Gràcies per atendre'ns a l'1 d'octubre.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
...del perill de caiguda de branques o d'arbres
i no acostar-se a rius, rieres o torrents.
Al fort vent se li sumen la sequera
i les elevades temperatures per l'època,
fet que ha obligat a decretar el nivell 2
de risc d'incendi forestal,
el segon més alt, a 19 comarques catalanes.
Els agents rurals fan una crida
a extremar les precaucions i el seu cap, Josep Antoni Murt,
exposa el que s'ha d'evitar, sobretot,
i ho ha fet en declaracions a Catalunya Ràdio.
Per procurar no fer foc, en sota cap concepte,
vigilar molt també amb l'ús de matinària agrícola
i també es donaran les condicions
perquè es puguin produir incendis per llançament de borilles.
Les humitats relatives molt baixes fan possible
que qualsevol petit font de calor pugui produir un incendi.
Els agents rurals han suspès prou de 30.000 activitats
i també s'han reforçat els parcs dels bombers aquest cap de setmana.
Més notícies, en Raül Flores.
Els Estats Units i la Unió Europea han acordat
mantenir un diàleg transparent sobre els subsidis
que ofereixen a les indústries d'energies netes.
Ho explicava la presidenta de la Comissió Europea,
Ursula von der Leyen, des de Washington,
després de reunir-se amb el president Joe Biden.
Hem acordat mantenir un diàleg transparent
sobre els incentius que es donen a les indústries de tecnologies netes.
Per a nosaltres és important saber als dos costats de l'Atlàntic
quin tipus d'incentius es donen a les indústries netes
per garantir que sumem forces.
L'any passat es van investigar 2.500 fets delictius
relacionats amb criptomonedes, un 15% més.
En relació al 2021, José Ángel Merino,
cap de l'àrea central de delictes econòmics
de la División de Investigación Criminal de los Mossos,
explica a Catalunya Ràdio les dues estratègies
que fa servir la policia per identificar els hackers.
Accedir al que és la wallet digital del delinqüent
i a partir d'aquí, una vegada a dintre,
moure les criptomonedes cap a una wallet controlada per la policia.
I l'altra és, en el cas que el criminal
tingui depositada les seves criptomonedes,
per exemple, a una casa de canvi,
doncs, a través de la casa de canvi,
un manament policial o judicial
per poder fer la intervenció de la divisa digital.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau,
ha encapçalat el minut de silenci
en memòria de les víctimes dels atemptats
el 11 de març del 2004 a Madrid.
L'acte s'ha fet a la plaça de Sant Jaume
i han assistit diversos regidors del govern i de l'oposició.
Ara mateix també està en marxa a la plaça del Sol de Madrid,
l'acte conjunt de la comunitat
i també de l'Ajuntament de la capital espanyola.
Als atemptats de fa 19 anys hi van morir 191 persones
i 2.000 més van quedar ferides per diverses bombes
a quatre trens de rodalies a Madrid.
Lady Blackbird va actuar avui a l'auditori de Girona
amb totes les entrades exaurides
en el marc del Black Music Festival.
L'artista nord-americana va debutar el 2021
amb l'àlbum de jazzy soul, Black Acid Soul,
influenciada per artistes com Nina Simone o Aretha Franklin.
Des de llavors no ha parat de girar per tot el món
i ben aviat arribarà el seu segon disc,
com ha declarat el programa Independents, Decat.
We've been writing for Album 2 and have many songs...
Hem estat escrivint les cançons de l'album
i hem estat escrivint les cançons del segon disc.
Ja en tenim unes quantes, de ben bones,
i ja tinc ganes d'enregistrar-les.
Quan acabi aquesta gira, aquesta serà la prioritat del nou disc.
A l'estiu ens hi posarem.
Encara no tenim data de publicació, però serà aviat.
Esforç Albert Benet.
La fiscalia inclou l'expresident del Barça, Sandro Rossell,
en la denúncia del cas Negreira.
Acusa tant Rossell com Josep Maria Bartomeu
d'haver pactat verbalment amb l'exàrbitre Enriquez Negreira
a afavorir l'equip en les decisions arbitrals.
L'Espanyol juga aquest migdia al Santiago Bernabéu
a partir de les dues en la 25a jornada de Lliga.
El Madrid té la baixa de Benzema
i l'Espanyol fa 27 anys que no hi guanya.
El partit el transmetrà a tot Gira de Catalunya Ràdio.
També avui a la Lliga, Elx Valladolid a un quart de cinc,
i València-Ossesuna a les nou.
Demà a l'Atlètic Club Barça, Jaume Lewandowski,
i dilluns a Girona Atlètic de Madrid.
Tercera derrota seguida del Barça de bàsquet en només una setmana.
Aquesta vegada a l'Euroliga, a la pista d'Alfen Erbatschi,
un rival directe per 81 a 73.
Fins aquí les notícies.
Avui el suplement des de la Sagrada Família.
35 anys fent ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Esqueda.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio.
Hem arribat a la Sagrada Família i l'artista convidat és el Ben.
Enric Calpena, sortirem volant.
Sortirem volant avui, eh?
La Sag família no ho crec, però tu i jo ben segur que sí.
Veiem una munió de turistes que també estan intentant fer cua per entrar.
Ara hem deixat l'Aurel, que era el taxista,
ens ha deixat aquí la porta del carrer Cerdanya.
Sí, i tu i jo, si et sembla, podem pujar aquesta rampa,
perquè aquí veiem les quatre torres majestuoses
que miren cap al carrer Cerdanya d'alguna manera.
Tu veus aquesta façana i què et transporta, això?
És una façana molt...
Aquesta és la més polèmica de totes les façanes.
Aquesta és la més nova, no?
Aquesta és la més nova.
En aquests moments està fent-se servir d'entrada principal.
L'entrada principal que va imaginar Gaudí és la que dona el carrer Mallorca,
que és el gran tema també de fons d'aquella famosa escala
que ha d'emportar-se una part dels edificis del carrer Mallorca.
Aquella serà, probablement en el futur, l'entrada principal.
En aquests moments, aquesta està exercint aquest paper.
Aquí tenim la Maica Navarro. Bon dia, bona hora.
Hola, què tal? Bon dia.
Veig que m'has segrestat el nen.
Sí, t'estava buscant, t'havien perdut.
Bon dia. Fa molt de vent, eh?
Anem a dins, anem a dins.
I també ho buscarem el Jordi Faulí, que és l'arquitecte actual.
Jordi, què tal? Bon dia, com anem?
Bon dia. Un plaer, un plaer.
Gràcies per obrir-nos les portes d'aquí.
Quina feinada, no? Gràcies, bon dia.
A veure, a vostè quants anys fa que està treballant amb tot això?
32. 32, eh?
Si d'alguna més, l'aireu de Gaudí.
Bé, som els continuadors de Gaudí,
en la construcció de la seva família.
Ara no sé si l'Orient ho percep,
però hem deixat de fons el vent i comencem a entrar, no?
Les hores podem fer una descripció de per on passem,
perquè ara l'Enrique ens explicava
que aquesta és la façana més nova de la Sagrada Família.
És la façana de la passió, per tant, la segona façana ser construïda,
la que dona el carrer Cerdanya.
Ara travessem el que és el claustre,
que envolta la Sagrada Família, l'edifici,
i entrem a l'anou el que Gaudí deia que seria com un bosc.
I, evidentment, tothom, quan hi entra, reconeix un bosc.
