I a l'estiu, no.
Bon dia, us informa Sara Riera.
En l'actual situació de saquer extrema que vivim avui
ha alçat la veu l'Associació Catalana de Comunitats Arragants,
que critica que la Generalitat restringeixi més l'ús d'aigua
al sector agrari que a l'indústria i al recreatiu.
Amb els talls de xeta de la setmana passada,
els municipis en situació d'excepcionalitat
han vist reduir l'ús d'aigua en un 40% per aquests usos agrícoles
i, en canvi, en un 15% els industrials.
Comunitats com la de Riu de Canyes, el Ter o l'Ebre lamenten
que no disposen d'aigua suficient per poder abastir
els seus cultius principals i temen no poder regar a partir de juliol
si aquesta situació no millora.
Alerten que això pot fer perillar les collites
i pot suposar també pèrdues importantíssimes per als pagesos.
Des de l'associació insisteixen que el govern
el que ha de fer és reunir-se amb ells per posar en marxa
de manera immediata, diuen, una taula de l'aigua de Catalunya
que posi les bases del futur pacte nacional de l'aigua.
Més notícies en Raül Flores.
Dos apunyalaments aquesta matinada al centre de Barcelona.
Els dos casos han passat al districte de Ciutat Vella,
però no estan relacionats entre ells.
El primer apunyalament s'ha produït a la Rambla,
cap a les 4 i 20 de la matinada
per una baralla entre dues persones.
Aquí Mossos i Guàrdia Urbana han detingut conjuntament
un home de 39 anys que n'hauria ferit un altre amb arma blanca.
L'home està acusat de temptativa d'homicidi
mentre que l'home ferit ha estat traslladat a un hospital.
El segon cas ha tingut lloc al carrer Tantarantana de Barcelona.
Aquí tot sembla indicar que els fets també s'haurien produït
per una baralla, però de moment no hi ha cap detenció.
Pel cap d'aquest organisme, Rafael Grossi,
la situació al voltant del complex
és cada cop més imprevisible i potencialment perillosa.
De fet, Rússia ha ordenat l'evacuació
de les poblacions veïnes de la central,
inclosa en Herodard,
i això està provocant llargues cues de vehicles que fugen.
Els ocupants russos asseguren que Ucraïna està intensificant
els bombardejos sobre aquesta central
en el que seria la seva ofensiva per recuperar territori.
El casal de Perpinyà, a Catalunya Nord,
ha acudit la primera semifinal de la Lliga del Paraulògic,
una competició sorgida del popular joc lingüístic
amb l'objectiu de difondre el català.
La competició va arrencar el 17 d'abril
amb dues fases en línia,
on van participar gairebé 7.500 persones
dels països catalans.
La semifinal d'ahir va servir
per triar els cinc primers finalistes.
La resta de semifinals es faran entre dissabte vinent
i el 10 de juny a les Illes, Andorra,
el País Valencià i Barcelona.
La final serà el 17 de juny a la capital catalana.
Amb la Chuina ens acudim a l'1 de març.
Més de la meitat de municípis de costa
tindran platja per gossos aquest estiu.
En total són 37 dels 69 municipis
amb platja que hi ha a tot el país.
Però el repartiment entre les 12 comarques
que toquen el mar no és igual,
així ho explica l'agència Catalanews,
la situació a la platja també canvia
en funció de la normativa de cada municipi
i en algunes hi haurà restriccions d'horaris i d'espais.
Per exemple, a la platja de Llamant de Barcelona
els animals podran entrar a la zona delimitada
i en horari de dia.
En canvi, al port de la selva poden anar
a tota la platja on s'accepten gossos
i durant tot el dia.
Els pobles i ciutats que no tenen platges per gossos
ho justifiquen per la falta d'espai disponible
a més en mesos d'alta d'ocupació
i diuen que algunes estan situades
en àrees de parc natural amb espècies sensibles.
Els esports, Xavi Soler.
Victòria del Madrid a la final de Copa 2-1 contra l'Osasuna,
el Madrid que guanya la Copa 9 anys després
de l'última que va aconseguir.
Al final del partit, el president blanc, Florentino Pérez,
es va queixar del tracte que rebi inicis
per part dels àrbitres.
La victòria blanca farà que el setè classificat
de la lliga espanyola jugui a la competició europea.
La Conferenz, la temporada vinent ara mateix,
el Girona és qui ocupa aquesta setena plaça.
A partir de les 4, a final de la Copa d'en Vol,
la juguen el Barça i el Logroño.
El Barça espira la seva decena Copa consecutiva,
la 27a en tota la història.
A la lliga cv de bàsquet,
Barça fue en la bra de les 5 i Manresa-València a les 8.
I ja tenim acabada la primera de les curses
avui del Gran Premi de Catalunya de Superbikes.
Anem al circuit Barcelona-Catalunya.
Demià Aguilar, bon dia.
Bon dia.
Álvaro Bautista segueix intractable.
Ja ha guanyat la segona de tres curses possibles
al circuit al davant de Rasgue Tioglu i de Locatelli.
Quarta posició per al Valencià L'Equona
i els catalans han acabat en novena posició Xavi Vierge
i en la vintena, Isac Vinyales,
i ha caigut el nord irlandès Jonathan Ray.
Bautista incrementa fins als més 64 punts
el seu avantatge a la general
i tornarà a sortir des de la Pol
a partir de les dues a la segona cursa llarga.
Demià Aguilar, Catalunya Ràdio, Circuit de Catalunya.
I a dos quarts de deu començarà el Gran Premi
dels Estats Units al Circuit de Miami.
Parlem de fórmula 1.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Antes que nada pedir perdón obviamente a mis compañeros,
al club.
Sinceramente pensé que iba a mantener libre
después del partido,
como venía pasando durante las semanas anteriores.
Lo siento mucho.
Me he equivocado y no volverá a ocurrir.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Els diumenges al migdia,
al suplement obrim el domínix.
El suplement.
El suplement.
El suplement.
El suplement.
El suplement.
El suplement obrim el domínical.
Passant 5 minuts a les 12.
Si avui es diu menys, això és el domínical.
Gerard Jovan, bon dia.
Bon dia.
Vas veure la final de cop.
Puc dir el que penso sobre Vinícius?
No.
Badalona, Xavi Espinosa, bon dia.
Bon dia, què tal?
Com esteu?
No diré res.
Jo també em callaré perquè...
Escolta'm, llegeixo un titular del periòdico.
Laura Fa dona el tret de sortida a les festes de maig de Badalona.
Tot va tret a la teva ciutat.
Neu a la merda.
Ullacona, Carles Roig, bon dia.
Bon dia, què tal?
Quatre detinguts a Ullacona per una aplatació de marihuana
a l'interior d'una nau industrial.
Jolín, és que, a veure, natrosa postemper,
la pagesia, no?, la producte de proximitat.
Vull dir que al carràs sí i a Ullacona no, no?
Com va això?
Avui, que és 7 de maig, també volem desitjar molt bon dia.
Alberto Nunez-Feijo, bon dia i bona hora.
Buenos días, según un...
Bon dia és en català, eh?
Ah, bueno, això.
Bom dia, català.
El volíem saludar el senyor Feijo perquè ens ha cridat l'atenció
unes declaracions públiques que ha fet a les últimes hores,
en aquest cas, en un acte a Cádiz.
Sí, ha volgut fer un elogi de la llum de Cádiz,
però ha acabat, crec, dient una altra cosa.
Yo he llegado a Cádiz, tengo la pupila dilatada,
sin necesidad de ir al oftalmólogo.
Tienen ustedes una luz impresionante.
Muchísimas gracias y enhorabuena por la luz caditana.
Todavía las tengo dilatadas, miren.
Sí, verdad.
És que la llum intensa, senyor Feijo,
com, per exemple, la del sol, el que provoca és el contrari.
No dilata les pupiles, sinó que les contrau.
Pues las tengo más dilatadas que una almeja abierta
de las Rías Baixas.
Digo que se abre a causa de...
Escolti, no, no, no, senyor Búlíqui,
sap què provoca la dilatació de les pupiles,
que és això que li passa a vostè?
Què?
Sap què provoca la dilatació de les pupiles?
No.
Les migranyes o, per exemple, un ictus.
No, no, de eso no entengo, la verdad.
