Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
Protecció Civil ha desactivat l'alerta inundat per la pluja intensa d'ahir a la tarda i aquesta matinada a Catalunya.
No ha provocat danys, més enllà d'algunes branques d'arbre que han caigut o d'algunes rieres inundades.
La subdirectora de Protecció Civil, Imma Soler, ha explicat, ho ha fet al suplement de Catalunya Ràdio,
que el 112 ha rebut més de 200 trucades, la majoria concentrades a la comarca del Baix Camp,
i que els bombers han fet més de 100 sortides.
Ahir vam tenir aproximadament unes 240 trucades al 112 d'incidents.
Els operatius van haver d'acudir a més d'un centenar d'intervencions,
però la majoria van ser sobretot per baixos anegats,
algun element no estructural, brances d'arbre, alguna cosa que hi havia per la via pública,
i també la neteja d'alguna fesana, etcètera, però no va haver-hi incidències destacables.
A banda de la pluja torrencial al Camp de Tarragona, aquest matí ha caigut un arbre sobre de la via
que ha interromput la circulació dels trens de la R3 de Rodalies entre el Figueró i Sant Martí de Centelles.
L'afectació ha durat una hora, segons ha informat Rodalies.
A quarts de vuit del matí s'ha informat del tall,
i a quarts de nou els tècnics de DIF han pogut retirar l'arbre i les branques que obstaculitjaven el pas.
Mentre estava interrompuda la circulació, Rodalies ha habilitat un servei alternatiu per carretera
i a hores d'ara es va recuperant el servei a poc a poc.
Pel que fa al trànsit, ara hi ha un quilòmetre de cua a l'AP7 entre Mollet i Parets,
sentit not per un accident, hi ha un carril tallat.
Més notícies, en Raül Flores.
Avui diumenge reprenen les converses per reobrir el pas de Rafal sud de la franja de Gaza
i permetre així l'entrada d'ajuda humanitària des d'Egipte.
En paral·lel, s'intensifica la pressió sobre Israel i Hamas
perquè acceptin el pla de pau avançat pels Estats Units.
El govern de Benjamin Netanyahu condiciona la fi de la guerra a Gaza
a la completa destrucció del grup islamista.
Els Mossos han desarticulat una organització criminal
que es dedicava al cultiu de marihuana en quatre naus industrials de la demarcació de Barcelona.
La banda estava formada per una quinzena de persones,
de les quals dotze ja n'estat detingudes.
Els Mossos van rebre informació d'una possible plantació de marihuana
en una nau industrial de Castellà del Vallès, el Vallès Occidental,
i a partir d'aquí van descobrir que al darrere d'aquesta nau
hi havia un grup criminal molt ben estructurat
que es dedicava al cultiu de marihuana a escala industrial
i que gestionava altres plantacions ubicades a Vilanova i la Geltrú,
al Garraf, Sant Climent del Llobregat i Cervelló, al Baix Llobregat.
La Xina aconsegueix fer aterrar amb èxit una sonda no tripulada
a la cara oculta de la Lluna
per recollir per primera vegada mostres de roca lunar.
La sonda Chang-6, que és com es coneix l'aparell,
va enlairar-se a principis de maig.
S'espera que entre avui i demà recolli les roques
i se'n lairi per tornar altre cop cap a la Terra.
Els científics creuen que la cara oculta del satèl·lit
pot aportar dades interessants sobre la Lluna
perquè està menys coberta de lava que la banda que sí que veiem.
I això permetria tenir més dades.
Un jutge dicta la primera sentència a Espanya
contra el líder d'una secta per haver manipulat els seus fidels.
Es tracta de Carlos Hernández Ortega,
conegut com l'ama Losel.
Es feia passar per l'ama budista
i adoctrinava les seves víctimes
per aconseguir que donessin grans quantitats de diners
per a suposades obres benèfiques.
Un equip de TV3 ha pogut parlar amb dos exadeptes
d'aquesta secta que n'ha explicat el seu testimoni.
Relacionar-te solamente con gente
que está dentro del mismo grupo.
Empiezan a leccionarte y te dicen que
la gente que está a tu alrededor
realmente no van a comprender lo que tú estás viviendo
porque tienen una vibración espiritual inferior,
porque tienen un nivel de comprensión inferior.
Tú dejas de ser tú poco a poco.
El judici ha acabat amb un acord
pel qual l'acusat admet el delicte
d'associació il·lícita coercitiva
i accepta una pena de 6 mesos de presó
i el pagament de 20.000 euros a les víctimes.
El reportatge amb la veu d'aquests testimonis
s'estrena avui al Telenotícies Migdia de TV3.
Esports, Albert Benet.
El Madrid campió un cop més de la Champions
i ja en són 15 i la sisena
en els últims 11 anys.
Novena final de la Champions
seguida que guanyen a Wembley,
Madrid 2, Borussia de Dortmund 0.
El Madrid ha aixecat 8 Champions més
que el segon equip que en té més, el Milan,
que en té 7. De fet, són tantes,
7, com té Florentino Pérez,
del president amb més Champions de la història.
El tècnic Carlo Ancelotti en suma 5,
l'entrenador amb més Champions
i hi ha 4 futbolistes que igualen
el rècord de Paco Gento
com a jugador amb més Copes d'Europa.
6 són Carvajal, Modric, Nacho
i un cross que hi va jugar
el seu últim partit amb el Madrid.
El Barça de bàsquet juga avui
contra el Madrid sense marge d'error
el tercer partit de les semifinals de l'ACB
al primer del Palau Laurana,
a 2.47 i sabent que mai equip,
mai cap equip ha remuntat un 2-0
en contra en unes semis ACB.
El Barça d'envol jugarà a les 6
la final de la Copa Masculina
contra el Torre la Vega,
a Jaén, a la segona divisió de futbol.
L'Espanyol tanca la Lliga regular
contra el Cartagena,
amb el play-off ja assegurat,
però en una jornada clau
per definir la posició final de l'equip,
que pot ser tercer, quart, cinquè o sisè.
El partit és a dos quarts de set.
També avui a les dues,
cursa llarga del Gran Premi d'Itàlia de MotoGP,
amb Jorge Martín des de la Pol,
compartint primera fila de la graella,
amb Peco Banyaia i un Maverick Vinyales
que té opcions reals de victòria,
i amb Marc Márquez des de la segona fila.
Fins aquí, les notícies.
El Suplement
Ràdio amb Esperit de Cap de Setmana
Amb Roger Escapa
11 i 6
Pugem a la màquina del temps,
Marina Laminos, bon dia de nou.
Bon dia, Roger.
Avui viatgem fins al...
Fins l'any 1981,
concretament fins al 23 de maig,
perquè ha fet 43 anys
de l'atracament més important
de la història de Catalunya.
