Bip.
Bon dia, són les 7 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge, 12 de febrer del 2023.
Dierrere dia, anem veient com la xifra de morts
pels terratrèmols a Turquia i Síria va creixent
i les esperances de trobar supervivents entre la runa va mimant.
Aquestes últimes hores ja parlem de 26.000 morts,
tot i que l'ONU tem que la xifra final superi els 50.000,
és a dir, més de mig que amb nou.
Submergits en el caos i el drama humanitari,
ens conmou veure les imatges per televisió
dels nadons coberts de pols que enmig dels plors són rescatats.
És l'única llum que els queda a milers de persones
que han vist com els sacsells de la Terra
se'ls emportava tota una vida.
Des del sofà del nostre menjador, però és impossible entendre
el dolor pel qual passen turcs i sirians.
Socialment desgraciades la història dels sirians,
alguns d'ells refugiats,
després d'anys fugint de les bombes de la guerra,
ara veuen com la casa també se'ls esfondra
pel tremolor de la Terra.
Avui tornarem a connectar amb Turquia,
des d'on els enviats especials de Catalunya Ràdio,
Vicent Mifsut i Josep Forns,
treballen per traslladar-nos les imatges devastadores
amb què es topen dia rere dia.
I també saludarem la Txell Feixes, camí de Síria,
i a punt per explicar que els desastres naturals
s'acostumen a carnissar amb els més vulnerables.
Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.
Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
Bon dia, Neus Bonet. Bon dia, Roger Escapa.
Ressaca dels Goya.
Es vestes de Rodrigo Sorogoyen arrasa els Premis Goya
i amb 9 guardons el Carras, en canvi, marxa amb les mans buides.
L'actriu catalanà Laia Costa s'endú el Goya,
la millor actriu protagonista per Cinco Lobitos
i Saquila Cuestal, de millor guió adaptat per Un Año, Una Noche.
El Carras tenia 11 denominacions, de les quals cap ni una.
Cap.
Sorprèn, són els mateixos acadèmics
que van enviar el Carras a la cursa pels Goya.
Pels Goya, no, pels Òscar.
Pels Òscar.
De seguida, tots els detalls del que ha donat de sí
aquesta nit amb l'Òscar Callau,
l'últim guanyador, que és es vestes de Rodrigo Sorogoyen,
9 guardons,
i Laia Costa és l'accent català que ens queda
d'aquesta gala on hi havia molt nivell,
perquè la Maternal, el Carras, es vestes...
Vull dir que ha estat una gala disputada.
Aéna ja va descartar ampliar l'aeroport de Barcelona
amb una pista sobre el mar el 2019.
Sí, i ara el govern estudia també aquesta proposta
com a alternativa al projecte d'ampliació
que es va aparcar perquè afectava l'espai protegit de la Ricarda.
Nou objecte volador no identificat
i s'ha abatut aquest cop el Canadà.
Es tracta del quart incident d'aquesta mena
i s'afegeix la destrucció la setmana passada
d'un globo xinès suposadament espia als Estats Units.
Nit moguda també el Sant Jordi.
Batguial transforma el Palau Sant Jordi
en una festa de ritmes urbans.
I es corona com una de les grans artistes
de l'escena musical catalana davant de més de 17.000 espectadors.
El Barça pot deixar avui a 11 punts a la Lliga
el que és el campió del món de clubs, el Madrid.
Bon dia, Albert Benet.
Bon dia, Victòria, en la final del Mundial
contra l'Ali Lal, de l'Aràbia Saudita, per 5 a 3,
amb dos gols de Vinicius, dos de Fede Valverde i un de Benzema.
El Madrid suma vuit títols de campió del món,
cinc mundials de clubs i tres intercontinentals.
Aquest vespre vi la real, el Barça.
A les 9, i amb la TDT i sense Busquets, ni Dembélé.
Una victòria pressionaria el Madrid
amb aquesta diferència de més 11,
que seria provisional abans del partit
contra el cuell l'Elch dimecres al Barneveu.
El Barça de futbol se les queda sense Copa d'Espanya.
Derroten les semifinals contra l'Inter,
els penals, això vol dir que no podrà reditar el títol,
i que és el segon que se li escapa al Barça de futbol sala
aquesta temporada.
Bon dia, Enric Agut. Bon dia, Roger.
Quin temps farà avui?
Doncs mira, un dia que serà ben tranquil,
ha començat molt estable, amb el salsareg gairebé tot el país,
amb un ambient ben fred,
hi ha glaçades amb moltes provacions, amb inversió tèrmica,
però bé, el dia serà solellat, un dia molt estable,
molt potent, i això es traduirà amb sol,
a tot arreu, durant el migdia i durant la tarda,
amb vent en general fluix,
hi ha una temperatura a dilluns que serà una mica més alta
que la d'ahir dissabte, amb molts valors entre 10 i 15,
bona xifra de 16.
Ara mateix, conès a la Conca de Barberà, molt de fred,
7 graus negatius, a la Seu d'Urgell, 6 sota 0,
a la Garrotxa, a la Vall d'Amba, 5 negatius,
a Sallent, al Bages, 4 sota 0,
i a Sant Cugat, del Vallès, 0 graus.
Avui, el suplement...
Artúlia amb Marc Molins,
advocat penalista en Uriol Riols,
del diari Ara, Uriol Marc, cap de política de la nació digital,
i l'Anna Pardo de Vera, directora corporativa de Público.
A les 10, la setmana tràgica,
amb el columnista del World Street Journal,
Leon Sindreu, i el politòleg Toni Rodon,
parlarem dels anuncis de la final de la Superbowl,
que es disputa aquesta matinada, les properes hores,
i on la pasta va que vola,
amb els anuncis i les marques que es comercialitzen.
A més a més, la novetat d'aquest any de la Superbowl,
que és l'any d'avui,
és que Badweiser, la marca de cerveses,
perta el monopoli a la mitja part de la Superbowl.
Per tant, la resta de marques també es poden anunciar.
Veurem cap on van els preus
i quines marques són les que es disputen
els anuncis més rellevants d'aquesta Superbowl.
I després...
Avui, el suplement.
Tres persones que, vulgudament, han decidit que no tindran fills.
En parlarem amb els periodistes de la Superbowl,
que han decidit que no tindran fills.
Avui, el suplement.
Tres persones que, vulgudament,
han decidit que no tindran fills.
Amb els periodistes Xavi Corral i Jèssica Del Moral,
i la companya d'aquesta casa, Elisenda Pineda.
Avui, tres casos diferents de tres persones
que han renunciat a la maternitat o la paternitat,
perquè per ells no ha estat cap prioritat.
A les 11 llibres sèries i bandes sonores amb la Marina Porres,
les converses de taverna del Roger Mas i el David Carabé,
en el demà ho deixo,
la Marta Ferrer amb la ressaca dels Goya
i, a les 12, el dominical.
Però visca, visca, i visca els pressupostos!
Vinga, vons amb mi!
Però... pressupò!
Pressupò, ostos!
A les 12 del dominical, amb convidats tan il·lustres
com el president aragonès, l'alcaldessa Colau,
o Pep Guardiola.
Tot d'això i molt més en aquest diumenge de ràdio,
diumenge de suplement.
Mitzquart de vuit.
Para celebrar la vida del maestro Carlos Saura,
bienvenidos a nuestra fiesta.
D'aquesta manera han començat els Goya
amb un homenatge a Carlos Saura,
qui abans ha rebut el premi Goya d'honor a títol pòstum,
però, més enllà d'aquest homenatge,
el gran protagonisme de la nit ha estat
Parasvestes de Rodrigo Soro Goyen,
que ha resat a la nit dels premis Goya amb 9 guardons,
i Modelo 77 ha quedat segon al podi amb 5 estatuetes,
tot i que, en aquest cas, en les categories tècniques.
El Carras no ha rescut cap premi
per cap de les seves 11 nominacions
i l'acriu catalana Laia Costa s'ha endut el Goya
a la millor protagonista per Cinco Lóbitos.
Més detalls.
Rodrigo Soro Goyen ha estat el gran triomfador de la nit
amb 9 premis Goya,
com millor pel·lícula, millor director, millor protagonista
i millor actor de repartiment.
