Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
A Bruger escapa.
Han passat 6 anys.
Avui torna a ser 1 d'octubre i torna a ser diumenge.
Però no tenim gent que ha passat la nit a les escoles.
Al Port de Barcelona no hi ha dormit cap antiabalot
embolcallat amb un personatge de l'Unituns.
I Mariano Rajoy torna a fer de registrador de la propietat.
6 anys després, el panorama polític no té res a veure,
però la política continua condicionada
per les conseqüències d'aquella tardor.
Una tardor, recordem-ho, en què va passar de tot.
Es van empresonar líders civils.
Persones anònimes van amagar paperetes i urnes.
els cossos de seguretat van ser incapaços de trobar-les.
Contra pronòstic es va votar massivament,
i no només els independentistes.
Hi va haver garrotades de Policia Nacional i Guàrdia Civil.
Un rei va fer un discurs.
Puigdemont va proclamar la independència.
Vuit segons després la va suspendre.
Els socis de govern a Catalunya es van brallar
i van amenaçar de sortir del govern.
Després de molt debatre es va decidir convocar eleccions.
Contra pronòstic, finalment,
el Parlament va tirar endavant la declaració d'independència.
Cap país seriós va reconèixer Catalunya
com un estat independent.
Es va aplicar el 155.
Rajoy va convocar eleccions a Catalunya.
Mig govern va marxar a l'exili.
Mig govern va entrar a la presó.
Ciutadans va guanyar les eleccions a Catalunya.
Inés Arrimadas no va tenir majoria per governar.
I després d'un vall de noms inesgotable,
Quim Torra va esdevenir nou president de la Generalitat.
Tot això en poques setmanes, en una tardor.
Recuperem l'alè.
Agafem aire.
Tots sabíem que la investidura d'Alberto Núñez Feijó fracassaria.
No tenim ni idea del que passarà
amb la investidura de Pedro Sánchez.
A tots aquells que aquests dies els toca negociar,
que no s'oblidin de la història.
Bon dia i bona hora, Núria Oriols, companya del Diari Ara.
Bon dia.
Oriol Marc, cap de Política del Nació. Bon dia i bona hora.
Què tal? Molt bon dia.
Tenim el doctor en dret advocat penalista Marc Molins.
Hola, Marc. Molt bon dia.
I la directora corporativa de Público, Anna Pardo Rivera, suposo que a Madrid.
Anna, bon dia.
A Madrid, bon dia.
Com esteu? Bé. On éreu fa sis anys?
Ja.
Al centre internacional de premsa que es va muntar
a l'edifici de Mediapro, si no recordo malament jo,
aquell dia, fidel a la meva tradició de periodisme de Moqueta,
no vaig trepitjar al carrer.
I em vaig dedicar...
Mira que era difícil aquell dia, eh?
Era molt difícil, però me'n vaig sortir contra tot pronòstic.
No, van muntar un centre de premsa
a l'edifici de Mediapro,
amb molts mitjans acreditats, i és on anaven passant
representants governamentals, representants també
de l'ANC, d'Òmnium, i de diverses entitats
per valorar la jornada.
És on es van donar, per exemple, el balanç de ferits,
que diria que va sortir Toni Comín, que en aquell moment era
conseller de Salut. Al final del dia
van sortir Oriol Junquera, Jordi Trull, Raül Romeva,
a llegir els resultats. Vull dir que va ser un dia
de moltíssima intensitat.
I recordo també anar a votar
en un col·legi electoral que hi havia molt a prop
gràcies al cens universal.
Vull dir que és una jornada d'aquelles que
crec que podria fer el minut a minut de tot el que
vam anar publicant al diari, i me'n recordaria
pràcticament de tot, perquè va ser
d'aquells dies que, en fi, val la pena
dedicar-se a això que ens dediquem.
Jo sí que vaig voltar pel carrer
tot el dia.
A aquesta hora ja havien començat les garrotades.
Sí, sí, sí. El que passa és que
jo a la nit vaig
estar
a un col·legi electoral
de Berga, i després a primera hora
vaig baixar i vaig estar voltant
per aquí a Barcelona. Vaig haver de seguir
una manifestació espanyolista que va recórrer
el centre mentre
passava tot el tema
de les votacions,
que va acabar amb destrosses
al mobiliari urbà,
i va ser dura de seguir
perquè hi havia
l'extrema dreta present
en aquella mobilització,
i després a la nit
a Plaça Catalunya
en què es va fer un acte
amb totes les entitats
per celebrar
que s'havia acabat
votant i s'havia acabat
la jornada, malgrat la
violència policial,
però també ho recordo
molt intensament
i amb les emocions
a flor de pell, perquè
malgrat que quan treballem
hem de sempre mantenir
una distància amb el que està passant,
aquells dies era molt difícil
i sobretot aquell dia, perquè
la violència policial,
almenys a mi,
em va afectar molt.
Marc, on eres tu?
Jo tinc un record
molt semblant
i evidentment voldria salvar
les distàncies,
però el 23F del 81
jo era un nen petit
i tinc com uns flashs,
uns impactes,
una sensació d'estar veient
alguna cosa molt bèstia,
molt trencador,
i en alguna mesura
les sensacions són semblants.
És a dir, jo recordo,
no tinc aquesta capacitat
de relatar-ho amb la pulcritud
i amb l'exactitud,
perquè no hi havia
un link professional,
però sí que recordo,
des d'un punt de vista emocional,
estar davant de la tele
absolutament trencat,
sense entendre
què estava passant,
sense arribar,
sense poder processar
intel·lectualment
el que estava veient,
els cops,
les garrotades,
els crits.
Recordo
un enorme impacte,
un enorme impacte
durant tot el dia
i sensació d'impacte
i de trasbals
que em va durar
com a mínim
una setmana,
fins que vaig començar
a processar
el que havia passat,
però insisteixo,
aquest dia estava a casa
tenint cura dels nens
amb una sensació
d'urgència
i de trencament vital,
explícit.
Ana,
tu des d'on vas mirar?
Pues jo lo miro
desde la redacción
del periódico
i, ademàs,
me acuerdo que
a primera hora,
que no sé si eren
exactamente les 9
o les 10,
la obsesió
era por saber
si les havien colado
les urnes
al gobierno.
O sigui,
jo lo estava mirando
desde la perspectiva
del gobierno
de Mariano Rajoy,
que, obviamente,
havia estado
en ebullición
tota la noche
i nostra obsesió
en principio
era saber
si s'hi va a votar,
si las urnes
habían llegado
y, efectivamente,
se habían saltado
al CNI
y se habían saltado
todo.
Para nosotros,
desde la perspectiva
editorial del periódico,
era una victoria
de la democracia
el hecho
de que se fuera.
Pero también
lo veíamos
como que
esto podía traer
graves consecuencias
conociendo
cómo se las gastan
los gobiernos
del Partido Popular.
He intentat
repassar una mica
la cronologia.
M'he deixat
gaires coses?
No,
crec que la teva
editorial del matí
ha repassat
exactament
el que va passar.
Ho he anat repassant,
però m'ha sortit
pràcticament
de memòria,
perquè n'hem parlat
tant.
S'ha fet
tanta
contracrònica,
heu escrit
tants llibres,
i a part
que ho vam veure
en primera persona,
ja des dels mitjans,
en el meu cas.
Jo recordo que
fa sis anys
el suplement
el feia el Ricard Ostrell,
precisament,
que va despertar
Catalunya
amb les garrotades
en directe,
i a la tarda
ens hi vam posar
amb la Tarribas,
amb un espacial
llarguíssim,
i va ser un dia
de ràdio
apassionant,
apassionant.
Per cert,
demà el matí
de Catalunya Ràdio,
Marta Rovira.
Interessant també saber
què diu
l'endemà de l'1 d'octubre,
sis anys després,
Marta Rovira,
en un moment
on ella és
part activa,
també,
de la política.
Ahir a la tertúlia
comentàvem
que Oriol Junqueras
continuen prenent
les decisions
dels seus partits
sis anys després,
malgrat que molts
dels personatges
que van protagonitzar
l'1 d'octubre
han fet un pas
al costat.
