Bon dia, us informa, Neus Bonet-Vegant.
Volodimir Zelensky diu que la visita d'avui a Roma
és important per la victòria ucrainesa
en la guerra d'agressió llançada per Rússia
al febrer de l'any passat, del 2022.
El president d'Ucraïna ha aterrat aquest matí
a la capital italiana,
en una roma blindada per les forces de seguretat.
Està previst que reuneixi amb la primera ministra italiana,
Giorgia Meloni, el president Sergio Mattarella
i també el papa Francesc Roma.
Eduard Rubió, bon dia.
Bon dia.
En mig d'amples mesures de seguretat en una roma blindada,
el president d'Ucraïna, Volodimir Zelensky,
passades les 10, ha aterrat a l'aeroport de Xampino,
trebut pel ministre d'Afers Exteriors, Antonio Tajani.
Una visita important per la nostra victòria,
ha dit el president ucrainès.
En aquests moments es troba al Quirinal
amb el president Sergio Mattarella.
L'agenda de Zelensky preveu també una trobada
amb la prèmia de Giorgia Meloni
i la visita al papa Francesc al Vaticà.
Aquest serà el punt culminant de la jornada.
Pergollo vol obrir canals de pau per acabar amb la guerra.
La visita a Roma forma part d'una gira llampec de Zelensky
que el portarà també a Alemanya durant el cap de setmana.
Eduard Rubió, Catalunya Ràdio, Roma.
Més notícies, Sant Raül Flores.
Els bombers tenen controlat l'incendi d'una nau industrial
de Marca Barna a la zona franca de Barcelona.
15 dotacions hi continuen, encara treballant,
i confien que aviat el podran tenir extingit.
El foc no ha fet cap ferit.
Mentrestant, els bombers ja han extingit,
en aquest cas, l'incendi forestal del Vegès, a les Garrigues.
El foc va començar ahir a la tarda a la zona de la Serreta.
El foc va començar ahir a la tarda a la zona de la Serreta.
El foc va començar ahir a la tarda a la zona de la Serreta.
El foc va començar ahir a la tarda a la zona de la Serreta.
El foc va començar ahir a la tarda a la zona de la Serreta.
El foc va començar ahir a la tarda a la zona de la Serreta.
Ha afectat vegetació de matolls i de bosc.
De fet, aquest incendi ja va quedar reduït ahir al vespre
quan les flames van arribar a un camp de Conreu.
I també els bombers donen per controlat,
en aquest cas, l'incendi forestal
que ahir va afectar la zona de Bonastre, al Baix Penedès.
La guerra continua al Sudan, malgrat el pacte humanitari
firmat aquesta setmana per les pans enfrontades
a Jeddah, a Ràbia Saudita.
L'exèrcit i els paramilitaris sudanesos
s'han compromès a garantir el flux d'ajuda internacional
i la protecció dels civils i personal humanitari.
i la protecció dels civils i personal humanitari.
Però no ho compleixen.
L'exèrcit sudanès manté els seus atacs aeris
contra les posicions de Khartoum dels paramilitars
de la força del suport ràpid
que es responen amb armes antiaéries.
El concurs de Mont-Réveil, el pre-pirineu de Lleida,
torna a ser accessible des de la franja
amb la reobertura de les escales de fusta
del camí de Montfalcó.
Després de 9 mesos d'obres per reforçar-ne la seguretat,
les empreses turístiques confien
a recuperar una part dels visitants perduts.
Lleida, Roger Segura.
Bon dia, la de Vallada es deu al tancament
de la banda aragonesa del camí per on passen
150.000 excursionistes cada any i a la sequera.
I és que les baixes reserves al pantà de Canelles
han deixat el congost gairebé sec
i això fa impossible navegar-hi amb caiacs o embarcacions.
Paula Maestre, de Montsec Activa,
confia que la reobertura els doni
una mica d'oxigen.
Tornarà a ser que vingui gent.
L'únic que el tema de l'aigua, doncs,
ens està afectant molt greument.
Davant la falta d'aigua, les empreses s'han hagut de reinventar
i algunes s'han desplaçat al pantà de Camarasa.
Roger Segura, Catalunya Ràdio Lleida.
A la Lliga Feminina de Futbol,
els dos equips catalans estan jugant el Johan Cruyff,
Barça, l'Ètic Club de Bilbao, Pere Escobar.
El partit ha arrancat ara mateix.
El Barça i l'Ètic empaten a 0 gols.
Dos minuts de la primera part.
No fa gaire bon temps.
Barça, 0, l'Ètic Club de Bilbao, 0.
I al municipal, llevant les planes,
Reial Societat, Joel Gadea.
Què tal? Bon dia.
Tres minuts de la primera meitat al municipal.
Les planes i nits intents de les de Sant Joan d'Espanya
han tingut dues ocasions de gols.
Recordem, les de Ferran Cabello s'hi guanyen.
Aconseguirien la permanència a la Lliga Feminina d'empatar o perdre.
El resultat, Joel Gadea, Catalunya Ràdio, Sant Joan d'Espanya.
Hi ha rodes de premsa dels tècnics del Barça i l'Espanyol.
Xavi i Luis García pels gols de la 1.
Les podreu seguir a Catalunya Informació,
a primera divisió, a les dues.
Reial Societat Girona en directe per al Totgira.
Marc Màrquez surt des de la primera fila de l'Agraella,
al Gran Premi de França de MotoGP.
Ha fet el segon temps al darrere del campió Banyaya.
Maverick Vinyales surt a la segona fila.
Cursa Esprint a 5 minuts per les 3,
en directe per l'àvia web de Catalunya Ràdio.
Fins aquí les notícies.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Així sona Tattoo,
la cançó d'Eurovisió que presenta Suècia
i que tot a punt d'aquesta nit guanyarà
la 67a edició del Festival d'Eurovisió,
una edició que s'hauria de fer a Ucraïna,
país guanyador de l'anterior concurs,
però que a causa de la guerra se celebra el Liverpool Arena,
al Regne Unit.
Serà una gana amb música, com sempre, sorpreses,
i amb quatre favorites que tenen tots els números de guanyar,
entre ells, la cançó d'Eurovisió,
i amb quatre favorites que tenen tots els números de guanyar,
entre elles també déu-n'hi-do la disparada que està a Espanya
amb la EAA de Blanca Paloma.
Aquesta hora el nostre expert eurovisiu
és el Jaume Borja, periodista col·laborador del Pagat.
Bon dia. Què tal, Roger? Bon dia.
Molt bé, Jaume, com estàs? Superfel·lís d'estar aquí.
I el nostre hater d'eufòries, Andreu Jonola.
Bon dia. Què tal? Bon dia.
Tu no suportes Eurovisió, eh? No m'agrada gens.
Vinc a representar, crec, molta gent.
O no? Sí.
Vinc a representar molta gent.
Tu aquesta nit estàs... Tu miraràs la gala, Andreu?
No, home, no. Jo ja m'he menjat alguna,
perquè jo per parlar de les coses normalment
les he d'haver discut.
Llavors, jo ja... A mi ja no m'enganyen.
Però ni com a divertimento per comentar a Twitter, eh?
No, no, no. Hòstia, com a divertimento,
un dissabte a la nit, de veritat que hi ha
1.500 activitats més que plantar-te davant de la tele.
A veure, Jaume, aquesta és la cançó que guanyarà.
