa,
quantes colles hi ha
al voltant d'aquesta celebració?
Aquest any
hi ha entre 910.000 participants
entre totes les colles,
cada vegada hi ha més gent,
cada vegada hi ha més participants,
sigui només cantant,
ballant,
fent de lloc,
portant la música dels balladors,
és una festa molt maca,
una festa amb molta participació surienca
i arreu de fora,
gent que ha marxat
i que ve per la Pasqua
i és important
per aquí a la vila.
Hi ha moltes famílies
que esperen les Caramelles
només per veure amics,
germans,
o que han marxat fora,
que tenen vacances,
que venen per les vacances
a passar la Pasqua
i a veure les Caramelles de Súria.
Doncs avui Caramelles a Pagès
i demà les Caramelles a Súria
també tindran presència
en aquest cap de setmana ja de Pasqua
que us estem explicant avui en el programa.
Alba, gràcies per tindre la trucada del programa,
que tingueu unes bones Caramelles
i una bona Pasqua.
Molt bé, moltes gràcies,
i gràcies a vosaltres per trucar-nos.
Els dissabtes a les 6 del matí,
mans a Catalunya Ràdio,
amb Quim Rullant.
Catalunya Ràdio.
Sou a Catalunya Ràdio,
sou al mans,
com sempre amb tot a l'arrel,
a la Ràdio Nacional.
Aquest cap de setmana
hi ha molta activitat per destacar
entre la cloenda de la Setmana Santa,
com us hem explicat,
els actes més canònics
a l'inici de la celebració d'aquesta Pasqua.
Ja us hem dit
i ja us hem explicat fa res
les Caramelles,
destacar-vos que, per exemple,
a Castell Tarsol
avui posen escena la Moxiganga
com a prèvia de la Vella Pasqual.
A Verges també,
avui a la tarda a les 5
hi ha la Processó
i Dança de la Mort
en la versió dels Petits,
una rèplica de la Processó i Dança
que es va poder veure aquest dijous sant.
Demà diumenge toquen més processons.
Són les de l'Encontre o de l'Angelet.
N'hi ha diverses,
n'hi ha moltíssimes.
Solen culminar
amb un cant del ressuscitat,
com passa a Calella,
a Olot o a Blanes.
Ens expliquen,
en aquest cas,
la Processó
de l'Encontre de Blanes
i el Cant de l'Àngel,
el tècnic de l'Arxiu Municipal
d'Aquestet Vila Salvatana,
Aitor Roger.
La Processó de diumenge de Pasqua
també es coneix
amb el nom de Processó de l'Àngel
o de l'Encontre
i és, segurament,
la festa més alegre
d'aquest cicle de Setmana Santa,
molt més clar que
la Processó de divendres sant,
que a Blanes és coneguda
com la Processó del Silenci,
un silenci trencat només
per les tres cançons
que va composar
mossèn Joan Batlla,
la més coneguda al Miserere
i que se segueixen cantant
després de més de cent anys.
En canvi,
la Processó de diumenge de Pasqua,
l'Esperit Regnant
ajuda a l'ambient més distès
i sobretot a l'expectació
per escoltar qui és l'infant
i conèixer
quin serà l'infant
que vestit d'Àngel
anunciarà la bona nova
de la Resurrecció de Jesús.
Aquest infant
interpreta l'antífona
a una sola veu
i amb acompanyament
d'Harmònium
del regina Txeli Lettere,
el cant del Resurreccit
que serveix per anunciar a Maria
que el seu fill ha ressuscitat.
Tradicionalment,
el cant de l'Àngel
s'ha fet al carrer Ample
i dues imatges processionals
on es troben,
la del ressuscitat
i la Mare de Déu de Pasqua,
tot i que des del 2009
se celebra la plaça
dels dies Feiners,
al costat de l'Ajuntament.
Val a dir que des del 2001
les portadores del pas
de la Verge
són totes dones.
Aquesta tradició
del cant de l'Àngel
de la Blanes
és més que centenària.
No sabem exactament
des de quan se celebra
el cant de l'Àngel
però sí que ve de lluny.
La referència més antiga
que trobem
correspon
a l'any 1816,
concretament
a la consueta
de la parroquia Santa Maria.
també l'historiador
de la part de l'Àngel
en parla
en parla del cant de l'Àngel
a la seva obra
la teologia de Blanes
el 1886.
A l'arxiu municipal
se'n conserva
una partitura original
del cant de l'Àngel
amb acompanyament
d'armònium
autògrafa
de l'organista
de la parroquia
el ja citat
mossèn Joan Batlle
i de Tadablanes
l'any 1904.