És ni més ni menys
que l'assalt al Banc Central de Barcelona.
Los geos están ahora saltando,
señores y señores,
desde la terraza del Banco Garriga Nogués
al centro,
a la terraza del Banco Central,
pero a tiro limpio.
Han pasado ya 4 o 5
a tiro limpio,
5, 6, 7, 8...
Están perforando el interior
de la terraza del Banco Central,
justamente en frente de nosotros.
El 1981 encara no existia TV3.
Sí que tenim molts documents d'Arxiu,
com aquesta transmissió, per exemple,
de l'assalt que va fer
Fernando Rodríguez Madero
a Ràdio Nacional Espanyola,
però el primer que hem de fer
per entendre bé l'abast d'aquest assalt
és anar 3 mesos encara més enrere.
Perquè feia només 3 mesos
de l'intent de cop d'estat del 23F,
era un context polític i social
molt, molt, molt delicat.
passaven 20 minuts
de les 9 del matí i...
Entramos hasta dentro,
saco la pistola
y hago aquí.
¡Pum!
Los demás miembros del grupo
empiezan a disparar
siempre contra el techo
para no...
I comença aquella assalt.
Aquest és el relat
de l'assaltant número 1,
el Rubio,
en un reportatge
més al Sense Ficció,
anomenat cop al Banco Central,
que per cert,
a més,
es pot recuperar a 3CAT.
En tot cas,
un assalt que en un primer moment
doncs semblava
un altre dels molts
que hi havia en aquell moment
a Catalunya,
però no.
Per entendre-ho millor,
hem pujat a la màquina del temps
amb la Marc Padilla,
que és autora del llibre
Assalto al Banco Central,
i una de les persones
que ha pogut parlar
amb tots,
atracadors inclosos,
tots els protagonistes
d'aquesta història.
I era un moment
que a Barcelona,
a través de l'estat espanyol,
hi havia molts atracaments.
S'entrava en una crisi econòmica
molt bèstia,
les il·lusions,
diguéssim,
del canvi polític
es comença a desinflar una mica.
que un dia van comptabilitzar
que van arribar a haver-hi
23 atracaments sols
a la ciutat de Barcelona.
De fet,
la policia,
un dels policies,
explicava,
ostres,
ja hi som un altre cop
a l'atracament del dissabte.
Però el problema
arriba amb l'avís
d'un comunicat
dipositat en una cabina.
El problema,
la sorpresa
i el neguit absolut,
clar,
va sorgir
quan es va dir
des de dintre del banc
que hi havia
una nota
en una cabina telefònica
específica,
quan van veure
que aquella nota
demanava
la lliberació
de quatre militars
que estaven a presó
amb espera de judici
per la situació
del 23 CFE.
És d'aquest moment,
de fet,
és molt cinematogràfic,
és a dir,
hòstia,
teixant,
això no és un atracament,
o almenys no ho sembla,
això és una acció política.
Un comunicat
on, efectivament,
es demana deixar llibertat
quatre herois
del 23 de febrer
i el nostre valentinent
coronel Tejero
deia això literalment
aquell comunicat
i la disposició
a més també demanava
de dos avions,
un a l'aeroport de Barajas
i l'altre al del Prat
per tal de facilitar
la sortida
d'aquests cinc militars
i del comando
que deien allotjat
a dins del banc.
I aquí comença
un atracament de pel·lícula
que va paralitzar
la ciutat
durant 37 hores
amb gairebé 300 ostatges
i 11 encaputxats.
Els ostatges
ho explicaven així
aquest mateix documental
a més al sense ficció.
El fero,
ai,
m'espera,
sembla ametralladora,

perquè el més interessant
del cas també
són les incògnites
que encara 43 anys
després continuen obertes.
I sobretot
l'autoria
no anava a la cosa
per on s'havia pensat
inicialment.
En tot cas,
durant les primeres hores
intercanvis d'hostatges,
fins i tot un intent
d'escapada infructuós
dels assaltants
a través d'un túnel
pel soterrani
de l'edifici,
hostatges a les finestres
per evitar trets...
Tota pel·lícula, eh?
Mira, per exemple,
aquest document
Ràdio Barcelona
que va entrevistar
el cervell del cop,
el Rubi,
el número 1,
que comunica
que si no accepten
les seves peticions,
doncs no sortirà
ningú d'allà dins.
El resultat
és un assalt
amb foc creuat,
negociacions per entregar-se
i l'endemà,
el diumenge al matí,
un franc tirador
va poder abatre
un dels assaltants
que tenia un hostatge
retingut al terrat
de l'edifici.
Finalment,
entren els G.O.
I els buscatges
surten barrejats
entre els assaltants,
però ràpidament
en van poder detenir
a nou d'ells,
només un va fugir,
però aquí comencen
les incògnites.
En aquell moment
es descobreix
que els assaltants
no tenen cap vinculació
amb la Guàrdia Civil,
com apuntava
aquell primer comunicat
que hem explicat,
i José Rambrú,
membre del Gabinet de Crisi,
diu públicament
que són una banda
de lladres, macarres
i anarquistes.
Però, clar,
la pregunta és,
segur que era ben bé això?
Me propusieron
que había un maletín
y que había
un trabajo a hacer
en Barcelona,
en un banco.
En el maletín
había unos documentos
muy importantes
que ponían en riesgo
la estabilidad política
del país
y que era necesario
recuperarlo.
Mi pregunta fue,
si sabían
dónde está el maletín
y en la caja
que contiene
el maletín,
lo más lógico
es que vaya a ir
y lo hagáis con él.
Me dijeron
que era imposible,
que no se podía
obtener esa llave
y que, por lo tanto,
había que llevar
una operación
de atraco.
Aquest és
José Juan Martínez Gómez,
d'Alias El Rubio,
l'assaltant en cap
en declaracions
del Sense Ficció,
cop al Banc Central
de TV3
i ara el Trescat també.
I aquí apareix
la teoria d'un maletí,
un maletí que estaria
dins del banc
i on hi hauria
informació
que podria comprometre
seriosament
la seguretat
i l'estabilitat
del país.
Bàsicament,
uns papers extraviats
del 23-F
on hi hauria apuntats
tots els plans
del govern culpista
que hauria sortit
d'aquell cop d'estat
si no hagués fracassat.
Fins a dia d'avui,
el Rubio sosté
que a ell el van
contractar
els serveis d'intel·ligència
per extreure
aquell maletí
que estava,
diu,
a l'interior del banc.
I,
i,
i,
i què en sabem
d'aquestes teories
de la conspiració,
d'aquests misteris
que 43 anys després
encara no estan resolts?