El consum de drogues com la cocaïna,
o la marihuana o les amfetamines, també a vegades pupiles dilatades.
Bueno, pues un poco de ictus sí que tengo, parece.
Ja, perquè drogues no, no?
No.
Que se ho va relacionar aquella vegada
per aquella roda amb aquella amistat que té
amb un altre traficant famós.
No, no, no.
Además, hace tiempo que no le veo, no.
Como tengo las pupilas dilatadas, pues no, no le veo.
Y aunque viérale, tampoco consumiéramos.
En Galicia no hay drogas, claro.
No, casi no.
Bueno, a ver, a ver las aislas,
las aislas, pero no en tomo las.
Home, tot arreu, queda molt clar, gràcies.
Sí, eso lo hacen los famosos americanos,
ese como el cantante de rock and roll,
Bruce Springsteen.
Sí, Springsteen.
Sí, ese no, no lo sé.
Pero Springsteen sí que esnifa, no, para sprintar más.
Bruce Springsteen.
Molt bé.
Fantástico, senyor.
Bruce Springsteen, no, és que vaja a uno, eh, el Springsteen, este.
Molt bé.
Bruce Springsteen.
Molt bé, escolti'm, l'hi desitjo.
Bruce Springsteen.
Sí, sí.
Que es recuperi aviat del seu problema
amb totes les pupiles dilatades, senyor Fijo, gràcies, eh.
Algo tomaré, a ver si me receten unas dosis.
Molt bé, molt bé.
Repassem els titulars del cap de setmana.
Poliri.
Comencem per la gastronomia,
perquè una pizzaria de Barcelona
és l'escollida la millor d'Europa fora d'Itàlia.
Ferran Adrià, valorant-nos aquesta...
Bon dia, és que jo...
El que passa és que ja no estic, no,
en aquesta etapa dels restaurants que fan menjar,
no sé si m'explico,
una pizzaria que fa pizzas,
on és la creativitat?
No, no, no, no, no.
És el que se porta...
És molt previsible.
Exactament, tota la vida.
És sempre.
O sigui, anem a una casa més enllà,
o sigui, veniu al 8604 a la puta mare.
Veniu, sisplau, en sèrio, que no ve ningú.
Successos.
Al Perú uns lladres roben en una botiga de sabates
i s'emporten 200 bambes totes del peu dret.
La policia peruana sospita
de l'entorn de l'equip paralímpic.
Bé, és igual, deixem-ho.
Un altre titular.
És que no sé qui...
Eleccions municipals.
El candidat per Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona,
Ernest Maragall,
publica un número de telèfon perquè tothom, qui vulgui,
li plantegi les preguntes que desitgi
i li faci propostes per la ciutat de Barcelona.
El telèfon de les eleccions municipals
per fer propostes al candidat d'Esquerra,
Ernest Maragall,
és el 663 89 27 89.
663 89 27 89.
Sí, sí.
Senyor Ernest Maragall, bon dia.
Què passa?
Bon dia, com esteu?
La meva pregunta és,
contesta vostè mateix les preguntes
que li envia per WhatsApp o no?
Collons.
I tant.
Què és el meu número?
O sigui, m'està dient que si ara mateix,
des del Dominical del Suplement,
li plantegem una pregunta per WhatsApp,
ens la respondrà.
Bé, si la veig sí,
perquè em fot una mica d'oliva a vegades.
Sí, clar.
Doncs no, fem l'exercici i tant.
Endavant.
Provem.
A veure, a poc a poc.
Bon dia a tothom.
Home, Xavier Trias, bon dia.
Fantàstic.
Però ho fem de debò, eh?
Sí, no, no.
Li faig una nota a veu perquè...
Agafem el número.
El número és el 663 89 27 89.
El té, el té, sí.
No l'hi preparem.
No tinc Ernest Maragall.
Ja ho sap.
Ja el té guardat vostè, suposo que és...
Ja l'he guardat.
Doncs vinga, nota de veu.
Endavant.
Sí, perquè escriure no que trigaria molt.
Amb blanc, amb blanc, sense sintonia, amb blanc.
Vinga, en directe.
Això és barri.
Sí, però digue-li que és del programa.
Ets el Xavier Trias del Dominical del Suplement, eh?
Bueno, no em pensava fer una altra cosa, a veure.
Hola, Ernest, soc el Xavier Trias,
és del Dominical del Suplement de Catalunya Ràdio.
I això et voldria plantejar una pregunta, no?
Perquè l'altre dia tu i jo
ens vam trobar al concert del Bruce Springsteen
perquè ens agrada, no?, el rock'n'roll,
i perquè estava ple de gent sencera, com nosaltres,
ple de 3.000 auristes que no arriben al final de mes, etcètera.
Anem a la pregunta, sisplau, Xavier Trias.
Aquestes notes de veu?
Vinga, va.
Que creus?
La pregunta, va.
No creus, Ernest, que tant si governes tu com si governo això
li hauríem de dedicar un carrer de Barcelona a aquest home?
Moltes gràcies i que passis un bon diumenge.
Molt bé.
Missatge enviat.
M'ha semblat poc original, la pregunta.
O sigui, si Barcelona mereix un Bruce Springsteen
d'un carrer que tingui...
Doncs se't sembla boc, la meva.
Bueno, jo faig una cosa, deixo el mòbil.
Sí, sí, si truca l'Ernest, l'agafem.
Li vols plantejar si preferiria dedicar-li un carrer
a Bruce Springsteen o a...
Bruce Springsteen.
Springsteen o Joan Manuel Serrat?
Una altra nota de veu.
Silenci.
Em faré passar.
Jo soc el Joan Manuel Serrat.
Ernest, torno a ser això.
Perdona que...
Va, el gra, sisplau.
Va, avorro, espera, ja està.
Torno.
Ostres, per favor.
Ja la faig jo.
Un carrer a Bruce Springsteen o un carrer a Joan Manuel Serrat?
Ernest, torno a ser això.
Jo torno a ser que aquesta sena del sopament no paren.
Tenia una altra qüestió a replantejar.
I si ho fem diferent o et dono a triar,
què faries abans?
Dedicar un carrer a Bruce Springsteen
o hi dediquem un altre al Joan Manuel Serrat?
Gràcies, bon diumenge.
Vinga, ja està.
Mòbil obert, si contesta.
Ara deixo el mòbil en sol.
A la plana esportiva.
A la plana esportiva.
Albert Benet, bon dia.
Hola, aquest...
Moment que m'heu pillat amb els papers.
Albert, hauries de ser aquí a punt.
Bon dia, soc l'Albert Benet.
Ahir vam tenir un noi, però avui torno a ser aquí.
Bon dia, Roger.
Hi havia el Francesc Gripoll.
Aquest cap de setmana no hi ha hagut jornada de Lliga,
per tant, el més destacat seria la victòria del Madrid
a la final de la Copa del Rey.
Efectivament, Roger,
aquest cap de setmana no hi ha hagut jornada de Liga,
per tant, el més destacat seria la victòria del Madrid
a la final de la Copa del Rey.
Sí, sí, i què?
Què més?
Va guanyar el Madrid 2-1
i pel que fa al Llevant les Planes,
important victòria per assolir la permanència.
A veure, no n'has de dir res més del partit,
no sé, una mica de desenvolupem.
El president del Madrid, Florentí Pérez,
es va queixar pel calendari de l'equip
i va demanar que es protegís un jugador com Vinicius.
Florentino Pérez, bon dia.
Buenos días.
Hace tiempo que les estoy avisando.
Como los señores colegiados protegen a Vinicius,
le voy a poner seguridad privada.
Com li vol posar seguretat privada a Vinicius?
En el campo.
Durant un partit.
En Tecato, que es un beso, o com es en el campo,
me voy a poner en un Segurata corriendo detrás suyo
para que saque rivales de encima
y pondré Franco tiradores aquí, aquí,
y allá para asegurarnos que el chico
pueda hacerle imbécil en paz,
porque se mira y se dice que no se puede avanzar.
Moltes gràcies, Florentino Pérez.
Anem als temes del dia, que avui són...
Un moment.
A veure, present la porta.
A veure.
Què passa?
Marius Caroll...
Bon dia, primer de tot.
Bon dia.
En un moment.