No és el cas
ni d'Oriol Junqueras
ni de Marta Rovira,
secretària general
d'Esquerra,
demà
amb el Ricard Ostrell
aquí al matí
de Catalunya Ràdio.
Avui també interessant
amb una entrevista
molt menys política
del que segur
que serà demà
Marta Rovira,
Carme Forcadell
a partir de les 12
de l'eclipsi,
una història
també molt més vivencial
amb un relat
de com són
les nits de la presó
amb aquest nou espai
que hem fet
de l'eclipsi.
Escolteu-me,
abans d'entrar en matèria
i connectar-nos
també amb l'actualitat,
tenim una apassionant
entrevista
de Mariano Rajoy
avui,
que és un home
que es prodiga
poc als mitjans,
que diu coses
tan interessants
com, per exemple,
avui Mariano Rajoy
surt a l'ABC.
Diu que els manifestants
de la doctora
no el van desobeir
a ell,
sinó a la justícia.
Quan li pregunten
si aquell 1 d'octubre
quan era president
de l'Estat
va subestimar
l'independentisme,
respon que no,
en absolut.
Treu pit que van guanyar
tots els recursos
al TC
i que els manifestants
de l'1 d'octubre
van desobeir la justícia
que és qui va prohibir
el referèndum
i no a ell.
I sobre les càrregues policials
es reafirma
els polítics de l'Estat
van fer que
el que havien de fer
la justícia va ordenar
que no se celebrés,
la política va actuar
per evitar que s'incomplís
un ordre judicial
i es va fer
raonablement bé.
En aquesta entrevista
defensa
de dalt a baix
la setmana que ha tingut
Alberto Núñez Feijó
diu que n'està orgullosíssim,
que ha sortit reforçat
i que ha fet un discurs
impecable.
Mariano,
no tenim talls, no?
Encara de Rajoy
no ho han penjat a l'ABC.
D'acord,
seria bé sentir-lo
però
perquè bàsicament
el sentim poc.
No sé si et sorprèn
alguna cosa, Anna,
d'aquestes paraules de Rajoy
i si pinta alguna cosa
també sis anys després
en la política espanyola
actual, eh?
Bueno,
jo crec que Mariano Rajoy
sin estar en absoluto
d'acord
con los planteamientos
que hacen esta entrevista
ha sido uno de los
expresidentes
más prudentes
que hemos tenido
teniendo en cuenta
el nivel
de Felipe González
y de José María Aznar.
O sea,
tanto él
como Zapatero
hasta que se le pide
directamente
desde el partido
que intervenga
para levantar
la campaña electoral
creo que han tenido
un papel
de expresidentes
bueno,
como debe ser.
O sea,
si me piden que aporte,
aporto
y si no me piden nada
pues sigo a lo mío
en un segundo plano.
Más allá de eso
por supuesto
no estoy de acuerdo
con nada.
Quiero recordar
la resolución judicial
que pedía evitar
todo tipo de conflictos
y daños
a la ciudadanía.
Era de una jueza
y todo eso
no se cumplió.
Y por supuesto
que tienen mucho que ver
en lo que pasó
el 1 de octubre
y que es muy típico
de Rajoy
intentar lavarse las manos.
Oriol,
hi ha una cosa
de Mariano Rajoy
que crec que
més enllà
de la violència policial
avui
sabem
moltes coses
de què va passar
a Catalunya
i continuen
moltes incógnites
sobre què va passar
a Espanya.
Aquí s'han fet
molts llibres
sobre qui va prendre
les decisions,
la cadena de comandament,
l'estat major
del referèndum,
qui va portar
les urnes,
qui no,
el moviment clandestí
que va fer possible
el referèndum,
però encara
no s'ha explicat
de manera oficial
per exemple
qui va ordenar
les càrregues
de l'1 d'octubre,
qui va dissenyar
tot l'operatiu,
quines van ser
les ments
al darrere del 155
que es va aplicar
en teoria
de manera quirúrgica
i potser no va ser
tan quirúrgica,
però crec que a Rajoy
queda molt desacreditat
quan fa una compareixença
a mig matí,
si no recordo malament,
dient que a Catalunya
no s'està votant.
Vale, perfecte,
no són unes eleccions,
no eren unes urnes
reglamentàries,
vista en perspectiva
era evident
que no podia tenir
tanta validesa
com el resultat
d'unes eleccions
o com un referèndum
vinculant
com venia també
l'independentisme institucional,
però s'estava votant.
L'independentisme
s'havia mobilitzat
de manera suficient
perquè es pogués votar
i que hi haguessin imatges
de gent
dipositant urnes,
ai, perdó,
paperetes en urnes
i contraposar
aquella compareixença
en directe
de Mariano Rajoy
amb les urnes,
crec que això
el mata com a president
i de fet
han diferit
aquella jornada
és el que li fa perdre
la presidència
al govern espanyol
uns mesos després
amb la moció de censura
quan Mariano Rajoy
decideix aplicar
la mà dura
crec que més
per
arrossegar els peus,
diríem,
jo no el veig
un home convençut
de treure els tancs
per entendre'ns
en cap cas,
sinó, uf,
quin problema que he tingut
i ara l'ho resoldre
amb els polis,
tu quina mandra que em fa,
aquesta sensació de mandra
que desprenia ell
al final
es demostra
quan diu
que aplica
el 155
però eleccions
d'aquí tres mesos
no era un home
de l'ala més dura
del PP
ni molt menys
com volia per exemple
Maria Dolores de Cospedal
i el fet
que al cap de només un any
o menys d'un any després
perdés el poder
que l'independentisme
malgrat els dubtes
que tenia Carles Puigdemont
acabés avalant
la moció de censura
aquella jornada
acaba posant fi
a la seva presidència
diferit
i crec que això
com a personatge
mai es podrà destriar
Mariano Rajoy
de què va passar
l'o d'octubre
per les conseqüències judicials
que ha tingut
i crec que
aquesta mandra
que ha d'esprenir el personatge
també s'explica
amb el fet
d'externalitzar
qualsevol decisió
a la justícia
fa gràcia que dir
que al TC
li donava la raó
home
quan el govern espanyol
porta una cosa al TC
immediatament queda sospesa
si ho demana
el govern espanyol
no té molt mèrit
sí
a mi també m'ha sorprès
aquesta frase
clar que guanyava
els recursos al TC
diguéssim
que era el més fàcil
de guanyar
perquè a més
tenia una majoria
favorable
el Bernabéu
al minut 95
si el puc cau dins l'àrea
saps que és penal
però és el mateix
el TC
una jornada
que no es va plantejar
com una desobediència
civil massiva
perquè estaven
des del Parlament
i des del govern
simulant una nova legalitat
i que el que s'estava fent
era legal
malgrat
la suspensió
cautelar
que hi havia
del TC
en realitat
sí que va ser
una jornada
de desobediència civil
perquè la gent
va anar a votar
malgrat totes les prohibicions
i també
la violència
policial
que hi havia
i en aquest sentit
Mariano Rajoy
crec que ho va gestionar
de la pitjor manera
possible
perquè
què hagués passat
si no hi hagués
hagut la violència
policial
és a dir
la gent hagués
anat a votar
i què hagués fet
el Parlament
amb el resultat
del referèndum
tenint en compte
que no va mobilitzar
més de la meitat
dels cents
tampoc
i que
era un resultat
que estava
doncs
suspès
pel Constitucional
i que s'hagués
acabat declarant
il·legal
potser
la jornada
tampoc
hagués tingut
la transcendència
que va acabar
tenint
per l'enfrontament
directe
que l'Estat
doncs
va
posar a les urnes
i segurament
la volta al món
que van donar
les imatges
de votants
intentant
doncs
posar la seva
papereta
a la urna
amb la policia