Doncs el cert
és que hi ha
tres teories,
anem a pams
perquè li hem volgut
demanar a la Mar Padilla
què ha descobert
a partir de les seves
converses amb implicats,
amb assaltants,
hostatges,
fiscals,
jutges,
historiadors
i periodistes
que van viure
a l'atracament.
Si una cosa sabem
del cert
és que hi ha
una primera tesi,
la del simple atracament
a un banc,
que això podríem dir,
segons ella,
que és irrefutable.
El que sabem segur
és que va ser
un intent de atracament
a un banc.
A vegades
les coses més evidents
ens costa de veure
però això era així
en el sentit
que era una banda
especialista
amb atracaments
i el Josep Juan
en el primer moment
era especialista
a atracaments de banc.
A més,
la policia va trobar
un sac de diners
a l'hotel
del costat
de l'edifici
llavors del banc central.
I hi ha també
aquesta segona tesi
que va agafar
molta força
durant les primeres
hores de l'assalt
que és que darrere
del segrestador
s'amagués
un grup buscle
d'extrema dreta
que volia fer
per dir-ho d'alguna manera
un segon cop d'estat
tres mesos després
d'aquell 23F.
d'això no en tenim proves
però no podem descartar
que hi hagués
algun tipus de suport.
D'això no en tenim
cap prova
però a la vegada
aquell cap de setmana
va ser com
un tipus de cop
o un tipus de salt
a la democràcia
d'una altra manera.
Jo crec que hi ha
una part de veritat
vull dir
que fossin ells sols
qui decidissin
penséssim
i desenvolupéssim
una salda així
és difícil
de cleure
sobretot
per l'abartent
d'això
de la història.
És una història
diguéssim
contrària
el que algú pensa
quan algú vol fer
un atracament
que és fer-ho
de la forma
més discreta possible
més secreta possible.
I la gran pregunta
què hi ha del cert
en aquesta versió
que encara defensa
l'assaltant principal
el Rubio
doncs bé
per als historiadors
no hi ha absolutament res
que pugui demostrar
que aquells papers
estaven dins del banc central.
Que de la sala
al Congrés
sortissin
uns papers
específics
que implicaven
directament
unes persones
a la sala
del Congrés
això mai està
demostrat
i no s'ha vist.
De fet
parlàvem de la capacitat
del José Juan
d'explicar històries
d'explicar contes
de la seva capacitat
d'imaginació
treure com pilotes
fora
de la història
que estàs fent tu
que és atracar un banc
i llavors tu expliques
aquesta història
extraordinària
a mi el que m'han demanat
és fer el robotari
d'uns papers
de moltíssima importància.
Molts dubtes
poques respostes
d'aquella sala
al Banc Central
de Barcelona
una sala de pel·lícula
que hem recordat avui
a La Màquina del Temps
amb la Marina Laminos
i la Mar Padilla
l'autora del llibre
Assalto
al Banco Central.
Marina, moltes gràcies.
A vosaltres.
Tornem al 2024
quan és un quart de 12
del migdia
i rebem una altra Marina
la Marina Porres.
Fins ara.
El suplement
amb Roger Escapa
Aquest estiu
viatja a la teva pròxima
illa preferida
Sardenya
i amb un 15%
de descompte
i viatjant amb vaixell
i portant el teu cotxe
molt millor, esclar
viatja amb Grimaldi
Les pupiles es dilaten
la freqüència cardíaca
augmenta
i sents un impuls
irrefrenable
Revoluciona't
abans d'accelerar
amb els nous
A3 Sportback
All Street
i Sedan
Condueix-los
des de 250 euros
al mes
amb visirenting
en 36 quotes
assegurança
i manteniment
inclosos
entrada 9.545 euros
Oferta Volkswagen Rending
fins al 30 de juny
Consulta les condicions
Audi Boners
Xerxa de concessionaris
oficials Audi
El 9 de juny
és dia d'eleccions
al Parlament Europeu
Per votar
identifica't amb el DNI
permís de conduir
passaport
o targeta de residència
Introdueix la papereta
al sobre de votació
i lliure el tancat
a la presidència
de la mesa
perquè ho comprovi
Diposita l'alurna
Pots votar
de les 9 del matí
a les 8 del vespre
Ministeri de l'Interior
Govern d'Espanya
interior.gob.es
El clima
la guerra
l'extrema dreta
tot el que passa a Europa
ens afecta
El debat de les europees
amb Xavi Coral
dimarts a les 10 de la nit
en directe
a la plataforma 3CAT
a TV3
i a Catalunya Ràdio
A la una del migdia
a Catalunya Ràdio
No cridis així
per favor
sempre igual
Ai nois
fa falta
aquesta música
de tensió extrema
cada cop que traiem
una notícia
Home sí
és imprescindible
és marca de la casa
Que no surti d'aquí
El món dels famosos
a Catalunya Ràdio
Noto que aquest món
del cor
cada cop interessa més
a Catalunya
amb Roger Carandell
Juliana Canet
i Marta Montaner
I tots els oients
que ens escolten
i ens envien-se preixos
que en són uns quants
Després d'una tensa
nit electoral
Macrooperació policial
contra empreses
Els eurodiputats
que van visitar el Delta
Continua aquest escorcoll
Les notícies
que van arribant
I n'estem pendents
aquí a Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
Servides el moment
Al Catalunya Migdia
t'expliquem
tot el que està passant
Catalunya Migdia
amb Òscar Fernández
Cada dia a les dues
I a partir de les 3
l'espai de reflexió
a la tertúlia
Catalunya Migdia
L'informatiu central del dia
de Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
amb Òscar Fernández
Apunt semàfors
Comença la cursa de MotoGP
Quan hi ha Mundial de Motociclisme
connectem amb
Univers MotoGP
Sempre amb doble transmissió
a l'API
al web de Catalunya Ràdio
i també al 3CAT
Els dissabtes
la cursa Sprint
i els diumenges
la cursa de Gran Premi
Els caps de setmana
Mundial de Motociclisme
Univers MotoGP
amb Damià Aguilar
Aquest cap de setmana
el Gran Premi d'Itàlia
Univers MotoGP
37 anys seguint el Mundial
10 temporades
transmetent les curses
en directe
perquè el Mundial
és nostre
a l'API
al web de Catalunya Ràdio
i també a 3CAT
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Amb Roger es capa
Passen 4 minuts
d'un quart de dotze
Marina Porras
Bon dia i bona hora
Bon dia Roger
Com estàs Marina?
Molt bé
Molt bé
I tu?
Arribat Sansi Estalvis
avui aquí?
Sí
A cursa d'obstacles o no?
No, avui tot bé
tot plàcid
un matí primaveral
molt plàcid
Què vas fer a casa vostra
avui ahir a les 9 del vespre?
Què va passar?
Hi havia futbol de fons
fins que es va marcar
un primer...
Va haver-hi crits?
