Bip.
Bon dia, us informa, a Newsbonet Vagant.
Més de la meitat del país s'està en alerta per risc d'incendi.
Al Pla Alpha, 18 comarques estan pintades de color vermell,
la majoria a la meitat occidental de Catalunya,
pel risc alt o molt alt d'incendis.
Fins ara, aquest estiu,
s'han cremat prop de 600 hectàrees forestals a Catalunya,
i la majoria fa una setmana, a Purbou.
Tot i això, el nombre d'incendis és inferior a la mitjana,
per sota dels 200 focs.
La cap d'arregió del cos d'agents rurals a l'Alpirineu, a Nacervent,
ha fet una valoració positiva del que portem de campanya
i ha subratllat que, en general, la població respecta la normativa.
Ho deia aquest matí, el Catalunya Matí de Catalunya Ràdio.
La sensibilització, per part de la ciutadania, és molt bona.
I això ho veiem especialment quan tenim episodis d'alt risc,
perquè la gent ha d'avisar de situacions extremes
i tenim molt bona col·laboració.
Aquest cap de setmana no hi ha cap parc natural tancat
per risc d'incendi, però Servent...
ha recomanat evitar fer qualsevol tipus d'activitat
en entorns forestals en hores de màxima insolació.
Més notícies, Montse García.
La justícia nord-americana ha obert una investigació
sobre la gestió de l'incendi de l'illa de Maui a Hawaii,
que ha deixat un balanç que, aquesta matinada,
ha tornat a pujar fins a 93 víctimes,
i encara és una xifra provisional.
La fiscal general, en López, ha anunciat que es valoraran
les decisions preses per les autoritats
davant la llau de crítiques.
De fet, el telèfon d'emergència es va deixar de funcionar
en moltes zones i les sirenes d'alerta d'incendi no es van activar.
Tampoc van funcionar els avisos per mòbil.
El president de les Canàries, Fernando Clavi Jovatlle,
creu que el PNV hauria de presidir el nou congrés dels diputats
en una entrevista avui al diari La Vanguardia.
Clavi Jovatlle assegura que el resultat de les urnes del 23 de juliol
deixa clar que la democràcia espanyola està a punt
perquè un nacionalista tingui la presidència
o la vicepresidència de la cambra també deixa clar
que no volen tenir res a veure amb un govern on hi hagi Vox.
Hemos tenido conversaciones con el Partido Popular.
Creo que la salida de Vox de la posibilidad de entrar en el gobierno
ha sido un antes y un después, obviamente.
Vox representa todo lo que nosotros no queremos para Canaria,
ni el centralismo ni el retroceso en políticas sociales
y de respeto al género, a la libertad sexual
o a la propia autonomía de Canarias para tomar sus propias decisiones.
Un llot de lux es va cremar ahir a la tarda
molt a prop de la costa de Formentera, a les Illes Balears.
El foc va calcinar l'embarcació de 28 metres d'eslora
i va provocar una gran columna de fum negre.
Els cinc tripulants i els 12 passatgers van ser rescatats i lesus.
Només un dels homes tenia cremades lleus
i el van traslladar a l'hospital.
Salvament Marítim va haver de remolcar la nau mar en dins
perquè l'incendi no afectés la resta d'embarcacions
que fundejaven a la zona molt a prop de Sesilletes.
L'Associació Turística Departaments critica que Cadaqués
vulgui limitar els habitatges d'ús turístic del poble
a un 30% del total.
Girona, Roger Sandaló.
Bon dia, la patronal del sector demana que es deixi sense efecte
la regulació que impulsa l'Ajuntament de Cadaqués
i que és l'administració pública qui ha de garantir l'accés a l'habitatge.
La presidenta de l'associació és Esther Torrent.
Estan traspassant un problema social
en el petit inversionista que realment no crec que és
qui hagi de pagar els plats trencats.
Ara mateix un 27% dels habitatges de Cadaqués
tenen llicència d'ús turístic i amb la nova regulació
s'arribaria a un topall de 1.000.
Roger Sandaló, Catalunya Ràdio Girona.
Esforç, Albert Benet.
L'entrenador del Barça, Xavi Hernández,
ha convocat tots els futbolistes inscrits
per al primer partit de lliga aquest vespre al camp del Getafe.
I són tots Menchmarcos Alonso i Iñaki Peña,
que no han estat inscrits, tampoc Íñigo Martínez,
que tampoc ha estat inscrit perquè encara no està recuperat
de la lesió que l'ha impedeït de votar amb la samarreta del Barça.
Valder és a la convocatòria, encara amb fitxa del filial,
i Xavi ha convocat els dos joves del planter
que han destacat a la pretemporada, la Minyamal i Fermín López,
al Getafe Barça, a dos quarts de deu,
i amb la TDT de Catalunya Ràdio.
Pau Gasol ha entrat aquesta matinada al Saló de la Fama de l'NBA,
un reconeixement a la seva trajectòria
a la millor lliga de bàsquet del món, on va jugar 18 temporades.
Gasol ha tingut un record emotiu per a Kobe Ibraian
i la seva filla Gigi, morts fa tres anys
en un accident d'helicòpter a Califòrnia.
Empata un del Giron al camp de la Reial Societat
de la primera jornada de la Lliga de Futbol,
amb gol del debutant Artem Dobby,
que el davanté ucraïnès que acabava de sortir al camp,
substituint Estuani, va donar un punt a l'equip gironí
quan faltaven 20 minuts per al final.
Al Madrid guanya l'Atlètic Club de Bilbao,
el nou samamés, 0-2, però perd mil i tau.
El mateix tècnic Carlo Ancelotti
assegura que a l'al·legió al genoll no fa bona pinta.
Els gols els van fer Rodrigo i Bellingham,
elegit MVP del partit.
També ha jugat ahir a les Palmes 1,
amb debut i assistència de gol
a l'equip balear de l'exjugador de l'Espanyol, Sergi Darder.
L'Espanyol s'estrena avui a la Lliga de Segona Divisió
a dos quarts de vuit del vespre al camp de l'Albacete.
Fins aquí les notícies.
Premi Cerverí 2023.
Vota la millor lletra de cançó en català de la temporada.
Doncs en meva mà i no s'acansa
Una de les vuit candidates és...
La sala oberta, de Miquel Serra.
Jo que m'ha de dir que net sabres malalt
Trobaràs les vuit cançons finalistes i les lletres a catràdio.cat.
Pots votar a la teva abans del 10 de setembre.
Premi Cerverí 2023,
convocat per la Fundació Prudència i Bertranà,
Catalunya Ràdio i ICA,
amb la col·laboració d'Andarroc.
Getafe.
Agost.
Dos quarts de nou del vespre.
Calor.
Un estadi buit.
Un pla com aquest només pot venir de gust
si comença la Lliga i t'ho explica la TVT,
la transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir de dos quarts de nou,
la TVT del Getafe Barça a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
No és tan sols aconseguir podis.
És superar-se en cada esclau.
L'esport ens ensenya que tirar endavant no és tan sols guanyar,
sinó aprendre a aixecar-se.
Per això a CaixaBank estem en l'esport, sempre.
CaixaBank. Tu i jo, nosaltres.
La TVT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial de CaixaBank, Damp i assistències sanitàries.
Així sonen els caps de setmana a Catalunya Ràdio.
Un programa que us porta totes les setmanes...
Matinem amb la música popular i d'arrel a Icatmans.
El vespre, sona nou,
presenta el talent emergent de la música catalana.
Tu m'estimes?
Les nits són per pujar a les golfes d'Algorina,
i a la mitja nit comprovem que la vida és un musical
o tastem un cafè greix.
Som unitats saxofonístiques...
A les matinades ens deixem atrapar pel jazz batusi
i sortim a durar-ho tot mentre ballem a la pista de fusta.
A l'estiu, canvia de ritme
amb les propostes musicals de Catalunya Ràdio.
Més informació a catràdio.cat.
El suplement d'estiu amb Albert Montilla.
Passem vuit minuts de les 11.
I ara, diumenge, subem de valent, perquè entrem a la sauna.
Avui ho fem, entrevistes al vapor,
entrevista dins una sauna amb el comunicador,
ionista, humorista, gran persona, Joel, comunista, també.
