És molt important.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 10.
Bon dia, us informa Nius Bonet-Vegant.
Obertes totes les oficines de Correus,
a la ciutat de Barcelona hi ha els principals municipis turístics
aquest cap de setmana.
És una mesura per fer front a la elevada demanda de vot
de treball i lentitud de correus, les últimes setmanes,
l'empresa pública assegura que ja han entregat la documentació
electoral a quatre de cada cinc sol·licitants
i que la resta quedarà repartida aquest cap de setmana.
El director d'Operacions de Correus, José Luis Alonso Nistal,
ha recomanat no deixar per última hora
el fet d'anar a dispositar el vot en una oficina.
Ho ha dit a TV3.
Recomendamos dos cosas.
Primero, no dejarlo para el último día,
de manera que no se generen esperas incómodas para el ciudadano,
y segundo, informarse en la página web de correos
de cuál es el horario máximo de apertura
para que nadie se pueda quedar sin votos.
També ha dit que el procediment està funcionant amb tota normalitat
i que si cal demanaran a la Junta Electoral
que ampliï el termini per lliurar el vot.
Ara per ara, aquest termini s'acaba dijous.
Més notícies, Raül Flores.
Itàlia s'enfronta a una onada de calor a partir d'avui
que afectarà sobretot el sud del país
i a l'estat espacial europeu,
amb dades que poden superar els 38 graus avui
i fins i tot arribar als 40, demà diumenge,
amb puntes de 43 a Roma o de 48 a l'illa de Sardenya.
L'Agència Espacial Europea, amb dades dels seus satàlits,
inclou Itàlia entre els països del sud d'Europa,
que, com Grècia o França,
s'enfronten a una situació material·lògica extrema
aquesta setmana entrant.
Cada hora s'abandonen a tot l'estat.
33 animals, és a dir, gairebé 800 al dia,
i 24.000 cada mes.
És el que conclou la nova edició de l'estudi.
No ho faria que la Fundació Affinity Pública,
des de fa 35 anys,
la portaveu d'Affinity, Laura Rodríguez,
consideren declaracions a Catalunya Ràdio
que són xifres molt preocupants.
Ara parlem d'uns números absoluts molt elevats,
248.000 gossos ligats,
que cada any entren a les protectores,
i tenint en compte que només s'adopta
maximalment la meitat d'aquests animals,
són xifres que no són sostenibles.
El lager Pujol Ferrusola
ha estat i ha mantingut viu durant 9 anys
la ficció que la seva família
tenia 3.000 milions d'euros de la corrupció
amagats en algun lloc per desacreditar
l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol.
Ho ha dit en una entrevista al Catalunya Vespre,
després que el jutge hagi arxivat la causa contra ell
perquè no hi ha cap prova del delicte.
Jo sóc només una peça d'aquesta gran batalla.
El que busca absolutament és desacreditar.
La veritat no para.
I desmuntar-lo com a referent polític
i com a referent moral de Catalunya i d'Espanya.
D'aquella Espanya, d'aquell que deia.
Rod Stewart, mite vivent del rock,
reenamora els seus seguidors al Festival de Cap Roig
amb els grans èxits de la seva carrera.
Ho va fer ahir acompanyat d'una banda
formada per 12 músics i cantants.
Tot i els seus 78 anys,
el britànic va oferir un espectacle d'una hora i mitja
d'autèntica estrella del rock,
amb diversos canvis de vestuari, carregat de sentit de l'humor,
i amb molta complicitat amb el públic i la banda.
El concert va arrencar amb una versió
d'Addicted to Love de Robert Palmer,
però va ser amb clàssics com Forever Young,
Maggie May o Baby Jane,
amb què Stewart va fer posar dret al públic de Palafrugell.
Esports, Albert Benet.
El Barça i el Girona negocien per Oriol Romeu,
i l'operació podria incloure la sessió d'algun futbolista
com Pablo Torre al Club Gironí.
La idea és que Romeu ja viatja a la gira americana del Barça,
aquest dimecres.
El Tour de França avui es disputa la 14a etapa
que entra de ple en els Alps.
151 km entre Mas i Morsín, amb 3 ports de primera categoria,
i al final, després del perillós descens,
del jubilant, de categoria especial.
Entre els favorits, Jonas Bingegaard,
té 9 segons d'avantatge sobre Tadej Pogacar,
que ahir va retallar 8 segons.
Onz Javer i Marqueta Bandursova
disputaran avui la final femenina
del torneig de tenis de Wimbledon.
Per la seva banda, Marcel Granullers,
fent parella amb Horacio Ceballos,
jugarà a la final de dobles masculins
contra el duet Kulhov-Skubski.
Carlos Alcaraz i Novak Jokovic
jugaran demà a la final masculina,
serà una lluita generacional, i també pel número 1.
Tot i que 9 de cada 10 espanyols consideren la vista
com el seu sentit més valuós,
només un de cada 3 es fa una revisió periòdica.
Marc Perea, com a especialista en Salut Visual a Òptica 2000.
Això és raonable?
Igual que ens fem revisions mèdiques anuals,
per què no ho fem amb la visió?
Els nostres exàmens visuals són personalitzats i molt complerts,
i detecten a temps possibles alteracions visuals i de salut ocular.
Per això l'eslògan d'Òptica 2000 és
els teus ulls ho mereixen, oi? I on us podem trobar?
Als centres del Cort Inglès.
Així els clients es beneficien de tots els avantatges
que ofereix el centre, com amplis horaris,
pàrquing, paga amb la seva tarxeta...
I, a més, ara s'ha d'aprofitar la promoció dos per un.
Exacte. Gràcies, Marc. A vosaltres.
Què passa?
S'està cremant el bosc del costat de casa de la Marta.
Han tallat les carreteres del voltant
i els han hagut de desadutjar.
El canvi climàtic està provocant
que els episodis de perill d'incendi forestal
i la gravetat dels focs vagin en augment,
especialment aquest any a causa de factors
com la sequera o la pujada de les temperatures.
Per intentar minimitzar riscos,
és clau comptar amb el compromís i suport de la ciutadania.
Negligències, com el llançament de burilles,
l'utilització de maquinària, la pirotecnia o les barbacoes,
poden fer-nos perdre allò que més estimem.
Si veus una columna de fum, truca al 112.
112, telèfon d'Emergències, Generalitat de Catalunya.
El 23 de juliol és dia d'eleccions generals.
Per votar, identifica't amb el DNI,
el permís de conduir o el passaport.
Utilitza el sobreblanc per al Congrés
i el sípia per al Senat.
Lliure'ls tancats a la presidència de la taula
perquè els comprovi.
No pateixis.
No pateixis.
No pateixis.
No pateixis.
I deposita cada un dels sobres a l'urna corresponent.
Pots votar de les 9 del matí a les 8 del vespre.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
Si ets del Club Carrefour, dos per un a ful.
Fins al 26 de juliol a Carrefour,
Carrefour Market i Carrefour Conest,
tens un dos per un en més de 1.300 productes,
com en l'oli d'oliva tradicional o caràcter,
l'espanyola, un litre.
En compres dos i acumules 8 euros amb 30 al pròxim xeque estalvi.
Carrefour, a qui poder triar és poder estalviar.
Potser he nascut molt lluny d'aquesta platja,
però aquí va ser on el meu pare em va ensenyar a nedar,
on ajudava la meva àvia a tallar la síndria
i el meu àvia a clavar el parasol,
on vaig aprendre a agafar crancs amb el meu germà,
a seguir les petjades de la meva mare a la sorra.
I sí, en aquesta platja
és on vull tornar cada estiu amb els meus fills.
Ja està la venda a la loteria de Nadal
en aquest lloc de vacances al qual també pertanys.
I sí, cau aquí el gordo de Nadal.
Loteria Nacional.
Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
Reservar els teus llibres a text
i la pròxima tornada al col·legi té premi.
Un 10% de regal
per a les teves futures compres de papereria,
material escolar, butxilles...
I, a més, ja pots descambiar el teu val escolar.
