Bon dia, us informa Neus Bonet-Vegant.
Cada any es detecten a Catalunya 38.000 nous casos de càncer.
Segons les dades del Pla, director d'Oncologia,
s'estima que una de cada dues persones, homes,
i una de cada tres dones tindrà un càncer
en algun moment de la seva vida.
El dia de l'1 d'octubre és el dia d'avui,
4 de febrer es comemora el Dia Mundial Contra el Càncer.
D'aquí entre 5 i 10 anys hi podria haver les primeres vacunes
contra alguns tumors basades en ARN o Missatger,
que és la mateixa tecnologia de les vacunes contra la Covid-19.
Els experts coincideixen a dir que la recerca per lluitar
contra el càncer ha superat del tot la pandèmia
i aquest últim any s'han multiplicat les investigacions,
sobretot pel que fa a la metàstasi,
que és la principal causa de mort per la malaltia.
Això és el que assegura Catalunya Ràdio Josep de Bernero,
de l'oncologia Vall d'Abron.
Respecte a la recerca estem molt bé.
Jo crec que hem superat bé els anys de la pandèmia,
tant amb recerca clínica com amb la que és més per clínica,
és a dir, la que tenim abans,
de poder desenvolupar millors eines diagnòstiques per als malalts
i malaltes i també millors tractaments.
Més notícia, Joan Bota.
Els bombers continuen treballant amb 6 dotacions
i un percentil d'una fàbrica de plàstic al polígon industrial
als Batzacs, entre Granollers i Lliçada Vall, al Vallès Oriental,
remullant la zona afectada pel foc que va començar ahir al vespre
i que no ha fet ferits.
Les flames han cremat dues nous de tractament de plàstic
i no s'ha propagat a la resta del polígon.
Ha quedat danyada l'estructura de les nous,
però no s'ha arribat a enfonsar cap de les parets.
Hi ha una dotzena més de robatoris, en aquest cas a Gijón, Astúries.
Els 7 robatoris comesos al Catllàs
van produir entre el 29 i el 31 de desembre en 5 cases,
totes envoltades de bosc o de camps de Conreu.
En una de les ocasions, a més, van amenaçar amb un ganivet
una de les víctimes que va poder fugir.
La circulació de trens entre Santa Susana i Pineda de Mar.
El maresme està aturada des de les 9 del matí per un atropellament.
El servei es cobreix per carreteres segons protecció civil.
Afecta les línies R1 i RG1 de Rodalies.
L'empresa d'aquestes
Barcelona impulsa un nou servei gratuït
de recollida de roba domicili.
L'objectiu és augmentar la quantitat de roba
que es reutilitza i es recicle.
Es pretén passar de l'11% actual al 15%.
Laura Reñaga, del Servei de Gestió de Residus de l'Ajuntament,
a través de serveis socials o si no s'exporta.
Un 39% recicla,
és a dir, que es torna a fer fil per poder confeccionar roba de nou,
i una part molt petita, que és un 4%,
que no es pot ni utilitzar ni reciclar
i que, per tant, va tractant en finalista.
Esports, Albert Benet.
La FIFA ha denegat al Barça el fitxatge
del lateral mexicà de 21 anys Julián Araújo,
el club l'Aurana va enviar els documents
per inscriure el jugador de Los Angeles Galaxy
18 segons més tard del tancament del mercat.
És un futbolista que hauria estat inscrit pel Barça Atlètic,
pel filial, però amb la idea de donar-li minuts al primer equip
davant els pocs efectius per a la tele al dret.
L'Espanyol estrena avui els fitxatges d'aquest gener
en el partit contra l'Ossesuna,
que començarà les dues del migdia
i que transmetrà el totgira de Catalunya Ràdio.
L'Espanyol és el club de la Lliga
que més ha invertit en el mercat d'hivern,
amb cinc incorporacions.
Avui també juguen a la Lliga de futbol
els partits Elx, Villarreal, a un quart de cinc,
Atlètic de Madrid, Getafe, a dos quarts de set,
i Betis-Celta a les nou del vespre.
La vintena jornada de Lliga es va obrir ahir
amb l'Atlètic Club de Bilbao 4-1.
També en futbol, allavant les planes,
disputa avui el seu partit de la divuitena jornada
de la Lliga femenina, l'equip de Sant Joan d'Espí,
quart per la cua,
visit al camp de l'Alhama de Múrcia,
el penúltim en un duel per la permanència.
La Penya i el Manresa s'enfronten aquesta tarda a les 6
en el duel català de la XIX jornada de la Severa Bàsquet.
Ahir, victòria del Barça en vol, en el duel català
contra el granullers Alasoval, de quinze gols, 22 a 37,
i amb el debut de Pol Valera.
I avui es disputen les semifinals de la Copa Masculina
de Pater Polo a Sabadell
amb els partits Atlètic-Barceloneta-Barcelona
i Materó-Sabadell.
Fins aquí les notícies.
En directe, des del Teatre Teneu de Tàrrega.
Catalunya Ràdio us ofereix la gira del suplement.
35 anys fent ràdio amb l'esperit de cap de setmana.
Endavant, Roser Escapa.
Bon dia, Tàrrega. Què tal? Com esteu?
Que ens sentin fort des de casa. Aplaudiu, aplaudiu.
Cap aquí.
Com va això?
Com esteu?
Ben fort, ben fort.
Hola, Terraceta.
Som el suplement. Gràcies per acompanyar-nos.
Primer de tot, primer de tot, primer de tot.
Un moment, un moment, un moment. Silenci, silenci, sisplau.
Targa o Tàrrega?Tàrrega.
Targa?Tàrrega.
Perfecte. Ens entendrem, doncs.
Amb tots vostès, Terraceta de preixents.
Endavant i ens en farem una estona. Salut.
Bon dia.
Tau, com petons a l'entrecuix.
Com un tros de cotofluix.
O com un ninot de peluix.
Tau, en un vespre de juliol.
A l'hora que marxa el sol.
I el pardà reposa el vol.
Tau, com un capotxino espès.
Com una cançó francès.
Com un capotxino espès.
Com un capotxino espès.
Com un capotxino espès.
Com un capotxino espès.
Com un capotxino espès.
Com una cançó francès.
Com una cançó francès.
Quan ja no entén res de res.
Tau, en un dia d'aquells que plou.
I no pots baixar-se l'ou.
Perquè avui el mar es mou.
Com un flam, fora la nevera.
Com un esternut quan arriba primavera.
Com un bocadó pena i jugar-te a la pena.
Com una llàgrima cau a l'arena.
Amb la merda que es mou.
I em sent tot tan tou.
Tau, el brilló és aquell que es cou,
com el fang que es fa quan plou, quan la neu que va moscou.
Tau, quan et quedes a dormir i no vols esmorz amb mi perquè cas els fas patir.
Tau, com un capotxino espès, com una cançó en francès, com rival del genoves.
I dius prou, ja no pots estar més tou, escapar-nos d'aquest pou, que la vida amb tu té flou.
Com un flam, fora la nevera, com un esternot quan arriba primavera.
Com un bocadó, fer-hi jugar-te en la pena, com una llàgrima, cau en l'arena.
Amb la merda que es mou, avui em sento tant nou.
Mirant enrere com si fos l'últim cop, una barreja de mostatge i amor, un brindis,
una rialla, una carícia que t'acompanya.
