L'alcalde de Bequerisses, Antoni Massana, reclama més inversions a Renfe per evitar més esllevissades a les vies.
Aquest matí, abans de les 8, un despreniment de pedres ha fet descarrilar la part davantera d'un convoi de la línia R4 en aquest municipi.
Hi viatjaven 37 passatgers i no hi ha ferits. L'alcalde ho ha explicat a Catalunya Ràdio.
Són zones molt delicades i se sap i s'hi ha d'invertir el doble que en altres llocs perquè avui ha passat això,
però si les llavissades una mica més gran i el tren, diguéssim, acaba descarrilant com va passar l'altra vegada,
també hi hauria hagut poder una altra víctima mortal, evidentment, i això és el que no volem que passi.
A hores d'ara s'ha circulat per via única entre Bequerisses i Castellvell i el Vilà a l'espera que els tècnics puguin retirar el tren accidentat.
Això provoca retards a les línies R4 i R12 de Rodalies.
Més enllà dels trens, la neu a cotes baixes de 500 metres complica la circulació a diferents punts del país.
Hi ha tres vies tallades. La majoria a les comarques de Tarragona calen cadenes a quatre més,
la majoria al Pirineu, i la circulació és molt complicada a les carreteres de Matadapera.
Més notícies, en Raül Flores.
Avui es reprenen al caire les negociacions per aconseguir un alto al foc a Gaza.
L'acord, que duraria els combats durant sis setmanes, es podria tancar abans a l'inici del Ramadà, que és diumenge que ve.
La delegació de Hamas ja ha arribat a la capital egípcia per entrevistar-se amb els enviats d'Israel.
La milícia palestina exigeix un alto al foc que acabi derivant en un final de les hostilitats, tot i que això formaria part d'un pacte futur.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, augmenta la pressió sobre els comuns perquè s'acabi insumant a l'acord de pressupostos.
En una entrevista avui al diari El Periòdico, els avisa que si rebutgen els comptes, estaran avalant continuar amb les retallades.
Els comuns que tan han combatut de paraula les retallades de Convergència i Unió de fa 10 anys en l'àmbit de l'ensenyament, ara tenen l'oportunitat de deixar-les enrere.
Per tant, si voten que no en aquest pressupost, estaran votant que sí a continuar les retallades que Convergència i Unió va fer fa 10 anys.
Els Estats Units alerten de risc mediambiental al Mar Roig per un vaixell enfonsat pels hutis.
Es tracta d'una embarcació que transportava 21.000 tones de fertilitzant i que va ser atacada fa dues setmanes per la guerrilla islamista i que ahir finalment es va enfonsar del tot.
Segons l'exèrcit nord-americà, el sulfat d'amoni vessat és altament tòxid i el govern del Yemen, reconegut internacionalment i enfrontat als hutis, parla de catàstrofe mediambiental sense precedents.
El gremi de restauració de Barcelona denuncia que molts forns de pa amb degustació els fan competència deslleial perquè actuen com a bars sense tenir-ne el permís.
Segons l'organització, aquests establiments incompleixen sistemàticament les normatives, com explica el seu director Roger Pallarols.
Qualsevol comerç alimentari amb degustació no pot tenir més de 20 metres quadrats a l'interior de l'establiment, no pot oferir menús i en canvi veiem que ho ofereix de manera habitual,
no pot servir begudes alcohòlic i no pot oferir productes de la seva especialitat i tothom sap que amb una fleca acabes trobant des de croquetes, a baquallar, amanides o qualsevol producte que no forma part de la seva especialitat.
El gremi de Flaquis de Barcelona respon ja amb un comunicat on defensen la legalitat dels forns de pa amb degustació.
Diuen que és un model regulat des de fa 30 anys i asseguren que els locals que denuncien els restauradors són cadenes o locals que en realitat són bars però amb aparença de forn.
Denuncien, doncs, que venen pa sense tenir-ne llicència i que fa temps que es queixen sense que l'Ajuntament de la capital catalana actui al respecte.
Esports, Albert Bonet.
Empat polèmic del Madrid amb estalla contra el València.
2-2 en un partit marcat per la decisió de l'àrbitre Gil Manzano de xiular al final just abans que el Madrid fes un gol que hauria estat el 2-3 i, per tant, li hauria donat la victòria.
Bellingham, de cap, va fer aquest gol que no va pujar al marcador davant la indignació del Madrid.
Primer, en una piulada a Twitter, a la xarxa social X, el club madridista parlava de decisió arbitral inèdita.
Després, Carlo Ancelotti, l'entrenador del Madrid, anava en la mateixa direcció dient que això era inèdit i que mai li havia passat, que l'àrbitre s'havia equivocat.
El migcampista Chouameni parlava de vergonya també en una piulada.
Bellingham va acabar expulsat per dir a Gil Manzano, en anglès, it's a fucking gol.
El Madrid perdia per 2-0 i Vinícius va fer els dos gols del Madrid.
El davanter brasilè els va celebrar desafiant mastalla amb el puny amunt, el primer gol, en un gest antirracista i posant-se les mans a les orelles i treient la llengua en el segon gol.
Avui el Girona es pot posar a quatre punts del líder del Madrid i el Barça a sis.
Mallorca-Girona a dos quarts de set i amb el tot gira de Catalunya, ràdio i Atleti Club de Bilbao-Barça a les 9 i amb la TDT.
I de matinada destaquem que l'Ebron James s'ha convertit en el primer jugador que aconsegueix els 40.000 punts a l'NBA.
El seu equip, però els Lakers han perdut amb els Nuggets.
Fins aquí les notícies.
El suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
En roger escapa.
Passen cinc minuts de les 11 del matí, som al suplement, som a Catalunya Ràdio.
Hem sentit aquesta història als últims minuts del suplement de CUP Eternitat.
La trobareu també amb suport audiovisual, amb vídeo, a les xarxes de Catalunya Ràdio amb l'etiqueta Suplement Cat Ràdio, Twitter i a Instagram.