En Marius Caroll ha escrit a la vanguardia
que soc una ballena.
Com, com, com?
I jo no soc una ballena.
Exigeixo una rectificació.
En quin moment, Marius Caroll...
Porto el diari aquí.
Pàgina 16.
Degeixo.
Pàgina 16.
Soc el sol davant del perill.
Això és la columna d'en Marius Caroll a la vanguardia.
Sol davant del perill, la porta...
El Bruce Willis català.
Sol davant del perill, la porta s'agafa a l'èpica
com el protagonista de Moby Dick.
M'ha dit ballent!
No, president, el protagonista de Moby Dick
és un mariner que em sembla que...
El protagonista de Moby Dick és una ballena
que es diu Moby Dick!
Hòstia!
Seu en treballes, Marius.
El que vol dir Marius Caroll, segurament,
senyor Laporta,
és que vostè és com el capità...
El Hab.
El Hab.
El Hab.
Que la novel·la de Moby Dick
subsessiona guanyant la batalla a la ballena
i al final això acaba amb la seva vida.
És una metàfora.
La regulació no ho acaba de veure clar,
però el capità Hab va allà a fons a fons a fons.
Correcte.
I no m'ha dit ballena?
No.
No?
No, no, no.
Tot aquest columna del Marius Caroll
ve pel comunicat del club anunciant
que Mateu Alemany plegarà final de temporada.
Com si la seva tripulació l'estigués deixant.
No és el mateix que el Marius Caroll.
No soc una ballena.
No ets una...
Es diu ballena.
És que no és culpa meva, tio.
És que l'Aston Milà li paga el triple.
Què vols que foti?
Si a mi no m'agrada quedar-me sol,
hòstia, perdó.
Però si m'he de quedar,
m'hi quedo.
Les rates són les primeres d'assaltar del barco.
No li diguis rat, el Mateu Alemany.
Que foti al camp tothom qui vulgui.
No necessito ningú.
Les veles inflaran,
el vent em portaran,
com un cavall desbocat...
La següent.
De què parlarem avui, Gerard Jovany?
De l'acte més destacat de la jornada
que ha sigut la coronació Carles III com a rei d'Anglaterra.
Parlarem amb els enviats especials que tenim a Londres
i també farem un cop d'ull de la política,
especialment la municipal,
perquè divendres que ve ja començarà la campanya electoral.
Sí, l'oficial,
perquè fa mesos que de campanya en tenim per donar i per vendre.
Què ha passat aquí, senyora alcaldessa?
És que no tinc hòbit.
No ho sabeu.
A tu no t'he d'ensenyar res.
Hauries de passar-te a tancar la casa teva,
a penyiforerat...
Ja dona negatiu, ja dona negatiu.
M'agradaria tu.
Què vius en una menció, eh?
Ja ho sabem, a Pedral.
Anem al tema.
Primer la coronació.
Viu de lloguer.
Som a Polisme Comunical.
Diuen que hi ha crisi, però els diumenges està tot ple.
Tot.
Collons.
No hi ha res a veure.
No hi ha res a veure.
No hi ha res a veure.
No hi ha res a veure.
No hi ha res a veure.
No hi ha res a veure.
No hi ha res a veure.
Tot.
Collons.
Estem aquí tots esperant el moment corona.
Sembla molt interessant, sí.
Realment.
Sí, sí, sí.
Molt interessant, sí, sí, de veritat.
T'interessa això que passa avui a Londres o no t'interessa?
Zero.
La verdad es que estoy un poco irritado,
que tenemos aquí tres teles en el estudio
y tengo que mirar afuera para no poder verlo.
El cap de setmana passat ens vam fer molt pesats
amb Bruce Springsteen.
Aquest cap de setmana ho som amb la coronació de Carles III.
La part grossa de l'esdeveniment ja ha passat
i avui al vespre no hi ha una segona coronació.
En tot cas, allà hi tenim el nostre enviat especial de cap Salena.
Em sembla que tenim la connexió a punt.
Pepe Antic, bon dia.
Hola, bon dia.
Good morning.
Com esteu, Roger?
I companya, soc a Londres,
en aquests comests pel Domínica Nacional,
Sunday, Supplement, Telegram.
Aquí en directe ens trobem a les portes de Buckingham Palace.
No està passant res, eh, company?
No, home, clar, avui ja va de baixa la cosa.
Els reis han passat la nit aquí,
suposo que hauran complert amb la ja tradicional tradició
que diu que la primera nit,
després de la coronació,
doncs s'han de consumar la coronació
amb les corones pulsades tots dos.
Però què dius?
Aquesta tradició de totes les que ens han explicat,
aquesta no l'havíem sent una mica enrere.
No, bueno, sempre s'aprèn alguna cosa amb Pepe Antic.
Sí, sí.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
s'ha d'aprendre alguna cosa amb Pepe Antic és així.
Si durant l'acte, no sé si m'explico a la nit, l'acte,
doncs si durant aquest acte, la corona cau,
algun dels dos,
vol dir que el regnat està de ple enterrambans i turboletges.
Si se'ls aguanta, bueno, vol dir que tindran bona sort,
però... però també es mouen menys que l'estàtua d'L'almiranta Nelson.
Doncs sí que sí.
D'on has tret aquesta animalada, Pepe?
Doncs d'un digital sensacionalista d'aquí que es diu Inblue,
que es diu Inblue.
L'Inblue, eh?, de Londres.
L'Inblue.
Sí, és molt interessant.
Mira, aquí llegeixo un altre titular de l'Inblue.
Et relueixo això de la Mercè, que jo tinc el C2 d'Anglès.
Un granger obsequia els vells coronats amb el Big Ben,
el cavall amb el pènic més llarg del Regne Unit.
I hi ha una foto adjuntada que podria...
bueno, és que aquest cavall podria estirar la carroça reial ell sol.
Sí, però és que, escolta'm, no ens interessa
aquest tipus d'informacions paraules de la corona.
No cal, de debò, gràcies.
És igual, deixa l'Inblue.
Inblue, dos punts.
La reina Camila decreta festa nacional a aquest divarç
perquè dius que tots els ciutadans britànics facin pont.
Indirecta a l'ADD.
Ui, ui, ui.
Recordem que l'ADD...
Que sí, que sí.
A veure, això és molt lleig.
Et deixa l'Inblue, de veritat.
Pepe, i a i que ets a Londres,
explica'ns, sisplau, alguna cosa de la cerimònia,
alguna cosa que no veiéssim i que tu poguessis talpar
amb els teus propis ulls.
No, és que va anar tot molt bé i molt coordinat, Roger, no, no.
Però no és com les xopos per fer la funcionària a la Generalitat.
A veure, Pepe, sisplau, hasta l'Ilda.
Només hi va haver un moment de màxima tensió
que va ser quan els ells, quan ja estaven coronats,
van sortir a saludar des del balcó.
Sí, quina tensió hi va haver.
Bueno, collons, ja se sap com acaba la cosa
cada vegada que un britànic surt a un balcó.
Els sotaners de Salou t'ho poden dir.
Però pel sort cap dels dos s'havia begut encara.
No van saltar.
Ells no es van lamentar, desgràcies a nosaltres.
Fantàstic, periodisme. Alguna cosa més, Pepe?
Doncs mira, acaba de sortir una última hora
de l'Imblom, aquests foments.
No, no ens interessa, gràcies.
No, és que tradueixo simultàniament, mira.
Conegut col·laborador de Catalunya Ràdio
s'excita en directe amb Camila Parker-Bowes.
No sé a qui es refereix, la veritat.
Doncs no ho sé, haurem de clicar per saber qui és.
A veure, espera't un segon.
John Carlin, bon dia i bona hora.
Oh, my goodness, Camila!
What a woman, reinona mia!
Sí, ahir ens vas explicar, John,
que et podries definir com a camilista
en tant que seguidor de Camila Parker-Bowes.
Sí, perfecto, bien.
Ni monàrquico, ni antimonàrquico.
Camilista.
Sí, ens vas explicar que la vas arribar a conèixer
un dia personalment.
Sí, recuerdo, recuerdo el momento
cuando me la presentaron.
Le dicen, señora Camila,
this is John Carlin, amigo de Mandela.
Porque no sé si os he contado alguna vez,
que conocí a Nelson Mandela.