Pujo un pèl, pujo un pèl, pujo un pèl.
Probablement sí,
tot i que em faria molta pereza que passees.
No diré una cosa que he dit abans d'entrar,
però l'Orin és la segona vegada
que es presenta al Festival d'Eurovisió.
Ja va guanyar l'any 2012, eh?
Amb eufòria.
Eufòria, forever to the end.
Home, aquesta l'he sentit, Andreu.
Has treballat aquesta nit al plataforma, Andreu.
Sí, imagina't, perquè encara, des de 2012
hem passat més de deu anys, encara sona
les radiofórmules quan surts de festa,
és un dels temes més mítics de l'última decada
al Festival d'Eurovisió, però que l'Orin guanyés una altra vegada,
i ara què vens a buscar? Pesada.
Hauria d'estar prohibit.
Aleshores, si Suècia no se l'emporta,
qui té números de devò també és Finlàndia, no?
Sí, perquè la cançó, quan veus l'actuació de Carija
de Finlàndia, t'explota el cap.
Oh!
A mi, i em perdonareu, però aquesta cançó em fa mal de cap.
No, però ja et dic una cosa.
És una cançó per a ser vista que no escoltada,
perquè recordem que el Festival d'Eurovisió
sí, és el festival de la cançó, però ara mateix
té un pes importantíssim la posada en escena,
que és la cançó de Finlàndia,
la millor posada en escena d'aquesta nit.
Les novetats d'avui, pel que he llegit,
és que si el vot popular no només se centra en Europa, no?
Exacte, és la primera vegada que pot votar qualsevol persona
que estigui en qualsevol país del món,
tot i que no participe al Festival d'Eurovisió.
Aleshores, això entenc que és que la voluntat del festival,
de l'organització, és expandir el festival més enllà d'Europa?
Clar, et recordo també que...
Tu, a Austràlia, des de fa no sé quants anys...
Unes quants anys d'estar a Austràlia, de fet, quan obriran...
T'avanço una cosa de la galada aquesta nit.
Quan obriran la votació, allò que diuen,
queden tres segons per començar a votar,
el discurs que pronunciaran les presentadores és...
Europe, Australia and the rest of the world,
you can vote now.
You can vote now. Però quina hora és a Austràlia?
Et sents interpel·lat, Andreu? Quina hora és a Austràlia?
De fet, quan surt la portaveu dels vots d'Austràlia,
és l'única que de fons és de dia, que hi ha llum del sol.
Perquè, clar, evidentment...
Però hi haurà països que estan dormint a l'hora de votar.
No, només jo crec que... A Austràlia.
A Austràlia i ja està, perquè la resta de més o menys Europa,
saps què et vull dir?
Venim d'una victòria d'Ucraïna.
Aquest any, Ukraine s'hi presenta amb aquesta cançó.
Don't care what you say, yeah, yeah, yeah
Don't care how you feel
Get out of my way, yeah, yeah, yeah
Guess I got a heart of steel
Què està, Andreu? Tot igual.
És tot igual. Com a amari de cunyat, eh?
És tot igual. No, el teu no, eh?
Això fa mal de cap. No eres gens de cunyat.
Això és el mateix que dir. És tan fàcil com dir...
Ah, això d'Eurovision és de frikis.
Resumint tant, me fa tanta ràbia! O sigui, estic agraïdíssim.
Borja, doncs la falera eurovisiva d'on et ve, tu?
Ah. Doncs mira, recordo la primera vegada que ho vaig veure,
que a mi no m'agrada el futbol, tot i que ho respecto moltíssim,
però era com que no havia trobat allò que em fes vibrar.
Vaig anar al sofà del 2001, quan era un niñato,
David Cibera, l'any 2001,
i estava al sofà amb mon pare, que és tot el contrari de jo,
culer, superfutbolero, esportista, i li dic...
T'ha dit que era amb aquella cançó d'Eurovision?
Sí, que aquell any hagués pogut anar i jo quiero bailar,
que era candidata i amado catalana.
Això sí que eren cançons.
Això sí que eren cançons.
També és una frase de cunyau que t'ha dit abans el Roger.
Que deus estar ficant-li cafès amb llet a les 6 del matí
i no sortir per la tele no triomfa i no dedicar-te a la música.
Ah, no t'enfadis.
Només una cosa, que li dic a mon pare quan sonava aquesta cançó.
Papa, tio, això és com supernerviosa, superangorilat,
i em va dir que això és un concurs que es diu Eurovision,
on cada país porta una cançó i qui porta la millor la vota més i guanya.
Jo vaig dir que ho he trobat.
David Cibera, sona així.
M'encanta.
Aquesta va anar a Eurovisió.
Sí, va quedar 6L, que és una molt bona posició.
A Liverpool avui tenim la Paula Gallardo.
Paula, què tal? Bon dia.
Hola, Paula.
Espera, ara els ho demano.
Hola, Paula, què tal?
No, encara no.
És que, clar, hi ha moltes gent a Liverpool,
peten les línies i...
A veure, ara intentarem recuperar aquesta comunicació
amb Liverpool, on tenim aquesta fan eurovisiva.
Has estat alguna vegada, tu, Borja?
Me va canviar 100% la percepció.
Ja et dic que es veu millor des de casa.
No sé si la gent que us agrada el futbol
també penseu el mateix, així, realitzadet, amb plans...
Perquè és un programa televisiu...
On vas anar?
Vaig anar a Lisboa, que es va celebrar l'any 2008,
si no recordo malament, que els representants eren Alfred i Amaya.
Per saber quina actuació, però oblidar.
Els hi va anar molt malament.
Però és que l'actuació tenia tela.
La posada en escena, la il·luminació...
Només estava fent ganes de plorar, era de pressió total i absoluta.
Però el que et vull explicar és que em va canviar 100% la concepció,
perquè nosaltres ara aquí vivim Eurovisió
des de la nostra bombolla particular,
des de Catalunya, des del nostre país,
amb els inputs que aquí sembren des de tots els mitjans i tal.
Tu vas allà i la percepció és completament diferent.
Veus una altra realitat paral·lela.
Jo vaig marxar d'aquí pensant que Espanya tenia possibilitats,
televisió espanyola, i arribo allà i dic...
A Amaya, saps què et vull dir?
Allà és molt interessant, com a periodista,
poder cobrir i veure tot el que es cou al festival directament.
Ara sí, Liverpool, Paula Gallardo, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Molt bé, com estàs tu? On ets, exactament, ara?
Doncs mira, estic a una casa que no sé ben bé on està el poble.
M'assembla que es diu Pemberton.
És al nord de Liverpool. No és a Liverpool, Liverpool.
Aquesta nit seràs dins del Liverpool Arena o no tens entrades?
No, no tenim, no tenim.
Anem a l'Eurovilla, que és un recinte obert, molt, molt, molt, molt gran.
Ja vam estar dijous, però va ser impossible aconseguir entrades.
I tot i així, has fet el viatge igualment per ser a prop,
entenc, de la gala final.
És molt clar, no?
El que més ens agrada a Nantrus és l'Eurovila,
amb la gent, a l'aire lliure, està molt bé.
Què s'hi fa allà, exactament?
El que és...
Què hi passa, a l'Eurovila?
Doncs que hi és tota la gent, amb les pantalles gegants.
Bueno, es veu com a la tele,
però com un festival, a l'aire lliure.
Has aconseguit mai entrar al Pavelló no es fa la gran final?