I fins la tornada.
Consulten les condicions al Cort Inglès Pones.
Les teves compres de tornada al col·legi
a la botiga WebYap.
A l'estiu, el sol no és l'únic factor de risc.
Quan tancen les escoles,
molts infants es queden sense espais de lleure,
una alimentació adequada, reforç educatiu
i algú que faci un seguiment de la situació familiar.
Al Casal dels Infants, garantim activitats d'estiu
a 1.500 infants i joves
en risc d'exclusió social.
Activa els factors de protecció a casaldelsinfants.org.
El suplement d'estiu.
Amb Albert Montilla.
Passen 8 minuts de les 10.
OK.
Som al suplement d'estiu.
Territori del cap de setmana.
Amb la Marina de la Cruz, amb en Pep Molero,
amb en David Balaguer,
que ens estaves explicant ara, David,
la canícola que arriba ara.
Sí, que arriba ara.
S'ha de superar com sigui.
Hem d'aconseguir...
És que veig una gran metàfora amb el suplement de l'estiu.
Ens l'expliques?
Sí, que hem de superar com siguin, aquestes setmanes.
Hem d'encarar aquests dies que venen,
aquest mes i mig que ve.
Hi ha sobreeleccions al cap de setmana.
Exacte, tu imagina't.
I dèiem això, que la canícola ja fa anys,
per mi és molt important tenir en compte això
i tenir-ho clar, que fa anys que arriba abans d'hora.
Arriba abans d'hora.
Sí, perquè alguns dies, fins i tot,
o alguns anys, fins i tot ho ha fet el mes de maig.
I és que la canícola ja fa anys que arriba abans d'hora.
I és que la canícola ja fa anys que arriba abans d'hora.
Sí, perquè alguns dies, fins i tot,
o alguns anys, fins i tot ho ha fet el mes de maig.
O el mes de juny.
Déu-n'hi-do.
Això és molt desagradable.
I que això no és ser puntual.
Arribar abans d'hora als llocs no és ser puntual.
És una cosa que no li puc retreure
perquè a mi em passa exactament el mateix.
Jo avui, per exemple, fa 40 minuts...
És a dir, jo he arribat aquí a un quart de deu del matí.
Home, prou bé. No t'havien citat.
No, he entrat aquí a un quart de deu del matí,
però feia 40 minuts que rondava per la zona.
Anava cololant per aquí.
Col·lular és una cosa que fan molt els pervertits.
Vigila-ho amb això.
Sí, sí, sí. Col·lular pels llocs és molt de pervertit.
Col·lular és una cosa que fan molt els pervertits.
És la més mala educació que arriba més tard.
I tant. Sí, oi?
David, et direm que tu ets previsor.
I no pervertit. Exacte.
Llavors, aquí també passa una cosa que és que els experts,
en el seu afany per demolir la nostra moral,
que ho fan molt, això, els experts,
ho fan molt...
Estàs aprofitant per carregar contra moltes coses.
Fa anys que ens alerten que això cada vegada
és una cosa més infernal. Més infernal.
I jo els hi diria als experts que d'acord,
que ja ho sabem, que no cal que ens ho diguin cada dia,
perquè això afecta molt l'estat d'ànim de les persones.
El pacinisme, no?
Clar, és que enderroquen la teva moral.
I a mi m'agradaria ser expert en alguna cosa,
també per fer això,
per poder abatre murals.
Tu t'imagines ser expert en coses
per anar enviant missatges apocalíptics
i anar ensorrant a la gent?
Això és el que fan els bots, no?,
d'aquests països que...
que intenten interferir en les eleccions.
Exacte, però com que nosaltres no som experts en res,
no podem fer això, no podem practicar aquesta activitat.
I llavors a mi em consola
el fet que aquest any
la calor de moment
és menys agressiva que altres anys.
Perquè jo això ho tinc controlat
i els dos últims anys, per exemple...
Com l'any passat va ser terrorífic.
Clar, jo tinc l'exemple de l'any passat
i et penses, mira, estic millor,
però realment és un consol de ximplet.
Permet-me que t'ho digui,
si és un consol de ser una mica ruc,
perquè realment és que és igual,
perquè anem encadant en igualment nits tropicals,
que això és una cosa que posa molt nerviós.
No sé com heu dormit, aquesta nit, per exemple.
Fatal.
Però ha estat una nit terrible.
Després arribes als destins suant, com li passa al Miquelet,
transpirant, transpirant,
com un ciclista, ell que li agrada el ciclisme,
com un ciclista ascendint el Galibier.
Tu t'imagines un ciclista... Les malles...
Allò ha de ser una transpiració.
I amb la suor passa una cosa, que la suor dels altres
fa molta angúnia...
Pensava que anaves a dir una altra cosa.
No, no. La suor dels altres fa molta angúnia,
però la pròpia crispa.
A mi em crispa molt, suar. Em posa molt nerviós.
I quina diferència hi hauria per entendre-ho?
La diferència entre l'angúnia...
L'angúnia i la crispació, home, és una diferència abismal.
Perdó, eh?
La teva pròpia suor et fa fàstic, no?
Oh, sí? Home, depèn, eh?
Depèn del dia. Depèn del teixit, eh?
Et posa més nerviós que cap altra cosa.
Et posa més nerviós que no fàstic que et fa.
No et posa nerviós, et fa angúnia directament.
L'única manera d'equilibrar-ho és que l'altra persona
també estigui suada. Sí.
I es podria anar a esport. Una abraçada escalç.
Et pots fondre en aquelles abraçades de l'esport, no?
O en concert, que faci molta calor i ja...
És igual tot i ja no saps quina suor és d'aquí.
Però això potser és per un altre motiu.
Després hi ha un tema
que s'ha tractat molt poc, molt poc,
i que no sé per què es tracta tan poc.
Reivindiquem-lo. Què és el suplement d'aquest?
Que és el tema de les andanes del metro de Barcelona.
Uf... Aquest tema, sincerament,
jo veig que els que poden solucionar això,
perquè això és solucionable...
On són? On són.
Dissimulen.
Es fan els longuis,
i és allò del qui dia passa any empeny.
Que aguantin aquests 3 o 4 mesos de calor,
perquè ja són 3 o 4 mesos,
i després ja ningú no ho recordarà
fins que torni a arribar el següent estiu.
Bé, de fet, a l'agost...
Però aquest és un tema solucionable, sisplau.
És un tema solucionable, però de fet a l'agost
no s'aprofita a vegades per fer aquelles reformes
perquè en principi tothom està més desconnectat,
doncs amb aquest tema deu passar el mateix, no?
Com que tothom està de vacances,
es queixa una persona per la ràdio, de tant en tant,
i prou, doncs...
Jo reclamo des d'aquí, no sé, una petita inversioneta, tu.
Com?
Ja pagar amb algun euro més, la carjeta ja...
Escolta, jo estic disposat a pagar una mica més
per solucionar aquest tema.
Una inversioneta... Un microfunding, no?
Exacte, que s'animin. Invercàm-hi.
Si més no equilibrar la diferència de temperatura
entre andana i vagó, no?
Clar, perquè...
Perquè, clar, passes d'Egipte a Islàndia.
És així.
I aquesta diferència, vàries vegades a la setmana,
et pot comportar una baixa laboral.
Pot comportar problemes de salut. Per tant, està afectant el sistema.
Igual que els problemes de salut, després, perquè, clar,
tu agafes i encares la nit amb un ventilador, per exemple, no?
Sí, el gran aliat, eh?
Clar, el gran aliat.
A més, no ha evolucionat, aquest aparell.
No? O sigui, sí, ha evolucionat,
però tothom encara prefereix que fa voltes.
Si funciona bé, funciona bé.
El de sostre. A mi m'agrada el de sostre.
He col·locat un parell de metres, no?
El de sostre va molt bé. Ventilador de sostre.
Sí, sembla d'hotel barat, però és fantàstic.
Ah, sí? De motel de la Ruta 66, eh?
Correcte. Fa una mica de pols, soror,
i sempre penses que caurà.