Sí, un dia ens ho vas dir.
Un dia, vale.
Un dia.
Entonces yo noté en ella, en Camila,
un brillo en sus ojos.
Ho vas dir.
Un tono irónico en su voz.
Un aire de mujer con la que puedes conversar
y reír e incluso emborracharte.
Això ens ho vas dir.
Y que acaba descalzada por la calle,
meando entre dos contenedores.
Això ja no ho vas dir.
Con un desconocido sujetándole la frente
mientras vomita en un árbol.
Això tampoc.
Me encanta Camila.
Fantàstic, gràcies, John.
Yo le daba.
El que li...
Perdona?
Un ejemplar de mi libro le daba.
Li entregaves un exemplar del factor humà.
El factor humano, sí.
Le daba.
Gràcies, John Carlin.
Avui encara,
també hi ha algunes celebracions a motiu de la coronació.
Són de caire popular,
com concerts o àpats multitudinaris i benèfics.
De fet, aquesta setmana la Casa Royal britànica
ha promogut la recepta d'una quiche d'espinacs i faves
perquè tots els ciutadans que ho vulguin la facin
i se la cruspeixin en honor als monarques coronats.
Mira que n'arriben a menjar de merda, els anglesos, tu.
Això li ha donat la raó.
Carme Ruscadeda, bon dia.
Sí, bon dia, maco.
Com estàs, tu, nen, de ferm?
Deixi el braç.
Perdó.
Si vols fer festa, si vols fer una celebració,
comparteix una recepta de canelons
amb el seu toc de tòfona per donar-li categoria,
un pollastre de corral farcit,
un mar i muntanya, peus de porc amb escamarlans...
Perfecte.
Però una quiche d'espinacs i faves i crema de llet?
No, home, no.
Ja, no ve gaire de gust, això, com àpat de festa.
En absolut.
Són d'aquells plats que tenen la mateixa fesomia
tant quan entren dins el cos com quan en surten.
Ai, per favor.
M'entens?
No t'agrada?
Ai, per favor.
M'entens?
No t'agrada, eh?
Aquest aquí és com a plat representatiu de la coronació.
Mira, et diré una cosa.
He vist menús d'àrea de servei més atractius.
És veritat.
Sabeu per quin motiu els anglesos, els escocesos i els irrandeses,
tots aquests veuen tant?
Per què?
Perquè almenys això és una merda.
Molt bé, per tant, deuen.
Gràcies per l'opinió, Carme.
Sabeu que viuen separats, no?
El què?
Senyor rei americ, qui viu?
Sí, és veritat, qui ens ho va explicar?
Que viuen separats la Camila i el...
Vosaltres de la BBC.
Me lo dejas ahí la Camila y ellos separados.
Y es lo mejor para mantener una relación.
Vostè ho sap, no?
En el hecho, mi matrimonio con Sofía pasaba por su mejor momento.
No descarto tener otro hijo.
Aparquem tot el tema de la coronació.
Parlem una mica de la política perquè han passat coses aquests dies
i a més, divendres que ve comença oficialment ja, ara sí,
la campanya per les municipals.
M'ha contestat l'Ernest.
Doncs encara no, encara no.
Vagi controlant el mòbil per això, eh?
Qui?
Jo?
Aforisme dominical.
Si a aquesta hora t'estàs entaulant, menjaràs cua per postres.
Els ciutadans del nostre país que utilitzen el servei de rodalies
han de tenir dret a no trobar-se cada dia amb incidències continuades.
Som la nilla, la nilla de la Renfe,
l'Ema, la Sofía, la para de madre...
Per oracions reials al marge, la vida política continua.
Aquesta setmana, el president aragonès ha demanat a través...
La gran aliança del país pel traspàs de rodalies.
A veure, president Pere Aragonès, bon dia.
Bon dia, podeu seure.
Gairebé 300.000 ciutadans i ciutadanes de Catalunya
han servit al servei de rodalies pels seus desplaçaments quotidiants.
El servei no és fiable.
No cal que ens torni a llegir l'article que publica avui alhora.
De fet, el tenim aquí i ja ens l'hem llegit a primera hora.
D'una pàgina sencera.
Una pàgina sencera.
Imagino que això es deu pagar bé.
No sé si li paguen.
Escolta, l'article demana les inversions que necessita Rodalies
per posar-se al dia i, a més a més,
el traspàs de les competències sobre aquest servei.
Correcte, i per això cal l'aliança del país,
la germandat de l'anell pel traspàs de rodalies.
Esclar que sí.
Esquerra, socialistes, Junts...
Tots, tots.
Elfos, Enanos...
Sí.
Em respecta per allò de Enanos.
El llibre del Tolkien es diu així, vull dir que no.
Potser n'hauríem de dir persones d'altura progressiva.
Escolta, president,
m'imagino que aquest article va dirigit també al govern espanyol
que és qui hauria d'autoritzar aquest traspàs.
D'altura mesurada.
És així, sí, perdó.
No seria millor haver publicat l'article,
per exemple, també al diari El País o El Mundo?
Ho dic perquè...
És a dir, no sé si Montcloa els arriba ara.
Vols dir?
És veritat, no lo leemos.
President Sánchez, no en deu tenir constància, no?
Mira, ja l'hi dono ara.
No, gràcies, gràcies.
Però bueno, Pere, tu atles les aliances que t'has de fer
i les coses que t'haguessis de fer.
Reclamamos rodalías, Pedro.
La inversión, los trenes o las vías y las catenarias.
Què ries?
Molt bé, molt bé, molt bé.
En fi, ni què, ja llueve per aquí?
Però per què m'ignora?
Escolta, president Aragonès, els líders polítics d'aquí
què li han contestat sobre la seva proposta
de forjar aquesta aliança?
Estic esperant que em responguin.
De moment ningú m'ha dit res.
Espero que hagin comprat l'ara, si no ho hauré de portar.
Bueno, és que hi ha una part de l'article que diu...
Mira, el llegeixo.
A veure.
Diu, malgrat que no hauria de ser així,
deixem passar a les eleccions municipals...
Mira, baixa-ho, que no...
Vull llegir-ho amb tu, no veig.
Malgrat que això no hauria de ser així,
deixem passar a les eleccions municipals
si això ha de facilitar el consens.
Però a partir del 29 de maig cal recuperar
aquest objectiu comú.
Clar, el problema és que el 29 de maig
ja potser ningú se'n recorda la proposta.
O sigui, ha fet la proposta però ha dit
ja en parlarem després de les eleccions.
L'article per recordar el tema.
No han encertat ni el lloc ni el moment.
No passa res, president.
Parlem de les municipals, a veure com pinta aquesta...
Jo estic amb tu, president.
M'apunto a l'aliança.
Tu, mami, sable.
Molt bé.
Vostè és del mateix partit que el Pere Aragonès,
senyor Maragall.
Ai, sí.
Demanablement, president, hola.
Soc l'alcaldessa de l'Ajuntament de Barcelona.
No sé si el senyor Trias voldrà formar part
d'aquesta aliança que proposa.
Per què no voldria formar part?
Doncs perquè ell no sap què és Rodalies.
Que no em toquis sobre viu, fada, eh?
I tant que segueixo a Rodalies.
Però què et penses que són?
Ah, molt bé, doncs què és Rodalies?
Un tren.
Ah.
Bé, a veure...
És més d'un tren, és tota una xarxa...
No, no, deixeu-me parlar d'una cosa.
Per exemple, quant val una té casual?
3.000 euros.
És que no en tenia idea.
No has agafat transport públic en té vida.
Ho faig perquè no m'encomanis el Covid.
Hauria estat a cava la teva menjó.
El que sí que ens agradaria és que
ens expliqués, senyor Trias,
com va arribar la conclusió que una persona
que visqui a Barcelona i que guanyi 3.000 euros mensuals
no arriba al final de mes.
Això és realment fàcil de comar.
S'ha fet un escamdú, però és molt senzill.
Comencem per les coses més elementals.
Despeses més elementals.
Exacte.
El xofer.
Aquesta persona també té que menjar,
encara que sigui de fora, de fora de Barcelona.
Per tant, 900 euros al mes.
I ja te'n queden, automàticament.
2.100.
Però no arriba el sou mínim.
Què més?