Tot fa pensar
que fou estrenada
aquell mateix any
ara en fa 120.
Així doncs
una tradició
més que centenària
la del cant de l'Àngel
que celebrem a Blanes
el diumenge de Pasqua
durant la processa
de l'encontre.
I Esco
també representació
al voltant
de la processa
de l'encontre
la Magda Viernès
és la responsable
d'aquesta processa.
Bon dia Magda.
Bon dia.
A Esco
la processa
de l'angelet
d'aquesta processa
de l'encontre
ho celebreu
d'una manera
molt diferenciada.
No és que sigui
ben bé una processa
oi?
Sí, sí
és una processa
especial
per nosaltres
sobretot
per tot el poble.
És l'encontre
que se diu
l'encontre.
És lo
surur
un nen
que va vestit
d'àngel
nen o nena
perquè en guany
tenim una nena.
vestit d'àngel
i llavors
fa uns passos
i cada
dotze passos
fan com
unes
enginollades
en el cap
també fan
com unes reverències
i llavors
fan com uns cops
de bandera
i arriben
fins al
mossèn
que està
en la custòdia
i en Jesús
present
diguem
i llavors
també
fan cap
a la
cap
d'adèria
i llavors
surten les nenes
també
en les banderes
en la bandera
i l'estandard
i llavors
al final
surt
la
mare de Déu
en una
peana
que la porten
igual la porten
portada
nois
que noies
vull dir
que hi ha anys
que no he pogut
trobar nois
i han sortit
noies
vull dir
que és una
processó
i en guany
doncs bueno
quan se va acabar
la guerra
van fer
dos noies
d'angelet
dos anys
seguits
van fer dos noies
però llavors
se va canviar
i van dir
no
que tenien
de ser nois
i en guany
doncs bueno
va fallar
el nen
que tenia
de sortir
i parlant
l'homocen
doncs
i per què no
fem una nena
perquè no
podem fer
i vam decidir
deixar la xiqueta
en guany
una nena
i bueno
és l'encontre
i llavors
surten
unes nenes
petitetes
que recient
comencen a caminar
hasta 4 o 5
anyets
que també
passen
per damunt
de la
alfombra
i tirant flors
és una processó
molt bonica
acompanyat
tot de música
tota la processó
en música
molt
és que bueno
t'entra el cor
jo fa molts anys
que estic
ensitjant
les nens
de comunió
i a l'angelet
sempre et fa caure
les llàgrimes
és un dels moments
emotius
diguem-ne
entre que és Pasqua
que és aquest diumenge
a quina hora us hi poseu
a quina hora es pot veure
la representació
la representació
a les 10 i mitja
comença la missa
que és
millora
millora tres quarts
i tot seguit
se surt al carrer
a la plaça
si no plou
farem la processó
sobrepallar
a les 11
11
i 10
així
una cosa així
vull dir que
tothom que vulgui vindre
és de patrimoni cultural
de la Generalitat
i bueno
tot això
de Generalitat
vull dir que
és preciós
és preciós
que hem de dir
la gent d'Escó
clar
la peculiaritat
de la processó
de l'Angelet
d'Escó
és aquesta representació
entre coreogràfica
i parateatral
en teniu referents
des de quan fa
que ho teniu documentat
que Esco se celebra?
bueno
abans de la guerra
jo no ho sé
ara ben bé
però
jo sé
de la guerra
cap aquí
qui han sortit
vull dir
que la gent
que han anat sortint
jo tinc germans
de 70 i pico d'anys
que també
un dels germans
van sortir
vull dir que
ja fa anys
això
i la senyora esta
les senyores estes
que van ser les primeres
després de la postguerra
doncs bueno
de l'any 40
41
vull dir que ja fa anys
ja 80 i alguna cosa
sí sí sí
se pot dir que
després de la postguerra
a la postguerra
ja ho van fer
doncs escolta
tothom qui ho vulgui veure
demà té una cita
demà aquest diumenge
vaja
té una cita
a Esco
per veure aquesta
peculiar
processó de l'Angelet
Magda gràcies
per tindre la trucada
del programa
que vagi molt bé
molt bé
invitem a tothom
qui vulgui vindre
tornem a la plaça
que és on hem estat sempre
i on sempre serem
i mai deixarem de ser-hi
acabarem trencant la mona
de Pasqua
a Olot
a la Garrotxa
dilluns que ve
es farà aquesta trencada
de mona
ja convertint-se
en un acte popular
i tradicional
amb més de 10 anys
a l'esquena
una mona
de grans dimensions
i reivindicativa
ens ho explica
des de Girona
la Maria Rovira
més enllà
dels temes tradicionals
de les mones
el pastisser
Lluís Riera
ha volgut anar
a diu