Caurà. Que la farà, sí, sí.
Serà un final feliç.
Exacte. Serà el nit en què moriràs que l'has fet.
Però com a mínim moriràs frecs, perquè aquí passa una cosa.
Aquí passa una cosa que és molt interessant,
que resulta que tu et col·loques el ventilador a dos metres,
de la teva anatomia, per refrescar-te,
i penses que estàs fent una cosa molt positiva pel teu cos
i pel teu organisme,
i llavors, no, arriben els altres experts.
Hi havia els experts de la calor
i ara arriben els altres experts que et diuen,
que ho vaig llegir l'altre dia,
que dormir amb un ventilador és fatal per la salut.
Que es veu que disparen molts àcars.
I llavors ja és la... Què hem de fer?
M'imagino això dels experts,
com una caseta de tir,
on hi ha totes les nostres murals
i els nostres estat d'ànims,
i llavors els experts de la calor i els experts dels ventiladors...
Els caloròlegs, els acarolòlegs...
Sí, tots els experts disparant per ensorrar-nos,
perquè és la batalla dels experts.
Caloròlegs i acarolòlegs. Què fas?
Quina via tries per morir?
Soar com un porc,
aguantar aquella calor terrorífica
que farà que el dia següent no puguis rendir,
que et trobis malament,
o en passar-te àcars...
Què tries? Què tries, Albert?
En el meu cas, la calor, perquè soc al·lèrgic a la pulsa.
I els àcars. I és horrible.
És a dir, tu tries la via...
És horrible. ...de morir acalorat.
Sí.
Jo mitja nit em desperto amb atacs i és horrible.
Us ho juro que és fatal.
Per tant, moro...
Acalorat. Acalorat.
I vosaltres? No, jo no, eh.
Jo necessito... Els àcars.
Afegat pels àcars. Sí, clar.
Sí, a mi els àcars no m'importen gaire malament.
Si no, mocadors a sobre la tauleta i ens anem mocant, no passa res.
La calor em posa més nerviós.
Jo també opto per aquesta.
Per acabar, de tant en tant llegeixo quan és hivern...
Sí, quan s'acaba l'hivern, sobretot.
Moltes vegades mires Instagram o estàs allà connectat a internet
i veus el clàssic missatge de...
Queden 22 caps de setmana perquè arribi l'estiu.
Ah, sí.
Aquesta tendència a voler que el temps corri
perquè arribi una data concreta...
I després arriba i passa això.
Una frase de quan encara feia calor i poses la fotita.
Ah, sí, sí, sí.
Una foto de la platja, perquè ja estàs tot...
El cos està tot blancot i tal,
i llavors tu vols recuperar la fotografia,
trobes a faltar l'estiu perquè no recordes que feia calor,
doncs res, simplement dic que ara queden 22 caps de setmana
perquè arribi l'hivern. I 16 no.
Que maca, aquesta frase. Ens ha agradat.
I vull perquè acabi el soblement d'estiu.
Hi ha una cosa que passa amb les estacions de l'any,
i això també ho pensava l'altre dia,
que quan arriba l'hivern tampoc t'agrada del tot.
I aquí és perquè hi ha una conclusió
que la millor estació de l'any, la millor estació de l'any,
són totes menys la del present.
Fixeu-vos-hi amb això, eh?
Avui? Que profund.
Així acabes, no? Sí, sí, sí.
Deu-n'hi-do. Molt amunt.
Molt amunt, molt amunt.
Demà... No, no, sí, sí.
Demà tocarà una altra fòbia,
que seran demà les expectatives.
Em promets que... No, el soblement de les fòbies...
No, no, et prometo que la setmana que ve hi haurà una fília.
Dues, amb ull. Dues fílies?
Em comprometo a fer dues fílies la setmana que ve en aquest programa.
David Blagué, un últimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Fins demà.
Us podeu quedar també, si voleu, feu el que vulgueu.
Miquelet, on ets?
Amics estimats, continuo de ruta per Girona,
com bé sabeu els que m'heu escoltat per Fontajau,
i ara soc en un altre catedral, en un altre temple.
Un moment, no diguis on ets.
Vale, vale.
Són les 10 i 18 minuts.
Això és el primer dia del soblement d'estiu.
Em fa molta il·lusió presentar una secció
que té l'objectiu de fer una petita classe a través de la ràdio
sobre una matèria diferent cada dissabte.
Però una classe una mica exquisida, han de dir,
perquè l'objectiu és reunir professors i professores de gala,
és a dir, personalitats de renom, en els seus camps respectius.
Una secció que hem batejat amb el nom de classe magistral.
Perdona, eh, Miquelet?
No, feu, feu.
On ets?
A un autèntic temple, com bé deia,
és famós mundialment,
on existeixen algunes de les relíquies
més preguades del seu ordre religiós,
però no és com Sant Pere del Vaticà,
que allà s'acumulen de genes de milers de feligresos,
plogui, nevi, fotin 40 graus i tot per veure una fumata blanca.
És un ambient més reservat, més semblant a la intimitat
que en la que un penitenc puja a fer-li un petó a la moreneta,
i si és de genolls, encara millor.
La diferència és que aquí no et deixes els genolls,
et deixes la cartera, però no seré jo qui em discuteixi el preu,
ja que les hòsties i el vi que serveixen aquí en aquesta església
no són pas barats de produir.
A més, hi ha qui diu que això és com la meca,
que no cal, que s'ha d'anar un cop a la vida,
i tot i que no he estat mai a la meca i aquí tot just acabo d'arribar,
que m'estic fent un cafè amb llet, per cert,
m'han convidat a un cafè amb llet i em sembla un detall molt important,
però em crec perfectament l'afirmació,
perquè, suposo que recordeu el conte dels tres porquets i el llop,
doncs aquí, el germà petit i el germà mitjà,
en comptes de ser dos gamarussos
que van construir una casa de palla i una altra de fusta,
resulta que també eren superdotats,
i van ajudar el germà gran a construir la de ciment.
El petit ha escollit millor xef de pastisseria del món,
intueixo, que ja sabeu que soc amb Joan Roca,
que ha sigut escollit el millor cuiner del món unes quantes vegades,
per tant, l'acuació de millor sommelier del món,
millor xef de pastisseria i millor xef del món,
bé, millor restaurant del món.
Soc el celler de Can Roca, a la catedral de la gastronomia.
Mare de Déu, que m'he enxergat.
Segona catedral que intenta visitar,
no sé si paren de rocar-la també, Miquelet.
No, no, home, que m'han convidat a un cafè, hòstia.
Aquí el controla, sisplau.
Quin dia portes, eh, Miquelet?
Bona tarda, el celler de Can Roca,
i a nosaltres ens fa moltíssima il·lusió
poder saludar el xef del xef.
Bon dia, Joan Roca.
Hola, molt bon dia, què tal?
Si m'ho permet, Joan, en aquesta secció,
també ens agradaria animar a qualsevol persona
a trucar-nos al 932017474
i aprofitar que hi tenim algú que en sap,
de fet, per solucionar dubtes.
Així que ja ho sabeu, 932017474,
amb parèntesi, prou de trucar per les entrades.
Ja no n'hi ha. No n'hi ha més.
No n'hi ha més entrades. No n'hi ha més entrades.
9417474, fil directe amb Joan Roca i el Miquelet.
Joan, et puc fer una primera pregunta?
I tant.
Ara parlàvem de la canícola, a l'estiu fa molt de calor,
i aprofitant que en tenim,
i que la cuina és un lloc on precisament la calor s'accentua.
Com podem mantenir una cuina el més fresca possible
perquè no ens espanti entre un dia com avui?
Bé, Joan, amb les corrents d'aire, suposo, no?
Hi ha cuines i cuines, n'hi ha que en tenen,
i és més fàcil i n'hi ha que no tant.