Joel Díaz.
Amb ell aprofitarem per desfer-nos de les toxines exteriors,
però sobretot per suar a les interiors.
Joel Díaz, benvinguts a entrevistes al vapor.
Gràcies per convidar-me a entrevistes al vapor.
No tens bona relació amb la calor i amb les saunes, no?
No, no, a veure, el que passa amb la calor és que subo molt,
però, clar, a les saunes està ben vist, suar.
Per tant, en principi,
tota aquella ansietat que a mi em provoca la transpiració,
que tu saps que està molt estigmatitzada a nivell social,
aquí s'anula, jo aquí puc suar lliurement,
per tant, de moment, estic bé.
De moment no estàs patint gaire.
De moment no estic patint gaire, però hi ha unes brases aquí,
una mena de brases, que cada vegada jo crec que...
Cada vegada està fent més calor, Montilla.
Això està passant.
I l'oxigen no et falta aquí en cap moment?
En cap moment.
Crec que l'humitat és una humitat relativa, no me'n recordo,
però arribarem als 80 graus.
Als 80 graus? Bueno, ja veurem si arribarem als 80 graus.
12 minuts era el que recomanen, que el cos ho m'aguanti,
si no, sortir fora, fer una dutxa d'aigua freda i tornar a entrar.
Perfecte.
De les 40 entrevistes que hem fet aquí,
hi ha qui ha aguantat més i menys,
és en Patrick Urbano, tenim a superar-lo, 30 minuts.
És un tio dur.
Jo el segueixo a Instagram i fa esports d'art.
I clar, té una capacitat d'aguantar el dolor, suposo,
i el patiment, que jo no tinc.
El que no sabia és que era una mena de competició, això.
No ho és, no ho és.
No hi ha pica, perquè hem fet trampes.
Ara vull guanyar, ara vull guanyar, Montilla.
D'acord. Sherman va aguantar 14 minuts, 32 segons.
Serrats no compta,
perquè vam estar sortint i entrant sense que la gent ho sabés.
I Patrick Urbano és qui més ha aguantat amb aquests 30 minuts.
Intentaré superar la Sherman, i a partir d'aquí, minut a minut, d'acord?
Va, és divertit.
L'objectiu també amb les preguntes és fer-te sentir una mica incòmode.
En què crec que amb tu, igual que amb la resta, no passarà.
Va, no intenta-ho.
Ahir vas publicar un tuit que deies
que la nova fornada de joves comunicadors catalans
m'està ajudant molt amb la síndrome de l'impostor.
Et referies a mi, fill de puta?
No, en absolut. Tu ets una persona treballadora...
i que sap el que està fent,
i és just al contrari del que jo volia criticar
amb aquesta nova fornada de comunicadors catalans,
que la majoria treballen...
són això, com se li diu ara,
creadors de contingut a xarxes socials.
Estic una mica espantat dels nivells d'ignorància
que presenten alguns dels nostres joves comunicadors.
Són gent que sap tan poques coses
que només poden parlar d'ells mateixos.
Jo culpo l'Alokse.
Culpo l'Alokse, culpo l'Aesso,
i això d'estudiar per projectes i totes aquestes coses.
S'està perdent el que és la cultura general,
el saber qui era... Els clàssics.
L'altre dia li vaig preguntar a una jove comunicadora catalana
qui era... qui li vaig preguntar qui era...
Valle Inclán.
Valle Inclán. No ho sabia, tu.
Una persona que està parlant per tot Catalunya, no pot ser.
Jo tinc una pitjor, que és...
Jo de professor associat faig classe a la UB de comunicació
i alumnes de tercer vaig preguntar la...
la separació de poders de l'Estat, els tres poders de l'Estat.
Sí? No ho sabia.
Un 70% no ho sabia. Responda la pregunta.
Jo em pregunto... Tu també ets jove?
Què fèieu tot el dia a l'escola?
Fumar porros. Fumar porros.
Jo també no sé si això ja passava.
O sigui, tu que... Tu també ets gran.
Sí, no, no, digue'm-ho clar, jo soc gran.
Tu ets gran. Jo tinc 42 anys.
No, ni idea. Però estic bé, eh?
Sí, sí, no? Jo sempre he pensat que eres més jove, de fet.
Però a mi em despert.
Creus que hi ha una crisi institucional, ara mateix?
La resposta és sí, d'entrada, sí.
Sí, d'acord. Sí, a l'estat, en el món, pots dir.
Crec que, sobretot, encara no sé a quina institució et refereixes,
però crec que les institucions, en general,
moltes tenen un problema de legitimitat.
La cosa és que abans hi havia institucions que ajudaven a...
Per què rius?
Perquè m'estàs fent una pregunta molt complicada
i jo estic intentant respirar, saps?
Però bueno, digues, digues.
És que ara ja està augmentant la temperatura considerablement.
Hi ha llocs que serveixen per reunir persones
amb camins de vida diferents,
que mai haguessin estat juntes de no existir aquesta institució.
Creus que hauria de tornar a l'Emili?
Hòstia!
Eh...
Saps les bates d'alcohol, que ens igualen a tots i totes?
Sí, sí. Crec que...
Crec que l'Emili... Per suposat que l'Emili no hauria de tornar.
Però sí que veuria bé...
Ei, però sí que veuria bé...
que tothom hagués de passar per una experiència...
que l'igual és amb la resta de...
O sigui, per una experiència tipus Emili,
en què, durant un temps de la teva vida,
tu estiguessis obligat a treballar pels altres
i estiguessis obligat a viure,
diguéssim, amb les mateixes condicions
que tota la resta de la gent de la teva generació,
independentment del teu extracte social.
O sigui, saber que és una mi... una miqueta de disciplina,
una miqueta d'uniformització, una miqueta de...
Gerarquia. Una miqueta de gerarquia.
Això crec que aniria bé, també,
a la nova fornada de comunicadors catalans.
Però que sí. Quan pateixis...
No, no, no.
Que no, que jo vull aguantar més que l'Olla, Sherman.
Anem bé, anem bé.
Bueno, anem bé, anem bé.
A vosaltres, els sotaneros us ha catalogat com a nihilistes.
Però has fet un discurs ara
que anava molt a línia del bé comú
i de la recuperació de les institucions.
Creus en la reforma del pacte social?
Eh... costa de creure-hi, eh.
Però en el pla teòric,
jo em segueixo considerant...
Sí, jo em conse...
Jo, en el pla teòric, insisteixo,
em segueixo considerant socialista
i és la meva forma d'organització social preferida.
D'acord.
Quin és el problema? Que no soc practicant.
És a dir, no estic fent absolutament res per la revolució.
Res. D'acord.
O sigui, si algú surt a fer la revolució,
jo m'hi sumaré una mica endarrere.
O sigui, ells davant i jo un pèl endarrere, jo m'hi sumaré.
Però ara no estic en condicions
de liderar una revolució socialista de Montella.
Has claudicat i t'has deixat endur pel sistema.
És que jo no he estat mai un líder.
Jo sóc un grecari.
Quant de temps portem? Per motivar-me, més o menys.
Portem 6 minuts.
Hòstia!
No, no, no!
Tot bé?
Tu m'assegures que aquí hi ha oxigen, eh?
Sí, sí.
Si necessites, de veritat.
Si et cal una dutxa...
Si necessito, t'ho dic.
Si vols, et puc canviar el lloc.
Aquí estàs davant de les brases.
Va.
Fota exactament la mateixa que tu.
De fet, que era pitjor.
Que era pitjor, allà.
Tema drogues.
Tema drogues?
És una matèria.
Què m'estàs comptant?
Moltes vegades has dit que no us drogueu, no fumeu marihuana.
Jo em vaig destrossar el cervell. Jo també, per cert.
Jo vaig estar a l'Espiral del 16-17,
on quedava un grup de 7 amics,
cadascú es feia una L,
i, encendit horari, anava circulant això
durant cada nit de cap de setmana,
i fins i tot alguna valenta setmana,
fins que un dia va haver-hi una revelació,
que no sé d'on va sorgir, i vaig dir prou.
Què estic fent, no?, t'has de preguntar.