No hi ha final sense que hi hagi un principi, és natural caminar entre precipicis.
No sé què puja i què baixa, dius de pluja que el sol els escante.
Com un flam, fora la nevera, com un esternot quan arriba primavera.
Com un bocadó, fer-hi jugar-te en la pena, com una llàgrima, cau en l'arena.
Amb la merda que es mou, avui em sento tant nou.
Moltes gràcies, Albert Sal, com estàs?
Anem fent, bon dia.
Que bé que soneu, eh?
Gràcies, sempre.
Qui millor que vosaltres per inaugurar aquest bolo?
Vosaltres sou d'aquí de tota la vida i a més em feu bandera, no?
Tot i que us diu la terrasseta de preixents perquè un dia fèieu cervesa de preixents?
Bé, bastants dies vam fer cervesa de preixents i la famosa història,
vam rebentar un equip de sol, l'havíem de pagar i Targans va contractar.
Quants anys fa que aneu junts? Perquè jo fa uns quants anys ja que ho sento.
Sí, doncs no fem aniversaris, però que deu fer 13, 14, no?
Sí, molts anys, molts.
Teniu la sensació que costa una mica més obrir-se a camí des de Targa,
que no venim des de Barcelona, per exemple, en el programa musical català?
O us sentiu ben tractats, vosaltres?
És que és una pregunta fotuda, eh?
Això es tracta. És el teu moment ara per reivindicar.
És el moment.
Bueno, Targa és com terra de ningú.
Aquí, hòstia, no sé si tots tenim la mateixa sensació,
però ni m'ho sentim de Lleida, almenys jo, ni m'ho sentim de...
És com la nostra part, és aquest orgell, cegar aquesta zona, no?
Jo entenc que ara diran, no, que som de Lleida.
Doncs som, gent.
Deponent, però una mica d'això.
Escolta'm, esteu preparant un nou treball, què esteu fent ara?
Ara mateix estem preparant un concert que farem,
crec que aquí mateix, no?
Teatre teneu?
És el teatre o no, Ramon?
Amb això t'ho havies de saber avui, eh?
Avui t'ho havies d'aprendre, era el dia, eh?
És el dia, és el dia.
Després ho explicarem.
No, farem un concert amb la banda de música de l'Escola de Música,
la secció d'events, una cosa que estem preparant ara.
Si no, visiteu el web de la terrasseta de Preciens,
allà hi trobareu tota la informació.
La terrasseta de Preciens amb l'Albert Sala, el Josep Maria Virgili,
els tres casals Ramon Lavall, Eloi Virgili i Guillem García.
Un fort aplaudiment per ells. Que entri el Dominical!
El Dominical amb el Gerard Joan, el Carles Roig i el Xavi Spinoza.
Bon dia i bona hora, nois. Què tal, com esteu?
Bon dia.
Avui, celebrant els 35 anys del suplement des del Teatre Teneu,
de què parlarem avui, el Dominical?
Bona nit.
Som en primer lloc d'aquesta ciutat meravellosa que ens ha acollit avui,
Tàrrega, possiblement la ciutat que ens fa més il·lusió visitar
d'aquesta gira dels 35 anys del suplement.
El que vas escassit el mateix a cada lloc on hem fet gira.
Sí, però avui és veritat.
Tàrrega és una ciutat que forma part del prestigiós club
de municipis catalans que mai recordes
quina és la pronunciació correcta del seu nom.
Sempre t'equivocaràs.
Hi ha els exemples típics de Blanes Blanes, Berga Berga,
i també hi ha la primera.
En el cas de Tàrrega, molta gent que no és d'aquí diem Tàrrega,
la gent d'aquí en dieu Targa.
I després hi ha una tercera opció de pronunciació.
Senyor Xavier Trias, bon dia.
Hòstia, ets una rata merdosa.
Alcaldable de Junts per Catalunya, Xavier Trias.
Vinc aquí cap aquí.
Com li diem a Tàrrega?
Aquest comentari és de ser una terrible rata marrana.
Li hem de dir de manera correcta.
Quina és la manera correcta?
Tàrrega.
Bastant bé, senyor Trias.
Sí, però Tàrrega és un altre lloc on descartugo presentar-me com a alcalde.
O sigui, vostè té una llista de pobles on no pensa presentar-s'hi mai com a alcalde.
Exactament. Són els pobles prohibits.
Són els pobles prohibits.
Per exemple, el primer és Torra d'en Barra,
després hi ha Torra Ferreira,
Esparreguera...
Mal a llet, aquí, el guionista.
Esteri Dàneu.
Home, neu a la merda.
Tarragona.
A mi, que és llàstima perquè m'agrada molt,
però no puc anar a Sant Carles de la Ràpida.
Hòstia, hi ha anar a Tàrrega.
El guionista que m'hagi escrit això,
que em sembla que és aquest,
aquest sí que l'haurien de fotre al carrer i no al del Sona Franca.
Hòstia, això no m'arriba, saps?
Gràcies, senyor Trias, fantàstic.
Per cert, li ha agradat Tàrrega o no li ha agradat Tàrrega?
Sí, sí, sí.
Això és de recorrent als carrers, els racons darrere dels racons,
per tot arreu.
És realment molt maco.
M'agrada, m'agrada perquè el terra dels carrers
està pintat amb guixarots d'històries rares com a Barcelona.
M'agrada l'Ajuntament aquí.
Home, és l'Alba Pijoana, l'entrevista amb l'alcaldessa.
I d'aquest partit, si es pot saber...
És d'Esquerra Republicana.
Hòstia, semblava bona nana.
Bueno, de tota manera,
he de dir que Esquerra Republicana i això tenim una cosa en comú.
Si no fot, i què tenen en comú?
Bueno, els dos estem desenterrant l'antiga conversa.
Sí, una mica.
Doncs moltes gràcies, senyor Trias.
President Aragonès, bon dia i bona hora.
Bon dia, Tàrrega, podeu seure.
No, si està tothom assegut, senyor Aragonès.
Sempre tinc la sensació, sobretot perquè el Roger...
Que l'escap és molt au.
Ha assegut el Roger i jo, pràcticament.
Què tal, president, com està?
En fi, deixa'm dir una cosa.
Targarines, targarins, anem a l'important.
Ja tenim pressupostos!
Realment entusiasme, el teatre.
Sí, sí, la gent s'ha aixecat.
La gent?
Perquè no saben que tenim els pressupostos que Catalunya i Tarrega
estaven esperant i que són 41.000 milions d'euros.
Fucking money man!
Vamos!
President, president.
Què necessiteu, targarins? Pago jo.
Vinga, va, si voleu us amplio l'aeroport aquest del Guaire
fins a la porta del teatre.
No, no cal un avió fins aquí, president.
De tota manera, he vist que esteu fent obres a la plaça de les Bòbiles.
Sí, jo també ho he vist.
Es veu que han començat fa poc.
Han començat fa poc i diu que duraran 4 mesos.
4 mesos.
A veure, febrer, març, abril, maig...
Acaben just per les eleccions municipals.
Ben jugat, alcaldessa.
Bona pensada, sí, sí.
A veure, un moment.
Un moment.
President, abans que la faci consellera,
l'he portat fins aquí perquè ens faci una mica de discurs de benvinguda.