De totes maneres, pensa que a la nostra cuina
hi ha espais freds,
hi ha dos espais que estan refrigerats,
que un és l'entrada de productes,
on te fem el procés de tria
i de les primeres passes
on te marquem la traceabilitat del producte
quan va entrant a la cuina,
una refrigerada, que és on te manipulem amb cru,
i una altra zona refrigerada,
que és una part de la pastisseria,
on tu hi fem les coses més delicades,
tot el treball amb mantegues de cacau, amb gelees,
el sucre bufat, tota la part de gelat,
la part de xocolata, tot això s'ha de fer amb ambients freds.
Per tant, la cuina ha de tenir
i, si és d'aquestes característiques,
espais ja fent pensats,
perquè siguin freds
i perquè hi puguem fer allò que toca fer-hi.
Però alguna vegada, no sé si sentiu molta calor
i heu entrat dins com 30 segons només
i després heu sortit, no sé si això...
Sí, això passa.
Això passa quan les càmeres,
que a vegades hi entres un moment,
hi ha un altre espai,
també refrigerat, ara no hi pensava,
que és on estem nosaltres del pas,
que és on tenim...
Hi ha una mena de barra
a la cuina del celler,
és com la nostra oficina,
d'en Jordi i la meva, per exemple,
està just davant del pass, on s'acaben els plats,
que també hi ha aire condicionat.
Per nosaltres hi estem moltes hores,
ens hi passem el dia.
Al celler hi tenim dos equips,
hi ha un equip que fa el servei de mitjans
i un altre que fa el servei de sopar,
però Jordi i jo hi estem tots els dos serveis
i totes les hores del dia.
Hi ha un espai que té una certa refrigeració,
tot i que està davant de la zona de fogons,
també és veritat que...
Però ens hi fem,
ens hi acostumem, també, aquest ambient,
que és tant a l'estiu com a l'hivern,
que compta que on hi ha concocció,
on hi ha focs, on hi ha forns,
en marxa...
Hi ha emocions, també.
Hi ha emocions, exacte.
Si vols, parlem ara de gastronomia,
que no volia que fos
tampoc una exploració
dels intringulis de la teva cuina,
però ha acabat esdevenint així.
Què ha de tenir un plat perquè el puguem enmarcar
dins del que coneixem com a plats d'estiu
i amb quins ingredients? Què en recomanes?
L'important és que siguin ingredients
de temporada i de proximitat.
Tenim la sort de tenir
en el nostre país productes extraordinaris
i sobretot a l'estiu,
productes que no tenim en altres èpoques de l'any
i que convé aprofitar
fins a l'horta.
Obviament, ara començarem a tenir
unes tomates fantàstiques,
que ara és l'època
i convé fer-ne tantes coses
com puguem amb les tomates.
I també del mar.
Ara les sardines estan grasses,
ara és un bon moment,
inclús per les gambes,
que seria el producte, per mi,
és el producte més preuat
que arriba als ports de la nostra costa
i que miro sempre tenir-lo per la gent.
La gent que ens visita, la gent que ve de fora,
provar una bona gamba
és extraordinari.
Ara és un bon moment.
Hi ha molts productes que tenim avall.
Per tant, la pregunta, home,
tant de bo que es pugui fer aquest plat
en producte del nostre entorn
i que sigui d'ara,
que no hagi de recórrer productes
que a vegades corren als mercats
i que venen de ves a saber on.
Llavors, Joan, amb aquests productes
que estàs parlant,
i propers i tan rics a l'estiu,
quina és la teva recepta estrella
per aquest estiu?
Que és que hi ha alguna.
Sí, no, mira, ara justament
estem fent un plat de...
un plat de...
és una mena de...
és una mena de gazpacho, podríem dir,
d'olives, d'olives verdes.
Unes olives verdes
trinxades amb una miqueta de tomàquet,
una mica de groc, però molta oliva sense pinyol
que li dona ja densitat
i fa que sigui
una mena de sopa freda d'olives,
amb unes sardines
que simplement els traiem l'espina central
i les deixem tres quarts d'hora
amb una part de...
o sigui, quatre parts d'aigua i una part de vinagre,
una miqueta de sal,
que queden lleugerament acidulades, curades
i que queden boníssimes
col·locades a sobre d'aquesta base,
d'aquesta mena, doncs,
d'estar entre un gazpacho i un ajo blanco,
seria una inspiració, en aquest cas,
d'aquestes sopes fredes andaluses,
que les fem amb productes d'aquí,
amb productes locals, amb olives arbequines,
amb olives d'aquí,
i uns cargols punxells hi posem,
també, llavors, uns...
uns docets d'oliva,
i unes herbes fresques,
una miqueta de fonoll, una miqueta de sal full,
una miqueta de...
fina, herbes que tinguem a mà,
o alfàbrega,
i tenim un plat estupendo, per exemple.
Això seria una opció
per fer ara sardines que estan graces, tan boníssimes.
Ah, et puc pujar un grau de dificultat,
és que és una qüestió personal,
que...
tinc un petit problema, jo, amb el tomàquet.
Sóc d'aquestes poques persones a Catalunya
que crec que el tomàquet cru... Sí, sí, no em miris així, Marina.
No, eh? És per si en tenies algun altre.
No sé si algun d'aquests on apareixi el peix,
per exemple,
si podem trobar algun plat d'estiu,
per exemple, amb peix.
Sí, justament ara,
en el celler, fem un plat de peix,
estem utilitzant...
Bé, treballem amb uns nois
que són pescadors
a la zona de l'Estatit i l'Escala,
tenen un projecte que es diu Pesquet,
que allò que pesquen ens ho porten,
i nosaltres mirem de fer
amb el peix que ens arribi el plat
que s'adapti a diferents tipus de peix.
Per tant, el peix, en aquest cas, en aquesta recepta,
podria ser qualsevol que trobem al mercat
o que trobem a alguna llotja
dels porcs que tenim a prop.
El que fem ara al celler
és un plat fet amb blet.
El blet és una mala herba
que moltes vegades,
on els ors es treuen i es llencen,
i nosaltres l'estem aprofitant.
És una planta de la família dels amarans,
que és el que diríem vulgarment,
una mala herba.
Doncs això, nosaltres ho licuem,
li donem densitat,
i ho utilitzem com a base, com a salsa,
per un plat de peix.
Està boníssim, té una certa...
i llavors hi posem l'amarant,
torrat o fregit,
que queda cruixent,
i per tant ajuntem una mala herba
amb un fruit
que dona la planta més coneguda
d'aquesta varietat,
d'aquesta família que és l'amarant.
Per tant, aquesta seria una opció.
Això que estem fent ara al celler,
és veritat que donar densitat amb aquesta salsa
no és el més fàcil,
però és una idea que dono.
El que faria a casa
amb un peix que tinguem propers
és fer un bon suquet,
que si no hi vols posar tomata,
tampoc passa res.
Si fas una miqueta d'all, una miqueta de pebrot,
i tires una miqueta de fumet o aigua,
com fan molts pescadors,
no fan servir fumet,
fan tirar aigua directament,
perquè al gos de peix li donaran el peix
que hi posis quan es cogui.
Per tant, unes patates escaixades,
una miqueta d'all jo li he negat,
no trobem aquestes idees, Joan, si ens ho permets.
Se'ns fa la boca aigua.
Tenim un altre Joan, de fet en antena.
Joan de Barcelona, bon dia.
Hola, què tal? Bon dia.
Bon dia. Tu tens una pregunta
per l'altre, Joan. No sé quin és el teu cognom.
Perdona, Joan Dos, en aquest cas.
Sí. Doncs mira,
jo tinc un fill que és moltialèrgic.
És alèrgic a la vaca sencera,
al llegum, al peix de roca, a l'ou...
I, clar, sempre que intentem
anar a menjar
o a sopar en algun restaurant,
sempre sovint ens portem disgustos.
Què ens trobaríem aquí,
al celler de Can Roca?
Doncs ens trobaríem la possibilitat
que la tenim, de fer
la mateixa experiència gastronòmica
que plantegem d'aquest Manu Festival,
que hi ha 30 plats
entre snacks, tapes, plats
i postres, diguéssim,
i després els petifors, són gairebé 30 passes.