Exacte. Què estic fent?
Perquè, malgrat haver sigut consumidor,
porros no, drogues no.
D'una perspectiva,
els porros, el que m'han provocat,
o sigui, tu quan fumes porros, diguéssim,
de manera intensiva i quotidiana, dia a dia,
el que et van generant és una mena de...,
no sé com dir-te, un estat de sudapullisme,
que m'agrada dir-m'hi en termes científics,
que fa que no et prenguis la vida gaire seriosament.
Llavors, si aquesta etapa teva de fumeta dura masses anys,
després ho mires i dius,
i dius, hòstia, aquests anys, és que els he perdut.
Els he perdut. I és exactament el meu cas.
A mi em passa, fins i tot,
que durant aquesta època de consum intensiu de cannabis,
jo no recordo res.
A mi em diuen, hòstia, aquell estiu vam anar a tal lloc.
Ni puta idea. Vam veure tal pel·lícula.
No me'n recordo. Això és dur.
M'estic morint.
Què? Fem una dutxeta? Per favor.
Espera, et dic quan ho tens.
Sí, ehm... 6...
Sí, ha superat. He superat?
He superat a la Sherman. Ja està, estic tranquil.
Una dutxeta freda, o què? Abans que em demani un tele.
Oh, mamà!
Està molt pensat, tio.
Ah! Ah!
A veure, Joan.
Ah!
Llavors?
Ah!
Bueno, bueno...
Com estàs, ara, després d'aquesta dutxa?
Una mica millor.
He recuperat les constants vitals perquè m'està a punt de desmaiar.
I com estàs? Per Catalunya, eh?
Per Catalunya.
I per Catalunya també et veurem a partir de la temporada que ve.
A l'última hora del matí de Catalunya Ràdio, amb el Quim Morales.
I també amb... amb el Roger Escapa.
Sí, faré el comunista.
O sigui, jo faré exactament el que estava fent l'any passat.
Una mica millor, perquè el repte sempre és fer-ho una mica millor.
I també, segurament,
perquè me'n vaig entrar l'altre dia per la premsa, justament,
formaré part de la tertúlia esportiva.
Sí, és una cosa que teníem parlada,
amb el Jordi Borda i el Ricard Ostrell.
Però l'altre dia, una notícia d'un mitjà de comunicació...
em va confirmar que formaré part de la plantilla de tertulians...
d'esports, de futbol, del Barça,
dels dilluns al matí de Catalunya Ràdio.
Molt content, també.
O agafes... o no, clar, un palmarà sotana amb...
Clar, clar, clar.
Segurament seran missatges una mica personalitzats.
És a dir, no parlaré al matí de Catalunya Ràdio com parlo a la sotana,
perquè, segurament, allà s'acabaria una mica la meva carrera com a tertúlia,
ni a la sotana com al matí de Catalunya Ràdio,
i llavors els meus companys segurament em currarien a gorrassos.
És difícil fer equilibri.
És difícil fer equilibri. Despero no equivocar-me cap dia,
perquè tindrem un problema.
No, no, a mi m'agrada... Bueno, ja ho saps.
Jo, bàsicament, és del que més m'agrada parlar,
és del Barça, del futbol i d'esports,
perquè també em sembla,
i ara em sap greu pels periodistes esportius,
que és una matèria d'estudi, com si diguéssim,
un objecte d'estudi que pots prendre-te-la una mica la lleugera.
És a dir, jo tertuliada política no em faria mai,
perquè se n'ha de saber i, hòstia,
fotre la pota parlant de política és lamentable.
En canvi, el futbol al Barça... No passa res.
No passa res.
Pots desbarrar que no hi ha problema, que és molt trivial.
Pots fer les teories que vulguis
i no passarà si després no es compleixen o si es compleixen.
Exacte, exacte.
Això es dediquen als periodistes esportius,
fan els seus... diuen, hòstia, això passarà així, això,
i fitxarem a tal, després no passa,
i absolutament ningú els hi demana explicacions.
Per tant, em sembla una feina una mica còmode, no?
T'ho havies donat suport a d'en Bela?
En d'en Bela és un jugador que a mi m'encanta.
I no t'ha... no t'ha dolgut?
El que passa que... A veure, a mi, el d'en Bela és jugador...
Té un problema amb la presa de decisions i tal,
que s'hauria de millorar,
espero que el Paris Saint-Germain ho millori,
però a mi és un jugador que m'agrada,
perquè en aquesta etapa fosca dels últims temps del Barça,
en què tenim uns jugadors de perfil una mica baix,
i falta una mica de màgia,
era l'únic jugador que portava una mica de...
d'espurna al joc del Barça.
I per això em sap greu que marxi.
Ara bé, el d'en Bela persona...
aquí ja podríem entrar en més consideracions.
Em sembla que és un nano que li falta...
Com deia la meva àvia, li falta un parell de patates pel quilo, no?
No acaba de girar rodó.
Exacte. D'acord.
Confies per això en Fermín?
Veus com creus que serà un de aquells joves...
que acabem cremant...
Clar.
...i que acaba jugant a trencada, com...
Pot ser, pot ser.
D'entrada,
jo no faré com els periodistes esportius a l'USO,
que et diran, ara tots surten dient que ells estaven seguint Fermín...
ja des que tenia 10 anys, no?
Jo vaig saber de Fermín exactament el dia que...
l'altre dia que va deputar.
No havia sentit ni a parlar d'aquest noi.
Em sembla un nano complet i tal.
Bueno, sí.
Diu el vant Xavi que el vol el primer equip.
Escolta, tot el que sigui jugadors que surtin de la pedrera,
ara mateix em sembla bé perquè estem arruïnats, no?
I a mi la malalt, confies en ell?
I a mi la malalt em sembla boníssim el que he vist.
Un tio d'aquests que té aquest plus de màgia
que fa que el futbol sigui divertit
passa que m'han dit que també és a l'escola d'embeler que...
Li falta una bullida, sí.
Ai, Déu meu.
Hòstia, està tornant a apretar, això, ja, eh, Montilla?
Si vols, ho podem deixar aquí.
Jo et proposo deixar l'entrevista aquí.
L'única cosa que faré és... faré una última pregunta,
que és el micròfon, és una pregunta de futur.
On et veus d'aquí cinc anys?
Fes una mica la teva dissertació.
Però ja surto ja, ja et deixo sol aquí.
Hòstia, que trampós, el tio.
Perquè... perquè per promocionar aquest moment d'intimitat teu,
i també per anar fent la dutxa que em ve molt de gust.
On em veig d'aquí cinc anys?
El micròfon està cremant, eh?
Déu, Montilla, Déu.
Bé, ara ja des de la intimitat de la sauna,
Montilla m'ha preguntat on em veig d'aquí cinc anys.
Jo d'aquí cinc anys em veig pare de família,
vivint a una certa distància de Barcelona,
perquè Barcelona s'està tornant una mena de microones,
i em veig treballant, evidentment,
a la corporació catalana de mitjans audiovisuals,
un lloc que jo considero casa meva,
i que espero que la gent que el gestiona, aquesta corporació,
doncs també em consideri part d'aquesta casa,
perquè jo me l'estimo,
però, ja et dic, més que la meva pròpia família.
Per tant, on em veig d'aquí cinc anys?
Amb fills, amb una casa adosada,
i formant part de la gran família de la corporació catalana
de mitjans audiovisuals.
Però què t'ho expliques? La meva vida.
Molt bé.
Ja està.
I que sigui així, que continuï, per molts anys,
el Joel Diet amb nosaltres.
I tant.
Persona espectacular,
experiència encara més espectacular a anar a la sauna amb ell.
És tal com Raja, que això sempre s'agraeix, com a Miguelet,
que, per cert, connectarem també amb una estona amb ell,
i com a la resta d'integrants d'aquest magnífic equip,
Marina de la Cruz.
Continuem, no?
Continuem amb els 40 anys, obrim la capsa a les sorpreses,
què hi tenim avui?
Avui parlarem de la ràdio com a servei públic per les persones cegues,
i per tractar aquest tema hem parlat amb en Jordi Blesa,
que és net de TT Montoliu,
és actor, col·laborador de la ràdio i uient,
i amb en Ricard Canals, que és cantautor i uient de ràdio.