El creador d'aquest drama rural
ha agraït l'autenticitat dels pagesos i ramaders
que han participat a la cinta.
Sobretodo a los actores no profesionales
que trabajaron en la película
que nos regalaron su entusiasmo y su humanidad,
y la gente de Sabucedo nos ha enseñado
a amar la fauna y la flora de los animales
de una manera que yo no había visto nunca.
El carràs marxa amb les butxaques buides
i el Goya català més destacat
és el de Laia Costa com a protagonista
del drama familiar Cinco Lóbitos.
Mucha gente se nos ha acercado
para decirnos que después de ver Cinco Lóbitos
han sentido la necesidad de llamar
a sus familiares queridos, a sus padres,
a sus hijos, a sus abuelos.
Ojalá estos premios sirvan
para que más gente vea Cinco Lóbitos
y todas esas llamadas se hagan.
El premi Goya d'honor a títol pòstum Carlos Saurer
va ser una innovació de 3 minuts dels 3.000 convidats a la festa.
La parella del director electriu català Aulàlia Ramon
ha llegit el discurs d'agraïment
que el cineasta va preparar amb vida.
A mis 91 años recién cumplidos
no podía haber tenido mayor satisfacción
que recibir por parte de la Academia el Goya d'honor.
He sido muy afortunado
rodando más de 50 películas.
Un moment emotiu i sorprenent de la nit
ha estat quan el veterà humorista Fernando Estesó
ha recordat el desaparegut director Agustí Villaronga
ja que ha treballat amb ella a la seva primera comèdia
i cinta pòstuma, Loli Tormenta.
Avui, ampli desplegament també per explicar
el que ha donat de si al Goya a partir de la setmana
on parlarem a la tertúlia amb la Marta Ferrer.
Evidentment, però, l'altre focus informatiu
el continuem posat a Turquia i a Síria.
26.000 persones mortes ja.
És l'últim balanç oficial del terratrèmol de Turquia i Síria,
tot i que les Nacions Unides alerten
que n'hi podria haver fins a 50.000.
Ha estat el cisma més devastador
dels últims 80 anys a la zona Neus.
Sí, els equips de rescat continuen treballant
i ahir dissabte, 5 dies després del cisma,
encara van poder treure en vida 12 persones atrapades.
Segons algunes fonts, les autoritats turques
ja han detingut fins a un centenar de persones per pillatge,
mentre que la justícia ha amès 24 ordres de detenció
contra empresaris del sector de la construcció.
Enviats especials a Iskenderun, Turquia, Josep Forns,
Josep Forns, Vicent Miçut.
Centenars de milers de persones de les ciutats afectades pel terratrèmol
hauran de viure en campaments durant els pròxims mesos,
fins que tinguin un nou habitatge.
Les tendes i els mòduls prefabricats es multipliquen per tot el país.
La ciutat portuària d'Iskenderun n'és una bona mostra.
Prepara els campaments per acollir
a més de 20.000 dels seus 250.000 veïns.
Molts altres han marxat o han estat evacuats.
Els carrers estan plens de gent buscant roba o menjar
En una església, una voluntària ens explica
que les pèrdues de vides i materials
han deixat també, sense ànim, molts supervivents.
Moltes persones han perdut la seva família,
els seus pares, els amics, les cases,
i necessiten atenció psicològica.
Halih Ibrahim, propietari d'una botiga,
demanava que es permetta obrir algun comerç,
perquè no tothom hagués de recórrer a l'ajuda.
En dos dies, el Terra Trèmol ha deixat una ruïna per a tots.
Potser tenies molts diners, potser tenies or,
però en dos dies tots iguals,
perquè no hi ha aigua, no hi ha pa, no hi ha combustible,
no hi ha gas, tots iguals.
Mentrestant, els treballs de desenronament
es fan ja amb molt poques esperances de trobar gent amb vida
i amb la certesa que la xifra de morts augmentarà.
Aina ja va descartar el 2019
a l'aeroport de Barcelona amb una quarta pista sobre el mar.
Sentim el president dels Estairo Portuari, Maurici Lucena,
fa 3 anys i mig en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio.
Jo crec que la quarta pista de l'aeroport, el mar,
a molt llarg termini,
és una opció que, en la meva opinió, que em puc equivocar,
no és viable.
Més clar, l'aigua.
Ara el govern estudia també l'ampliació del plat
amb una pista sobre el mar
com a alternativa al projecte d'ampliació
que afectava l'espera i protegit de la Ricarda,
segons avançava i l'avantguàrdia,
i ha confirmat també Catalunya Ràdio.
Sí, li ha fet arribar una consultaria
a iniciativa de l'ingenier directiu Joaquim Coello,
que va presidir el port de Barcelona durant el primer tripartit.
La nova pista estaria una milla nàutica de la costa,
se l'hauria 10 metres sobre el nivell del mar
i s'aguantaria amb pilons similars als que es fan servir
pels molins de vent.
La inversió pujaria fins als 2.100 milions d'euros,
400 més que el projecte d'AENA
que allargava la tercera pista cap a l'espai protegit.
El PSC, que va condicionar l'aprovació dels pressupostos
precisament a aquesta ampliació,
la idea ha causat sorpresa.
Miquel Lisseta, ministre de Cultura i Esport,
però membre també de l'executiva del PSOE
en parlava ahir aquí, al soplement de Catalunya Ràdio.
És lògic que, en fi,
que s'estiguin valorant diverses opcions.
Segona, i com deia,
això és un tema que ens han de dir els experts.
I tercera, no deixa de ser curiós
que hi havia un problema per ampliar la pista
i ara sembla que no només no hi ha un problema,
sinó que la farem sobre el mar.
No sé si això, mediambientalment, s'aguanta o no,
però ja li dic, no soc expert.
Els comuns tampoc la consideren.
Sentim el seu portaveu al Parlament David Cid.
Necessitem un debat seriós
sobre el sistema aeroportuari català
i no ocorrències del segle passat,
que, a més a més, el que sembla és que alguns
vulguin convertir Barcelona i Catalunya
en el Qatar del Mediterrani.
L'alcalde del Prat, Lluís Mijuler,
ha reaccionat a Mironia a Twitter,
ha piulat que sembla que els ampliacionistes
hagin oblidat la data del Dia dels Inocents.
Junts descarta també aquesta possibilitat.
Des de l'àmbit empresarial foment del treball,
celebra que el govern s'obri a parlar de l'ampliació.
La Patronal, però, també adverteix
que fer una pista sobre el mar seria més costós
dels 2.100 milions que s'apunten
i que ara comentàvem,
i que tindria un greu impacte ambiental.
Més qüestions ambientals.
La ministra per la Transició Ecològica, Teresa Rivera,
creu que és un error col·lectiu que Catalunya
haurà de generar energia eòlica.
En una entrevista al Nació Digital,
la vicepresidenta tercera del govern espanyol
assegura que Catalunya va amb retard
en relació amb la resta de l'Estat.
Sí, Rivera retreu a la Generalitat
que Catalunya encara estigui lluny dels objectius
de generació d'energies alternatives
i adverteix que les energies tèrmiques i nuclears
tenen data de caducitat.
Jo crec que sí que és un error col·lectiu
i crec que, a més, és un error
per a una societat com la catalana
enormemente dinàmica,
que és molt important
amb una vocació de sostenibilitat ambiental
com un eje vertebrador
de modernització del conjunt de la economia.
Sobre el gasoducte d'hidrogenver
entre Barcelona i Marsella, Rivera defensa
que generarà llocs de treball a Catalunya,
sobretot al port de Barcelona,
que serà la porta de sortida de la infraestructura.
Un minut per un quart de vuit.
La defensa de la presidenta de Junts, Laura Borràs,
veticina que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
tombarà aquest dimarts la seva petició de suspendre el judici.
L'advocat Gonzalo Boy i creu que la CORA
podrien haver arribat la fiscalia
i els altres dos acusats vulneren el dret de defensa de Borràs
i per això demana que se suspengui el judici.
El Tribunal ho haurà de decidir com dèiem dimarts,
però en una entrevista aquí al suplement de Catalunya Ràdio,
Boy, ahir es mostrava cèptic.