Una cosa una mica solemne.
Va, perfecte.
Targarines, targarins, és un honor ser avui a la noble vila de Tàrrega.
I què us puc dir de Tàrrega, mare meva?
No sé ni per on començar.
No, si es nota.
Podria començar per...
És una ciutat, Tàrrega, amb la qual personalment...
Personalment què?
A part de que ve, en fi.
I al llarg de la història ha donat catalans i lustres,
però també un jugador de l'Espanyol.
No, això sí que no...
No passa res.
El Joan Capdevila no es toca perquè ha sigut un gran jugador
i, a més, és simpaticíssim.
Res més, targarines i targarins, no em vull allargar,
perquè us podria estar parlant tot el dia de Tàrrega,
però visca, visca i visca els pressupostos.
Gràcies, president, molt bé.
No em fa cas ningú.
Estan seguint dues persones que són militants.
Moltes gràcies.
Ja tallin els nous pressupostos.
Molt bé, gràcies.
Gràcies, president.
Més personatges i lustres.
En aquest cas no és de Tàrrega,
però sí que molt a prop d'aquí, de Vilassana.
Carles Porta, què tal?
Bona nit.
Com estàs, Carles?
Molt content.
He anat a visitar un dipòsit de cadàvers.
Home, quin pla, eh?, per un dissabte al matí.
El que passa és que tu, Carles, ara vius a Girona,
ets de Vilassana, un poble que es troba 20 km d'aquí,
petitó, crec que té menys de mil habitants.
Correcte.
I què t'agrada? Explica'ns què és el millor de Vilassana.
Doncs que per les nits està mort.
És una metàfora, eh?, vol dir que hi ha poc ambient.
D'altra banda, quan vivia a Vilassana,
no faltaven al·licients.
Érem a penes 700 habitants i,
cada vegada que hi havia un crim,
tots sabíem qui havia sigut.
Trobar el culpable era més fàcil que localitzar
un policia nacional en una assemblea de la CUP.
Tant fàcil no és pel que sembla.
No, sembla que és bastant complicat.
I què ha vingut a fer a Tàrrega?
Es diu Targa.
Sí, però si t'ho he dit ara.
Es diu Vilsne.
Ah, també Vilsne.
Avui he vingut a Targa per presentar
Crims, l'obra de teatre.
El que passa és que tu ja tens el Crims al programa de ràdio,
el Crims al programa de tele, el Crims al llibre,
el Crims a una exposició a Palau Robert.
Vull dir, encara més Crims.
Doncs, ja que m'ho preguntes,
estic acabant el projecte de Crims, el musical,
Crims, la pel·lícula dirigida per Carles Simón,
Crims, el talent show,
Crims, els dibuixos animats,
Crims, el videojoc,
Crims, l'aplicació del mòbil per trobar Crims a la teva zona
i Crims Summer Camp per a nens i nenes.
Molt bé, molt bé.
Carles.
Què diu?
El president no havia marxat?
No trobava les sortides, tot molt fosc aquí darrere.
Soc el president.
Bona nit.
Per mi sempre és de nit.
A veure, no sé si sabies que ja tenim els pressupostos.
Alguna cosa m'ha arribat, sí.
41.000 milions d'euros.
Si t'interessa podem fer un parc temàtic de Crims, per exemple.
Sí, un parc temàtic de Crims.
Ja existeix el parc temàtic, es diu Barcelona.
Home, senyor Ernest Maragall, bon dia, bona hora.
Vostè no estava convidat en aquest gag, eh?
No em diguis Maragall, a Targa em dic Margall.
Margall.
Posats a inventar-nos noms.
Benvingut, doncs, a Targa.
Mai, mai no havia estat a Targa.
No, no havia vingut mai.
Sabeu què és el que més m'ha flipat de Targa?
Què és el que més l'ha flipat?
Que tenen un teatre amb parets i sostre.
A veure, per què ho diu això?
Que maco que és aquest teatre.
Jo estava convençut que no tenia en teatre.
Que no tenia en teatre, per què?
Collons, perquè porten tota la vida fotent de teatre al carrer.
Estava ben vist.
Molt bé, la Fira de Targa.
Sí, ha colat la falca aquí.
Jo em pensava que era per necessitat, perquè no tenia en teatre.
Per això ho fotien al carrer.
Em feia pena, cada cop que ho sentia el teatre de notícies.
Torna la Fira del teatre al carrer de Targa.
I jo pensava, hòstia, veus,
els que menys tenen sempre són els que més s'espavilen.
Sempre.
Però, escolta, això del teatre al carrer
és com una mena de format teatral, és un gènere.
Vull dir, no ho fan per necessitat.
Mira, deixa-ho-me dir i ja em perdonareu.
I per fer un teatre com aquest
és a ser tonto fer teatre al carrer.
Perdoneu, eh, però és com si a Barcelona
cantéssim l'opera de la Rambla tenint el lisa.
Molt bé, no ho entenc. Deixeu-ho estar, senyor Maragall.
El que vas gastant parlant amb Carles Porta, eh, senyor Maragall?
Sí, és que ara soc aquí.
Carles, escolta, tu ets de per aquí, no?
De Vilassana, sí.
M'agrada molt tot el que fas.
Hauries de dedicar un programa dels teus al procés.
No, és que jo no parlo de política, em sap greu.
Puc dir perquè està mort.
A veure si descobreixes qui se l'ha petat.
Molt bé, gràcies, senyor Maragall. Fins un altre, d'acord?
Sí, per on se surt?
Aquí darrere hi ha una porta.
A veure, Carles Porta, abans de convidar-te,
hem de conèixer alguna cosa especial d'aquí darrere,
alguna zona, algun lloc d'interès turístic.
Heu visitat Castellcerà?
Hòstia, no sabia ni que existís un poble que es diu Castellcerà.
Doncs és el poble del director de Catalunya Ràdio.
Home!
Castellcerà, home, de tota la vida.
Un aplaudiment per Castellcerà, sisplau.
I pel director de Catalunya Ràdio.
Visca! Castellcerà serà sempre nostre.
I el director també.
Quina llàstima que feu.
Castellcerà també és el poble del Mac Lari,
on s'ha comprat una casa una mica estranya.
A veure, no és una casa una mica estranya,
és una casa que té història.
En aquella casa hi han passat coses.
I ara, de cop i volta,
ha instal·lat un mac que ve de Barcelona.
No ho troben sospitós?
No.
Doncs tot el poble en parla en veu baixa.
Pregunteu-li si no el director de Catalunya Ràdio.
No, no li preguntarem això.
Tots aquests pobles minuts de Catalunya interior
tenen una cosa en comú.
Tard o d'hora acaben sortint el Foraster o el Crims.
Moltes gràcies, Carles Porta, per ser avui aquí.
Aparcarem la política una estona, parlarem del temps,
que fa a Targa.
Francesc Mauri, bon dia.
Molt bon dia, gent de Targa.
Com esteu?
Déu-n'hi-do, el fred que fa a Targa.
Un lloc on segons indiquen els mapes.
Tal i com podeu veure aquest mapa que tinc aquí al meu costat,
la gent obre el congelador de la cuina
per fer pujar la temperatura de casa.
Molt bé, la setmana que ve diem que encara farà més fred.