una mica més enllà
en aquest moment
tan artístic
de la seva feina
i allà
nosaltres podem transmetre
tot el nostre coneixement
i saber
és el moment
com d'exhibir-te
és el dia de gala
evidentment
això és una cosa
que és més a nivell familiar
a nivell central
són els petits i petites
qui perceben la mona
per part dels padrins
o de la família
perquè és una trobada
comunitària
de familiars
i s'ha proposat
a recollir temes
de l'actualitat
en una mena
de xocoactivisme
aquest any
quan començaven a idear
i preparar mones
els pagesos
eren a les carreteres
i van decidir
representar les protestes
dels tractors
amb construccions
de xocolata
però de la mateixa manera
que tu pots transmetre
la il·lusió
o l'alegria
en un infant
també has de poder
transmetre
i aportar un missatge
llavors sense plantejar-m'ho
i entenent
que la xocolata és art
doncs en aquest cas
sí
ha sigut una corretge
de transmissió
per fer d'alta veu
del que està passant
i en certa manera
sense adonar-me'n
doncs sí
he acabat fent
un concepte reivindicatiu
o xocoactivisme
no sé com ho diríem
d'altra banda
Lluís Riera
també ha construït
una gran mona de Pasqua
de 200 quilos
de xocolata
que representa
un camió de transport
a ports
de dos pisos
en una comarca
com la Garrotxa
on l'elaboració
d'embotits
forma part
de la quotidianitat
nosaltres sempre
hi hem posat
un altaveu
amb una voluntat
una mica més actual
i en aquest cas
aquest any
doncs els tractors
quan nosaltres
començàvem a fer mones
estàvem acabant la gran
i començàvem a fer les petites
els tractors
estaven tallant
les carreteres
del nostre país
i clar
nosaltres va ser
de dir
ostres
doncs agafem
i utilitzem
aquesta idea
i fem el mateix
i vaig dedicar-me
només a fer tractors
i llavors vaig tallar
l'aparador
pel mig
amb una manifestació
de tractors
perquè el cap i la fi
el que volíem fer
era posar una mica
de manifest
del que estava passant
serà la que protagonitzarà
la tradicional
trencada de mona
que cada any
ha anat agafant
més volada
la pastisseria
està a la plaça major
ho traiem
una mica idea
com una processó
no?
una mica
hi ha l'expectativa
d'agafar
de treure la pujada
damunt de l'escenari
cada any
hi ha una persona
que per la seva trajectòria
o la seva implicació
amb la ciutat
o amb el concepte en si
doncs
que és qui és
la protagonista
la guanyés
la guanyés en Quindomena
és un artista
multidisciplinar
de la Garrotxa
que ha actuat
i ha treballat
a nivell mundial
la mona es trenca
i es reparteix
el dilluns de Pasco
entre els assistents
aquest acte
dedicat
metafòricament
als que no tenen padrins
bàsicament
l'idea és
allà la trenquem
la trenquem
i la repartim
i la compartim
i una cosa molt important
que s'ha anat
que ha anat passant
amb el temps
i amb els anys
ha sigut
quan hi ha hagut
una resposta popular
les coses
les tradicions
es creen
si hi ha una resposta
col·lectiva
si la gent s'ho sent
seu
s'ho fa seu
i la trencada de mona
no és una cosa
ni del Lluís
ni del Cacau
ni de la Laura
sinó que és una cosa
d'Olot
i és una cosa
de país
per nosaltres
és un moment
més important
de l'any
un dels moments
més importants
de l'any
i ha sigut
perquè a la gent
hi ha hagut una resposta
hi ha hagut una voluntat
que això es mantingués
que això es fes
portem 16 anys fent-ho
cada any és més gran
i cada any és més gran
perquè la gent
hi participi
d'una manera o altra
Ets mans
ets festa
ets a Catalunya Ràdio
Ara muntanya
mamaire
Ara muntanya
Ara muntanya
mamaire
Ara muntanya
Ara muntanya
que jo que en de piulú
mamaire
Ara muntanya
que jo que en de piulú
tu lo sabes
mama
soy una niña
buena
siempre dispuesta
pero
has get a eye
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí.
Aquest hora els dissabtes i diumenge repassem alguns dels millors moments de la setmana.
Els continguts ben escoltats al nostre web, que a Radio.cat barra al Suplement i a l'aplicació de Catalunya Ràdio
i que podeu recuperar quan us vingui de gust.
Marina Laminos, bon dia!
Molt bon dia, Roger.