Es va marcar un primer gol
i després vam dir
cap a veure el Soprano
perquè estic fent un...
Encara, eh?
Encara dura la sèrie?
No, però estem...
L'esteu revisitant?
L'estem revisitant
Revisitar és una cosa
que s'ha de fer...
Quantes vegades?
Per segona vegada o...?
Jo, la meva és la meva segona
jo crec que a casa meva
per això
potser s'ha vist una mica més
però si ho vam fer...
que és lenta, eh?
No acaba d'arrencar
que no, que no, que no, que no
però sí, sí, es va aguantar
bueno, jo el futbol ja saps
que el miro de fons
Amb la Marina Porres
cada diumenge
agafem una excusa
i posem llibres, sèries,
pel·lícules, cançons
quina és l'excusa
d'aquesta setmana, Marina?
Doncs aquesta setmana
una excusa que lliga una mica
amb el que deia l'altra Marina
fa un moment
perquè avui vull parlar
d'una mena de gent
que és molt ambigua
de vegades molt perillosa
una gent que enganya
que estafa
i que fa coses una mica fosques
Aquesta setmana parlem de farsants
que és un concepte molt ampli
Ho agafarem
no per la cara menys alegre
del personatge
hi ha farsants també
que són divertits simplement
o que almenys fan una mica de gràcia
o una mica de pena
perquè també hi ha farsants lamentables
però avui parlarem
dels que són farsants una mica dolents
ara veurem per què
Què t'hi ha fet pensar en els farsants?
Doncs m'hi ha fet pensar
una novel·la icònica del segle XX
que es titula
El talent de Ripley
i que Nabón ha publicat
en una traducció
de Ricard Biel
És molt coneguda
per tothom
aquesta novel·la
El talent de Ripley
sobretot gràcies
al cinema
després en parlarem
però és probablement
la novel·la més famosa
de l'escriptora americana
Patricia Highsmith
publicada el 1955
i que va triomfar tant
amb Ripley
que li va dedicar
no dues
sinó cinc novel·les
llavors
de què va el talent
de Mr. Ripley
per si algú no la coneix
doncs aquesta és la història
d'un farsant
que és Tom Ripley
per això en parlem avui
que bàsicament
es dedica
a estafar gent
gràcies a la seva habilitat
per enganyar
i per fer petits trucs
amb els diners
dels altres
llavors
Ripley
quan el coneixem
d'entrada
ell va amb el
vivint a Nova York
fins que un dia
un senyor molt ric
que es diu
Herbert Greenleaf
el confon amb algú altre
i li diu
escolta
t'he de proposar una cosa
per què no te'n vas a Itàlia
que allà viu el meu fill
fent veure que és artista
i el fas tornar a casa
perquè aquest home
està cansat
de pagar-li
la vida d'artista absurd
que en realitat
no és artista
en el seu fill
i d'enviar diners
que no tornen
i el vol tenir a casa
llavors clar
Ripley diu
a bodes em convides
me'n vaig amb tot pagat
a Itàlia
i fingeix
que és
un antic amic
de Dickie Greenleaf
d'aquest noi
resulta que aquest noi
el que fa és viure tranquil·lament
en un lloc que es diu
Atrani
amb la seva nòvia
Marge Sherwood
però Ripley
es fa amic de tots dos
i el que fa
és que s'obsessiona
amb aquest noi ric
comença a imitar-lo
i amb la intenció
d'acabar-li suplantant
la identitat
al principi
el truc funciona
però amb el temps
tot comença a tontollar
és a dir
es fan amics
però la cosa
no acaba d'anar bé
i quan Ripley veu
que perilla
el seu lloc
mata en aquest amic
i no és un espòiler
perquè jo crec que
ho sap tothom
i aquí comença
doncs una nova trama
al llibre
on s'ha de desplegar
aquest talent
de Mr Ripley
per això el títol
perquè ell ha de fer veure
que l'amic no s'ha mort
als ulls de la nòvia
i als ulls de tothom
i per un seguit de sospites
ha de començar a fugir
de la policia
per tant es torna
un fugitiu
quina és la gràcia
de tot això?
és que clar
empatitzes molt
amb el personatge
i vols que se'n surti
i la gràcia del llibre
és com de prop
estàs
i et sents
d'aquest assassí
que a més
va fent coses
per complicar-ho tot
cada vegada més
és un assassí
bàsicament
que ens sedueix
i que ens atrapa
i que ens cau molt millor
que la gent
a qui assassina
llavors això
és una mica un problema
avui amb la Marina Porras
parlem de farsants
ho fem a través de llibres
com per exemple
aquest que ens proposa
que evidentment
també té la seva versió
cinematogràfica
la vaig veure fa molt temps
però ara recordo perfectament
aquesta banda sonora
clar
i amb ells
el recordes
estan guapíssims
a més
no es pot estar més guapo
i tots
aquesta és una pel·lícula icònica
és 1999
jo diria que han ballit molt bé
no com altres coses
de les que parlem aquí
és d'Antoni Minghella
que va reunir
Matt Damon
Jude Law
Gwyneth Paltrow
per fer el triangle
d'aquesta pel·li
jo crec que tots tres
en el seu millor moment
o sigui
realment brillen molt
a la pel·lícula
cosa que no passa exactament
al llibre
és una de les gràcies
i dels defectes alhora
tots són joveníssims
tots són guapíssims
l'ambient que es viu a Itàlia
és com molt explosiu
molt optimista
i cada fotograma
de la pel·li
és per emmarcar
i va encara contribuir
a mitificar molt més
la figura de Ripley
com a estafador
sexy
irresistible
perquè clar
està interpretat
per Matt Damon
i són molt bones
les escenes
on se'l veu amb ell
practicant
per ser com el seu amic
per ser Jude Law
per moure's com ell
i parlar com ell
per tant
és tota una cosa
una mica embolicada
i també hi ha una cançó
que es va fer encara més famosa
a partir d'aquesta pel·lícula

fa ok Napoleta
tu va fa l'America
tu va fa l'America

com et de benegar
bet you I love you
ok
together
tu va fa l'America
A veure Marina
posa'ns una mica de context
posa'ns una mica de context
però
això és
si busqueu a YouTube
tu va fa l'America
de Talented Més Terrible
i us sortirà
això que sona
que és l'escena de la pel·lícula
on estan cantant aquesta cançó
de Renato Carozone
i clar
és impecable
com està interpretada aquesta escena
el contrast que es veu
entre la cara espantada
de Matt Damon
i la de Jude Law
i a més
és una cançó perfecta
clar
no ho havia pensat fins ara
per parlar de farsants