Sí, la setmana que ve encara farà més fred a tota Catalunya,
però concretament a Targa, segons diuen els catatòmetres
i les cartes isobàriques,
veurem l'arribada d'algun calabruix
acompanyat per una mica de cirrostrat
i una clotada de presionària amb contrabrises i fogons.
En resum, tal i com diuen aquí a la zona de l'Orgell,
també estarà més fred que el vàter de la Frozen.
Fantàstic, gràcies per aquesta predicció.
I acabem, com sempre, amb les fotografies,
peces que ens envien els nostres espectadors d'aquí a Targa,
per exemple, el Joan de Targa,
que ens envia aquesta imatge del que sembla un petit animaló...
Val, no, és una altra tita rolçada pel fred.
Pareu ja d'enviar aquestes coses.
Tota la setmana, iguals, sabem que fa fred,
però pareu d'enviar-nos fotos de tites petites.
Molt bé, gràcies, Francesc Mauri.
Temps per la cultura, perquè estem parlant de molts pobles de la zona.
Anem una mica més lluny, a 65 quilòmetres d'aquí,
dues comarques més enllà i tenim el Carràs.
No s'ha parlat pràcticament del Carràs aquest últim any.
El Carràs, un poble que s'ha fet mundialment famós
per la pel·lícula de la Carla Simón, també pels seus préssecs,
que és un poble que té una pel·lícula de la Carla Simón.
I pina?
No, pina no n'hi ha.
Encara el recordem, president, quan va venir a l'estrena del Carràs
una companya de Catalunya Ràdio li va preguntar si vostè menja fruita
i va respondre envoltat de perseguers i de pomeres
que cada matí menja pina.
És un moment molt divertit.
I no la van fer fora, oi?
No, perquè és l'Elisenda Carod que està fent la tarda de Catalunya Ràdio.
No passa res.
De fet, ara que tenim pressupostos, no sé si us ho he dit,
és del govern de desigualtat, volem fer una inversió forta al Carràs.
Ah, sí? Bona notícia.
La Conselleria d'Agricultura i jo hem decidit que s'hi plantin pinyes.
Com va plantar pinyes al Carràs?
A veure qui riu ara. Quants calés fan falta? Vinga.
Vaja, vaja, ostres tu.
Plantar pinyes al Carràs seria un gran argument
per fer la segona part de la pel·lícula.
Robert de Niro, bon dia, benvingut a Tàrrega.
No és benvingut vostè, eh?
Sí que soc, perquè ara veuràs el que et diré.
Veient que allò dels préssecs no tira,
la família Soler decideix passar-se al cultiu de pinyes.
Sí senyor, ho veig clar, la pel·lícula seria un truño,
però 10.000 vegades més divertida que aquesta mena de documental llarg
que és el Carràs.
No els fa molta gràcia aquí a Tàrrega, eh?
No, clar que no.
No, perquè vostè és l'experiència del Dominical,
però és que d'aquí una estona també ens visita el Carles Cabós,
que és aquell actor del Carràs.
El de la Marihuana.
Sí, sí, hi ha actors a la pel·lícula.
Clar que hi ha actors.
Nominats els Goy i els Gaudí.
Ara nomenen a tothom allà.
No eren tots una colla d'agricultors
que ara es dediquen a robar-nos la feina?
Els actors professionals, de veritat.
Ningú s'ha robat la feina.
Ha sigut un cas puntual, no?
T'agradaria que ara un grup de productors de pressa
agafessin els micròfons de la ràdio
i els deixessin fer un programa llarg i avorrit
en què no hi passés res durant dues hores?
No és això, el Carràs.
És que és exactament això el que passa a la pel·lícula.
Res.
Això és mentida i ho deixarem aquí, perquè això ja ho ha dit 78 vegades.
Tu saps que jo he fet Taxi Driver,
El Padrino 2, uno de los Nuestros.
I de debò t'hauria agradat que el paper de taxista
de Taxi Driver
l'hagués interpretat un agricultor del sector del pressa?
No, no és això.
T'imagines que Taxi Driver, en lloc de veure'm a mi dient
Are you talking to me? Are you talking to me?
I hagués aparegut en Quimet Soler dient
Hòsp! Què m'esteu parlant a mi?
Per favor, home!
Ho deixarem aquí, Robert de Niro, d'acord?
Sí, ho deixarem aquí.
Mira, és que per aquí sí que no hi passo.
És una pel·lícula molt avorrida.
Però si estàs veient la pel·lícula i en qualsevol moment
t'esperes que aparegui el forester.
Va, home, va, sisplau.
Amb què ens sorprendrà la Carla Simona,
la propera pel·lícula que faci la segona part del carràs?
Els préssecs contraatacen?
No ho sé, no ho sé.
3 minuts per arribar a dos quarts de dotze del migdia.
Fins aquí el Dominical.
Gràcies al Carles Roig, al Xavi Espinosa
i al Zahar Jubany.
De seguida, una convidada il·lustra també aquí.
Petita pausa i tornem.
El Dominical.
El supoment del Supom.
El Supom.
El supoment.
Amb Roger Escapa.
Tots és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'en Torquemar.
Diumenge a partir de les vuit,
Diumenge, a partir de les 8,
la TDT del Barça-Savilla a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Què us poso? Per mi una estrella.
I per tu? Jo també una estrella.
Ara estem d'acord. Estem d'acord.
Estrella Damm, la cervesa del Futbol Club Barcelona.
Ara, amb el RAC et protegim siguis on siguis.
A casa, de viatge, mentre fas esport
o quan vas en cotxe amb moto, bici o patinet.
Estem al teu costat les 24 hores del dia.
Perquè el RAC és assistència a qualsevol lloc i en qualsevol moment.
Festa del RAC des de només 41 euros l'any.
RAC i som per ajudar.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
Damm, assistència sanitària, RAC, Solideo, Port Aventura i CaixaBank.
Alexa, Catalunya Ràdio Podcast.
Condició Humana és un podcast sobre salut, malaltia i vida.
Aquell dia vam entendre que el RAC seria un fill d'amor i de ciència.
No somos conscientes de la capacitat d'adaptació que tenim.
D'això hi havia 14 casos al món i em toca a mi.
Condició Humana són històries de vida excepcional
sobre salut, malaltia i vida.
Un podcast de Núria Hart amb disseny sonor de Laura Romero.
Amb el suport de la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació.
Crims Reants a Catalunya Ràdio.
25 de febrer de l'any 2000,
el mateix dia que Adnan Sallet és condemnat a cadena perpètua
per l'assassinat de la seva exnòvia,
apareixen noves proves que podrien demostrar la seva innocència.
Des del punt de vista personal, estic content,
perquè vol dir que no m'ho invento, ja és massa tard.
El podcast Serial es tira el fil de pistes que no han estat investigades.
Necessito saber si l'Adnan era a la biblioteca les dues 36 de la tarda,
perquè si hi era, vol dir que era innocent.
La investigació periodística aconsegueix que es reobri el cas.
Després de 23 anys entre reixes,
Adnan Sallet va sortir ahir de la presó.
Serial, el podcast que va posar llum al cas d'Adnan Sallet.
Capítol final.
Aquest dissabte, a les 9 de la nit, a Crims, amb Carles Porta.
I sempre en podcast i a l'àmbit web de Catalunya Ràdio.
El suplement.