Dissabte passat vam ser al Palau Robert per celebrar els 100 anys de ràdio a Catalunya
i allà vam ajuntar, atenció, la Maica Navarro i en Josep Cuny,
dos periodistes que han treballat plegats a la ràdio i a la televisió
i aquí vam preguntar com ha estat aquesta relació professional.
I atenció al que ens diu Cuny sobre la incompatibilitat de la Maica amb el rellotge.
La Maica a la ràdio i a la televisió i el rellotge són conceptes incompatibles.
Ingovernables.
O sigui, el rellotge va tirant perquè fa la seva feina i la Maica s'oblida del rellotge
i li diuen, o li dius, Maica, 10 minuts, 12 minuts, ella no sap què són 12 minuts,
però tampoc no cal que ho sàpiga i estàs tu per dir-li, Maica, que ja em portes 14.
Com és treballar amb el Cuny?
Aprendre a estar sempre agafada de la mà, o sigui, aprendre a no tenir cap mena de por
a estar en un directe, no tenir por a equivocar-te, no tenir por a perdre la por
i mantenir la naturalitat com un plus i no com un impediment.
I a la Jugolar amb l'Alba Riera i la Rebeca Rodríguez vam analitzar el nou disc de la Shakira,
Les mujeres ya no lloren, on es veu l'evolució de la cantant després de deixar-ho amb en Piqué.
L'Alba i la Rebeca no acaben de veure del tot clar que hagi superat del tot la ruptura.
Aquest disc es planteja com el tancament de la seva relació amb Piqué.
La meva teoria és que zero, o sigui, Shakira, les mujeres no lloren, llores muchísimo,
i a més, a banda que també ja us dic, mujeres del món que podeu plorar tranquil·les,
vull dir, no passa res si plorem una mica, no passa absolutament res.
Els homes també plorem, eh?
Jo el que crec és que quan realment has passat pàgina és quan ja no parles d'Alex.
Això des de luego.
El que passa és que aquí hi ha una contradició, que és que parlar d'Alex li dona molts milions, no?
A ella, a ella, sí.
Ella capitalitza la seva ruptura, cosa que em sembla bé, és a dir, ja que pots, fes-ho, no?
Perquè a vegades ens deixen el cor molt tancat.
Set dits de platilla, eh? Abans de treure'l, eh?
I el que fem moltes és gastar-nos diners en teràpia, és a dir, moltes vegades una ruptura ens suposa una inversió.
Llavors, que ella ho recuperi, mira, almenys que sigui per totes les que hem hagut de pagar-nos una teràpia.
I no sobre capitalisme, sinó sobre comunisme, el que m'agrada Joel Díaz va rebre la trucada de Jordi Hurtado,
l'històric presentador del concurs Saber i Ganar, que va passar pel comunista,
i es va declarar un enamorat de la ràdio i ens va explicar els seus inicis de Ràdio Joventut.
Ja que esteu aquí al Palau Robert i en públic, eh?, tots, que jo, una mica també, doncs, aquí com persona de ràdio, no?,
que vaig començar la ràdio amb 18 anys, a Ràdio Joventut.
Ja te la fas tu, l'entrevista, eh, Jordi, veig.
Home, és que és l'ofici, Joel, perdona, perdona, però és que és allò, és que són tants amics de fer això.
Volia reivindicar aquella escola de Ràdio Joventut, perquè, clar, quan m'has dit...
Allà ho surti el Bassas, crec que el Basté també.
Surt de Ràdio Joventut.
Sí, sí, sí, sí, vull dir, una ràdio amb molta imaginació, molt fresca, molt dinàmica,
i que en aquell moment que encara teníem, com deia abans, aquella ràdio que hablava d'aquella manera engolada
i que hablava...
Oh, m'encanta.
Vamos a dedicar una canción hoy para la niña que cumple años y no sé qué.
Llavors, clar, amb allò flipaves, amb aquella Ràdio Joventut.
Podeu recuperar tots els continguts del programa a través de 3CAT, també a la web, catradio.cat barra el suplement.
Estrenes.
Marta Ferrer, bon dia.
Bon dia.
HBO Max, una nova sèrie, Les xiques de l'autobús.
És la història de quatre periodistes que segueixen amb estils molt diferents una campanya electoral als Estats Units.
Tot i les seves diferències, les dones es converteixen en una família que assisteix en primera fila
al col·laborot més gran del país, la batalla per la Casa Blanca.
I Apple TV, una altra sèrie de comèdia, Palm Royale, ambientada a Palm Beach,
a través dels capítols liderats per Kristen Wiig, coneixem la vida d'una dona que intenta entrar en l'alta societat de Florida.
Una història de perdedors ambientada al 1969, que també compta amb grans intèrprets com Laura Dern i Alison Jani.