durant cops de porra
gent de totes les edats
això no hagués
tingut
el ressò
internacional
que va tenir
sinó
i hagués
hagut
una resposta
tan irada
de l'Estat
sobre
aquell dia
i de seguida
ho connectarem
també
amb el que està
passant ara
i amb les negociacions
amb les paraules
de Pedro Sánchez
d'ahir
que recordem
no va pronunciar
ni referèndum
ni amnistia
estan previsibles
fins i tot
però
hem relatat
una mica
els fets
de fa 6 anys
posem-hi una mica
de muntatge sonor
aquells fets
ens hem deixat
moltes coses
molts actors
perquè ho hem concentrat
en menys d'un minut i mig
però
sobre això
que relatàvem
petit resum sonor
de l'1 d'octubre
de fa 6 anys
i després
el que va venir després
fora
fora
fora
fora
fora
és lluitar
és lluitar
és lluitar
el que deu tenir
és una immensa por
quan s'obrin les urnes
i que la seva recepta
no hagi funcionat
al cap del dia
el govern
avui
ja està en condicions
d'afirmar
que podrem celebrar
no com voldríem
però podrem celebrar
amb garanties
el referèndum
d'autodeterminació
ens consta que
han intentat
fer caure
la xarxa
ens consta perfectament
que han intentat
fer caure
i l'han fet caure
la connexió telefònica
avui la gran mayoría
de los catalanes
han demostrado
que son gente
de ley
m'han agafat
per les cames
i per l'esquena
i aleshores
clar
jo tinc 64 anys
i peso 50 quilos
és molt fàcil
aixecar-me
m'han aixecat
i pum
m'han tirat
contra el terra
330
no
i 4.137
sí
i ara algunes coses
que van passar
aquells dies
i aquelles setmanes
després d'aquell 1 d'octubre
des de hace ya tiempo
determinadas autoridades
de Cataluña
de una manera
reiterada
consciente
y deliberada
han venido
incumpliendo
la constitución
y su estatuto
de autonomía
el mandato
del poble
que Cataluña
esdevingui
un estat independent
en forma de república
i amb la mateixa
solemnitat
el govern
i jo mateix
proposem
que el Parlament
suspengui els efectes
de la declaració
d'independència
per tal
que en les properes setmanes
emprenguem
un diàleg
sense el qual
no és possible
arribar a una solució
acordada
la resolució
de la declaració
dels i les representants
del Parlament
queda aprovada
per 70 vots a favor
10 en contra
i 2 vots en 2
por eso
les informo
que hoy
he disuelto
el Parlamento
de Cataluña
i que el próximo 21
de diciembre
se celebraran
elecciones
autonómicas
en esa comunidad
autónoma
Cataluña
hem guanyat
les elecciones
al Parlament
de Cataluña
Marc
que penses
quant sense això
em ve una barreja
de sensacions
és a dir
a mi el que m'impressiona
més
del fil
de l'entrevista
d'avui
de Rajoy
aquesta sensació
aquesta capacitat
de dir
jo no recordo
haver comès errors
aquesta absoluta
incapacitat
per fer una
constricció
jo crec que
els 6 anys
d'història
ens demostren
que
es van cometre
molts errors
evidentment
el discurs
del rei
del 3 d'octubre
va ser
va ser sagnant
al meu entendre
va ser
d'una duresa
inexplicable
el propi plantejament
del president
Puigdemont
dient que té
un mandat democràtic
que el porta
a declarar la república
i llavors
suspenent
la república
que no hi ha res més
antidemocràtic
que prescindir
d'aquell suposat
interès
que et legitima
per prendre
una decisió
i tornar
i suspendre'l
és a dir
arrogar-se
una espècie
de poder absolut
per part
d'arrimades
evidentment
aquella victòria
sense
encabat
investidura
no sé
sensació
d'errors
col·lectius
jo penso
que si mirem
cap endavant
ens faran
falta
dosis
de generositat
amb magnituds
còsmiques
per anar superant
i anar tancant
aquestes ferides
perquè al final
no tenim més remeca
continuar caminant
i en principi
en aquest escenari
caminant
d'aquesta forma
d'aquesta manera
per tant
crec que fa falta
molta generositat
la base
de la generositat
serà
la contricció
o és sempre
l'esmena
la proposta
és a dir
a mi
si em pregunta Roger
si estic plenament satisfet
del que vaig fer
la setmana passada
a la tertúlia
segur que et diria
que no
que matitzaria
que potser
no passa res
és a dir
jo crec que els nostres polítics
haurien de tenir
aquesta capacitat
en un moment donat
de comportar-se
com si fossin
persones humanes
entre altres coses
perquè ho són
dient
em vaig poder equivocar
per què no ens replantegem
per què no
però insisteixo
crec que és una història
crec que és una crònica
d'errors col·lectius
probablement per l'abraonament
per la radicalitat
per la manca
d'experiència històrica
en una situació
com aquesta
i que no tenim
més remei
a cabo
que intentar solucionar
entre tots
tornar-nos a agafar
les mans
i continua fent camí
Ana
Sí
és complicat
fer un repasó
de tantas coses
que ocorrieron
amb tantíssima intensitat
però si algo
nos da el temps
és perspectiva
totes les emocions
que es van producint
además una tras otra
primero
sabiendo
lo de
que se iba a votar
o sea
de una manera u otra
se iba a votar
i això era una bona notícia
des de mi perspectiva
però por otro lado
sabíem que
se estava cabreando
a un gobierno
perquè aquí també
entran les emocions primàries
i les coses
dentro dels gabinets
gubernamentals
són a veces
mucho més
sencilla
de explicar
de lo que parecen
en realitat
i aquí
lo que hi havia
era una frustració
en la Moncloa
entonces
dirigida
por Mariano Rajoy
i presidida
de España
por Mariano Rajoy
hi havia una frustració
en la Moncloa
porque los planes
no havien salido
bien
y se iba a votar
entonces bueno
quienes estaban
al mando
evidentemente
estaba la
Mariano Rajoy
siempre ha dicho
que no hacer nada
es una forma
también de hacer algo
y creo que esa frase
es muy importante
porque lo define
muy bien
pero no significa
que no haga nada
significa que
él dejó
a Soraya
de Santa María
y a los mandos
de todo esto
y Soraya
de Santa María
entonces tenía
al CNI
al mando
que era lo que había fallado
y tenía
las fuerzas
y cuerpos de seguridad
dirigidas por
Zoido
que era el ministro
del interior
entonces
esa es la clave
de todo lo que ocurrió
quiero decir
aquí
se sabe perfectamente
de quién salieron
pero luego
también había
una
se volcó
esa frustración
sobre los propios
mandos policiales
y ya me refiero
no a los mandos políticos
sino técnicos
y todo eso
es lo que se vio
entonces
fue un desconcierto
y estoy de acuerdo
con vosotros
si esas cargas
no se hubieran producido
y se hubiese dejado
transcurrir la jornada
con normalidad
de algo
que desde el propio gobierno
decían que no servía
para nada
que era algo simbólico
las repercusiones
no habrían sido
no habrían sido
tan grandes
sobre todo
en el plano internacional
que es donde quedaron
las fotos
de las cargas bestiales
porque yo las estaba viendo
ahora
repasando
y eran brutales
y el conflicto
no se habría
no se habría
enquistado tanto
aunque
teniendo en cuenta
que la justicia
iba a actuar
el Tribunal Supremo
además
el Tribunal
en Madrid
pues
estaba todo
abocado ya
a una
a un conflicto largo
que seguimos
que seguimos hoy
pagando
9 i 23
6 años después
on som?
