Bip.
Catalunya Ràdio, les notícies de les dotze.
Bon dia, us informa Neus Bonet-Vegant.
Els Mossos han detingut aquesta matinada un home de 34 anys
acusat de matar la seva parella de 39 a Cornellà de Llobregat.
Els agents han detingut els sospitors al domicili
que compartia amb la víctima al carrer Cornellà Modern,
al barri de la Cabarra,
on també hi havia la filla de la parella de dos anys.
L'home hauria apunyalat la dona que ha mort després
que els Mossos i el sistema d'emergències mèdiques
l'intentessin reanimar sense èxit allà mateix a casa seva.
El detingut no tenia antecedents ni denúncies prèvies entre la parella.
El jutge de guàrdia de Cornellà ha aixecat el cadàver aquesta matinada.
A hores d'ara, la policia investiga els fets
i l'home podria passar demà a disposició judicial.
El jutjat de violència sobre la dona de Cornellà
instruirà la causa.
Aquest any 2023 ja són cinc les dones assassinades
per violència masclista a tot Catalunya.
Les dades oficials deixen fora d'aquestes estadístiques
l'assassinat d'una dona trans a mans de la seva parella a Barcelona
i la noia de Mura la Nova, a Rivera d'Ibre,
que hauria mort assassinada a mans d'un amic.
Més notícies, en Raül Flores.
L'Ajuntament de Barcelona activa el protocol
contra la LGTBI-fòbia després de l'agressió que hi ha hagut al metro.
El regidor de drets de ciutadania, Marc Serra Soler,
ha fet una piulada a Twitter
on ha mostrat els seus rebuig als fets
i ha reclamat una investigació a fons.
L'Observatori contra l'homofòbia també ha condemnat els fets
i ha anunciat que ha posat en marxa els protocols d'actuació
contra les agressions transfòbiques.
Els fets han passat aquesta nit a la línia 1 del metro de Barcelona.
Nous retrets entre Podem i Sumà per l'aliança electoral.
Avui és el portaveu de Podem al Congrés, Pablo Echenique,
qui ha acusat Jolanda Díaz d'haver-lo batat també a les llistes
en un comunicat que ha publicat a les xarxes socials.
Echenique denuncia que a part del Beto Irene Montero,
Sumà ha impedit que ell encapçali la candidatura per Saragossa
i retreu l'estocada que l'equip de Díaz ha fet a Podem.
Quatre dones, tres d'elles menors d'edat,
han mort en un accident de trànsit
a la població madrilenya de Collado Villalba.
Una altra dona també ha quedat ferida greu.
Les quatre víctimes mortals tenien 13, 15, 16 i 26 anys.
I la dona ferida greu,
que conduia el segon vehicle implicat en el sinistre, tenia 30 anys.
Els dos vehicles han jugat frontalment i lateralment,
i les quatre joves mortes ja han quedat atrapades.
L'altra víctima té múltiples fractures
i està ingressada a un hospital.
Les associacions d'usuaris del transport públic
reclamen als governs que coordinin millor l'oferta ferroviària
per travessar els Pirineus.
A Catalunya i a Occitània,
la falta de serveis i uns horaris incompatibles
no aprofiten una demanda que podria arribar
a ser d'un milió i mig de passatgers anuals.
Travessar els Pirineus en cotxe i, més ara,
que no hi ha viatges a l'AP7, és relativament senzill.
La cosa es complica si es vol fer amb tren.
Al corredor Figueres-Perpinyà hi ha un dèficit de servei,
tal com constata Adrià Ramírez,
el president de l'Associació per la promoció del transport públic.
Arriben més d'una vintena de trens a Figueres,
surten més d'una vintena de trens al dia de Perpinyà,
i només dos trens al dia que travessen de Figueres i Perpinyà.
Aquesta situació cal repartir-la,
perquè si apostem per la unitat més sostenible
i més justa per tothom,
també, en aquesta mitja llarga distància,
hem de trobar solucions.
El màxim executiu del Manchester City,
Ferran Soriano, acaba de dir el suplement d'aquesta casa,
que no veu Pep Guardiola com a tècnic del city molts més anys.
Descarta que el tècnic estigui
en les temporades del club com va fer, per exemple,
Àlex Ferguson al Manchester United.
Soriano també ha descartat tornar al Barça en un futur.
Això després de la primera Champions del Manchester City,
va guanyar ahir a la final a Inter de Milà per 1-0,
amb gol de Rodri.
A partir de les dues, començarà la cursa de MotoGP
del Gran Premi d'Itàlia.
Farem la transmissió dins del Webpilab de Catalunya Ràdio
a l'univers MotoGP.
La cursa de Moto3 la ha guanyada Dani Elgado,
i la de Moto2 és a punt de començar.
El Barça juga el tercer partit del play-off de quarts
de final de la pista de l'Unicaja.
Parlem de bàsquet. Serà a partir de dos quarts de set
l'eliminatòria viatjada a Malaga amb empat a un.
Ahir, derrota clara de la Penya contra el Madrid.
Els blancs s'han avançat a la sèrie per dos a un.
A partir de les vuit tornades de les semifinals,
per les cents de segona divisió,
el Barça Atlètic defensa un 4-2
de l'anada al camp del Madrid-Castilla.
A les tres comença la final masculinera
Roland Garros, Novak Djokovic s'enfronta a Kasper Rut.
Si guanya el servei,
es convertiran el tenista a més títols de Gran Slam.
I avui, finals de Lliga de Ukeyerba,
a les dues, la femenina entre el Club de Campo
i el Júnior de Sant Cugat,
i a dos quarts de cingla masculina entre el Club de Campo i el Polo.
Fins aquí les notícies.
Especial del suplement des del Teatre Principal de Palma.
40 anys de Catalunya Ràdio.
No vull passar per aquí.
Amb Roger Escapa.
No vull passar per aquí.
Passen 5 minuts de les 12 del migdia en directe
des del Teatre Principal de Palma,
aquest suplement per celebrar els 40 anys de Catalunya Ràdio.
Temps també per la literatura.
Ara el suplement Maria de la Pau,
Janer, Sebastiàl Zamora i Laura Gós. Endavant.
Seieu, sisplau, on us vingui de gust.
Benvinguts i benvingudes. Com esteu?
Molt bé.
A veure, Maria de la Pau, estem d'aniversari,
perquè tu també formes part de la casa.
Estam d'aniversari i estic molt contenta de celebrar-ho,
a més a més, a Mallorca,
l'aniversari de Catalunya Ràdio, celebrat aquí.
Tots tres hi viviu?
A veure, Sebastià, segur que sí.
Sí, sí. A Palma no.
Hi he viscut tot el bé. No, a Palma no.
Ui! A Palma no.