Creu que realment té alguna opció
que se suspengui el judici, Laura Borràs?
No, no, lo que pasa es que la actuación de la señora fiscal
lo que ha hecho es tocar de muerte este procedimiento.
No se puede vulnerar el derecho de descensa
y seguir pensando que va a ser un juicio justo.
L'advocat de la presidenta sospesa
del Tribunal Superior de Justícia
i la presidenta sospesa del Parlament
també ha qualificat de traïció el possible pacte de la fiscalia
amb els dos encausats.
Tratamos no tomarlo como algo personal.
Aquí lo que se ha traicionado
es la confianza de la señora Borràs
en una defensa conjunta.
Lo que se ha traicionado es el secreto profesional.
Lo que se ha traicionado son tres años de trabajo coordinados.
Val a dir que cap de les parts ha confirmat aquest pacte.
Gonzalo Boy assegura que el Tribunal d'Estrasburg
tombaria un eventual condemna a la presidenta de Junts.
I ara ens situem a Madrid.
Els sanitaris tornen a manifestar-se
en contra del pla d'atenció primària
del govern Isabel Diazayuso
i per una sanitat pública de qualitat.
Les entitats convocants,
entre les quals moltes associacions veïnals,
confien que repeteixi l'èxit de la mobilització
del passat dia 13 de novembre.
Des d'aleshores asseguren els sindicats
l'executiu autonòmic no ha mogut un dit per revertir la situació.
Àlex Giral, Robert, bon dia.
Bon dia.
Diuen que les circumstàncies ara són pitjors,
que llavors aquella manifestació va plegar
200.000 manifestants a Madrid,
segons el govern espanyol, més del triple
segons l'organització que espera atrapar avui
aquestes xifres.
El format serà molt similar al de fa tres mesos,
quatre columnes de manifestants que arrencaran
a les 12 del migdia des de diversos punts de la ciutat
i que confluiran a la plaça Cibeles
a banda de protestar contra el pla precari
i improvisat sostenent per als centres d'atenció primària
amb la mobilització també es vol fer costat
als més de 5.000 metges de família
i pediatres dels caps madrilenys
que estan en vaga indefinida des de finals de l'any passat.
Amb les negociacions amb els sindicats estancades,
el govern de la comunitat continua defensant el relat
que es tracta d'una vaga de caràcter polític
a les portes de les eleccions municipals
i autonòmiques de maig.
Un nou objecte volador no identificat
ha batut, en aquest cas, el Canadà.
Un avió de combat nord-americà s'ha encarregat de l'emissió
autoritzada pel president dels Estats Units, Joe Biden,
i pel primer ministre canadenc, Justin Trudeau.
Es tracta del quart incident d'aquesta naturalesa
i s'afegeix a la destrucció la setmana passada
d'un globo xinès, suposadament espia,
que va sobrevolar l'espai aèric nord-americà.
Guàxitro, Francesc Garriga, bon dia.
Jets militars del Comandament de la Defensa Aérea Especial
Nord-Americana
han abatut per segon dia consecutiu
un objecte no identificat.
Aquest darrere cilindri
equivalava a una altura de 12.000 metres.
L'ordre de Batrel l'ha donat
el primer ministre canadenc, Justin Trudeau,
ja que l'objecte sobrevolava el seu país.
En una piulada, Trudeau ha explicat
que ha donat l'ordre
i que un jet F-22 dels Estats Units
ha dut a terme a l'operació,
havent-ho consultat també amb el president dels Estats Units,
Joe Biden.
Segons Trudeau, ara recuperaran les peces restants
i les estudiaran.
Els fets s'han passat pràcticament 24 hores
després que el Pentagon comuniqués que havien també
abatut un altre objecte volador divendres,
a la costa d'Alaska.
En una setmana ja són 3 els artefactes
Gràcies, Francesc Garriga, des de Washington.
A tot això, ara ens situem a Roma.
Més de 12 milions de persones a Itàlia
estan convocades a les urnes
per triar els presidents i renovar
els consells regionals de l'Asi i Lloverdia.
Són les dues regions de Roma i Nilà
les més importants d'Itàlia.
Voten de les 7 del matí fins a les 11 de la nit
i demà dilluns també
de les 7 fins a les 3 de la tarda.
Eduard Rubió, des de Roma.
Es tracta d'una cita electoral molt delicada
tant pel pes de les dues regions en joc
i també la primera prova electoral
després de les eleccions generals
el passat 25 de setembre.
El centre dreta es presenta unit a les dues regions,
mentre que el Partit Democràtic,
un partit en crisi profunda i sense secretari,
ha optat per pactar
amb el moviment 5 estrelles a Lloverdia
i amb el tercer pol a l'Asi.
Una opció suïcida pel centre esquerra,
actualment a l'oposició en el Parlament,
que al final serà un autèntic regal
pel centre dreta.
Dreta que ja era considerada la gran favorita
d'aquestes i que es beneficiarà
del mancat acord dels democràtics
amb els 5 estrelles a l'Asi,
on han governat conjuntament els darrers 10 anys.
Mentre Lloverdia, la presidència,
des del 2000, està en mans de la dreta,
primer en Formigoni de Força Itàlia
i després en Maroni i Fontana de la Lliga.
Però la gran protagonista serà l'abstenció.
Amb dues regions,
el 40% dels votants
probablement es quedaran a casa.
Serà per defecció política,
per una campanya electoral apagada,
perquè els resultats semblen ja anunciats
o perquè els italians han quedat atrapats per Sant Remo.
El que és cert
és que mai abans s'havia presentat
el risc d'un percentatge tan alt
d'abstenció a les autonòmiques.
Serà una victòria pírica per qui guanyi.
Més eleccions, ara Alemanya.
Més de, en aquest cas, la ciutat d'estat de Berlín,
repeteix els comicis electorals
de fa un any i mig
per les múltiples incidències
que es van produir aleshores.
Els termes de campanya no en varien gaire,
però l'habitatge continua sent el principal maldecap
a la capital, a Berlín.
Oriol Serra, bon dia. Bon dia.
Els successius governs encapçalats
pels socialdemòcrates berlinesos
no han aconseguit solucionar un problema
que cada cop s'agreuja més a la capital alemanya.
Els darrers deu anys, el preu del metre quadrat de lloguer
s'ha multiplicat per dos
i ja supera els 12 euros en una ciutat
on el 86% de l'habitatge és de lloguer.
A la principal associació de llogaters de Berlín,
la Berlina Mitefahain,
amb 180.000 afiliats,
la butxaca dels berlinesos no dona la base
perquè a l'increment dels lloguers
s'hi ha de sumar el cost del gas i la llum,
i això cal afegir-hi que les constructores
no avancen per les traves burocràtiques
i pels preus del material.
Bib Keberna és la directora del Berlina Mitefahain.
Tenim massa pocs habitatges,
però sobretot tenim pocs habitatges
que es puguin pagar.
Els inversors cada cop estan menys predisposats
a construir perquè els costos de construcció
augmenten i hi ha falta de mà d'obra.
Aquesta situació
ha provocat la centrifugació
de molts berlinesos cap a l'Extarradi
o fins i tot cap a l'Anvall de Brandenburg
i la resignació entre els que pretenien
instal·lar-se a la ciutat o fer un canvi de domicili.
En Thorsten és un pare de família
que assumia en poder oferir una habitació
a cadascun dels seus dos fills.
Es quita, a uns, un drum, un cimà.
Només volem tenir una habitació més pels nens
amb els mateixos metres quadrats,
però els preus s'han desorbitat.
De fet, s'han doblat. No ens ho podem permetre.
El poder adquisitiu a la capital alemanya
és especialment baix.
El 55% de la població té dret a un habitatge social,
però del 1.600.000 lloguers, només una tercera part ho són.
Aquesta que sentim és Batguela
i l'entrevista amb el suplement
prèvia abans del concert al Sant Jordi
i la lluita de ritmes urbans d'influència xamaicana
es confirma, per tant, Batguela
com una de les grans figures de l'escena musical catalana.
La crònica del concert d'aquesta nit.
La sortida de l'escenari de Batguela ha estat espectacular.
