Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Begant.
El líder del PSC, Salvador Illa, ha demanat als partits independentistes
que estiguin a l'altura i que facilitin un govern del PSOE sumar a l'Estat.
En una intervenció al Consell Nacional dels Socialistes Catalans,
Illa ha demanat capacitat d'acord i discreció
per aconseguir que les negociacions acabin amb un bon acord.
Esperamos que los partidos, todos los partidos,
especialmente los partidos catalanes, estén a l'altura de las circunstancias.
Piensen más en el país, atiendan al mensaje de la ciudadanía
que en sus propios intereses partidistas.
Y demuestren un poco de oficio político y una discreción de vida.
Y si no, los ciudadanos tomarán.
Les paraules d'Illa arriben poca estona abans que Pedro Sánchez
comenci el seu intent d'aconseguir una nova investidura
en què li caldran els vots favorables d'Esquerra i Junts.
El president espanyol, en funcions, farà aquest migdia un acte a Sevilla
per establir les bases dels futurs acords.
Ho farà l'endemà de la investidura fallida d'Alberto Núñez Feijó
i dos dies abans que Felip Sisè comenci dilluns una nova ronda de consultes amb els partits
per mesurar els suports a la investidura.
Més notícies, en Raül Flores.
Reobert a l'autopista AP7 a Sant Cugat del Vallès en direcció a Barcelona
que va quedar tallada ahir al vespre per l'incendi d'un camió.
Tot i això, l'autopista encara té un carril tallat en direcció a Tarragona.
L'incident també va afectar la carretera B30
on ja s'ha reobert un carril també en sentit a Tarragona.
La C16 en direcció a Terrassa es manté de moment tancada per neteja de la via.
L'accident es va produir ahir cap a tres quarts de nou del vespre
quan un camió va aixocar amb un altre vehicle pesant,
es va encendre i va quedar travessat al mig de la carretera.
Les flames ja apagades també van afectar matolls propers a la C16.
Compte enrere pel tancament del govern federal dels Estats Units.
Si res no canvia aquesta pròxima mitjanit,
bona part de l'administració del país deixarà de funcionar
perquè no estarà autoritzada a assumir més pagaments.
El flanc ultraconservador del Partit Republicà dels Estats Units
va humiliar ahir el seu líder al Congrés, Kevin McCarthy,
en impedir que progressés la seva proposició de llei
encaminada a evitar el tancament del govern federal.
Els congressistes disculs exigeixen unes retallades draconianes
en la despesa pública que la majoria de la cabra diu que no pot assumir.
Per primer cop en tres dècades,
una missió humanitària de l'ONU visita avui i demà l'Alkarabaj,
amb la regió ja pràcticament despoblada
després de l'èxode de ciutadans cap a la veïna Armènia.
Les Nacions Unides demanen a l'Aserbatjan
que es garanteixi la protecció de la poca població armènia
que queda al territori i també dels refugiats.
Arriba a Catalunya un fenomen consistent en baralles de joves
que han quedat prèviament i ho graven amb els mòbils
per penjar-ho després a les xarxes socials.
Segons ha revelat el NacióDigital.cat,
s'ha detectat a Olota, la Garrotxa,
i acostumen a protagonitzar noies menors.
En alguns casos, els vídeos apareixen
amb els noms i cognoms de les persones que hi participen.
Sovint estan envoltades de més gent
que en lloc de separar-les les animen a pagar-se.
En una entrevista avui al Suplement de Catalunya Ràdio,
Clara Dardé, que és terapeuta, expert en joves,
ha explicat que això són els rituals de creixement
que ja existeixen,
però que ara s'agreugen per l'exposició a les xarxes socials.
Aquests agreujants el que fan és que tots aquests rituals iniciàtics
que jo feia anteriorment i que només els sabia la família
o que només els sabien els quatre grups d'amics,
ara els puc difondre.
I quan més els difonc,
doncs resulta que més likes tinc
i resulta que més famós soc.
Esports, Albert Benet.
El Girona a Madrid d'aquesta tarda a Montilivi
servirà per saber quin equip queda líder
després de la vuitena jornada de la Lliga de Futbol.
Començarà a dos quarts de set
i el transmetrà al Totgira de Catalunya Ràdio.
El líder de la Lliga ho serà el guanyador a Montilivi
o ho serà el Barça si ha empat en aquest partit.
De moment, el Barça ho és de manera provisional
després de la victòria contra el Sevilla
per 1-0 a Montjuïc
amb un gol en pròpia porteria de Sergio Ramos.
Victòria amb participació directa de la Minyamal
en l'autogol en una nit marcada també
pel bon partit de Gabi i Fermín.
Rafinha, substituït per Fermín,
estarà al voltant d'un mes de baixa
per un trencament muscular.
No està descartat per el clàssic contra el Madrid
del 28 d'octubre.
El Barça trenca relacions amb el Sevilla
després que els directius del Club Andalús
decidissin plantar els del Barça
i no anar ni al dinar habitual
ni tampoc a la llotja pel cas Negreira.
Jorge Martín ha guanyat la cursa Sprint
del Gran Premi del Japó de MotoGP aquest matí
i s'acosta a 8 punts del liderat.
Marc Márquez, el millor català classificat,
ha estat setè.
Victòria agònica sobre la botxina
del Barça de Bàsquet a la pista del Palència
debutant a l'ACB
i abans del clàssic de demà a la pista del Madrid.
Una victòria després d'una pròrroga
i amb la Provítola forçant el temps extra
en l'últim segon
i després sentenciant la victòria amb tirs lliures
quan faltaven 4 segons pel final.
També a l'ACB Manresa 88, Madrid 94.
Segona derrota en dos partits dels manresans.
Fins aquí les notícies.
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
amb Roger Escapa
Passen 6 minuts de les 11 del matí.
Hem sentit aquesta entrevista
amb l'Àlex i Maria Crivilla,
una entrevista que de seguida
podreu recuperar també
a les xarxes de Catalunya Ràdio
amb l'etiqueta Suplement Cat Ràdio.
Però a aquesta hora el comunista.
El comunista.
Ràdio amb l'etiqueta Suplement
Avui amb ulleres de sol.
Camarada Joel Díaz, bon dia i bona hora.
Amb ulleres de poc sol.
Com estàs?
Molt bé.
Bé, podria estar millor.
Podria estar millor.
Avui, sobre o trucada?
És que estàs pesadet amb el dels sobres, eh?
Jo crec que li hem de donar una nova oportunitat.
El sobre?
El sobre.
Sí, però si torna a haver-hi una llau
de gent queixant-se
a les xarxes socials
hauràs d'abandonar el sobre per sempre, eh?
D'acord.
Jo he demostrat
amb els 5 anys o 6
que fa aquest programa
que rectifico, és a dir...
És flexible.
Que provo coses
i si l'oient diu
escolta'm, no ens ha agradat
això que has fet, fora.
Tu al final tens el tema
del servei públic
molt present sempre.
Fora.
Sobre o trucada?
Vale, doncs farem això del sobre.
Avui fem sobre.
Hi ha un personatge aquí,
unes paraules que no puc dir...
no puc dir...
Aquí hi ha un sobre
amb el nom d'una persona
coneguda o no.
Després donarem
alguns detalls més.
En principi, coneguda.
I les bambes munits.
Jo et faré una entrevista
i tu has de respondre
com si fossis
la persona del sobre.
Sí.
Els oients han d'endevinar
quin personatge
estàs interpretant.
Però tot això
és després
del que vindria a ser
el cor de la secció,
el que la gent espera,
que és el consultori comunista.
Doncs anem-hi.
Comencem la consulta
del senyor Pujol
Eduard Pujol
des de...
És que he canviat el nom.
Ah, esclar.
He canviat.
Estava d'actualitat.
Els hi canvies...
Vale, vale.
Hola, Joel.
Abans de res
estalvies referint a mi
com a camarada
perquè crec que
jo no em mereixo
aquest tractament.
Tinc 43 anys.
Va fer gràcia
la reacció que estic.
No, és que jo creia
que havia arribat...
Que tu t'havies preparat
una cosa
i jo t'he canviat.
Sí, clar.
Bueno, si només és el nom...
No, perdó, perdó.
Tinc 43 anys.
Per primera vegada
a la meva vida
sento que tinc alguna cosa
a perdre.
Ah.
El meu pis.
Hòstia.