Ara mateix estem entrant a la Sagrada Família,
majestuosa, amb tots aquests vitralls meravellosos,
amb un públic que mira cap al cel...
És que la vista se'n va cap amunt.
...i que fa fotografies perquè, clar,
veure com hi entra la llum, aquí, Enric, de quina manera...
És una meravella, sí, sí.
Realment, el que deia en Fauli de l'ascensió de bosc,
de bosc de pedra, és molt evident en aquesta entrada,
i un cop estàs a dins de la Sagrada Família,
qui no ho hagi visitat,
és una experiència que val la pena d'experimentar personalment.
Clar, aquests vitralls són espectaculars,
i sobretot la manera com entra la llum, aquí.
Sí, és que entra per tot arreu.
Gaudí pensa que una manera d'aguantar l'edifici,
amb aquestes colmes inclinades, com arbres,
que aguanten el pes que hi ha al damunt, de voltes i cobertes,
i torres, i el comuniquen directament al fonament,
això fa que el llum pugui entrar d'una manera molt generosa
pels sinestrals i també per les voltes, pels sostres.
Tots són plenes de llum.
Això de continuar una obra del qual s'han perdut els plànols
o les maquetes,
i que l'artista principal o l'arquitecte principal
fa molts anys que va morir,
deu ser un repte majúscul i molt difícil de fer-lo bé.
És un repte, però per sort tenim molta informació original
de Gaudí, perquè Gaudí mor el 26.
L'estudi es crema i es destrossa,
no es perd part de molta documentació, el 36.
I mentre els seus deixebles, arquitectes,
publicen llibres, com aquest que porto aquí, per exemple,
publicat l'any 28, dos anys després de la mort de Gaudí,
on hi ha fotografies dels plànols de Gaudí.
I hi ha reproducció, per exemple, de la planta.
Ara som aquí, en aquests moments.
Per tant, hi ha molta informació en plànols originals,
en plànols publicats abans de l'estructura de la crema
del seu estudi i també molta informació en les maquetes,
que a manera com Gaudí pensava
de comunicar el projecte al futur, els seus successos.
Crec que en total són 18 torres, les que hi acabarà vent.
I ara mateix quantes en tenim?
En aquests moments en tenim 4 i 4, 8, i 3, 11, en aquests moments.
I últimament s'ha avançat, també,
amb aquest estel una mica polèmic, fins i tot, no?
I amb algunes peces que s'han anat incorporant.
Sí, la Torre de la Mare de Déu,
que vam acabar el desembre de fa dos anys,
acaba, ja seguint la idea de Gaudí,
amb una estrella lluminosa.
I, per tant, una estrella de 12 puntes, en llum a dintre,
de forma que cada dia és el sol que l'il·lumina,
que l'encén i, al vespre, la llum interior
il·lumina l'estel enmig de la ciutat.
Passegem una mica més, perquè és que jo, abans d'entrar
on farem el programa, que és una petita sala anexa
aquí al costat, perquè, clar, hem d'explicar que
la Sagrada Família continua oberta al públic, avui dissabte,
i on ens situarem nosaltres per fer el programa?
En el claustre, en el claustre de Mareu de la Mercè,
que hi ha tocant el carrer Cerdanya.
És aquesta construcció que envolt de l'edifici
i des del claustre es veuen els finestrals de la neu
i es veu el carrer.
Mira aquests vitralls, aquí. Quina meravella, eh?
Brutal, eh? Probablement aquest edifici és, potser,
dels que ha tingut des del seu naixement més polèmica
al llarg de la història. I, per tant, en aquest sentit,
és un edifici que també és històric en aquesta via, no?
No sé si tu, arquitecte de l'obra,
en aquests moments recordes algun edifici
que sigui tan polèmic al llarg de tota la seva vida.
Això també li dóna molta vida, eh?
És un edifici que ha estat sempre connectat
amb la història del país, amb la història del món.
Ha lligut una pandèmia i això ens ha obligat a parar les obres.
I, durant la Guerra Civil, tampoc no es van poder
continuar les obres, es van reprendre després.
És un reflex de la ciutat, del país, del món.
2026 és l'any perquè farà 100 anys de la mort de Gaudí.
En un primer moment es va especular
que podia ser l'any de finalització de les obres.
Crec que ara ja no ens hi atrevim perquè, per culpa de la pandèmia,
es va aturar, suposo. Ara no és possible.
El desig que tenim en aquests moments, i estem treballant per això,
és que la torre que va aquí al mig, el centre del Creuer,
que és la torre principal, la més alta, la torre del Jucrís,
de 172 metres i mig, pugui ser acabada en aquesta data, en el 2026.
I després, clar, fixant-nos una mica
en tota aquesta escultura, tots aquests vitralls...
Aquí volia emular un bosc, no?
Una de les característiques de Gaudí era que es fixava en la natura
per fer els seus dibuixos i les seves obres.
On ho veiem, tot això?
És com la d'un arbre. Gaudí mirava la natura
i n'estreia aquelles regles que li servien per a l'arquitectura.
I, a més, aquí a la Cedàfonia, tot el que deixa pel futur
en les maquetes ho fa seguint formes naturalistes,
però utilitzant només la geometria, formes geomètriques,
perquè fos fàcil d'explicar el projecte, els seus deixebles
i els successors. Veiem aquí la columna de la nau central.
Aquesta columna d'aquí que puja, que arriba un nus,
com si fos un arbre, es subdivegen dues baranques,
les voltes, els sostres, les nous laterals de 30 metres,
i la central se subdivéix en dues columnes per suportar
les voltes i les cobertes de nau central.
I el mateix tenim en el creuer, les quatre columnes principals
del creuer que tenen en el primer tram 22 metres d'altura,
al damunt del nus se subdivéixen dues branques, una per suportar
una part de la torre d'una evangelista i l'altra per suportar
una quarta part de la torre de Lluís Lluís.
I el pes queda recollit i es comunica directament al fonament.
Et sembla més impressionant que el Pena des de fora o des de dins?
Jo crec que des de dins, el que passa és que això,
com a tots els barcelonins, també tenim una relació especial
amb la Sagrada Família, i de vegades ha sigut molt estimada,
de vegades no tant, de vegades l'hem gaudit d'una manera,
de vegades una altra. Jo com a barceloní hi ha hagut èpoques
de tot, i a mi en aquests moments a l'interior de la Sagrada Família
m'emociona especialment més que a l'exterior,
que històricament me'l havia passat al contrari.
I què en diu l'arquitecte d'això?
Bé, l'interior és esternyai.
Aquí gaudir pensa en un espai litúrgic diferent,
que l'omple de llum, que obliga, tal com dèieu a l'entrar,
obliga a mirar amunt, que és el que volia gaudir,
mirar ben amunt. I això ho comunica tothom que entra.
Qualsevol persona darrere del món, de qualsevol lloc del món,
entra i se sent acollit per aquest espai, per aquesta llum,
per aquestes estructures, per aquests arbres.
I allà està enterrat aquí. La cripta.
És a sota, que és precisament una part que no sembla de gaudir,
perquè no ho és, de gaudir.
Posa cara de dir que no és exactament així.
És cert que no l'inicia a gaudir,
l'inicia l'arquitecte Villar, per tant,
tot el que és la planta no la comença a gaudir,
però sí que ja fa alguns canvis importants
en les voltes, en els capitells, en relació al projecte de Villar.
I, sobretot, fa una cosa molt important,
aconsegueix que hi entri el llum del sol a la cripta.
Cosa increïble, perquè a les criptes habitualment
no els hi entra ni una engruna de llum.