Doncs som a un 1 d'octubre
que torna a caure en diumenge
i on a les 11 del matí
d'aquí poc més d'una hora i mitja
hi ha una declaració institucional
del president Pere Aragonès
des de la plaça 1 d'octubre
de Fonollosa
recordem que va ser
un municipi d'Albages
que va patir
les garrotades
de la Guàrdia Civil
durant
la jornada del referèndum
a primera hora especialment
a les 11 del matí
paral·lelament
també hi ha un acte
organitzat
per l'Assemblea
a Plaça Urquinaona
i aquesta tarda
a les 6
les entitats
han convocat
un acte reivindicatiu
en què participaran
els partits independentistes
aquí
i intervindrà
en principi
si no em corregiu
Carles Puigdemont
president
en aquest cas
del Consell per la República
o amb aquest càrrec
no?
així és
sabeu per on pot anar
la declaració avui
de Pere Aragonès
a les 11
les paraules
de Carles Puigdemont
ho dic perquè
tot això
evidentment
tu trobes
en el moment
Pedro Sánchez
de negociacions
d'investidura
no?
jo diria que
Pere Aragonès
el que farà
molt a la línia
del que va fent
el debat de política general
també el que
ens podem esperar
d'un president
que aposta
pel referèndum pactat
diria que
reivindicarà
l'1 d'octubre
com una gran acció
col·lectiva
i de
poso les cometes
qui posarà ell
d'exercici
d'un mandat democràtic
sorgit del Parlament
però al mateix temps
sabem que
Pere Aragonès
és un home
que fa molt de temps
que aposta
per un referèndum pactat
que serveixi
per superar
aquella etapa
crec que en el punt
que estem
de les negociacions
amb Pedro Sánchez
tenia en compte
que ja ha fracassat
Alberto Núñez
Frijó
i per tant
s'ha obert la negociació
de debò
entre el PSOE
i les formacions
independentistes
que és una negociació
que ja porta
temps oberta
però ara
sí que enfila
la seva recta final
perquè hi ha una data
de caducitat
que és el 27 de novembre
crec que Pere Aragonès
apostarà una vegada més
pel referèndum pactat
i sabem
que en els propers dies
rebrà
la proposta
que li plantegen
els experts
al voltant
de l'acord de claredat
en base a aquesta proposta
és molt possible
que n'elevi una
en el marc
de la negociació
que s'ha d'obrir
amb Pedro Sánchez
en els propers dies
i després
jo crec que Carles Puigdemont
per descomptat
abans el Marc
parlava
d'actes de contrició
jo dubto
que avui
escoltem
Carles Puigdemont
dir que l'1 d'octubre
ja no val
al contrari
crec que el reivindicarà
com a base
per precisament
aquesta negociació
amb l'estat
no de no demanar perdó
sinó de
nosaltres vam fer
el que havíem de fer
si alguna cosa
pot superar l'1 d'octubre
només pot ser un referèndum
pactat
amb tots els actors
que tingui reconeixement
internacional
i que tingui reconeixement
també de portes endins
és veritat
que el to
dels últims dies
dels dirigents de Junts
no és el to aquell
de
ens és igual
la governabilitat
de l'estat
o
si cal bloquegem
o és un problema
d'Espanya
si hi ha
un govern del PP
i de Vox
crec que Junts
ha entrat en una dinàmica
de negociació
també
pel marc de competició
que existeix amb Junts
Carles Puigdemont
crec que té molt d'interès
també
en explicitar
per dir-ho d'alguna manera
que aquest cobrar
per avançat
també és una manera
de dir-li a Esquerra
ei nosaltres sí que sabem negociar
perquè hi ha una cosa
que no es pot destriar
tot el que està passant
que és que tu deies Roger
que hi ha hagut actors
de l'independentisme
que han fet passos al costat
Jordi Sánchez
ja no és president
de l'Assemblea
però ja no és president
de l'ANESA
ja no és secretari general
de Junts
Jordi Cuixart
ja no és president
d'Omni 1 Cultural
Carme Forcadell
Carme Forcadell
no és president
del Parlament
ni té ganes
de ser diputada
Mariano Rajoy
Enric Millo
Zoido
Soraya Santa Maria
és advocada
vull dir
endavant
i molt bé que ho fa
però Carles Puigdemont
i els Junqueras
pinten exactament
el mateix que pintaven
fa 6 anys
ens hem de preguntar
si l'independentisme
estaria millor
sense ells dos
al català
jo no ho sé
no en tinc ni idea
i no és la meva feina
dir-ho
però sí que és veritat
que al darrere de tot això
i fins i tot també
al darrere del plantejament
de l'amnistia
hi ha una pregunta
que persisteix
que és
si Carles Puigdemont
i Oriol Junqueras
són amnistiats
tindran ganes
de competir a les urnes
per la presidència
de la Generalitat
coneixent-los una mica
els dos
i com va anar
la torna del 2017
crec que el calaix
de factures pendents
està ple
i que en algun moment
tindran ganes
de dir-hi miro
però al mateix temps
també crec que
si són una mica espavilats
sabran que són cares
d'un passat
que potser no ha de tornar
Marc
és que això ho apuntàvem ahir
a la tertúlia
estàs obrint un tema
que ahir vam apuntar
i no vull repetir-lo
però
si hi ha una amnistia
digue-li com li diguis
Carles Puigdemont
i Oriol Junqueras
recuperen els seus drets
electorals
i poden formar part
d'una candidatura
a la presidència
de la Generalitat
passi que passi
o es pot fer una amnistia
sense que això sigui possible?
Ostres Roger
la pregunta és molt complexa
no és tant per un jurista
com pel debat polític
que ha de precedir
per la configuració
del marc objectiu
i subjectiu
d'aquesta amnistia
al final
una amnistia
d'entrada
és un romper
en cas d'incendi
és a dir
no hi ha
un cost teòric
és una circumstància
totalment excepcional
en portem quatre
en un segle
però no hi ha
un background teòric
que ens permeti
contestar això
amb seguretat
s'ha de prendre
s'ha de fer un debat
i s'ha de valorar
quin és aquest marc
ja no és només
els drets
en aquest cas
les inhabilitacions
hi ha una qüestió
encara més punyent
l'amnistia
abasta
inclou
les conseqüències civils
perquè és que
si
si la resposta és sí
i les abasta
tindrem el Parlament Europeu
tindrem el Govern Europeu
d'ungles
perquè s'està
s'està en aquest cas
donant una solució
s'està perdonant
entre cometes
un dispendi
que hauria
el dispendi
d'una lesió patrimonial
de l'erari públic
en alguna mesura
contribuïda
o aportada
per Europa
és a dir
hi ha qüestions
d'una extrema complexitat
i sempre pivoten
entorn al mateix element
i és
quin és l'abast
el perímetre
fàctic
i subjectiu
d'aquesta amnistia
jo entenc
que sí
és a dir
no pots amnistiar
i quedar-te
a mitja sortida
igual que
el meu entendre
hauria d'incloure
els que estaven
a l'altre cantó
de l'equació
els policies
que eventualment
van poder cometre
excessos i tal
i que aquest abast
aquest abastar-los
s'ha de fer
amb generositat
i per tant
sense inhabilitacions
perquè tornin
a complir
les seves funcions
dintre de les forces
i cossos
de seguretat
de l'estat
igual que exigeixo
o que plantejo
aquesta generositat
en aquell cantó
de l'equació
l'haig de poder
incloure
i acceptar
sense embuts
quan afecten
en aquest cas
Puigdemont
a Comín
etcètera
per tant
la meva resposta
és sí
hi ha una altra qüestió
crec
i ara
perdona Núria
crec que estem davant
d'una negociació
que és tan complexa
que serà tan important
què s'explica
i què es pacta
i què s'escriu
i què surten
a la roda de premsa
i en un paper
com què no s'explica
perquè la pregunta
que ens hem de fer
també és
i si hi ha un acord
per amnistiar
bona part dels dirigents
independentistes
i aquest acord
inclou
sense que s'expliqui
que Carles Puigdemont
i Uriol Junqueras
no es poden presentar
a unes eleccions
i si la contrapartida
que demana
a l'estat desaquest
crec que també
ens ho hem de preguntar
pot ser que siguin amnistiats
i pot ser que el pacte
inclogui
que ells dos no siguin candidats
mai més
a la presidència
de la Generalitat
però en tot cas
seria un pacte polític
que no podria ser
en termes jurídics
perquè si tu
doncs
però aleshores
això no ho explicaran
home
no però podem constatar
si no s'acabem
presentant
si arriba el febrer del 2025
i Carles Puigdemont
no es pot presentar
a les eleccions
i no es presenta
perquè prefereix ser eurodiputat
i Uriol Junqueras
fa el mateix
podem pensar
home
alguna cosa
heu pactat guapos
però és diferent
si diu
que la seva prioritat
ara és ser eurodiputat
que si diu
escolta'm
em vaig a casa
sí
efectivament
és possible
que no ho sàpiga mai
que jo crec
que si
que si hi ha una amnistia
almenys
seguir com
eurodiputat
sí que
seguiria
totalment d'acord
llavors
altra cosa és
el tema
de les eleccions
al Parlament de Catalunya
perquè jo crec
que el PSOE
la imatge
de Puigdemont i Junqueras
tornant-se
a presentar