Fa 5 anys
vam signar una hipoteca
amb la meva parella
i des d'aleshores
som propietaris
d'un pis
a la part alta
de Cornellà.
Ah.
De 58 metres quadrats
que, si Déu vol,
com a molt tard
haurem acabat
de pagar
el 2048.
Uau, 2048.
Per què t'explico tot això?
No ho sé.
Doncs perquè a més que una consulta
et vull fer una reflexió.
Ah.
Jo sempre he sigut un tio,
així com tu,
bastant radical
amb les meves opinions polítiques.
Sempre m'he declarat
obertament anticapitalista
de qualsevol acció,
protesta o manifestació.
Doncs mira, com jo una mica.
El que sigui
que generi una mica de caos
i que incomodi el poder.
Molt bé.
Doncs bé, des de fa uns anys
i crec que té bastant a veure
amb el tema de la comprar el pis,
noto que
això de la revolució del caos
i de cremar-ho tot
que ja no em fa tanta gràcia.
Vale.
Que ho he estat analitzant
i que crec que
és perquè tinc alguna cosa a perdre.
Joel, al meu pis.
Al pis, clar, clar.
Ara que ja he pagat l'entrada
i unes quantes quotes de la hipoteca,
la veritat és que penso
que no em vindria gaire de gust
que algú me l'expropiés
o que me l'ocupés, clar.
I quan penso tot això
em sento fatal.
Tu què em penses?
Tens pis?
M'he tornat un capitalista egoista de merda.
Se'l veu preocupat
el senyor Pujol.
Intenta no enfonsar-ho, Joel, endavant.
L'Eduard Pujol
no l'enfonsaré pas jo.
Si no...
No, vull dir que després del que ha passat.
No, no, no.
Però no estem parlant d'aquell Eduard Pujol.
L'estem parlant d'un altre Eduard Pujol.
Eduard Pujol,
m'has dit que no vols
que et digui camarada.
Cap problema.
Doncs et diré carinyo, d'acord?
Eduard, carinyo.
Ets moníssim.
I gràcies per la teva consulta.
Abans de res,
anem per parts, anem per parts.
El fet de comprar-te un pis
t'ha convertit en un capitalista egoista?
Home, doncs una mica sí,
és inevitable,
però no passa res.
Jo, per exemple,
porto 20 anys pagant lloguer
i t'asseguro que no em sento
un capitalista de merda,
però em sento profundament gilipolles,
que no sé què és pitjor.
El tema immobiliari,
sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona,
ara mateix,
si no et fas ocupa,
no et permet massa més marge d'acció
que decidir qui vols que t'estafi
i en quin format.
Llavors,
jo he decidit que vull que m'estafin
a fons perdut, diguéssim,
i tu has decidit que vols que t'estafin
en forma d'inversió.
No passa res en qualsevol cas,
carinyo,
tots fem el que podem
en aquesta jungla capitalista
i si tu has aconseguit
estalviar per l'entrada d'un pis
i t'has decidit de fer-te propietari,
doncs endavant amb lo teu
i arrasar perquè comenci a baixar l'Euríbor.
Ara bé,
el que no entenc és aquesta por,
aquesta por que diu que té l'Eduard,
hòstia,
ningú no t'ocuparà el pis,
creu-me,
creu-me,
Eduard,
bàsicament perquè els ocupes
no són idiotes
i no ocupen pisos
que ja estan ocupats
i com que tu hi series
ja estaria ocupat el pis.
Saps qui sí que expropia pisos
amb gent a dins?
Els bancs!
Els bancs sí,
aquests sí que ho fan.
Així que potser,
en comptes de tenir por
dels ocupes i dels comunistes,
potser t'hauries de començar
a preguntar
què farà el teu banc
el dia que Déu no ho vulgui
deixis de poder pagar les quotes.
Ja t'ho dic jo,
et fotrà fora de casa
amb les maletes allà
totes fetes.
També has dit que
fa poc que te l'expropin.
Això m'ha fet gràcia
perquè Narcís
o Eduard
o com collons
es diria aquesta persona.
En el cas improbabilíssim,
fregant l'impossible
que els catalans
mai ens organitzéssim
com una república socialista,
ningú no t'expropiaria el pis
ni el cotxe
ni cap altra merda d'ús personal.
Quan el socialisme parla
de l'evolució
de la propietat privada
es refereix a la socialització
dels mitjans de producció.
Ho he dit mil vegades.
A tu no et vindria ningú
a fer fora de casa teva
però el que sí que canviaria
segurament és
què pots fer
i què no amb aquest pis.
Canviaria efectivament
el concepte de propietat
però com que tu
tens un pis per viure
i no per especular,
vull entendre,
podries estar tranquil.
Llavors,
és normal que la teva nova
condició de propietari
et faci patir
però crec que hores d'ara
és molt més probable
que et faci fora de casa
un banc
que un govern socialista.
Ah,
i jo no tinc cap pis
en propietat
ni de fet res
en propietat que superior...
No ho has explicat mai això.
Als 2.000 euros.
No ho has dit mai.
Realment,
cada dia
una informació nova, eh?
El més car que tinc
és la merda de moto aquesta
que porto.
I que et fa arribar tard
a tot arreu.
Més consultes
signada per un tal
Jordi Boix.
Jordi Boix.
Amb un correu
que és
jordi.boix
arroba gmail.com
així que sembla real.
Vinga.
Hola,
em dic Jordi Boix
i envio aquest correu
a l'atenció del senyor Joel Díaz,
responsable de l'Espai
al Comunista de Catalunya Ràdio.
Corresponsable.
Mira, senyor Díaz,
per mi vostè és un pallasso.
Hòstia.
Però no s'ofengui, eh?
No li dic com un insult.
Vostè es dedica a fer riure
i em fa.
Vostè és un bon pallasso.
El problema,
i li dic com a oyent
de la seva secció d'humor,
és que potser no tothom
l'escolta com el que és.
La secció d'un pallasso.
A veure, a veure...
Per què li dic això?
Perquè hi ha gent que
això que vostè diu a la ràdio,
aquest
Poguer pater
le bourgeois.
Ah, Poguer pater
le bourgeois.
És a dir,
per impressionar els burgesos,
s'ho prenen seriosament
i després passa el que passa.
Clar, clar.
Aquesta ràbia
que vostè transmet
amb més o menys gràcia
aquesta propaganda d'agitació
que vostè propaga
té conseqüències.
Oh, meravell.
Mira, fa tot just 10 dies,
jo mateix,
director comercial
d'una empresa
de gestió d'inversions
en actius immobiliaris,
vaig ser atacat físicament
a l'entrada de District.
Hòstia!
Un congrés internacional
dedicat a temes immobiliaris
que fa dos anys
que se celebra a Barcelona.
Sí, sí, sí, sí.
Va ser atacat amb insults
i pintures, senyor Joel.
Joder.
I mentre...
Què?
Collons, és un drama, tu.
Una mica respecte
al senyor Bosch.
Què diu?
I mentre rebia aquests atacs
escoltava proclames
molt semblants
a les que vostè
per fer la gràcia
de Pallasso
emet des de Catalunya Ràdio.
Molt bé.
Dit això,
la meva consulta és la següent.
No li fa vergonya
t'hi ha la violència
d'aquesta manera
des d'una ràdio pública?
Collons, el Bosch.
Ah, i per cert,
enhorabona a vostè i als seus.
És possible que,
arran d'aquests incidents,
la fira de District
marxi per sempre de Barcelona.
Aquí ho tens.
Pallasso.
Aviam.
No, jo seré educat,
no com aquest senyor.
Estimat senyor Bosch,
gràcies en primer lloc,
perquè vostè em felicita,
suposo que irònicament,
pel fet que de District
pugui no tornar-se
a celebrar a Barcelona.
Bé, si això finalment és així,
jo li accepto l'enhorabona
gens irònicament.
Seria una gran notícia
per la ciutat
que aquest fòrum d'especuladors
foti el camp
i no torni mai més.
Però pel que llegeixo,
crec que al final es quedarà.
Tornen, tornen.
Suposo que l'àmplia oferta
de borratxera i prostitució
a preus molts competitius
de la ciutat
ha pesat més
que la por
que els taquin de pintureta
d'aquesta
District.
M'he mirat la web
de District
i és literalment
això que diu aquest senyor,
no, que el que he dit jo,
de fet,
un fòrum on especuladors
immobiliaris de tot el món
es troben i comparteixen
experiències
i noves maneres
d'especular
amb el sostre de la gent.