Ara, la màquina del temps.
Marina Laminos, bon dia de nou.
Bon dia, Roger.
Avui viatgem enrere fins al...
Fins l'1 de març del 1981, perquè fa 43 anys que Kini va ser segrestat.
Tal com les havíem indicat, hace escasos momentos que se ha localizado el coche de Kini, un fornada matrícula Barcelona 3817.
I això ho va explicar poques hores després Televisió Espanyola, precisament des de davant de la casa del davanter blaugrana.
Ara viatjarem fins aquell 1 de març abans, però ens volem preguntar qui era Kini, que segur que tothom el coneix, però per si hi ha algun que l'ha despistat, qui era Kini?
Doncs mira, ens ho explica el periodista Lluís Canut.
El Barça va fitxar Kini per 80 milions de les antigues pessetes i que va tenir ja des del primer moment un molt bon rendiment marcant gols perquè era la seva senya d'identitat i era una qualitat que no l'havia abandonat encara, malgrat el pas del...
Kini ha marcat Kini, ha marcat Kini! Acaba de marcar Kini, acaba de marcar Kini el segon...
Kini era una de les estrelles d'aquell Barça, el màxim golejador d'un equip que a més estava jugant una lliga i que tenia molts, molts números de guanyar-la.
Kini, que havia fet dos gols aquella tarda, el tercer i el quart contra l'Hércules, era el pichichi de la lliga i el Barça esperava aquella setmana amb candeletes perquè el diumenge havia de jugar-se el liderat de la classificació jugant al camp de l'Alelético de Madrid, que era en aquells moments el primer classificat.
Però després d'aquell partit contra l'Hèrcules, la matinada d'1-1 de març, tot va canviar.
41 anys del... no, 43 anys, 43 anys del segrest de Kini, un segrest sobre el qual es parla en el segon capítol de la docu-sèrie Núñez, que aquests dies podem veure tres cats.
Sí, no en podem sentir, per exemple, el testimoni d'aquí llavors era vicepresident del Barça, Joan Gaspar, que va ser dels primers a assabentar-se del segrest.
Als quatre del matí em va trucar la dona. Vaig començar a trucar a hospitals, a comissaries, un amic meu que era cap de policia.
No. Vaig vestir i vaig anar a casa del Kini. Va sonar el telèfon i no sé qui es va posar. I va ser quan ens van dir que l'avient s'ha gastat.
I l'endemà, davant de casa de Kini i de la seva dona, Marí Nieves, ja es començaven a concentrar desenes i desenes de càmeres de periodistes.
Tothom va anar a veure què passava, es va aixecar moltíssima expectació.
I també va anar fins allà al president Blaugrana, que de fet ja havia fet nit a casa de Kini.
Figura clar en aquest segrest, Núñez, que deia això als micròfons de televisió espanyola.
No, en estos momentos hay un silencio absoluto. La única tranquilidad es que Kini, pues, supongo que no le ha ocurrido nada.
La única cosa que nos preocupa es a ver dónde está Kini, pues, pensando en su familia.
Clar, hem de pensar que el van segrestar l'1 de març del 1981 i hem d'entendre que només feia una setmana de l'intent de cop d'estat del 23F.
I que, per tant, la primera hipòtesi és que es tractava d'un segrest amb finalitats polítiques.
Hem de recordar que eren uns moments molt convulsos a la societat espanyola, no?
I aquesta va ser la primera hipòtesi que hi va haver, no?, sobre la intencionalitat i qui hi havia darrere dels segrets de Kini.
Es va apuntar que fos un segrest polític perquè Kini era un personatge d'una popularitat enorme a tot l'estat espanyol.
Era un personatge que més que hi havia a tot arreu, malgrat ser del Barça, doncs era un futbolista
que no tenia enemics i, clar, que ell fos objecte d'un segrest, doncs encara costava més de creure's.
Però no era això, no hi havia finalitats polítiques al darrere, es va descartar molt ràpidament aquesta hipòtesi.
I mentre ho anaven investigant, els jugadors del Barça, clar, estàvem molt espantats
i, per tant, van demanar que se suspengués la Lliga, però es va declinar aquesta opció.
I en parlava també el Lobo Carrasco al documental Núñez.
I tot i que molts jugadors van expressar la seva intenció de no jugar al partit...
Les autoritats els van convèncer que s'havia de jugar al partit, sobretot per no alterar la normalitat
i no donar-los als segrestadors més importància de la que es creien que ells podien tenir, no?
I, de fet, Roger, doncs aquella Lliga es va acabar perdent.
Home, va costar d'entendre, però el cert és que, per culpa d'allò, malauradament al Barça li va volar una altra Lliga
perquè en els quatre partits que el Quini va estar segrestat al Barça no va guanyar cap d'ells
i es va tornar a despenjar del capdavant de la classificació.
I, mentrestant, negociacions en marxa, els segrestadors van demanar 100 milions de pessetes de rescat
per alliberar Quini, el Brujo.
Si la policia o algun periodo d'investigació ve a la nit de senyora, que és un marido,
se les entrega, te posen partículas como los otros 20 partietas.
Núñez va retirar els 100 milions i els va portar fins a casa del jugador
on els van guardar i custodiar al lavabo tots els policies
i així ho va explicar anys després al programa aquest any 100 de TV3.
Nosaltres vam posar els diners dintre tots els maletins.
A mi la governació em va prohibir pagar.
I jo vaig dir que necessitava una ordre, un comunicat que em prohibien pagar.
No entrarem avui gaire a les negociacions
perquè, de fet, si en voleu saber més, podeu recuperar també un programa de crims
en què les portes del 3CAT i allà sí que el dediquen.
En aquest cas hi entra molt més en tots els detalls.
Un crims on hi apareixen veus com, per exemple, la de Juan Martínez,
que va ser un dels encarregats de la investigació,
que explica com, finalment, es va decidir que tots aquests diners,
o com a mínim una petita part, a forma d'esquer, per dir-ho així,
es dipositarien en un banc suís
i que llavors s'aprofitaria aquell moment,
el moment en què es retiressin aquests diners, per detenir els segrestadors.