i sense
haver fet
aquest acte
de constricció
que es deia
dient que
l'1 d'octubre
va ser un error
que jo crec
que això no està
sobre la taula
per part de
de l'independentisme
doncs és molt difícil
d'empassar
per part
dels socialistes
hem de veure
com
com s'acaba
configurant
perquè
jurídicament
dius no hi ha un manual
com fer una amnistia
i és més
un debat
polític
però al final
hauran de crear
un marc
en què
en què
englobi
un període
temporal
que
si
té una sèrie
de
delictes
relacionats
amb una
època
concreta
i a partir
d'aquí
serà
cadencausat
que haurà d'anar
davant del seu
tribunal
i dir-li
jo també estic
afectat
per aquesta
llei d'amnistia
i serà
la darrera paraula
del jutge
en qüestió
que dirà
doncs tu entres
o tu no
jo crec que
els dirigents
implicats
directament
en l'1 d'octubre
o el 9-N
entren
segur
però
tota la resta
que són
causes
que estan
al voltant
d'aquest
perímetre
i a debat
dependrà
molt
de les
causes
judicials
obertes
i aquí
és on entra
tot el tema
dels CDRs
que estan
en causes
per terrorisme
amnistiar
per un delicte
de terrorisme
és molt complicat
posar
sobre paper
que s'amnistia
per un delicte
de terrorisme
llavors
no només
potser
hi ha
la llei
d'amnistia
sobre la taula
sinó també
que la fiscalia
rebaixi
aquestes
acusacions
de terrorisme
i per exemple
o demani
arxivar la causa
o ho substitueixi
per un delicte
de desordres públics
llavors
ja facilita
que tota la gent
que està
encausada
per aquest tipus
de delictes
doncs
pugui entrar
en l'amnistia
i després
sobre el referèndum
aquesta setmana
que Esquerra i Junts
han aprovat
la resolució
al Parlament
dient
que no
investirà
en Pedro Sánchez
si no
es compromet
a fer
efectives
les condicions
per celebrar
un referèndum
això des del punt
de vista
vist des d'aquí
era una proposta
de resolució
molt moderada
el que passa
el que passa és que
la reacció socialista
ha estat
d'això
ni parlar-ne
clar
perquè una cosa
és com es veu
des d'aquí
amb tots els precedents
que hi ha hagut
i l'altra
és com es veu
a Madrid
quan els independentistes
que han de donar
suport a Pedro Sánchez
diuen que
sense referèndum
o sense la paraula
referèndum
amb l'equació
no hi ha
no hi ha acord
i aquí crec que
l'independentisme
doncs
sap que
el PSOE
no està disposat
a situar
la consulta
dins
l'equació
de la investidura
i a partir d'aquí
a veure com surten
d'aquest carreró
on ells mateixos
s'han posat
perquè si realment
no volen investir
Pedro Sánchez
a canvi de
si no es compromet
amb un referèndum
ja hauríem arribat
al final del carrer
i no és així
perquè les negociacions
continuen
per tant
això que han aprovat
el Parlament
estan disposats
a modular-lo
perquè el PSOE
els ha dit
que per aquí no
no hi passarà
el PSOE
i el PSC
especialment
perquè Sala d'Ella
va venir
divendres al matí
i també va fer
ronda de mitjans
per dir que
ni parlar-ne
escolta'm
ràpid Marc
que vull sentir l'Anna
digues digues
no no molt ràpid
només per
totalment d'acord
amb el plantejament
que fa l'Anna
respecte a les dificultats
les dificultats
de la Núria
perdó
les dificultats
que té la llei d'amnistia
és evident
que
el meu entendre
i la gent
que té un plantejament crític
parteixen d'una premissa equivocada
és a dir
el principi que ens vertebra
com a societat
és la sobirania popular
i el poble
la col·lectivitat
hem d'estar
en situació
de poder dictar una llei
que resolgui el problema
el que pugui pensar
la fiscalia
les qualificacions
que eventualment
hagin rebut
determinats supòsits
el plantejament
o les discrepàncies
d'alguns magistrats
que es veuen esmenats
davant d'un exercici
de sobirania popular
han de cedir
l'amnistia és constitucional
des del moment
en què es reforça
i pivota
en torna
la mateixa idea
força
5 minuts
passant
de 2 quarts
de 10 del matí
si el PSOE
acabarà
tirant o no
endavant
l'amnistia
amb moltes veus
socialistes
els hi sembla bé
però no totes
i un home
que quan parla
fa
segurament
en pipa
Pedro Sánchez
és Emiliano García Pagé
president de Castellà i la Banxa
que ahir va dir això
Aún en el suposo
de que se aprobara
en el Congreso
antes de que entre en vigor
lo va a tener que analizar
el Tribunal Constitucional
no tengo la más mínima duda
de que el Constitucional
tendría que suspender
lo que se tramite
de amnistia
antes de que entre en vigor
porque las consecuencias
de vera
puy de mor
entrando
incluso presentando
esas elecciones
catalanas
y que luego
pudiera venir
una sentencia
constitucional
en contra
serían
absolutamente
inconmesurables
Emiliano García Pagé
no porta bé
la imatge
de
veure que
Puigdemont
pugui ser rebut
a Catalunya
al Palau de la Generalitat
per Pere Aragonès
com apuntava aquesta setmana
el president Aragonès
Anna
Descriu-me una mica
el personatge
Emiliano García Pagé
perquè aquí potser
ens queda un pell lluny
a vegades
Com descriuries
el president
de Castellà i la Manxa
Anna
Bueno
el presidente de Castellà i la Manxa
es un presidente
que se dirige a su electorado
que es un electorado
del Partido Popular
en las elecciones generales
y un electorado suyo
en las elecciones autonómicas
de Castellà i la Manxa
no hay más
esto todo dentro
englobado todo
de lo que es
la meseta
del Estado
la parte mesetaria
que son todos
cortados por el mismo patrón
Extremadura
Castellà i la Manxa
Castellà i León
y sobre todo Madrid
luego la periferia
fluctúa
entre unas cosas
entre unas
principios
y otros
pero no es
tan aguerrida
en sus declaraciones
como el presidente
Castellà i la Manxa
y solo debe
de valorarse
en esos términos
luego
mayor o menor prudencia
en función
de lo que afecta
al Partido Socialista
a nivel estatal
pero
lo que tiene claro
el presidente
Emiliano García Page
es que él
tiene que mostrarse
en contra de la amnistía
como lo hace
el PP de Madrid
no en los mismos términos
como lo hace
el PP de Castellà i León
y como lo hace
el PP de Extremadura
que es quien gobierna ahora
pero también
el PSOE de Extremadura
en su día
lo que pasa
es que ahora
tiene la ventaja
el PSOE de Extremadura
de que como no está
en el gobierno
pues prefiere callar
entonces
desde esa perspectiva
el presidente Emiliano García Page
es muy osado
pero siempre lo es
diciendo
lo que va a estar
y lo que no va a estar
dentro de la amnistía
porque la ley de amnistía
puede conformarse
en una ley
y luego tener
pactos políticos
alrededor
que le hayan dado forma
y uno de ellos
es lo que comentabais antes
que ni Oriel Junqueras
ni Carles Puigdemont
se puedan volver a presentar
a unas elecciones
quiero decir
la ley de amnistía
será ley
y estará muy bien atada
no la va a redactar
Pedro Sánchez
en una servilleta de bar
que es como la idea
que nos está trasladando
Emiliano García Page
es una ley
que está siendo muy pensada
porque ya se está haciendo
alerta que aquí en Cataluña
han fet grans coses
hem fet grans coses
hem bocadors de paper
en un bar
como por ejemplo
a Mésil
el vam fitxar així
pero en Cataluña
y en todas partes
incluyo la política internacional
porque todos sabemos
que al final
esto todo es mucho
en Galicia decimos
en Xiebre
es todo mucho más ligero
de lo que aparenta
la formalidad institucional
muchas veces
y el pacto
entre Almeida y Vox
se hizo
la cafetería
de un hotel
probablemente
en la servilleta
también del bar
y todo esto
el primero
digo
no ahora que tiene
mayoría absoluta
entonces
bueno
más allá de eso
yo creo que no se le debe
de dar
ninguna credibilidad
a nivel
de decisiones
que se vayan a tomar
en la Moncloa
la ley de amnistía
se está trabajando ya
eso es un hecho
se está trabajando
desde el 23 de julio
sumar
lo dice abiertamente
el partido socialista
no porque juegan
otra liga
y además
sus formas son diferentes
se está trabajando
se está consultando
a expertos
unos entran
otros salen
porque hay
desavenencias
tal
pero es un tema
muy complicado
y del que
conocimiento puro y duro
tienen
cuatro personas
el presidente
Félix Bolaños
y poco más
Santos Cerdán
y poco más
o sea
no hay más
aparte de los técnicos
que le estén dando forma
y insisto
más importante
de lo que sea
la ley de amnistía
en sí
que por supuesto
incluirá
a los policías
culpables
de las cargas policiales
o presuntos culpables
son los pactos políticos
que orbiten
alrededor
de esa ley
de amnistía
y que no necesariamente
van a estar recogidos
en ningún papel
A veure
Marc i Oriol
Qui?