Aviam,
jo,
fer això a Barcelona
on el preu mitjà
de lloguer
són 1.077 euros
i el salari mitjà
interprofessional
és de 1.080,
o sigui,
hi ha una diferència
de 3 euros
entre el preu mitjà
de lloguer
i el salari mínim
interprofessional
és una provocació
tan clara que jo de vostè,
senyor Boix,
en comptes de pluriquejar tant,
encara donaria les gràcies
perquè el que li hagi caigut a sobre
sigui pintura de colors
i no sal fumant
o caca de lloguatera.
Organitzar
de Distric de Barcelona
és de molt mal gust,
senyor Boix.
És com, per exemple,
jo què sé,
organitzar un congrés
de talibans
a la zona 0
del World Trade Center.
Seria una cosa horrible,
si passés.
Què faré?
Aneu a un altre lloc, no?
Però anem a la seva pregunta
que deia així.
No li fa vergonya
atiar la violència
d'aquesta manera
des d'una ràdio pública?
Bé, en primer lloc,
jo diria que jo no atio
la violència, senyor Boix.
Jo faig el pallasso,
com vostè molt bé diu,
i si de pas atio
alguna consciència,
doncs benvingut,
benvingut sigui.
El tema és que la gent
que li ha tirat pintura a sobre,
senyor Boix,
no són pallasos com jo,
són membres
del Sindicat de Lloguateres de Catalunya
i ja li dic jo
que tenien la consciència
perfectament atiada
molt abans que jo vingués aquí
a fer el pallasso.
Són gent que fa més de sis anys
que lluiten per visibilitzar
el problema de l'habitatge
i que pressionen com poden
les institucions
per canviar les regles del joc
a favor de les persones
que viuen a les llars
en comptes de les que hi especulen,
que són vostès, senyor Boix.
Són llogateres i llogaters
organitzats per defensar
els seus drets
que, com ja li he dit,
han interpretat
la celebració d'aquesta festa
de l'especulació
com el que és,
una provocació
i han reaccionat,
jo diria que de manera
molt moderada i simpàtica,
atacant-los als gusts de vostès
en pintura d'aquesta
que marxa bastant fàcil
amb una rentada.
Així que menys plorar,
senyor Boix,
i més assumir
que encara queda gent al món
gràcies a Déu
a qui no li agrada
que se li pissin a la boca.
Com estàs avui, eh?
Posaré un rellotge, eh?
Què passa?
No, perquè t'enrotlles massa.
Sí, sí, sí,
t'enrotlles com una persiana.
No, més curt.
Però és que jo vull aprofundir
una mica en l'escola.
La ràdio és picada, eh, Ritma?
No, no, això és una...
Mira, no em toqueu els collons
amb això del picat i fresquet, home.
Consulta molt breu.
No, perquè estem generant continguts
que no van enlloc.
Ara una miqueta aquí,
no, aprofundim-ho una miqueta.
La Mament, des de Capellades.
Hola, Joel, sóc molt fan teva
i també sóc molt fan del Miguel Ríos.
Ah!
Estic molt emocionada
perquè actuarà al Palau Sant Jordi
i d'aquí un mes
ja tinc la meva entrada.
Carai, Mament, enhorabona.
Bé, el que vaig.
Que sàpigues que el Miguel Ríos,
a part de ser el millor roquer d'Espanya,
també és un comunista com tu.
No fa gaire,
quan el Sabina va dir
que ell abans era d'esquerres,
però que ara ja no té perquè...
Ja no ho és,
perquè té ulls i orelles.
El Miguel, en una entrevista,
li va contestar que era un burgès
i que ell seguia sent comunista
precisament perquè tenia orelles i ulls
per veure les injustícies socials.
Home, Miguel Ríos.
La pregunta és molt senzilla.
T'agrada el Miguel Ríos, Joel?
La consulta de la Mament, des de Capellades.
Hòstia, Miguel Ríos.
És que ara, de cop i volta,
em surts en Miguel Ríos.
Bueno, bienvenidos.
Bienvenidos.
Hijos, no sé què...
Bueno, doncs la veritat
és que no el tenia massa situat,
el Miguel Ríos.
el tenia una mica oblidat,
però ara ja m'agrada molt.
Ara ja m'agrada molt.
Això que has dit ha molat bastant.
Ojo, no vagi al concert.
Mira què et dic.
Si aconsegueixo que me convidi
alguna des d'aquí.
A la part VIP, no?
Home, evidentment.
Perquè déu-n'hi-do-la
que vam obrir la setmana passada
amb les festes majors, eh, tu i jo.
Ep, ep, estem marcant l'agenda del país.
Sí, estem marcant l'agenda informativa.
Després tothom es remolc, eh,
de la informació aquella.
Els concerts gratuïts de la Mercè.
Digues, digues.
Tot i que el concert que m'hagués agradat anar
en realitat és el del Sabina,
pel morbo aquell d'aviam si la palma en directe.
No, és broma.
És broma, per favor.
Joaquín, no te mueres nunca, eh, nunca.
No, no traieu aquest tall, d'acord?
Aviam, què més puc dir sobre Miguel Ríos
per omplir una mica?
Doncs sobre Miguel Ríos
puc dir que Joaquín Sabina és un merdes.
Tant merdes com l'Anna Belén,
el Víctor Manuel, el Serrat
i tota aquesta gent
que només eren d'esquerres
quan eren pobres
i a la que van fer quatre duros
es van tornar més de dretes
que l'aigua calenta, saps o no?
Jo no hi estic d'acord.
No hi estàs d'acord?
Bueno, doncs, enhorabona.
Sí, d'acord, tira, tira.
Bueno, perquè ets un ignorant.
I ara es passegen, eh,
tota aquesta gent amb la família real
i són amics de Vargas Llosa
i cedeixen cançons a Ciutadanos,
com va ser el cas del Sabina
que els hi va cedir la lletra de l'Himna d'Espanya.
Per tant, endavant, Miguel Ríos,
bienvenidos.
I el Sabina, doncs, res,
que gaudeixi del que li queda.
Ai, ara el que s'obre.
Hòstia, quins nervis, tu.
Vols guanyar unes bambes, Múnich?
Sí.
Avui és diferent.
Truqueu al 9-3-2-0-7-4-7-4
telèfon del directe
93-2-0-1-7-4-7-4
i digueu-nos
en quin personatge misteriós
creieu que s'ha convertit avui
el camarada Joel Díaz.
El guanyador de les bambes
serà el primer que encerti el nom del personatge.
Pots obrir el sobre?
Obro el sobre.
Si se sent més.
Estic obrint el sobre.
D'acord.
Hi ha un personatge
i hi ha unes paraules prohibides
que no pots pronunciar
perquè, si no, seria molt obvi.
Ah, hòstia.
És difícil o és fàcil?
Què creus?
Hòstia, jo crec que és...
No, no és difícil.
Recordem que fa unes setmanes...
Crec que tu patiràs.
El primer dia del sobre
va ser Vladimir Putin.
Sí.
Sí.
Per què patiré?
Bueno, ja ho veuràs.
Ja ho veuràs.
A veure.
Sí, ara tu...
Comença, comença.
Ara jo sóc la persona.
Tu ets la persona.
9-3-2-0-7-4-7-4.
Hola, bon dia.
Buenos días.
És que aquesta persona no parla català.
D'acord.
És impossible.
D'acord.
Buenos días.
M'entens en català, si jo et parlo en català?
Sí, però hago a veure que no.
D'acord.
Perquè no m'agusta.
Jo ho intentaré en català.
Hàblame en cristiano.
Por favor.
Què has esmorzat aquest matí?
Esmorzat.
Segurament he esmorzat.
He desayunat un carajillo
y porras.
Carajillo y porras.
Y huevos.
Huevos con porras y carajillo.
Me lo imagino así.
Et consideres una persona familiar?
Hombre, sí.
Pero tengo dos familias, yo.
La mía, digamos, y una mucho más grande.
Que son dos mis compañeros.
No cal que facis veuetes, eh?
Però molt bé.
És que si parlo en català no puc fer...
T'identifiques amb algun animal?
Buah.
Con...
Me identifico con el león,
el tigre,
la pantera,
el perro, también,
porque es fiel.
9-3-2-0-1-7-4-7-4.
Pineda de Mar.