Alguna altra edició?
Sí, vam anar l'any passat, a Turín.
I què tal?
Però vam anar a l'assaig del...
o sigui, es diu el jury show,
que és exactament igual que a la final,
el que no és en directe, és com quan vota el jurat.
És l'assaig d'abans.
D'abans.
Entre les participacions d'avui, també, Itàlia.
Què diuen les enquestes sobre Itàlia?
Doncs no la situen com a gran favorita,
però espero que sigui la sorpresa
i que a Marco Mengoni li ballin les coses molt bé.
No és broma, eh?
No? Què et sembla? Fa gràcia?
És un tio que quan ho vegués, Andreu fliparàs.
O sigui, tu també t'enamoraràs de Marco Mengoni,
perquè t'atrapa.
Només estàs escoltant i t'ha canviat la cara.
M'ha agradat molt. És el meu preferit, de moment.
Més opcions, més enllà d'Itàlia.
Això és Regna Unit, que recordo que l'any passat
els hi va anar bastant malament?
May Muller li anirà igual, de malament.
Sí, perquè saps què passa?
Que he cantat tan malament en directe
que recordem que les veus són en directe.
Sí que pots portar coros pregrabats i tal,
però al final la cantant o l'interpret canten en directe
i és superimportant ser un bon executor, en aquest sentit.
I ara això, ningú guanya a Blanca Paloma,
que segurament és la millor veu d'aquesta edició.
Ah, sí?
Ah, sí? Sí, sí, sí.
Ho hem anat repetint allà de tot el matí.
Jo crec que...
O sigui, la cançó dona pel que dona, no?
Borja, o... Tu t'agrada aquesta cançó?
Mira, jo t'he de dir que no consumir això flamenco,
o sigui, jo no és un estil de música que m'agradi
ni que em posi pel carrer caminant ni al cotxe,
però l'art és art.
I el que fa Blanca Paloma damunt de l'escenari,
aquesta nit, és una obra d'art.
I no crec que passi desapercebuda,
i més quan recordem que el flamenco,
ara mateix amb fusió, per exemple, amb electrònica,
amb tecno, que és el que porta ella,
està de moda, agrada fora de l'estat espanyol.
I no sé si ho has explicat, perquè has explicat moltes coses
de Blanca Paloma, però hi ha una vinculació
amb Catalunya, amb el nostre país,
i és que ella va treballar frec a frec, va ser corista de Rosalia,
perquè les dues van estudiar a l'SMUC,
i llavors van interpretar, van fer un concert juntes
al final de curs de l'SMUC.
És un musical llarg, aquesta dona.
Aquesta tia és escenògrafa, ha treballat per a mil artistes,
sempre per als altres,
i per fi arriba el moment de posar tota la carn al for
del que ha anat aprenent durant anys,
que és una crac de l'escena de la realització.
Blanca Paloma ho controla tot.
Paula, com estan els ànims per Liverpool?
A nivell de candidatures, també,
i com li poden anar les coses a Espanya i a Blanca Paloma?
Doncs jo crec que els ànims estan molt amunt.
Sí, sí, jo crec que tenim possibilitats.
El que jo vaig veure és que, per exemple,
aquí normalment veiem molta gent espanyola,
i l'altre dia a la semifinal,
potser avui no, perquè avui és la final,
però a la semifinal no vam veure molta gent espanyola.
I quan vam ficar els dos minuts...
No, no, m'assembla que era un minut.
Quan vam ficar un minut de l'actuació d'Espanya,
la gent no estava molt animada, la veritat.
I em va preocupar una mica.
Però jo crec que avui a la final serà diferent.
Però la candidatura...
La meva opinió és molt bona i tenim possibilitats.
Ja veurem avui a la final en directe com quedem,
però jo crec que entre els 10 primers podem quedar.
La Paula Gallardo, avui des de Liverpool,
una abraçada, que vagi molt bé, que disfruta de la gala.
Gràcies, adéu, bon dia.
Tu, Jaume Borja, aquesta nit què faràs?
Mira, t'ho explico,
en exclusiva per a la meva vida, per als meus cercles.
Com si algú l'interessés.
Però si t'apuntes, Andreu, a veure si converses.
Mira, fa 20 anys que no veig Eurovisión a casa
amb uns pares de la família.
Després d'aquí arribarà el moment de recuperar
l'essència del festival, que és Borrel en família,
i a les 20.59 apagaré el mòbil que tinc a les mans
i vull fer visualització, o sigui, visionat actiu.
Segur, Andreu, t'ho dic en sèrio.
I una altra cosa, Roger, si em permets,
que no hem parlat de Portugal, tampoc cal que en parlem,
però ahir vam fer l'Europorra al pop-up,
i va guanyar, segons els famosos que teníem com a experts,
lo públic i l'equip del programa,
Portugal és la guanyadora de l'Europorra del pop-up
i penso que malament no quedarà.
A veure, Portugal, són així.
A veure, Andreu, molt de maluc l'Eurovisió,
per què no t'acaba de convèncer?
Per moltes coses, per moltíssimes coses.
Em sap greu pel Jaume,
perquè li brillen els ulls quan està parlant d'Eurovisió.
Avui té un plan per veure Eurovisió,
que és apagar el mòbil i assentar-se davant de la tele,
que és exactament al revés del que faré jo,
que és obrir el mòbil i sortir de casa.
Però a mi Eurovisió ja no m'agrada perquè,
les gales són avorrides, les gales són massa llargues,
les gales es fan molt pesades,
llavors quan ja han cantat tots,
vinga a fer-lo de les votacions que connecten amb cada país,
que et saluden, que dos punts per aquest, que 14 per aquest,
que està molt bé, molt bé.
M'encanta perquè tots són tòpics.
No són tòpics?
Des de fa uns anys la gala s'ha reduït les semifinals,
acaben a les 11 i la final a les 12.
Les 12 de 9 a 12, tres hores? És llarguíssim.
De 9 a 12, això és llarguíssim.
Hi ha una altra cosa que no m'agrada gens
i és que al guanyador o guanyadora la fan tornar a actuar.
Això només passa a Eurovisió.
Ah, sí? Canta la cançó dues vegades?
Però també li va passar a Daniel Díchez
quan va ir rompreigimitzant.
Daniel Díchez, Algo Pequeñito.
Bueno.
Daniel Díchez, Algo Pequeñito.
Daniel Díchez, 2010, Algo Pequeñito.
Avui l'Andreu Jornal ens porta un rànquing
d'algunes de les cançons que han representat Espanya Eurovisió
i els artistes dels quals...
Hem fet una miqueta amb aquest noi.
Ara que hem escoltat les cançons d'aquest any,
com això va passar a filtres?
I quin filtre va passar a això?
Jaume, sisplau, tu que ets un entès d'Eurovisió...
O sigui, Espanya no volia guanyar aquí, no?
Hi ha una desidia...
Va ser l'any que va saltar Jimmy Jam a l'escenari?
Sí, sí.
I és l'únic any que ha pogut cantar-lo dues vegades, no?
Sense guanyar.
Ah, li van fer repetir l'actuació.
Li van donar l'opció perquè després va passar
al cap de dos o tres anys Anglaterra
que també va saltar un espontanil escenari
i la cantant d'aquell moment va decidir no repetir.
No.
Va ser molt mal pronòstic i va quedar en posició número 12.
O sigui, gràcies, Jimmy Jam.