Marc, por favor
Per alusions
començo, disparo
El meu entendre
el gran problema
al fil d'aquests pactes polítics
i d'aquests pactes
peri-orbitals
perimetrals
respecte al fet d'amnistiar
el gran problema
el meu entendre
és que per definició
per essència
insisteixo
a risc de fer-me pesat
el meu entendre
l'independentisme
és insaciable
és voràs
és a dir
l'independentisme
tendeix al màxim
que és el trencament
i per tant
no té un aturador
conceptualment
no té aturador
és a dir
jo vull trencar
amb la resta
no tinc més realitat
que la meva identitat
sóc excloent
i jo afegiria
un punt insolidari
aquest és el gran problema
que no hi ha cap pacte polític
pel que tu puguis topar
un plantejament
totalment legítim
i totalment
democràtic
inclús diria
però que té aquesta
característica essencial
i conceptual
que és voràs
i que és insaciable
l'independentisme
no té aturador
quin pacte pots incloure
en una eventual amnistia
que no es presentin
Junqueras i Puigdemont
és una solució
però és una solució
a molt curt termini
perquè si
fixeu-vos que la dinàmica
seria molt clara
és a dir
primer es demana
el referèndum
després del referèndum
s'imposaria la pregunta
després d'imposar-se la pregunta
a les majories
després la formació
dels cens
és aquesta vocació
omnicomprensiva
que per mi
és la característica
que a mi essencial
íntimament
em fa no compartir
el plantejament polític
doncs és difícil
valorar
quin és aquest pacte
que pots afegir
a una eventual amnistia
tenint en compte
que el propi
plantejament conceptual
té aquesta
omnicomprensivitat
és com el gas
t'en deixa a ocupar-ho tot
no s'aturaria
fins que arribés
a aquest moment
de trencament absolut
amb la resta
primer probablement
d'Espanya
després d'Europa
després del planeta
aquest és el gran problema
és com
quins són els punts
d'equilibri
els punts d'equilibri
no poden ser cap altre
que el de
l'eventual
presència
en una
en una comptesa
electoral
ordinària
valorar
i amb mèrits
del pes que es tingui
prendre decisions
però en aquest moment
hi ha molts pocs pactes
que es puguin incloure
en aquesta llei
d'amnistia
que aturin
aquesta qüestió
essencial
identitària
de l'independentisme
és possible
en tot cas
que potser
la solució
més magnànima
per part de l'Estat
l'únic que això
és molt difícil
és francament complicat
i no ho veig
per també una qüestió
de caràcter
i fins i tot d'orgull
perquè l'independentisme
segurament té una visió
aquesta visió
de trencament
inherent a qualsevol
moviment
que vol trencar
amb el passat
d'un estat
crec que també
el nacionalisme espanyol
té un element
de manca de comprensió
respecte
o minories
o altres projectes
o una sensació
de
si realment
l'Estat
fos intel·ligent
en termes polítics
hi hauria una sèrie
de concessions
que es podrien adoptar
segurament
amb encaix constitucional
que farien
que el pes
de l'independentisme
fos encara més petit
del que hi ha hagut
en aquestes últimes eleccions
al Parlament
totalment d'acord
penso
i potser m'equivoco
i potser no soc
el català mitjà
no miro el cuines
cada dia
com si fos ahir
però hi ha una
hi ha una qüestió
que si tu ets Pedro Sánchez
vens aquí
amb una bossa carregada
de diners
amb una pseudo consulta
que es pugui votar
sobre més sovidania
a Catalunya
poder jugar
a un mundial de futbol
i no es toqués
més
el català
de les escoles
jo crec que el català mitjà
amb això estaria d'acord
i després hi ha una altra qüestió
sobre Carles Puigdemont
que crec que és molt important
ens hem de preguntar
quins beneficis tindria
que Carles Puigdemont
per ell
es pogués presentar
a unes eleccions
jo crec que
no hi ha escena més magnànima
per part de Pedro Sánchez
que senyor Puigdemont
vostè és amnistiat
pot tornar
crec que això és una escena
de grandesa
no de debilitat
de Pedro Sánchez
des del meu punt de vista
i després
el català mitjà
cuines
com si fos ahir
cada dia
a la que el senyor
Carles Puigdemont
arribés al Palau
de la Generalitat
imaginem-nos
com a president
i constatés
per un principi
de realitat
d'entendre
com funciona el món
no
és que no puc aixecar
l'adull
com em demana
la Rosa Maria
i el Josep
que estan ara mirant
a la tele
i que ho han dit
ho han sentit dir
a Dolors Feliu
crec que només
hi té a perdre
per fer què
torna a Carles Puigdemont
que sempre diu
que el seu error
principal a la vida
ha sigut
no desplegar
la declaració
d'independència
el 10 d'octubre
del 2017
quan constatés
que no ho podia fer
amb efectes pràctics
on arriba
Carles Puigdemont
aquest és el dilema
si hi ha una amnistia
que tindrà
Carles Puigdemont
tornar-se a presentar
per fer què
però també tindrà
molta pressió
de Junts
perquè és evident
que Puigdemont
com a actiu electoral
és el millor
que tenen
al partit
i segurament
és una manera
de
en la pugna Esquerra
en la pugna Esquerra
Junts
doncs
intentar superar
Esquerra
un altre cop
un moment
un moment
tres quarts
deu del matí
home és que al final
també m'hanuqui
a veure
abans dèiem
6 anys
de l'1 d'octubre
però és que ahir
va fer 18 anys
sabeu de què o no?