Judit, bon dia.
El gallo real.
Hola, bon dia.
Hola, Judit, com estàs?
Bé, i vosaltres?
Amb quin cap personatge creus que s'ha convertit,
el Joel dies, avui?
Buenos días.
A veure, digues, Judit.
Se l'ha cortado.
L'Aznar.
L'Aznar.
Ets l'Aznar?
No soy, no soy Aznar.
Molt bé.
Però m'agusta.
Gràcies per trucar, Judit.
Sara, des de Sant Adrià.
Sara, bon dia.
Hola, el Julio Iglesias.
Julio Iglesias.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no, no.
Gràcies per trucar, Sara.
Deixa'm donar-li la pista a la gent.
Sí.
En aquest cas no és un nom i cognoms.
Un col·lectiu.
És un col·lectiu, una persona.
O sigui, sí, un col·lectiu.
O sigui, d'acord.
Estàs interpretant el representant d'un col·lectiu.
Exacte, intento representar un col·lectiu.
Molt bé.
Combregues amb els postulats comunistes?
En absoluto.
En absoluto.
Para nada.
Para nada.
9-3-2-0-7-4-7-4.
Has sortit mai a la tele?
Però tampoc sé muy bien lo que és el comunismo, eh?
O sigui, d'entrada no.
Has sortit mai a la tele?
Jo, personalmente, sí.
Pero no...
Pero porque yo sabía que era el que salía...
Pero no se me veía la cara.
¿Sabes lo que quiero decir?
D'acord, d'acord, d'acord.
La cara no se me veía.
¿Quién es el lloc més estrany on has dormit?
Buah, he dormido en muchos prostíbulos.
Pero creo que el más raro es un barco.
Un barco.
Un vaixell.
Un barco.
Un barco.
9-3-2-0-7-4-4, Maria de Barcelona, bon dia, Maria.
Un barco de mierda.
Hola, bon dia.
A veure, quin personatge o col·lectiu està interpretant avui el Joel aquí?
Bueno, yo creo que el PP.
El PP.
A ver, vas bien, pero no.
No.
No.
No.
Gràcies per trucar, Maria.
Una abraçada.
Adiós.
Adiós, Maria.
Des de Barcelona.
A veure.
¿Puedo poner un poco de acento, así?
No, no cal.
Vale.
Fem el joc del Kill Mary Kiss.
Kill Mary Kiss.
Què?
Diré tres noms i has de dir...
El meu personatge no ha entès el que has dit.
Amb qui et cases, aquí fas un petó i aquí deixes morir.
Vale.
És a dir, Kill Mary Kiss, Major Trapero, Manuel Marchena i Carles Puigdemont.
Hay uno que tengo que matarlo, ¿no?
Bueno, pues mato el Puchimú.
El Puchimú lo mato seguro.
Entonces me queda...
¿Cómo es?
Marchena y Trapero.
Casarme y beso, ¿no?
Sí, pero parlo normal.
Pues me caso con el...
Me caso con el Marchena, tú.
Y me doy un beso con el Trapero.
Pero sin mariconadas.
Núria, bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, Núria, endavant.
Me cae bien el Trapero.
Yo...
Yo creo que es la Bascal.
Bascal.
Bueno, caliente, caliente, ¿eh?
Caliente, caliente, pero no, yo tú...
Pero no, cago la mar.
Ten en cuenta que yo estoy representando, ya te digo, ¿eh?
Un colectivo de hombres.
Gràcies per trucar, Núria.
Bon dia.
Vale, bon dia.
Dios mío.
9-3-2-0-7-4-7-4-4.
9-3-2-0-7-4-7-4-4.
Mar, de Barcelona, bon dia.
Hola, ¿qué tal?
A veure.
Yo creo que es un ejército.
Bueno...
L'exercicio.
L'exercicio.
L'exercicio.
No, ben bé.
En cierta manera, sí, que somos un ejército, pero no el ejército, ¿sabes?
Gràcies per trucar.
Sí, les trucades, sisplau, apaguem una mica la ràdio, baixem la ràdio, perquè si no se'ns acopla tot el tema.
És una altra pregunta.
A veure si la gent no...
Treballes en diumenge?
Hombre, si es de pel·lo requiere, sí.
Claro que sí.
Una vez trabajé en diumenge.
Una vez.
Me acuerdo mucho que trabajé en diumenge.
Y trabajé mucho, eh.
I què m'has dit que has esmorzat, perdona?
Porras.
Y huevos.
Porras, pero...
Porras con huevos.
I el lloc més estrany on has dormit és...
Un barco.
Un barco.
Bueno, también dormí una vez en un petit club que tenía temática brasileña.
I aquest baixet, quines característiques tenia aquest baixet?
Bueno, este barco, que la gente ya lo va a saber, entonces, el barco este fue una falta
de respeto totalmente porque estaba pintado por fuera de dibujos animados.
Mercè, Barcelona, bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, Mercè.
A veure, yo diré i tu, però he de canviar per una altra.
A veure, digas, Mercè, digas.
Yo em penso que és la Guardia Civil i el Piolín.
Mercè, eso del Piolín...
Bueno, el Piolín, que van lluny en el Piolín.
Mercè, que me estoy poniendo en el papel i t'arranco la cabeza, eh.
Mercè, te'n portes les bambes Múnich.
D'acord.
Un aplaudiment.
Un aplaudiment.
Quin número de peu fas, Mercè?
Un 38.
Un 38.
Doncs del 38 les bambes Múnich queden força bé.
Molt bé.
Una abraçada des de Barcelona.
Truques, eh, Mercè?
Sí, sí.
Fantàstic.
Gràcies per escoltar-nos.
Cuida'm molt.
Vinga, adéu.
Quatre minuts per arribar a dos quarts de dotze del migdia.
Avui, Joel Díaz interpretant el comunista, un policia de l'1 d'octubre.
Ho he fet per estar bé.
He intentat posar-me en el paper Stanislas.
Sí, el que passa és que se te n'ha anat una mica la veu cap al torrentisme.
Bueno.
Inevitablement, suposo.
És que la cabra tira el...
Tu no em demanes que interpreti.
Sí, jo crec que has de...
Hem d'acabar d'afinar.
Hem d'acabar d'afinar el sobra.
Tu vols que jo parli en català, Joel?
No, no, no.
O amb l'idioma amb el qual et sentis més còmode, que segurament no és el castellà.
O sigui, aquest puntet de creativitat que li he donat, no, a tu et sobra.
Però això ara els oients han d'exotjar.
No.
A veure què...
Ara els oients, no.
O sigui, sobre o trucada.
És a dir, si guanya la trucada, el sobre desapareix.
Però faràs l'enquesta, o no?
Sí, sobre o trucada.
No t'atreveixes a fer l'enquesta.
I tant.
Arroba Catalunya Ràdio.
Arroba.
Etiqueta, coixinet, suplement, Cat Ràdio.
Sopla o...
Sopla.
Sopla.
Vinga, fem una pausa i de seguida arriba Lídia Heredia, el suplement.
Hòstia, Lídia Heredia.
Anem cap a Washington perquè se n'ha anat la Lídia Heredia aquests últims dies
a fer un reportatge sobre el fentanil, que és una autèntica epidèmia
que estan veint especialment tota la...
Califòrnia, no?, la zona d'allà de Sant Francisco.
De seguida en parlarem amb la Lídia Heredia, amb Joel Díaz.
Moltes gràcies, una abraçada.
A tu sempre.
Fem una petita pausa i de seguida tornem al suplement.
Fins ara.
El suplement, amb Roger Escapa.
Vols estalviar a full?
Vine cap a Carrefour.
Aprofita ara la nostra superoferta de pack console a PS5,
amb el nou eSports FC24 a només 499 euros.
O bé, només el videojoc a 69 euros amb 90.
Bàlid a Carrefour i Carrefour Pones.
Carrefour, a qui poder triar és poder estalviar.
Aquest octubre, al Teatre La Biblioteca s'estrena a Papers de la Guerra.
La família Castells recupera les cartes del seu avi al front
a través de la veu d'en Pau Vinyals,
mentre els germans Castells pinten un gran taló en directe.
Junts trencaran els silencis de la nostra memòria.
12 úniques funcions del 9 al 26 d'octubre.
Entrades a laperla29.cat.
Amb l'IVA de regal farem una llista.
Comprar Capravo més barat és amor a primera vista.