35 anys fent ràdio amb esparit de cap de setmana.
Avui en directe des del Teatre Teneu de Tàrrega.
Amb Roger Escapa.
Passa un minut de dos quarts de dotze del migdia.
Amb tots nosaltres des del Teatre Teneu de Tàrrega, Maripau Huguet.
Un fort aplaudiment per la Maripau. Seu aquí, Maripau.
Bon dia.Com estàs?
Molt bé. Encantada, amb tanta gent, i tu has d'estar molt content.
Tens els veïns aquí, que els estàs veient.
Això és un problema,
perquè els que fem ràdio tenir públic davant és un dia de molts nervis.
Jo ho poso fatal.Sí?
Jo et vaig sentir quan deies que estic supernerviosa,
i em sembla que et vaig sentir.
Sí, perquè...
Tu, clar, la pantalla és una altra història,
però jo a la ràdio estic allà sol, a l'estudi...
Sí, però la pantalla és un objectiu que tampoc veus res.
T'imagines que allà al darrere hi ha molta gent.
Jo sempre vaig imaginant qui pot haver, no?
I després, quan surts al carrer, quan vens, per exemple, avui aquí,
doncs tenen dones, que són tots aquests,
que potser et saluden i et diuen...
No sé, jo et veig i dius, ah, era vostè, no?
O sigui que perfecte, eh?
Tu ets de la Franja, no?Sí, soc de Lleida i de la Franja.
De Lleida, per part del meu pare,
i de la Franja, per part de la meva mare, d'Estopanyà.
Quan vas anar a Barcelona a treballar?
Estava fent la carrera aquí a Lleida,
estava fent filologia romànica,
i vaig... just estava fent quart,
i vaig marxar devia tenir 22 anys, més o menys.
22 anys, filologia romànica?
Sí, francesa, vaja, deien romànica, però no és la filologia francesa.
Quants idiomes parles?Bé, parlo els he estudiat.
He estudiat alemany, he fet l'alemanya,
he fet l'italià, l'anglès,
ara estic fent xinès, terça de xinès,
i català, castellà, el de la Franja, també.
Quina passada, parles xinès?
Parlo xinès una mica, sí.
El parlo una mica com els indis, eh?,
perquè construir les frases és un altre món,
és un altre planet, allò.
I aleshores el que nosaltres posem com un subjecte o com un predicat,
ells ho posen al revés, és una mica com l'alemany,
que també em va costar assimilar que els verbs van al final, no?
I que quan són verbs que estan, doncs,
com els freix els verbs de l'anglès,
has de posar la partícula al darrere de tot.
I aleshores amb l'alemany, jo sempre em pregunto,
si jo fes una entrevista per la ràdio o per la tele en alemany,
clar, forçosament has d'estar escoltant el convidat fins al final,
perquè al final hi ha la clau del que t'està dient,
hi ha el verb, no?
I aleshores cada llengua té la seva història.
L'alemany, a mi, diguem que no em va costar excessivament,
perquè és la meva carrera,
i com que jo soc de lletres pures, no vaig agafar ciències,
vaig fer llatí, i llatí vulgar.
I al llatí vulgar hi ha declinacions,
i per tant l'alemanya en té, en té moltes.
I això era més fàcil.
Però és que el xinès és que és una altra cosa.
I aquesta fal·lera per a les llengües ha donat bé?
Perquè m'han agradat sempre, perquè vaig començar la carrera,
volia fer moltes coses,
tenia interès per estudiar moltes coses,
volia fer dret, aquesta és una carrera que sempre...
M'agradaria fer, sempre m'agradaria.
I vaig triar filologia perquè estava a Lleida,
perquè estava amb la família, perquè m'agradava molt.
Jo feia l'aliança francesa de Lleida,
que depenia també de l'aliança de Barcelona,
de l'Institut Francesc de Barcelona,
anava fent francès.
I aleshores vaig fer tota la part del que era l'estudi francès
de la Universitat de Toulouse,
i quan vaig haver de matricular vaig dir,
va, filologia, érem unes quantes noies
que volíem fer filologia,
també de catalana, perquè havies de triar comuns,
vaig fer hispanoamericana, havies de triar, no?
Però la carrera va ser francesa,
i sempre m'han agradat les llengües.
Aleshores, amb 22 anys arribes a Barcelona,
i recordes amb quina edat de debutes a TV3?
Aleshores. Aleshores, ja.
Jo vaig anar a Barcelona perquè vaig entrar a TV3,
jo estava fent la carrera Lleida,
estava treballant també a...
anava a dir Catalunya Ràdio o no,
a Ràdio Terraferma de la cadena 13,
es van obrir 13 emisores a Catalunya,
i una de les quals estava Lleida,
i a Lleida era Ràdio Terraferma.
I allà anava fent col·laboracions.
Clar, era un moment en què sortir a la tele
era molt diferent d'ara, no?,
perquè es consumia d'una altra manera,
i sí que et coneixia absolutament tothom,
perquè els canals eren els que eren,
i no hi havia tanta oferta.
No hi havia tanta competència, no?
En algun moment et van demanar que...
Ostres, aquest accent...
No, al contrari.
Al contrari, a veure,
és que menja molt els accents.
I quan la facultat de Lleida
ja tenia algun professor que venia de Barcelona,
de tant en tant, i aleshores jo me n'anava cap a aquell accent.
Quan vaig arribar a Barcelona,
m'anava empeltant, no?, m'anava empeltant,
i pensava, no, no, és que no el puc perdre.
Les meves esfinals són...
és la característica de l'accent Lleida,
i és el que m'agrada.
A més, jo estic enamorada de l'accent de Lleida.
I pensava, no el puc perdre.
Quan venia Lleida als caps de setmana,
amb els meus pares, amb la família, els amics,
em deien que tenia una tele carregadíssima d'accent.
I els lingüistes de la tele em van dir
sobretot, no el perdis, perquè ens interessa
que hi hagi aquest accent de ponent, no?
I quan me n'anava alguna mica, deia,
no pot ser, o em corregien, o també passava
que jo deia, un dia me'n recorda que vaig dir,
sí, perquè ahir em vaig comprar uns mitjons, no?
I em deien uns mitjons.
Saps?
Què són uns mitjons? Uns mitjons, no?
Vull dir, hi havia paraules que són molt Lleida,
tant és nostres, i que la gent em deia,
i això, els lingüistes em deien, això ho dius,
perquè es diu així, a Lleida?
I jo deia, sí, aleshores no et corregim, saps?
Clar, a tot això,
portes tota una vida exposada a la televisió.
Tens la sensació que...
que això que has estat exposada,
que des del primer moment, des dels vint anys,
amb aquesta popularitat tan extraordinària,
que aleshores es vivia d'una manera que no es viu ara,
t'has sentit molt exposada?
No, al contrari.
Jo he intentat fer sempre la meva vida,
una vida molt normal, és a dir,
jo pensava, si alguna vegada,
doncs perquè no tens el dia, perquè no tens ganes,
perquè, no sé, perquè estàs enfadada, el que sigui,
no tens ganes de trobar-te gent,
no surtis, i no sortia de casa.
Cosa que em passava poques vegades,
perquè a mi, al final, la gent m'agrada,
i m'encanta comunicar-me'n.