a veure
amb què em sorprens
avui
18 anys
no
amb tot això
que explicaves
ara Oriol
potser t'hi se'ns identificar
Oriol no havia nascut
fa 18 anys
30 de setembre
de 2005
perquè la nostra
proposta
s'acceptarà
perquè els que hi han
de fer-ho
i de dir-ho
ho direm
i ho farem
Mireu
la Pau a Boscadi
i l'Estatut de Catalunya
són les proves de foc
de l'Espanya d'avui
i les guanyarem
i el nostre poble
ho celebrarà
El vaticini de Pasqual Maragall
no es va acabar de complir
El nou Estatut
de Catalunya
el Parlament
el va aprovar
el 30 de setembre
del 2005
és aquell estatut
que després va ser
retallat
maltractat
i del qual
segurament
avui parlem
que fa 6 anys
de l'1 d'octubre
és perquè allò
es va gestionar
de la pitjor manera possible
El que passa
és que aquest conflicte
no resol
que és el que mostra
també el fet
que l'Estatut
va ser votat
per la ciutadania de Catalunya
i després va ser retallat
pel Constitucional
per tant
està vigent
un estatut
que no té
l'aval popular
tal com va acabar
de resoldre
el TC
és el conflicte
que hi ha vigent
i que en aquesta investidura
si al final
només es tracta
la carpeta
de l'amnistia
doncs quedarà
allà
i no
és a dir
no s'haurà abordat
el conflicte de fons
i aquí
crec que és el que
els partits independentistes
amb la resolució
del Parlament
estaven enviant
un missatge
a Pedro Sánchez
és que
a banda de l'amnistia
no necessiten
data i pregunta
del referèndum
sinó necessiten
quelcom més
alguna cosa
però per exemple
Esquerra està demanant
altres pas de rodalies
això és només Esquerra
o Junts també?
i reduir a la meitat
el dèficit fiscal
també demana
clar això ja és
un altre paradigma
és a dir
el PSOE
ha pres mesures
com els indults
la reforma del Codi Penal
o està disposat
a aprovar l'amnistia
que és reduir
les conseqüències penals
de l'1 d'octubre
no és cedir poder
o sobirania
per part de l'Estat
això no s'ha mostrat
disposat a fer-ho
fins ara
i això
l'independentisme
també necessita
avançar
en aquest sentit
perquè si no
estarà pactant
una mesura
que és tornar
a l'estadi previ
de l'UO
i prou
és a dir
tot el que va generar
l'UO
doncs acabarà
al final
pot acabar
en una amnistia
sense haver resolt
el conflicte
de fons
Anna i Marc
sisplau
Kurt
que tinc publicitat
i he de fer una altra cosa
sí
totalment d'acord
además hay una cuestión
que Moncloa
tiene muy en cuenta
y es que
el independentismo
está bloqueado
en cuanto a los apoyos
sigue teniendo
el 48%
obviamente
no se puede plantear
un referéndum
que es la cuestión
más espinosa
para el gobierno
de la Moncloa
con un 48%
de apoyos
electorales
que sabemos
que el censo electoral
no es lo mismo
que en su caso
sería un referéndum
Jo molt ràpid
curt al peu
on no s'equivocava
Maragall
perquè parlava
de dues coses
un dels grans polítics
que explica
la història d'aquest país
és amb la Pau Euskadi
si es va aconseguir
amb un nivell
de trencament
i de fractura
com el que hi havia
en aquell moment
en aquell escenari
sembla que el problema
que tenim aquí
s'hauria de poder resoldre
amb la mateixa sensatesa
amb la mateixa cordura
i a la mateixa velocitat
9 i 48
amb el Marc Molins
la Núria Oriols
l'Oriol Marc
i l'Anna Pardo de Vera
fem una petita pausa
des d'ahir
de continuar amb Tartuli
al suplement
i saludo l'Eduard Solà
l'home que ahir
no va poder cantar
els gols del Girona
a Montilivi
va poder cantar
els gols del Madrid
ara tornem
El suplement
amb Roger Escapa
0-12
la millor resposta
Què?
Com ha anat
el primer dia
a la universitat?
La classe havia
de ser en català
i al final
el professor
ha canviat de llengua
però si t'hi havies
matriculat en català
El català
és la llengua pròpia
de Catalunya
i de les universitats
catalanes
és fonamental
que el dret
a rebre les classes
en català
estigui garantit
a les universitats
i que es respecti
la llengua
escollida
per l'estudiant
en la matrícula
és per això
que totes
les universitats
catalanes
han habilitat
bústies
de drets lingüístics
per vehicular
queixes
sobre els canvis
en la llengua
de docència
matriculada
informa't a universitats.gencat.cat
012
la millor resposta
Generalitat de Catalunya
Criatures estranyes
envaeixen el cel
i les pantalles
de Sitges
No les perdis de vista
i atrapa-les
del 5 al 15 d'octubre
al millor festival
de cinema fantàstic
del món
11 dies
7 sales
i més de 200 pel·lícules
per donar ales
als teus malsons
i fantasies
més salvatges
Compra les entrades
abans que voli
a sitgesfilmfestival.com
Em dic Helena
Soc un avatar digital
i la meva veu
és sintètica
Puc mantenir
converses fluïdes
i coherents
simulant el raonament humà
Intel·ligència artificial
La nova evolució
30 minuts
a TV3
aquesta nit
Busques idees fresques
pel teu negoci?
Al BIT Barcelona
tens la resposta
perquè hi trobaràs
solucions
per diferenciar-te
i créixer
amb la teva empresa
o negoci
Potencia la teva activitat
Innova i fes networking
T'esperem el 4 i 5 d'octubre
a BIT Barcelona
al recint de Montjuïc
de Fira de Barcelona
i a un lloc
on viuen
totes les paraules
Paraules de cap de setmana
el suplement
Catalunya Ràdio
Som 3CAT
A la una del migdia
Catalunya Ràdio
Úrsula Corbero
molt bon dia
Anna Castillo
bon dia
Carlos Cuevas
bon dia
Oscar Casas
molt bon dia
que no surti d'aquí
que no surti d'aquí
que no surti d'aquí
que no surti d'aquí
molt bé Roger
és important anar fent marca
exacte
a la gent se li ha d'anar
quedant el nom
sí
perquè a la ràdio
l'audiència es mesura així
preguntant a la gent
què escolta
que no surti d'aquí
el món dels famosos
a Catalunya Ràdio
amb Roger Carandell
Juliana Canet
i Marta Montaner
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
3 quarts i mig de 10 del matí
som al Suplement
som a Catalunya Ràdio
amb el Marc Molins
la Núria Oriol
l'Oriol Marc
i l'Anna Pardo de Vera
i ahir pendents
d'aquesta il·lusió
gironina
de mantenir el liderat
de la Lliga de Futbol
el que passa és que
l'Eduard Solàs
va fer un far
de cantar gols
però no del Girona
en va cantar
un del Madrid
altra vegada
Bellingham
jugant aquí
a la banda esquerra
tot això amb tranquil·litat
el Madrid
de moment sense vertigen
l'equip blanc
que avui va de negre
repetiu-me
Bellingham
s'acosta a l'àrea
mira de penjar
cap al segon
pel remat
José Llu
gols
la rematada
des de la banda esquerra
dos del Madrid
compta el corna
penjera cross
a la rematada
un, dos, tres, quatre
jugadors del Madrid
cinc
perquè també s'incorpora Nacho
penja la pilota cross
cap al segon pal
remata
i gol
de Chouameni
la centrada
de cross
i tres del Madrid
Bellingham
compta el Madrid
que es desplega
Bellingham
Chouameni a la dreta
per José Llu
entrarà dins l'àrea
xuta José Llu
Gatsaniga
ha aturat la pilota
de Gatsaniga
però encara és bona
remata
Bellingham
gol
la rematada
de José Llu
l'ha rebutjat Gatsaniga
Adorçola
bon dia
hola
què tal
bon dia
com has dormit
Solà
bé
calent
sí
aviam era una cosa previsible
sobretot calent
perquè va acabar la cosa
d'una manera
una mica lletja
per aquella entrada de Nacho
molt dura
el 93
que li va fer mal a Porto
tot i això
les notícies que rebem
és que no té res trencat
però s'ha d'acabar de confirmar
i per tant
encara no es pot dir
que Porto està bé
però si va ser
una tarda
bé més aviat previsible
perquè
que perdi el Girona
contra el Madrid
és una cosa normal
el que passa
que com que s'havien fet
aquestes expectatives
bastant i tan grans
amb un Girona
que era líder
després de cunyar dimecres
a Vilareal
doncs ens pensàvem
que es podia fer
alguna cosa més
ens feia molta il·lusió
a tots eh
Solà
sí
sí
perquè fins i tot
el club és
va venir els 4 de la tarda
aquí
va venir abans
va venir abans
ja al migdia
a preparar coses
vam començar
a les 4 de la tarda
tot gira
des d'aquí a Girona
vam fer una passejada
vam veure
l'ambient
que hi havia a la ciutat
va poder parlar amb gent
que hi havia molta gent
que anava amb la samarreta
del Girona
per la ciutat
això era una iniciativa
de la Federació de Penyes
que tothom n'és
amb la samarreta
i va haver molt d'ambient
a Montilíbio
vam disfrutar-ho tots
però a l'hora del partit
mira
llàstima no?
patapam però al revés
Escolta'm
com ho estàs vivint
tot plegat Solà
perquè en qualsevol cas
és extraordinari
l'arrencada del Girona
una persona
tant com tu
que fa tants anys
que està vinculada
també a aquesta casa
anaran els partits
i fer-ho durant
encara que siguin estat
només uns dies
com a líder
com ho portes?