perquè tu va fa l'America
no
és a dir
et vols fer l'America
però en realitat
vas néixer a Itàlia
d'això va la cançó
és a dir
tothom sap més o menys la lleta
i tothom es coneix la cançó
però això va d'algú
que es vol fer passar per America
quan és italià
i que per intentar colar
com si fos algú altre
fa totes les coses
que suposa que fan els americans
com ballar rock and roll
jugar a beisbol
i vestir-se com ho fan ells
però clar
no li acaba de sortir
perquè és napolità
per tant és una cançó
que en realitat està replicant
el que passa a la pel·lícula
i encara una altra pantalla
abans de tornar als llibres
tota la secció d'avui
és per poder recomanar
aquesta sèrie
és Ripley
a Netflix
és la culpable
d'haver-me fet tornar a interessar
pel personatge de Tom Ripley
del llibre
l'escalistal
Netflix ha decidit
fer una relectura del llibre
ho ha fet amb una sèrie
extraordinària
de 8 capítols
d'una hora
quasi
que recreen el llibre
minuciosament
l'ha fet
Steven Zylian
que és guionista
de Gangs of New York
de l'irlandès
d'aquesta
de l'escorcese
de la llista de Schindler
i d'altres boníssimes pel·lícules
aquí
ell ha agafat aquest clàssic
del suspense
de Highsmith
i l'ha passat a la pantalla
amb un resultat
insisteixo
finíssim
la sèrie és
en Blanquiner
fa molt poc per Netflix
aquesta sèrie
però és una sèrie de Netflix
és en blanc i negre
per subratllar
les llums i ombres
del personatge
i perquè fa un joc
amb l'art de Caravaggio
que està molt present
en el llibre
que és un artista
que també tenia
molt de farsant
i de violent
la sèrie és bona per tot
perquè té un guió impecable
perquè té una fotografia impecable
i uns escenaris fantàstics
que ens descobreixen
a Trani
al sud d'Itàlia
Roma
o Venècia
per exemple
al final
des d'un lloc
que paga molt la pena
han encertat també
amb el càsting
perquè és Andrew Scott
que és el dolent de Sherlock
el Hot Priest de Fleabag
tantes altres coses
que ha fet
ell és Ripley
un Ripley més gran
que la pel·li icònica
del 99
que ho fa perfecte
amb aquesta cara ambigua
que té
que et creus que sigui
alhora un simple marginat
i un assassí
i un seductor
i també està molt bé
el Johnny Flynn
fent de Greenleaf
i la Dakota Fanning
germaníssima
fent de March
llavors és com
l'altra cara de Ripley
o sigui
si la pel·li era
com una cosa optimista
lluminosa i enèrgica
aquí tot es torna
com molt fosc
molt intens
però hòstia
boníssima
recomanadíssima
a dos quarts de dotze
el suplement
amb la Marina Porres
els farsans
tornem als llibres
va
doncs tornem als llibres
i ho fem amb periodisme
perquè vull recomanar-vos
l'últim llibre publicat
en català
de Patrick Radenkeith
traduït com sempre
per edicions del Periscopi
aquest periodista es va fer
molt famós aquí
amb un llibre que es diu
No diguis res
que és un llibre de no ficció
sobre el conflicte
d'Irlanda del Nord
Radenkeith
és un periodista americà
que ell treballa
a la New Yorker
ha estat multipremiat
als Estats Units
per les seves investigacions
que sovint es transformen
en llibres
llavors jo us vull
recomanar avui un llibre
que es diu
Canalles
i que té un subtítol
molt clar
històries verídiques
sobre estafadors
assassins
rebels i malfactors
i això és exactament
el que hi trobarem
el llibre és un recull
de dotze articles
però llargs
que Radenkeith
ha anat publicant
i que recullen
unes quantes històries
que tenen una cosa en comú
que és que es fixen
en l'obra i en la vida
de gent que fa coses
al marge de la legalitat
i es pregunta
el llibre
com es distingeix
dins d'aquesta fina línia
entre legal i il·legal
entre el bé i el mal
per tant
hi surten històries
totes reals
insisteixo
si això és periodisme
de narcotraficants
de traficants d'armes
de gángsters
és a dir
gent
que no hi ha dubte
sobre quina banda
de la línia cau
però també hi ha polítics
hi ha banquers
hi ha metges
o fins i tot cuiners
que es mouen
en terrenys més ambigus
llavors és interessant
també com l'auto explicava
totes les traves
que s'ha trobat
a l'hora d'escriure
aquest llibre
perquè no sempre
li posen fàcil
en aquestes investigacions
per tant
tipus
com Sabiano
però menys intensament
és un senyor
que està en el punt de mira
d'alguns estafadors
no gaire simpàtics
una altra cançó
Oh yes
I'm the great pretender
Pretending I'm doing well
My need is such
I pretend too much
I'm lonely
But no one can tell
Oh yes
I'm the great pretender
A drifted world
Of my own
I play the game
But to my real shame
You've left me
To drink him all alone
Ah, the great pretender
És a dir, el gran farsant
podríem dir
Això és Freddie Mercury
versionant aquesta cançó
de The Platters
que va sortir
el mateix any
que la novel·la
del talent de Mr. Ripley
1955
Bàsicament la cançó diu
Soc el gran farsant
perquè faig veure
que estic bé
estic sol
però ningú diria
de tan bé
que fingeixo
semblo el que no soc
etc, etc
és a dir, the great pretender
en realitat és una cançó
sobre la solitud
dels farsants
que és una cosa
que no és cap broma
és a dir, quan fingeixes
estàs i et sents
sempre més sol
perquè no pots compartir
res de veritat
amb ningú
i això és el que explica
aquesta cançó
que, com diu la lletra
porta el qui canta
el seu cor
com una corona
fent veure
que encara hi ets
però clar, ja no hi ha ningú
Still around
ja no hi ha ningú

Seem to me
what I'm not used to
I'm wearing my heart
like a crown
pretend
that you're
pretend
that you're
still around
amb la Marina Porras
parlant de farsants
tornem a la pantalla
Ja que avui hem parlat
de Ripley
i de la seva autora
Patricia Highsmith
doncs aprofito
per recomanar
un gènere
que ja sabeu
que a mi no em pot agradar més
que són els documentals
sobre escriptors
a Filmin
n'hi ha un sobre
l'autora de Ripley
sobre Highsmith
perquè és una senyora
amb una vida
i una obra
molt interessant
es diu
estimant
Patricia Highsmith
el documental