T'he sentit dir això de fer la nit abans?
Sí, bueno, perdó, perdó, perdó.
Això t'apercebirà.
No, jo soc de Llumajor.
I visc a Llumajor, però vaig viure molt d'anys a Barcelona.
I en certa manera és com si vivís tan bé,
perquè em dedico a anar i tornar molt sovint.
Laura.
Jo ara hi he viscut dos anys.
Havia viscut a Mallorca sempre,
però ara també, just a final de mes, torno aquí.
Està clar que alguna cosa es tira,
però estic d'acord amb en Sebastià,
que en els finals sí que anàvem i venim sovint,
si tens editorial allà, agències, etcètera.
Però has decidit tornar, eh?
Sí, sí, he decidit tornar d'aquí dues setmanes.
O sigui que ahir ja m'instal·lo aquí.
També és cert que he passat a Mallorca,
i a Barcelona he anat a conèixer una persona de Mallorca,
això també ha influït una mica.
I així sí que l'illa acaba d'estirar del tot cap aquí.
Maria de la Pau.
Bé, jo no me n'he anat mai,
però sí que és vera que hi ha com un pont constant.
Jo cada setmana vaig a Barcelona normalment dos dies,
i la resta estic aquí, estic a Mallorca.
Estic d'acord amb el que diu en Sebastià.
De fet, mai deixam d'anar a Barcelona,
de tenir relació amb Barcelona, vincles,
i professionals, d'amistats, de família i de gent.
Però també tenim la necessitat de tocar Mallorca.
Jo crec que amb això totes coincidim bastant, no?
Tinc la sensació que una cosa és Mallorca
i l'altra cosa és Palma, o ciutat.
Bé, ara, clar, allò majorer, no sé què em dirà.
Jo som de Palma.
El que passa és que som de poble per part de pare i mare,
i me sent més de poble que de Palma, la veritat,
perquè som lluminera i algaïdina per part de Lluví
i gairebé dos pobles de Mallorca, els pobles petitons.
El gaire està molt a prop, de Llum major, a la de Palma, en Sebastià.
No, la veritat és que ser de Palma o ser de poble,
històricament, hi ha hagut un típic enfrontament,
típiques, no sé, posar malnoms en els de Palma,
que són enllongats, en els de poble,
tractant-los de Palma amb una certa aire de superioritat.
Però això, històricament, jo crec que ja no, no?
Jo crec que no. Fa molt d'an que no.
Abans he fet la broma perquè sempre la feim,
però és una broma, no passa d'aquí.
No, Palma és preciosa, també.
És una sort que tenc en Palma, de fet.
És tant.
I és una sort, també, que hi hagi la barforana,
bé, tot està allà, està bé allà on està.
Escolta'm, Maria de la Pau,
tu que també has format part d'aquesta emissora
amb les Mil i una Nits a Catalunya Ràdio.
Sí, i abans, amb Ets Libris, fa molts anys,
vaig començar a fer un programa de literatura a Catalunya Ràdio,
que va durar bastantes temporades,
i era sobre literatures, d'Ets Libris,
i jo era molt jove, i era de les primeres coses que feia en ràdio.
Havia fet ràdio a Mallorca, primer,
i després va fer l'Ets Libris a Catalunya Ràdio,
i després, ja més recentment,
tot i que ja han passat uns anys,
perquè era abans de la pandèmia,
vaig fer les Mil i una Nits.
Tinc la sensació que ens estimen molt, aquí.
Sí, i tant.
No? I que hi ha una estima, també, per l'emissora,
per Catalunya Ràdio, per la llengua, perquè arriba bé,
cosa que al País Valencià últimament costa més, no?
A través del digital, si és molt fàcil escoltar-nos, no?
Sí.
Sí, Catalunya Ràdio, a Mallorca, té molts oients,
té molta gent que ho escolta.
Després, evidentment, com que Mallorca és una terra
que viu en conflicte lingüístic,
hi ha una gran part, una part que viu d'esquena,
tot el que sigui la nostra realitat,
del món català, de mitjans, però també de literatura,
també d'espectacle, de vida, no?
Però sí que hi ha molta gent que escolta Catalunya Ràdio,
i tant, teniu molt de fans, aquí.
Com es troba, aquest conflicte lingüístic
del qual parla la Maria de la Pau, en quin punt és?
Perquè tinc l'ansietat que és un conflicte lingüístic
que no té res a veure amb el del País Valencià, no?
Amb el català, també.
Sebastià, la llengua està discutida aquí o no?
Sí, a veure, i més que hi estarà ara,
amb la nova situació política, vull dir.
Però, vaja, el conflicte lingüístic és el mateix a tot arreu,
arreu dels països catalans,
amb un grau més o menys
sorratllat d'agressivitat i de visibilitat,
però el conflicte sempre és el mateix.
I, precisament, se centra molt en la llengua, no?
És a dir, en altres qüestions no,
però, vaja, una cosa que és bastant visible,
és a dir, ara mateix hi ha les negociacions
per formar governs autonòmics,
Vox ha recalcat que on vol tenir presència en el govern
és en el País Valencià i és a les Balears.
I allà on vol intervenir és amb polítiques
que tenen a veure amb llengua i educació.
I avui mateix he vist una notícia
que el primer punt de topada
que han tingut PP i Vox a les negociacions
és perquè Vox vol directament derogar
la llei de normalització lingüística,
que a les Balears la va fer un govern del PP.
És curiosíssim, eh?
És així de bèstia.
La postura en funció de la llengua al PP
segurament és deus serament diferent
al que puguin pensar a Madrid o no?
Et dic el Pepe d'aquí, eh?
Oficialment sí,
però la pràctica faran de més i de menys.
Si depèn d'això formar un govern,
bé, ja ho veurem, no hem d'avançar esdeveniments,
però no veig un PP
que això li preocupi especialment
i que tingui excessius escrúpols
amb aquesta qüestió.
Vosaltres que tots tres escriviu en català,
tu, Laura, estàs preocupada?
Sí, a veure, jo de fet fa no gaire
també opinava sobre aquesta qüestió,
que jo crec que tradicionalment,
de fet ara ho comentava en Sebastià,
que fins i tot la llei de normalització
l'ha aprovat un govern del PP,
però aquí sí que requivava un abans i un després
en aquest sentit i també s'intenta aplicar el tilt,
tot això crec que no va funcionar.
No se'n va sortir, no?
No, no, és evident que hi va haver un rebuig molt gran,
va ser molt impressionant
la resposta de la societat aquí a Valeà,
però, clar, sí que preocupa,
sí que preocupa perquè potser sí que et sap
que no estan desinhibits aquest rebuig odi
per part del PP,
a Valeà com ho és per part de Vox,
però crec que bé,
a sa llengua, en cap sentit,
per tant sí que preocupa,
però també a mi personalment
em reafirma dins la meva convicció
de voler escriure en català,
ja no per un pragmatisme que fins i tot tingui a veure
amb la ideologia del govern en aquests moments,
sinó precisament...