Tant el Jordi com el Ricard són uients, sentim ara,
perquè ho són des de ben petits.
Tots dos, a més, han estat dins la ràdio,
han sigut uients de ràdio, però han estat dins la ràdio.
Han estat dins la ràdio,
i en Jordi ha passat per la casa fent de col·laborador
en diferents espais,
i el Ricard ho ha pogut fer a Sant Joan de Vilatorrada, escoltem-los.
Jo vaig començar a fer ràdio als 11 anys, a Ràdio Miramar,
amb un programa infantil que es deia Ninyolàndia,
i posteriorment ja vaig fer col·laboracions
en programes infantils, per exemple, d'aquesta casa,
com l'ull avui, que dirigia el Jordi Janer,
i ja més endavant, quan ja estàvem en plena adolescència,
vaig col·laborar amb el Suplement.
L'etapa en què el dirigia el Xavier Solà,
va ser un dels meus somnis, que era fer crònica teatral,
i així vaig estar-hi durant dos anys i mig,
i no em voldria oblidar la meva etapa a on de cero,
que vaig estar-hi mig any com a bacà de la redacció d'esports,
que també va ser una època molt guapa.
Sí, una mica, així amateur, així allò...
amb pocs mitjans, amb una ràdio de...
Bé, amb pocs mitjans, enteneu-me,
amb pocs mitjans adaptats per les persones cegues,
perquè aquestes d'altres, les taules de so,
són complicades de fer funcionar per una persona que no hi veu,
i amb pocs mitjans no m'estic referint
si que la ràdio vaig estar fos una ràdio dolenta,
sinó que tenia pocs mitjans adaptats per les persones,
com jo, que no hi veiem.
Som al Suplement d'estiu parlant d'aquests 40 anys de Catalunya ràdio,
40 anys d'unidor, d'orgull de ràdio pública,
i en aquesta entrevista que sentíem també sortia un nom,
és el d'en Xavier Solà,
una persona que els ha marcat a tots dos, oi?
Doncs sí, casualitats de la vida.
Per una banda, en Jordi hem sentit que va ser col·laborador del Suplement,
i per l'altra banda, en Ricard,
heu vist aquesta anècdota amb el Xavier Solà?
És molt bon xicot.
Amb el Xavier Solà vam venir perquè en aquesta ràdio
hi ha un programa meravellós que és l'any del ignorant.
Va estar quatre anys sense metro.
Després ha estat una metro amb la direcció de la Mireia Mallol,
i després la va agafar el Xavier Solà.
I el Xavier Solà, jo sempre ho havia escoltat en aquest programa,
on ara estem, que és el Suplement.
I sempre li havia preguntat com deu ser el Xavier Solà.
I a través d'un amic que treballava aquí a la casa,
li vaig dir que podríem intentar anar a veure el Xavier Solà,
i el Xavier Solà, com que és tan gentil,
i no diu mai que no ningú ni a res,
ens va dir que sí que hi podíem anar,
i a partir d'aquí va néixer una bona amistat.
Xavier Solà va ser de les primeres persones
amb qui vaig treballar en aquesta ràdio,
també fa uns set anys.
I l'experiència va ser magnífica.
A més, ell havia adut molts programes entre ells,
el Suplement, que era un Suplement completament diferent
al que es fa ara, també.
Una persona que va ser fitxada
i per la seva creativitat en l'elaboració de continguts, també.
En fi, estaria molta estona parlant d'en Xavier Solà,
però avui estem parlant d'aquesta relació
de la ràdio amb les persones cegues,
i ens hem preguntat què creuen que falta a la ràdio en Jordi,
i ell ens ha reivindicat que a la ràdio
li falten ficcions sonores.
Jo crec que la ràdio, tal com està concebuda,
el problema que té
és que s'ha convertit
en un mitjà excessivament informatiu,
excessivament parlat,
de manera que el que hi trobo a faltar a la ràdio ara mateix
són els espais dramàtics,
perquè els espais dramàtics obliguen a caloïn,
d'alguna manera, doni-li a lliure la imaginació,
perquè, de fet, la ràdio és això,
en teatre et limita l'espai,
a l'hora d'engegar propostes,
al cinema et limita el pressupost,
però en ràdio no tens límit, el límitor poses tu.
Jo crec que una de les assignatures pendents
que té la ràdio pública en aquests moments
seria recuperar un altre cop els dramàtics.
Esteu sentint un acordió en aquests talls d'en Jordi,
i també hem sentit música,
hem sentit una cançó amb el tall d'en Ricard.
Hem de dir que en Ricard és cantautor
i que en Jordi és cantador
i que en Jordi toca l'acordió
i els hem posat les seves respectives músiques.
M'ho imagino tu, no?
No, no, no.
Però vull dir que déu-n'hi-do
i que si als artistes se'ls ha de donar suport,
en aquest cas ho fem també.
El Ricard, en el seu cas, reivindica
que la ràdio sigui més accessible.
El que li falta a la ràdio perquè nosaltres
puguem estar seguts on avui estàs tu
i puguem fer la ràdio
amb les mateixes capacitats que vosaltres.
La ràdio, però la gent que no ho sap
és en un pilot vermell que et diu que estàs en directe.
Doncs a la ràdio li faltaria
que aquest pilot vermell fes un pip
perquè nosaltres poguéssim saber
on estem.
La ràdio hauria de poder ser accessible per tothom.
No passaria res perquè se sentís un rellotge
de fons a través del micròfon que deia
són dos quarts d'onze.
No passaria res perquè la persona que està fent ràdio
sigui en cega perfectament,
podria estar fent ràdio i fent un programa.
I un detall molt curiós i colpidor
és el que ens explica en Jordi
quan va generar els problemes d'audició del seu avi
al JT Montoliu.
Jo vaig haver de posar implants coclear
perquè vaig generar els problemes auditius del meu avi
i malgrat tot jo vaig continuar fent la meva vida.
Jo et diré una cosa, la primera vegada
que jo em vaig haver de posar un dels implants
abans d'anar-me'n a l'hospital
una de les primeres coses que vaig fer
va ser escoltar totes les veus d'aquesta casa.
No em preguntis per què, però vaig tenir aquesta necessitat.
El que jo no m'esperava és que després
les pogués tornar a escoltar
com les escoltava abans de tornar a perdre l'audició.
I recordo que abans d'agafar el taxi
que m'havia de portar a Sant Pau,
vaig començar a escoltar les arribes,
vaig començar a escoltar Kylian,
Oscar Fernández, que en aquell moment feia el Catalunya migdia.
Tu em preguntaràs per què ho feies? Doncs no ho sé.
Te n'acomiadaves? No ho sé.
Era una reveura? No ho sé.
Però en aquell moment vaig tenir aquella necessitat.
I va ser una reveura, al final, eh?
Un testimoni força colpidor.
I el Ricard, molt fan del futbol en català,
ha volgut parlar de què són per ell les transmissions
i què era per ell escoltar en Joaquín Maria Puyol.
És un mitjà meravellós.
És un mitjà que et descriu les coses que tu no veus.
Per exemple, el futbol, jo que soc futbolero,
i a més a més del Barça.
M'agrada el futbol en català en general, però sota el Barça.
I el Puyol, aquí teníem un narrador de partits en català,
que era meravellós, que es diu Joaquín Maria Puyol,
i que narrava els partits
de manera que tu semblava que estiguessis dins del camp.
Ell t'explicava, tu explicava de tal manera
que semblava que tu estiguessis dins del camp.
I això és meravellós.
I això és informatiu, aquí a aquesta casa,
o com fer un programa especial.
Som la ràdio del servei públic, és exactament això.
El mestre Puyol. I tant.
Ai, Déu meu.
El trobem a faltar també per aquí,
amb una gran tasca també per explicar,
és a dir, submergir-se dins del futbol,
i de fer-ho en català. Totalment.
És com un referent.
En fi, demà, tornem amb més 40... No, demà no.
La setmana que ve ja serà... Si vols demà, demà, eh?
Demà ja estava pensant en... Com vulgueu.
És que això comença i no enganxes el que passa.