En canvi, en aquest cas, si està just a sota d'aquest edifici,
és la part d'altra banda del carrer Provença
i que ha sigut utilitzada com a parròquia
de la Sagrada Família, històricament.
Ara no sé si l'uses exactament el mateix.
És l'espectacle del barri, és sota de l'apsis,
l'espai de sota de l'apsis.
És un quart d'ons del matí, som al suplement,
som a Catalunya Radio, som a la Sagrada Família,
som a l'interior de la Sagrada Família,
i ara ens dirigim al claustre de la Mercè,
que és l'espai que queda a la dreta de la façana de la Passió,
al carrer Cerdanya, i des d'on farem el programa
fins a la una del migdia a l'interior d'aquesta Sagrada Família.
Què hi ha per aquests vitralls fantàstics,
per aquesta llum meravellosa que en aquest dia una mica rúfula
a Barcelona però amb unes ventades espectaculars?
Doncs aquesta llum entra fantàsticament
i de manera meravellosa a Calpena.
És una llum molt bonica, perquè està molt matisada per colors,
aquí la feina que s'ha fet amb els vitralls és extraordinària,
i a més a més, diguéssim, per molt que gaudiu,
és un element que explica molt clarament
la feina de tants i tants artesans que hi ha hagut darrere,
o sigui, sí que tenim la tendència òbvia de dir
que la Sagrada Família ha de gaudir,
però hauríem de fer una llista llarguíssima
de gent que hi ha treballat i continua treballant
i treballarà i que han aconseguit que aquesta església
sigui tan, tan, tan, tan extraordinària.
Anem cap al claustre?
Aprofitarem per fer una petitíssima pausa
des d'aquest claustre dins de la Sagrada Família.
Veurem les cares d'aquesta cinquantena o seixantena d'oïents
que avui ens acompanyen per fer aquest programa especial,
50 oïents fidels del suplement que hem anat seleccionant
al llarg d'aquestes setmanes i que també ens ajudaran
a celebrar el 35è aniversari d'aquest programa
que va engegar el Xavier Solà fa 35 anys.
El Xavier Solà també hi serà i de seguida el celebrarem.
Pausa i tornem.
La Factor Energia, que com vam veure,
té el seu propi departament de panells solars.
Josep, benvingut. Gràcies.
La vostra comunitat de veïns va instal·lar panells solars
ara ja fa un temps. Què us va motivar per fer-ho?
Sobretot saber que la instal·lació s'amortitzava
al cap d'entre 3 i 5 anys però que després l'energia seria
a cost zero durant 30 anys. I ho vau fer amb Factor Energia
per algun motiu en particular? Sí, perquè vam veure
que els van fer el disseny i la instal·lació
però també els vam escollir perquè Factor Energia
t'ho gestiona tot. Ens van fer el disseny i la instal·lació
i fins i tot es van ocupar de tramitar les subvencions
i els permisos. Molt bé. Des que teniu panells solars,
quins avantatges en destacaries més? A veure, per nosaltres
és una satisfacció produir i consumir energies 100% verda.
A més, els excedents, Factor Energia, ens els compensa
la factura de la llum i, si no es pot, queden guardats
Avui, el suplement és de la Sagrada Família
amb el suport dels productes frescos de Caprabo a casa.
La vida passa pel davant,
però el que passa ja s'escapa. Ja arriba l'Alegria que passa,
l'últim musical de Degoll de Gom. Una companyia d'artistes
desperta els desitjos d'un poble gris. L'Alegria que passa
de Degoll de Gom al Poliorama. T'emocionaràs.
Dissabte 18 de març no et perdis la Fira de l'Oli del Vallès
i el Mercat del Partes A a Vigues i Riells del Fai.
De les 10 a les dues del migdia, la plaça de Miquel Bosch
s'omplirà de parades amb oli de la variatat Vera, entre d'altres.
Hi haurà un showcooking, contàs d'olis, la presentació
de l'Associació de Productors i Elaboradors d'Oli d'Oliva del Vallès
i molts al·licients més. El 18 de març, Vigues i Riells del Fai
i l'oli de més qualitat t'esperen.
La Dela té 85 anys i viu sola a casa, però no està sola.
Cada setmana rep la visita del personal
d'un centre públic d'atenció domiciliària.
La gent pot veure com es troba
o per si necessita ajuda en el dia a dia.
A més, revisen que el seu polsador d'emergència
funcioni correctament, cosa que li permet viure molt tranquil·litat.
No és màgia, són els teus impostos.
Agència Tributària, Ministeri d'Isenda i Funció Pública.
Govern d'Espanya.
Els talibans no deixen que les dones estudiïn,
no permeten que les dones riguin, cantin o ballin,
i no accepten que les dones condueixin o facin esport.
A Cabull, un saló de bellesa
és un dels últims reductes de llibertat per les dones.
Cuidar-te ajuda a aguantar tot això.
30 Minuts, Sofia i Niguina, dues amigues lliures,
a TV3 diumenge a la nit.
Torna la ruta gastronòmica de tapes per l'illa.
Fins al 25 de març, asseboreix les millors tapes
entre compra i compra en mig de 20 restaurants de l'illa diagonal.
Demana una tapa i una beguda per només 3,5 euros
i vota per la que més t'agradi.
Podràs guanyar una targeta regal de 500 euros.
T'esperem a l'illa diagonal.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.
Ara sí que podem aplaudir.
10 i 22 minuts.
Ara sí que ho sentim bé perquè comentàvem amb l'Esteve Camps,
president delegat de la Fundació Junta Constructora del Temple
que hi ha més de 3 milions de persones cada any.
Amb la pandèmia es va veure una mica afectat,
no només les visites, sinó l'obra del Temple.
Crec que no ho recuperen la normalitat.
Amb la pandèmia no una mica,
sinó que hem tingut tancat la visita de la Sagrada Família.
Precisament és l'única font d'ingressos.
Vol dir que durant dos anys no hem tingut ingressos
i que durant dos anys l'obra està de parada.
S'ha anat recuperant.
Estem contents i estem molt il·lusionats
perquè en els mesos que portem d'aquest any
el turisme torna a agafar una esbranzida important.
Aquest mes, per exemple, de març,
les xifres que tenim són més satisfactòries
que inclusivament abans de la pandèmia.
És un turisme diferent, però molt vinculat a la Sagrada Família.
Aquí un programa de ràdio en públic no s'hi havia fet mai, no?
No.
Jo li puc dir que és la primera vegada
com a president delegat que ha arribat aquesta petició.
No l'hi havia demanat ningú? Mai.
Aquesta petició es va tractar el patronat
i es van posar en contacte amb vostès
perquè com a normal no s'adeix.
Ara bé, 35 aniversaris no es fan cada dia.
I el patronat va considerar dient
que és el més fidel del programa
que hem anat seleccionant aquests últims dies.
I amb unes activitats de la Sagrada Família,
el 2026 ens explicava l'arquitecte que encara no estarà l'obra acabada.
Vostè s'atreveix a fer algun pronòstic
de quan s'acabarà això?
Potser li dóna gràcia, també, el monument,
que no s'acabi d'acabar mai.
Tenim de ser molt concrets.
No hi ha ningú.
Avui dia es té de ser molt prudent en marcar unes fites.
Quines fites podem marcar?
Que aquest any finalitzarà l'any sacarà les dues torres
dels evangelistes? Això segur.
Perquè hi ha el poder econòmic i és,
hi ha el material i les dues escultures
ja estan finalitzades i s'han de col·locar.