I que és la teva llengua materna.
Clar, amb molta naturalitat.
Clar, sapent és quan es deveu un acte de resistència,
o quan ha d'acabar sent un acte de resistència
quan hauria de ser molt i molt natural.
Exacte.
A mi la veritat és que el moment que vivim ara
sí que me preocupa també,
me preocupa, me preocupa bastant perquè
ja me preocupava abans de les eleccions,
imagina't ara si me preocupa més,
però abans de les eleccions
jo em donava compte que, sobretot a Palma,
la part forana,
afortunadament,
jo crec que està més sa,
la salut dels catalans és millor,
tampoc no per en generalitzar,
perquè hi ha molta emigració, som uns quin pobles i...
Però bé, en general, però a Palma
tu vas pel carrer i la llengua que més sents
és el castellà.
Quan veus un cambrer que te parla en català
te poses content, cosa que no hauria de ser així,
perquè... Això també passa a Barcelona.
Ja, però... No, no, a Barcelona passa, eh?
I passa molt, eh? Sí, herbera, passa a Barcelona,
però a nivell d'aquí no ho sé,
perquè, per exemple, jo me n'adono,
jo faig classe a magistrari a la universitat,
a futurs mestres.
Evidentment, els he fet les classes en català,
i ells, evidentment,
me contesten en català, però quan xerren entre
ells, xerren en castellà.
Aneu avançats, perquè això és una cosa
que ja passa ara a les escoles amb els nens,
que el pati i el cap parlen en castellà entre ells,
però la classe la fan en català. Però ara ho fan
amb els gisteris, futurs mestres, els que seran
el model lingüístic dels nens que han de créixer.
Clar, i gent de quarta carrera, gent que acabarà aquest mes,
de juny, tu dius...
Jo us ho dic sempre, els dic,
si no sou voltros, un bon model lingüístic,
que espereu que siguin els nens, no?
Són d'infantil i primària, aquests...
aquests futurs mestres.
Això que dius és terrible. És terrible, perquè...
I jo a vegades els dedico a algunes alunnes,
però per què?
Perquè acabàveu d'intervenir a classe amb mi
en català o en català,
i ara vos pareu xerrant en castellà,
i tots xerrarem en castellà, entre altres,
i això són gent de magisteri.
Clar, aquesta situació me preocupa,
me preocupen els patis, els col·legis,
me preocupen els instituts,
me preocupa molt,
però clar, això ja me preocupava
abans de les eleccions i posteleccions,
encara me preocupa més.
Sí, de tota manera,
jo també penso en una cosa,
que és que hi ha una societat,
hi ha un país, hi ha una cultura,
hi ha un mitjà de comunicació,
hi ha tot un país
que s'expressa i pensa
i parla i canta i fa la seva vida
en català,
i això ho hem de preveure amb valor,
és a dir que, òbviament, ens hem de preocupar,
hem de fer sonar les alarmes correspondents,
ens hem de mobilitzar, etcètera,
però a partir de la idea
que això està acabat
i que en dues generacions
això ja està llest, etcètera,
tampoc no m'apareix
que ens dugui enlloc,
no ho dic perquè s'estigui dient ara aquí,
però sí que ho sent de vegades,
un derrotisme,
una visió negra
sobre la llengua i sobre no sé què,
que tampoc no crec que sigui
una manera viable
d'anar enlloc.
Jo crec que els catalans parlant
sempre han tingut una capacitat de resistència,
és vera, històrica,
resistim encara que,
però resistim reduïts,
reduïts a àmbits molt...
Òbviament el conflicte ja,
el que dèiem abans,
és a dir, hi ha un interès
i uns moviments polítics
i mediàtics
i de tot tipus
que s'adregeixen a intentar eliminar el català
i tot el que hi tingui a veure.
Però sabent-ho,
el que hem de ser conscients
també és de la força que tenim nosaltres.
Sí, però per exemple, si tu penses que Vox
deia que una de les peticions
primeres que faria seria eliminar
ivetres perquè no volia
un canal en llengua catalana aquí,
evidentment jo no crec
que ningú li concedeixi això,
perquè seria tan gros
que m'hauria també
un moviment popular, m'imagino
molt important. Sí, però jo sí que entenc
en Sebastià també
en el sentit que és que és cert
que quan veiem aquestes coses
la tendència és reaccionar
amb certa por, fins i tot amb cert
catastrofisme. I pot ser a vegades
precisament atreure a determinades
persones, per exemple, nouvinguts,
també nins, infants que plenen.
Que intervin es català d'una manera
no només natural sinó també com una cosa atractiva.
És també fer-ho des d'aquest empoderament.
Fins i tot quan
parlem per sobre certa precarietat
o cert conflicte,
el conflicte ja és sempre, però
com a aquest moment, aquest punt d'inflexió
reivindicar-ho i fer-nos forts
també pot ser.
Perquè si no crec que fins i tot
ser gent que directament diu
no val la pena
aprendre català perquè pot ser no és pragmàtic.
Si és sobre acompanyar amb aquest discurs
d'una sensació d'ostres
de qui dues generacions han desaparegut
pot ser tampoc això, no sé si ajudarà
o si m'interessen adquirir-lo
i incorporar-lo com a eina de creació
o de vehiculació.
Una cosa és fer una anàlisi
i l'altra és l'actitud que hem de tenir.
Que l'hem de tenir empoderada.
Si fem una anàlisi hem de poder dir
quins punts foscos
i quins punts més brillants veiem.
Però si l'actitud per a la vida
ha de ser empoderada.
Ha de ser de força i de convicció.
Però és una qüestió ja més
d'actitud nostra.
I això me'n referia.
Som a Catalunya Ràdio.
Estem xerrant amb Laura Gost,
el Món es torna senzill,
Sebastià Elzamora,
i la Maria de la Pau Janit.
Tots els noms de l'Helena són les tres últimes publicacions
que tenen els nostres tres escriptors
que avui ens acompanyen aquí.
He fet aquesta petita falca publicitària.
On escriviu?
L'illa és un bon lloc per escriure,
per concentrar-vos?
No sé.
O és igual, o és indiferent?
No he tingut mai moltes manies.
Una taula, una cadira...
Ara, aquests accepten encàrrecs,
que són aquests deu relats,
reculls que has fet...
I això?
Rellegir-te després...
Què et passa pel cap
quan et rellegeixes una cosa que vas fer fa anys?
Ah, bé, sí, s'accepten encàrrecs.