En fi, demà, demà, de nou.
La setmana que ve tornarem amb més 40 anys de Catalunya Ràdio.
Gràcies, Marina. A vosaltres.
I ara nosaltres aturem un re, però és que de veritat, re, una estoneta,
i tornem amb el Miquelet i utilitats històriques. Som-hi.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
L'estiu és un bon moment per escoltar podcast.
Comarcar el 947 per recórrer el país, refitjar el territori.
Ciberseguretat.
Comarcar el 947 per recórrer el país, refitjar el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el país, refitjar el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el país, refitjar el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el país, refitjar el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el país, refitjar el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el país, refitjar el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el país, refitjar el territori.
L'estiu és un bon moment per escoltar podcast.
Comarcar el 947 per recórrer el país, refitjar el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el país, refitjar el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el país, refitjar el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el país, refitjar el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el país, refitjar el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el país, refitjar el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el territori.
Comarcar el 947 per recórrer el territori.
Un lladre i un traïdor.
En Joan és innocent.
Però com ho sabien? Qui l'ha traït?
Si et vagues a testificar,
no veuràs mai més la teva família.
La menció bitxa.
Últims capítols a TV3 aquesta nit.
Últims capítols a TV3 aquesta nit.
Ha tornat la Lliga i ha tornat el tot girat.
Ha tornat la Liga i ha tornat el tot girat.
Atenció! Aquesta tarda viurem l'estrena de l'Espanyola Segona
amb el primer partit de l'operació Tornada a Primera.
A partir de les 6, el bacet espanyol amb la narració de Sergi Andreu.
A partir de les 6, el bacet espanyol amb la narració de Sergi Andreu.
Anirem a Getafe per saber l'última hora del nou Barça de Xavi
abans de jugar el primer partit de Lliga.
A més, us explicarem tota l'actualitat
del Mundial Femení de Futbol
i viurem el primer gran partit de la Premier, Chelsea Liverpool.
Tot gira.
El programa esportiu líder dels caps de setmana.
Avui diumenge a partir de les 6 de la tarda.
Amb David Clopès.
Bon dia, sol·la 7.
Benvinguts al matí de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio de l'estiu.
Amb Marina Romero.
Aquest estiu ens encanta que el visquis amb nosaltres.
Estem connectats a l'actualitat del país
i celebrem la vida.
De dilluns a divendres, de 7 a 1 del migdia,
el matí de Catalunya Ràdio de l'estiu.
Amb Marina Romero.
Cada cap de setmana, de 9 del matí a 12 del migdia.
El suplement d'estiu.
Amb Albert Montilla.
A tope el dimarts?
Sí.
Perdoneu, estava reservant Campaquitar en directe.
Lolita, et truco més tard.
Perfecte.
Perfecte, doncs parlem més tard, Lolita.
Una abraçada, adeu.
Però això què és?
És que demà marxo al Delta de l'Ebre.
Ah, sí, sí.
Me'n vaig treure un parell de dies de vacances
i hi ha un restaurant que m'encanta.
Són excentricitats de ric.
No convida, eh, per això.
És una meriscada que vagi de gust, eh.
No, no. Eh, boníssim, eh.
Poblenou del Delta, pobra que abans era Villafranco del Delta.
Sí, sí, perquè és un poble que el va aixecar.
El va aixecar Franco.
Deixem que saludi també a la Marga Pudina,
que és amb nosaltres.
Marga, bon dia. Hola, molt bon dia.
Benvinguda, preparada per la rivalitat d'avui.
I tant, i tant.
El que passa a rivalitat, al final, com que és de menjar,
i els menjars ja ens agraden tots...
Avui menjar. Serà una cosa...
Avui tenim un teu amb les pelles, avui, amb el dinars i amb tot.
El Miquelet la deu estar liant segur.
Ara connecta'm amb ell. Francesc Canosa, bon dia.
Què tal, bon dia, com esteu? Bé, amb gana.
No el sento bé. Bueno...
Mins a la cama, que diuen.
Si tens gana, menja a la cama. Ara, ara el sento bé.
La Margarida ja no el sento bé. Ara, ara sí, ara sí.
L'està intentant... l'està intentant evitar...
Si no, no m'hi prepararé. Evitar que parlis.
Eh...
Quines rivalitats ens dueu avui?
Bueno, avui... Crec que ho deia la Marga.
Poca rivalitat, la de la panxa.
Exacte.
Jo és que he vingut etimològica.
Digueu-me pedant, he vingut etimològica.
No hi puc fer més. Què vol dir, que has vingut etimològica?
Bé, doncs que porto una paraula que es diu...
És la paraula mandongo.
Mandongo. Mandongo.
Ja veieu, sona a Ventú.
És que, efectivament, hi ha un origen.
Algú diu que ve del Ventú, no està molt clar.
S'està perdent en molts llocs.
Molta gent ja no sap què és el mandongo.
Però, en canvi, el Pallars, tu encara pots dir...
Farem mandongo. I no només això.
Estem esperant l'actuació estel·làgraf
mandongo.
És a dir, no està del tot perduda.
Vols dir que no té res a veure amb el mandongo,
aquest millor que hi ha? Què vols dir?
Home, que jo mandongo no he fet, ostres,
que m'estàs parlant de lo que jo toco.
Ah, veus?
El porc, és que me'n vinc al teu territori,
perquè no m'acusis després de ser tuís.
Que la matança del porc s'aprofite tot,
que és la millor filosofia que hi ha.
Podem explicar què és mandongo?
Sí, mandongo... En principi, fer mandongo
és quan es mata el porc, que és la gran festa que hi ha,
que hi ha als diferents pobles, sobretot al món rural,
òbviament, quan es mata el porc,
després ve l'elaboració del porc.
I sembla ser que l'origen de la paraula
té a veure amb les tripes.
Els ventú li deien mandongo,
o similar, la meva pronúncia ventú
és limitada... No passa res.
Té a veure amb la part interna de la bèstia.
I aleshores, a partir d'aquí,
les tripes i tot allò que sigui menut,
sobretot, té a veure amb el mandongo.
D'acord. Jo buscaré perquè hi havia algú
que era de la trama burta.
No sé si era el Rato aquí, però que s'hi referien
de forma crítica als diners corruptes,
com a... m'has pagat ja el Mondongo?
Sí, perquè també es diu Mondongo.
De fet, aquesta paraula passa pel castellà.
I del castellà ens arriba aquí, ja fa molts segles.
D'acord.
De fet, mandonguilla.
Clar, doncs on són, les mandonguilles?
És que tu anava a dir que ni em sona mandonguilla, això.
Mandonguilla és remenar, remenar la carn...
Clar, és apropitament, és reciclatge, tot això.
Exacte, exacte, que a la cuina catalana
té molt d'això.
És creació, és creació. Sí.
Parlant de cuina catalana, deixeu que connecti també
amb el Miquelet, no sé si el podem saludar.
Ara, Miquelet, ets amb nosaltres?
Hola, Albert. Avui sí que hi és, sí.
Sempre hi és, eh? Sempre no fallo.
És quan el necessites.
És Sant Miquel, és Sant Miquel.
On ets, Miquel?
Continuo al Parc dels Pinatons de Cardadeu,
aquí, mentre l'Eduard i els seus treballadors
van fent la paella.
Cada cop té més cara lluny.
Ja es comença a apropar a la graderia, no?
Hi ha moltes persones, cunyats i cunyades,
que van veient cervesa a la mà,
com està fent la paella.
De moment estan tímids, estan lluny,
cada cop es van apropant. I tu t'hi apropes, suposo?
Estan una mica lluny, encara s'ho mirem des de lluny.
Encara ens atreveixen a dir-li a l'Eduard,
eh, està fent malament, no? Això encara no,
encara no hem arribat a aquest punt, no hi ha confiança.
I a tu t'han dit alguna cosa o els has empaitat
amb el micròfon o no? Sí, perquè en tinc un, aquí,
amb vosaltres que més us està escoltant.
Moderno, estem compartint els auriculars.
I és el Nacho, precisament, que és una persona
que estava passejant per aquí, va mulleres de sol.
Nacho, per què vas a mulleres de sol?