A part d'això, què s'està construint?
Aquesta és la nostra il·lusió.
No dic finalització.
Quina és la nostra il·lusió?
La nostra il·lusió és que l'any 26,
que és el centenari de la mort d'en Toni Gaudí,
i que Barcelona ha sigut escollida
com a ciutat capital de l'arquitectura mundial,
puguem inaugurar la Torre de Jesús,
que és la que té 172 metres.
Aquesta és la nostra il·lusió, no dic calendari.
Si el turisme segueix com fins ara,
el projecte està finalitzat, els materials estan adquirits,
podem comptar que aquesta il·lusió
seria el màxim arribar.
El turisme és qui paga l'obra?
Evidentment.
Nosaltres estem per expiatori, no tenim subvenció de ningú.
I nosaltres paguem tots els impostos, com tothom,
perquè som una fundació.
I com a fundació, totes les fundacions no paguen.
Ara, els altres impostos, quan nosaltres volem ocupar la serra,
quan nosaltres volem posar una grua,
paguem els impostos religiosament com qualsevol construcció.
Important, 26 de maig,
l'Orfeu de Nosterra de Sant Sebastià actua a l'interior de la Basílica,
l'1 de maig arriba la Filar Mòlica de Berlín al temple,
i per últim, podem dir que Gaudí visita el Japó
i inaugura una exposició amb figures originals de Gaudí al Japó.
I a tot això, avui el suplement contraprogramant
la Filar Mòlica de Berlín, amb aquesta actuació des d'aquí,
de seguida el Roger Mas i el Xavi Sabat el sentirem actuar.
Una altra vegada, moltes gràcies per obrir-nos les portes avui
i vull saludar també alguns dels col·laboradors
que ens acompanyen habitualment al suplement.
Gràcies a vostès i per molts anys, felicitats.
Moltes gràcies també al Calpena. Avui, mil capítols de l'enguàrdia.
Voleu fer història també a vosaltres?
Sí, només espero que no m'atropelli un tramvia,
però a part d'això, espero que tot vagi bastant bé.
Escolta'm, et preguntava abans per L'enguerra,
que és aquest últim llibre que has publicat vinculat a la història del Barça.
Però aquí tenim l'exclusiva.
Un Barça que ara passa per aquest mal moment, per aquest Barça Gate.
Tu aquí expliques, d'alguna manera, també els moments foscos del Club Laurana,
especialment marcats per la dictadura i per la Guerra Civil.
El Barça, si parlo d'una cosa que s'ha caracteritzat,
és perquè les ha passat de tots els colors,
i no precisament blaugranes, molt sovint blancs.
Sí, la Guerra Civil va afectar qualsevol institució del país,
com és bastant obvi.
La Serra Família és un exemple claríssim.
I el Barça, de fet, va estar a punt de quedar diluït.
No desapareix, però sí, en ser col·lectivitzat,
de quedar com un club més.
Quan va arribar el Barça,
el club de futbol de Barcelona,
va haver-hi un pla, que no es va arribar a concretar,
d'enderrocar el cap de les Corts,
i potser de fer desaparèixer, convertir el Barça en el Club Espanya,
i que hagués canviat els colors blaugranes.
Li van canviar el nom, fins i tot, del FC Barcelona.
Club de futbol Barcelona,
perquè precisament es considerava que això de futbol club
era un club de futbol de Barcelona,
que ho va proposar, la Falange s'hi va posar,
i, finalment, la cosa es va aturar
i va continuar sent Club de futbol Barcelona
amb els colors blaugranes.
Gràcies, Enric. A vosaltres, de debò.
Dos minuts per dos quarts, doncs, ara tornem.
El Pianista Denis Kozuhin i l'Orquestra de Ràdio Frankfurt
ens oferiran la mítica Xeresat.
I el 13 d'abril sonarà el Concierto d'Aranjuez
i el Bolero de rebel amb el guitarrista Pablo Sainz Villegas
i l'Orquestra Nacional Belga.
Compre les entrades a bcnclassics.cat.
Si et vols canviar un aprenentatge immersiu,
millorar la teva competitivitat de cara al mercat laboral,
o canviar una experiència acadèmica que prioritzi la part pràctica,
anem a eaebarcelona.com i comença el canvi
amb els nostres màsters i MDAs.
Eae Business School, we make it happen.
Ho vius, ho lluites i ho gaudeixes.
Sí, l'esport impulsa a fer més esport.
Per això el Cort Inglès del 9 al 19 de març
aconsegueix les marques de fitness, running i trail,
cognac, adides, ender armor, puma i emporta un 30% de regal
per les teves futures compres en tots els esports.
De dies plujosos n'hi ha molts, de solellats també,
però de dies únics amb ofertes úniques a dàcia no n'hi ha gaires.
Per això aprofita els nostres dies únics d'Àcia
amb ofertes especials únicament del 10 al 20 de març
i demana el teu dàcia.
Descobreix-lo a la xarxa d'Àcia de Catalunya.
Torna a la ruta gastronòmica de tapes per l'illa.
Fins al 25 de març asseureix les millors tapes
entre compra i compra en mig de 20 restaurants de l'illa diagonal.
Demana una tapa i una beguda per només 3,5 euros
per la que més t'agradi.
Podràs guanyar una targeta regal de 500 euros.
T'esperem a l'illa diagonal.
Escolta la ràdio al taxi? Vols guanyar més diners?
Doncs apuja el volum perquè aquest anunci t'interessa.
Registra-te avui com a conductor a Uber.com
i condueix sense comissió fins al 31 de maig.
Accedeix a més clients i guanya més diners amb el teu taxi.
Uber, súbete. Si apliquen condicions.
Fa tants anys que es fan campanyes de reciclatge
i a la jardineria van al contenidor marró.
Aquesta campanya és només per recordar
que tan important com saber això
és saber que cal depositar-los dins del contenidor marró.
Cuidar el nostre planeta comença per cuidar la nostra ciutat.
Cuidem Barcelona.
Ajuntament de Barcelona.
Hola, edifici. Vaja, sembla que necessites una rehabilitació urgent.
Doncs ara és un moment únic per fer-ho.
Gràcies als fons del programa Next Generation
i a l'oficina de rehabilitació de l'Ajuntament de Barcelona.
Tornem amb confort i estalviat en aciet diners.
Informa't en a rehabilitaesestalviat.barcelona.
La gira del suplement.
35 anys fent ràdio amb esparit de cap de setmana.
Ara, des de la Sagrada Família.
Amb Roger Escapa.
Passa un minut de dos quarts d'ons al matí,
directe des de la Sagrada Família.
Obrim taula amb quatre de les veus habituals
d'aquestes últimes temporades del suplement.
Són la Maica Navarro, bon dia.
Bon dia, Roger Escapa.
Joan Carlin, bon dia.
Marina Porres.
I Jordi Puntí.
Com és que us coneixíeu?
Hi ha fans que col·laboren al suplement,
però així tots quatre?
No he dinat ni sopat ni he fet cap cop amb cap d'ells,
però sempre és començar.
Avui és el primer dia.
El que ajunti el suplement.
Havíeu estat a la Sagrada Família o no?
Jo m'he arribat a perdre aquí.
Fa molts dies que estava intentant recordar.
Fa molts anys, molts anys, molts anys,
tenia un noviet, jo que va ser dels primers,
que vivia molt a prop d'aquí,
i vam entrar i ens vam ficar,
però això parlo del segle passat,
ens vam ficar en una de les...
Torres.