El Barça, com, lògicament, una institució tan poderosa com el Barça,
tenia relacions comercials amb el món entero.
I en Ginebra o en Suïssa tenia relacions comercials, lògicament.
I el Barça ens va dir que allà no tenim problema
per depositar una quantitat de 100 milions,
sin cap problema.
Llavors ho planificem en aquest sentit.
I el capital blaugrana, i a més íntim amic de Kini,
Aleksanko va ser l'encarregat de parlar amb els segrestadors
sobre els passos que en aquell moment haurien de seguir.
El dinero, vosotros, os es igual, ¿no?
Los más seguros que se dan dólares.
Sí, cualquier divisa compatible es suficiente.
I efectivament, quan van anar a retirar els diners,
llavors sí, els van poder detenir Kini va ser llibrat
un 25 de març del 1981,
per tant, després de més de 3 setmanes retinguts.
I els segrestadors van resultar ser uns joves de Saragossa
que simplement necessitaven els diners, no?
Sí, i que pel seu modus operandi,
doncs, ja es van aveient durant també tot el procés de negociacions
que no eren una banda criminal organitzada amb gaire experiència.
De fet, van cometre errors, per dir-ho així.
Se'ls va acabar enxampant.
I el que també és molt interessant d'aquest cas,
i ho hem parlat amb el periodista Lluís Canut,
és el seguiment que en van fer els mitjans,
perquè cada dia perseguien els negociadors,
tota la gent implicats en el cas.
De fet, segur que molts de vosaltres recordeu aquelles imatges
del moment de l'alliberament de Kini,
quan encara ni tan sols s'havia retrobat amb la seva dona,
amb la Marini Eves,
ells es van retrobar envoltats de càmeres,
de fotògrafs i de periodistes.
Jo hi era en aquella estança a la comissaria de Via Laitana,
i t'he de dir que de debò que vaig sentir...
plàstic.
Bombardejant el flash de fotografies
a dues persones que estaven absolutament destrossades.
Va ser bastant trist i lamentable, doncs,
una escena com aquella, no?
Sense cap mena de protocol,
perquè, evidentment, la situació de salut mental
del Kini devia ser molt fotuda després de tres setmanes
i de tot del seu entorn.
I una altra cosa que em va sorprendre molt
que surt el documental Núñez
és que al cap de molt poques hores
Kini va tornar a sortir al terreny de joc.
Sí, sí.
Vull dir que ni un temps de recuperació,
ni un treball psicològic, ni res.
Han passat 43 anys,
es nota que han passat 43 anys,
els protocols, per sort, han canviat.
El Barça no va poder guanyar aquella lliga,
però Kini encara va poder marcar
uns quants gols més per la història,
com aquell que va donar la recopa al Barça
l'any següent, el 1982.
Kini, Kini, Kini, Kini, Kini, Kini, Kini, Kini, Kini, Kini.
El davanté blaugrana
que va acabar morint d'un atac de cor l'any 2018 abans,
però ja de més gran recordava així
els seus segrets als micròfons de TV3.
i no ho pensaron dues vegades.
Me metré en un cajón, ara,
para la Pilarica, para Zaragoza.
Fue muy largo.
Yo creo que es una situación muy delicada
y que no se lo deseo ni al peor enemigo.
Y yo creo que, bueno,
fue unas circunstancias,
unos chavales jóvenes que necesitaban dinero
y no se les ocurrió otra cosa
de decir, bueno, vamos a coger a este,
al tonto el pueblo.
y me cogieron a mí.
Avui a La màquina del temps,
43 anys del segrest de Kini.
Gràcies, Marina, a la mino.
Ens tornem al 2024.
Ens escoltem.
Amb una altra Marina,
de seguida al suplement, la Marina Porras.
El suplement, amb Roger Escapa.
Arriba al Teatre Romea la disputa.
Josep Maria Flotats i Pep Planes
encarnen Volter i Rousseau.
Un apassionant combat al Teatre Romea
durant sis úniques setmanes.
Compra les teves entrades
a teatreromea.cat
i promentrada.com
Dilluns a Jo Mai Mai.
A tu què et passa amb el teu germà?
Tres.
Seis, o quatre, dos, ties.
Ho sento per haver-te fet xantatge.
Ets una merda de persona.
Ahir et vaig veure amb una noia.
Pensava que érem parella.
Però és que jo no puc tenir parella,
no com tu t'ho imagines.
Jo el tema de l'exclusivitat no...
No.
Jo Mai Mai.
A TV3, dilluns a la nit.
Ja disponible a la plataforma digital
3CAT.
Ha arribat la primavera
i tens ganes de canvis?
Aprofita ara les ofertes
de primavera d'Smith
per renovar la teva cuina
o qualsevol racó de casa teva
amb les nostres solucions
de mobiliària mida.
Home Smith Home.
Demaneja la teva cita
a qualsevol de les vuit botigues
Smith de Barcelona
o al nostre web
homedesign.smith.
A Catalunya Ràdio
hem trobat l'invent perfecte
per a les teves tardes.
La Tarda de Catalunya Ràdio
Elisenda Caron
Un invent que et transporta
a una altra dimensió.
Això és un som.
T'esperta i apunta-t'ho.
Un programa que t'ensenyen
noves frases fetes en català.
No tinc la gamba per mayoneses.
Que et fa pensar
en les preguntes més transcendentals.
Nen, tu ets més d'eslip o de bóxer?
O en els dilemes científics
més rellevants?
Vaig provar a ficar-me
el comandament del cotxe
al costat del cervell
i vaig comprovar
que s'obria
com més lluny estava.
El seu cap amplifica el senyal.
De dilluns a divendres
de 4 a 7
La Tarda de Catalunya Ràdio
amb Elisenda Caron.