Tenim alternatives
per totes les alèrgies
que ens puguin arribar.
Mirem que cada plat que fem
hi hagi la variant per poder-la oferir
en versió vegana, versió vegetariana,
i, evidentment, amb moltes alèrgies
que cada vegada n'hi ha més,
malauradament, amb molta gent
que té dificultats
en certs productes
o components de productes
que provoquen alèrgies.
Per tant, els restaurants
d'aquestes característiques
ens hem d'adaptar i ho hem fet
i tenim solucions per trobar alternatives.
La creativitat d'alguna manera
que apliquem a la nostra cuina
també l'apliquem quan hem de treure elements
de la idea inicial del plat
per poder oferir una cosa similar
amb quant a l'experiència culinària.
Sí, sí, mirem de fer-ho tant com...
Vaja, fins ara estem...
contentem a tothom
que ens ve amb alèrgies d'aquest tipus, sí.
Joan de Barcelona,
gràcies per la teva consulta.
Tenim una altra persona
que és... Ho sento, Marina,
jo també tinc ganes de fer moltes preguntes.
Fantàstic. Ens estan trucant.
Estic escoltant amb molt de tensió tot això.
Maria Deporbou, bon dia.
Hola, Maria...
Maria?
Maria Rosa. Maria Rosa, disculpi, Maria Rosa.
Hola.
Pot apagar la ràdio del cotxe o la que té al voltant?
No, no, jo estic a casa meva,
el que passa és que hi ha un soroll.
Hi ha un soroll? Sí, però és la misura, eh?
No passa res, Maria Rosa, la sentim bé, per això.
Ah, jo estic...
Miri, volia felicitar el senyor Roca,
perquè és molt amable
contestant-ho a les preguntes,
i jo volia dir-li
que sento una gran admiració pels cuiners.
Mm.
Estic fent esbarzínia,
carvassó i ceba a la planxa.
Ara.
I tinc 89 anys.
Mm-hm.
I penso en la seva mama,
que els agafa i menja sempre,
que no sé si està en vida.
El senyor Roca potser...
Sí, sí, té 87 anys, la mare,
i segueix per casa, voltant per la cuina,
i de tant en tant s'hi posa, també,
i segueix cuinant, afortunadament.
Que per molts anys ho pugui seguir fent, això de cuinar,
és fantàstic.
Algú un consell per aquestes albergínies?
Home, segur que me'n donaria més a ella, a mi,
de ser albergínia.
No.
Me'n donaria més a ella, a mi, de consells que jo pas.
Que jo...
Que jo, amb vella, amb tants anys cuinant,
la veritat és que l'esbarzínia, el carvassó,
tot això que teniu ara que esteu fent a la planxa
és el que toca fer, és fantàstic,
perquè ara ve directament dels horts,
és el millor moment per a aquests productes.
No, jo poc a dir, senzillament,
això que estic segur...
Com els fa? Com els acaba?
Expliqui'ns-ho vostè.
Faig verdura a la planxa,
i després unes maduixes amb suc de taronja.
Fantàstic.
No menjo fregits.
La faig amb verdura.
Corers de verdura.
Però, bueno, m'agrada molt la cuina elaborada
que fan vostès.
La meva germana ha anat al seu restaurant,
però jo no hi he pogut anar,
perquè m'he fet gran i...
Bueno, però hi ha més dies que llengonisses.
Un dia o altre pot venir.
Maria, disculpi.
Tenim una mica de...
Moltes gràcies.
Ho faré, ho faré.
Moltes gràcies.
Gràcies. Però ens està escoltant ara.
D'aquí una estona li preguntaré.
Jo crec que ens està escoltant.
Moltíssimes gràcies. Molt amable.
Lourdes de Llinàs, bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, no us sento gaire, eh?,
perquè hi ha uns sorolls molt forts d'interferència,
i el que menys sentim és en el collner,
que és el que hem de sentir.
Sí, ja han desaparegut aquests sorolls d'interferència.
Ah, estupendo.
Sí, sí, ara potser et sento millor.
Lourdes, endavant.
Sí, li voldria fer una consulta.
Jo soc al·lèrgica a la proteïna de la gamba
i del marisc en general.
Vull dir, a mi em van prohibir que mengés marisc.
Llavors, des que em van prohibir això,
a l'hora de fer un arròs de peix,
només se m'ocorre sempre l'arròs de bacallà,
però que tampoc el sé...
No sé si el faig prou bé
en l'ordre de cobre el bacallà
i després posar l'arròs.
Però el seu error,
però el ser al·lèrgica al marisc,
també em trobo que no hi puc posar fumet,
perquè ell ja sap que el fumet
gairebé sempre s'hi posa també gambes,
camerlà...
Doncs a veure si em donés alguna idea d'un arròset de peix
que es pogués fer amb un altre tipus de...
no sé, amb algun tipus de caldo,
amb un altre peix que no sigui marisc
i que sigui un arròs bo,
com tot el que fa ell,
que ho fa tot molt bo.
Home, doncs, mira, una solució és la cèpia,
o algun cefalòpode,
que la mar, cèpia, pop,
això dona un sabor boníssim als arrossos,
que se'n pot fer un brou primer,
o directament posar-lo des de l'inici,
la ceba ben fundejada,
afegir-hi la cèpia, en aquest cas,
això que es cogi bé,
llavors posar-hi l'aigua, que ja fa el brou,
i llavors hi tira l'arròs.
Evidentment, hi podem posar moltes coses més.
La mare, precisament que parlava la mare de la meva mare,
fa un arròs molt bo,
que no sempre hi pot...
L'arròs a la cassola, que fa Can Roca,
on nosaltres venim, ella cada dijous
fa un arròs fantàstic,
i no sempre hi posa gambeta,
i bàsicament el sabor l'hi dona
amb la cèpia,
fundejada des de l'inici,
llavors també hi posa una miqueta de conill,
una miqueta de pollastre, una miqueta de costelló,
i fa, llavors, una picada
amb fetge de conill,
al final de tot hi posa una mica de fetge de conill
i, fins i tot, pèsols quan n'hi ha,
i, fins i tot, també una miqueta de pebrot vermell,
una miqueta de pebrot verd,
molt bé.
Carxofa, exacte, carxofa quan n'hi ha.
Llavors, és un arròs que s'adapta a les temporades,
però que el sabor,
aquest marí, mariner,
a la cèpia li va molt bé.
Home, també ho pot fer amb un bon brou,
fent, en fi,
amb els caps i espines de peixos,
d'una bona escòrpura.
Fa un bon fumet amb el cap i l'espina,
després hi posa l'escòrpura,
lleugerament laminada al final,
quan l'arròs gairebé està, i posa el peix per sobre,
que s'acabi de coure,
i és un arròs de peix boníssim,
i no és necessari el crustaci, el marisc, no?
I el que deu fer de bacallà, segur que el fa molt bo.
L'important és que el bacallà li posi al final,
és a dir, que faci el brou del bacallà
amb espina,
o amb parts, doncs, amb cua,
i amb la part menys noble, diguéssim,
i la part del llom la deixi al final,
una miqueta allò escaixat gairebé per sobre,
quan gairebé l'arròs és cuit,
i segur que queda boníssim,
i el bacallà també, bo,
i sense una excessiva cocció.
Va dient estupendo, de fons, l'alumnes.
Molt bé.
L'última cosa, en l'arròs, en aquests arròsos,
els poses només ceba,
o també s'hi pot posar ceba i all,
a l'hora del sofregit?
Nosaltres hi posem només ceba, el de la mare,
només ceba al principi, una mica ceba i tomat,
fa un sofregit tradicional.
I al final hi posa en aquesta picada
que deia de fetge de conill,
hi posa un gradall, al final.
Al final, quan gairebé l'arròs és cuit,
li falten tres minuts,
i llavors fa que el brou,
com que és un arròs caldós,
quedi lleugerament lligat
per aquest fetge de conill.
Això és un truco que fa la mare,
que jo a vegades...