De les Torres,
i van tancar i ens vam quedar tancats a dintre.
Vas quedar tancada a la Sagrada Família amb el teu nòvio?
Sí, però el vigilant jurat ens va descobrir.
I ens va fer fora.
Però en parlo de fa molt de temps,
aquest és el meu record de la Sagrada Família,
i després m'ha tocat, desgraciatament,
i a la Sagrada Família,
per tenir algun dels successos
on ha estat protagonista aquest temple.
Sí, però entrar-hi, entrar-hi a dins, eh?
Com a turista,
l'última vegada que vam entrar així,
en plan dur per explicar un succés complicat,
va ser l'agost del 99,
un nen de 5 anys moria al Museu Audí,
que està al soterrat,
i no sé si encara hi és, està ubicat allà,
i amb una maqueta de part de la basílica,
el nen es va encaramar,
i la maqueta li va caure a sobre.
I, per tant, no hi ha hagut incidents més,
o sigui que les meves visites han estat sempre,
com sempre, vinculats amb la mala vida.
John, tu hi havies estat aquí dins?
Sí, mira,
per a mi, este lugar, la Sagrada Família,
és, nunca mejor dicho, la hostia.
Com s'agrada.
Yo he estado en iglesias,
catedrales, basílicas,
en muchos países, en muchos continentes.
No hay nada que me impacte
como este lugar.
Mira, hacía mucho que no había
venido, vine en mayo,
pero no había venido, no sé, 20 años.
Pero vine en mayo con un amigo mío,
nigeriano, pero muy viajado,
que ha vivido en China, en Estados Unidos,
en todos lados, y él ha viajado más que yo.
Y entramos aquí, bueno, no es de este particular recinto,
pero en la parte así grande de la iglesia,
de la basílica, y él dijo,
esto es number one, esto es
lo más grande que hay
en este negocio de las iglesias,
catedrales y tal,
y hay mucha competencia, mucha competencia.
Y para mi amigo es number one
y para mí también.
A mí me fascina este lugar y me siento
orgulloso de vivir en una ciudad
que tenga un monumento
como este.
Jo tinc la sensació que els catalans,
és a dir, tots tenim present la serada família,
però no hi han vingut a fer turisme,
i que molts dels catalans no hi han entrat a dins,
no s'han fixat en aquests vitrals,
en com entra la llum, en com Gaudí va pensar
aquests boscos encantats que ens explicava abans el Faulí,
a dins?
Jo hi havia entrat per fer turisme
fa molts anys,
i no me'n recordo,
i ara estàvem parlant a veure de com ens podíem colar cap a dintre
quan acabéssim la xerrada,
perquè realment sí que me'n recordo que em va impressionar molt
la primera vegada, perquè és molt bonic, realment.
Puntí.
Mira, per mi va ser el paisatge habitual
durant deu anys.
Jo vivia, quan era estudiant, vivia en un pis aquí,
bueno, estudiant-hi una mica més,
no és que vaig estudiar abans, eh,
però era un pis aquí a una cantonada
on veia les torres de la xerrada família
des de casa, no?
Per tant, hi passava cada dia per aquí davant,
jo he jugat a futbol de matinada
aquí en aquesta,
d'una manera totalment prohibida,
però amb els companys del pis veníem a jugar a futbol.
I després, molts anys després,
quan vaig fer un reportatge pel país,
que em vaig tancar aquí a la xerrada família,
en teoria havíem de ser 24 hores,
però no ens van deixar quedar les 24 hores,
però sí que vaig arribar com a les 6 del dematí,
i fins que van tancar a les 9 de la nit
vaig passar tot un dia a la seva família voltant,
em va donar llibertat,
vaig arribar a estar al lloc on treballava el Sobiracs,
vaig veure una mena de canapé
on devia fer les migdiades,
o sigui que sí, sí, ho conec bé.
Ara, és veritat que tota aquesta renovació dels últims anys,
aquest boom que hi ha hagut,
diguem-ne, perquè jo crec que quan jo vivia aquí,
que parlo de fa 30 anys, eh,
no era el que és això,
no era el que és avui, diguem-ne,
era un lloc important on els turistes
venien, evidentment, però no era el boom,
ho veus, per exemple, ara abans de venir
he passejat una estona pel barri,
els bars que hi havia ja no és el mateix,
és una altra cosa molt més adreçada
a aquesta mena d'explosió que hi ha hagut
els últims potser 10, 15 anys, no?
Clar, jo tinc la sensació que on viatges pel món, no?,
et diuen 3 coses,
o et deien 3 coses, Messi, la primera de totes,
quan deies Barcelona,
Messi ja no t'hi diuen gaire,
Barça,
que ara quan tampoc segurament
no ens projectem al món com fins fa uns anys,
i la tercera és la Sagrada Família.
Sí, queda bastante lejos
de Messi i Barça,
es que es lamentable, pero es que así es,
pero sí, está dentro de ese lugar.
Mira, una cosa que te quería comentar,
es que, ehm, sí,
conectado con la pregunta que me haces,
hace un par de años que me están persiguiendo
de una editorial importante inglesa
para que yo haga un libro sobre la Sagrada Família,
esto no te lo había comentado antes.
No, no, no.
Me están persiguiendo
y no me van a alcanzar porque no lo voy a hacer,
porque yo creo que...
No sé, primero yo no conozco suficientes
sobre arquitectura y tal,
como para hacer algo realmente con la autoridad,
pero, más que nada,
es que yo creo que es tan sublime
esta construcción, este monumento,
que las palabras no llegan,
o sea, yo que me he dedicado la vida
a vender palabras, a escribir, escribir, escribir,
yo no tengo palabras para esto,
hay que venir y verlo, como no tengo,
a causa del llor de Messi.
Intentar explicar un gol de Messi
en palabras es una estupidez,
o sea, mejor lo ves.
I després d'aquest punt que comentava
abans el Roger,
és de la sensació aquesta
de construcció continua i permanent
i eterna, és la sensació aquesta
que algú per la nit ve i desfà
perquè la obra continuï de manera eterna
i ens manté a tots,
allò que cada cop quan arribem cada any,
no sé la gent com es programa,
és una cosa nova i jo hi fer-ho poc a poc
perquè jo sigui,
o sigui, nosaltres, potser el Gael,
quan sigui més gran hi haurà acabada,
però nosaltres no ens tocarà veure l'acabada.
Però al mateix temps és veritat
que sempre ja adonàvem per fet
que seria una obra inacabada, no?
Que en realitat ens agradava la idea
que no s'acabés, no?
Sí, que té un punt romàntic també.
Exacte, té aquest punt. I ara comencem a pensar
que s'acabarà, no? I cosa que jo entenc
que evidentment és com un pas més
però perdo una mica, no?
A mi m'agrada la idea de passar per aquí,
mira, això no s'acabarà mai, no?
És com un bon llibre que no creus que acabi.
El llibre és molt bon, llega al final i me sento
vació, i després, i ara què?
Clar, que a més a més aquests llibres que t'agraden tant,
les últimes pàgines, hòsties,
que si agafes que una línia i esperes,
ai, no, no, que es va acabant. Això és el mateix.
No m'imagino
l'Skylight de Barcelona sense la grua
de la Sagrada Família.
Ja forma part del nostre paisatge.
És part de l'art, és part de l'art.
Parlant de llibres, tots quatre ho heu publicat?
Tu t'hi dediques perquè tens una llibreria,
però a més a més també publiques, Marina,
el Jordi Puntí d'Ofici Escriptor,
el Joan Carlin també, i la Maica Navarro també publica.