Vas aprofitar la festa major d'ahir? Home, vam aprofitar,
vam aprofitar fins que va durar la música,
a les cinc de la matinada,
i he vingut aquí a veure una mica, com és tradició,
a veure una mica com fa l'Eduard l'arròs.
I per què? El Nacho ara mateix és fotosensible.
Sí, sí, però estem a la ombra, eh, pel Nacho,
hem buscat un lloc on no hi hagi res de sol,
cap raig de llum,
i el Nacho està còmode, ara mateix està còmode.
I, Nacho, per què has vingut aquí?
Aviam, què t'agrada de veure fer-se una paella?
Oh, bueno, m'agrada passejar una miqueta,
caminar una miqueta, veure els actes que s'estan fent,
i bé, doncs, la paella és una mica tradició d'aquí, de la Vila,
i bé, estaves també com fan les tres paelles,
i la gran, per exemple, la que es fa per a tothom,
i així fem una mica de poble.
No, el Nacho està impressionat, m'ha començat a preguntar pels tamans,
però per què n'hi ha tres, quanta gent ha de menjar d'aquí...
Tu, Nacho, ets de paella, o ets de fideuà,
o ets de barbacoa, ara confessa,
tu vens aquí a passar el matí i la ressaca,
però ets de què ets, aviam?
Jo soc de paella.
No ho estaràs dient perquè l'Eduard no et miri malament,
que veig l'Eduard mentre remena amb el pal mirant el Nacho...
Jo soc de paella perquè la meva parella és celíaca
i no pot menjar pasta, no pot fer fideuà,
i llavors ja ens hem acostumat a menjar paella, arròs,
perquè fideus no pot, no?
Llavors, ja doncs, la veritat és que m'agrada més,
i amb aquesta excusa ho compro millor, la paella, sí.
Fantàstic, la teva relació és més saludable gràcies a la paella,
l'amor català està en el seu millor moment,
ara mateix gràcies al Nacho.
I tu, quan... digue'm...
Pregunta-li amb què maridaràs la paella.
A l'Eduard. L'Eduard està remenant?
No, no, l'Eduard no, el bon home que va a mulleres de sol.
El Nacho.
Ah, el Nacho.
Tu amb què maridaràs la paella?
Què li tiraràs a la paella, tu i la teva nòvia,
i la teva nòvia que salia, què li tireu per rematar-la?
Home, jo no invento gaire, eh?
Jo fico una mica de pavrot seva,
bueno, una mica de conill, gambes i...
A veure, crem.
Però poca cosa, poca cosa.
A la fi de boja sí que arrisquem una mica amb l'alioli,
però ara sí que... poca cosa, poca cosa.
Una mica de sal i... i tiram.
Nacho, que ens estàs escoltant,
què acompanyarem avui a aquesta paella?
Doncs... és que ara, esclar,
ara tenim l'efecto gomina, que es diu, d'ahir nit,
llavors...
Explica això, sisplau.
Sí, l'efecto gomina és quan...
tu has begut ja fa menys de 24 hores,
ja portes bastanta substància d'alcohol al sang,
i si veus una mica més, hi ha efecto gomina.
Ja com... ja entres un altre cop ja a la botxera.
A la roda, no? Molt bé, clar.
Perquè es diu gomina, no m'entenc.
Perquè enganxa.
Sí, perquè enganxa i perquè l'agumina,
si tu no t'has dutxat,
el dia següent et mulles i contornes tenint l'agumina al cap.
D'acord.
Això ho sé, perquè quan era jove em passava.
Si tu no et dutxes, et mulles una mica,
ja tens l'agumina un altre cop.
Però quants en tens, Nacho?
Ja comencem amb les preguntes trampa.
No, Nacho, no.
32, 32. Compleixo 32 anys.
On era jove, diu.
Nacho, però no vivim al paleolític, no ets el paleolític?
Reivindic els teus 32 anys.
Sí, estic en forma, jugo a futbol encara.
Molt bé. Al Cardadeu o no?
Jugo al Montorrés, no, però sí.
He sigut entrenador aquí, al Cardadeu.
D'acord. Nacho, moltes gràcies.
Miquelet, perdona que t'he tallat,
que estàs tu fent el teu... la teva descomparidística.
Ho he fet molt bé, no he calgut picar-lo gaire,
perquè tu li has dit què beuria,
i se li ha passat pel cap l'aigua, un refresc,
i no ha saltat directament l'alcohol.
Deixeu-me fer com a mínim la falca de consum responsable,
perquè, clar...
Important, important.
Nacho amb moderació i sense agafar el cotxe.
Sí, sí, he vingut caminant. D'acord, d'acord.
No riem, sisplau.
Miquelet, què més? Alguna cosa més?
T'acomiadem, et deixem a la paella.
Sí, sí, perquè, ja et dic,
ja he vist que li feien un comentari a l'Eduard,
que ho ha fet des de fora.
Ara la gent s'està posant tècnica.
Tu, Nacho, en algun moment et posaràs tècnic
i li diràs que està fent alguna cosa malament.
No, perquè segur que sap més que jo.
Llavors, si algú sap més que tu, millor callar.
Millor callar.
És un bon consell que ens hauríem d'aplicar, també.
Miquelet, pregunta.
Hi ha algun dels...
Bueno, que estan aquí, expectant
que tingui el típic puret fàries o similar?
No, no, tenen les mans a la cintura,
un, com si acabés de pujar a una muntanya.
És aquella típica posició...
Braços de garra rosa.
Doncs està mirant la paella així,
mentre el del costat fa com unes indicacions
amb el braç a l'estil Josep Guardiola,
que no sé si és que està corregint els moviments de l'Eduard,
o què està fent aquella persona,
però no el veig molt content amb el que explica.
Potser estan comentant el partit d'ahir del Madrid,
potser estan dient que l'Eduard no es remena bé.
No voldria dir públicament que l'Eduard no ho està fent bé,
perquè ho està fent de puta mare.
Vinga, som-hi. Miquelet.
Digue'm, què més vols?
Ara seguim una arribabilitat històrica,
però ja saps que si necessites entrar, ens ho demanes,
i amb aquests 15 minuts tot teu.
Perfecte, però potser em poso a menjar i passo de vosaltres.
També és una molt bona alternativa.
Un dia com avui, sobretot.
Un dia com avui, doncs també ens agradaria compartir-la.
Però no, perquè ara toca la arribabilitat històrica.
Miquelet, una abraçada.
Adeu, que vagi molt bé això de parlar de menjar sense poder menjar.
És punyatero.
Que ets graciós, eh?
Punyatero i dolent, dolent, vinga, una abraçada.
Francesc, que no has deigut amb nosaltres, encara?
Home, i tant.
Em sentia aquest noi. Els 32 són els 9,40.
Ara, ara.
Aquesta gent, mare de Déu.
Revers. No us ho dic de res.
Jo faig les memòries, mare de Déu.
Jugues a futbol, tu, Francesc? O Marga?
No, no, ell, ella.
Que vols que jugui a futbol com si fos una cosa de...
Que vols que em cansi.
Va, comencem les arribabilitats històriques.
Quins plats heu portat avui?
Comencem per la Marga, que és aquí a l'estudi,
i després, ja sé que quan durem pas, el canosa...
Sí, ja s'ha acabat, ja s'ha acabat.
Marga, tot teu, quin plat?
Vinga, va, doncs jo vull parlar del confitat i del platillo.
D'acord.
Il·lustrants? Sí.
Com que he començat pel mandongo, que és allò,
l'al·laboració del porc, després què passava?
S'havia de conservar els aliments,
aleshores es feia el confitat.
El confitat es pot fer amb fla fruita i tot això,
es fa amb sucre, però hi havia la part del confitat,
que el que es feia és agafar la part del porc
llum, costelles, i es ficaven en pots,
o topines, depèn de la zona,
i s'hi ficava sal i vinagre,
i aquesta era la manera de conservar la carn durant molt de temps.
Se solia menjar llavors quan arribava l'estiu,
sabem que la matança del porc
se sol fer allò del novembre, de desembre, aproximadament,
i llavors, quan arribaven els dies bons,
es treia un tal de confitat
i s'acompanyava el que fos, i era festa major.