Després tenim la senyora, la senyora de fer feines,
ens fa mitja jornada, o sigui, 12 hores al dia.
Mitja jornada, 12 hores al dia, molt bé.
Si un dia té 24 hores...
Sí, d'acord, molt bé, mitja jornada, sí.
Per tant, 450 euros.
Estic a punt de denunciar aquest senyor.
Més coses bàsiques per subsistir el dia a dia.
Amb això ja estem a la meitat del pressupost.
El carnet del Barça.
Clar.
Després no podem oblidar el cistell de la compra del xofer.
El cistell de la compra, evidentment.
Xofer aquell que hi ha al Cort i Clés.
El rincon...
El rincon del Gourmet.
Del Gourmet, sí.
Molt bé.
Després temes de salut.
Hi ha la mensualitat del Club de Polo,
per fer una mica d'aport.
L'esport és important per la salut.
Cultura.
El palco del Liceu.
La gasolina, també és molt cara.
I, bueno, faig una mica per aquí, una mica per allà,
i amb 3.000 euros al mes,
com aquell qui diu, he hecho molt de gana, no?
És així, no?
Ho deixarem aquí, si li sembla bé, senyor Trias.
Acabo de veure, doncs, el Twitter, lamentablement,
que, bueno, lamentablement, no ho sé...
Pablo Iglesias.
Des d'aquí, doncs...
No, senyor...
No, no, no, no, no, no.
No, pari, pari, pari.
Aquest cap de setmana s'ha mort...
Arsénio.
Arsénio Iglesias.
El que va ser entrenador del Superdéplo.
Ah, vale, vale, vale, perdó, perdó.
Ho deixarem aquí.
Gràcies a Gerard Jovan, Xavi Spinos, a Carles Roig.
Consultori sobre la son.
9307474, consulta sobre la son.
Tomo pastillas.
I era hora.
Li interessa el tema, senyor Maragall?
No m'interessa, que hi ha més gent de...
que de la manera que van les coses.
Eh!
Senyor Maragall!
Sí, ahir s'adormen a qualsevol lloc i queda fatal.
La culpa és dels mòbils i de la colau, evidentment.
9307474, de seguida, consultori sobre la son...
amb la doctora Estivill.
Tomo pastillas.
Ah, sí?
Llega la noche, meto-me en la cama...
y tengo unas pupilas dilatadas,
como la goma de los calcetillos de Hazard.
Molt bé.
No duermo.
Doncs moltes gràcies.
Passa un minut de dos quarts d'una del migdia.
Aquesta hora estem pendents, també,
de connectar amb l'equip de Catalunya Ràdio
que participa a la cursa Oxfam Trailwalker de 10 km.
Han sortit cap a les 11 del matí de Santa Cristina d'Aru.
Ara mateix fa tot just una estona que caminen,
i no els deu quedar gaire, suposo,
per arribar a meta Sant Feliu de Guixols.
Podem connectar amb la companya d'aquesta casa,
Anna.
Què tal, bon dia.
I se m'ha tallat.
Hola, Anna.
Vaja.
Bon dia, Anna Escura.
Acaba d'arribar, doncs, un tuit que havia tallat...
De seguida recuperem l'Anna Escura,
en ruta en aquesta Oxfam Trailwalker,
però a aquesta hora també us podem explicar
que tenim en marxa el bolo al Teatre Romea.
S'està mirant al carrer que dins de casa
Quan vinguem a veure la cosa...
Diumenge, 21 de maig,
ens veiem les cares al Teatre Romea de Barcelona.
Unifinal a la gira dels 35 anys del suplement,
després de passar per Reus, Tarragona...
No, Tarragona no hi vam anar.
Reus, Girona, Tàrrega i també Sagrada Família.
Unifinal d'aquesta gira dels 35 anys del suplement
al Teatre Romea de Barcelona,
i serem acompanyats d'aquests que sonen
Renaldo i Clara, Paula Valls i Julieta.
Farem el domínic al en directe,
ho farem també acompanyats del Toni Cruanyes.
Fem una entrevista des del Teatre Romea
amb David Truébal, director de cine i escriptor,
amb els principals col·laboradors del programa
amb sortejos en premis amb un munt de sorpreses
que anirem revelant també aquests propers dies.
Si voleu venir de públic, poques entrades queden a platea,
però si voleu espavilar,
suplement...
La pàgina web del suplement...
És que m'estan parlant...
He recuperat la comunicació en una escura,
ara hi vaig.
M'he abocat per el suplement.
Pastanya 35 anys, envieu un correu
demanant les entrades que us vingui de gust,
i de seguida rebreu una resposta amb la confirmació.
A partir de quarts 12, de diumenge a 21 de maig,
ens veiem les cares al Teatre Romea.
Evidentment, tot gratuït,
però sí que s'ha de reservar entrada
per poder entrar a la parada final,
al punt final d'aquesta gira que farem
per celebrar els 35 anys del programa.
Ara sí, enruta en aquest ToxFam Trail World
de 10 quilòmetres que ha sortit de Santa Cristina d'Arucap
a les 11 del matí,
tenim la companya de Catalunya Ràdio, l'Anna Escora.
Anna, bon dia.
Bon dia, ara sí.
Com ho porteu, Anna?
Com va la cosa?
Molt bé, això.
Mira, fa una hora i mitja que hem sortit, més o menys,
i estem a punt de fer el quilòmetre 8.
Vull dir que ja arribem.
Súper bé.
Una jantada...
Sí, no?
Buf!
Però, a més, tot d'aquí, la gent s'ha posat samarretes,
cadascú del seu color, de l'empresa, de l'equip que sigui,
i tothom supermotivat.
Hi ha gent que canta i balla, nosaltres no.
Escolta'm, tampoc per fer 10 quilòmetres
s'ha d'estar gaire en forma, per això, Anna, eh?
No, no, només és...
És el carrilet, és la ruta del carrilet.
És pla, és apte per totes les edats.
A la que comences a caminar amb una mica d'agilitat,
diguéssim, un nen de 3 anys potser no,
però un nen de 5, jo crec que sí.
Exactament.
Soc l'Albert Benet del Dominical,
en aquests moments a la cursa que ha funcionat.
Sí, però tu no hi has anat, Albert,
i segurament haguessis fet bona feina, també.
Perquè això és una cursa en equip,
que és solidari, Anna,
i que hi participen bàsicament equips d'empreses diferents,
i tu encapçales, per exemple, aquesta casa,
Catalunya Ràdio, no?
Exacte, el de Catalunya Ràdio,
però hi ha gent que fa la cursa la del 100 quilòmetres,
hi ha gent que fa la que és la que comença a Olot,
hi ha la gent que fa la del 55 que comença a Girona,
nosaltres hem fet la curta, la de 10,
i tot és solidari per aconseguir diners per intermunt,
per fer campanyes d'aigua, sobretot a l'Àfrica i tal,
perquè hi ha gent
que ha d'anar a buscar l'aigua cada dia caminant.
I per això, si ho veieu,
hi ha gent que fan el carrilet a la cursa
que van carratejant garrafes d'aigua buides
una mica per simbolitzar i solidaritzar-se amb aquestes persones.
Esteu a punt d'arribar, suposo, a Sant Feliu, no?
Sí, sí, sí, res, queden dos quilòmetres.
Doncs avui...
Ja podem anar a fer el vermut.
Un bon dinar i un bon vermut.
Una abraçada, Anna, gràcies.
Gràcies, Roger.
5 minuts per arribar a dos quarts d'una de...
passen 5 minuts de dos quarts d'una del migdia,
9-3-2-0-7-4-C-4, petitíssima pausa,
i obrim consultori sobre la Són amb la doctora Carla Estivill.
El suplement, amb Roger Escapa.
Teddy Katz, professor universitari irraelià,
va documentar la part més fosca de la història d'Israel.
Això és el que feien els nazis.
Recordo tot el que va passar a Tantura.
Descobrim un dels episodis més silenciats
de la Fundació de l'Estat d'Israel.
Si vol fer un documental, vagi en compte,
perquè el perseguiran com en van perseguir a mi.
Tantura, sense ficció, a TV3, dimarts a la nit.
El talent musical d'Euphoria arriba també en podcast.
Les cançons que passen per Euphoria
tenen una història que val molt la pena explicar.