Aquest dissabte 30 de setembre,
a Capravo i a Capravo a casa,
emportes l'IVA de la teva compra acumulat a la teva targeta Club Capravo.
Perquè estalvisten que acabis enamorat.
Capravo.
Més informació a Capravo.com.
Si vols flors i violes, papallones a la panxa i un viatge romàntic,
t'estem buscant.
Però si de romàntic no en tens ni un pèl.
Passes de l'amor i l'únic que vols són els diners.
També t'estem buscant.
Envia un correu a casting.lovecost.cat
amb les teves dades i una fotografia recet.
Love Cost, presentat per Núria Marín.
Molt aviat, a TV3.
Des que el món és món, la terra, l'aigua, els boscos, les plantes, els animals i les persones,
hem sabut conviure en un equilibri perfecte.
Un equilibri natural tan savi com fràgil,
que ens diu que els oblits, els focs, els motors i els actes incívics no hi caben.
Descobreix l'equilibri entre gaudir i protegir a espaisnaturals.cat.
És un missatge de les diputacions i la Generalitat de Catalunya.
La Tarda de Catalunya Ràdio és un programa rigorós.
Aquest senyor, el Jusel, Jusel...
Jusel és Izuel?
Izuel, sí, sí.
Izuel, he girat.
On tots els col·laboradors saben de què parlen.
El Fredolí, que a mi m'agrada.
Jo el Pinallets.
El Pinallets.
El Pinallets.
Vols dir Pinatell?
Sí, sí, vols dir Pinatell.
I el millor de tot, cada dia és divendres.
Bona tarda, família, avui és divendres, avui som...
Hi ha un desig.
I és divendres, i és divendres.
La Tarda de Catalunya Ràdio, amb Elisenda Caron.
Jusel.
Pinallets.
Apoyadura.
Apoyatura.
Apoyatura.
Apoyatura.
Elisenda.
Te gana su vida.
Has quedado retratada, tu.
Que bé que s'hi està a la tarda.
Hi ha un espai sonor, on tots els sons imaginables hi tenen cabuda.
Ràdio Galàctica.
Del caos a l'atzar, aproximadament.
Una polla xica.
Abans, la sogra, la sogra.
Tu le diré botes quiera a mi, que curve su altra y fuor.
Als vespas blaus d'estiu, aniré pels conreus.
Jaume Sisa sintonitza Ràdio Galàctica.
Allarguem les antenes al màxim.
Però, tot i això, sempre hi ha un racó inaccessible.
Ràdio Galàctica, amb Jaume Sisa.
Cada dissabte, en podcast, hi ha l'antena de Catalunya Ràdio, la matinada de dissabte a diumenge.
Els dissabtes, a la mitjanit, Ampar Moliner ens convida a fer un tast vertical.
El tast vertical és el programa de vi de Catalunya Ràdio.
I pretén donar veu a pagesos, pageses, somillers, somilleres, elaboradors, elaboradores.
És a dir, en definitiva, a paisatgistes.
Els dissabtes, a la mitjanit, tast vertical, amb Ampar Moliner.
També a l'àpia web de Catalunya Ràdio.
Nena, anem a fer un vi.
Som els de Catalunya Ràdio i el Mundial és nostre.
Quan hi ha Mundial de Motociclisme, connectem amb UniversMotoGP.
Aquesta temporada amb doble transmissió a l'àpia web de Catalunya Ràdio.
Els dissabtes, la cursa d'esprint i els diumenges, la cursa tradicional.
Els caps de setmana, Mundial de Motociclisme, UniversMotoGP, amb Damià Aguilar.
Aquest cap de setmana, Gran Premi del Japó.
UniversMotoGP.
El Mundial és nostre.
A l'àpia web de Catalunya Ràdio.
Rícer Kaputxinsky va dir
Existeix una mena de virus del viatge
i, ben mirat, provoca una malaltia incurable.
Els viatgers de la Gran Anaconda, amb Toni Arbonès.
Aquest dissabte, de 3 a 4 de la tarda.
I tota la setmana a catradio.cat.
perquè el final d'un viatge no és res més que el començament d'un altre.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
amb Roger escapa.
Passant dos minuts de dos quarts de dotze.
Washington, Lídia Heredia. Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Com estàs, Lídia? Com va?
Bé, aquí, rebent la tardor amb els braços oberts.
Has tornat a Washington després que fa uns dies
vas anar de viatge a Kensington, a Filadèlfia.
Realment, l'enhorabona, perquè tot el que vam veure
a través del TN amb aquest retrat de l'epidèmia del fentanil
és extraordinari.
Volem abordar aquesta epidèmia que està desbordant als Estats Units.
ha matat 100.000 persones cada any, una xifra que s'està doblant en l'última dècada
i que, desgraciadament, s'emporta moltes, moltes vides.
A veure, Lídia, més enllà del que vam veure al TN, fer-nos un retrat una mica personal
de quants dies vas estar allà, què vas veure, com és que t'ha portat a fer aquest reportatge.
A veure, aquest no és un tema nou, és un tema que altres han explicat
i altres explicaran, vull dir que l'únic que vam fer senzillament és anar-hi.
Anar-hi perquè és veritat que molta gent ho havia vist sobretot a través de xarxes,
també hi ha altres televisions i, per descomptat, la premsa d'aquí fa molt que hi està a sobre,
però ja abans de vacances ens havia quedat pendent anar-hi
i el Xesco, per exemple, també va fer un tema d'aquests fa potser un parell d'anys,
però com que és un tema que en el fons veu de l'epidèmia
en què milions de persones van quedar atrapades en aquest país
en el consum d'opiacis a través d'opiacis receptats,
les famoses pastilles pel dolor,
és un tema en evolució que no s'acaba mai.
Nosaltres vam passar-hi 24 hores, és a dir, tot allò que vau veure
està fet en 24 hores, no cal que et digui que jo ja vaig veure de seguida
que aquí ens hauríem de quedar una setmana, perquè et queden moltes coses
per preguntar, per fer, per esbrinar.
A mi una de les coses que més em va sobtar és,
però en aquest barri, a part de tot això que estem veient,
hi viu gent, i hi viuen, efectivament, i hi ha botigues obertes,
i hi ha nens amb motxilles que surten d'una escola
i que han de travessar una vorera plena de persones estirades a terra,
que no sap si són vives o mortes, per tornar a casa.
A mi, per exemple, aquesta és de les coses que més em va frapar.
No t'has d'imaginar una cosa petita, nosaltres vam quedar amb l'ONG
que ens hi va acompanyar en una benzinera, que et diré jo,
que potser estava a un parell de quilòmetres, del nucli, nucli, nucli,
que és una cantonada concreta que allà li diuen la KNA,
pels noms de les avingudes que la creuen,
que allà és una mica la zona zero, no?
És la zona potser més devastada, on, efectivament, l'única activitat que veus allà
és compra-venda, consum, compra-venda, consum.
Però a la benzinera on vam quedar,
que potser estava a un parell de quilòmetres encara d'aquesta cantonada,
tu ja ho veus, que allà, més enllà dels camioners que s'hi aturen a posar benzina
o que s'atura a buscar un cafè en el guagua,
allà ja veus que hi ha alguna cosa més,
ja veus gent que està consumint, gent que no està bé...
És a dir, que és una zona molt grossa.
Jo no sé si tu havies estat mai, ets molt jove tu, Roger, potser no,
ara a cantonis, a Barcelona, que potser és la zona,
sota del cementiri, el punt de consum i venda de droga
que teníem a Barcelona més gros,
i havia fet uns quants reportatges,
però, clar, t'has d'imaginar un cantonis multiplicat per molt.
És que, no sé, et diria que potser és com mitja eixample
la dimensió del barri aquest, eh?
Clar, la dimensió és de les coses que més frapen,
i a mi el que em va frapar també
és veure, no una ni dues, sinó més vegades,
la gent despertant-se.
És a dir, com que queden paralitzats,
vas veient que els col·legues, la gent,
de tant en tant els sexegen
per saber si estan bé.
O sigui, per saber si senzillament s'estan recuperant
d'un col·locó, d'una pujada al consum,
o és que realment necessiten alguna intervenció.
Bé, és frepant, la veritat és que és frepant,
és un mercat a l'aire lliure de droga enorme.