Bueno, haver fet un llibre
i no repetiré, tampoc.
I cada setmana publiques. Això no es pot dir.
Ai, fill, és un...
Petso que un part.
Abans parlàvem una mica amb el Calpena, eh?
No és un edifici que generi consens, tampoc,
perquè el teu amic, George Orwell,
a homenatge a Catalunya,
parla breument de la Sagrada Família,
i situ, literalment, perquè ningú se m'enfadi, eh?,
s'hi refereix com un dels edificis més espantosos del món
amb quatre torres
en forma d'ampolla de vi
i diu que els anarquistes van demostrar tenir molt mal gust
en no fer-la esclatar pels aires quan em van tenir l'ocasió.
No me digas. Dijo eso a George Orwell.
Pues mira, Orwell es uno de mis ídolos héroes
escribiendo de política
y de sociedad.
Pero, evidentemente, en cuanto a estética era un bestia.
No sé si... Digues-hi.
Però és que jo, en una tradició molt gran,
d'en realitat, menys preà gaudir,
que jo crec que té el part del seu encà,
o sigui, forma part de la gràcia.
Perquè si fos un edifici que reverenciéssim,
que tots ens semblés tot molt bé,
seria molt avorrit.
En canvi, hi ha com aquesta cosa de que
hi ha un punt que no t'ha d'agradar del tot,
perquè... per ser un bon barceloní, jo crec.
Mira, jo recordo, precisament,
devia coincidir bastant amb l'inici del fons,
devia coincidir bastant amb l'inici del suplement.
L'any 88, 89, però,
hi va haver una gran manifestació,
que jo vaig venir,
perquè vivia aquí a la cantonada, ja ho he dit,
de... diguem-ne,
dels avantguardistes de Barcelona
contra la renovació de la segona família
a mans d'en Subirachs.
I es va muntar aquí un gran estrado,
i recordo, era l'època preolímpica,
era aquell moment del disseny Barcelona,
i recordo el Mariscal, per exemple,
o el Barcelona,
que era una gran manifestació,
pujant a l'estrado i fent una gran...
per orata, diguem-ne, una gran manifestació
contra la continuació de les obres de la segona família
i, sobretot, contra la continuació de Subirachs.
La interpretació que ell feia de la obra de Gaudí.
Clar, ara, avui dia, ja ho tenim tan assumit,
ja ho hem vist tant,
que ja està com integrat, però, en aquell moment,
realment, aquelles figures quadrades,
bueno, tenien un regusto,
una mica anti-Gaudí, per mi, no?
I recordo, hi havia una gentada aquí davant,
o sigui que...
sempre hi ha hagut aquest...
i, a més, recordo que la frase,
això sempre m'ha quedat, la frase del Mariscal era...
això hauria de ser com un decorat del Far West,
que no hi ha res a dintre,
que només és el decorat i prou,
i que entréssim i veiéssim que darrere no hi ha res.
Bueno, clar, són opinions, diguem-ne.
Després hem vist que tota l'evolució que ha anat fent el temple
és molt millor
i molt més exagerada,
podríem dir, del que ens pensàvem, no?
A mi m'ha passat, d'entrar-hi a veure i dir...
això no m'ho imaginava així, no?
I l'altra gràcia, i perdó, molt curt,
l'altra gràcia és que els barcelonins,
com que no venim cada dia,
quan vens de cop, al millor han passat dos, tres anys,
i dius, hòstia, han fet això, han fet allò,
o sigui, realment veus créixer a la Sagrada Família,
que això també és molt bonic.
I que ens agrada criticar, no?
L'estel famós, Marina, que han posat ara
i que tanta gent tampoc deia, escolta'm, però això què és?
Clar, jo crec que la gràcia és que hi hagi permanentment coses.
O sigui, a mi em sembla que serà clar,
però això què deia el Jordi, no?
Quan l'acabin i si no passa res,
s'hi quedarà com un buit, perquè si no hi ha gurues,
si no hi ha gent, si no hi ha coses
amb permanent construccions, com que...
ja s'haurà acabat i ja està.
Llavors, segur que ens decep, perquè hi ha d'haver...
Però poca broma, els diaris tenen el seu especialista
en Sagrada Família. Clar.
A la Vanguardia, per exemple, durant molts anys,
la responsable de Sagrada Família era Sergi Langulo,
que ara és cap de política del diari,
i era la cronista de la Sagrada Família,
i jo ja estava, jo, el dia de cada pedra nova
que es col·locava i els convocaven a la taulada.
Ara la Sílvia, que està de responsable de política,
ha agafat les rendes del temple,
la Sara Sanz, però és tota una especialitat,
a conèixer ben bé i tenir al cap la obra,
i a més a allò, sobretot allò que és fantàstic,
et convoquen allà dalt de tot, a veure...
Recordo, jo em feia una enveja terrible,
jo que vaig tot el dia arrossegant-me pels carrers
per fer coses de mala vida,
comptes de poder estar aquí super... allà dalt,
veient com posen una estrella, no?
La vida és molt injusta, Carles.
Quantes fotos de candidats a les eleccions
s'han fet a dalt de la Sagrada Família?
El Madueña era un altre especialista en això,
en convocar-los.
Punti, tu creus que s'acabaran abans
les obres del Camp Nou o les obres de la Sagrada Família?
No, home, les...
A veure, hem de fer una prèvia,
que si el Barça continua existint,
jo crec que s'acabaran abans les del Camp Nou
per una qüestió contractual, diguem-ne,
i perquè hi ha uns diners posats,
hi haurà uns diners posats
que aquí, en principi, no hi són, no?
O sigui, jo crec que la continuïtat
de la Sagrada Família
forma part del seu misteri, això que dèiem,
i, per tant, evidentment, s'acabaran abans
el Barça si és que el Barça existeix.
És tan perill, l'extinció en aquests moments, eh?
Tampoc tant, tampoc tant. Perdona.
Perill i extinció, no, Maica. Perdona.
Perdona, extinció no, però perill.
Té mala peça, el tele.
Escolta'm una cosa, una investigació judicial
molt complicada en aquests moments.
Se'ls acusa d'uns delictes molt greus.
Si no es volguin incloure,
cuidao, eh?
Jo ho miro com a espectador i periodista.
A mi m'ha tranquil·litzat molt, perdó,
avui, la Laia Tejada, quan la teníeu,
el matí, tota la jurista,
tot el recorregut que ha fet,
bueno, m'ha tranquil·litzat.
El que passa és que, no, agafes la portada del Mundo
i és que el Barça ha comprat àrbitres.
I aquest relat serà molt difícil
més enllà del recorregut judicial
i penal que acabi tenint tot aquest cas, no?
La imatge queda atacadíssima pel Barça
i, Joan, d'alguna manera,
no sé si d'això se'n sortirà,
d'aquesta crisi reputacional.
Bueno, justo ayer,
un amigo mío que trabaja
en la redacción del Times de Londres,
sección Deportes, me dijo,
¿y esto qué significa para el Barça?
Esto es que es un desastre, es fatal.
O sea, la imagen del Barça ya está muy dañada, claro.
Y, al final, quizá no sea tan siniestro,
tan grave como parece,
pero el problema es que esa mancha
ahí se queda.
No sé, hay gente que,
con la que yo he hablado del Barça,
que ha estado en la junta directiva del Barça,
que me ha dicho,
bueno, y a ver si investigan también al Madrid.
Ahora yo no tengo ni idea si hay algo parecido en Madrid,
pero bueno, no digo más,
por no meterme yo en dios judiciales.