Veus com dic les coses, tal qual?
Sí, gràcies, Jimmy Jam.
Però és que aquesta cançó no pot passar a filtres.
Puxa, puxa, a veure.
Què és això?
Algo pequeñito.
Algo chiquitito.
Vaja.
Puc dir-ne un altre? Endavant.
Lucia Pérez, 2011.
No recordo gens aquesta cançó.
És una cançó feta en dos dies.
Va quedar a lloc 23.
Lloc 23.
He estat buscant una mica perquè m'interessat molt
per la Lucia Pérez perquè no em sonava de res.
Però de res, eh?
A tu te'n recordes, d'aquesta edició?
Va ser una edició que presentava una preselecció
Anna i Garth i Buru.
Mítica.
Va ser una edició que presentava una preselecció
que va ser una edició que va ser una edició que va ser una edició
per voler
que aquests passos fessin生 de veritat.
Aquesta cançó no m'agrada.
Allà també estàvem competint per anar als Aurin
...
例chi,
i incredible.
Però també treballo,
és una cançó que volem fer vídeos могiles.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Has fet la millor selecció de pufos eurovisius.
Va quedar 25è.
I aquest grup, el senyor de Morfeo,
que té temes guais,
després d'això es va disoldre.
Va tenir 8 punts en tot el festival.
Això va representar Espanya?
Ho hauria de parlar amb la seva llengua.
Però s'havia de provar.
Té la sensació que TVE ha anat en una cançó 100% anglès.
Us explicaré una anècdota.
La meva amà, dreta, surt el videoclip.
Només la mà.
Vaig estar tot un matí gravant.
És doble d'amans?
No, anava a fotre el ghetto.
I de sobte, quan surt el videoclip fent una premiere
a la família,
avui surt el videoclip de Varell.
I surt un frame la meva amà.
Va quedar a 22è, Varell.
He buscat una miqueta que es dedica.
No ho he trobat,
però sé que es va separar del seu marit.
Així com hi ha molts països que directament utilitzen l'anglès,
encara que no sigui la seva llengua materna,
en el cas d'Espanya costa molt que presenti cançons amb anglès.
Ara han començat a posar la costa molt en anglès.
De fet, és l'única.
Si el fet de fer-ho amb anglès et dona més números,
que la resta de països,
No sé si el fet de fer-ho amb anglès et dona més números
que la resta de països europeus.
Si la cançó i la posada en escena són una me,
no serveix de res.
O sigui, l'idioma és igual,
al final has de portar un bon tema, una bona proposta.
Però jo obligaria que has de parlar amb la llengua del teu país
o les llengües que hi hagi dintre del teu país.
No com va fer Manel Navarro.
Ah, sí.
Just do it, just do it, just do it for your lover.
Què és, això?
Just do it, just do it, just do it for your lover.
Just do it, just do it, just do it for your lover.
Just do it, just do it, just do it for your lover.
És meravellós.
Ai...
Aviam, aviam.
Però què passa?
Aquest noi, pobre, no, o sigui, no ens hi acarnissem, sisplau.
No, perquè va ser una víctima, eh?
Perquè és que allò ja... prou poc, vull dir...
Però bueno, quan fas el repàs d'Eurovisió...
Jo recordo que hi havia entrevistes en què explicava que no...
És a dir, que es va acarnitzar tothom amb ell.
Es va acarnitzar, fins i tot he llegit declaracions seves
que diu que la gent l'insultava pel carrer...
Això és fort, eh?
I que a les discoteques li llençaven glaçons de gent.
També va fer el gall en el pitjor moment possible
davant de l'audiència més espectacularment immensa que tindrà.
I perquè era el moment àlgid de la cançó.
Just quan l'instrumental para, per escoltar es tagut,
i van escoltar el gall.
Podem tornar a tirar el moment?
No ens acarricem, ha dit, eh? Que fort, eh?
Que bé, que bé.
Just do it, just do it, just do it for your lover.
Bueno...
No sé què va quedar, aquest. Prou.
Això és que el Marc Peyrón m'ha insistit.
I com a última cosa porto aquests dos que hem parlat abans.
No és una cançó per portar un festival d'Eurovisió,
em sap molt greu, perquè ells dos canten molt bé.
Canten superbé, van tindre molt directe,
però el problema va ser que van voler exportar una història d'amor,
això venia d'Operación Triunfo, a l'acadèmia...
Es van liar allà, no?
Es van liar allà, i era com tot l'estat visca l'amor.
Però tu no pots exportar una història que és una festa privada,
perquè això a Europa no ho va pillar ningú.
No coneix ningú.
No coneix ningú.
Europa no ho va pillar ningú.
Segurament és la cançó que més m'agrada,
si ho treus d'Eurovisió,
però els experts, com sou vosaltres dos, que ja sou experts...
Que romàntic, no?
Sí, és molt maca.
És una cançó que sembla de pel·lícula de Disney.
Sembla que estàs a Pocahontas...
I ells dos, joves, guapos, no?
Després tira una cosa que m'inquieta del frecarci.
Sí? Sí.
Doncs, bueno, es van separar després, ja no estan junts,
però és una cançó eurovisiva,
perquè els experts dieu que la cançó és eurovisiva.
L'escenari era marró en aquesta actuació.
El marró és lleig, eh? Però horrible.
No hi ha cap equip de futbol que vagi marró.
Però algo será, ¿no? Fixa't, eh?
I ja està, és una mica el repàs.
Només puc comentar alguna altra cosa?
Puc comentar una cosa.
Del frecarci m'inquieta que...
Sempre va amb ulleres de sol molt fosques.
Les ulleres de sol són fosques?
Sí, però en espais tancats i molt de dia.
Això no es fa. Ui.
O quan és de nit també. I fa mala pinta sempre.
Només vull comentar una cosa que em va molestar,
no passa res per dir-ho,
que és que jo crec que Eurovisió perd molt la seva credibilitat
quan l'any passat guanya a Ucraïna.
O sigui, això què és?
Justament no havia guanyat mai, segurament, a Ucraïna.
O potser feia molt de temps que no guanyàvem.
A part, no hi havia debat que guanyaria a Ucraïna fa un any.
La incògnita era qui quedaria segon.
I les solucions fan guanyar a Ucraïna.
Que, per cert, no va guanyar pels jurats professionals,
va guanyar pel televot, que és important recordar-ho,
perquè qui va provocar que guanyés a Ucraïna va ser el públic.
El públic no té raó. Avui qui guanyi serà pel televot?
És 50% jurats professionals, que és quan surten als portaveus
i diuen 12 points go to,
i després el televot, que és la suma final,
i dins d'aquest televot i d'aquest jurat
hi haurà 12 punts que són a tot el món a través d'una web.
Una cosa, Jaume.
Una cosa, jo també, Roger, abans que em fotis fora.
T'agradaria molt ser la persona...
Jo crec que hem de lluitar perquè el Jaume sigui la persona
que surt en representació espanyola a donar els punts.
Tu t'agradaria?
T'ho juro.
Que fort, perquè ens hem conegut avui,
però és el somni de la meva vida, donar els 12 punts.
És que t'he vist.
Jo crec que ho hauríem d'aconseguir.
Avui em veia del suplement, que és l'Andreu Jornala
i l'Alfred García, que és el Jaume Borja.
Una cosa, digues.
Ara te la porto per a tu.