Que bé que sí que està a la tarda.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
Passen dos minuts d'un quart de dotze.
Marina Forras, bon dia, bona hora.
Bon dia, Roger.
Com va la vida, Marina?
Molt bé.
Veig que véns farcida de llibres avui, eh?
Tenim feina.
Sí, sí, realment, avui sí.
I per cert, vaig anar a Figueres dijous
i que sàpigues
que tens una legió de fans allà, eh?
Allà són fans del Jair Domínguez,
al Púnquer.
També tenim col·lectiu suplement, eh?
T'he de dir, molt femení,
molt públic femení,
a biblioteques ja passa.
És el nostre target aquest, eh?
T'escoltem amb el Roger escapa,
o sigui, ets molt bé...
No et deien, no et deien t'escoltar amb el suplement.
No, molt més important tu que el nom del programa, eh?
Jo...
Una abraçada.
Una abraçada cap a Figueres.
La Marina Porras, ja ho sabeu,
és crítica literària,
escriptora, professora de la Universitat Pompeu Fabra.
La podeu trobar a la llibreria L'Ombra de Rubí
i cada diumenge el suplement, cap a aquesta hora,
ens porta excuses per parlar de llibres,
de sèries, de pel·lícules, de cançons.
Doncs avui l'excusa, Marina, quina és?
Doncs avui parlem d'un tema extremadament literari,
que és la vida d'hotel.
Oh, tu viuries en un hotel, si poguessis?
Saps que fent aquesta secció m'he plantejat
i que una temporada m'agradaria molt?
No sé si per...
I que cada dia et canviessin les tovalloles,
els llençols i et trobessis el llit fet.
Sí, perquè a més, com que ja pots adaptar-te a l'habitació,
si és com teva, el teu gust i tal,
crec que és una vida bastant còmoda.
Bueno, avui veurem també que té les seves ombres, eh?
O sigui, no tot...
I les seves despeses, bàsicament, no?
Això sí, això sí.
Però on comencem, avui, a veure?
Doncs comencem pel llibre que m'ha fet pensar en aquest tema,
que és Confeti, de Jordi Puntí.
És el Premi Sant Jordi d'aquest any, com sabeu.
És una novel·la que, amb la veu d'un narrador
que és un periodista de la vella escola,
un periodista molt de tornada de tot
i que forma part d'una època que jo diria que ja ha mort,
ens explica la vida i les aventures de Xavier Cugat,
que, com sabem, és una de les figures catalanes
més internacionals del segle passat.
Llavors, aquí el que fa Puntí és agafar la figura de Cugat
com a excusa i com a fil conductor de la novel·la,
però, en realitat, és un llibre que apunta cap a moltes bandes,
o sigui, cap a la idea que els records són una cosa construïda
de la qual no et pots refiar,
també cap a la manera com es barreja la realitat i la ficció
als llibres i a la vida, un tema molt Jordi Puntí,
i també és un llibre sobre el sentit de la fama,
sobre les figures que s'aferren a la voluntat de brillar
i normalment passa que ho sacrifiquen tot per això,
perquè una cosa va lligada amb l'altra.
Llavors, Cugat és un personatge perfecte
per parlar de les llums i ombres de la fama
i el narrador d'aquest llibre també,
en realitat, perquè és algú que ha estat a l'ombra d'aquesta fama,
escrivint sobre les grandeses i les misèries
dels que estan a primera fila.
I Cugat, que, en realitat,
Francesc Xavier Cugat Mingall de Bru i d'Olofeu
va fer servir els seus orígens catalans i Cugat.
Què dius ara? Francesc Xavier Cugat Mingall de Bru i d'Olofeu?
És el seu nom de mi?
Aquest sí que són vuit cognoms catalans, eh?
Sí.
Bueno, no ho sé, però...
És que, a més, tot el que apunta Puntí
cap als orígens de la família de Cugat
és molt interessant en la relació amb l'Abisbal i tot això, sí, sí.
Però això, ell va fer servir
aquesta mena de barreja exòtica de la seva persona
per llançar-se a la fama de molt jove,
tot i que li va costar trobar la manera d'encaixar-hi,
va treballar molt per aconseguir-ho,
això també és interessant, el llibre.
Era músic, era director d'orquestra,
però també dibuixava, era actor,
era, sobretot, un showman,
o sigui, un senyor que s'alimentava dels focus.
Avui, el confeti del Xavier Cugat
ens va molt bé per parlar de la vida d'hotel
perquè el Cugat és un senyor, no el Puntí,
tot i el Puntí potser no sé si li agradaria viure en un hotel,
però el Cugat, quan va tornar a Barcelona
després de tota una vida als Estats Units,
doncs es va instal·lar al Ritz, no?
Totalment, és que, de fet, a mi,
una de les coses que més m'ha interessat d'aquest llibre
és com Puntí explica la relació de Cugat
amb les cases on va viure.
O sigui, per la seva manera de treballar
i, sobretot, per la seva manera de ser,
Cugat preferia viure en hotels que no pas en pisos
i li va passar aquí a Barcelona,
tenia un pis a la Diagonal
que la seva última nòvia dona
li va fer comprar directament,
però ella vivia al pis
i ell preferia viure al Ritz,
com sabeu, exhibint el seu Rolls Royce a la porta,
però és que això ja li passava als Estats Units
i, de fet, es va fer molt famós, ell,
gràcies a un hotel, que és el Waldorf Astoria.
De fet, ell va portar la seva orquestra en aquest hotel
i tocaven cada nit
i la seva orquestra era l'orquestra del Waldorf Astoria,
o sigui, era com que el show anava inclòs amb l'hotel
i, per tant, Xavier Cugat en si mateix
formava part de l'hotel.
Però és que també li va passar a Califòrnia, a Las Vegas,
quan el contractaven per tocar en hotels
i, Puntí, el que explica molt bé
era com l'hotel és el seu hàbit natural,
és a dir, si estava bé, si sentia bé
i li agradava el fet de tenir tan a prop
el seu lloc de feina.