I al Teatre de la Villarroel s'hi pot veure d'opelant.
L'espectacle de petit format està interpretat a duo per Adriana Segurado i Felipe Cabezas
a partir d'un text de la jove dramaturga Eu Manzanares, que explica la vida d'un home disfressat d'ospanda
que intenta superar una crisi amb l'ajuda d'una terapeuta de l'empresa.
Tot sota la direcció de Sergi Pompermaier.
Hi ha funcions a dos quarts de 12 del migdia i a dos quarts de 9 del vespre.
Bon dia, Sònia de Lofeu.
Molt bon dia, Marina.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevar, fem tres propostes que avui són per Barcelona.
La primera, podem visitar l'exposició de peces de Lego més gran d'Europa.
Després de passar per una desena de països, ara es pot visitar a Som Multiesplay,
el centre comercial de Nou Barris.
Una exposició amb més de 100 maquetes en les quals hi trobem la recreació de l'Air Force One,
l'avió més gran del món fet a escala 1-7 amb un milió de maons que són gairebé 11 metres de llargada.
També l'edifici del Capitol dels Estats Units, la Sagrada Família, el Monster Hulk, el Titanic, el Toro d'Esborne
o el rellotge del Big Ben, entre altres.
La mostra no està dirigida només als fans de Lego, sinó també a nens i adults de totes les edats
i cal saber que el temps de visita és il·limitat.
Les entrades es poden comprar a la web expopieza.es o a taquilla per 11 euros.
Els menors de menys d'un metre d'alçada no paguen.
I podem dinar o sopar al restaurant de Nassos.
Situat al carrer de Blai, número 53 del Poble Sec, a un minut caminant del Teatre Condal
i a 3 de la plaça del Sortidor.
El nom ho diu tot, si menja, de Nassos.
És una taverna gastrobar informal que porten dos socis, en Sergi i l'Alejo.
Van obrir portes l'estiu de 2019 i des de llavors s'han especialitzat en la producció de tapes
i platets del nivell gastronòmic.
I podem tastar els ous trencats amb patates fregides i cecina, la croqueta d'ànec, la truita trufada
o el cavipota, el peix fresc de la llotja o la vedella madurada de Donosti.
A més, tenen més de 150 referències de vins amb molta personalitat,
entre els quals destacen els naturals que els serveixen a copes.
El preu mitjà per persona és d'uns 45 euros, obert cada dia de la setmana,
menys dijous, de les 12 del migdia a les 11 de la nit.
Música.
Toco ciment amb un rastal de pam i mig, dels dits a la boca i de la boca als dits,
encara que n'hi hagi por que el tabac carrega el pit.
El cremo pel matí, en mig osquet i raiquit.
Tinc la saca plena, boi mi quianguet i pet, you don't know, el de L sempre em queda petit.
Perquè si som per Barcelona, podem acabar el dia el concert de Boom Boom Fighters.
A les 9 del vespre, a la 2 de l'Apollo.
Boom Boom Fighters és un grup que va néixer el 2021 entre Mataró i Girona,
format per en Joan Fiter, Antoni Sánchez i l'Oriol Pujadas.
Amb poc més de dos anys de trajectòria, han aconseguit capgirar el panorama festiu del país
amb una fórmula musical que s'alimenta de la tradició jamaicana del rigui i del dancehall dels anys 80 i 90.
Fa dos anys també van publicar el seu primer mix pre de presentació titulat Family Things
i ja han editat diversos singles de gran acollida que compten amb diverses col·laboracions,
com per exemple el tema plou, amb detallets.
Però el seu àlbum debut d'estudi va arribar a principis de 2023.
Confit, avui ens conviden a la gran festa definitiva, com diuen ells, al festival Curs Circuits.
Si voleu anar, encara queden entrades.
Es poden comprar a la web de Codetiquets per 12 euros o 15 a taquilla.
Doncs arribarem a les 7 del matí amb la cançó Confit dels Boom Boom Fighters
que avui actuen a l'Apollo de Barcelona.
Ara tornem de seguida al suplement.
Dona estreta aquest hermos, so sweet, com la mel dins el rost.
Aquí es crema el grau ar, veig llum blava i salto la balla d'un salt.
Confit, no és àcid ni espit, pop, pop, vas a l'esquerra el teu amic, la nana sí.
Confit, no és àcid ni espit, truca a l'arbalista que si no cauré sí.
Confit, no és àcid ni espit, créixer a la inferna clà, prom, clonant i cit.
Confit, no és àcid ni espit, pop, pop, vas a l'esquerra el teu amic.
El suplement
Amb Roger escapa