És un llibre que és un recull de contes
que havien estat publicats abans,
però en publicació molt restringides.
Aleshores, tenia sentit
recuperar-los i posar-los junts en un llibre.
I clar, hi ha coses que tenen 20 anys.
I el que et sorprèn
és constatar...
No és que sigui una sorpresa,
però constates
que sempre estàs fent voltes
a les mateixes coses.
Al final, sempre vas a parar
una mica allà mateix.
I això és una cosa molt curiosa,
que en el teu cas és...
En el meu cas són personatges...
Jo vaig agrupar aquest contes
perquè tots parlen
de personatges que no encaixen,
que no acaben de trobar-se bé,
que no acaben de...
d'arribar a un encaix
amb allò que els envalta, no?
I... t'he de saber
perquè escric d'això, però no escric...
Laura, tu recordo que ja vas venir al suplement
a parlar del Món es torna senzill,
un superèxit, també,
literari, i ara deus estar preparant, ja,
perquè l'editorial et deu dir
que això va anar molt bé.
Sí, home, no sé si diria tant,
però sí que...
A veure, estic contenta
amb la rebuda s'acollida que va tenir.
I ara sí que tinc un nou projecte
molt... força avançat.
Però no tant per presió d'editorial,
sinó perquè realment
és molt estimulant.
A mi m'agrada molt tenir alguna cosa en marxa.
M'agrada tenir com una idea
que m'ha voltant, que s'ha de configurant,
i que després de poc a poc vas posant per escrit.
Sí que és cert que quan jo començo
a posar-la per escrit,
soc molt disciplinada i molt intensiva,
és a dir, faig moltes hores cada dia,
però és un procés molt... molt bonic,
i... i ara estic... estic en això, sí.
Maria de la Pau,
i tots els noms d'Helena,
que en el fons és una revisió de la Iliada,
mirada, en aquest cas, amb la teva mirada,
mirada femenina, si més no.
Sí, bé, de fet és...
és una novel·la que combina una història actual
amb una... són un grup d'actors
que graven una pel·lícula, enregistren una pel·lícula
sobre l'història de Troia,
la guerra de Troia.
I sí, és una mirada, però és la meva mirada,
perquè... perquè he fet canvis...
bé, clar, jo no havia de contar
una altra vegada el que s'ha contat, no?
Jo havia de fer la meva versió,
i és una versió...
això donant molta força
i molt empoderament
als personatges femenins, a les dones, sí.
Amb aquests 40 anys,
teniu algun record especial, vosaltres,
de Catalunya Ràdio, o algun programa insignia,
o... tu, en el teu cas,
és una mica diferent, no?
A veure, mentre hi penseu, mentre hi penseu...
Hi ha el Guillem, oi, aquí?
És que m'han enviat dues fotos teves,
vine aquí, Guillem.
Vinc jo perquè, si no, tindrem aquí un disgust.
Sí, deixa'ns aquí. Hola, Guillem.
Hola, bon dia.
Ets d'aquí, Palma, tu? No, de Santamaría del Camí.
Ens escoltes habitualment? Sempre.
M'han passat una foto al WhatsApp
que surts amb una mica més de cabell, tot t'ho he de dir.
L'Antoni, també, eh? L'Antoni Bassas, també.
A veure, explica'm aquestes fotos.
Surt amb el Bassas i el Clapés, no?
Sí, exacte. Fa 20 anys vau venir a fer...
el 20è aniversari aquí, també.
Vau venir en barco des de Barcelona,
l'Antoni va fer... El matí de Catalunya Ràdio,
un barco, crec, va fer, des de Barcelona a Mallorca, no?
Barcelona a Mallorca,
i quan em sortia,
jo anava a veure Antoni Clapés.
I em vaig fer la foto amb ell
i després vaig veure el programa d'Antoni Clapés.
És que sempre m'ho he escoltat.
Sempre, sempre, sempre.
Ara estic emocionat per això, perquè...
No, perquè és molt guapo tenir vos aquí
i almenys sentir més català
i no m'ho haurem d'abandonar mai per fer-ho.
Home, moltes gràcies per quedar-nos a parlar.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies per les paraules.
Si continueu sent com el Guillem,
segur que no us abandonarem, perquè, al final,
la clau de volta a doble A també el teniu, l'audiència.
Simpàtic el va assassir el Clapés, o no?
Sí, sí.
Cal que quedis bé, eh?
No, no, van ser més simpàtics.
Gràcies, Guillem, per escoltar-nos.
Una abraçada ben forta. Gràcies a l'altre.
Sebastià Alsamora, Laura Gos, Maria de la Pau.
Algú un record vinculat a l'emissora?
A veure, va.
I algú vol disparar?
Jo vos recordo escoltar-vos,
començar a escoltar-vos
quan estudiava la carrera,
que, vaja, no hi havia...
Per no haver-hi, no hi havia transport públic
i era esquissom de sa part forana
per anar a l'universitat
i havies de conduir cotxe.
I jo anava escoltant que tu,
la majoria de dies,
o que tu, la majoria de dies,
o que duia ràdio o ràdio 3,
eren les dues emissores que escoltava.
I era l'època, primer d'en Cuní,
després d'en Bassas.
I també record molt de programes,
jo que sé el Pasta Gança,
recordo Engressat,
també el Montse Cava,
recordo, no ho sé,
Tardà, la tarda tardà.
Sí, sí.
I, home, són grans records, tots ells.
Dius, Maria de la Pau.
Sí, jo també tinc grans records
d'una banda els meus personals,
d'aquella casa és un poc que meva,
d'aquella sensació que quan hi arribi
dic, ai, que bé,
Catalunya Ràdio,
conèixer els estudis i conèixer la gent.
Però un record que voldria
assenyalar que ja no és dels meus programes
ni res, sinó que és
d'en Joan Barril.
En Joan Barril,
jo me'n record que el vaig descobrir allà,
ens vam descobrir allà,
va néixer una bona amistat
i record que a vegades jo
entrava a un estudi
quan ell sortia, a l'inrevés,
sempre hi havia comentaris.
Recordo que també ell era
molt amic i molt company d'en Joan Oller
i tots dos
feien uns programes molt especials,
molt especials. El Cafè de la República
és molt honorable. El Cafè de la República jo crec
que és un dels programes que van marcar
història a tot la ràdio.
Ja t'explico una anècdota d'aquest programa
i és que era estudiant de periodisme
perquè l'admirava molt
i era molt oient també d'aquell programa.
I començava
a les 9 del vespre, crec, aquella època.
Crec que era de 9 a 11, després se'l van posar una hora i prou.
I em vaig endur una decepció enorme
perquè a les 9 en punt hi havia
com la portada del Barril, el seu comentari,
amb la famosa sintonia, el babababala,
aquell que sonava, i són les 9 en punt
i comença a sonar el Barril
i a l'estudi no hi havia ningú.