M'agrada molt, això de la picadeta del...
Hòstia, Txet ja m'ha salvat la trucada.
Ja m'agrada això.
L'Urdes, estem regalant també unes cabanes als arbres,
entrades, vull dir, vostè truqui.
Ah, d'acord, d'acord.
Gràcies per trucar-nos avui.
No, truco sovint a bastants programes
perquè soc molt seguidora de Catalunya Ràdio.
La nostra. Ho feu molt bé,
i és la meva ràdio.
Ens agrada sentir això, eh?
Sí, sí, sou la meva ràdio,
de la cuina, del menjador, de l'habitació,
sou Catalunya Ràdio,
està a casa sempre activa.
Molt bé.
És un aplaudiment.
Intentarem mantenir-ho.
Vaja, quin directe.
L'Urdes, bon dia, una bona estona, moltes gràcies.
Adeu, gràcies, gràcies. Michaelet, que hi ets, per allà?
Sí, continuo aquí, sí, sí.
Per si també tens alguna pregunta,
pots, perdona, que t'hem arrebaçat una mica la teva secció.
No, home, feu, feu, feu.
Teniu vosaltres millors preguntes, ja ho veureu,
però jo tinc una que...
Jo a l'audiència li he d'explicar al Joan Rocano,
ja ho ha vist, ho portem a compartir en una estona,
per tant, no cal que li doni la informació
que jo soc un cutre, vull dir, ja hem xerrat,
m'he vist vestit, vull dir...
No cal, jo ho sap,
però a l'audiència sí que ho heu de saber,
i per això la meva pregunta.
Jo en el tema gastronòmic també me'n tinc aquesta línia,
però aquí soc feliç, perquè el meu menjar preferit
és el kebab, vull dir, menja un kebab
i per 3,50 euros, 4 el dia aquesta desenforma,
et menges un bon kebab
i jo soc, bueno, content,
tip a casa, ple i tan feliç.
M'agradaria preguntar-te, al celler de Can Roca,
què trobaria aquí,
com em convenceries a una persona com jo,
que ja la veus, ja em veus, Joan,
com em convenceries per venir al celler de Can Roca
i provar el que és l'alta cuina i deixar-me allà
de bars ruñosos?
Bueno, t'haig de dir que jo amb un kebab
també puc disfrutar molt, és a dir...
Ja en farem, ja en farem, un dia.
Home, està clar, només faltaria.
I hi ha dies per tot, aquí la clau és tenir clar
que hi ha dies per tot, i un dia que vulguis celebrar
alguna cosa, amb la teva parella,
amb la teva família, amb qui vulguis,
i vulguis celebrar alguna cosa especial,
doncs dona una oportunitat al celler de Can Roca
o a tants restaurants d'alt nivell que hi ha al nostre país,
que hi ha moltíssims.
Són, a més, estrelles Michelin, ja, a Catalunya,
que, per exemple, a la resta de l'Estat.
Per tant, què vol dir això?
Que aquí hi ha tradició, hi ha cultura,
hi ha molta gent que, afortunadament,
de tant en tant decideix un dia anar a fer
un nàpat especial i tenir una experiència gastronòmica.
Igual que molta gent que ens visita de fora
i que ve, doncs, que també em plenen les taules
dels nostres restaurants.
Com t'haig de convence?
Home, ben amb el cor obert, amb la ment oberta.
Evidentment, potser hauràs d'estalviar una miqueta
perquè tot això costa diners,
i això no vol dir que sigui car,
costa diners fer això, som 90 persones treballant.
El producte que arriba aquí
és de la màxima qualitat possible.
Et servirem 30 coses, 30 plats,
entre snacks, tapes i plats
i postres i peti-furs.
És a dir, aquí estaràs unes dues hores i mig
i tres hores passant una estona agradable,
menjant, begant i vivint una experiència gastronòmica
on tots els teus sentits
organolèptics es despertaran
i crec que pots passar una molt bona estona
que recordaràs.
Aquí la clau de la nostra feina
és seguir present a la memòria de la gent
que ha estat aquí una estona
i que s'emporta els records d'això que ha anat menjant.
Ara, per exemple,
en el menú actual menjaràs un postre extraordinari
que fa en Jordi,
que és un postre inspirat en un llibre vell
que té oli essencial de llibre vell,
és un homenatge a Marcel Proust.
Un llibre... un llibre...
un postre realment extraordinari
que segur que te'n recordaràs quan te'n vagis.
Tota una seqüència de plats
en productes de l'entorn.
Aquest plat que deia el principi
de Sardines i Cargol Punxenc,
un escamarlà
amb una salsa artemisa,
amb una aire de mantega torrada
extraordinari,
un plat de xai,
de ramats de foc,
són aquests ramats
que volten pels boscos,
netejant els boscos
i evitant els incendis,
en fem un plat amb verbes de muntanya
on t'acuinem el coll, el llom
i l'espatlla del xai
en diferents elaboracions,
i que és una seqüència.
Un xuxo de sanglà,
un xuxo que és aquest postre típic
que sabeu de Girona,
que nosaltres li hem donat una volta
i en fem una versió que a l'interior
hi ha un guisat sabrosíssim de sanglà
amb el llom marinat.
En fi, podria seguir ja 30 cosetes d'aquestes
si no us vull avorrir,
però estic segur que t'ho passaràs bé.
Miquelet, vols fer una última pregunta?
El senyor Joan Roca, home, i tant.
Fa uns anys va córrer una polèmica
al voltant de Jordi Cruz
que va dir una frase
que després sembla que no la va dir,
després tampoc va demanar el diari
que havia dit que l'havia dit,
llavors volia fer-te-la tu sense entrar en polèmiques
independentment de Jordi Cruz.
És rentable un negoci com aquest
d'alta cuina amb 90 persones,
amb unes coses bacàries?
Ho és, poc.
Sempre és un negoci
que malgrat el que pugui semblar des de fora,
a tenent que està sempre ple,
i que en el cas del CD Can Roca
hi ha una llista d'espera d'11 mesos
per poder venir a tenir una taula,
semblar que hauria de ser un gran negoci.
I, per tant, no ho és
perquè, justament,
les despeses són molt importants
i els beneficis són mintsos,
però tot i així,
és rentable.
Si no, hauríem de dedicar-nos a una altra cosa.
Nosaltres, al Celler,
el que s'hi hem fet és al voltant de la marca del Celler
i hem creat un ecosistema econòmic
que és rocambulès,
que és una petita geladeria, casa cacau,
que és un obrador de xocolata
on fem la nostra pròpia xocolata
i un petit hotel-botic.
Tenim el Mas Marroc, que és un espai d'esdeveniments.
Tenim el restaurant normal,
recentment obert al barri Bet de Girona,
i, per tant, tot això fa que, al final,
el restaurant i tot plegat,
tot aquest entremat,
sigui raonablement rentable.
Joan Roca,
parlant de rentabilitat i de sistema econòmic,
nosaltres hem de fer una pausa ara
per anar a publicitat, també,
però aprofitem també per acomiadar-nos.
Gràcies, Joan Roca i Miquelet,
Joan Roca, xef de xefs,
per aquesta classe magistral.
Catalunya Ràdio, 40.
Diuen que a tothom li agrada viatjar,
però no ens compliquem la vida.
Per trobar pau, natura i patrimoni,
només calen dues coses,
un bon calçat i la ràdio ben a prop.
Aquest estiu a Catalunya Ràdio
t'ensenyarem el teu país.
La Vall Fosca, la Serra de Marina,
els Estany del Carlit, l'Ebre...
Et portarem d'excursió al costat de casa,
perquè, ja ho diuen,
per gaudir d'un bon paisatge...
no cal anar a Suïssa.
Cal anar a Suïssa, cada dissabte a dos quarts de tres de la tarda.
I recorda, a Muntanya, la gent se saluda.
Ei, Pep, com vas?
Bé, escolta, crec que m'he perdut.
Sí.
Tinc la ubicació oberta al mòbil però no hi ha senyal.