Ja des del minut zero ha volgut demostrar
que ella és la reina.
Dalt d'un poti central, envoltada d'un cos de ball
de sis ballarins i amb tres pantalles gegants
on es projectaven un contrapicat
que deia a crits, aquí soc jo qui mana.
No han faltat les clubnes de foc,
un duerc perfectament executat que feia embogir el públic.
Batguela ha enllaçat les cançons sense compassió.
Gastos, oi un bon bon, xulo...
Ella mateixa confessava que no se li donava gaire bé parlar.
A mi ahora no se me da muy bien,
se me da mejor montar una fiesta,
que esto es lo que vamos a hacer, ¿verdad?
Però sí que se li dona bé fondre el personal ballant
i dominar tota mena de ritmes.
No només el dancehall o el reggaeton.
Una explosió de drama en bas sobre el que semblava
un semplejat de l'aima survivor
ha donat pas a Zorra, una centrifugadora rítmica
que, frenats amb Józico Igual,
ha dedicat a la seva família.
Deia el Bafarelo a Catalunya Ràdio
que aquest concert és fruit del seu esforç,
del treball constant per oferir un bon espectacle
nedant a contracorrent per fer-se entendre.
I ho demostra amb la posada en escena,
amb un fraseig cada cop més jamaican,
cançons com New York,
i amb uns moviments sinuosos sobre l'escenari
que ja són la seva marca i que fan vibrar els seus fans.
Batguel s'ha coronat al Sant Jordi
com una de les grans artistes de casa.
L'informatiu del suplement.
Quan vaig anar a Madrid, que vaig fer un màster,
em vaig quedar a la CER, en contra de la meva voluntat, la veritat.
Jo volia anar al país,
però el destí em va portar fins allà i encara hi soc.
Al restaurant Caníbal visitem la competència.
Anem a la cadena CER a celebrar el dia de la ràdio.
La ràdio és especial per a la gent que escolta la ràdio.
Hi ha gent que viu amb la ràdio posada pràcticament tot el dia, no?
Hi ha gent que és molt fidel a una emissora,
canviant, en el fons és com un estil de vida, no?
Un restaurant Caníbal a Berlín, diumenge d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
Canaletes, Gampart...
Estàs preparat per escoltar la història del Barça
i descobrir-ne els secrets amagats a Barcelona?
Una basílica amb l'escut del Barça, més que un club i molt més.
Escolta Spotify, el nostre nou podcast,
al Museu de la Ciutat,
i la resta de la història al Museu del Barça.
Creus que el nostre amor durarà per sempre?
No ho sé, però la subscripció al periòdico segur.
Un preu únic per tota la vida.
Entra al periòdico.com i subscriu-te per només 3 euros al mes.
Forever.
Només fins al 28 de febrer. El periòdico. Entendre-hi més.
El Barça es pot posar avui provisionalment
a mésons a la Lliga d'un Madrid
que des de fa poques hores ja és el campió del món de clubs.
Bon dia, Albert Benet.
Bon dia amb la seva victòria per 5 a 3
contra l'Ali Lal de l'Aràbia Saudita.
És l'equip que més mundial de clubs té en el seu palmerès,
amb un total de 5, 2 més que el Barça i 3 més que el Bayern.
5 mundials de clubs,
que són 8 si afegim les 3 intercontinentals guanyades
en el format anterior.
Villarrea al Barça aquest vespre a les 9.
Com deies, si el Barça guanya es veurà líder
amb 11 punts més abans del partit de Diemekers
del Madrid al Bernabeu
contra l'Elge, el cue de la Lliga.
De les declaracions de Xavi Hernández prèvies al partit d'avui
en destaca una.
No entenc que part de l'entorn parli ara, a aquestes alçades,
de la possibilitat de vendre un jugador com Ansu Fati.
Jo no sé què fem parlant de ventes i d'històries rares d'aquestes.
Vull dir, ens estem jugant tota la temporada.
No ho entenc.
Estem parlant ara de la venda d'Ansu.
No s'ha parlat en tot el gener i ara estem parlant de la venda d'Ansu.
Sincerament, no ho entenc.
A Ansu ha de ser important per nosaltres, és un jugador fonamental.
Jo li tinc una confiança extraordinària, ell ho sap.
És un jugador de present i de futur
i no entenc que es parli de la venda d'aquest jugador.
No ho entenc, sincerament.
Sobre la possible renovació de Sergio Busquets,
Xavi assegura que el capità farà el que voldrà,
que és una decisió totalment seva,
però que ell veu bon rotllo.
Xavi també remarca que ha insistit molt
en la renovació de Sergi Roberto
i que de llong està en el millor moment des que ell és l'entrenador.
El Barça té les baixes de Busquets i Dembélé.
Per aquest vespre veurem si que si és titular avui al mig del camp.
El Villarreal-Barça començarà a les 9 del vespre.
El podreu seguir amb la TDT de Catalunya Ràdio.
I ho dèiem, només començar.
El Madrid, campió del Mundial de Clubs,
després de fer bons els pronòstics
i guanyar la final contra l'Alidal per 5 a 3,
amb una actuació destacada de Vinicius,
autor de dos gols.
Fede Valverde també en va fer dos i l'altre el va fer Benzema.
Poder ofensiu madridista i alhora dubtes en defensa,
com demostren els tres gols encaixats.
Carlo Ancelotti, tècnic del Madrid, a Telecinco.
Somos muy felices.
Por octava ves, Real Madrid, campeón del mundo.
Era lo que estábamos que hacer.
Felices, un buen partido.
Mucha calidad enfrente.
Vinicius, Karim, Valverde, que ha marcado dos.
Enfrente, el equipo ha tenido movilidad y calidad.
El Madrid va anar sempre per davant en el marcador.
Va arribar a guanyar per 4 a 1.
Per cert, dos dels gols del rival els va marcar Vieto,
exdavanter del Villarreal,
de l'Atlètic de Madrid, del Sevilla i del València.
Un jugador que fa uns anys va arribar a estar sobre la taula
de possible fitxatge del Barça
i al final, com tants altres, no es va concretar.
A la Lliga es confirma el mal moment del València.
Cauen descens després de perdre a casa,
amb estalla amb l'Atlètic Club de Bilbao per 1 a 2.
El sten de vals de araí, Sevilla per 1 a 2, Mallorca a 0,
i Almeria per 2 a 2, Betis a 3.
Avui, a banda del Villarreal i del Barça,
també es juguen el Jeta Ferraio, les dues,
el Celta Atlètic de Madrid, un quart de cinc,
i el Vall d'Orlitos, passerer a dos quarts de 7.
A la Lliga femenina, golejada del Barça,
al camp del Lleu Kvaes, per 0-4,
i golejada en contra de Llevant les Planes,
al camp del Llevant de València.
Derrota, per 5 a 0.
Sentim la defensa del Barça, Núria Rabano.
El final es todo el trabajo que hacemos diariamente.
Lo llevamos al campo y lo que se está viendo en cada partido.
També en futbol, futbol internacional,
la Premier s'anima després de l'empatagón de l'Arsenal a casa
amb el Brentford.
Ara el City, segon, està a 6 punts del líder Arsenal.
Notícia també destacada de les últimes hores,
el Barça de futbol sala ha eliminat
les semifinals de la Copa d'Espanya,
després de perdre els penals amb l'Inter.
No podrà, doncs, reditar el títol.
El tècnic Jesús Velasco veu el got mig ple.
Tenemos que aprovechar esto para que nos sirva de impulso
para las dos competiciones que nos quedan.
Estamos muy bien colocados en la liga.
Tenemos muchas opciones en la Copa, jugando, sobre todo en casa,
donde somos muy fuertes con nuestro público.
Y seguir en la misma línea, si es posible, de la liga.
És el segon títol que salies cap al Barça de futbol
sala aquesta temporada,
després de no accedir a la final a 4 de la Champions.
La final la jugaran avui l'Inter i el Jaén.
Amb Bàsquet a la CB,
victòries dels dos equips catalans que van jugar ahir,
Bàsquet Girona, 93, obrador i hero 76,
i Betis, 67, joventut de balona 71.
L'alè del Girona, Patricio Garino, es mostra ambiciós.