El Waldorf va comptar que eren 300 passes
del llit a l'escenari, diguéssim,
i li agradava no dependre d'una casa
de la qual cal tenir cura, no?,
perquè el feia sentir massa lligat a les coses.
I una de les coses que explica Puntí al llibre
és que la separació amb la seva primera dona
va anar una mica per aquí
perquè es van comprar una casa espectacular a Manhattan
que des del jardí veien el Hudson,
però és que ell preferia viure a la seva suït d'hotel
i, clar, llavors això a les dones
no els hi acabava de semblar bé.
Un tast musical també de Xavier Jogat
perquè al final era un creador musical,
un director d'orquestra,
en aquest cas amb la seva orquestra
del Waldorf Astoria, que sona així.
When they begin, they begin, I begin
When they begin, I begin
Música
Això és una mostra del que podia escoltar un dels hostes,
el dels espectadors del xou de Xavier Cugat i la seva orquestra
a qualsevol nit al Waldorf Astoria de Nova York, on es va fer famós.
Al llibre del puntí trobarem una llista llarga de cançons
que Cugat va popularitzar, a mi m'han descobert moltes,
perquè no en tinc ni idea,
i aquesta cançó, Begin the beginning, no és de Xavier Cugat,
però ell va ser el primer a gravar-la,
i per això s'associa amb ell, li va passar amb bastants temes.
És una cançó considerada com un dels grans hits
de la música popular dels Estats Units, de fet,
i la va compondre Cole Polter mentre estava de creuer per les illes Fiji.
Llavors aquest tipus de música encantava els americans
precisament perquè els transformava en ambients estrans i exòtics,
i això és el que agradava molt de les cançons de Cugat
i de la seva mística pseudo-cugana.
Marina, què en penses dels chihuahuas?
A mi em fa molta gràcia,
o sigui, em semblen un element graciós.
Posar-se'ls a la butxaca i anar amb els chihuahuas a l'americana
ja és una altra cosa.
Però en tindries una, o no?
Ah, no, no, no, jo no tindria cap gosseta, no estic gairebé.
Avui, vida d'hotel, amb la Marina Porres.
I ara passem a la pantalla,
perquè això és Elvis, el biòpic d'Elvis Presley,
que fa un parell anys va protagonitzar Tom Hanks,
no fent de manager, en aquest cas, d'Elvis,
perquè qui feia d'Elvis era Austin Butler, no?
Sí, és la pel·li de Buzz Lorman, que es va fer molt famosa,
i la porto avui perquè si hi ha algú que va patir la vida d'hotel
per la seva part més dura, aquest va ser Elvis Presley,
i això s'explica molt bé en aquesta pel·lícula.
Ell, després d'una carrera fulgurant com a El rei del rock,
després d'experimentar, de treballar molt,
d'atrevir-se a anar allà on no arribava ningú,
l'Elvis va patir bastant per mantenir-se a la fama,
i el problema, i això també s'explica amb Xavier Cugat,
és que quan la fama s'allarga molt,
és difícil resistir i no caure en cercles viciosos ni forats negres,
i és una mica el que s'explica que li va passar a l'Elvis
al final de la seva carrera,
és a dir, quan ja era una estrella consolidada,
el seu ritme de vida va pujar estratosfèricament,
i ell necessitava contínuament guanyar diners
per mantenir el seu ritme i el de tota la família.
I això ho va trobar,
més aviat el seu manager li va proposar,
actuant en un hotel de Las Vegas,
que també es va convertir en una autèntica gàbia daurada per ell,
també perquè una cosa és estar en un hotel a Nova York,
com Xavier Cugat, crec jo,
i l'altra és estar tancat en un hotel de Las Vegas
on no sap si és de dia o és de nit,
on tot és cíclic i on tot cada vegada es va fent més industrial,
que és el que li va passar a l'Elvis,
atrapat una mica en la seva pròpia roda,
actuant cada nit, cada vegada més decrèpit,
cada vegada davant d'un públic més vulgar,
per tant, vida d'hotel fosca.
Em va agradar la pel·li?
Em va agradar,
m'agrada molt tothom,
és un videoclip, tal,
no.
O sigui, el treball que fa el que fa d'Elvis és espectacular.
És que tinc ganes de veure Priscila.
Clar, és que el paper del Tom Hanks és una mica caricaturesc,
perquè quan el fan tan oves,
però i és tan artificialment Tom Hanks,
que no te l'acabes de creure, aquella caricatura.
I es veu inflat per tot arreu,
però jo crec que és una pel·li interessant.
Tornem als llibres, va,
avui que parlem de vida d'hotel, Marina.
Tornem als llibres i seguim amb la vida d'hotel
per ser a cara trista,
amb un llibre de poesia que acaba d'arribar a les llibreries
i es titula Salvatge i freda.
És una antologia poètica de Catherine Mansfield
que ha traduït Marcel Riera
i té un pròleg d'una tal Marina Porres.
O sigui que avui escombro una mica...
T'estàs autocitant, eh?
Sí, escombro cap a casa,
com que ja no tinc relació comercial amb això, no...
Però recomano aquest llibre
perquè realment està molt bé acostar-se
a la part més desconeguda de Catherine Mansfield,
que és bastant famosa pels seus contes,
però els seus poemes van passar sense pena ni glòria
i ara l'Abreu els ha volgut reivindicar.
La veritat és que ensenyen molt bé l'univers de Mansfield,
o sigui, llegint-los entens molt millor
a ella com a escriptora i com a senyora en general,
i com sempre en Mansfield,
la vida i l'obra es barregen.
I hi ha una sèrie de poemes que va escriure
durant els seus últims anys de la seva vida
que parlen d'hotels.
Per què?
Doncs perquè Mansfield va estar
durant molt de temps malalta de tuberculosi,
de fet va morir d'aquesta malaltia als 34 anys,
i aquesta tuberculosi la feia viatjar
per llocs de la costa
que suposadament anaven millor als seus pulmons
que no pas quedar-se a Londres on vivia
i quan feia, clar, aquests viatges forçats,
moltes vegades anava d'hotels.