Aquesta és la Daniel,
una de les testimonis que va entrevistar la Lídia Heredia,
que explica que quan prens el fentanil,
barrejat amb l'anomenat tranc o la xilesina,
quedes com en un estat de mort,
perquè, clar, el fentanil que s'està consumint
ara mateix està també adulterat amb altres substàncies,
amb aquest tranc.
Explica'ns, per què és tan addictiva aquesta droga?
Per què està causant l'epidèmia que està causant als Estats Units?
Per què és una droga relativament moderna amb el consum
i per què tampoc la podem comparar amb l'heroïna?
Moltes preguntes fas i no sóc...
Això un dia d'aquests has de fer un especial, Roger.
Perquè, a veure, el resum ràpid seria aquest que et deia, no?
A la droga la gent hi arriba com tota la vida, també.
Però sí que és cert que en aquest país
hi ha com una base de milions de persones
que quan hi va haver l'epidèmia dels opiacis receptats,
hi ha un llibre magnífic que es diu
L'impedi del dolor, que ho explica molt bé,
quan aquestes pastilles que havien estat receptades a Dojo
amb una permissivitat de l'Agència del Medicament d'aquí,
que després s'ha demostrat que també era corrupta,
quan l'administració se'n va adonar
que això estava causant una epidèmia d'addicció,
les va restringir.
Van passar al mercat negre.
Al mercat negre es van fer cares.
Quan es van fer massa cares,
la gent que ja necessitava una dosi de droga, d'opiaci,
per continuar amb la seva vida,
una part d'aquesta gent es va passar a l'heroïna.
Què va passar?
Que l'heroïna, també era cara,
va aparèixer un opiaci de fabricació de laboratori,
que és el fentanil,
que és un medicament que jo he parlat amb metges
que es recepta a casa nostra també, a Catalunya,
un medicament que s'ha de controlar molt,
perquè és un opiaci fort per un dolor molt agut
després d'intervencions, per exemple, operatòries,
que ben prescrit té el seu sentit.
Aquí estem parlant de fentanil il·legal
fabricat en laboratoris a Mèxic,
que entra als Estats Units
i que es barreja per fer més barata,
perquè és molt barat de fer,
molt barat de fabricar,
no depens de cap cultiu de roselles a l'Afganistan,
per entendre'ns,
i que és una manera d'anar...
Bé, fer rendir més la droga,
pots fer més dosis,
les pots barrejar més...
Què passa?
Que és una droga que amb molta menys dosi
estàs molt més a prop de la letalitat,
de la mortalitat, que amb l'heroïna.
És una droga molt més perillosa en aquest sentit.
Es diu, és 50 vegades més potent de l'heroïna.
No és que sigui més potent que l'heroïna,
és que amb menys pots arribar a morir-te.
Clar, això fa que la teva distància d'una sobre dosi
sigui molt més perillosa.
I això fa, a més a més,
que com que està d'ulterar tot,
perquè això és una cosa que ens deia la Daniel,
el Jeremy, el Ken,
tots amb els que vam parlar,
no saps què estàs comprant.
Una de les coses que fan aquestes ONGs
és repartir una mena de kits que pots fer un test
i els que ho han fet ens ho deien
és que el fentanil està a tot arreu
perquè et permet comprar-la molt més barata
i què passa amb el fentanil?
Que el seu efecte en el cos
de pujada i baixada de l'efecte de la droga
és molt més curt que amb un xuter d'heroïna.
Això ens ho explicaven els usuaris, els consumidors.
Què passa?
Que tu, quan et lleves,
quan et despertes del colocón,
ja immediatament necessites una altra dosi.
Què ha propiciat això?
Que la gent no marxi d'allà.
Que la gent es quedi a viure allà, pràcticament.
Molts d'ells viuen allà.
Això ho veies, eh?
Tendes de campanya instal·lades.
Perquè estàs al costat de la botiga.
Perquè a cada cantonada, literalment,
a cada cantonada d'aquest barri
pots aconseguir el que vulguis.
El que vulguis, adulterat i perillosíssim,
però el que vulguis.
Em va sorprendre molt que expliques
que fins i tot el regalen el fentanil.
Per què, per què?
Bé, perquè, com que és tan barat,
ho poden fer i és una manera...
És que és un mercat d'oferta i demanda, Roger.
És així de dur i de cadena de subministrament.
Com que és barata,
si tu vols mantenir el client,
doncs un dia el regales.
O perquè potser el dia abans
se t'ha queixat que no era prou bona o tal.
No, escolta, en prova aquesta
que ja veuràs que és bona.
És una manera de tenir enganxada la gent
i que no et marxin,
que no et marxin de la botiga.
L'última en arribar, que és aquest tranquil·litzant,
que això no és un opiàssi.
Per tant, també fa molt difícil
que la sobredosi on hi ha barrejada
aquesta xilesina,
que és un medicament veterinari,
un anestèsic veterinari,
el narcant, l'analoxona,
que és l'antídot que està als carrers
per tornar la gent a la vida, literalment,
funcioni molt pitjor
quan hi ha aquesta barreja.
Que continua sent una manera,
com et dic,
de fer rendir més les dosis de droga,
d'adulterar-les més amb coses molt barates
que els fan efecte
i els donen el que necessiten,
el que l'addicció els està demanant,
molt més bé de preu.
Clar, aquestes ONGs estan desbordades
perquè l'altra cosa que està passant
és que aquest tranquil·litzant veterinari
els està obrint la carn,
els està provocant unes llagues,
jo vaig arribar a veure llagues
que no les vaig ni posar perquè no cal,
però que se'ls veien pràcticament els ossos,
és a dir, una cosa tremenda,
molt difícil de tractar,
fa que no els vulguin
als centres de desintoxicació
perquè és perillós,
perquè són gent que poden patir una infecció
molt heavy perquè van amb la carn oberta,
vull dir que se'ls està complicant
tota la feina de reducció de danys
al carrer,
s'està complicant moltíssim,
moltíssim.
Aquesta és una de les voluntàries
que explicava la Lídia Heredia
que el fent d'anil ho canvia tot,
efectivament,
com ara ens estava explicant la Lídia.
Tot això en un país
que no té servei públic de salut,
on els voluntaris precisament
també en aquest barri
o en aquesta zona
tenen un paper clau
per la supervivència
o per atendre tota aquesta gent.
Sí,
i ells mateixos es debaten una mica,
perquè amb tota aquesta política
de reducció de danys,
òbviament salves vides,
però hi ha qui diu,
aquí en aquest debat públic,
i s'està dient ara,
que és que ja no eren vides,
que tot això és molt dur.
I gent molt jove,
gent molt jove.
Sí,
jo vaig veure molta gent,
jo crec que entre els 30 i els 40,
Roger.
Déu n'hi do.
Entre els 30 i els 40.
No, no,
aquesta gent fa una feina cap dalt,
perquè és que si no
la gent s'estaria morint al carrer,
literalment,
literalment,
o de la sobredosi
o d'aquestes infeccions
que porten en Carviva.
Tots,
gairebé tots,
o tenen relació
amb el món del consum
o són ells exconsumidors.
La Dawn,
que és aquesta que sentíem ara,
ella havia estat enganxada a l'heroïna,
ella ens va explicar
que el seu recorregut va ser
em van receptar
aquests opiàsis pel dolor
després d'una operació,
m'hi vaig quedar enganxada.
És veritat que jo,
també t'haig de dir,
que vaig tenir la sensació
que tothom ara utilitza
aquest recorregut
per explicar la seva addicció.
Jo tampoc,
això és una intuïció,
no tinc dades,
però també tinc la sensació
que la gent a la droga
s'hi enganxa també
per altres motius.
Però com que en aquest país
ha passat això,
i és cert que molta gent
hi ha arribat així,
això també s'ha convertit,
jo crec que en un relat
menys estigmatitzant
quan tu has d'explicar
la teva addicció,
de dir,
escolta, no, no,
és que jo em vaig enganxar
amb unes pastilles
que m'ha receptat el metge
i he acabat aquí.
Bé, segurament
amb moltíssima gent
és així,
però a mi també em va donar
la sensació
que aquest és un discurs
que també ara
tothom aprofita
perquè a ningú li agrada
explicar
que s'ha enganxat
a la droga
pel que sigui.
Però vaja,
aquestes ONGs
fan una feinada
i sobretot reclamen
al govern
que s'hi posi,
perquè és que
això no té fàcil
arreglo,
que diríem.