I aquella portada
durava tres o quatre minuts.
I devien ser les 9 i dos
i entra tot tranquil el Barril allà a l'estudi,
que estava gravat.
La portada la gravava per poder donar-se pas,
no sé si era amb el Gaspar Hernández o...
Sí. I va ser una decepció enorme,
a veure que gravava la portada.
Però sí, sí.
També hem de dir que...
Amb aquella persimònia al Barril...
Això t'anava a dir, aquest caràcter del Barril,
que era un gran, ja ho sabeu,
un gran amant de la gastronomia.
I tenia algun...
I que sempre...
Pots estar dinant a un restaurant a prop i dir...
Ai, me n'he d'anar, que ja entro.
Tinc programa.
I tranquil·lament, no?
I jo me'n record que, qualque vegada, dinant amb ell,
li deia... Joan, me paria que faràs tard.
Però no s'hi mutava. I ho feia molt bé.
O sigui, ho feia molt bé.
I després, això,
crec que tenia algun vincle o alguna casa,
no sé si a Menorca o Mallorca,
perquè aquell dia que el vaig anar a veure,
a l'honora del programa, no la va fer,
perquè se n'havia d'anar a agafar un avió.
I la va fer el Pere Mas, que, a més a més,
també tindrà un record el dia 20 de juny
pel Cafè de la República,
perquè farem un homenatge al Barril i companyia.
Laura, algun record també vinculat a l'emissora, tu?
Bé, jo volia fer una referència,
és molt recent,
però vas arribar a Barcelona
i, això, fa dos anys,
hi vaig anar a viure
i parlant amb un amic, em va dir
que has d'escoltar el comunista.
I vaig escoltar-lo,
però, com l'endemà,
jo saps, m'haig d'enganxar moltíssim.
Però m'haig d'enganxar tant,
que tinc una anècdota curiosa, que és que quan ens vau entrevistar,
en Sebastià, amb una emoció com és i jo,
vam sortir,
al final, al final de l'entrevista,
hi havia un noi fumant de fora.
Era el Joel.
No, no, no.
El Joel el tinc ubicat. No, era un noi que
no coneixia físicament, és a dir, per l'aspecte,
però va parlar, no sé si parlava per telèfon,
i li vaig dir, perdona,
dic, sé que això és molt friqui,
però tu ets el...
el que fas...
Plain Aldo. El Plain Aldo.
Perdó, dic, sé que això és molt estrany,
i no sé si en Sebastià ho recorda.
La consulta del Plain Aldo.
Tu ets del Plain Aldo, em diu, sí, dic, ostres,
és que parlaveu, t'he reconegut,
dic, soc molt fan teu.
No sé si soc més fan teu, el del Joel.
Ara et diré un secret que no sap ningú,
perquè no es diu Plain Aldo.
És un salt d'ànim.
No es podia saber, perquè ja tenia mi cap nom inventat.
Exacte. Us agrada el comunista?
Sí.
Molt bé. Moltes gràcies a la Laura Góz,
al Sebastià Elzamora i a la Maria de la Pau Janer.
Gràcies, gràcies.
Ara vull saludar la Clara Fiol. Hola, Clara, què tal?
Com estàs?
La tenim aquí preparada a l'escenari,
amb una interpretació fantàstica. Què farem, Clara?
Faré Vardarol, que és una cançó pròpia
que feim amb Maral, en el darrer disc
de Jota de Morí.
Amb una proposta interessantíssim, la Clara Fiol i Maral,
en directe, a aquesta hora, el suplement...
35 anys, Catalunya Ràdio 40.
Quan vulguis, Clara.
A la caire havia un verdarol
amagat de vals sovada
que em donava una tonada
que brillava abans que et sol.
Refilava sa cançó
que cridava sa enamorada
que tenia ales de fada
i plomes com de cotó.
Vardarol canta per mi, ah, ah, ah.
L'estima la feia així, ah, ah, ah, ah.
Vardarol, et estimat,
ara que s'acaba el dia
repeta't sa melodia
que de tu m'ha enamorat.
I ell sonava sa cançó
que creaves estimada
que va quedar enverinada
a picada d'escorçó.
Vardarol canta per mi, ah, ah, ah, ah.
Canta que no vull partir, ah, ah, ah, ah.
Quan la va veure per tu
va entonar sa veu darrere
pos mai ha atengut cantera
pos mai l'han tornat a sentir.
Vardarol canta per mi, ah, ah, ah, ah.
Vardarol canta per mi, ah, ah, ah, ah.
Un fort aplaudiment per la Clara Fiol.
La podreu veure aquest estiu el 28 de juny a Tarragona,
Nova York, Gandía, el Puig, Palma.
Gira internacional, Clara, veig, eh?
Una gira de la més ràndom.
El 28 de juliol a Nova York i el 12 a Gandía
és com el més divertit que m'ha passat mai.
Com és això?
Ha anat així.
És un festival aquest a Nova York.
Vull dir que el més normal és tocar a Gandía.
Per això. Per és estrany, el segon.
Però el primer és perquè anàvem juntament a Encarat d'Òth
i l'Iacali, un festival que munt es diu Ramon Llull,
que mos han convidat.
Són un gran, no sé què, un tur.
I estan molt contentes, és una gran notícia.
Quina bauarra, eh? D'on surt això?
Descosset, no ho sé.
Moltes gràcies, Piropo.
Surt també, era una bau molt més fina,
abans de començar a compartir i a passar-me molt bé
amb els meus col·legues de Marala.
Vull dir, realment han crescut molt totes.
Fèiem una cosa molt més íntima i mos hem anat amb l'Antonant.
I ja m'agrada tenir sa bauarra perquè si me veus no em té pinta.
Clara, moltes gràcies i merci també per participar d'aquest aniversari.
Una abraçada, gràcies.Gràcies a tu.
La Clara Ciol de Marala, petitíssima pausa.
Tomeu penya el suplement i també la Maria Hein.
Ara tornem. Fins ara, gràcies.
Márnero el canta per mi...
A partir de dilluns, la tarda amb Elisenda Carod...
comença la ruta dels 40 anys de Catalunya Ràdio.
Ràpid, va, que no arribarem a tot arreu, si no.
Vinga, pugeu tots dins la caroneta, va, som-hi.
Cada dia serem en una població diferent.
Dilluns 12 de juny, Barcelona.
Casa Orlando.
Amb en Joel Díaz, tot sobre la final d'Eufòria,
amb la Ida Fita i companyia.
També tindrem l'Estel Solell amb l'El Dorant,
amb el seu debat populista, i en Gonzalo Bernardos.
A holda i continuem, ràpid, ràpid, ràpid.