La gent només em va passar una vegada que no vaig ser conscient,
eren els bols de Nadal,
i me'n vaig anar al Corte Inglés jo sola
a buscar, a comprar un regal,
i clar, hi havia tantíssima gent al Corte Inglés,
que quan vaig entrar allà sola, em va veure tothom,
i em vaig agobiar tant, que vaig marxar corrents cap a casa,
i no vaig comprar.
I, clar, va haver-hi un moment que vas desaparèixer de la pantalla.
Sí.
Quan es va acabar... Bé, quan vaig acabar el TV.
Correcte, fa anys.
Ho vas trobar a faltar aleshores, o ho trobes a faltar encara?
Uau, sí.
És que, a veure,
la pantalla no és pel fet de sortir,
però la tele no és això,
no és el fet de sortir a la tele.
És perquè és el que he fet pràcticament tota la meva vida.
L'adrenalina, no?
És l'adrenalina. A mi m'agraden els directes.
És a dir, m'encanten els programes en directe.
I, aleshores, això, aquest coquet...
Sí, sí, clar, que el trobes a faltar.
Perquè comunicar-me amb la gent,
encara que no els hagi vist,
després, també, per la meva feina,
he anat, i he voltat molt per Catalunya,
fent presentacions, fent els típics bolos, no?
Em conec molts pobles de Catalunya,
i aleshores, clar, això ho trobes a faltar, sí.
Però volta igualment, eh?, i me'ls trobo.
Tenim una cadira buida, aquí. Perfecte. Per qui és?
Pel Ferran Perea. Ferran Perea.
M'han dit que ets entrar al públic. Amunt, mira'l.
Ah, ja m'han explicat!
Un fort aplaudiment pel Ferran Perea.
Què tal? Com estàs?
Ferran, com estàs? Que guapo!
Coneixes la Maripau? Home, sí.
Ah, sí, em coneixes? Sí.
És que hi ha molts nens que, clar, no havien ni nascut.
Quants anys tens, tu, Ferran, ara? 11.
M'han dit que t'apassiona la ràdio, la tele i tot, no?
Sí, m'agrada molt.
Fas un programa a Ràdio Tàrrega? Sí.
Què hi fas?
Entrevisto a gent que li apassiona algun hobby,
li apassiona alguna cosa.
Per exemple, l'altre dia vam entrevistar
nens i nenes de l'escola de dansa.
I, bueno, jo m'ho passo molt bé.
Dóna'm bé aquesta falera per comunicar-t'ho.
Mira, des dels 7 anys,
potser que veia els telenotícies,
i veia que jo vull sortir.
Perquè també a la classe m'agrada molt parlar en públic.
No cal que et preguntin què vols ser de gran, no?
No, no fa falta.
Ha presentat l'info-K ja, no?, fa uns dies.
El Dia Mundial de la Infància a Catalunya Ràdio de TV3
vau fer un info-K especial. Sí.
Com va anar? Superbé, el millor dia.
El millor dia, sí, sí,
perquè vaig conèixer molts professionals de la tele.
Ho vaig passar molt bé.
I és que vam fer des del com preparar el guió,
fins a fer el programa.
Brutal, eh? Brutal.
13 anys, eh? Com van els estudis?
Molt bé. Què t'ha de dir, no?
Ja se'l veu.
Maripau, amb 13 anys també tenies clar que et volies dedicar a això?
Sí. Jo, de petita, a casa meva, la tele va arribar molt tard.
Van comprar la tele molt tard, i jo això em sabia greu.
I s'escoltava la ràdio. A casa sempre s'escoltava la ràdio.
I jo, quan era petita, pensava...
Clar, ara vosaltres teniu molta facilitat
per anar a veure un estudi de tele,
per veure aquí avui un estudi de ràdio.
Però quan jo era petita, no.
I aleshores no ens demanaven treballs
per anar a entrevistar el Roger Escapa o per anar a entrevistar.
Això no ho fèiem a l'escola.
I per mi la ràdio i la tele era un món màgic desconegut.
Jo m'imaginava, quan escoltava la ràdio,
i la meva pregunta, mira quina innocència,
com s'hi fiquen aquests nois i aquestes noies aquí dins?
I com s'hi fiquen? No ho entenia.
I clar, el coquet aquest, i t'he explicat abans,
que jo vaig voler anar a veure un estudi de ràdio
i vaig agafar un dia el tren de Lleida,
i a casa meva, els matins,
la meva mare escoltava en Luis del Olmo, el protagonista.
I jo vaig dir, doncs, jo he d'anar a conèixer aquest senyor.
I me'n vaig anar a Barcelona, era joveneta,
i vaig aparèixer allà, hi havia un estudi, que hi havia públic,
i al final gairebé s'acaba el programa,
era al voltant de la una,
i el Luis del Olmo diu, a mi, clar, no em coneixia res.
I jo estava allà a primera fila i em diu,
ai, ben, ben, ben, guapa, i s'acalla i em diu,
d'on ets, de on vienes, i a casa meva,
que ho estàvem escoltant, clar, al·lucinàvem, no?,
que jo estigués parlant.
Clar, allà va ser una injecció d'adrenalina brutal,
i vaig dir, és que això m'agrada molt.
I així, i així em n'ha fet.
Però és que tu, Ferran, vull dir, més enllà de ràdio Tarrega,
m'han dit que tens un estudi muntat a casa.
Sí, sí, sí.
De tele o de ràdio, o de què?
De les dues coses, però més de tele.
I tot el tema tuits, perquè, clar, tu ets de la generació,
també que podries escoltar ni ràdio ni tele,
jo directament em faig streamer i ja està.
Jo tinc Twitter però no tinc Instagram.
Ah.
Bueno, escolta'm, tens 13 anys, tio, què vols?
Sí, bueno.
Però, per exemple, tu tindràs la ràdio i la tele,
tuits i els streamers no t'interessen?
Alguna vegada potser sí.
A veure, el futur porta a l'aigua.
Quin programa t'agradaria presentar
si poguessis triar un telenotícies o...?
Programes informatius.
Programes informatius, o sigui, tralla dura.
El matí de Catalunya ràdio.
Sí, els matins. Els matins.
Escolta'm, per anar practicant et faig un regal,
que és l'espumeta de Catalunya ràdio.
Gràcies. Te la quedes tu i...
Perquè ell en té un, n'ha de fabricar.
Oi que te'n vas fer una, no?, que també de color groc i...
Sí, sí, sí.
O sigui, et dono la real.
I el director de Catalunya ràdio per aquí m'ha dit que ha vingut.
Vull dir que si li vols entregar el currículum després...
Mira, està allà.
3 minuts per arribar a 3 quarts de 12.
Petita pausa... No, no.
Pausa o selva nua, ara.
Selva nua, selva nua, selva nua.
Què tal? Com estàs? Espera't un moment.
Com estàs, Joana?
Parlarem per aquí. Et volem sentir?
Ah, vale.
Cantem i xerrem una estona. Què ens interpretaràs?
Perfecte. Momentània.
Doncs momentània en directe des d'aquest teatre de Tàrrega
i de seguida xerrem.
Quedem aquí a sentir-la.
En quin moment
se m'acuticassi a fer
un tom pel cascantí
en tinganes
però són intermites?