El retrat
de l'epidèmia
del fentanil
de la Lídia Heredia
des de Filadèlfia
a Kensington,
Déu-n'hi-do.
Però l'actualitat
política,
especialment
als Estats Units,
continua marcada
per a aquests dos homes.
Aquest és Joe Biden
a Detroit
donant suport
als baguistes,
ara entendrem per què,
i paral·lelament
Donald Trump.
Ridiculitzant
una vegada més
Joe Biden,
el president
que deia
que no sabia
exactament
què havia vingut
a fer
a Detroit
amb suport,
en aquest cas,
a la vaga
dels treballadors
de l'automòbil
que,
com us anem explicant
des de fa
unes quantes setmanes,
tenen una guerra
particular
i amb la qual
fins i tot
tenen el suport
del president americà,
no, Lídia?
Sí, sí,
aquesta imatge
de Biden
amb el megàfon
a la mà,
la veritat,
és que va ser
xocant,
històrica,
i aquí estaven
tots els mitjans
excitadíssims
amb això.
És que jo crec
que el fet
d'haver vist
tant a Biden
com a Trump,
que sembla
que s'enfrontaran
en aquestes eleccions
presidencials
del 2024,
al mateix lloc,
amb 24 hores
de diferència,
t'assenyala
molt bé
la importància
de la vaga,
del sector,
dels treballadors
d'aquest cinturó
de l'òxid,
d'aquests estats
del nord
que són,
a més a més,
estats clau,
que poden caure
d'un cantó
o d'un altre,
com ha passat
en les dues últimes eleccions,
en les dues últimes eleccions
i que tots dos
hipotètics candidats
a les eleccions
s'han de guanyar.
Tots dos tenen
escletxes en el discurs
cap a aquests treballadors.
És veritat
que Biden
sempre s'ha presentat
com el president
més sindicalista
de la història,
els seus actes principals
s'han fet sempre
aprofitant
reunions importants
de sindicats,
però què li passa
a ell?
Que tot el seu projecte
d'energia verda
de transició
cap al cotxe elèctric
preocupa,
perquè són cotxes
que necessiten
menys mà d'obra,
moltes de les plantes
que es dediquen
a fer cotxes elèctrics
es fan amb treballadors
no sindicalitzats,
és a dir,
que ha de demostrar
que està al seu costat
perquè una part
de la seva agenda
podria entrar-hi
en contradicció,
no?
I després Trump,
que és curiós,
que es presenta
en un acte
en una fàbrica
amb treballadors
no sindicalitzats,
eh?
Trump, diguéssim,
que va triar,
o sigui,
se'n va a Detroit,
se'n va a Michigan,
però va triar
un altre tipus
d'escenari
perquè ell
moltes vegades
dels sindicats
i del sindicalisme
n'ha dit
pestes,
per tant,
tots han d'anar
una mica
amb compte
amb el seu discurs,
però és obvi
que és on
es jugaran
les garrofes,
segur,
o bona part
de les garrofes
en aquestes eleccions,
seguríssim.
Unes eleccions
on de moment
dona el Trump
en la cursa
per ser el presidenciable,
s'estalvia una altra vegada
els debats dels republicans,
ell no hi va,
ell prefereix estar
de Detroit.
Tampoc hi anirà el tercer,
Roger,
ell,
sense baixar de l'autobús,
la veritat és que,
i de moment,
de moment,
falta molt,
falta més d'un any,
però de moment
els fets li donen la raó,
ell té allà
sis candidats,
set candidats,
barallant-se entre ells,
i l'únic que fa
és dir,
escolta'm-la,
no,
és que cap d'aquests
acaba de destacar,
cap d'aquests
acaba de fer allò,
acaba de fer alguna cosa
brillant,
com perquè ens plantegem
que aquest nominat inevitable
acabarà sent Donald Trump.
Ja ho veurem
perquè falta molt,
però de moment
res fa pensar
que s'equivoqui,
no anant
a aquests debats.
S'equivoca
com a...
com a pràctica higiènica
de debatre
amb els teus rivals,
no?
Però com a cosa
amb el que em veig convé...
També s'ha posat de moda
aquí a les Corts Espanyoles
aquesta setmana,
que t'esperaves
la rèplica de Pedro Sánchez
de Feigó,
i mira,
van treure l'Escar Puente,
que és un senyor
a qui molts no li posava
encara,
tot i que va ser
alcalde de Valladolid.
De ganador a ganador
va ser la frase
que va fer la volta,
almenys a la península,
crec que a l'altra banda
de l'Atlàntic
aquesta frase no ha arribat.
Aquesta no va arribar.
Lídia,
moltes gràcies,
molta sort,
una versada des de Washington.
Em deixes dir
dues coses curtes?
I tant, i tant,
perquè si no
em servia greu.
Vols felicitar algú?
Ah, no?
Aquí hauria de felicitar...
És broma,
estic fent broma
que a vegades la gent aprofita.
Ah, igual,
molt ràpid.
Deixa'm tornar al fentanil
només per dues coses.
Vam entrevistar
una mare
d'un noi molt jove
que es va morir
d'una sobredosi
aquí
en un barri
al nord de Washington
van estant,
res de veure amb Kensington,
i em va demanar una cosa.
Em va dir
no els hi digueu zombies.
I vaig pensar
que tenia raó
perquè ella em va dir
és que això els deshumanitza.
Si tu tractes
algú de zombie
és com
ja no forma part
de la teva realitat,
no hi ha res a fer,
no cal que hi gastem res.
I vaig pensar
que era una cosa
que us explicaria
perquè vaig pensar
que estava bé.
I deixa'm dir
que aquests reportatges
no els hagués pogut fer
sense el Guillem Ayats
i el Fabián Ortiz
que són el càmera
i el productor
aquí a Washington
i crec que cal dir-ho.
Una abraçada per ells també.
Lídia, moltes gràcies.
Una abraçada a tots.
Fem una pausa
i de seguida
tornem al suplement.
El suplement
amb Roger Escapa.
Els dies 6, 7 i 8 d'octubre
vine la 27a edició
del Cabatast,
la mostra de cabes
i gastronomia
sense adornir de noia.
Una experiència única
on podràs gaudir
dels millors cabes,
gastronomia,
música en directe
i moltes activitats més.
T'ho perdràs?
Tota la informació
a cabatast.cat
Organitza Ajuntament
de Sense Dornir
de Noia
amb el suport
de la Diputació de Barcelona.
Arriba al Teatre
a la Biblioteca
el millor espectacle
de petit format
dels Premis Butaca,
Hamlet 01.
Sergi Balbel
firma un text únic
interpretat
per Enric Cambray.
Una dissecció
del primer acte
de l'obra més important
de Shakespeare
en clau d'humor.