Dimarts, la tarda des de Tarragona.
Dimecres, des de Lleida.
I vendres, des de Girona.
Celebrem junts la ruta dels 40 anys de Catalunya Ràdio.
Prepara casa teva per a l'estiu.
Transforma el teu exterior
amb les exclusives cobertes de piscina
i pèrgoles bioclimàtiques d'Abrissut.
Aprofita l'oferta excepcional a Abrissut
per a les jornades de portes obertes del 16 i 17 de juli.
Preu de fàbrica, sense IVA
i amb muntatge i instal·lació gratuïts.
Troba'ns a Cornellà, sortida 15 ronda de dalt.
Abrissut, dona vida al teu exterior.
Tens un salari
que et dona just per sobreviure.
Som la nova esclavitud.
Jo vaig estar pràcticament cinc mesos i mig
sense un dia de festa.
Vius per treballar o treballes per viure?
Jo amb el temps lliure i treballada,
o que m'agradi, ja en tinc prou.
La feina o la vida.
30 minuts a TV3 aquesta nit.
El 15 i el 17 de juny
celebrem la Diada Pau Casals a Barcelona.
El dia 15, el violoncelista Pablo Fernández
i el pianista Luis del Valle
oferiran un recital al Palau de la Música
prelodiat per una xerrada oberta al públic.
I el dia 18,
el Conservatori Municipal de Música de Barcelona
obre les portes
per rebre diversos conjunts de joves intèrprets.
Més informació a paucasals.org
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat
Linkat
El XII cicle de jazz de l'Ametlla del Vallès
reuneix artistes consegrats
i figures emergents del jazz
amb les actuacions de Manel Fortià,
Chikuelo, Gravo, Pepe Rivero
i Ángela Cervantes i Momi Maiga.
Del 3 de juny a l'1 de juliol
a l'Ametlla del Vallès.
Més informació a ametlla.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat
A Catalunya Ràdio.
Aquesta tarda el tot gira,
les semifinals de l'ACB i el mini-classic.
Des del Martín Carpena d'Amàlaga,
tercer partit del play-off Unicaja a Barça.
Amb la narració d'Ernest Macià
i els comentaris de Carme Lloveras.
I a partir de les 8 en Ramon Salmurri i Pere Escobar,
Castella-Barça Atlètic.
Els de Rafa Màrquez defensen un 4 a 2 de l'anada
en la lluita per pujar a segona.
A més, seguirem la final de Roland Garrós,
i obrirem Tartuli al nostre bar
per analitzar la final de la Champions d'ahir.
Tot gira.
Aquesta tarda a partir de les 4, amb David Clopés.
Reobra el bulli 1846,
el primer restaurant del món convertit en museu.
Com convenceria Ferran Adrià,
algú escèptic en tot això?
En el mitjà de los 90 va haber una revolución
que va fer el bulli en una generación
y que va cambiar la historia de la gastronomía de este país.
Si vols saber què és el mar, aquí ho veuràs.
Visitarien el museu de l'estat espanyol
perquè aquí no veuràs?
Visitarien el museu gent
com Benedetta Tagliabue, Arturo Puente, Sol Picó o Sergi Balbel?
Rotundament sí.
Per la meva feina, que és el teatre,
el bulli em pot ensenyar moltíssimes coses.
Un restaurant que aniva a la Berlín,
diumenge d'una a dues del migdia,
amb Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Especial del suplement des del Teatre Principal de Palma.
Amb Roger Escapa.
Si algú de vosaltres
la veu,
digue-l'hi,
què fan amb ell?
Si algú de vosaltres
la veu,
digue-l'hi,
què fan amb ell?
Si algú de vosaltres
la veu,
digue-l'hi,
què fan amb ell?
Dos quarts i mig d'una del migdia,
en directe des de Vilafranca de Bon Any, Tomeu Penya.
Bon dia. L'agenda.
Bon dia i que Déu morto.
A veure, Tomeu, amb 40 anys de Catalunya Ràdio,
quantes vegades creus que t'hem entrevistat?
Perquè és la primera, meva.
Meva.
Però a l'emissora quantes vegades creus que t'heu entrevistat?
Unes 4.000.
Sí, perquè no et dic 4.000, perquè no ho sé.
O sigui, moltes, moltes, moltes vegades m'han entrevistat.
Recordes la millor entrevista que t'han fet a Catalunya Ràdio?
Sí.
Sí, record, l'entrevista,
perquè eren les 4 de la matinada,
i jo anava un poc emborratxat,
i tome per així fantàstic.
Recordes el programa? No.
La nit dels ignorants.
Ah!
La nit dels ignorants.
Un dels històrics d'aquesta emissora.
Sí, sí. Com estàs?
Com un frere amb un ràbec.
Són paraules meves, molt rares.
Nosaltres en fem 40. Tu quants en portes dalt dels escenaris?
Dalt dels escenaris,
com que vaig començar de molt jovenet,
hem de portar 50... 50 i escaig, no ho sé.
O sigui, jo vaig començar abans dels 15 anys,
estar damunt dels escenaris, estudiar música clàssica,
després vaig passar a blues, jazz, country i tot.
O sigui, de nen jovenet estic damunt dels escenaris.
Et sents una mica el pare
de tota aquesta música tan bona que arriba des d'aquí?
El pare no m'atrevés que dir-ho,
perquè jo sabia que no m'he tirat a ningú...
A ningú.
A ningú que sigui la mare.
La mare de...
Però, el que estic molt...
Estic orgullós de haver estat allà on havia d'estar
el moment que tocava.
Què tal el sexe?
El sexe ja me deix. Me deix.
Està molt d'anys que he fet, però ara només me deix, però...
L'has deixat?
No, me deix vol dir que no faig res, me fan.
Però funciona.
Sí, sí, sí.
A més, si te'n vas...
Estan contents amb tu, bon client.
Sí, sí, sí.
Ja no comp...
No comp pastilles de...
Del mal de coll.
De mal de coll.
Jo el que comp ja són catxes grosses.
Si arriba un paquet gros...
I va bé, perquè si sempre estàs preparat,
normalment no s'ha de fallar, el que passa.
Vigila el cor.
Sí, si me xerres de satge, el lo meu.
Tu, meu, t'ho has girat per tot el món, no?
Sí.
Sí.
Allà on pareix que l'home m'ha fet la meva música,
les meves cançons, que, per cert,
avui els he comptat, les que he escrit i gravat,
són 124... 324.
O sigui, 34 discos, 324 cançons.
Però abans, quan era més jove, per tot el món, no.
Però per molts de llocs d'Europa, sí.
I ara, últimament, als Estats Units.
Jo tinc la sensació que tu seràs una persona
que esperem que sigui d'aquí molts anys,
però el dia que deixis la terra serà del d'una sonari.