D'acord.
Sí, acabo de passar la rotonda
i giraré cap a la dreta.
Però després...
Doncs faré la volta.
Tranqui. Merci, tio, fins ara.
Parlar per telèfon mentre condueixes
és una distracció que pot provocar un accident.
No te la fotis.
Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya.
Amb so de cobla,
el festival de cobla de Catalunya,
de l'1 al 5 d'agost a Palamós.
Un pení elèctric d'armes amb la cobla principal de Llobregat.
Jazzwoman amb so de cobla.
Albert Guinovarti i Montserrat Casas
amb la cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Xavi Lozano i cobla mediterrània i molts més.
Revolucionem el so de la cobla.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Aquest estiu, a Vic,
cada nit a les 10,
vine a veure el mapping del temple romà.
Un espai, 2.000 anys d'història.
Un espectacle visual
que ens explica la transformació d'un temple.
I si vols saber-ne més,
vic.zero.cat.
Ajuntament de Vic.
Carinyo, ja vinc a la cuina!
No t'amoïnis, tinc la solució.
La meva mare fa servir un cop l'any
l'aca insecticida Zoom,
que pot allargar tot el seu xalet.
És una laca insecticida que s'aplica als racons i sòculs.
De veritat? I tant!
Zoom, en trobaràs en supermercats i drogueries.
I adeu escarbats, aranyes i formigues. Zoom!
El peluix del mic et vol abraçar.
I també jugar amb tu.
Amb el joc del mirall.
I el pus la progressiu.
Troba'ls tots a la botiga de TV3
i als punts habituals.
L'incoronazione d'Hippopea de Monteverdi
tanca la temporada del 175è aniversari.
Herutisme i fascinació pel poder
en la producció de Calixto Viejto
amb direcció musical de Jordi Savall i Luca Guglielmi.
Del 10 al 21 de juliol.
Entrades a l'isseo.cat.
Treballem en la línia de la millora
perquè puguis moure't a través d'una xarxa
de transport públic còmode, segura, fiable i sostenible.
I per seguir treballant en aquesta línia
volem que el nostre veí
hi pugui tenir més temps per fer-se la feina.
I per seguir treballant en aquesta línia
Per seguir treballant en aquesta línia, t'informem que durant aquest estiu part de la línia L4 de metro i la línia T4 del tramvia rumendran tallades.
Disculpa les molèsties, però per seguir en la línia de la millora, ara cal tallar-ne dues.
Troba tota la informació i les alternatives de transport al web www.atm.cat.
ATM, Àrea de Barcelona.
Tot a punt per fer-te sentir com a casa.
Tot gira a Catalunya Ràdio.
Casa teva.
No ho puc evitar.
No ho podem evitar.
Com fer-ho m'arriba a tales mans.
Ens agrada el col·lapse.
Pensa el cero que han muntat del mercat.
Rosa Regàs, Maria del Mar Bonet, Gerard Quintana i de Tallats.
Col·lapse amb Ricardo Estrell a TV3 aquesta nit.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
Arriba la setzena edició del Festival Portal Blau amb les actuacions de la companyia Sirriquitel la Teatre.
Anna Ferrer, Blanca Llum Vidal i Maria Callis, Gio Sinfonia amb Mariola Membrives i Joan Dousà, entre d'altres.
La partida el 15 de juliol vina a l'escala i empúries per gaudir de música, dansa, poesia, teatre, literatura i conferències en el millor dels entorns.
Més informació a portalblau.cat, recomanat per Catalunya Ràdio.
Del 7 al 22 de juliol celebrem el Festival Internacional de Música Pau Casals al Vendrell.
En aquesta edició es conmemoren els 50 anys de la mort del mestre Casals i comptarà amb una programació d'artistes internacionals i nacionals que interpretaran una àmplia varietat de programes de música de cambra.
Més informació a auditoripaucasals.cat, recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca, Linca, a Catalunya Ràdio.
El suplement d'estiu amb Albert Montilla.
És boníssima. És molt bona.
Quinte. Bé. L'han trobat molt bé.
40 anys de Catalunya Ràdio. Déu n'hi do.
I aquí som nosaltres. Qui ens ho diria?
Qui ens ho diria?
Motiu dels 40 anys de Catalunya Ràdio?
Hem fet moltíssima celebració.
Va ser espectacular el dia 20 i tota la programació que tenim preparada, que ja s'està amatent, que s'ha mes i que ja
Anirem seguint de fet també el suplement.
Cada dia, cada dia, farem una petita...
Dedicarem una secció a parlar d'aquests 40 anys
on repassarem algun dels temes més destacats d'aquesta història,
mirant enrere però també mirant endavant.
I ara obrirem...
Què obrim?
Una capsa de sorpreses d'aquests 40 anys de Catonya Ràdio
per destapar un dels temes que per mi és dels més interessants
i també personalment m'afecta.
Crec que ens afecta els dos, eh?
Ah, sí? Tu també? Sí.
Ah, molt bé, això.
Avui ens endinsem a la línia del temps
per descobrir l'art del bacari.
Bacari.
Estudiant que gaudeix d'una beca.
Segons les dades oficials, un de cada tres bacaris
acaba aconseguint un contracte de l'empresa
on ha fet les pràctiques.
Un èxit.
Però deixem-nos de diccionaris i d'estudis,
perquè els bacaris són artistes, trepessistes de les redaccions,
una espècie abundant que passa desapercebuda.
En els últims anys, a menits de crisi,
s'han convertit en un treballador més dels equips
i ara ja es porten el cafè a ells mateixos.
Tot i això, a vegades prenen protagonisme
i la il·lusió es converteix en un lloc de treball digne.
Marina, que rius.
Ai, la Rosalia. Ai.
Quina art, quina gràcia que ens va brindar
aquesta cançó que és molt directa, que parla d'Inés.
Ben bé, allò que no veuen els estudiants en pràctiques,
també s'ha de dir, moltes vegades.
De fet, la majoria, crec. Sempre.
Tot i això, el més important és que avui parlem de temps invertit
en aquell moment d'impàs entre ser estudiant
i tenir feina a les famoses pràctiques.
Exacte, i si d'una cosa en som conscients
és que treballar als mitjans audiovisuals és complicat.
Tothom, o gairebé tothom, ha hagut de passar
per períodes de pràctiques per arribar a aconseguir
aquella anhelada oportunitat, allò que tots volem.
Catalunya Ràdio és una casa que durant aquests 40 anys
ha acollit molts estudiants en pràctiques
i sabem que alguns han aconseguit fer-s'hi lloc
i treballar en programes o, fins i tot,
realitzar i dirigir formats molt importants.
El programa Dias de Ràdio, fa uns quants anys,
va reunir alguns treballadors que van explicar
com va ser la seva experiència com a becaris.
I tenim anècdotes que, com a mínim, som còmiques
de Joan Bota, Mònica Roca i Marta Cristià.
El primer dia que vaig venir a fer la beca
no hi havia ningú, perquè aquell dia no hi havia cafè
de la República i, per tant, em vaig quedar tot sol
a la redacció i vaig quedar molt pedat.
Pensava que era alguna mena de broma, alguna mena de prova,
però, al final, senzillament, s'havien oblidat
que aquell dia començava jo.
A partir d'aquí tot va anar molt millor, tot va anar molt bé.
Dels primers dies, sobretot recordo que em semblava increïble
que em paguessin per llegir el diari o per llegir llibres
o per escoltar música.
Vull dir que això formés part de la meva feina per documentar-me.
Em semblava un privilegi brutal.
I també recordo com em costava concentrar-me a la redacció.
Havies d'aprendre a escriure ràpid,
enmig d'un espai ple de gent parlant,
amb la ràdio i la tele posades,
i totes les distraccions que et puguis imaginar.
Potser per això i pels nervis
o per la pressió de voler-ho fer molt bé,
el primer dia que em van encarregar un guió,
m'hi vaig esforçar tant que, en lloc de plegar les 3 de la tarda,
que era el meu horari habitual,
vaig acabar-lo a dos quarts d'onze de la nit.