El objetivo desde un comienzo sabíamos
que teníamos para luchar, para estar arriba.
Era cuestión de adaptarse a la CB, a Ito, a nosotros mismos,
y creo que estamos a la altura de pelear por cosas serias.
Aquest migdia, a dos quarts d'una,
victòries del Mataró i del Sabadell,
els quarts de final anada de la Champions femenina de Baterpolo,
i derrota del Mediterrani.
Aquests són els resultats.
Olímpiacos, 9, Mataró, 11, Sabadell, 15, Roma, 10,
Mediterrani, 9, duren varos, 13.
I a l'Europa Cup, derrota i eliminació del Terrassa,
en la tornada dels quarts de final,
feren varos, 14, Terrassa, 9.
A l'Euro Cup, Duque i Patins,
el Lleida alcaldes, el Voltragà i l'Igualada
s'han classificat per als quarts de final.
El Barça d'en Vol continua en pas ferm a la Lliga esoval,
aquesta vegada victòria,
contra el Conca, de 15 gols, 41 a 26.
Són dos quarts de vuit del matí, Joan Anton Català, bon dia.
Bon dia, Roger. A quina hora sortirà avui el sol?
Quan faltin 9 minuts per les vuit.
3, 2, 1, s'enganya!
Bip, bip, bip, bip!
Joan Anton Català, com va la vida? Molt bé, Roger.
Això és la Terra Esplanacà, a la hora que surt el sol,
ho fem amb el Joan Anton Català,
que, a més a més, es presenta amb 9 llibres sota el braix,
i avui, ahir, un llibre que presentem aquesta setmana que ve,
el dia 20 de febrer, a la casa del llibre de Rambla Catalunya,
per tant, aquests últims dies,
anem fent crida a aquells que us vingui de gust.
Avui, Joan Anton, però...
Bé, és que avui la cosa serà molt curiosa,
aquesta secció que preparem, oi?
Una mica, una mica serà per pensar.
Doncs avui intentarem fer barrinar el cervell,
perquè parlarem sobre paradoxes,
és a dir, les més famoses de la ciència,
aquelles idees aparentment impossibles
i que han ocupat les mens dels grans pensadors.
Avui, a la Terra Esplana, amb el Joan Anton Català, paradoxes.
Hem d'agafar paper i llapi, Joan Anton?
Sí, sí, ja t'aviso que sí,
en algunes d'elles haurem de pensar una mica rona, eh?
A veure, va, la primera,
aquesta és de les més antigues que es coneixen, eh?
La paradoxa de Quiles i la tortuga.
Ah, aquesta jo la recordo de fa molt de temps que me l'explicaven.
Mira, això, com dèiem abans, és molt antic,
molt antic, ja...
La va idear un filòsof grec, que es deia Zenó,
al segle V abans de Crist, eh?,
i ha donat de pensar aquesta una passada.
Mira, tenim una cursa entre Quiles, rapidíssim, ell,
i la lenta tortuga, pobreta.
I l'heroi, veient que guanyarà la cursa,
li dona a la tortuga un avantatge de 100 metres,
i llavors comença la cursa.
Què passa? Al cap d'un temps, quan Quiles arriba als 100 metres,
és a dir, allà on estava abans la tortuga, la tortuga ja no hi és,
la tortuga ha avançat una mica rona, molt lent, però ha avançat.
Posem pel cas que hagi avançat 5 metres.
Passat un cert temps, quan a Quiles recorre aquests 5 metres
i arriba allà, la tortuga tampoc no hi és, clar,
perquè la tortuga, durant aquell petit temps,
ja ha recorregut una mica rona més.
Posem que es troba als 105 metres i mig, ha recorregut mig metre.
I així, a Quiles torna a recórrer aquest mig metre
que li queda per atrapar la tortuga,
però quan arriba en aquell punt la tortuga,
ja, clar, tampoc no hi és.
És a dir, 4 centímetres més allà,
i això pot acabar sent una sèrie infinita.
De manera que, dius, ostres, segons aquest raonament,
a Quiles mai no atraparà la tortuga, mai.
Perquè sempre que a Quiles arribi al punt que ocupava la tortuga,
la tortuguera ja no hi serà,
la tortuga serà una miqueta més cap allà.
Fixa-t'hi, per tant, eternament mai no l'atraparà.
Et deia, és innocent, és una parox absolutament innocent,
però que ha provocat moltes discussions al llarg de la història
sobre el punt feble, perquè el sentit comuns diu que sí,
que l'atraparà, evidentment, que l'atraparà, però dius...
A on falla, la cosa?
Avui sabem que aquesta parox es resol pensant en termes de velocitat,
no d'espai.
Sabem la velocitat a la que es mou la tortuga
i a la que es mou la Quiles, podem calcular exactament
el moment en què a Quiles atraparà la tortuga.
Per tant, el punt feble és l'espai.
Sí, és pensar en termes d'espai i no de velocitat,
que és com realment s'ha de pensar, en aquest cas.
Quiles i la tortuga, la més antiga que ens ha vingut al cap,
hem començat amb paradoxes.
Anem a la del cocodril. Canvi de cinturia.
Aquesta ja és una mica més complicada, no?
Sí, i també s'hi atribueix als pensadors grecs.
Fa molt de temps.
A vegades, si un cocodril es pot fer,
es pot fer la trobada de molts estils.
Mira, un cocodril atrapa un nen
i la mare desesperada li demana al cocodril que alliberi el nen.
El cocodril promet alliberar el nen
si la mare endevina la intenció que té el cocodril d'alliberar-lo o no.
Veiem com funciona la paradoxa.
Si la mare diu que sí, que el cocodril l'alliberarà,
no hi ha cap problema de lògica, veuràs per què no.
Perquè si el cocodril realment pensava retornar el nen,
simplement ho farà, retornar el nen, i no hi ha hagut cap contradicció.
I si el cocodril no pensava retornar-lo a la mare,
llavors la mare ha fallat
i el cocodril es quedarà el nen, tampoc no hi ha cap contradicció.
De fet, la paradoxa o la contradicció apareix quan passa
si la mare diu que el cocodril no tornarà al nen.
Perquè llavors això entra en total contradicció de la lògica.
Perquè si el cocodril realment pensava tornar-lo,
allò és un contrasentit, no el pot tornar,
perquè llavors si el torna, la mare...
l'idea és que no el tornaria, no?
I si el cocodril no pensava tornar-lo,
torna a haver-hi una contradicció,
llavors la mare ha encertat i el cocodril hauria de tornar al nen
quan no pretenia fer-ho.
Per tant, fixa-t'hi que si la mare diu que no el tornaràs,
és com si es trenca la lògica,
arribes a un punt sense sortida de la lògica.
Bé marejat, aquí.
Es mareja una mica, però d'aquests n'hi ha de molts estils,
que contestes adivinant o intentant endevinar
la intenció de l'altre, no?
I en aquest cas el que fas és contradir la intenció de l'altre
per generar aquest programa de lògica.
Són divertits, són divertits.
A veure, avancem fins a l'any 1638.
Galileu, en els seus llibres,
proposa una altra paradoxa, aquí, Joan Anton.
Sí, ell en té diverses, de paradoxes, aquesta és una.
Diu, agafem el conjunt de números
que són quadrats perfectes d'altres números.
Per exemple, 1, 4, 9, 16, 25...
Tot això és un conjunt de números
que són producte d'al·lavar el quadrat,
doncs el número 1, el número 2, el número 3, 1, 4, 9, 16, 25, etcètera.
Per altra banda, pensem en un altre grup de números
formats per tots els números en general,
no només els que són quadrats d'un altre número,
sinó tots els números, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, etcètera.
La pregunta és, en quin dels dos grups hi haurà més números?
Al sentit comú, diu, home, n'hi haurà en aquest segon grup,
perquè en aquest segon grup has dit
que posaries tots els números.
En canvi, en el primer grup has dit que tan sols hi posaries
els números que són quadrats perfectes d'un altre número.
Però, en canvi, les mates, quan vas a les mates,
es diuen que qualsevol número, qualsevol d'ells,
té un quadrat i, per tant, vol dir que el grup
que té números quadrats ha de ser igual de gros
que el que té els números generals.