Però no era una experiència agradable
ni luxosa, la veritat.
Més aviat estava cansada
d'haver de voltar contínuament pel món,
com explica aquest poema,
que és molt breu i ara llegiré,
que es diu Arribé,
i n'hi ha moltíssims al llibre,
però he triat aquest.
I aquest poema diu
Sembla que em passi mitja vida
arribant a hotels estranys
i demanant si m'en puc anar de seguida al llit.
Li faria res omplir la meva bossa d'aigua calenta?
Gràcies, quina meravella!
No, no em cal res més.
La porta estranya es tanca davant del foraster
i aleshores llisco entre els llençols,
tot esperant que les ombres
surtin dels racons
i filin una xarxa lenta, lenta
sobre el més lleig dels papers pintats.
O sigui, que Mansfield va captar molt bé
a la força la vida d'hotel
per la seva banda més trista.
Impossible no citar-la avui que parlem de vides d'hotel.
Això és White Lotus, HBO, una sèrie de la petita pantalla
que es desenvolupa de dalt a baix en hotels.
En aquest cas, la segona temporada a Itàlia.
Sí.
Ara ho sentim, aquest és el trailer de la segona temporada.
La primera és...
Amb una illa del Pacífic.
Sí, com allò, molt boig.
Molt rodones, eh?, les dues temporades.
Molt bones, molt bones.
Per si no l'heu vista, tot i que ha estat un gran fenomen,
aquí Mike White ha creat una sèrie
sobre un resort turístic.
La primera temporada és això, passar al Pacífic,
i és sobre la gent que hi va de vacances
i la gent que està treballant.
Llavors, aquesta segona temporada passa a Sicília,
a un poble que sabeu que s'ha inventat,
que això em va fer molta gràcia de saber,
perquè són retalls de tota l'illa,
o sigui, ho han muntat perquè sigui encara més bonic,
és tot encara més de plàstic,
en un resort de luxe que també es diu White Lotus
perquè forma part de la mateixa cadena,
que també és una cosa de dir
que ve a inventar-se aquesta sèrie
perquè pot fer infinites temporades,
perquè l'únic que ha de fer és inventar-se
White Lotus pel món.
Llavors, la sèrie explica les històries
dels hostes de l'hotel excèntrics,
molt desagradables,
i aquí hi ha, per exemple,
una dona rica, trastocada,
que va fer unes vacances romàntiques amb el marit,
però s'emporta l'assistent
perquè sap que es quedarà sola,
hi ha una família de rics italoamericans
que representa que venen a retrobar-se
amb les seves arrels,
i tot és una cosa de l'Iran,
una parella de matrimonis joves, rics, triomfadors,
que van a passar uns dies junts
i acaba fatal, fatal,
i alhora...
Sempre hi ha assassinats, també, eh?
Molt assassinats, molt gore,
tot gira sempre d'una manera molt salvatge,
i, però, clar, la gràcia és que alhora
hi ha la vida dels hostes,
però la vida dels treballadors de l'hotel,
de l'estaf,
i en aquest cas, a més,
hi ha dues noies que fan de prostitutes
i aconsegueixen viure també a l'hotel
d'habitació a una habitació.
Llavors, la cosa és absolutament delirant.
La porto avui perquè això d'ensenyar
als hostes i als empleats alhora
fa que la sèrie giri sempre al voltant
de la vida de l'hotel,
que és com un ecosistema en si mateix.
Música.
Música.



Un petit hotel.
És una cançó que vaig descobrir
veient Mad Men,
que és una sèrie també perfecta
per fer un catàleg
dels millors hotels de Nova York,
tot s'ha de dir,
i surten tots perquè, clar,
és una sèrie on els hotels
són molt importants.
Són llocs per anar a lluir-se
de vegades amb sopars de negoci,
per tant,
són llocs per fer copes,
per fer negocis,
per fer-hi sopars romàntics,
i molt sovint,
sobretot a Mad Men,
per amagar-se amb alguna man
perquè no els descobreixin,
tot i que no sempre funciona,
però hi ha grans escenes en hotels
en aquesta sèrie,
i aquí l'Ella Fitzgerald
canta una cançó que explica
com un hotel es converteix
en el centre de la història d'amor
entre una parella.
Ella li diu amb ell
que creu que necessita escapar-se,
que necessita riure,
i que hi ha un lloc
on la gent divertida
se'n va passar-s'ho bé,
i que és precisament un hotel
que té un pou dels desitjos
i que hi estaran sols
sense que ningú els molesti
i serà com un petit paradís.