Bé, no sé què t'he de dir.
He hagut de firmar 30 anys en una discogràfica.
Els altres 30 que vendran, ja veurem.
No m'ho vull retirar, si pot ser.
I has pensat en això?
S'ha de retirar? No, no sé què és això.
No, perquè, ara xerrant sincerament,
no havia estat tan bé mai com ara,
perquè estic tot sol, estic al mercat,
totes les dones m'amiren amb uns altres ulls
i sempre tenc coses per composar.
Estic en pel·lícules, però em veuen pel·lícules,
ara actualment, una pel·lícula nova,
i això, actuacions,
i això em fa tornar jove cada dia.
No deixi que el vei entri a dintre meu.
El dimoni és el vell.
El dimoni...
Bé, el dimoni ja el duia de jove, ara et dic jo.
Has estat fotut de salut, però et veig estupendo.
Bueno, he estat fotut, vaig estar fotut de...
Vaig tenir un...
Però me vaig trobar en els serveis millors del món.
I quan dic del món, no és que és veritat,
i eren catalans,
que donaven...
Per Boston, per Londres...
Però quan jo vaig tenir un problema,
vaig dur la sort que hi havia estat seguidors meus.
I jo no ho sabia, no sabia res.
I em van agafar tot d'una,
i al Scudermed m'havia vist que tenia un tumor,
un tumor en una corda vocal.
Em van agafar, em van operar,
i no havia estat també mai.
O sigui, en set mesos, després,
ja feia concerts a tope,
i estic beníssim.
Quants referents tenies tu?
Els meus referents eren el Mallorquins...
O catalans.
Ostringues.
De veritat, sí.
Els meus, el que jo escoltava més
quan era més petita, més jovenet,
eren dos grups catalans,
que eren els Xirets i els Mustangs.
Home, amb el... Amb el Santi.
Amb el Santi Carulla, no?
Jo escoltava molt de jovenet.
I el Leslie, no?
El Leslie és cantant, sí.
Però jo després d'això, com pot suportar,
escoltava molta música clàssica,
i com vaig començar a despertar
el que era la composició,
que jo de petit de fora de la vila,
quan venia els meus pares de fer feina del camp,
jo ja comporava malament,
però feia coses, provava coses.
Però ni els Xirets, ni els Mustangs, ni la clàssica,
són country, no?
Bueno, però ja és que som un totterrain,
som un cantotó verbenero.
Sí.
I vaig començar a comprovar,
però si tu escoltes tot aquest discos,
totes aquestes cançons,
veuràs que escoltes una part de la meva composició.
O sigui, jo he comprat moltes cançons
del folklore autèntic mallorquí,
quan els pejors cantaven de Montserrat,
quan llogueraven, quan destrossaven,
quan anaven a coifigues, perquè això ja ho he fet de petit,
i després, corregent món,
me vaig empapar de música country, de música pop,
de tota classe de música.
Una de les últimes peces que ha publicat el Tomeu Penya
sona així i es titula A Campos.
A Campos, a Campos, a Campos hi tenc
un tros de terra on tot segueix terra
i a l'altre també.
A Campos, a Campos, a Campos hi tenc.
És un municipi, no?, a Campos?
Sí, sí, jo canto en el poble de Campos,
que hi tenc bastanta confiança per ella.
I a més a més, també crec que aquest Nadal
tens la idea de publicar un vinil?
Sí, ara en aquest moment hi estic composant molt,
perquè he de gravar set cançons més,
però van de gravar-les al teu de composar.
O sigui, ho tens tot empareblat i tot tancat,
però la feina no està fet encara.
Però la faig cada dia.
Jo sol que teniu una manera de composar especial,
que agafa una idea, em pega una idea
i després la vaig desenvolupant.
Primer de tot musicalment, sabient o pensant
que aquesta idea que he tingut
l'he de fer musical,
perquè som els que fan la música, la lletra i els arrenjaments,
i ho faig tot al mateix temps.
Quan tenc els arrenjaments i la música més o menys embastada,
començo a posar la lletra i cap de fer les cançons així.
Quan jo acabo una cançó, tot està fet.
Els arrenjaments, la trompeta, els saxos, violins,
la guitarra làctrica, la guitarra espanyola i tot el que sigui.
No cantaves sempre en català, per això?
Al principi cantaves en anglès o com ho feies?
Al principi cantava en italià.
Em tenia 15 anys, italià, amb una mica de francès.
Després venien els Beatles,
que em pot superar, i amb anglès.
Però tot es tenia des que feia música rock'n'roll,
i això, amb anglès.
En quin moment vas veure que ho havies de fer en català?
Bueno, sempre.
Sempre el que passa és que no era el moment,
perquè jo no em trobava en el moment.
I quan vaig sentir-me que ho havia d'escriure
en mallorquí, en català, que és l'idioma que més m'agrada,
el que més m'entenc va ser perquè ningú ho feia.
Ningú ho feia.
Jo ho feia tot amb escriure les meves cançons
només per als meus amics, i per anar de baixa,
i per agafar alguna bona borratxera cantant cançons meves.
I vaig veure el moviment que hi havia
entre els meus companys i la joventut.
Va voler un moviment molt diferent,
que era diferent.
Quan vaig pensar, dic, això, aquí hi ha una cosa,
hi ha un buit que fa falta a la música, a les balers.
En aquest moment no ho pensava en Catalunya.
T'has guanyat bé la vida?
Sí.
Sí, bé, he guanyat molt doble.
La meitat, haver estat en putes,
en beure, en fumar, en jugar cartes.
Massa vicis, sí.
I l'altra meitat, haver malgastat.
Això ja m'he fet guai dir una altra prògama de televisió,
però per si un cas m'heu oblidat.
I com que tanta gent et reivindica,
un dia et veurem, per exemple, cantar amb Antoni Afon,
o alguna col·laboració especial?
Bé, ja he fet una borrada de composició,
això vol dir que n'he fet en moltes.
Antoni Afon ja ha fet una versió, un disc o seu.
El seu, sí.
D'Azousa, també.
És que tan sols no recordo
les col·laboracions que he fetes,
però en són moltes, sempre en cavat,
amb hora baixa.
A poc a poc aniré recordant les col·laboracions que he fetes.
I estic tot orgullós que els joves pensin en jo.
T'agrada que t'imitin?
Sí, sí.
Ho hem de lament catalans, que m'imiten molt bé.
Sí, sí.
Tomeu pènyer, moltes gràcies.
Ara et presentaré una altra d'aquestes noves fornades
que també realment han arribat amb un segell impressionant.
I les sentirem en directe després d'aquests anuncis.