està basat en testimonis
de la vida de l'autora
gent que la va conèixer
i la va tractar
però també
a partir dels seus diaris
i de les seves cartes
que tenia molt ben desades
i que s'han publicat
fa relativament poc
Highsmith
va trucar
temes
claus
a la seva obra
del seu temps
com ara
l'homosexualitat
perquè ella ho era
i està molt ben explicat
com va lligar això
amb la seva obra
també sobretot
a partir de la novel·la
Carol
que també es va adaptar
al cinema
i un altre dia
ja en parlarem
que està molt bé
i també s'explica
els orígens
i els traumes
que va tenir
amb la família
i també
amb la seva fama
i l'experiència
amb el món literari
i també el cinema
perquè
ella es va fer molt famosa
quan Hitchcock
va voler adaptar
la seva novel·la
Estranys en un tren
llavors
com va viure
tot això
i una mica
qui era
no i com era
Patricia Highsmith
és una vida
molt intensa
molt de pel·lícula
per tant
molt recomanable
aquest documental
I un llibre per acabar
Marina
Doncs si parlem
de farsants
i de literatura
no podia no recomanar
la meva novel·la preferida
sobre el tema
que és
El gran Gatsby
que no em cansaré mai
de recomanar
i que teniu
amb una traducció fantàstica
de Ferran Ràfols
a la Breu Edicions
és evident
perquè la porto avui
perquè Gatsby
és la història
d'un home riquíssim
que es munta
una vida de luxe
la qual
exposa
a partir de festes
a la seva mansió
i té una vida
molt glamurosa
però en realitat
ningú sap
com s'ha fet Rick
és a dir
ningú acaba de saber
quina és del cert
la seva identitat
i en realitat
sempre hi ha la sospita
al llarg de tot el llibre
que aquest home
s'ho pot estar inventant tot
de la mateixa manera
que s'ha inventat
el seu caparró
l'amor de la seva vida
la Daisy
que és una senyora
per la qual
ho fa tot
i que el deixa
terriblement tirat
i sol
però per tant
Gatsby
és una novel·la
sobre les il·lusions
i per tant
és una novel·la
sobre les farses
no només
que fem cap als altres
sinó
les que ens muntem
per nosaltres mateixos
Pretend you're happy
when you're blue
It isn't very hard to do
And you'll find happiness
without an end
Whenever you pretend
Remember anyone can dream
Anyone can dream
And nothing's bad as it may seem
The little things you haven't got
Could be a lot
If you pretend
You'll find a love
You'll find a love you can share
One you'll find a love you can share
One you'll find a love you can share
And you'll find a love you can share
And you'll find a love you can share
Amb una cançó que es diu
Pretend
És a dir
Fer veure
I com que hem estat
tota l'estona
parlant de
lo malament
que està
ser un farsant
sobretot quan
comença assassinats
i aquestes coses
lògicament
però qui volia
posar l'altra cara
que és que Nat King Cole
fa aquesta cançó
que parla
de les virtuts
de ser un farsant
o més aviat
sobre les virtuts
de fer veure
per això es diu
Pretend
i ell explica
que
hi ha moltes coses bones
en el fer veure
perquè així
et pots muntar
tu
la teva pel·lícula
Mira
la Marta Ferrer
que ha anat
al Primavera Sauna
aquests dies
ens ho explicarà
avui al tram final
del suplement
em diu
que l'Alana del Rey
va acabar el concert
al Primavera Sauna
amb la cançó
que va fer
per la banda sonora
de la Gran Gatsby
Ah
Young and Beautiful
una cosa
extraordinària
un concert
que devia estar molt bé
i que et vas perdre
i que em vaig perdre
lamentable
és el que té
tenir fills de mesos
totalment
salut Marina
moltes gràcies
fins ara
ara tornem
amb dos gamarussos
Roger Mas ja ha dit
que ara ben el demà
ho deixo
El suplement
amb Roger Escapa
Tria Formidable Solar
i emporta't ara
3 anys de consum
de llum gratis
s'instal·les
les teves plaques solars
i ho combines
amb la tarifa solar
Simpli Zero
perquè tot Endesa
és formidable
consulta condicions
i contracta
en indesa.com
en el 800
76
0909
o en els punts
de venda
Endesa
La història
més personal
de Carles Porta
Tor
foc encès
a la venda
a la botiga
3CAT
i els punts habituals
El suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
A brujer escapa
no
a la nit
amb Roger Escapa
A brujer escapa
A brujer escapa
a la nit
A brujer escapa
i els punts habituals
i els punts habituals
i els punts habituals
de cap de setmana
A brujer escapa
Roger Mas
Bon dia
Bon dia
David Caravent
Què tal?
Com estàs?
Molt bé
Això és el demà
Ho deixo
Cada diumenge
amb el Roger Mas
i el David Caravent
posem bandes
on hora
a conceptes
de la vida
sota una taverna
on hi ha converses
on el presentador
desapareix
Desapareix
Desapareix
Es fa fer un edís
Molt bé
Avui
de què va la cosa?
Què heu preparat?
Què hem preparat?
Doncs
Roda el morn
i torna el born
Has dit
Roda el morn
i torna el pont
El morn
El morn
El morn
O sigui
Viatjar i tornar a casa
Viatjar i tornar a casa
Sí
De tant en tant
ens convé
fer un passeig
per tornar
a trobar-li gust
a estar aquí
Ho heu fet mai a la vida?
O sigui
de prendre-vos un parèntesi
llarg i...
Tu també ho has fet
Tu també ho has fet Roger
Sí
però no gaire llarg
Sí
Sí
Com vas anar?
Bé
Aviam
Qualsevol viatge
Només un cap de setmana
i es fa això
No
Jo no entenc això
pel concepte
Clar que sí
Per mi és anar a veure món
O sigui
fer un parèntesi llarg
i després tornar a casa
i recollir els fruits
amb un cap de setmana
no...
Una tarda de feinada
És una feinada bestial
Estàs allà tancat
encaparrat
no sé
S'has escampar la boira
i tornes
I això ja es torna al born
Per mi sí
Per mi sí
És dedicar l'atenció
a una altra cosa
absolutament banal
i d'això
per després
tornar amb un cap
refrescat
cap als temes
crucials
Roba el món
i torna al born
tot vostre
El suplement
amb Roger Mas
i David Caravell
Doncs mira
jo he pensat
en ciutats
ciutats
que m'hagin meravellat
del món
i n'hi ha una
que és ben a prop
i això que jo
sempre vaig a Itàlia
No és la meva Itàlia
aquesta
perquè és una altra Itàlia
però
Quina és la teva?
Aviam
Quina és la teva?