Què fos fanar
el que fos fer
el que fos fer
el que fos fer
el que fos fer
el que fos fer
el que fos fer
el que fos fer
el que fos fer
elegància incandescent
contemplo mentrem
pregunto com coi
me he de vestir
i em corre
falera de mar
l'Atlántica
als cabells enganxat
m'estiro
allí t'espera
que ell en salen bronx
i no fa
i no fa
Han anunciat
una eclipsia mitja nit
que ha d'amudar-se bé
perquè els astres
poden fer-te ombra
i em tallaré
les deu
mitjans llunyers dels dits
amb el fanà de fons
es despengen
pel balcó
i em pugen
falera de mar
l'Atlántica
als cabells enganxat
m'estiro
allí t'espera
que ell en salen bronx
i no fa
i no fa
i no fa
i no fa
i no fa
i no fa
i no fa
no fa
i no fa
i no fa
i, i, i
i, i
i, i
Un aplaudiment per Selva Nua, la Joana Jove,
en directe al suplement de Catalunya Ràdio des del Teatre Taneu de Tàrrega.
Aquest és el Joan, com estàs?
Molt bé, com estàs tu?
Benvinguda i moltes gràcies, perquè això sona de meravella.
Ahir parlàvem amb el Blai Mercè,
que és el nostre crític musical de Catalunya Ràdio,
em deia quina sort de sentir la Selva Nua demà a Tàrrega,
perquè diu que sones de meravella, i és veritat?
Merci. Bueno, vinc en format solitari,
que no estic gaire acostumada a fer-ho, això,
perquè normalment... Sou un trio, no?, normalment?
Sí, però en directe sortim quatre.
Veniu de Lleida o esteu tots escampats, més o menys,
per aquí a Terres de Ponent? Com ho feu, això?
Estem escampats... Bueno, però ara s'ha...
Estabilitzat. S'ha estabilitzat, la cosa,
perquè jo he tornat a Lleida, si està estudiant a Barcelona,
i he tornat a... ja torno a ser ponentina.
Però els altres han marxat a Barcelona.
Esquivem mutuament, ens esquivem.
Us heu donat a conèixer,
va guanyar un premi un certament fa un parell d'anys,
crec que he estat treballant en noves cançons
que es diran molt aviat i...
Ja ha sortit, el disc, va sortir l'octubre.
Sí, momentani, es diu.
I ara he fet momentàni, o sigui, els títols...
No ho tinc gaire pressa, que t'ho has pogut prendre amb calma.
Sí, sí, clar, perquè vam guanyar el concurs
que no era des de zero, partíem de zero.
No teníem ni l'estil definit.
Estem allò... tentejant a veure què volíem fer.
I com ho volíem enfocar, sí.
Teniu gira en marxa, ja?
És el moment de recordar-ho i demanar a tothom que et vingui a veure?
Sí, sí. Operes dates?
Fatal, home, espera't un moment.
Espera't, espera't, et mataran.
La Joana Juvé amb Selva Nua.
18 de febrer igualada, 24 de febrer, Tarragona.
3 demà a l'Hospitalet, 10 de març, Tàrrega.
16 d'abril, Terrassa.
1 de juny, Vilanova i la Jeltrú.
Gràcies, gràcies.
Gràcies a tu. Una part de l'oïnament per Selva Nua.
3 minuts passen de 3 quarts de 12. Petitíssima pausa.
I de seguida, el misteri del comunista. Ara tornem.
El suplement amb Roger Escapa.
Avui, el suplement des del teatre a Teneu de Tàrrega,
amb el suport dels productes frescos de Caprabo a casa.
Transformem Rodalies amb una inversió per a Catalunya
de més de 6.300 milions d'euros.
I com que estem treballant per a tu, d'aquests, 1.000 milions...
s'han destinat a la compra de trens nous,
més moderns, més accessibles i amb més capacitat.
Rodalies de Catalunya operat per Renfe.
ADIF, Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
Només els més ràpids podran aconseguir ofertes increïbles
durant un temps limitat.
Com ara un pernil d'engreix ibèric, 50% resa ibèrica,
peça de 7 kg per només 99 euros. Així són les ofertes límit.
Només fins al 5 de febrer a Hipercor i Supermercat al Port Inglès.
Les teves compres a la botiga web i app.
Lloga una càmpara amb Road Surfer
amb més de 50 ubicacions a Europa
i gaudeix de la teva aventura amb tota llibertat.
Tots els models tenen quilometratge il·limitat
i segon conductor inclòs.
Una gran selecció de models grans i petits per cada aventura.
Viatge lliure. Viatge amb Road Surfer.
Per primera vegada, un cardenal s'asseu al banc dels acusats,
en l'escàndol financer més greu dels últims 30 anys al Vaticà.
Es tractaria d'una inversió immobiliària important
als antics magatzems Harrods de Londres.
Una trama criminal per sequejar les arques de la Santa Seu.
Corrupció al Vaticà.
30 minuts a TV3 diumenge a la nit.
Aquest cap de setmana al Tots Gira ho tenim tot.
Dissabte, transmissió de l'Espanyol a Los Asuna
i diumenge la del Girona a València
i la prèvia del partit al Camp Nou, Barça a Sevilla.
Però també farem la transmissió del Penya Manresa a la CB
i el Barça Betis de la Lliga a EFA.
Per què sempre em talles minguella de les promos del Tots Gira?
No veus que ens està escoltant tothom?
Tots Gira de guió, perquè ara mira i veuràs.
Tu, fenòmeno, el que estàs escoltant a casa,
oi que ara he captat la teva atenció?
Doncs escolta bé.
Tots Gira, dissabte des de tres quarts de dues del migdia
i diumenge a partir de les quatre de la tarda.
Amb el David Couplers.
Quarta parada, Tàrrega.
Amb Roger Escapa.
Passen 5 minuts de 3 quarts de 12 del migdia en directe al suplement.
Des del teatre teneu de Tàrrega i me'n vaig cap al públic.
Silenci, silenci, silenci, silenci, silenci.
Coneixeu aquesta sintonia o no?
Puja, puja, puja. Sí, sabeu quina és, aquesta sintonia?
Misteri.
Comunista, sabeu com va, això? Sí.
A l'altra banda del telèfon hi ha un personatge
i tenim en joc unes bambes múnic, d'acord?
Del número de la persona que l'han de venir.
Aquesta persona que ens està sentint
només pot respondre amb un sí o un no i li farem preguntes.
Per exemple, per exemple, una pregunta.
Per mi, no, pel personatge misteriós, eh?
On era el motlleu de juguets de verdur?
Amb un sí o un no, amb un sí o un no.
Ets un home?
Sí.
Una altra pregunta.
Surs a la ràdio?
Surs a la ràdio?
Personatge misteriós?
No.
Ets comunista?
No.
Una pregunta per aquí.
Tens més de 50 anys?
No.
Una altra, una altra. Menys?
Sí, clar. No.
Tens menys de 50 anys i ets un home.
Tens algun vincle amb les Terres de Ponent?
Sí.
Sí. Què tal, com està vostè?
Molt bé. Com et dius?
Maria Dolors.
Una pregunta per aquest personatge misteriós.
Perteneixes al món del teatre?
Sí.
Fem-ne una altra, no?
Eh...
El que veig és que ets un senyor.
Has fet sèries de televisió o teatre?
A veure, has fet sèries de televisió?
No.
Algú sap qui és?
Però què vol dir, això?