Després de 30 anys, el 2024, torna al Festival Luxemburg.
Bueno, nervis.
Expedició, suplement Luxemburg.
Dos quarts d'una al migdia, gràcies a tots dos companys.
Fem una pausa de seguida al suplement al Pep Nogué.
Fins ara.
Catalunya Ràdio, el suplement.
Roger Escapa, imagina el teu estiu en aquest jardí o terrassa,
amb una zona relaxant on poder seure a no fer res.
I una barbacoa de les de uau.
Molt ben cuidat tot.
Esclar, per descomptat, tens totes les eines que necessites
i a dins un aire condicionat.
Quin estiu!
Si ho imagines, ho tenim.
Bauhaus, el teu centre d'abricolatge,
reformes, decoració i jardí.
Diuen que com al Vallès no hi ha res,
i aquesta setmana ho recordem,
i que són les dones les que el mouen
en projectes arrelats al territori
Les Dones i els Dies,
programa especial des de la Fira de Sant Isidre de Cardadeu.
Aquest dissabte, des del centre de Cardadeu, a Lesbiusfera.
Sentirem totes les protagonistes.
Agricultores, recol·lectores, mestres cerveseres,
quedes del Vallès canvien el món. Ens hi acompanyeu?
Les Dones i els Dies, amb Montse Virgili.
Els dissabtes a la mitjanit.
També en podcast i a l'ati web de Catalunya Ràdio.
Amb el suport de l'Ajuntament de Cardadeu.
En 40 anys, hem creat llaços indestructibles.
Ara, ens espera un nou repte.
El 18 de juny,
vine a la cursa dels 40 anys
de TV3 i Catalunya Ràdio.
Grans i petits, viurem un moment únic.
Amb un recorregut de 7 quilòmetres
des dels estudis de Catalunya Ràdio a la Diagonal de Barcelona
fins a les instal·lacions de TV3 a Sant Joan d'Espí.
Inscriu-te a la cursa
a la web catradio.cat barra la cursa
i a tv3.cat barra la cursa.
40 anys, TV3 i Catalunya Ràdio.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Atevà, en passeu.
Casa teva.
Els últims models
dels vehicles més innovadors i sostenibles
arriben a Automobile Barcelona.
Vine a descobrir-los, a provar-los
i a conèixer totes les noves formes de mobilitat.
Del 13 al 21 de maig, a Fira de Barcelona.
Automobile Barcelona.
Automobile Barcelona.
Electritzant.
Cada nit a les 11, iXela.
A veure, vaig a llegir les notícies.
El president de la Generalitat et reunirà
aquesta tarda amb els grups parlamentaris per informar-nos.
A l'iXela fem una anàlisi a fons de l'altra actualitat.
Clar, potser et refereixes a entrevistes,
polèmiques dels famosos, notícies que no han obert portades, no?
Jo només vull dir que és un programa que està molt ben fet.
No està malament.
Això segur que s'hi ha, de nit a les 11, iXela.
Amb Rosià Carandell, Marta Montaner i Juliana Canet.
No sabeu la sort que tinc de presentar aquest programa.
Sou molt mal parlats, la meva neta us escolta
i per culpa vostra no para de dir crujaries.
I lo que haurem regut, què?
Magí Garcia.
Hi ha una cosa que no us diu,
però és que tots els bebès són iguals, no?
Quan són petits, si tu fas una roda de reconeixement de bebès,
tu no sabries dir quin és el teu nop.
Hola, carinyo, hola, guapo.
Qui tindrà perquè està malalt? I amb qui parlo?
Amb el meu pare.
Les aventures de ser un pare al segle XXI.
El programa per pares, mares i famílies
amb criatures entre 0 i 10 anys.
Que és per gent com nosaltres, que estem tot el dia
nens amb un nens de ratll.
Kits i Xesa, amb Pau Villamet i Txell Bonet.
Cada dissabte a la una del migdia a Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb unes cançons de fum a ja amb cavallera.
Serà el d'en fi de dissabte.
Un dia, el camp del cos i el cor.
Atrapada pel cotó.
Atrapada pel cotó.
Amb Roger Escapa.
Passant quatre minuts de dos quarts d'una.
L'Arca de Noguer.
Pep Noguer, bon dia i bona hora.
Bon dia, què tal? Com anem?
Molt bé, i tu com estàs, Pep?
Bé, preparat, preparat.
Plou aquí dalt o no?
No, ha fotut així una mica, saps aquesta pluja pixanera?
Que va molt bé per allò...
Perquè és d'aquelles pluges que va molt bé.
Perquè et dius, va, per agafar el paraigua no l'agafo,
i llavors quedes ben moll.
Però bueno, què hi farem?
Però res, preparat, preparat,
per passar aquest cap de setmana tan fantàstic aquí a la Garrotxa.
Avui amb el Pep Noguer a la Garrotxa
i a l'estúdio de Catalunya Ràdio,
avui la somalia periodista Maritxell Falgueres.
Bon dia i bona hora, Maritxell.
Molt bon dia. I benvinguda.
Com estàs?
Doncs mira, estava signant llibres a la carretera de Sants,
perquè tu ja saps que jo soc de Sants, Sants,
carrer de Sants,
i... Al Lausojo diuen, no?
Sí, sí, bueno, ja ho saps que encara que em conservo molt bé,
porto 127 anys,
van enviar al carrer Vall d'Espit, així que...
Quanta generació en són, això?
Jo soc la cinquena. Ets la cinquena generació?
Jo soc la sisena.
Sí? Ja estan també en el negoci posats o encara no?
Home, el seu pare
és un viticultor
de Toscana,
els seus pares paterns
sempre els ha vist treballar
a la vinya,
els meus pares sempre a la botiga,
amb mi més a l'Instagram, a vegades,
però sí, sí,
per mi també és molt important que aprenguin
la cultura de veure bé, que vol dir poc
i gastronòmicament i mesurant, també.
Molt important això del poc, eh?
Sí. Tu també n'has parlat moltíssim,
que has de publicar un llibre que es diu
Catamèu Wines in the City,
dedicat precisament també a tota la història del vi,
el teu vincle personal amb aquests 128 anys d'història
al celler de Geli del carrer Vall d'Espia Sants,
i bàsicament,
el teu dia a dia de feina,
més enllà dels llibres i de les publicacions,
també és dibuixar cartes, no?
De vins, per hotels, per restaurants...
Sí, sí, assessoro ara mateix
hotels a Ibiza, Marbella,
el meu pare va començar
fent les cartes a vins al bulli
i és algú que ho veia molt a casa, no?
I jo també, doncs, amb alguns projectes
del Raül Balam i bé,
bé, contenta, amagar molt la meva feina.
Llavors, és veritat que m'oblido
de quan estic jugant i quan estic treballant.
I crec que es nota també
a les meves xarxes socials que és Wines in the City.
El que passa és
que després de... Mira, jo als 18 anys
ja em vaig apuntar al curs de sommelier
que anava precisament amb el Ferran Santella,
que ara el teniu també, no?, a la bullipèdia.
I després de tota una vida
d'heicada al vi
i que avui seguir,
és veritat que estava ja cansada
d'explicar coses tècniques, de tast,
i tenia ganes d'explicar què passa
quan sobren aquelles ampolles,
quins sentiments es desperten.
I treure moltes etiquetes, no?,
a vegades, o hem etiquetat vins
de manera que amb el temps, doncs,
ens hem adonat que, o sigui,
això d'un vi femení a un vi masculí.