Tu veus negre, eh, Maica, t'he vist?
Home, jo veig que passen els dies
i que ningú del Barça explica
per què es van...
per què es van...
per què es van pagar aquesta amortarada?
No ho expliquen.
Només sentim dir que no, que no, que no, per comprenor.
I bueno, doncs per què?
Per què no hi ha una explicació lògica?
Perquè, a més a més, si no la donen ara,
l'hauran de donar davant d'un tribunal.
O sigui, ara hi ha una investigació judicial, judicialitzada,
i, per tant, els citaran a declarar
i ho hauran d'explicar amb seu judicial.
Per tant, jo crec, jo no soc sòcia del Barça.
Jo ho veig com a espectador,
i mira, però clar, jo veig que tota la gent que és sòcia
mereix una explicació.
Mereix una explicació.
En què, si no era per comprar voluntats,
aleshores, per què era?
Per què? Que ho expliquin.
Que ho expliquin d'alguna manera.
Aquest és el gran problema, és que passen els dies
i no hi ha cap explicació.
Bueno, y también lo mencioné la semana pasada,
en el programa que acabamos de mencionar hace un momento,
hablando de construcciones,
el tema de esta constructora turca,
Limac, que han contratado para esto.
Si te pones a escarbar ahí,
hay cosas muy raras,
y también solo tienes que entrar
en Google,
cinco minutos,
pones Limac, esta empresa,
y verás que tienen un historial
de corrupción y soborno, si no sé qué.
Con lo cual, quién sabe,
y lo han hecho más barato,
era aparentemente el precio más bajo
que la que hizo el Bernabéu.
No sé, yo me fiaría más del Bernabéu,
porque estamos haciendo una construcción
para la eternidad, como la Sagrada Familia,
y que no haya un desastre.
Tipo también los terremotos turcos,
que se dijo que muchas constructoras
hicieron su trabajo mal.
Ahora, yo no tengo ningún motivo
por pensar que esta misma constructora
hizo mal estos edificios que hay en el terremoto.
Pero yo creo que esto es otra cosa
que está ahí a la vuelta de la esquina
para seguir posiblemente
socavando más todavía
la imagen ya dañada de nuestro querido Barça.
A ver, la comparación no es gratuita,
porque el Camp Nou i la Sagrada Familia
son los más visitados de Cataluña.
Bé, tenim molts museus,
però la gent vol anar al Camp Nou
i vol anar a la Sagrada Familia.
És que és una icona,
és el que diu que les coses es converteixen en icones.
Jo crec que està molt bé.
10 i 48 minuts.
Vull conèixer algunes de les històries
dels uients que ens acompanyen,
no mereixeu, tenim el Roger Mas per aquí també.
Començarem, ho tinc per aquí.
La Marga...
Hola, Marga, què tal?
Puc seure aquí en un lloc?
Com estàs? Molt bé, molt bé.
D'on véns, Marga? De Palma.
De Palma, expressament, eh? Sí, sí, aposta.
Amb qui has vingut? Amb el meu marit.
Hola, què tal? Hola. Com et dius? Joan.
En seguiu habitualment?
Sí, sempre, sempre, cada cap de setmana, dissabte, dimenja.
Des de fa molts anys?
Sí, des de Solà.
Què et diries...
què pensaries si et dic que el Solà és aquí?
Doncs me faria molta il·lusió veure-lo, sí.
Xavier Solà, un fort aplaudiment.
Vine, vine, vine, vine.
Bé, Solà, has d'entrevistar la Marga.
Has d'entrevistar la Marga.
Espera, sí, des d'aquest d'aquí.
Ara sí que et sàpiga.
Bé, bon dia a tothom, Roger, a tu i a tothom, Marga, principalment.
M'estic carregant l'escaleta, eh?
Doncs l'havia d'entrar més tard, però és igual. Tira, tira.
Escolta'm, m'ha fet molta il·lusió saber això que fa tants anys que ens escoltes.
Com és que heu vingut?
Perquè això, perquè me fa tocar venir aquí
i me'l feia moltes ganes veure-vos a tots.
Com va ser el moment en què ho vareu decidir?
Va ser molt ràpid o va dir que comencem a parlar?
No, molt ràpid, tot d'una, sí.
Què tal si anem a Barcelona?
Vaja, sí.
Amb l'excusa aquesta, ja feim una volta per Barcelona, sí.
I quin és el plan? Què fareu?
Bueno, volíem anar a veure també el Parc Güell,
que no hi hem anat mai, i ja demà cap a casa.
Què representa la ràdio per a vosaltres?
Bé, molta companyia, m'ajuda molt cada dia a passar-ho bé.
I el cap de setmana amb la ràdio?
Sí, també.
Tot el temps.
Això seria com la foto del programa de la teva època?
Això és la foto del programa de com arrencaves una mica?
Sí, i també que t'escolta el vespre a tu.
Això vol dir que tot el dia connectàvem Catalunya a ràdio.
Se sent bé des de les Illes, des de Palma?
De vegades no molt.
A qui ens hem de queixar?
No ho sé, però ahir se teava, no sé què passava.
Hi ha vegades que no...
Què és el teu moment?
El complet dels uients, no?
Sí, llevar... ara no ho sé.
El voltal?
Les xuxos.
És la teva marca, Solà.
Ja pots anar fent entrevistes i fent programes,
que al final queda resumit amb xuxets de crema i el voltal.
Hi ha algun uient més de les Illes per aquí?
Perquè jo crec que teníem alguna altra història.
Ah, mira, què tal? Com estem?
Genet.
Has vingut expressament o tu vius aquí?
No, jo he vingut expressament. Visc a Ibiza.
El vol no l'hem pagat nosaltres. Només l'entrada nosaltres.
No, no, passa que aprofitaré.
Tinc els meus fills per aquí, així que aprofito per veure'ls.
O sigui, vius a Ibiza i ets nascuda d'Ibiza o ets d'aquí?
No, jo soc catalana, soc del Vendrell.
I com és que vas anar per allà?
Bueno, mira, un viatge de turisme i vaig conèixer una ibisenc.
I fins aquí?
I la teva connexió amb la ràdio?
La meva connexió amb la ràdio és...
Quan jo vaig anar a Ibiza,
una de les condicions era que jo pogués veure i sentir en català.
I en aquella època, Catalunya Ràdio TV3 era l'única opció.
I la veritat és que em va servir com estar a casa.
Si el fet de poder veure TV3 com jo estava fent
era la meva connexió amb la meva terra.
Encara se sent bé?
Bueno, jo estic amb aquesta companya,
que ens hem conegut a la porta de l'entrada,
i ens hem fet molta il·lusió.
Efectivament, hi ha dies que s'estalla,
i moltes vegades al dematí hem d'estar allà,
a veure si no se sent, hi ha interferències,
però bé, encara que sigui amb aquests...
El digital, el digital, el digital...
Sí, suposo que amb internet ho sentiríem més,
però jo a la ràdio tinc la cuina amb on trencins tot.
I el suplement el segueixes des de l'època del solar
o t'hi has aficionat més últimament?
No, no, de l'època del solar.
Jo vaig estar...
O sigui, els diumenges i això, els caps de setmana,
hi va haver una època que vaig haver d'estar fent molt de repòs,
i la ràdio ja havia sort l'art,
aquesta veu tan especial que té i es passejava pels pobles,
m'encantava.
Doncs una representació també de les Balears
en aquest suplement avui especial des de la Serada Família.