La meva és la de la mantega
O sigui
Hi ha una frontera
a Itàlia
La major part d'Itàlia
és la Itàlia de l'oli
La més pedesca
Els que cuinen amb mantega
diguéssim
Boira i fred
i tal
I no
aquesta és una Itàlia
molt més amable
però imperial
Això em sembla
que és l'estadi de la Roma
Està gravat
a l'estadi de la Roma
Política
Roma, Roma, Roma
Corre l'està città
Unico grande amore
de tanta i tanta gente
que fa es suspirar
Roma, Roma, Roma
Bueno, és una cançó que és curiós
perquè és l'hymne de la Roma
i és una cançó de Roma, de Roma, de Roma
però és una cançó que a qualsevol milanès
se li posa la pell d'oca
que diuen ells
la pell de gallina
és una cosa
és una cançó més important
que Roma
fins i tot
i de fet la revista France Football
diu que amb una classificació
la va definir com
el segon himne
de futbol
més bonic
de tots els temps
després del
Young Neville Walken
Oh, que bo
que bo
Sí, sí, sí
Em parla sempre que diu això
de Roma, Roma, Roma
Único amore
l'únic amor que tenim
i tal
i jo precisament et porto
per rodar el món
i tornar al born
et porto
al revés
un himne
a la promiscuitat
o
bueno
a la tercera
nord-americana
les noies de la costa
est
són guais
em mola molt
l'estil
de la roba que porten
i les noies del sud
per la manera que parlen
em deixen estabornit
les filles
de grangers
del Midwest
et fan sentir molt bé
i les noies del nord
amb la manera
que tenen de fer petons
mantenen els seus companys
calents per la nit
m'agradaria
que totes les noies
fossin
fossin californianes
els big boys
els heu reconegut tots
això és California Girls
les noies californianes
doncs eren uns bons
jans
donen la impressió
Rossos
surfers
després va descobrir
que tenien un costat fosc
que segurament
eren molt més interessants
que els primers discos
que van fer
però aquí
doncs clar
és una cançó
com les dels primers anys
de la seva carrera
en què
l'esperit
galifardel
i és molt evident
feien cançons
de noies
i feien cançons
de cotxes
i feien cançons
de taules
de surf
i aquí tenim
aquesta cosa
aquesta mateixa cançó
ja és una manera
roda el món
i torna el born
perquè està
parlant
de les noies
de diferents procedències
i al final
diu no no
com les de casa
no hi ha ningú
que és una manera
jo diria
de fer el pilota
una mica
una mica
de baix
s'estafa
doncs bueno
jo a mirada
seguint
amb això
que m'hagin emocionat
a la vida
una d'elles
que és una ciutat
que tothom
considera lletgíssima
i Caetano Veloso
també la va trobar
molt lletja
quan hi va arribar
és
São Paulo
Sant Pa
la cançó es diu
Sant Pa
que és com es deu dir
São Paulo
un pan barna
exacte
alguna cosa
acontece
en el meu coração
algun passa
en el cor
que só
quan cruza
Ipiranga
i Avenida
São Paulo
que només
quan creu
Ipiranga
i l'Avinguda
de Sant João
é que
quando
eu cheguei
por aquí
eu nada
entendi
i com a Ipiranga
no vaig entendre
res
el primer cop
que vaig venir
da dura poesia
concreta
de tuas esquinas
da deselegància
discreta
de tuas
menines
no cal traduir
s'entén
perfectament
eh
ainda
no
havia
para
mi
d'alí
a tua
més
completa
tradució
i és que
ell
encara no havia
descobert
l'Italia
ell venia de Bahia
venia del sol
de la Califòrnia
del Brasil
de l'arquetipus
aquest del Brasil
calent
i tropical
i
i
São Paulo
és allò gris
i dur
i de formigó
i en canvi
és la pàtria
de Rita Lee
la raïnya
del rock
la psicodèlia
el tropicalisme
un dels artistes
més importants
que donen mai
al Brasil
els mutantes
és una ciutat
que
si bé també
és el centre
financer
de Brasil
i dels negocis
del diner
i del poder
que també
ho critica això
en la cançó
però també
és una ciutat
que culturalment
és potentíssima
té una oferta cultural
brutal
i
i és molt bonic
com a diner
això
perquè diu
diu que quan
quan et vaig veure
la primera vegada
quan et vaig veure
cara a cara
no vaig veure
la meva cara
i vaig dir
que era
el mal gust
però
és que
Narcís
troba lleig
el que no és
un mirall
si fos
i fos
un difícil
comès
o
afasto
que
no
conneço
i
quem
vem
de
otro
son
feliz
de
ciudad
aprende
depressa
a
chamarte
home
doncs em fa gràcia
que hagis fet
aquest viatge
vull que hem fet
aquest viatge
de Califòrnia
o de la part
tropical
o calenta
del Brasil
a la part freda
perquè
jo ara porto
precisament
el que seria
l'envers
o el revers
de la moneda
l'altra cara
de la moneda
d'aquesta
d'aquesta mena
de nacionalisme
faldiller
dels Beach Boys
amb la veu
de l'Edith Piaf
C'est en vous
Essemburg
a Santiago
a Whitechapel
a Borneo
Essemburg
a Santiago
a Rotterdam
o a Frisco
Hola nano
que vens amb mi
És Emburg
el cel plujós
que ell em va posar
les mans a sobre
i em va fer cridar
de joia
agafant-me fort
contra seu
em va dir
t'estimo
sense fi
És una cançó
com
tradicionalment
feia l'Edith Piaf
en la que
el jo que canta
la primera persona
l'encarna
una prostituta
i llavors
doncs
que no
no acaba de situar
enlloc
on es troba
no?
Diu
és Emburg
a Santiago
a Whitechapel
és el barri
del
del Jack de Ripper
no?