Clar, pensem que això de menjar carn
era una cosa bastant poc habitual fa uns anys.
El plat que ens has escollit és de...?
És de tot arreu,
o sigui, es parla ja de confitat,
jo ho he estat mirant,
i amb la sopotàmia es feia aquesta mena de...
sobretot aquesta mena de conservador.
Després hi ha cadallò que es menja el que es menja.
El porc és molt d'aquí,
i, per tant, a tota la zona rural es fa a moltíssims llocs.
De fet, ara cap a fons,
encara es fa la festa del mandongo,
per si algú el vol anar.
Francesca, què ens apropes avui? Què competirà?
Home, jo avui,
com que jo soc un paio que improvisa molt,
us introdueixo una paraula,
un neologisme que no en teniu ni punyetera idea,
el 99,9% de Catalunya,
que es diu alifara.
Que l'alifara,
que és una paraula que ve de l'àrab,
és un dinar de final d'estiu,
el final feliç, el happy end,
que és el que es feia,
quan s'acabava, sobretot, penso, amb la fruita,
quan collia amb fruita,
aquell últim dinar, aquell final feliç,
i en aquesta alifara,
sempre es menja una cosa que està molt mal entesa,
que són els caragols,
la caragolada, que molta gent
ho entén malament, al final dels caragols,
és el sistema wifi que tenim a Lleida
per connectar-nos amb el món.
Per les antenes? Això, sí.
I penseu una cosa, mira, jo estic a punt,
quan plegui ja comencem una caragolada,
però us parlaré una mica
de les diferents maneres de fer caragols,
perquè n'hi ha moltes.
Perdona, és que alifara, no sé si ho he sentit a l'Aragó...
No, no, alifara no ho has sentit,
és el final feliç de l'estiu.
És el teu happy end.
És l'últim dinar.
És la fartenera, allò que diem aquí,
que no falta de re. D'acord.
Saps? Perdó, caragols.
És un menjar pantagrueli, també de societat líquida.
D'acord?
I vull dir que aquest noi de no sé on de Montornès,
no re, 32 anys, re.
Doncs escolteu, jo dic caragols.
Vinga. Que hi ha moltes maneres.
Mireu, a la Brutesca,
que tots ben rentadets,
sabeu que els caragols els ha de rentar,
que són uns guarros, són uns marranos,
tots plens de bava, s'han de purgar.
S'ha de fer amb una alloseta, amb una rajola, cap amunt,
mirant al cel.
Que estan a punt per criticar-se.
I els hi fotem...
Els hi fotem sal i això,
i els cremem.
D'acord? Això és a la Brutesca.
D'acord.
Després tenim la gourmande, amb condimenta seva,
pernil, cansalada,
així més suculents, més gustosets,
més gourmands.
No t'enfadis. I després a la cassola.
Què?
Estic amb... No, no, perdona, que no t'enfadis.
Deia que...
Que ho deies amb una energia que...
Home, clar, perquè estic a punt.
Jo no jugo a futbol, però jugo a fer caragolades.
Jo sense ànim de barallar-me, eh?
Només introduint...
introduint la meva terra d'adopció, ara.
Que els caragols, de fet,
molta gent els associa amb Lleida,
però són de Reu, eh?,
i sobretot a la part de Girona,
també es fan moltíssim, es mengen moltíssim,
i és molt habitual.
És un producte de la terra, és producte de proximitat,
producte quilòmetre zero,
com altres coses que es fan a la cuina tradicional catalana.
El que no he acabat d'entendre
és una pregunta que potser el Francesc em pot respondre.
Que me'n queden dos, eh?, que me'n queden dos, encara.
Espera un moment, sí, però jo ara tinc la pregunta.
És a dir, estem recuperant, tenim aquí uns grans cuiners,
una cuina fantàstica,
què recupera la tradició i el quilòmetre zero?
Llavors, com pot ser que, si la cuina ve
d'aquests productes tan baratets i rudimentaris,
com pot ser que el restaurant ens fotin aquestes clatellades?
Tens la resposta, Francesc?
Bueno, jo la caragolada la faig a casa.
És a dir, habitant restaurants, ja ho entenc.
És a dir, perdona...
Que no se'ns enfadin els restauradors, eh?
Això va tres, que us morireu de gana, tot.
Vull dir, però...
Ens has llençat una maledicció.
El caragol és la rumba, és l'aspirador de la terra,
el tenim aquí, Teikagüey.
És la rumba.
A la cassola, a la cassola, que em queda bé,
només us dic ràpid, eh?
A la cassola, amb costella, conill, onganissa,
tot allà, i a la llauna.
Avui el farem a la llauna, natre.
Foc de llenya, sobresal i pebre.
Sabeu?
Per tant, pim-pam-pum. Molt bé.
Tot això que dius que es posa als caragols,
també es posa al platillo.
És a dir, el platillo també és aquell plat
que se solia fer abans del rostit...
Que punyetera, que m'ho has reconduït tot.
Va cap a casa, ara!
No em puc barallar, perquè els caragols també m'agraden,
i m'agraden tots i de tota mena, doncs, en fi...
Bueno, els de menjar, sobretot.
Aleshores, doncs, el platillo també s'hi posen
totes aquestes coses, he preguntat,
he fet una investigació allà al bar del poble,
i el que m'han explicat sobretot
és menuts, la part dels menuts,
perquè després venia el plat bo.
El plat bo hi posaves el tall bo, amb els bolets i tot això,
però el platillo era allò previ,
i aleshores hi posaves aquestes coses de la matança,
sobretot d'aus de corral,
allò que no era tan digne, però que ja entretenia,
perquè al final, insisteixo,
ho fem cuina de subsistència, menjar barat.
I fem crims, perquè, si us hi fixeu,
això és com crims, està ple d'assassinats, eh?
Des del principi, jo he començat amb el mandongo,
que et diré, que comencem per matar un porc.
Vull dir que és clar, la cosa...
Els caragols, penseu que els caragols,
quan pensen que estan quedant, queden amb un forn crematori.
Jo tenia un professor de xicung
que anava a la boqueria a comprar caragols i els alliberava,
per acumular bon carme.
En sèrio? De veritat? De veritat.
El benja això deia, jo no ho vaig seguir mai, si ho feia,
per això em deia, per tal de tenir bon carme
i no reencarnar-se.
Després em ves a saber què...
Alliberava els caragols i no s'alliberava ells.
Aquest era el teu... Com els que et mengen nuggets,
que es pensen que no són de pollas tres morts.
Exacte. Doncs sí, bé, en fi.
Francesc, et quedaven uns caragols, no?
Bueno, no, els he dit molt ràpid,
perquè aquí la intervenció del platillo volante, l'Obni...
Jo soc terrenal.
No em diguis que no em feu de platillos allà, l'Urgell.
No em diguis que no em feu de platillo, l'Obalagueo.
El platillo volante.
Això per mirar les estrelles.
No, ja he dit, a la cassola i a la llauna.
D'acord.
I a la llauna hi podem llançar...
Jo els farem ara, però no vingueu. D'acord.
Està tancat.
Jo he sentit que a la llauna s'hi pot llançar una mica de xocolata.
Ara pim-pam, i anem fent, fort crematori,
i també, diguem-ne, una mica de societat líquida.
També vi.
Francesc, tu ho veuries amb boig ulls,
llançar una mica de xocolata als caragols a la llauna?
Es llancen a la cassola.
D'acord.
A la cassola, sí. Algú. No tothom, eh?
Però a la cassola, igual que hi ha conill amb xocolata, saps?
Sí, moltes més coses amb xocolata.
Que li van al gustet aquell, i després també el tema de les herbes.
Quines herbes?
Ui.
Quines herbes? Hola. Herbes? Maria?
Ha mort. Quines herbes? No, herbes aromàtiques, home.
Arigola, julivert...
Depèn, una mica depèn del que li vulguis posar.
Torna a entrar, torna a entrar un momentet.
Només se'n recuperarà el tema de la llengua,
que jo ja sabeu que es combro cap allà.
De fet, el món de la cuina és un dels territoris
on la llengua és més rica i més variada.
El dialectalisme es basa sobretot en aquell producte de més.