Perquè, com que les mates diuen que qualsevol número
té el seu quadrat, doncs els dos grups seran iguals de mida
i, a més a més, seran infinits.
I aquí és on això ens dona la clau
perquè el sentit comú aquí es trenca.
Perquè, al començament, quan hem pensat, hem dit,
home, un grup serà més global, tindrà més números,
perquè allà els hi hem posat tots,
l'altre grup en tindrà menys perquè només hem posat els quadrats,
però com que resulta que la sèrie de números és infinita
i qualsevol número té el seu quadrat,
per tant, també, a l'altre grup, el dels quadrats serà infinit.
Per tant, tenim dos grups de números,
els dos infinits.
Si en lloc de pensar en sèries infinites,
haguéssim pensat només... Agafem només cinc números,
llavors, sí, haguéssim vist que, lògicament,
si només n'agafes uns quants,
el grup que té tots els números, 1, 2, 3, 4, 5,
serà més gros que el que només té quadrats, 1 i 4, en aquest cas.
Si només agaféssim fins al número 5,
en el grup de quadrats només en tindríem dos,
l'un i el 4, i, en canvi, en l'altre, en tindríem 5.
Però si pensem en abstracte,
els dos grups són iguals i són infinits.
Escolta'm, Joan Anton,
tu deus ser fan d'aquests llibres d'enigmes, no?
De matemàtics i...
Sí, els faig bastant per xarxes socials,
quan no puc evitar que quan per Twitter, per exemple,
em circula un d'aquests de matemàtics...
L'has de resoldre.
Sí, a vegades no tinc ni temps, però és que m'atrapa,
i ho intento, sí, sí, m'atrapen bastant.
No em fa pensar en el meu germà perquè ell va estudiar matemàtiques,
i de petit ja tenia una capacitat
per resoldre aquest tipus d'enigmes,
i després hi ha unes publicacions molt famoses per nens,
per infantil, que ja precisament es dediquen a això.
Ah, és que és molt divertit.
És molt divertit.
Pels que tenen la capacitat, jo no la tinc, per exemple.
Però, a veure, al final entrenes.
Aquesta capacitat l'acabes entrenant,
perquè hi ha determinats trucs, a vegades com patrons i trucs...
Aquesta sèrie, a vegades, de números que et posen.
Endevina el número que ve ara, no?
Hi ha una sèrie de patrons i al final t'acostumes a trobar-los
perquè em feia molts, ara ja no em faig, no.
Continuem amb les paradoxes, va.
A veure, la setmana passada parlàvem d'aquesta geopolítica de l'espai,
i és que l'univers i el seu descobriment
també ha inspirat molts científics
a crear paradoxes basades en la seva lògica.
Per exemple, la que va idear Fermi.
Sí.
Aquesta és la famosíssima fabulosa paradoxa de Fermi
que va sobre la cerca de civilitzacions a l'univers.
I la va crear un físic molt famós, que es deia Enrico Fermi,
a la dècada del 50,
i el que diu és com és que si hi ha civilitzacions a l'univers
encara no les hem trobades.
Vull dir, com és que encara no hem rebut cap senyal de cap civilització?
I aquesta paradoxa, entre cometes,
intenta donar possibles respostes a aquest fet.
Es diu paradoxa de Fermi, però en realitat no és cap paradoxa,
no és cap exercici mental,
sinó una al·lucinació d'intentar raonar el perquè.
No hem descobert aquests senyals.
El que passa és que es diu paradoxa de Fermi.
I, de fet, d'explicacions s'han adonat moltes.
Per exemple, una possible explicació
és que no en tenim ni idea de cercar senyals d'ETs,
de trobar-los, de trobar els seus senyals.
Després, una altra possible explicació
és que encara fa molt poc que tenim la tecnologia
per intentar trobar aquests senyals.
Per tant, fa poquet que estem d'alguna manera
escoltant l'univers.
Una altra és que no tenim tecnologia suficientment fina
com per poder rebre aquests senyals
que segurament ens deuen arribar de molt lluny
després d'haver recorregut milions d'anys per l'espai,
per tant, molt febles.
Una altra, molt interessant,
és que potser ells no volen ser trobats.
És a dir, que potser ells estan allà silenciosos
i no es volen significar.
Una altra, i aquesta és bastant dramàtica,
que a lo millor estaríem sols.
A lo millor, realment, estem sols,
o almenys estem sols en una gran bombolla
que pràcticament significa
que no podrem mai rebre senyals a ningú
perquè no hi ha ningú allà fora.
I encara n'hi ha una més profunda i dramàtica que aquesta,
que és que potser les civilitzacions
tendim a la nostra autodestrucció.
Tenim com codificat el nostre ADN
que no arribem a evolucionar suficient temps
com per deixar un empremte permanent en l'univers,
perquè durem molt poquet.
I si mirem els humans,
doncs aquesta seria una possible resposta
a aquesta anomenada paradoxa de Fermi.
La paradoxa de Fermi,
també un dels clàssics vinculat amb l'univers en aquest cas.
N'hi ha una que crec que m'ha explicat
en algun altre capítol de la Terra Esplana
parlant de paradoxes, que és la dels bessons d'Einstein.
Sí, però aquesta té truc, perquè, veuràs,
Einstein no va dir mai que fos una paradoxa.
Això que és una paradoxa ens ho hem inventat nosaltres,
i ara veuràs per què.
L'astronauta és famosíssim exemple
de la relativitat especial que va fer Einstein.
Un dels bessons és un astronauta
i se'n va en un viatge intergalàctic
movent-se a velocitats properes a les de la llum, molt lluny,
mentre que l'altre bessó, roman aquí a la Terra,
esperant-lo.
Segons la relativitat especial, això que l'Einstein va dir,
quan retorni l'astronauta, el bessó astronauta ho veurà amb sorpresa
que el seu bessó ha envellit molt més que ella.
És a dir, haurem deixat de ser, d'alguna manera, bessons.
Einstein mai va dir que això fos una paradoxa.
Ell tenia clar que això passava, però no és cap paradoxa.
Això ho explica la relativitat especial.
I, de fet, ho hem provat, no amb humans, evidentment,
però ho hem provat amb partícules.
El que apareix aquí és un efecte, que veuràs,
és molt divertit i molt curiós,
que és el que fa que diguis un moment a un moment
a veure si realment serà una paradoxa,
perquè al moviment sabem que és relatiu.
És a dir, tu no pots reclamar que t'estàs movent respecte a un altre.
Per exemple, tu quan vas en un tren,
si el tren va a velocitat constant, si no accelera ni frena,
tu mires per la finestra
i no pots saber si el que s'està movent és tu o és el paisatge.
Evidentment saps que és tu perquè estàs damunt d'un tren,
però la velocitat és un concepte que és relatiu.
Què vol dir això?
Que qualsevol dels dos bessons pot reclamar
que el que s'està movent és l'altre i que ell està quiet.
I si és així, com s'explica
que només sigui el bessó que ha anat a l'espai
i que retorna el que hagi envellit menys?
Com s'explica que si la velocitat, el concepte de velocitat és relatiu,
i tots dos poden reclamar que és l'altre el que es mou,
i tots dos poden tenir raó, de fet,
com és que només un d'ells, el que romant a la terra,
ha envellit més? I aquesta és la paradoxa.
Ho tenia clar que no era cap paradoxa,
però que si ho penses dius, ostres, és veritat!
Com es resol això?
I això es resol pensant que un d'ells, el que ha anat a l'espai,
ha hagut de frenar, girar i accelerar de nou per tornar.
I això és el que ha trencat l'equivalència.
El que ha trencat l'equivalència.
Tornem a l'exemple del tren.
Si tu vas dalt d'un tren i et mous a velocitat constant,
tu no saps que t'estàs movent.
De fet, si et tapessin la finestra,
tu no saps si estàs parat o t'estàs movent.
Què passa? A la que el tren freni o acceleri allà,
la frenada o notes l'accelerada, no?
I això és el que trenca l'equivalència.
El fet que només un d'ells, l'astronauta que ha anat a l'espai,
freni, giri, canviï de sentit i acceleri per tornar,
i això ha trencat l'equivalència.