Together
Looking through the window
You can see a distance deep
Not a sign of people
Who wants people
When the steeple bell
Says goodnight, sleep well
We'll thank the small hotel
We'll creep into our little shell
And we will thank the small hotel
Together
Avui amb la Marina Porres
hem parlat de vides d'hotel
A l'excusa
A través dels llibres del Jordi Puntí
Confeti
Salvatge i freda
De Catherine Mansfield
Pantalles Elvis
La gran pantalla
I White Lotus
A la petita pantalla
D'HBO
I hem acabat
Amb la música
Della Fitzgerald
Amb la música de la Fitzgerald
Amb Deris Small Hotel
I també hem sentit
Algunes peces del Xavier Cugat
Marina Porres
Moltes, moltes gràcies
A vosaltres
Farem una pausa
Farem una pausa al suplement
I arribarà més música
I més conversa
Roger Mas i David Carabent
Agafen el comandament d'aquest programa
Ara tornem
El suplement
Ràdio amb esperit
De cap de setmana
Amb Roger escapa
La Ima es volia quedar
Ella va dir
Nos podemos quedar
A mi em feia una pena
Que el mateix
Ina amb tota aquella
Juntos de Sol
Allà
Però no
Ens van deixar
I ens van treure
Es va escollir
L'execució
Més injusta
Més inhumana
Més degradant
I més cruel
50 anys després de la seva mort
Encara hi ha secrets per descobrir
Nits sense ficció
Puig Antic
El llibre vermell
A TV3 dimarts a la nit
Disponible a la plataforma digital
3CAT
Descarrega-te-la
L'art es toca
Es veu
Solora
L'art es viu
Se sent
I l'art
També són pinzellades
De conversa
Inclassificables
És el podcast que ens descobreix l'art
Com no l'havies vist mai
L'art ens emociona
I ens ajuda
A comprendre la vida
Inclassificables
Amb David Escamilla
I Ricard Planes
Els diumenges cada 15 dies
A l'app i al web de Catalunya Ràdio
I al 3CAT
Riu més
Estressa't menys
Comença per fi
Estimar-te
L'ofici de viure
Amb Gaspar Hernández
Com ens mouen les emocions
A l'hora de votar
Un programa sobre conducta humana
Parlarem de
L'anomenada
Ment de Mico
No té sentit queixar-se
Beneficis de ser amable
L'ofici de viure
Amb Gaspar Hernández
Eines pel benestar emocional
Aquest diumenge
A partir de les 12 de la nit
Disponible en podcast
I a l'app i al web
De Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
En plena emergència
Per sequera
Per a bona part de la població
El matí de Catalunya Ràdio
Fem el mapa
De les fuites d'aigua
A Catalunya
La carretera de Vegas
Primer ens pensaven
Que era una fuita
D'un dipòsit
I és greu
Que no és una fuita
D'un dipòsit
Sinó
Que quan el dipòsit està ple
Vés-se
I no hi ha cap bo
I ocupar-hi
Fa anys
Has detectat alguna fuita d'aigua
Al teu municipi
Posa't en contacte
Amb nosaltres
A través del whatsapp
Del matí de Catalunya Ràdio
Escriu-nos
O envia'ns una nota de veu
Al 636
36
0609
Maria Antònia
De Castellà del Vallès
Bon dia
La carretera
Que va de Castellà
Sant Llorenç
Perde aigua constantment
I s'hi vaig trocar
A l'Ajuntament
I em van dir
Que van venir
Amb els de la companya d'aigua
Perquè no ho han trobat
Al matí de Catalunya Ràdio
Busquem les fuites d'aigua
De Catalunya
Denuncieu
Al 636
36
0609
La bústia del matí de Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
Amb Ricard Ostrell
Vengo en tío
Vengo en tío
El suplement
Notícies
Entreteniment
I jiji
Ja ja
Amb Roger Escapa
La bústia del matí de Catalunya Ràdio
Bústia del matí de Catalunya Ràdio
Bústia del matí de Catalunya Ràdio
Bústia del matí de Catalunya Ràdio
Bústia del matí de Catalunya Ràdio
Del matí de Catalunya Ràdio
Quên en tío
Fins demà!
Roger Mas, bon dia i bona hora.
Bon dia, bon dia.
David Carabent, què tal, com estàs?
Molt bé.
Això és el demà, ho deixo cada diumenge a l'hora del Vermut,
converses de tavernes revestides de cançons amb el Roger Mas i el David Carabent.
És el moment en què un servidor agafa els bàrtols, se'n va una estona,
descansa i després torna i es troba la casa desordenada.
Però escolta, no, sempre dius això dels bàrtols, però jo no m'he enxecat per res.
Sí, no, els bolis, els guions, els papers, els llibres, els tot.
Avui de què anirà la cosa, Roger?
Avui anirà que hi ha coses més importants a la vida que el sexe.
Ah, sí?
Sí.
Jo ho posaria amb la llegida, el sexe és important, però no tant.
El sexe és important, però no tant.
És una societat hipersexualitzada.
Aquí ens estem desviant una mica.
O sigui, tu has dit que el sexe és important, però no tant.
Aleshores, això hi posarem una banda sonora avui.
Exactament.
Ho defenseu, us ho creieu?
Hombre.
Sí, home, és que tot és entre poc i massa.
És diferent si t'agafen 20 anys que amb 35.
Bueno, no, però és que ens ho intenten colar tots per la via del sexe, per la via del plaer, per la sensualitat.
I després dius, és que estic tot el rato estimulat per tot.
I aquí dos adonistes et defensarem al contrari.
Molt bé.
Doncs crec que avui no me'n vaig.
Callaré, però em quedaré aquí perquè potser prenc apunts i tot.
Molt bé.
Tot vostre.
Vinga.
El suplement, amb Roger Mas i David Carabent.
No sé si te'n recordes, però un dia a les tantes de la nit, el mític Tirsa de Rafel de Campelan, 1774, no hi era.
Jo no hi era perquè no hi vaig anar mai.
Ah, doncs hi havia tot de gent jove, homes joves, de platastostrona, pels aires, i anaven molt encesos.
I el Salvador Sostres, des de la punta de la barra, els va dir, fullars de pobres.
I vaig pensar, mira, no sé què vol dir, però em vaig recordar la cançó del Caber Cae.
També hi haurà que saltar a la patacoja, i hi haurà que coleccionar sellos de Nigeria.
No, tot va a ser folla, no, tot va a ser folla.
Habrà també que apretar una tuerca floja, i hi haurà que anar a treballar.
No, tot va a ser folla, per una miseria.
També hi haurà que llevar a arreglar el coche, i hi haurà que quitarle el polvo a la biblioteca.
No, tot va a ser folla, no, tot va a ser folla.
Habrà que cerrar el bar al morir la noche, y habrá també que pagar.
No, tot va a ser folla, lo de la hipoteca.
No, tot va a ser folla, ja follí el año pasado a la orillita del mar.
Con una mujer sin par, que después me dio de lado, lo recuerdo algo tocado, pero sin dramatizar, no todo va a ser folla.
I ha fet el año pasado a la orillita del mar.
I ho recorda, però sense brames.
Sense brames, eh.