No, està totalment de modè.
Jo ho entenc, eh?,
que abans es deia, perquè pensava...
A més, jo quan estava amb 10 anys a la botiga
veia que deien, ai, per la senyoreta,
un vi blanc així,
dolçet, veritat, i aromàtic.
Però és que ara ha canviat, perquè
hi ha dones que els encanta, doncs,
un bon vi de garnats amb carinyena
de la denominació origen qualificada priorat.
I què vol dir femení?
I què vol dir masculí?
Amb un bon parell de tenents i estructurat?
No, no, no, hi haurien vins, llavors,
molts metrosexuals, marimatges,
i el que és és no etiquetar aquestes emocions
que deies, i sobretot que un vi
t'agradi o no, i explicar una mica el perquè.
Més que res perquè et gui el sommelier
o per poder-li dir a un amic, saps?,
igual que dius, escolta'm, vés a veure aquesta pel·li,
perquè, mira, l'Almodóvar ha fet tal,
doncs, escolta'm, tasta aquest vi,
perquè el Revolver Bé té, doncs,
aquest projecte que fa vins artesanals,
a l'Adeu, a costes del Segre,
que és l'única de Lleida, hi trobaràs varietats,
com el Riesling, que són de clima molt molt fred,
però és que estem en el Prepirineu, no?,
una mica, doncs, per poder...
És com un quadre, no?, com més expliques,
com més t'expliquen com és l'autor,
quin va ser el moment històric, sembla
que pots entendre el millor,
i és veritat que el vi és l'única obra d'art
que pots veure, i al final, per acabar,
doncs, aquesta experiència estètica,
també es necessita, no?, com diu
l'esquema de comunicació del Jacobson,
doncs, el receptor, no?,
l'importància d'aquesta experiència.
Un parell de qüestions més, de Seguida al Noguer, eh?
Has dit una cosa al principi molt interessant,
que dius veure bé i veure poc, sobretot.
Clar, una persona que es dedica a fer tastos,
a dibuixar cartes de vins, ara que també últimament
n'hem parlat molt, és difícil no caure
amb l'addicció?
Mira, això és com si em diguessis si un pastisser
ha d'estar gras o tindrà diabetes,
o sigui, una cosa és la meva feina.
Jo, quan estic treballant,
sempre estic escopint perquè,
si no, tindria molts pocs punts,
i, a part, és que, com...
Jo vaig començar molt jove al món del vi
i tenia moltes ganes que se'm prengués molt seriosament,
doncs, encara,
encara que la meva feina en teoria sigui veure,
jo, quan veig menys, és quan estic a la feina.
Si jo, després,
me'n voy amb els meus col·legues a fer unes birres
a la meva vida personal, és diferent.
Però jo, amb la feina, precisament, sempre he tingut molta mesura.
I em molesta quan la gent diu
home, clar, tu com ets sommelier,
no cal que controlis.
La meva feina puc controlar perfectament
perquè, mira, ni que estiguis tastant el millor vi.
Si és amb algú que no t'interessa.
Entens?
Si prefereixo un vi, doncs,
més econòmic i més tranquil, amb els meus amics,
i amb unes risses.
Ara, el que ens passem o no
com a societat,
jo tinc un llibre que es diu Què veure quan no veus,
que va guanyar el millor de beure sense alcohol.
Fa, doncs, mira, està donant el pit al meu fill,
fa 6 anys,
no, fa 5, i me'n recordo que vaig estar
molts anys que ningú me'l volia publicar,
perquè era com...
Cervesa sense alcohol, no?
És com un dia sense sol que dius, no,
esticat embarassada,
jo tinc dos fills però tinc molts embarassos que han anat malament.
Llavors, entre
temps d'embaràs, temps de donar el pit,
m'he estat molt de temps sense beure, jo també volia
tindre un moment gastronòmic,
si me'n anava, doncs, i un maridatge.
Què vol dir? Que si no veus vi o no veus vi alcohol,
no tens maridatge,
precisament, els sommeliers ha de ser 360
i t'ha de donar alternatives
sense alcohol i que no sigui només
amb sucre i amb gas, no?
Pots fer, doncs, això, no?
Còctels amb tès, amb cafès...
Jo vaig buscar més de 200 begudes gastronòmiques
i sense alcohol. I hi ha moments,
al migdia, sense treballar, o haig d'anar als nens
al parc, només em falta sobre,
doncs, estar més atuntada del que estic normalment.
I et dic, trobo molt bé
que es parli, doncs, aquest moment, que és què?
Sembla que aquella és per fer una birra.
Després, el dissabte, en la teva parella,
una ampolla de vi. Escolta, gràcies
a aquesta ampolla, també moltes parelles estan juntes.
Però això ja no és qüestió del vi o no,
és qüestió de la monotonia o de l'espai
que li volem donar a la parella.
Però que és veritat que hi ha una societat
que queda per fer un gintònic, queda...
Recordem que nosaltres mateixos, una cervesa
a 5 graus, que un vi, que és cultura,
que és paisatge, que te'l prens
amb slow food, menjant amb tranquil·litat,
que poden anar de 11 graus i mig
d'alguns caves
a 14 graus i mig, a unes zones
més càlides d'una ginebra
que són 40 graus, no?
I també això, no?, com et prens amb el temps
que ho prens. Però sí, en general
és una societat que veiem molt
i amb més dies pots comptar que no veus
que els que veus, però això
no cal demonitzar el vi
o el sucre, sinó l'ús
que en fem. Jo estimo el vi
i vull ser l'ambaixadora i el vull defendre,
però precisament perquè l'estimo tant,
el déu del vi és Dionís.
Dionís té dues cares.
Una, hem dit, és gastronomia,
és tradició, és pagesia,
és enoturisme,
és art, però hi ha una altra
que és molt xunga, que té un tant per cent d'alcohol,
són accidents de trànsit,
són addiccions
i com et dic, com estimo tant,
tinc moltes ganes d'aquesta vacuna
d'ensenyar als nens a assaborir les aigües,
que no passin d'una coca cola
a un whisking cola, saps?,
sinó que passin per mostos,
per aprendre d'on surt,
d'asseborir encara que sigui aigües amb gustos.
I per mi doncs és una feina
que haig de fer i que hem de fer com a societat.
Pep Noguer, endavant.
Falgueres, què tal?
Sempre fònica, sempre sembla una trasnotxada
i ja saps que sóc una pignada.
Per què no calles?
Però dius coses mal interessants, Noguer.
Mira, saps què passa també una cosa?
Que quan tu i jo érem petits, si havíem de veure most,
havíem de veure una cosa insulsa, dolenta
amb un pot de tetabric.
I avui en dia hi ha molts cellers
només ja pensant en Catalunya.
Ara em ve al cap el most, per exemple, de Llopart,
n'hi ha molts de mostos.
Hi ha mostos monobriatals,
sense alcohol, que avui en dia
són boníssims.
I clar, avui en dia, el teu fill i la teva filla
poden fer tranquil·lament
un bon tast de most,
de bio,
most de raïm, sense alcohol,
però molt bons. Avui hi ha més cultura.
El que passa que també hi ha una cosa, Falgueres,
que és el següent.
I això crec que hi ha algú
que sí que comença, diguem-ne,
amb un parell d'ovaris a canviar,
però encara hi ha un percentatge que no
i m'agradaria que em diessis
on veus tu aquest percentatge.