I fa que ja no siguin els dos equivalents
i només un d'ells, el que és Roma i Anglaterra,
envelleix més ràpid. Fixa-t'hi quina cosa.
Amb el Joan Anton Català avui fem paradoxes.
A veure, encara ens en queden algunes, eh?
Paradoxa de Peto, Joan Anton.
Sí, aquesta és un epidemiòleg americà, Richard Peto,
que l'any 1977 va fer això que ara té.
Mira, la lògica diu que els animals més grossos,
que vol dir els que més cèl·lules tenen al cos,
haurien de mostrar estadísticament
més probabilitat de desenvolupar càncer.
Perquè, clar, al tenir més cèl·lules,
tens més probabilitat de tenir mutacions a l'ADN
i, per tant, de produir càncer.
Perquè, a més, ja ho hem explicat alguna vegada,
a cada moment, a l'ADN de les nostres cèl·lules es replica
i això produeix petits errors
que poden provocar aquestes...
aquestes mutacions que poden provocar aquests càncers.
Per exemple, una balena blava, per fer-nos una idea,
té 2.000 cops més de cèl·lules que un humà.
Per tant, la lògica diu,
la balena hauria de tenir 2.000 cops més
de probabilitat de tumors, aproximadament.
Però, sorprenentment, és el contrari.
No s'observa, això.
Si s'observa, és justament el contrari.
Que organismes més grossos, que més cèl·lules tenen,
justament presenten menor incidència de tumors
que els organismes més petits.
No sabem exactament el perquè.
Hi ha hipòtesis, eh?, vull dir,
hi ha hipòtesis de per què això podria ser així.
Però la cosa no està gens clara
i encara subjecta d'investigacions.
Això és el que es coneix com la paròdice de Pito.
Té una idea per això del punt de partida, eh?,
perquè sí que fa pensar, fa pensar, realment.
Sí, sí, sí, dius com és que els organismes més grossos,
per tant, més complexes, no?
A veure, ja t'avanço que algunes de les hipòtesis van en el sentit
que justament els organismes més complexos
potser haurien desenvolupat mecanismes de correcció
dels errors en l'ADN,
mecanismes molt més eficients que els organismes més petits.
Per això encara no ho sabem, eh?
Va, Hotel Infinit de Hilbert, com funciona?
Ah, divertidíssim.
Aquest és molt, molt, molt, molt divertit.
I és matemàtic, ho va fer un matemàtic alemany, el David Hilbert,
que a més li agradaven.
En teu món de coses paradoxals,
totes elles, o quasi totes, basades en el concepte de l'infinit, eh?
Ja veuràs, mira, presentem només un.
Imaginem un hotel que té infinites habitacions,
i està totalment ocupat per infinits clients.
Molt bé, i ara arribem nosaltres a mitjanit, cansats, de mala llet,
i demanem una habitació, clar, no tenim gaires esperances,
perquè sabem que està tot d'allò a l'hotel ocupat per infinits.
Però el recepcionista no s'immuta,
i ens diu que ens trobarà una habitació lliure.
I veurem com ho fa.
Perquè la primera cosa que ens podria acudir és val,
el que ens posarà a l'última, a la darrera habitació.
Però això no pot ser, perquè no hi ha una última.
Com que és una sèrie infinita, totes estan ocupades, com s'ho farà.
El tio el que fa és demana a tots els clients
que es moguin a l'habitació següent.
I ens col·loca a nosaltres a l'habitació número 1.
Ho acaba de resoldre.
Tots es mouen, tots avancen, una sèrie infinita,
a la primera habitació, que és la número 1, i ella ens posa.
Ho ha resolt, nosaltres estem contents,
només que el director de l'hotel rebrà infinites queixes
d'infinits clients emprenyats.
Sensacional, sensacional. Sí, que és xula.
I acabem amb la paradoxa del penjat.
Sí. Aquesta és molt complexa.
Jo li he donat molts atoms quan la vaig veure, i buah!
Aquesta s'ha de pensar...
Et tenim tres minuts per resoldre-la.
Doncs mira, la va crear un matemàtic, Martin Gardner, l'any 1963.
Un jutge condemna un assassí a ser penjat.
I li diu que la sentència es complirà a la setmana següent,
que a més serà un dia entre setmana, al migdia,
i que serà total sorpresa pel condemnat.
És a dir, que l'aniran a buscar per penjar-lo
i ell no sabrà que aquell dia era el dia escollit.
I el jutge assegura que tot s'ha de complir.
Tot això que acabem de dir es complirà,
que serà per sorpresa, entre setmana.
I això penso una mica i diu...
Se'n va content a la presó perquè diu...
Segur que no em podran matar, que no em podran executar.
Mira, el seu raonament és el següent.
Si arriba dijous a la tarda i ha sobreviscut,
només queda com opció que el pengin divendres.
Però com que ha de ser per sorpresa, no és possible.
No el poden penjar per divendres, perquè ell ho sabria.
Per tant, la seva execució no pot ser divendres.
Després raona i descarta també el dijous,
perquè diu...
Si arribo i sobrevisco el dimecres tard,
l'execució hauria de ser dijous, perquè ja hem eliminat el divendres,
però ja no seria per sorpresa, perquè ja sé que serà dijous.
Per tant, tampoc no pot ser.
Així va descartant tots els dies de la setmana.
Tots, i diu...
És impossible que es compleixi tot el jutge.
Però ve aquí que el tio se'n va a la cel·la
i dimecres, per exemple, el van a buscar per sorpresa,
per penjar-lo i el pengen, per sorpresa.
Sorprenentment, clar.
Tot s'ha complert. Aquí tot s'ha complert.
És increïble. Sí, sí, fixa-t'hi.
Depèn de com la raonis.
Si la raonis des del punt de vista d'anar descartant dies,
obtens que mai no el poden penjar.
Però en realitat sabem que sí,
i que aniran un dia per sorpresa i que aquest dia el penjaran.
Aquesta paradoxa ha donat moltíssima discussió.
És una paradoxa de la lògica molt coneguda,
i entre pensadors s'ha convertit en una de les més famoses
i no té una resolució des del punt de vista de la lògica.
Depèn de com enfoquis el problema,
arribes en una solució o una altra.
Joan Anton, extraordinària. Aquestes són xules.
M'ha encantat. Anem de fer més, d'aquestes.
Ah, sí, sí, hi ha un munt, hi ha un munt. Ja en farem, ja en farem.
Va, què hi passarà aquesta setmana, al cel, Joan Anton?
Tenim Venus i Júpiter molt brillants al cel del vespre,
mirant cap al sud-oest,
poc després que s'amagui el sol,
i Mart el continuem tenint, va molt brillant encara,
tot i que va amb invenció,
molt vertical al cel de la primera part de la nit.
Doncs fantàstic,
amb aquestes observacions que podem fer al llarg d'aquesta setmana,
i amb algunes d'aquestes paradoxes que encara ens fan ballar al cap,
perquè realment hi ha que et deixen el cap allò envuïrat,
perquè algunes...
El seu llenç ens poden dir coses, eh?,
que segurament, quan reuni coses d'aquest,
se'ns diu, home, jo he trobat aquesta solució, o jo...
Arroba el suplement a Twitter,
si ens voleu enviar un correu més detallat.
Ja aviso que farem un altre capítol
a Paradoxes d'aquí unes setmanes.
Joan Anton, moltes gràcies. Gràcies a tu, Roger.
Una abraçada. Fem una pausa i de seguida tornem.
En aquesta vida pot ser un més, o ser inoblidable,
o genuí, o únic, o realment autèntic,
perquè pot ser un més, o ser tu mateix.
Com l'Audi A3 Sportback Genuine Edition,
ara sense terminis d'esperar
amb el caràcter esportiu del paquet S Line
i la darrera tecnologia.
Condueix-lo des de 410 euros al mes
en 48 quotes amb vici a rènting
i entrada de 5.713 euros per a unitats limitades.
Oferta Volkswagen Renting fins al 28 de febrer.
Consulta les condicions a Audi.es.
Bon dia.
En el sorteig del sueldazo del cap de setmana celebrat ahir,
el número premiat amb 5.000 euros al mes durant 20 anys
i 300.000 euros al comptat va ser...