Un podcast relacionat al voltant de la música
que passarà a Euphoria cada setmana.
Euphoria, el podcast, amb Glòria Maurel i Leia.
No, no, pinta molt bé, és molt fort el que ve.
Cada divendres en podcast i a l'ati web de Catalunya Ràdio.
Arriba la nit més boja de l'any de l'escena catalana.
Escolta i cat en directe al Desconcert 2023
des de la Sala Apolo de Barcelona.
Una altra nit èpica amb la Dharma,
els Catarres, de Tayet, Julieta, Lil Dami,
Rova Estesa, Joan Miquel Oliver, Blaumut,
Escorpio, Figaflaues i molts més.
Escolta el Desconcert 2023.
Dimarts 9 d'amatges a les 9 del vespre a iCat
i amb vídeo streaming a iCat.cat.
Un restaurant Cannibal a Berlín.
Al menú del Cannibal
servim el pastisser en cap de la Casa Blanca.
La nostra funció com a cuiners de la Casa Blanca
és crear un moment de relaxació, de plaer, d'alegria
enmig d'un dia molt estressant.
L'home que va cuinar les postres per George Bush i Barack Obama.
El llar de porc és el millor. Jo el feia servir.
El president Obama adora els pastissos,
però llavors em van dir
potser millor fer servir només mantega
per controlar el colesterol del president.
Un restaurant Cannibal a Berlín
diumenge d'una a dues del migdia
amb Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
Pop-up a Catalunya Ràdio.
Soc superfan d'aquest programa.
Sandra Moncosí, uient del pop-up.
Perquè trobo que tracteu les coses...
El meu fill és molt tecnològic
i entenc moltes coses de les que ell m'explica
amb el seu llenguatge aèric.
Mira, això és el que m'ha dit el cèl·lic, saps?
Ara ho he entès. Gràcies, Mariola.
Tothom parla de les xarxes.
El pop-up te les explica.
A Catalunya Ràdio, pop-up.
Cada migdia a l'1 amb Mariola Vinerés.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Dos quarts i mig d'una.
Sovint tenim la sensació que per poder fer-ho tot,
per arribar tot arreu, el dia hauria de tenir més de 24 hores
i per complir les expectatives a la feina, la família,
els amics, les xarxes socials, l'oci...
Segurament molts acabem sacrificant hores de son.
Un fet que comporta conseqüències per la nostra salut,
tant física com mental, és per això que aquesta hora,
9-3-2-0-7-4-7-4, 9-3-2-0-7-4-7-4,
obrim consultori a l'estudi.
Ens acompanya la doctora Carla Estivill.
Bon dia a tots.
Bon dia a tots.
Amb aquest cognom, porta-ho, aquest cognom, suposo, doctora.
Porta-m'hi molts anys en el món del son.
És la nostra passió.
Jo tinc un mestre fantàstic que és el meu pare, el doctor Estivill,
i és la seva passió i és la meva passió
i amb un equip fantàstic que intentem ajudar.
Tu dors bé?
Sí, de tot bé.
Sempre has dormit bé?
No.
He tingut èpoques, cada època porta les seves coses.
Evidentment, quan vam tenir els fills,
ens va comportar uns sacrificis
amb la nostra qualitat de son gran.
Però, primer de tot, és educar bé el son dels nens,
fer una bona estructuració del son
per després intentar dormir millor nosaltres
i estar al 100% per atendre els nens.
Quines són les consultes més comunes
que us arriben a la consulta?
Sí, mira, principalment molta consulta d'insomni i de ronc.
Són les dues principals consultes més importants.
L'insomni a què el podem vincular?
A l'insomni, la majoria de casos d'insomni
és una causa psicofisiològica,
és a dir, una afectació del ritme de la nostra vida diària,
problemes psicològics, problemes personals,
problemes laborals.
Estrès?
Estrès, exacte, estrès.
Perquè el cas de, per exemple,
quan ve per una situació sobrevinguda,
com pot ser una criatura,
és evident que el ritme del son canvia
i hi ha una alteració,
no provocada per un altre tipus d'estrès
o per un soroll d'umplor.
Exacte.
Són coses que no tenen res a veure
i saps que això és temporal, dos anys,
els anys que trigui, no?
Exacte.
Però saber-se sobreposar una situació d'estrès laboral,
per exemple,
es pot donar moltes vegades a la nostra vida, no?
Completament.
Completament.
Va a èpoques, de fet,
jo personalment també vaig estar en una època
que una situació externa
em va influenciar
i em va provocar insomni,
i això pot passar
al 100% de la població adulta
i per diferents causes,
tant laborals com personals.
Ara entrarem amb les consultes dels uients,
perquè ja hi ha cua,
però la pregunta del millor,
quantes hores hem d'adornar
per descansar bé?
Entre set i nou hores.
Els adults,
això depèn de l'edat, eh?
Això són els adults.
Entre set i nou, eh?
Mm-hm.
Es compleix això?
No.
Sabem que també depèn de l'edat,
però les persones adultes,
més o menys,
un 50% dormen menys de set hores.
Per tant,
estan en una privació de son entre setmana,
perquè el que ens trobem és que
aquesta privació de son
és molt exagerada de dilluns a divendres
i després fem allò
d'intentar recuperar el cap de setmana,
però això no és possible.
No és possible.
Però sí que,
després de molts dies cansat,
dorms una tirada més llarga, no?
Sí, sí.
Però això no serveix de res,
o no n'hi ha prou?
Amb això no n'hi ha prou.
La privació de son,
la seva conseqüència,
és el dia següent.
Per tant,
quan dormim poc,
entre setmana,
quan tenim la repercussió
d'aquesta privació,
és el dia següent,
a la feina,
a la relació
amb les persones del nostre entorn,
amb la família.
Per tant,
la repercussió ja la tens.
També hi ha una repercussió
a nivell de salut, evidentment.
Després,
al cap de setmana,
si dormim més,
estem fent
una modificació d'aquesta rutina
tan important
de cada dia dormir a la mateixa hora
i tenir els mateixos horaris.
La Júlia,
per exemple,
no tots necessitem
el mateix temps de descans
per fer front a un dia.
És a dir,
depèn molt també
del metabolismo cascú o...?
Completament.
Sí, cada persona necessita...
Hi ha persones que...
Hi ha persones que diràs
que és impossible jo que dormi 9 hores.
És que em desperto abans, no?
Exacte.
9 hores al 7 dies de la setmana.
És a dir,
la persona que diu
no, no,
jo només necessito dormir
6 hores i mitja,
que n'hi ha.
Però són persones
que necessiten dormir
6 hores i mitja
al 7 dies de la setmana.
No val dir
no, no,
i al cap de setmana
ja dormo 8.
Això vol dir
que aquestes 6 hores i mitja
és privació de son.
Per exemple,
l'Enric Agut,
amb qui parlàvem
fa una estona,
estava molt interessat
amb les fases REM.
Com funciona això?
Exacte.
Quan dormim,
passem...
és a dir,
el son no és estàtic,
són aparentes fases
d'activitat cerebral.
Tenim el son superficial,
que és el primer que caiem
després de posar-nos al llit,
després caiem en son profund,
és el son més reparador,
i després ve la fase REM,
que vol dir,
és l'acrònim
de Rapid Eye Movement.
És una fase
en la que somiem
i en la que hi ha una més...
una reparació més mental
del nostre cervell, no?
Una ordenació
de la nostra informació,
del que hem après
durant el dia,
de descartar allò
que no ens interessa.
La Marta ens pregunta
per les pantalles.
Exacte.
Mira,
sabem que la llum
és el principal informador
pel nostre cervell
per mantenir
aquest horari de son i vigília
que és com un ritme biològic
estem preparats
per dormir de nit
i això s'identifica
pel nostre cervell
principalment per la llum.
La llum natural
és la llum
que ens marca
els horaris correctes
pel nostre son,
però quan ens enfrontem
a la llum de les pantalles,
a la llum de la pantalla,
enganya el nostre cervell
perquè es pensa
que és la llum natural
i per tant
no comença a segregar
l'hormona
que ens obre
a la porta al son
que és la melatonina.
Per tant,
hauríem de desaconsellar
fer servir pantalles
per la nit.