I és el següent. És a dir,
amb la cuina també ens passa això,
el punt, diguem-ne, del modisme,
de la moda. Encara hi ha molts restaurants
que trobes els mateixos vins.
Vins que s'han posat de moda,
vins que, digue-li per esdovisme,
digue-li perquè encara hi ha molts restaurants
que compren només amb una marca distribuïdora
que trobes els mateixos vins
i això fa molta mandra
a mi anar a aquests restaurants
on hi ha, el que jo dic,
la carta mimètica.
I en canvi sí que comença a haver-hi, diguem-ne,
un altre tipus de restaurant
que ja són una mica més punkies,
una mica més hardcore
i que pots trobar vins
que no trobries a la gran majoria
de restaurants.
On creus que està, tu, aquest percentatge?
Clar, és que jo ho veig diferent.
Jo, a vegades, el que em passa
estimadíssim és que veig cartes
que no reconec
o que no conec cap vi
i dic, hòstia, ja sé que hi ha moltes marques,
però jo que em dedico a això, que estic tota l'estona
buscant i buscant nous vins,
dic és que realment l'oferta
és molt gran i penso, llavors,
amb els meus amics que no es dediquen al vi
que hi ha algunes marques
que necessiten reconèixer. Jo crec que tu en parlaves,
estimadíssim,
del tema del verdejismo,
del riojismo, de riveritis,
de l'albarinyismo,
tot això, que és veritat que això dius, que cancino
i amb totes les denominacions d'origen
que tenim, és una tonteria no posar
aquestes garnatges blanques, que són
tan untuoses, que et poden anar bé
des d'un sushi passant amb una carn blanca,
però és veritat que
amb tota la vida, i tu això no ho veus
perquè també ets assessor
de molts restaurants
que s'ha de buscar aquella picardia,
aquell something more, aquell carinyo
de dir, escolta, em tinc ganes de fer les coses
diferents i adaptades per a cada lloc.
Jo cada vegada, i això t'ho dic,
perquè estic farta
que em muntin pollos als diners o als sopars
perquè en comptes de parlar amb
les meves parelles em poso a llegir bíblias
de vins que em donen aquí
un mal al braç
que no és possible només d'entendre
el que pesen, no? I cada vegada
crec que la feina del restaurador
i sobretot després de la pandèmia
és que hem vingut a parlar,
hem vingut, escolta, em portem tota la setmana
tots tenim vides molt estressades,
el vi ha de ser un moment
d'ajudar de vibre, si em comencen a fer
moltes preguntes i veig cartes
com tu dius, mimètiques i superllarges,
dius, escolta, em saps què? Donem una birra
perquè el que vull és algú fresc
i vull carboni
i escolta, no en tinc ni idea
de vins, porta'm un vi que estigui bé
i que costi tant, li marques el preu al final?
Sí, al final, com tu dius, sempre acabem triant
som ratilles, som catalans
i tothom acaba agafant
the second cheapest wine
el segon més econòmic, perquè el primer
quedes com a llama fatal, però el segon que de cop
molt bé és qualitat preu, però mira Roger
ja el Nogueu sap
no sé si és que són molt happy flowers
jo crec que el sol, menys avui que estan obrats
surt per tothom
i no m'agrada dir que el vi
és el del vi
hem d'anar contra la cervesa, què va?
si és que el primer clop de la cervesa
és la bomba
res o quasi res
pot substituir
aquest llopul
aquest carboni, aquest estafret
però és veritat que la cervesa dona com aquesta llibertat
i que te la prens una mica
i que ara perro i estressat que no es calenti
i el vi és un altre moment
és compartir una ampolla
és com més saviesa podríem dir
però és veritat que cada vegada
hi ha més pennats, vins els ancestrals
que tenen aquest carboni
i aquest cervell fresquet que és el que ens posa
i també Mèri
ja podríem dir l'assemblatge
entre el món cerveser i el món del vi
és a dir, per exemple, hi ha cerveses
que fa una colla d'anys
que, per exemple, s'emballeixen
amb botes que hi ha hagut vi
i també hi ha vins
que es transformen en vins amb carboni
que s'hi afegeixen
llevats al món del vi
llevats al món de la cervesa
i són coses molt interessants
jo crec que la gent jove això ja ho sol fer
però hem de perdre la por
a obrir amb polles que no coneixem
i sobretot obrir amb polles amb discurs
avui en dia hi ha
molts cellers amb molts discursos
anòlegs i anòlogues
que són joveníssims
i que tenen una trempera brutal
i no hem de fer gaire quilòmetres
és a dir, a Catalunya mateix
ja podries escriure un llibre només
de gent que diu, hòstia, què ha fotut aquest tio
amb aquest vi
jo recordo una cosa que tu això ho has viscut moltíssimes vegades
quan jo estava al seu Can Roca
que en Pitu et trobava un vi ideal del món
per cada plat
però jo crec que avui en dia
podem estar molt contents a Catalunya
que tenim uns vins fantàstics
i vins molt i molt diferents
l'altre dia vaig tastar un
que em va fer venir unes ganes
de menjar cireres
que era al·lucinant
i dius, hòstia, això et pensaves que era un loco
d'aquests francesos
que hi ha per allà
i no, és un vi català
hi havia una molécula olfactiva
i allà volies fer un maridatge
de rotllo pressocràtic
d'allò semblant, estimar allò semblant
exacte, exacte
i també hi ha una cosa, per exemple
els cellers han tornat, diguem-ne
a agafar el costum
a fer coses que han perdut
sobretot per culpa nostra
per culpa dels consumidors, per exemple
el birran s'hi falgueres, és brutal
és brutal
i també li agrada molt el mar i vas
està supergual, ja sigui
com aperitiu, ja sigui
que tu t'encanta cuinar amb ell
o ja sigui també
com aquest digestiu
i prendre-ho també una mica
amb totes les notes que te n'engegarà
de la xocolata
A veure, un parell de preguntes pràctiques
pels novells com un servidor
Noguer, com hem de conservar el vi
quan no ens acabem l'ampolla
i tu ets del que t'emportes l'ampolla d'un restaurant
o te l'has acabat després de dinar o de sopar?
No, mira, saps què passa?
A mi això d'emportar-me l'ampolla no m'agrada
jo el que faig és, si no me l'acabo
la deixo al restaurant
perquè se la vegin a la meva salut
Doncs no, jo soc de les que ho he pagat
i me'n porto, igual que quan no m'acabo la pizza
o la carn, i així almenys
no ets a cuinar després pels meus fills
jo, si ets a conduir, em demano l'ampolla
me la porto a casa, faig el buit
i me l'acabo amb un formatge
Jo soc ratilla
Tu ets ratilla
Mira, tu has dit, la primera pregunta
l'has respost tu, el millor és una cosa
que ja tenen els restaurants
que és uns taps, diguem-ne, normalment de silicone
que és el més fàcil
que fas el buit i així el vi es conserva igual
o avui en dia, per exemple
això sí, amb vins, diguem-ne
d'un cert preu
que, home, que fins i tot a vegades
una ampolla en un restaurant
amb un restaurant
home, jo, per exemple, no la podria pagar
però sí que pots pagar-te o et vols donar el ple
d'una copa, avui en dia hi ha
aquestes andròmines, maritxell
que pots treure una copa
d'aquella ampolla de vi sense treure
el tap de suro
Estàs parlant del cor a vin, aquesta agulla
que el que fa és, i que pot anar
evolucionant el vi i no el toca perquè posa el gas
perquè no s'oxigeni
és una gran oportunitat de tastar
vins a copes, que et faria molt mal la butxaqueta
d'obrir tota l'ampolla
i així, com dius, tastar
noves varietats
nous vins
bueno, això, eh, tu ja ho saps que a mi
em sembla una mica com les postures sexuals
hi ha gent que sempre pensa, doncs escolta
la mateixa que així ja em funciona
i hi ha gent que diu, escolta
i altres, doncs, que els agrada anar canviant
i fer tot el que m'asulta
tu ets aquests, no?