94.338.
9, 4, 3, 3, 8,
de la sèrie 0, 32.
Uns altres quatre números i sèries més
han obtingut cadascun un sueldazo de 2.000 euros al mes
durant 10 anys.
Els pots consultar a Juegos 11.es.
Avui tens una nova oportunitat
amb el sueldazo del cap de setmana.
Gaudeix del dia.
I ja ho saps, a tots els que jugau a l'ONCE, ben jugat.
El suplement, des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Passen 7 minuts de 3 quarts de 8 del matí.
8 del matí.
Nilvia, bon dia. Bon dia.
Es vestes a Rasa a la nit dels Goya.
S'emporta nou estatuetes, inclores les de millor pel·lícula
i millor direcció per Rodrigo Sorogoien.
La sorpresa de la nit ha estat, però, el carràs.
Sorpresa perquè no s'han portat cap dels 11 premis
als quals estava nominada.
L'excent català dels premis l'ha posat Laia Costa,
que ha guanyat el Goya a la millor protagonista
i els acadèmics que van enviar el carràs a la cursa pels Òscar
ara hagin decidit que se'n torna amb les mans buides cap a casa.
Diuen que té alguna cosa a veure amb la data d'estrena del carràs
que es va estrenar fa uns quants mesos
i la resta de pel·lícules ho van fer més recentment.
A Síria i a Turquia ja han mort 26.000 persones
pel terratrèmol de dilluns.
I l'ONU visa que la xifra de baixes podria augmentar fins a les 50.000.
Aterrem a Catalunya, on l'ampliació de l'aeroport del Prat
a través d'una pista al mar porta a cua.
El govern està estudiant el projecte
i diuen que sembla poc realista.
La defensa de Laura Borràs veu poc probable
que se suspengui el judici pel cas dels contractes
de la institució de les lletres catalanes.
Gonzalo Bolla diu aquí el suplement
que estan disposats a portar el cas fins a Europa.
L'exèrcit nord-americà ha abat un nou objecte que volava,
en aquest cas sobre espai aèric del Canadà.
És el tercer incident d'aquest tipus
després que la setmana passada ja van abatre un globo xinès
i divendres un altre objecte que volava sobre Alaska.
Els Mossos identifiquen un dels homes
La policia ja l'havia detingut l'any 2021,
acusat de cremar una furgoneta del Guardi Urbana a la Rambla.
La Guàrdia Civil desmantella un laboratori clandestí
que fabricava gominoles de marihuana.
Estava situat al centre de Barcelona,
des d'allà distribuïen les gominoles,
que tenien forma d'Oset, per tota Europa.
Batguial omple el Sant Jordi.
En un concert en el qual han assistit 17.000 persones.
Sentirem la Batguial, una altra vegada la vam sentir ahir,
i també sentirem com ha sonat aquest concert,
perquè Xavi no vol ni parlar de la venda d'en Sufati.
L'entrenor del Barça defensa el jugador
de qui diu que té plena confiança.
Avui, Vilareal Barça, a partir de les 9 del vespre.
I un urbanesc, com sempre, a la TDT de Catalunya Ràdio.
Bon dia, Gerard Joven. Què diuen els diaris, avui?
Doncs obren amb el debat sobre l'ampliació de l'aeroport.
Avui, el periòdico i el diari Ara li segueixen l'estela.
El Prat demana enlairar-se, titula el periòdico.
Diu el diari que el debat sobre l'ampliació
de l'aeroport de Barcelona entra en la seva setmana decisiva
i afegeix, relacionat amb la informació que publicava ahir la Vanguardia,
que Esquerra, PSC i Foment del Treball
descarten una plataforma sobre el mar, com la de Hong Kong.
A la portada de l'Ara, en canvi, veiem fins i tot una simulació
de com seria aquesta nova pista sobre l'aigua.
L'acompanya un titular que diu una nova proposta pel Prat.
Enginyers independents dissenyen una pista en una plataforma
sobre el mar.
De tota manera, el protagonisme de portada se l'emporta Ada Colau,
que ha concedit una entrevista a l'Ara.
El titular és un atac cap a Xavier Trias, diu Colau.
Trias clarifica el debat.
Volem tornar al turisme de Barra Lliure.
El Punt Avui dedica la portada a les tasques de rescat
després del terratrèmol de Turquia i Síria,
100 hores sota les runes.
Titulen per explicar que encara continua la recerca de supervivents
i la Vanguardia obre explicant
que s'esguren els diners per l'espai Barça, malgrat els dubtes.
A Madrid, protagonisme per la gala dels Goya.
Sí, sota una fotografia de la bídua i dos dels fills de Carlos Saura,
titulen Els Goya del millor any del cine espanyol.
Són per Carlos Saura.
Diari El Mundo, ni una sola menció als Goya.
Dedica la portada a la crisi del PP,
que ara fa tot just un any va posar el puny final
a la carrera de Pablo Casado.
I a l'ABC destaquen un reportatge
sobre el que anomenen los trenes de la vergüenza,
que coneixen Cantàbria amb astúries.
Vida social.
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
Aquesta cassona és Maria Jaume, avui actuarà a Tàrrega.
La cantant mallorquina estrena gira de presentació del seu nou disc,
Voltes i voltes, que l'adurà arreu del territori.
Avui farà parada al Teatre Teneu de Tàrrega a les 6 de la tarda,
amb entrades per 5 euros.
Teatre, el Goya arriba quan em queda.
La nova comèdia de Marta Butxaca ens presenta el Pere,
un home que té una llista enorme de coses bojes
que vol fer abans de morir.
Passejar-se despullat per Passeig de Gràcia,
pujar de Genolls a Montserrat, fer un trio...
i, la més important, assegurar-se que la seva dona
serà feliç quan ell falti.
Un objectiu que, malgrat tenir una estratègia,
potser no aconsegueix.
Avui a funció a les 6 de la tarda, amb entrades per 29 euros.
A la vida rola encara s'hi pot veure Amèrica.
Dirigida per Julio Manrique,
i en dramaturgia de Sergi Pompermaier,
l'obra explica la història d'una important família
de l'alta burguesia barcelonina que rep una visita inesperada
que farà sortir a la llum un terrible secret familiar.
Serà una visita que, a més, provocarà un llarg viatge
per tres segles i tres continents
que han marcat la història de casa nostra.
Avui a funció a 2 quarts de 9 de la tarda,
amb entrades per 20 euros.
I el teatre Borràs posa sobre l'escenari Fitz Roy,
4 dones al límit.
La nova comèdia de Jordi Galceran, dirigida per Sergi Balbel,
explica la història de quatre escaladores
a mitja ascensió del Fitz Roy,
una muntanya situada a la Patagònia Sud.
Al mal temps, les ha fet aturar,
i mentre esperen que les condicions millorin,
sorgeixen problemes inesperats que les fan dubtar
de si tirar endavant o rendir-se.
Avui a funció a les 5 de la tarda, amb entrades per 28 euros.
I a Barcelona, per la Festa Major de Santa Eulàlia,
diumenge de portes obertes.
Per celebrar la Festa Major d'hivern de la ciutat,
diferents equipaments culturals de la ciutat
obren les seves portes al públic de manera gratuïta.
Entre els espais que es poden visitar i a la Sagrada Família,
que ha posat 9.000 entrades gratuïtes a disposició del públic,
el Caixa Fòrum, el Manac i el Palau Güell,
es pot consultar tota la informació als seus respectius llocs web.
Un minut i mig per arribar a les 8 del matí.
Cada cap de setmana ho fem amb la cançó que ens proposa
el nostre tècnic, el Marc Pairom. Bon dia, Marc.
Amb què arribem avui a les 8?
Ahir va fer 11 anys que va morir Whitney Houston als 48 anys,
i justament aquesta setmana s'ha publicat un tema pòstum seu
titulat Testimony, aquest que sentim,
que formarà part del disc I go to the rock,
on sentirem la vessant més propera al gospel de la cantant.
Fantàstic. Fins les 8 del matí amb la Whitney Houston.
Salut i ràdio. Salut i ràdio.
Fins les 8 del matí.
El suplement amb Roger Escapa.