És el 51 minuts directe final d'aquest suplement especial
avui des de Palma
per celebrar el 40è aniversari de Catalunya Ràdio.
Més enllà d'aquesta entrevista de les 4 de la matinada
a la nit dels ignorants,
algun altre moment que recordis tu com a ouvint de Catalunya Ràdio?
Tomeu.
Jo et diré que estic empaiguit perquè no record...
Tots eren joves com jo, en aquests moments,
i tots després van anar a treballar a IB3,
a la majoria,
i els veia dient sí i dient no, dient sí i dient no,
però he pensat records i no me'n recordo cap.
Un fort aplaudiment pel Tomeu Pènyer avui
al suplement també en aquest 40è aniversari de Catalunya Ràdio
des del Teatre Principal de Palma.
Farem una petita pausa
i de seguida rec a final d'aquest suplement
amb la Maria Feina a l'escenari. Ara tornem.
El suplement amb Roger Escapa.
T'agrada l'aventura?
Doncs no et pots perdre la Lara i la Kali del Super3.
Pots guanyar un cap de setmana amb família per Catalunya.
No esperis més i participa en el concurs.
Disponible al Super3.
Aquí, Francesc Garuda.
Tenim històries apassionants.
Optimisme.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
No hi ha cap problema.
Optimistes i vitals.
Un podcast del doblatge en català.
Com el color vermell.
A la vida de Barcelona.
Tenim relats innovadors.
Benvinguts al llindar.
Femenins.
Actuals.
Com el color lila.
Ja m'entens.
I també en tenim de verds.
De proximitat.
De prestigi.
De vanguarda.
Tenim el teu color.
Tenim el teu podcast.
Troba'ns a l'aplicació i al nostre web,
catradio.cat barra podcast.
Catalunya Ràdio, som podcast.
Catalunya migdia.
Catalunya migdia.
L'informatiu de referència del cap de setmana.
La pujada del salari mínim interprofesional
ha permès crear una poma adaptada al canvi climàtic.
Per seguir el fil del que passa aquí...
Esconrea, Lleida i Girona.
Rússia porta des de mitjans del 2022...
La setmana connecta-te a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera, a les pròximes hores?
Catalunya migdia amb Neus Bonet
i els esports amb Maria Guixà.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
Especial del suplement des del Teatre Principal de Palma.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Amb Roger Escapa.
Tres quarts i mig d'una del migdia.
Recta final d'aquest suplement especial
des del Teatre Principal de Palma.
Maria Fein, bon dia i bona hora.
Bon dia, com estàs?
Doncs amb moltes ganes de sentir-te,
perquè t'estava espiant aquí mentre assajaves
i té una pinta sensacional.
Un micròfon i un ordinador. L'ordinador per què hi és?
Perquè ara estic començant a provar un altre tipus de música,
que no havia investigat mai.
I faré la Dama de Mallorca, que és el meu darrer single,
que és una cançó popular.
I res.
Tu cantes meravellosament bé, però tot i així fas servir l'autotuner.
No, realment no l'utilitzo.
Ai! Avui no l'utilitzo.
O sigui, si l'utilitzo és per cantar col·laboracions
que tenc, per exemple, amb la Julieta, amb el Planet,
que sí que són cançons més amb aquesta estètica.
En el meu primer disc no n'hi ha, en aquesta cançó tampoc.
Una mica. Però, bueno, l'autotuner més en banc...
l'utilitzaré o no, no ho sé.
Quan surt el teu segon disc? Després de l'estiu, segurament.
Però encara no hi ha data. La saps i no la vols dir.
Sí que la sé, però no la diré. Et volem sentir, va, com vulguis.
En directe, la Maria Heyn,
el suplement de Catalunya Ràdio i Teatre Principal de Palma.
Moltes gràcies.
Té la llave, era rosa,
fins als talons.
Sa mare la pentinava
amb una pintetador.
Val i amb Déu, Aina Maria,
robadora del meu cor.
Robadora del meu cor.
Sa padrina els hi lligava
amb un floc de set cos.
Son germana els mirava
amb els seus ulls robadors.
Si no fos ma germana,
jo m'atxasaria amb vós.
Val i amb Déu, Aina Maria,
robadora del meu cor.
Robadora del meu cor.
Quan a dins d'igles hi entrava,
deixava anar resplendor.
Ella prena aigua bonaida
i ses piques tornen flors.
Ses damats se van enterrar
i allà ja dirà adó.
Val i amb Déu, Aina Maria,
robadora del meu cor.
Ses damats se van enterrar
i allà ja dirà adó.
Val i amb Déu, Aina Maria,
robadora del meu cor.
Un fort aplaudiment per la Maria Hein
en directe al Suplement de Catalunya Ràdio,
en aquest 40 anys de Catalunya Ràdio
que estem fent des del Teatre Principal de Palma,
una gira que continuarà demà amb la tarda d'Elisenda Carod.
Elisenda, què tal? Bon dia, bona hora.
Bon dia, Roger, com estàs?Tot a punt o no?
Tot a punt, però m'he quedat bocabadada
amb l'actuació de la Maria Hein.
O sigui, al·lucinant.
Al·lucinant i espectacular.
I deixem-me la felicitat des d'aquí,
perquè m'he quedat, de veritat, pels a punt.
Estava concentrada en el que farem demà
i m'ha marxat tot del cap.
És el dia de la tarda, a la gran festa dels 40 anys,
que vosaltres heu iniciat aquest cap de setmana,
nosaltres ho continuarem demà, de dilluns a divendres.
No et fotré la torre, però dilluns serem a Barna,
dimarts serem a Tarragona,
dimecres Lleida, dijous Igualada i divendres Girona.
Si em centro en demà,
fixa't que hem fet una cosa molt interessant.
Tindrem l'Elèxia,
tindrem la Carla,
tindrem el Tomàs i tindrem la Sofia,
és a dir, les persones que s'han quedat a les portes
de ser guanyadors d'eufòria, què et sembla?
Fantàstic. Una abraça de l'Elisenda. Molta sort.
Adéu, bonics.
Moltes gràcies a la Maria Jain i a tot aquest públic tan sensacional
que ens ha acompanyat avui des de Palma.
Gràcies de debò per molts anys a tots
i especialment a Catalunya Ràdio i a aquest programa,
35 anys de suplement, per molts més.
Gràcies a la Neus Bonet, Nilvia Marta Ferrer,
Gerard Joan, Xavi Ferrer, Gemma Carceller,
Sara Llobet, Sònia de Ulofeu,
Dolor Joanola, Dani Rodríguez,
Ismael Fabrián, Pep Casanovas,
Ricardo Luque, Lola Cuadrado, Manel Gil.
Fins dissabte que ve. Salut i ràdio a tothom. Per molts anys. Adéu.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Fins demà.