del Jack les Budellador
a Borneo
a Emburg
a Santiago
a Rotterdam
a Frisco
a Frisco
a San Francisco
és a dir
grans ports
plujosos
i de diferents llocs
del món
on evidentment
doncs
circulaven
prostitutes
que
que satisfeien
les ànsies
sexuals
dels mariners
i llavors
és a Emburg
on ella troba
finalment
doncs
un
així es titula
la cançó
no és
Emburg
on coincideix
amb algú
que li diu
és a Emburg
el cel pujós
que ell em va
posar les mans
a sobre
i em va
fer cridar
de joia
agafant-me fort
contra seu
em va dir
t'estimo
sense fi
ell li diu
a ella
abandona
tots els teus
mariners
és a dir
no te'n baixis
amb ningú més
i ella li diu
deixa't-ho al mar
i llavors vindré
és a dir
que aquesta promiscuitat
de la que parlàvem
abans
dels
dels
beach boys
que és
de cherry picking
és a dir
de poder triar
de fer zapping
entre vides
d'altra gent
en aquest cas
es veu com una cosa
tràgica
és a dir
el destí
de l'Edith Piaf
era precisament
doncs
buscar diferents
diferents solucions
i quan en troba una
veure que
que no
que no li es feia
aquesta és
aquesta és una altra cançó
de l'Edith Piaf
l'homme de Berlín
i ve a ser exactament
el mateix
ens diu que
ell l'home de Berlín
el vaig prendre per l'amor
era un passar volant
una eternitat
feta d'alguns instants
que és un vers
meravellós
una eternitat
feta d'alguns instants
ell l'home de Berlín
també buscava l'oblit
va marxar massa lluny
perquè per fer servir
la seva vida
no només hi ha Berlín
en cada cara
només hi veig la seva
i en cada nit
és amb ell que dormo
ell l'home de Berlín
és a dir
ell buscava
l'home de Berlín
en tots els altres homes
que es va trobar
dona la impressió
que és la mateixa cançó
és el mateix personatge
un el situa a Hamburg
i un altre a Berlín
fins aquí arribava
la confusió
de l'edit piano
Lui, l'home de Berlín
Ne me parlez pas
de hasard
de ce qu'est
ni de fatalité
de prochains retours
ni d'espoir
de destin
ni d'éternité
Ne me parlez pas
de Berlin
puisque Berlin
n'est rien
pour moi
Ne me parlez pas
de Berlin
Même si Berlín
c'est tout pour moi
Diu, no em parleu
de Berlín
perquè no és res
per mi Berlín
i després diu
no em parleu de Berlín
perquè Berlín
ho és tot per mi
és a dir
és buscar
vol tornar
vol tornar
al Born
diguéssim
ha rodat el món
i vol tornar al Born
però se li escapa
és escàpol
diguéssim
a Berlín
doncs tu ja tinc
una a Barcelona
ben lluny
l'altre cantó
de l'Atlantic
he trobat
una a Barcelona
on parlen
un francès
més intel·ligible
per mi
els francès
no l'entenen
absolut
però
els francès
els costa
molt entendre
un cavaquès
però jo trobo
que té
un accent rústic
de solsona
que per mi
és més senzill
jo tornaria
a Montréal
jo
en un gran
boing blau
de mar
necessito
tornar a veure
l'hivern
i les aurores
boreals
j'ai besoin
de cette lumière
descend du droit
du labrador
et qui fait neiger
sur l'hiver

de se poser
desons
tant això
que ens demanava
l'escap al principi
ens demanava
això
si m'hi hem fet mai
jo només hi he estat
un mes
sencer
a Montréal
he estat
en un parell d'ocasions
però és un d'aquells llocs
on m'agradaria
on m'hi passaria dos anys
em faria dos anys
i veure el pas
de les estacions
i veure un hivern
viure un hivern dur
a Montréal
que no l'he viscut mai
que la gent viuen amagats
a la ciutat subterrània
i gaudir
de tot
tal festival
que hi ha
a la plaça
les arts
on fa certa cultural
realment és brutal
i jo no soc
particularment amant de la dansa
però hi ha unes companyies de dansa
bastions
és que és una
absoluta
a mi sóc
la La Human Steps
em sembla que eren d'allà
exacte
la La Human Steps
una mare
brutal
em fa gràcia
que situïs allà
la teva Barcelona
perquè un canadenc
que venia a visitar
molt sovint
que l'ha vingut a visitar
moltíssimes vegades
Barcelona
té una cançó
que porta per títol
Barcelona
i que sona així
es diu
Rufus Wainwright
The Summer Sunset
A Vicious Circus
When Shadows
Held
The World
In Place
But Today
I Felt
A Chill
In My
Apartment
Scroolest
Place
Fugi
Regal
Fantasi
Más
Això que acabem de sentir
Fugi
Regal Fantasma
és quan és allò
Vés Fantasma Real
és el que es canta
el Macbeth
de Verdi
i
Fuig
Fantasma Real
és el que li diu
el Rufus Wainwright
el seu reflex
al mirall
per què?
Doncs perquè està a Barcelona
en una època
diguéssim
de molta promiscuitat sexual
i llavors té por
d'haver contragut
la Sida
i llavors
Barcelona
s'acaba convertint
en una metàfora
d'aquesta promiscuitat
d'una etapa
de la seva vida
que després
quan ha vingut ell
en concerts a Barcelona
rarament ha cantat
aquesta cançó
perquè alguna vegada
ho ha dit
ho ha confessat
que li porta
mals records
perquè és una
molt mala època
de la seva vida
perquè considero
que és una baixada
pels interns
S'escapa
la meva obligat
de dir que la cançó
ja es revendrà
a Montreal
és de Robert Charlebois
per si algú
Robert Charlebois
Roger Mas
i David Carabent
amb Rufus Wainwright
acabem
i amb com?
Robert Charlebois
no ho sé pronunciar jo
Charlebois
molt bé
gràcies Roger Mas
gràcies
David Carabent
fem una pausa
i de seguida tornem
El Suplement
amb Roger Escapa
i després de les notícies
de les 12
l'eclipsi
si vols que
surti el sol
fas el psicòleg?
sí
hòstia quina pregunta
jo contesto
de sobte sí
des de la Camarga
des de la Camarga
jo vaig passar
una època mala
una època molt dolenta
i vaig decidir
que la passaria
sense prendre pastilles
ni res
i vaig començar
a anar al psicòleg
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
9 de juny
eleccions europees
espais gratuïts
de propaganda electoral
menys CO2
més verd
menys ultradreta
més drets
menys fons voltor
més fons de recuperació
menys ostres de vidre
més igualtat
per una Europa
més social
més feminista
i més verda
a 9 de juny
vota més Europa
vota socialista
querem una política europea
que cuide nuestro camp
queremos una sanidad sostenible
queremos buenas comunicaciones
los partidos grandes
ya están en Europa
han hecho algo por ti
nosotros iremos
donde haga falta
para que la voz
de la España olvidada
se escuche
porque tú existes
soy Tomás Guitarte
y te pido el voto
para existir
la Unión Europea
ha destruido
nuestra industria
agricultura
ganadería y pesca
para hacernos
un país dependiente
las imposiciones de Bruselas
y la Agenda 2030
hacen imposible
reconstruir nuestra economía
España debe abandonar
la Unión Europea
para poder hacer
las políticas
que interesan
a los españoles
porque nuestra gente
está por encima
de la Unión Europea
vota Falange Española
de las Jons
arriba España
estamos aquí
para asegurar
un planeta mejor
para las generaciones
futuras
davant
l'extrema dreta
reivindiquem
l'Europa
de las Naciones Lliures
per una Europa
verda
per una Europa
de Naciones Lliures
vota
Europa Republicana
vota
Esquerra Republicana
van marxar a l'exili
fa quasi 7 anys
van dir
que ens detindrien
que ens jutjarien
i condemnarien
que mai entraríem
a l'Eurocambre
però hem persistit
i una i altra vegada
hem guanyat
i amb tu
Junts
seguirem persistint
per l'oficialitat
del català
per teixer aliances
per la independència
de Catalunya
i per avançar
en drets i llibertats
per seguir guanyant
a Europa
Junts Més
Lliures per Europa