Amb el solet cerrarem d'aquí una estona reposadament.
Molt bé, molt bé.
Deixa'm quedar...
Tinc tres minuts abans de la publi?
No, ara ja està molt perfecte, aquestes coses.
Escolta'm.
Una cosa que...
No, Oriol, Marc, no, Maica, l'escaleta és meva avui.
O sigui, no...
Però jo he d'haver arribat abans que tu a la Serada Família.
Em fotem, clar, home...
Oriol, Marc i Núria, veniu cap aquí.
Un aplaudiment per l'Oriol, Marc i Núria, Oriol.
Veus habituals també d'aquest suplement.
Aixeca't, aixeca't.
Hola, Núria. Hola, què tal?
Hola, Oriol, Marc. Què tal? Molt bon dia.
Dos dels nostres tertulians habituals dels diumenges,
que avui també havien de seguir perquè...
perquè la gent us ha de veure a la cara.
Està bé.
Clar, nosaltres ja fa cinc anys que fem ràdio junts
i que coincidim a la tertúlia amb el Marc Molins
i amb l'Anna Pardo de Vera,
i que feu l'esforç cada diumenge a les 9 del matí de ser a la ràdio.
Vol dir que fa molts anys que no teniu diumenges,
tampoc vosaltres, no?
Tenim una part de diumenge, que és la que comença quan sortim de la ràdio.
Què fa, Núria, cinc anys que...
Sí, fa cinc anys,
i clar, s'afegeix amb treballar cada dia intensament durant la setmana,
i el diumenge estem a les 9 a la ràdio amb tu,
que ens ho passem molt bé.
És fàcil fer tertúlia, el suplement, o no?
Amb vosaltres, sí.
És a dir, quan no em feu parlar del Barça està superbé.
O sigui, em respecteu que no m'agradi el futbol i no n'hagi de parlar.
Avui, aquest petit, per cert, perquè n'has parlat bastant a les 9,
però en general és molt divertit, m'ho passo molt bé.
I també ens enfadem, a vegades, eh?
Però amb molta pau.
Amb el Marc Molins, jo m'enfado, a vegades.
El Marc Molins vindrà després, que també té un club de fans, el Marc Molins.
Com diries que són aquestes tertúlies?
Per exemple, amb la Núria Oriol,
jo crec que hi ha un feeling, també, de companys d'ofici,
feu cobertures moltes vegades, coincidiu amb rodes de premsa, no?
Home, jo la Núria crec que l'he vist més que la meva mare els últims cinc anys.
Fins i tot els últims deu, diria, entre que...
Això vol dir que treballes massa, Oriol?
Totalment, o que veig massa poc la meva mare, també.
Aprofito per demanar disculpes des d'aquí, que segur que ens està escoltant.
Però sí, home, jo crec que és una tertúlia que val molt la pena,
perquè hi ha gent que domina la informació.
Moltes vegades, les tertúlies estan plenes de tutòlegs,
o fins i tot algun farsant, podríem arribar a dir,
i crec que nosaltres no entrem en aquesta categoria.
Tenim defectes, però no som farsants.
Molt bé. Un fort aplaudiment per tots dos.
Moltes gràcies, l'Oriol i la Núria.
De seguida, vindrà el Marc Molins.
Hola, Roger Mas.
Hola, què tal? Com estem?
Molt bé. I tu? On tens el Sabata?
Xavier Sabata, bon dia i bona hora.
Bon dia.
Ara passarà una cosa extraordinària en aquest escenari,
i és que fusionarem la cançó d'autor...
Bueno...
i un artista de pop modern.
L'autor és Monteverdi, per això.
Amb el Xavier Sabata, que és un contratenor,
i la lírica i la clàssica, no?
Bé, però els dos mons també es poden fusionar, eh?
També comparteixen espais.
Xavier, tu passes molts mesos a l'Estranger treballant,
i crec que des d'allà també et connecta amb Catalunya
a la ràdio i a aquest programa.
Sí, és veritat, jo us escolto molt.
Des d'on?
Des d'on sigui, des d'internet,
però moltes vegades des de casa, a Brussel·les,
i moltes vegades des d'on sigui.
Veig que portes el coll molt protegit,
perquè és la teva eina, no?
Sí, sí, és que és d'hora i avui fa molt vent.
És massa d'hora per vosaltres per cantar?
No, no, perquè nosaltres comencem a assajar
a les deu, moltes vegades,
molts teatres d'òpera,
o fins i tot alguns a les nou del dematí.
Vull dir que t'has de llevar molt d'hora, això sí.
Per tu sí que és una mica d'hora, Roger.
No m'enganyis.
Ja saps que no tant.
Fer-ho aquí a la Sagrada Família ha de ser especial, no?
Venim cada diumenge i ja saps que no és tan d'hora.
Sí, home, i tant, això és una...
A la Sagrada Família i amb el Xavier, això és...
Tinc moltes ganes.
Ara en parlarem una mica.
Una petita pausa, ens connectem amb les notícies de la Neus Bonet a les 11.
Moltes gràcies al Joan Carrin, la Maica Navarro,
la Marina Porras i el Jordi Puntí, que ens han acompanyat.
Farem una mica de publicitat.
Gràcies a tots quatre.
I ara tornem. Fins ara.
Torn a brillar amb el seu Festival de Jazz.
Matinals a places i parcs, el pícnic Jazz Vallparadís
i la nova Jazz Cava com a principal escenari
de figures internacionals i de casa.
Més informació a jazzterrassa.org.
Recomanats per Catalunya Ràdio.
Líncat.
Els Encantats de David Plana i dirigida per Lucía del Greco
és la nova producció de la sala Beckett
dins el cicle que el teatre dedica a la família.
Un pare i els seus fills viatgen a un lloc màgic
del passat per tancar belles escades familiars.
Del 9 de març al 9 d'abril a la sala Beckett.
Més informació a salabeckett.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Líncat.
A Catalunya Ràdio.
Desider Vela Llovede.
Activista afrofeminista i antiracista.
El feminisme, quan sorgeix, no representa les dones nerves,
les deixa fora.
Fatu Canté, auxiliar administrativa.
Hem anat trencant barreres, encara queda.
Aquí serà la clau de tenir presència en tots els àmbits,
de dones de diferents procedències.
Jalla Dierrá.
Fundadora de l'associació L'Equi Iacaro
contra la mutilació genital femenina.
Si no lluitem, si no podrem les dones,
totes les dones passarà el que ha passat a mi.
Solidaris.
En Mercè Folc.
Feminismes negres.
Dissabte a les 10 de la nit.
Feminismes negres.
Dissabte a les 10 de la nit.
Que no soc jo una dona.
Ciutat Maragda.
J.B. Foix.
Josep Vicenç Foix.
J.K. Rowling.
Joan Kathleen Rowling.
Eta Hoffman.
Ernst Theodor Amadeus Hoffman.
J.R.R. Tolkien.
John Ronald Ruhl Tolkien.
Dostoevsky.
Ciutat Maragda.
Cada setmana a les 11 de la nit,
la literatura ampliada a Ciutat Maragda.
Amb David Guzman.
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio
totalment en anglès.
This week on Felling the Sink,
we're talking about Maria Branyas,
the world's oldest living person.
Feeling the Sink,
el podcast en anglès sobre l'actualitat social catalana,
tot el que projecta Catalunya al món.
Felling the Sink,
l'economia cada dissabte a l'AP de Catalunya Ràdio
i a cadràdio.cat.
Amb Lorcan de Horty.