Home mira
realment fa il·lusió
sempre va bé
que l'equip
que tu fas
o que tu narres
guanyi els partits
perquè tot és més fàcil
tot va més rodat
tant per tu
com per la gent
com pel programa
com pel tot gira
com per tot plegat
i realment que sigui un Girona
que és veritat
que té unes expectatives
molt i molt més baixes
de les que està fent
a hores d'ara
doncs també veus la il·lusió
als ulls dels aficionats
ahir per exemple
hi havia molts de nens
que els nens aquí
de menys de 17, 18, 19 anys
ja només són del Girona
ja no són d'algun altre equip
com sí que els passa encara
compartint colors
amb la gent una mica més gran
però la gent es va fent
aquí del Girona
les coses van canviant
aquí a la ciutat
i sobretot tenint en compte
aquests bons resultats
perquè és veritat
encara tothom està una mica decebut
pel resultat d'ahir
però si tu mires la classificació
veus el Girona
a dalt de tot
per darrere de Madrid i Barça
que realment és una situació
que no li toca
ara
com dèiem ahir a la transmissió
doncs toca
posar de peus a terra
veure què passa dissabte
que veu al Camp del Cádiz
que realment és la lliga
d'un Girona
que sí que ha fet
volar coloms
ja ha superat les expectatives
que hi havia a començament
de temporada
i veurem què és el que passa
d'aquí un mes
o veurem què és el que passa
d'aquí quatre
com t'expliques l'entrada
al final del partit
amb la tangana final
de Nacho
perquè allò va ser
no me l'explico
no me l'explico
perquè sí que és veritat
que aquestes entrades
són molt i molt lleig
en un camp de futbol
que no es poden fer mai
perquè vas a lesionar
vas a fer mal
sí
i més tenint en compte
les circumstàncies del partit
amb un 0-3
minut 93
que no hi havia
no era necessari
fer una entrada
mai són necessàries
aquestes entrades
però realment
no sé què li devia passar
a Nacho
perquè després
els vestidors
i Ancelotti mateix
deia que era un jugador
que no era habitual
que fessis aquestes entradas
de fet Ancelotti
va estar molt correct
a la sala de premsa
va demanar perdó
en nom del Madrid
i en nom de Nacho
que no sé el per què
va dir una frase
que em va fer gràcia
aquesta que a vegades
diu Ancelotti
de faltar lucidesa
i va dir que no
que bé
que no ho havia d'haver fet
va demanar perdó
però no entenc
aquesta entrada
de Nacho
realment molt i molt lletja
perquè si tant
si veus el vídeo
com si veus la fotografia
doncs realment
va fer mal
Com està el Nil?
Ara està dormint
perquè clar
saps que
el jovent
bé
tu no ho podries fer
perquè t'has aixecat
molt i molt d'hora
potser
quan tu t'has aixecat
encara hi havia gent
que voltava
això em passa
cada cap de setmana
quan el parc
ho pots ser aquí fora
el Nil Solà
és el fill
de l'Eduard Solà
que és narrador
company de la cadena SER
pare i fill
són narradors
i hem decidit
que us vindrem a veure aviat
perquè tenim una història
molt maca conjunta
i vindré Montilibi
aquesta setmana
molt bé
m'obres les portes
de Montilibi
i tant
bé
jo no les tinc
les claus
però les demanarem
i doncs
t'obrirem la porta
i serem allà
si tu ens ho demanes
gravem a la tarda
si vols
o ho fem a la tarda
que si el Nil
l'enganxarem despert
no
el disc de cada dia
com que ell té programa
al matí
ja va a treballar aviat
serà el cap de setmana
que les coses es fermen
molt bé
molt bé
doncs un abraç
Eduard
fins aviat
adeu-vos
adeu-vos
3 minuts per arribar
a les 10 del matí
gràcies al Marc Molins
a la Núria Oriol
a l'Oriol Marc
i a l'Anna Pardevera
que tingueu un bon diumenge
molt bon diumenge
suposo que treballeu avui
Oriol Núria
sí
sí
sí
doncs molt bé
si programa la independència
aviseu-me que aixecarem
tot el programa
vosaltres ara en principi
estarem a plaça Catalunya
vull dir
estarem
molt bé
ho seguim
ara de moment
Esqueleta normal
sense especial
torno a la setmana tràgica
i també una entrevista
amb l'Anna Castillo
ara tornem
fins ara
Els dies 6, 7 i 8 d'octubre
vine la 27a edició
del Cabatast
la mostra de cabes
i gastronomia
sense adornir de noia
una experiència única
on podràs gaudir
dels millors cabes
gastronomia
música en directe
i moltes activitats més
tu perdràs
tota la informació
a cabatast.cat
organitza
ajuntament de
sense adornir de noia
amb el suport
de la Diputació de Barcelona
com afecta
la pressió social
en les relacions sexuals
entre adolescents
els amics
de l'entorn
te posen molta pressió
perquè és com
jo he fet tal tal
i tu encara no has fet res
i és com
potser encara m'estic quedant
una mica antic
volem saber
què en pensen els joves
en parlarem
sense distorsions
sense interferències
sense tabús
nits sense ficció
generació porno
la sèrie documental
dels dimarts
a la nit
a TV3
aquest dimarts
la pressió social
i dimarts
10 d'octubre
nit temàtica
presentada
per Laura Rossell
link
el teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
el 7 d'octubre
el 7 d'octubre
Clara Peia
estrena el seu nou àlbum
Corser
a la sala
Montsalvatge
de l'Auditori de Girona
un disc
que gira al voltant
de la violència
de la perfecció
amb composicions
que conviden
a reflexionar
a través de l'art
més informació
a auditorigirona.org
recomanat
per Catalunya Ràdio
Linkat
La plaça del Diamant
el clàssic
de Mercè Rodoreda
arriba a la sala
gran del Teatre Nacional
acompanya
la seva protagonista
en un viatge vital
a través de la història
una posada
en escena coral
i contemporània
dirigida
per Carlota Sobirós
fins al 5 de novembre
al TNC
més informació
a tnc.cat
recomanat
per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
a Catalunya Ràdio
La irrupció
de l'extrema dreta
provoca un terratrèmol
que sacseja
el panorama polític
Què pensen?
Quina és la seva ideologia?
D'on venen?
I on volen anar?
L'espinyat
pel líder ultral·latà
Plataforma per Catalunya
l'any 20...
Sóc en Jordi Borràs
fotoperilista
especialitzat
en investigar
i documentar
l'extrema dreta
i el nacionalisme espanyol
a Catalunya
Jordi Borràs
presenta la història
recent
de l'extrema dreta
a Catalunya
Extrema Catalunya
en podcast
a l'app i al web
de Catalunya Ràdio
i a un lloc
i a un lloc
on viuen
totes les paraules
paraules de cap de setmana
el suplement
Catalunya Ràdio
Som 3Cat
Som 3Cat
Fins demà!