Sí,
el que passa és que
això és molt difícil
perquè moltes vegades
l'última cosa que fem
abans d'anar a dormir
és venir al telèfon mòbil.
I tant.
De dir ho hem de dir
perquè és la màxima recomanació.
Tots hem de ser
conscients d'això,
però és veritat
que la societat
ens provoca aquesta pressió
d'hiperconectivitat 24 a 7
i ja no només la xarxa social,
sinó la televisió.
I tu ets capaç d'aplicar-t'ho
a tu mateixa, això?
Jo haig de fer
el mateix esforç
de disciplina.
Sí, sí.
Tu no dorms
amb el mòbil a dins
del dormitori?
El deixes fora?
No.
Ui!
No, no, no.
No, no gaire convençuda.
No, però és conscient.
A vegades hi acaba entrant.
Acaba entrant moltes vegades,
sí, sí.
Però hem de ser conscients
que hem de fer un esforç, vaja.
Quines conseqüències té
per la nostra salut dormir bé?
Més enllà del descans de l'endemà,
una mica més a llarg plaç.
Exacte.
És a dir, per exemple,
si dormim bé
o si descansen bé
tenim millor sistema immunitari.
Sí, sí, exacte.
El son és un procés de reparació
i, per tant,
el que ens permet,
principalment,
és mantenir un bon ritme
ritme matabòlic,
és a dir,
mantenir un bon nivell
d'insulina,
de colesterol,
però també una bona salut
cardiovascular
i un grau de sistema immunitari
molt elevat.
I, finalment, a llarg plaç,
ens assegura un envelliment
molt més saludable,
una conservació millor de la memòria.
Mitzdiades.
Sí.
Les mitziades més recomanables
són aquelles que duren
vint minuts, mitja horeta,
màxim,
que ens permet fer
un son superficial.
No caiem en el son profund
i és un son
que ens complementa
el son de la nit.
No serveix
per suplir la falta de son.
Val?
I si el cos
ens demana
més de vint minuts?
Si ens demana dues hores,
hauríem...
Tenim un problema.
Tenim un problema,
pot ser puntual,
pot ser que aquella nit anterior
no haguem dormit suficient.
Una persona que necessita
dormir una mitziada
cada dia
d'una o dues hores
és que segurament
està patint
alguna patologia de son.
I clar,
és que m'ho estic obligant
jo i veig
que moltes coses
no les fem bé.
Nosaltres,
per exemple,
l'equip del suplement
tenim un problema
que és que de dilluns a divendres
fem un horari
relativament normal,
segurament
amb molta gent
de l'equip
entre setmanes
desperta quarts de vuit,
les vuit, quarts de nou.
Exacte.
Però després
arriba el cap de setmana
dos dies
i el despertador sona
al voltant de les quatre
quarts de cinc del matí.
Sí, sí, això
ens destrossa...
Vol dir que és un jetlag
per venir
cada setmana.
Sí, sí, és el que es diu
el jetlag social.
Ah, jetlag social.
O al revés, no?
Que molta gent
de dilluns a divendres
es lleven molt d'hora
al matí per anar a treballar.
Igual.
I arriba el cap de setmana
i en comptes d'anar a dormir
les onze de la nit
se'n van a dormir les sis del matí.
Clar, això ens ho trobem
de forma generalitzada
en els adolescents.
Els adolescents
tenen una gran capacitat
de canviar l'horari de son
i despertar-se
al cap de setmana
a les dues
o a les 12 del migdia
i al dilluns
es troben
amb aquest jetlag social
que els costa
molt despertar-se
i veiem
unes grans dificultats
de capacitat acadèmica
al dilluns al matí.
Per tant,
al dilluns al matí
no es poden posar examens,
s'ha de posar
una mica d'activitat física
per activar
una altra vegada
els nostres ritmes
biològics.
La recomanació
sempre és tenir
una rutina,
encara que després
costi molt mantenir,
però l'ideal entenc
que és tenir una rutina
i més o menys seguir
els mateixos cicles
perquè el son
és aquest ritme
biològic
que es compleix
cada 24 hores
i el nostre cervell
és capaç d'anticipar
a quina hora
anirem a dormir
perquè com que és
un hàbit
que li anem ensenyant
que cada dia
és a la mateixa hora,
el dia següent
ja sabrà que vindrà.
Però si modifiquem
aquests canvis
li estem destorotant
tots els horaris
de son,
però a darrere
hi ha tota la segregació
de les hormones.
Dius que una de les consultes
més habituals
quan t'arriben
a la clínica
és l'insomni, no?
Sí.
Però primer l'insomni.
Què hem de fer
quan no podem dormir?
Molt bé.
Mira, a l'insomni
es donen les símptomes típics
que són una dificultat
de conciliació
o despertes per la nit.
Si això ens passa,
la recomanació principal
és aixecar-nos
del llit una altra vegada.
Com que el son
hem dit que és un hàbit
que l'hem de bastir
amb tota aquesta higiene
de son
que el nostre cervell
identifica,
quan entrem a l'habitació
ens posem el pijama,
rentem les dents,
tot això és aquest hàbit
que el nostre cervell reconeix.
Però si no ens adormim
ens hem de tornar a aixecar
i tornar a començar
aquest hàbit d'higiene
i per tant tornar-li a donar
la informació al cervell
que és hora d'anar a dormir.
Llavors,
ens aixequem del llit
i sortim de l'habitació
i fem una altra activitat
que sigui relaxant,
agafar el llibre una altra vegada,
posar la tele 10 minuts
i després tornar a començar,
anar a l'habitació,
tornar a desconnectar
i agafar l'hàbit d'higiene.
La Judit,
tinc molta pressió a la feina,
hi ha èpoques d'estrès,
vaig a dormir molt cansada,
m'adormo de seguida
però després em desperto
al cap de tres o quatre hores
i em costa molt
tornar a conciliar el son
i potser encara falten
dues o tres hores
perquè em soni el despertador.
No aconsegueixo tornar-me a dormir.
Què faig?
Això deu ser
una consulta habitual, també.
Sí, és molt habitual,
tornar-se a aixecar del llit,
això és el que ha de fer
per intentar conciliar el son
una altra vegada.
Si són les tres o les quatre
del matí i és mitja nit
i ha dormit la meitat
del que tocaria,
tornar-se a aixecar.
Tornar-se a aixecar
i deixar-se una pausa
de mitja hora.
Sense estrès
d'intentar tornar-se a dormir.
No, no.
Exacte, tornar-se a aixecar
i recordar que
li hem d'ensenyar
al nostre cervell
que és hora d'anar a dormir
i per tant hem de repetir
aquesta higiene,
d'entrar a l'habitació,
reconèixer que l'habitació
només és per dormir.
Per això,
quan ens despertem
i estem donant voltes
al llit despers,
hem de sortir de l'habitació
perquè el llit només és per dormir.
Però a més a més,
si aquest estrès ve
durant el dia,
aquest estrès l'hem de desconnectar
molt més temps abans d'anar a dormir.
És a dir,
sopar aviat,
fer alguna activitat de desconnectió
com meditació,
ioga,
fer alguns exercicis,
per exemple,
si té molta càrrega laboral,
abans d'anar a dormir,
agafar una llibreta
i fer una ordenació
de tot allò que té al cap
i dir,
això ho tinc identificat
i ho faré demà,
i així el seu cervell se n'oblida.
Però en aquesta entrevista
vam trobar un article
al New York Times
que diu,
publicat per Lara,
tens problemes per dormir?
Fica el cap dins del congelador.
Ho coneixies o no aquesta?
T'explicaré per què.
Sí, sí.
T'explicaré per què.
Si prens cafè amb regulació,
no prenguis cafeïna,
fica el cap al congelador.
Si prens cafè amb regularitat
durant el dia,
continuaràs tenint cafeïna
dins de l'organisme
quan toqui anar a dormir.
Eric Prater explica
que podem obtenir energia
d'una altra manera.
Hi ha diversos exemples.
Sortir a fer una passejada
ràpida a la tarda,
dedicar temps a alguna tasca senzilla
que no estigui relacionada
amb la feina,
com la jardineria,
o una opció més extrema,
ficar el cap al congelador.
Segons l'experte,
un cop el fred breu
arriba al nostre sistema d'excitació,
cortical,
ens acaba despertant.
És com si fossin
unes pinces d'arrencada
de la bateria d'un cotxe.