Que ho hem d'allargar una mica.
Tu no vinc, perquè tu abans has fet el despistat, aquí.
Un moment, no ho diguis, encara. Com et dius, tu?
Pau. Quants anys tens?
D'on ets? De Lleida.
Has vingut de Lleida fins a Tàrrega? Sí.
A veure, saps qui és?
No.
No li preguntarem encara el nom.
Fem una pregunta per intentar veure si més gent d'aquí sap qui és.
Et dediques a la màgia?
Et dediques a la màgia?
Et dediques a la màgia?
Sí.
T'agraden les bombes Múnic?
Sí.
Quin número de veus fas?
41. A veure, ensenya-ho.
No, però encara...
Demana't un 42 o un 43, que ja et teniran petites, si no.
Ara no diguis màgic Andreu, eh?
Qui és, qui és?
Mac Lari.
És el Mac Lari? Sí.
Felicitats.
Les bombes Múnic són per tu.
Gràcies.
Un 43, per això.
Mac Lari, bon dia i bona hora.
Com estàs, com estàs?
Molt bé, molt content de parlar amb vosaltres.
T'esperàvem aquí a Tàrrega,
el que passa és que molt amablement ens vas trucar i ens vas dir...
Escolta'm, tinc un problema i és que tinc un bolo.
I ho haurem de fer a distància.
No és que sigui un bolo, més a més.
És que, a més a més, estrenem espectacle 9 avui.
Clar, o sigui, i com ho portes? On ho feu, això?
Estrenem amb un meló i ho portem bastant malament, gràcies.
Ostres.
O sigui, esteu fent l'asset general o què esteu fent ara?
Sí, vam fer l'asset general ahir i va sortir fatal.
Llavors, jo puc dir-ho amb això que diu allà,
que si l'asset surt malament, que la funció surti bé,
perquè sempre anem justos a temps.
Ah.
Escolta'm, clar, avui formes part també d'aquest programa especial
que fem des de Tàrrega,
perquè tu hi tens un vincle important des de fa uns quants anys ja
amb les Terres de Ponent, concretament amb Castellserà, no?
Sí.
Bé, a més a més, he viscut 10 anys a Tàrrega.
I m'estimo molt la ciutat i ara estem a Castellserà.
I a Tàrrega com és que hi vivies?
Digues, digues.
Dic, a Tàrrega com és que hi vas viure?
Doncs mira, vaig venir per amor. Ah, molt bé.
Aquestes coses que passen a la vida i llavors ja...
l'amor es va acabar, però jo em vaig quedar aquí.
Està molt bé.
I Castellserà?
Castellserà és perquè vaig trobar una casa,
una casa preciosa que és del segle XVI,
i l'he convertit en una casa museu,
una experiència,
com una mica de túnel del terror,
des que porro més una barreja de tot plegat,
i ja t'hi he après,
i us espero tots que vingueu a veure-la.
Hi heu estat, algun de vosaltres?
Hi heu estat, a la casa del Maclari Castellserà?
A veure, tu, Ferran, hi has estat?
Què tal? Sí?
Et van fer pagantrada o no? Com va?
És que no ho sé, no ho sé.
Tu què penses?
Que jo m'he de guanyar la vida d'alguna manera.
Com era la casa, Ferran?
Era molt aterradora.
Però també molt divertida, era molt guai.
Sí, sí.
Molt bé. I ara, estàs vivint a Castellserà,
o en vius, Maclari? Sí, sí.
Jo visc a Castellserà a la mateixa casa.
El que fa és que la gent no poden entrar on jo dormo.
O jo visc, perquè, si no, hauria de tenir llits fet sempre.
Clar.
I aquest espectacle que estàs preparant,
entenc que el rodaràs per Catalunya.
Avui es treneu, en funció de com vagi,
doncs mira, endavant o endarrere, no?
Sí. No, no, a veure, sortirà bé.
Però és un espectacle per fer de gira.
Nosaltres, la meva vida és un bolo.
Jo ara estic en una població diferent.
I ara fem un espectacle nou, que es diu Estrafalari,
i, en realitat, hi ha moltes ganes d'oferir material nou.
Escolta'm, 10 anys vivint a Tàrrega devien donar de per si.
Què ens pots explicar avui, que ara tens aquí
400 persones targarines que t'estan sentint?
Deixa'ls una mica bé.
Home, Tàrrega és una ciutat meravellosa.
La gent és encantadora.
Clar, jo soc de Barcelona.
Jo soc pixapins.
I això de que vingui un pixapins aquí a Tàrrega
era una mica perillós.
I em vaig sentir superbé acollit.
Tothom em va tractar molt bé.
I, a més a més, hi ha tanta cosa cultural en aquest poble.
Fan tantes coses.
Hi ha tantes activitats, tantes associacions,
que, realment, viure aquí és meravellós.
Sí, abans en parlàvem amb l'alcaldessa, no?
Que a vegades sembla que només surti el mapa
quan arriba la Fira de Tàrrega el mes de setembre,
però aquí no paren durant tot l'any, no?,
amb tot el sector cultural.
No, no, que va, i sap greu això, no?
Aquí hi ha una Fira,
però aquí hi ha una activitat i un moviment
que no t'avorreixes mai,
i que si vols fer coses...
Jo he viscut a tres llocs i aquí pots fer coses cada setmana.
Cada setmana tens una conferència, tens una xerrada, una pel·lícula,
tens una obra de teatre, un muntatge...
Tens mil històries, sempre.
Mag Lari, un fort aplaudiment pel Mag Lari.
Moltes gràcies.
Molta sort amb l'estrena d'aquesta nit.
I et davant amb Castell Sarai
i amb tot el que doni de si també a aquesta gira que avui comences.
Una abraçada.
Perfecte, moltes gràcies, un foto per a tots.
Adéu, adéu. Dos minuts per arribar a les 12 del migdia.
Fem una petita pausa,
ens actualitzem les notícies de la Neus Bonet
i de seguida tornem aquí amb més actuacions,
perquè tenim els Coers i més personatges vinculats a Tàrrega.
De seguida tornem. Fins ara.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
El Teatre Nacional de Catalunya estrena
quan ens haguem torturat prou.
Un thriller psicològic sobre les relacions humanes.
Un joc de poder i dominació
protagonitzat per Anna l'Arcón i Xavi Saeth.
Fins al 19 de febrer al Teatre Nacional.
Més informació a tnc.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lingat.
La Mahler Chamber Orchestra visita Girona
sota l'abatuta de Pablo Eres Casado.
El 17 de febrer a l'Auditori de Girona
l'orquestra oferirà un programa
que serà un diàleg entre el neoclassicisme modern d'Estrevinsky
i l'obra de Manuel de Falla.
Més informació a auditorigirona.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lingat.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio a l'Antàrtida.
Catalunya Ràdio hi arriba per primera vegada
amb l'expedició de científics
que investiga temes vinculats
amb el canvi climàtic i la contaminació.
Hem travessat el pas de Drake.
Som a la península antàrtica,
els principis d'aquest continent,
el més ventós, sec i fred del món.
Els nostres enviats especials,
com la de Antonio Rodríguez,
connectaran cada dia
des de l'illa de Livingston.
Catalunya Ràdio a l'Antàrtida.
Una experiència extraordinària
als confins de la Terra.