oi que tot funciona?
jo ja no me'n recordo de quin soc jo
saps de quin soc jo?
t'has deixat en fora de joc
és que la folguera és que...
jo si no poso una mica de sal i pebre i picanya
saps que no estic contenteta
exacte, exacte
hi havia una cosa que a mi m'agradaria trencar
una llança aquí, que moltes vegades
per aquesta cosa de l'esnovisme del món del vi
per exemple, i això va ser tu
que un dia m'ho vas dir ja fa molts i molts anys
una, evidentment
un vi amb tap de suro
i amb un bon suro és fantàstic
però també hi ha vins bons
que es comencen a fer sobretot evidentment
vins joves, que te'ls trobes amb tap de rosca
i tu sempre m'has dit
ei, atenció amb aquests vins
perquè hi ha vins bons
amb tap de rosca, com també per exemple
hi ha vins bons, jo ara estic pensant
no ho sé, amb en Rubén Pereira
que és un fenomeno de la societat
hi ha vins amb backing box
com també altres cellers
que són molt bons, evidentment
per un moment determinat
sí, sí, totalment, també aquests taps de vidre
i és veritat que amb vins rosats
d'aquest estil provençal que tenen aquest rosa
aquest blaix, que és tan atractiu
i tan insagramejable
amb aquests vins blancs terpènics
com el Gerustramen, era el Riesling
els sovinyons blancs
el que ens demana és que aquesta explosió
que té una finestra i està ple de fruita blanca
i de flor blanca
estigui doncs en aquell jardí
que és l'Empolla
al més temps
i amb la tanca més forta
i per això doncs no hem de tindre por
mira, molts sovinyons blancs de Nova Zelanda
ja van amb aquest tap de rosca
i són vins que són cars
ja ho sé, que no té el glamor d'obrir el tap de suro
però com deies, silicones
que són menys puroses
aquests vins que s'han de consumir
mentre són joves per tindre tot aquest nervi
doncs que no els hem de guardar
i que precisament tinguin doncs
el tap que és més adient
jo us dic, ara mateix
per fer un mal vi has de tenir una mala folla
perquè el que tenim és grans anòlegs
i anòlogues que ho fan de conya
Catam de la Maritxell Felgueres
un llibre que trobareu també
amb molta història autobiogràfica
no en tinc
és de Barcelona del 2010
és el meu cinquè llibre però és la meva primera novel·la
i m'he trepit una mica d'explicar-ho
perquè com que tot ja ha prescrit
Felgueres amb aquest tastem
quant hi ha de veritat?
70% a mi m'han dit
no, un 69%
s'ha quedat amb tu
i amb tu
i amb mi també
és que la Felgueres és molta Felgueres
i m'agrada posar-vos rosats
com un bir rosat
fantàstic, moltes gràcies, molta sort també
gràcies Roger
un petó per tots dos
avui ho deixarem aquí perquè arriba la publicitat
i els espais de propaganda electoral
i tornarem demà a les 6 del matí
amb un programa en què estarem molt pendents
d'aquesta prèvia del derbi entre l'Espanyol
i el Barça Cornellà al Prat
on el Barça es pot proclamar campió de Lliga
en cas de victòria però és que l'Espanyola juga
no baixar, aquest programa d'avui l'han fet possible
El Neus Onet i el Raül Flores a la coordinació d'informatius
Nilvia Marta Ferrer, Gerard Joan, Mícala Los Marina de la Cruz
Sara Llobet i Sònia Olofeu a la producció
el control tècnica Marc Peyron i el Mací Acloses
i el control central el Manel Gil
fins demà a les 6, salut i ràdio a tothom
El suplement
ràdio amb esperit de cap de setmana
amb Roger Escapa
Valls i la cuina de l'arròs
El 31 de maig, als restaurants, comerços, allotjaments
i productors locals d'arròs i vi
us convidem a gaudir del menú de l'arròs de pals
complementat amb un programa de sortides pels arrossars
tallers i degustacions per tota la família
Més informació al 972 63 73 80
i a visitpals.com
Pals i la cuina de l'arròs
Vine, tasta'l i sorprèn-te
Imagina el teu estiu en aquest jardí o terrassa
amb una zona relaxant on poder seure
a no fer res
i una barbacoa de les Dauau
Molt ben cuidat tot
Esclar, per descomptat, tens totes les eines que necessites
i a dins un aire condicionat
Quin estiu!
Si ho imagines, ho tenim
Bauhaus, el teu centre d'abricolatge, reformes, decoració i jardí
Arriba Girona, temps de flors
Una exposició urbana per gaudir de la ciutat
Artistes, arquitectes, dissenyadors
decoraran els carrers amb un altre aire
I el Cort Inglès de Girona s'uneix a aquesta cita
amb una exposició de flors a la plaça de Salvador Dalí
un menú a la cafetaria
Gràcies a la nostra botiga
vine a Girona i viu temps de flors
amb el Cort Inglès
Ella és molt ràpid, molt adaptable
i nosaltres som molt lents
Aquí tenim un lladre cada nit
Ja no s'espanta
La probabilitat que tinguem un susto és segura en el temps
Li hem creat el que per moltes persones és un monstre
Senglar
el veí salvatge
30 minuts a TV3 diumenge a la nit
28 de maig
eleccions municipals
espais gratuïts de propaganda electoral
La transformació republicana ha d'arribar a tot arreu
No poden seguir manant els de sempre
Ser republicà
és posar els ajuntaments al costat de la gent
i fer polítiques útils
sense deixar ningú enrere
Vota futur republicà
Esquerra republicana
Un bon dia
algú va decidir no fumar més els hospitals
i el principi va costar
passa amb tot el que és nou
però a Barcelona sempre hi ha nous camins
i vam començar a invertir més
en els barris i en habitatge
a recuperar els carrers per poder passejar i respirar
els canvis que hem fet ja es poden veure i tocar
Si vols que Barcelona continuï obrint camí
vota Barcelona
Som gent honesta i preparada
estimem els nostres pobles i ciutats
Creiem en la política a peu de carrer
Governarem des de la centralitat
per fer un país equilibrat
i amb igualtat d'oportunitats
Construirem amb tu
un present i un futur millor
Vota ara pacte local
Bé, el tema és que ho volem tot
sanitat, educació, la independència
viure bé, per això lluitem
El 28 de maig votem la CUP
gent que lluiti és el que cal
Veig que al meu voltant es mulla
i torna l'alegria al jardí
És hora de posar Catalunya en marxa
És hora de generar prosperitat
i protegir les persones amb política útil
En aquestes eleccions municipals
si posem tota Catalunya en marxa
no hi haurà qui ens aturi
El 28 de maig posem Catalunya en marxa
Vota socialista