Tot això sense necessitat
de recórrer el cafè
que després ens afectarà el so.
A veure, per una banda,
el tema del cafè
depèn una mica
del metabolismo de cadascú,
però està clar
que l'últim cafè
l'hauríem de recomanar
després de dinar
i prendre dos cafès al dia
seria el més general.
Per tant, més enllà,
no crec que sigui
molt més greu
prendre cafè.
El tema de posar el cap
al congelador...
Entenc que és un substituïdor
del cafè aquí, no?
Vull dir,
un substitut de dint comptes
de prendre tanta cafeïna
posar el cap al congelador
que et despertaràs igual.
Sí, perquè...
No crec que sigui
una cosa que recomaneu a la...
No, no, no.
No està dintre
del tractament.
Està clar que no.
Laura, de Reus,
treballo de nit
i de dia
em costa molt descansar bé.
Què puc fer
per dormir millor durant el dia?
Sí.
Quan a la nit
el cos ens demana dormir
o el cos està
a dormir quan és fosc.
Ja.
Tota aquesta gent
que treballa de nit
és molta?
Això va contra natura,
perquè estem preparats
per dormir de nit,
però aquesta persona
el que ha d'entendre
és que com que
l'activant principal
és la llum,
si pel matí
ha de dormir,
quan surti de la feina
s'ha de posar
ulleres de sol
per no rebre
la llum natural
i de seguida tancar-se
a l'habitació
i eliminar qualsevol
ratx de llum.
Llavors,
modificar
aquesta quantitat
de llum que rep
pel matí
també té alguns tractaments
com la melatonina,
per exemple,
que li podrien ajudar molt.
Quan són petits
els cicles de son
dels bebès són els que són.
Quan ens anem fent grans
dormim pitjor,
també?
Sí, efectivament.
Dormim menys i pitjor?
Menys i pitjor.
Sí,
depèn de cada situació,
però sí.
A partir de quina edat?
O és molt progressiu?
És progressiu,
és progressiu.
A partir
dels 60 anys
progressivament
va modificant,
també depèn
dels hàbits de cada persona
i del context personal.
I emocional
de cada persona.
En el cas
de les dones,
quan arriba la menopausa
també és un moment
molt crític per la son, no?
I tant.
Sí,
perquè tot el canvi hormonal
afecta completament
el son.
Sempre es pot
contrarrestar
amb
molta disciplina
en mantenir uns horaris
activitat física
durant el dia,
una bona exposició
a la llum,
uns horaris
molt regulars,
però a pesar d'això
els canvis hormonals
són obvis, no?
I els roncs?
El ronc.
El ronc és...
Tenen solució?
Sí, sí,
tenen solució.
Solució definitiva
moltes vegades
ja és crònic
per tota la vida.
Depèn de la causa
que provoca aquest ronc.
A veure,
el ronc és una obstrucció
parcial
de la via respiratòria
i la causa
que ho provoca
moltes vegades
és una qüestió morfològica.
Un coll curt
i ample
provoca...
pot ser
un cas bastant típic
o, per exemple,
hi ha persones
que tenen la mandíbula inferior
petita,
també
poden tenir ronc
i, evidentment,
l'obesitat.
Quan l'obesitat
provoca
un augment de ronc,
evidentment
es recomana una dieta
i podem reduir el ronc.
Però
si la causa
és purament morfològica
és difícil.
Però sí que tenim
moltes solucions
com el...
quan ja comença
a haver-hi
l'apnea
que hi ha
una obstrucció total
d'aquesta via respiratòria,
hi ha mètodes
com, per exemple,
el FEPAP
que és una mascareta
que emet aire
quan
aquest...
aquesta aire
queda bloquejat,
no?
Última consulta
estem fora de temps,
però
crec que és interessant
molt ràpidament
i molt concret.
Temperatura ambient
ideal a la qual
hauríem de dormir.
Sí.
Perquè tenim un país
de contrastos.
A l'estiu fa molta calor,
a l'hivern fa fred
però podem posar
la temperatura
també d'alguna manera.
La temperatura ideal
per descansar bé?
Uns 20 graus.
I tant, a l'estiu
és difícil de complir,
eh?
Tenim
àfecte en el son,
està clar,
amb la calor.
I a l'hivern, segons com,
també,
però ho compensem
amb l'adredor, no?
Sí, completament.
I a vegades,
hi ha tendència
a dormir massa abrigats?
Sí, sí, sí, exacte.
No caldria abrigar-nos
tant, eh?
Perquè 20 graus
tampoc és tant.
Exacte.
Carles Tivill,
tenim feina,
és un tema que
a banda de ser universal
genera un munt
de dubtes i consultes,
en tenim més,
però la resoldrem
un altre dia.
Gràcies al suplement,
molta sort.
Gràcies a vosaltres.
La Carles Tivill,
avui, al suplement.
Quatre minuts,
tres minuts,
per arribar a l'una del migdia.
Petitíssima pausa
i diem adeu-siau.
El suplement
amb Roger Escapa.
Fes la maleta,
que viatjarem
en tren per Europa.
Comprobarem
si els europeus
estem prou connectats
per deixar els avions a terra.
Crec que hem d'aconseguir
un canvi
i una política
de transport diferent.
Entrar aquí
al ferrocarril
hi té un paper
absolutament clau.
A Europa,
a un cop de tren,
30 minuts,
a TV3,
aquesta nit.
Un restaurant
Cannibal
a Berluín.
Al menú del Cannibal
servim
el pastisser
en cap de la Casa Blanca.
La nostra funció
com a cuiners
de la Casa Blanca
és crear
un moment
de relaxació,
de plaer,
d'alegria
enmig d'un dia
molt estressant.
L'home
que va cuinar
les postres
per George Bush
i Barack Obama.
El llar de porc
és el millor
jo el feia servir.
El president Obama
adora els pastissos,
però llavors
em van dir
potser millor
fer servir només manteiga
per controlar
el colesterol
del president.
Un restaurant
Cannibal a Berlín
diumenge d'una a dues
del migdia
amb Paula Molés
també en podcast
i a l'api web
de Catalunya Ràdio.
Dos minuts
del migdia.
Adéu, Clopés.
Què tal?
Bona tarda.
Vas anar a dormir tard
veient el Madrid.
Mira,
ara parlàvem de la son.
No,
perquè jo
amb això
soc bastant responsable.
Era una aposta segura.
Era una aposta segura.
Era una aposta segura.
Em van anar informant
com que jo
em poso abans al llit
els caps de setmana
quan després
entren altres personatges.
Dius,
ja guanya el Madrid.
Tranquil,
dorm tranquil
que no m'hauràs d'explicar
el que tenies previst.
Només un detall important.
Ara Girona tenen un problema.
El setè va a Europa
i ara mateix aniria
a la conferència.
Et vaig sentir ahir a la tarda
amb l'Eduard Solà
parlant d'aquesta qüestió.
Sí, sí,
és un debat superinteressant.
De fet, el Clopés
volia que el Madrid
palmes igualment.
Sí, home, clar.
No,
el Clopés,
no,
el Solà i tothom.
I tothom,
sí, sí, sí.
El Girona també.
Algun gironí
deu haver-hi
que devia...
No gaire,
jo crec que som
molt conscients
de la realitat.
Avui en parlarem...
O sigui,
els fa por,
això de cada Europa
tan ràpid.
I tenir la plantilla
doblada, reforçada
per assumir totes les competicions.
No és fàcil,
el debat.
Serà interessant
veure què fa Michel
en aquestes últimes cinc jornades.
Deixa'm dir-te
que comencem avui a les 4,
que explicarem
la final de Copa d'en Vol,
Barça, Loroño a les 4,
que parlarem,
òbviament,
de la setmana que ens espera.
Tornen les semifinals
de Champions
i també en un espai
per parlar del Barça
que diumenge que ve
pot ser campió,
perjudicant això sí
l'Espanyol.
Fantàstic.
T'escoltarem
aquesta tarda,
a les 14,
derbi.
Derbi, derbi.
Espanyol, Barça,
a les 9.
Per tant,
el diumenge que ve
encara no sabrem
si el Barça és campió de Lliga.
I tornem dissabte,
que vagi molt bé.
Salut i ràdio a tothom.