Vaig passar per una època que jo crec que van passar
i vaig anar a buscar-hi d'aquells anys,
que eren contractes de substitucions,
contractes temporals, ara festa autònoma, ara tal,
i treballant estius i creuant els dits,
creuant els dits perquè tornessin a contractar aquell setembre.
Em tornaven a contractar perquè sempre hi havia algun equip
que sí que et demanava, llavors vaig estar molt de temps
treballant l'estiu amb por que no em contractessin a l'hivern,
contractant-me a l'hivern i tornant a treballar l'estiu
per por que no em contractessin a l'hivern.
Llavors vaig estar molts anys sense vacances,
però molt agraïda de la feina i treballant molt.
Ai, Déu meu! Testimonis interessants, eh?
Està molt interessant el programa Dias de ràdio,
que podeu recuperar el fals Santi Carreras,
un gran exemple de l'aliança, crec, entre generacions que es pot fer.
Exacte.
Que he pogut tenir la sort de treballar, bueno, de compartir,
i hem de fer tant a la comissió que fèiem dels 40 anys espai amb ell.
I ens ho hem passat molt bé, també n'he après molt,
li he demanat consells, crec que no n'he complert cap.
Albert, sisplau.
Però vaja, perdona, que et talli.
Per acabar de rodonir l'experiència dels Bacaris,
hem d'anar a l'estudi, no, també, per trobar companys de la casa.
I tant, i avui farem la ronda en pràctiques
amb Quim Morales, Roger de Gràcia i Marta Vives.
El que hem fet ha estat una ronda de preguntes ràpides als tres,
i sobre les primeres pràctiques em diuen això.
Vaig tenir la sort d'anar a petar a un programa que es deia L'Aparador,
que el feia la Neus Bonet,
i a mi que sempre m'ha agradat molt la cultura,
clar, tenia en Quim Monzó i en Sergi Pàmies de col·laboradors,
jo recordo converses a la fotocopiadora,
parlant amb en Sergi Pàmies de literatura,
i clar, per mi allò era un regalàs.
Jo vaig venir a fer la beca
de la carrera d'audiovisuals a la Vella Terra,
aquí a Catalunya Ràdio, amb el suplement,
vaig anar a petar el suplement que el presentava en aquella època,
el Xavier Solà, una llegenda del suplement,
i a més, en aquella època, evidentment,
a casa s'escoltava el suplement,
i era l'època que el gremi de pastissers portava uns pastissets,
i ell sempre traia uns xuxos, uns pastissos de crema i voltal,
i aquestes paraules que feia servir amb aquest estil,
què tan particular seu del Xavier Solà?
Doncs el matí de Catalunya Ràdio, ara deu fer 26 anys,
aproximadament, amb l'Antoni Bassas,
i va ser una experiència meravellosa.
Això és el que ens diuen de les primeres pràctiques,
però el més curiós de tot plegat és que la Marta i el Roger
van coincidir amb el nom d'un periodista
de gran recorregut d'aquesta casa
i del que guarden molt bon record en els seus inicis.
És Domènech Subirà.
En aquella època, atenció, es cobrava, com a bacari,
i hi havia el Domènech Subirà,
que me'n recordo molt, que fèiem moltes tonteries,
moltes bromes telefòniques, no hi havia WhatsApp,
no hi havia mòbils en aquella època,
però sí que hi havia un sistema intern
de poder enviar missatges des d'un ordinador cap a l'altre,
com una espècie de WhatsApps interns de la casa.
Jo enviava missatges a gent fent veure que era un altre,
feia trucades, i llavors després feia beus,
i les productores tornaven una mica bojes.
Jo recordo que al principi de tot
hi havia un redactor que es diu Domènech Subirà,
i un dia em diu,
Marta, fes una cosa, fes a la Cati,
i demanes, no sé què em va demanar.
Jo, vale, vale, vale.
I allò que no goses dir, no sé qui és la Cati,
però jo, amb aquella feina d'ajudar a fer el que fos,
li vaig dir, vale, vale, vale,
i arribo dalt, al primer pis, i començo a cridar.
Perdoneu-me, qui és la Cati?
Una noia que es diu Cati, i anàvem buscant la Cati,
i vaig veure que tothom reia, se'n reia de mi,
i em vaig pensar, hi ha alguna cosa,
o no hi ha una Cati aquí, o no estic fent bé.
Llavors, alguna ànima caritativa,
m'ha dit, no, és que això és Catalunya Informació,
aquí en diem la Cati,
i algú t'ha fet una broma,
i probablement la persona que t'ha fet una broma és en Domènec Sobirà,
perquè és el que fa les bromes a tothom.
Que bonic que ens diu la Marta,
i també ella mateixa resumeix l'amor que ha tingut sempre
cap a la ràdio.
Jo encara soc d'aquella generació
que em vaig enamorar de les persones que feien ràdio
per la seva veu,
i a casa meva els meus pares tenen ràdios a tot arreu,
a la cuina, als lavabos,
doncs jo convivia amb Catalunya Ràdio les seves veus,
i clar, arribar aquí a Catalunya Ràdio,
és un bonet que per mi era una veu,
i resulta que darrere aquella veu hi havia una persona
i una gran professional, l'Antoni Bassas,
clar, jo flipava, per mi era brutal.
Jo crec que una de les grans avantatges d'aquesta casa
quan hem fet ràdio
és poder passar per diferents departaments,
també vaig tenir la sort de treballar amb la Neus Bonet
i vaig aprendre moltíssim
amb tota la gent que està a Catalunya Informació
i els equips informatius de Catalunya Ràdio,
i això et dona cintura al final.
És el bagatge, no? Sí.
Molt bé, ho hem deixat això.
Tanquem la capsa dels 40 anys de Catalunya Ràdio.
Demà més.
23 de juliol,
eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat,
espais gratuïts de propaganda electoral.
Perquè el no a tot no serveix de res.
Perquè m'estimo la meva llengua
i m'estimo la meva escola.
Perquè ara cal protegir tot allò que som
i tot el que volem ser.
I tu què faràs?
Et quedaràs a casa o defensaràs Catalunya?
Defensa Catalunya.
Vota Esquerra Republicana.
Espanya necessita un canvi de rumbo
que nos permita proteger lo que de verdad importa.
Santiago Abascal
se compromete a construir la alternativa.
Vox va a terminar
con todas las leyes que dividen y destruyen.
Va a devolver la voz al pueblo español
que recupere las riendas de su destino.
Este 23 de julio, vota lo que importa.
Vota Vox.
Ja n'hi ha prou que des de Madrid ens menteixin a tots.
Ja n'hi ha prou de demanar-los permís.
Ja n'hi ha prou del Polifiscal.
Anem a Madrid a ser decisius per a Catalunya.
Tens l'oportunitat de canviar-ho tot.
Pels drets, pels recursos,
per la dignitat.
Vota junts.
Vox són un problema
per a la democràcia i per a els drets aconseguits.
Su discurso, su pura odia.
El independentismo no se lo borra.
Ni con porras, ni con multas.
Amnistía y autodeterminación.
Deia el discurs del rei.
A ningú se'l va obligar mai a parlar en castellà.
Señor Butrán, me veo obligada.
Plantem cara. Vota CUP.
Avui som una Catalunya i una Espanya
que té cura, que protegeix.
Una Catalunya i una Espanya que avança.
Nosaltres sabem que aquest viatge no pot acabar aquí.
El proper 16 de juliol, a partir de les 11 del matí,
vine al nostre acte central de campanya
al Palau de Congressos de Montjuïc,
amb el president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez.
Amb tu, Catalunya avança.
Amb tu, Espanya avança.
Perquè el no a tot no serveix de res.
Perquè m'estimo la meva llengua
i m'estimo la meva escola.
Perquè ara cal protegir tot allò que som
i tot el que volem ser.
I tu què faràs?
Et quedaràs a casa o defensaràs Catalunya?
Defensa Catalunya. Vota Esquerra Republicana.