Ons úniques funcions
del 13 al 29 d'octubre
entrades a laperla29.cat
Som TV3
Som Catalunya Ràdio
Som 3CAT
Ens movem
Canviem
I amb tu
Comencem
Nova temporada
de TV3
i Catalunya Ràdio
Som 3CAT
L'Inca
El teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio
El 7 d'octubre
Clara Peia
estrena el seu nou àlbum
Corsé
a la Sala Montsalvatge
de l'Auditori de Girona
Un disc
que gira al voltant
de la violència
de la perfecció
amb composicions
que conviden
a reflexionar
a través de l'art
Més informació
a auditorigirona.org
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Inca
L'Inca
L'Inca
La plaça del Diamant
El clàssic de Mercè Rodoreda
arriba a la Sala Gran
del Teatre Nacional
Acompanya la seva protagonista
en un viatge vital
a través de la història
Una posada en escena coral
i contemporània
dirigida per Carlota Sobirós
Fins al 5 de novembre
al TNC
Més informació
a tnc.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Inca
L'Inca
L'Inca
A Catalunya Ràdio
Mercè Ibars
Luis Carroll
Safo
Aurora Bertrana
Joan Brossa
Ties Elliot
Biblioteques
Escoles
Llibreries
Contes
Noveles
Poemes
Cançons
Tots
Tenen en comú
una adreça
A tots
els trobareu
el mateix codi postal
universal i transferible
i 100% literari
Ciutat Maragda
Cada dissabte a les 11 de la nit
la literatura a Ciutat Maragda
amb David Guzmán
I també a la via al web de Catalunya Ràdio
Quan et trobes abans amb els ciclistes
Ostres
Quedem a tal lloc
Per sortir
Ja quedes a una bona cafeteria
Que saps que tenen el bon cafè
Si a la porta d'una cafeteria
Veieu molts ciclistes
Vol dir que el cafè que s'hi fa
És bo
Tot bon deportista
Es pren un bon cafè
Perquè sap que els beneficis
Que li aporta
Són majúsculs
El cafè d'especialitat
està ben cultivat
Ben processat
I el torrament
Són cafès que són àcids
L'àcid és una adonació
de frascura
del cafè
Un restaurant
Caníbal
a Berlín
Diumenges d'una a dues
del migdia
amb Paula Molés
També en podcast
i a l'api web
de Catalunya Ràdio
L'Agència Catalana
de Notícies
i Catalunya Ràdio
us ofereixen
el primer programa
de Catalunya Ràdio
totalment en anglès
Feeling the Sync
El podcast en anglès
sobre l'actualitat social catalana
Cada dissabte
a l'app de Catalunya Ràdio
i a catradio.cat
amb Lorcan Doherty
Feeling the Sync
Listen to stories
and debates
from Catalonia
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Amb Roger es capa
3 quarts i mig
de 12 del migdia
Som al suplement
Som a Catalunya Ràdio
Des de primera hora
us expliquem
que avui
a aquesta hora
pendents del que passi
a Sevilla
on Pedro Sánchez
té un mítin
després del fracàs
de la investidura
d'Alberto Núñez Feijó
aquests dies al Congrés
Arriba el moment
Pedro Sánchez
Aquesta setmana
ha estat
bastant silenciós
el president
del govern espanyol
i avui
té un mítin
a la
Sevilla
a un municipi
tocada de Sevilla
concretament
a la Rinconada
pendents
que parli
aquesta hora
el president
del govern espanyol
Núria Pujadas
Sí, com bé saps en aquests actes
però sempre hi ha
molts taloners
en aquest cas
està parlant ara mateix
el secretari general
del PSOE de Sevilla
que és alcalde també
d'aquest municipi
de la Rinconada
Javier Fernández
i abans de Sánchez
molt probablement
també ho faci
María Jesús Montero
i Juan Espada
secretari general
del PSOE
d'Andalusia
Una de les preguntes
que ens fèiem
aquest matí
a la tertúlia
és si Pedro Sánchez
pronunciarà
la paraula
amnistia
o referèndum
les travesses
apunten
que no
en qualsevol cas
sí que Pedro Sánchez
ha rat de recuperar
el protagonisme
després d'aquest debat
d'investidura
en què ha estat
en un segon pla
assegut el seu escó
sense obrir la boca
Sí, està clar
avui el que busca Sánchez
és que el focus
es torni a centrar en ell
que ara comença
el seu moment
el moment d'aconseguir
aquesta investidura
amb els vots
dels independentistes
i ho fa també
en un feu socialista
la Rinconada
a aquest municipi
que és simbòlic
també perquè es busca
des del PSOE
tancar files
després d'escoltar
les opinions
també d'Alfonso Guerra
i de Felipe González
postulats contraris
a l'estratègia de Sánchez
i per això també
justament ho fan
en aquest municipi
això ens ho explicava
a primera hora
la tertúlia
la Cristina Solies
De seguida parla Pedro Sánchez
qui ja ho ha fet
a aquesta hora del matí
és el líder
dels socialistes catalans
Salvador Illa
Sí, ha demanat
als partits independentistes
que estiguin a l'altura
i que faciliten
un govern del PSOE
i de sumar a l'estat
en una intervenció
al Consell Nacional
del PSC
i ja ha demanat
capacitat d'acord
i discreció
per aconseguir
que les negociacions
acabin amb un acord
Esperamos
que los partidos
todos los partidos
especialmente
los partidos catalanes
estén a la altura
de las circunstancias
Piensen más
en el país
atiendan
al mensaje
de la ciudadanía
que en sus propios
intereses partidistas
y demuestren
un poco
de oficio político
y una discreción
de vida
y si no
los ciudadanos
tomarán un acord
Les paraules
de fa una estona
del líder
de l'oposició
Salvador Illa
pendents del que digui
Pedro Sánchez
recollirem també
els bolletins de notícies
i també ho farem
aquest migdia
amb la Neus Bonet
al Catalunya Migdia
però és que
avui és un dia de ràdio
perquè més enllà
de tota l'escena política
aquesta tarda
el Tot Gira
en directe
des de Girona
i no només
amb la transmissió
del Solà
i companyia
amb aquest Girona
Real Madrid
apassionant
sinó que el Clopés
també és a Girona
per fer tot el Tot Gira
de dalt a baix
Clopés bon dia
Què tal?
Bon dia
Escapa
com estem?
Tot a punt
i o no?
Sí
amb moltes ganes
perquè avui és un dia gran
ja ho hem anat
durant tota la setmana
des que el Girona
va aconseguir la victòria
al camp del Vila Real
vam poder dir
aquesta frase
que ens fa molta il·lusió
que avui el Madrid
visita el camp del líder
és veritat
que amb la victòria
ahir del Barça
aquesta frase
la deixem una mica
entre cometes
perquè és ara
el Barça
qui és líder
però vaja
si avui guanya
el Girona
tu recuperarà
aquest lideratge
si guanyés el Madrid
seria el Madrid líder
i si hi ha un empat
seria el Barça
qui seria el líder
però jo crec que el moment
és prou important
no estem parlant
d'un lideratge
o d'un segon lloc casual
aquest Girona
comença la temporada
com un tro
i jo el que vull avui
és palpar
com ho està vivint la ciutat
des del primer minut
del programa
a les 4 de la tarda
Sensacional
a partir de les 4 de la tarda
tot gira en directe
des de Girona
com veus el partit
perquè
suposo que la cosa
estarà igualada
no és casualitat
que el Girona
sigui líder
que hagi guanyat
tants partits seguits
el Madrid
també ve d'una ensopegada
els últims dies
creus que
no sé si preguntar-te
fins i tot
dels Girona
els favorits
jugant a casa avui
a veure
tots els ingredients
ens conviden a pensar
que avui
el Girona
competirà
això número 1
això no estic convençut
i que fins i tot
seria capaç
de puntuar
i per què no
guanyar el Madrid
però clar
què passa
que el Madrid
en les 4 visites
que ha fet
a la seva història
a Montilivi
n'ha perdut 2
l'última
va ser
el mes d'abril passat
i li va caure
una bona tova
a més a més
podríem dir
que el Madrid
està visat
per tant
a més a més
li falta Àlava
que és un central
importantíssim
i que es va lesionar
el partit
d'aquesta setmana
el dimecres
davant de les Palmes
no té Militao
és veritat
que recupera Vinícius
però
tot ens convida
a pensar
que la victòria
és possible
però ja saps
que a vegades
penso que
en el món del futbol
quan tot és tan clar
quan tot és tan obvi
a vegades
passa tot just
l'enrevés
bé
jo no vull fer-te
un pronòstic
però sí que és veritat
que els ingredients
ens conviden a pensar
que el Madrid
avui patirà
avui suarà
perquè juga en un camp
que estarà ple a rebentar
i perquè el Girona
ara mateix
no només juga molt bé
sinó que a més a més
té la moral pels núvols
t'escoltem a les 4 a la tarda
una abraçada
clubers
que vagi molt bé
adeu-siau
Capravo
la cistella que enamora
t'ofereix aquest espai
atenció perquè
abans d'arribar
el bolletí
de notícies de les 12
si voleu guanyar
una cistella Capravo
només cal que truqueu
al 9-3-2-0-7-4-7-4
9-3-2-0-7-4-7-4
la primera trucada
s'emporta
una cistella Capravo
gentilesa del suplement
9-3-2-0-7-4-7-4
notícies de les 12
amb Neus Bonet
de seguida hi tornem
al suplement
amb pantalles i cor
a la jugular
amb l'Alba Riera
i la Rebeca Rodríguez
avui parlant de
Rosalia
i atenció a la notícia
que ens porta
l'Alba Riera
de la seva relació
amb Rau Alejandro
ara tornem al suplement
9-3-0-7-7-4-7-7-4-7-4-7-4-7-4-7act-on-Kv lenient
ancPNLine
i haters
anем KvL-5-4-7-4-8-7-7-6-7-7-7-7-6-8-7-7-7-7-8-9-7-7-7-7-7-7-6-7-7-8 rau
rau
rad
an un
kid
ac quent