És molt bona... És un bon títol per...
De fet, quan vaig preguntar, també, allà fent la investigació aquesta,
que em porta moltes hores, estant allà al bar,
i vaig preguntar aquest pla típic d'aquí,
i de seguida em van dir Truita d'Espàrbols.
I vaig pensar, Truita d'Espàrbols,
i això no ho havia sentit encara, clar,
que és, al final, tot el producte de la terra
té el nom que se li dona a la zona on es cria.
Per tant, el dialectalisme, la llengua, és riquíssima.
I per això també n'he anat del Bantu,
m'he n'he anat als Espàrbols, com veieu,
l'evolució està bona, eh?
Mira, jo us diré una frase feta
que la deia Dalí tot traduïda a l'anglès.
No és broma, eh?
Que pel Juliol, ni dona ni caragol.
I això ho deia... El Dalí ho deia pel món, eh?,
la internacionalització del caragol,
i això sobretot parlava perquè a l'estiu...
em va fer, no?
Però n'està ple, estic molt d'acord, eh?,
n'està ple de de frases fetes.
Sí, i poemes, eh?, porto un poema, jo, si puc llegir...
També? Sobre el platí, jo...
I és molt bonic, és molt bonic.
És un poema bestial.
I totes les armes possibles per guanyar.
Em falla l'accent valencià, ho confesso,
però jo llegeixo tal qual, si més en algun fragment...
Molta paraula i poc menjar, la paraula no l'hi mente, eh?
I el teu anés, si no has ni vingut.
Que no pots...
Perdona, home, que no et convido.
No, jo ho veig.
Va, Vicent Andrés es tallés.
Res, no m'agrada tant,
com enramar-me d'oli cru el pimentó torrat tallat en tires.
M'agrada molt el pimentó torrat,
més no massa torrat que el desgracia,
sinó amb aquella carn mullar que té en llevar-li la crosta sucarrada.
I llavors diu,
l'exposa dins el plat entongades incitants,
l'enrama d'oli cru amb un pessic de sal
i suc a molt de pa, com fan els pobres, en l'oli,
que té sal, i ha pres una sabor del pimentó torrat.
Després agafa un tros de pimentó,
l'enlaira, evidentment, eucarísticament.
Me'l mira, enlaira.
De vegades arriba l'èxtasi, l'orgasme.
Cloca els ulls i me'l fot.
Francesc, no tens res a fer, avui.
És fantàstic, eh? Com que no tinc res a fer?
Bueno, en un carro del temps es pot arribar a fer, això.
Què deies, Francesc?
Que els caragols són els inventors de l'autocaravana,
que porten la casa damunt.
Clar, és la solució dels creus...
Sí, també els pots ensecar eucarísticament, també tens raó.
S'ho han inventat tots. A més, no els hi pots envoltar de velocitat.
Cap ni una.
Una altra pregunta, per acompanyar els vostres plats,
què faríem, un bon vi o no, o amb què maridem això?
I tant, Jansó. Vi sempre.
Sempre del castell del Remei,
que és el celler més antic de Catalunya.
El teniu aquí a Penelles, a la novera.
Un got in brú, que és un vi de la terra com el caragol,
per enlairar-se.
Jo vaig descobrir fa un temps un vi blanc de costers del Segre,
que es diu Juna.
Va ser una casualitat, el vaig estar, em va agradar,
i la filla d'una amiga es diu Juna, així que me'n vaig fer fan.
I m'agrada molt, la veritat. El trobo molt bo, costers del Segre.
Mas Garcia Moret, per si em volen enviar alguna caixa.
Vull dir que així...
Així funciona. Així funciona.
Si arriba, potser no te la donem.
Ai, som...
I us atreviríeu... algú està omplint una polla.
I us atreviriu amb unes postres?
Sí, home. Sí, va.
Vinga, Francesc. Va, no, aquí està clar.
Fruita. Fruita?
Fruita. Fruita. Fruita.
Ara, mira. Ara, mira.
Ara una pera llimonera, que és com aigua.
Genial, que baixi. També un preci.
Va, doncs jo me'n torno al Gironès.
Me'n torno al Gironès, a l'Empordà,
i parlo de la botifarra dolça.
La botifarra dolça, que molt tradicionalment es fa també...
Es cou a la paella, es fa ben torradeta,
se li posa una miqueta de pa, allibera i el sucre,
i és com una llaminadura.
Així que vaig a l'elaboració contínua amb el mandongo, com veieu.
No puc sortir del porc. És horrible.
Aquesta hora no es pot fer.
No hauríem de fer aquesta secció. No es pot fer, certament.
I el vi fresquet també aniria bé, eh?
No ho sé.
El vi fresquet, que és el proveïdor ara mateix, a cartadeu,
de tot això.
És difícil avui escollir qui ha guanyat.
És difícil. A més, no tenim aquesta...
Perquè hem preguntat tantes coses que és impossible s'entrar en un plat.
Ha guanyat la panxa, ha guanyat l'estómac.
Exacte. Va, fem-ho així, fem-ho així.
Ha guanyat la panxa.
És bona.
Mira, ens arriba un ullet, ens ha trucat.
Ens ha trucat un ullet i ens ha dit que el gol i dona tot l'any és bona.
Ah.
És un antidel·lip.
On m'acaba de dir el Galdric, per aquí, pel WhatsApp, la gent ens truca.
I ens assessora que el gol i dona tot l'any és bona,
a la línia que comenta vas, Francesc.
Gràcies per trucar-nos.
Ara recordo, quan ara deia la Marga, sobretot,
he recomanat el presec i ara jo,
perquè ara intento refrescar-ho de memòria,
ho recomano molt el llibre d'en Josep Carnet de poemes
Els fruit sabrosos i Caliria i els presecs,
que té una de les millors frases adequades
després de menjar presecs,
i diu, ets tota com un dit de gos que no vol crits.
Impressionant.
Després de menjar un presec.
El tio s'espabila, té una wifi ràpida,
els cargols i les antenes, allò que dèiem, i pam.
Pensa que anar-te'n és passar amb molta gana.
Escolteu, doncs, guanyar la panxa, com hem dit.
Per cert, parlant de guanyadors,
potser hem de repartir també el premi que repartim cada cap de setmana.
Estaria bé.
Quina és l'anècdota més graciosa que us ha passat amb la vostra parella?
Ens han enviat moltes notes molt curioses,
però n'hi ha una, que és la de Marc,
que va decidir que era bona idea ser un tritó per una estona.
No parlem de sirenes, parlem de tritons.
A veure, sentim-la, un trosset.
Un estiu, que vam estar uns quants dies a Cadaqués,
en un hotel molt xulo, així una mica, podríem dir, pico.
Un hotel molt tranquil.
Al voltant de la piscina, tot eren tombones,
que no teníem res a veure.
I, a més a més a més,
al voltant de la piscina, tot eren tombones,
la gent estirada, llegint, callada, tothom porrava superbaixet,
no se sentia res fora del normal.
Fins que vam decidir, nosaltres, anar-nos a banyar,
em vaig assentar a la vora, amb els peus a l'aigua,
i la meva parella va decidir,
així, dret al costat de l'aigua,
ficar el peu per comprovar la temperatura,
amb tanta, podríem dir, mala sort,
que va relliscar i va caure a dintre de la piscina
fent un escandalós soroll,
que, evidentment, es va girar...
Vull dir, va caure amb tan escandalós soroll,
que tothom es va girar, i què va passar?
La vergonya, senyors, la vergonya.
Vull dir, vigilem, home, però mira, una bona estona va passar, no?
I millor estona què passarà?
Home, a l'Ollí del Mars!
Aquestes cabanes de l'Ollí del Mars,
per fer el que vulgueu, cabanes als arbres, ens encanta.
No sé si vosaltres, Francesca Nosa i Marga Codina,
us animaríeu a anar junts o acabaríeu a...
Bé, potser anem junts la setmana que ve a la Valdassoa, no?
Home! Igual coincidim a la Valdassoa.
La setmana que ve programa des de Sorre, ho farem.
Vegem el Pallars. Sí, ens veiem al Pallars.
Nosaltres marxem de setmana ara.
Una abraçada, pollet informatiu.