Home, el clar és això, és que el mercat, o vés a saber qui, el sistema, com li vulguis dir,
a l'altre, ens convoca sempre pitjant el mateix botó.
I al final, escolta, doncs, saps?
Fixat-hi que el Tangana, en el seu disc aquest tan celebrat i tan collonut,
en producció de l'Alice, per cert, doncs ho fa el Demasiades Mujeres,
ve a dir si fa el mateix, no todo va a ser folla.
Desfilaba en Milán, con 21 campañas de Prada y ahora duerme aquí.
La miro pensando cuánto faltará para que empiece a odiar.
La forma que tengo de amarla tan más mi manera de huir, que no puedo parar.
No he olvidado el olor, de la que me follé en el baño de un garito borracho en Berlín.
Escuchando un tecno que me hace empujarla como un animal.
Música del infierno que sonará el día de mi funeral.
A mí me acuerdo de ti.
Amasada mujer, amasada mujer, amasada mujer, amasada mujer, amasada mujer, amasada mujer, amasada mujer, amasada mujer, amasada mujer, amasada mujer.
Un whatsapp sin abrir, hablando de cosas que no dicen nada pa' ver si aún estás.
Borracho en Miami, volando pa' la lluvia de vuelta a Madrid.
Cuéntame cosas que no me hagan daño cuando volverás.
¿Qué horas por allí?
No me puedo olvidar.
De la que me dijo que siempre para siempre estaría para mí.
De la que decía que solo una noche y después no hubo más.
Aquí ve que barragem cosas, eh?
La que siempre decía que estaría para mí.
És que no anem bé.
Bueno, ja està fart, ja està fart del pobre nano.
Vull dir, és que no para, no para.
Llavors necessita una altra cosa, una...
Passar, passar de pantalla, saps?
O sigui, la pantalla aquesta inicial, la purament, diguéssim, de flor de pell,
doncs aquesta ja la té superada.
Donem-li un cop de mà amb el Camar Sutra,
un altre experiència de l'Algromercant.
Ah, mira, veus?
Això ja és una cosa més.
Sí.
Un altre tempo, tu.
Deixar de volar a Milán i...
Hòstia, tu, acabes fins als...
Hi ha una altra manera de volar.
I de viure.
Això és un...
Aquest senyor es diu Aldromercrant,
és alemany,
però fa mil anys que fan discos d'ambient,
ell toca el citar i tal.
Té un disco mític que es diu Munson Point,
amb l'Amèlia Kuni,
que és una senyora de Turí,
ell és alemany i és una senyora de Turí,
fan un disc sencer amb ragues hindús,
però és una cosa interessant.
Vull dir, a vegades,
és com els japoneses que fan flamenco,
que també hi ha...
O uixi, uixi.
Hi ha coses interessants.
Exacte, veus?
O texans,
que de vegades ho fan millor que els americans.
Sí, sí.
Doncs, doncs,
jo tenia una amiga,
que la seva parella,
doncs només es correu un cop al mes.
Un dia.
perquè deia que als homes
se'ns en va tota la força sexual per allà
i que l'home té la sexualitat orientada
a l'ejaculació, diguéssim,
i l'orgasme lligat a l'ejaculació
i això es pot separar, no?
Per això posem aquesta música ara,
per entendre una mica de tantra,
i veure que es pot separar
una cosa de l'altra.
I, escolta,
m'estaven encantats de la vida, eh?
i cada dia, eh?
Cada dia pim-pam,
però només un cop al mes.
Perdó, eh?
Perdó, és que no he marxat.
O sigui,
feien l'amor cada dia,
però al mes acabava un cop al mes.
Però l'home.
L'home.
La noia en sembla...
Ja està, ja està.
Em sembla que acabava
unes quantes vegades cada dia, diguéssim.
Dona el mail del programa,
així que enviem preguntes
al Roger, del sexe tàntric.
Suplement a Rabacardia.cat.
Adreçades al Roger Mas.
No, ja està, tan cura porta.
No, conies, a part,
el sexe sense ejaculació
és una cosa estupenda.
Ho recomano a tothom.
Bueno, al final,
totes les savieses,
tot el saber, diguéssim,
de la història de la humanitat
acaba dient-nos el mateix, no?
Això de la...
S'ha de dissoldre una mica
o esborrar una mica l'ego.
I això sí que és fluid,
perquè en el sexe tàntric
no hi ha...
No hi ha gènere.
No hi ha gènere.
Tots fem part de l'univers.
Doncs mira,
mira qui es caga en el gènere.
I en el gènere, jo et diria,
ibèric,
i d'una manera amb fonament
i amb haver-lo patit
en les pròpies carns
i d'una manera que jo et diria,
ostres, que és exemplar.
Ese hombre que tu ves allí

es un gran necio,
un estúpido engreído,
egoísta y caprichoso,
un payaso venidoso,
inconsciente y presumido,
falso enano rencoroso
que no tiene corazón.
Lleno de celos,
sin razones ni motivos,
como el viento impetuoso,
pocas veces cariñoso,
inseguro, pesimismo,
soportable como amigo,
insufrible como amor.
Soportable como amigo,
insufrible como amor.
És afixat,
és boníssim.
És una lletra meravellosa,
és de Manuel Alejandro,
el gran clàssic compositor
de tants i tants èxits
de la música de Eugera
i romàntica,
llatina, diguéssim,
perquè,
per molt que fos ell de Jerez,
a la frontera,
va compondre per moltíssims
grans cantants,
sud-americans,
sobretot,
i a mi el que em fa gràcia
és que és una de les grans cançons
de la Rocío Jurado,
de fet té moltes més escoltes
que altres que donen la impressió
que són més conegudes,
com el Se nos rompia,
l'amor,
que va interpretar fa poc la Rosalia.
Però en té menys que com una ola.
En té menys que com una ola, sí,
però em sembla que és
l'inmediata següent,
que imagina't l'arquetip aquest
de mascle capritxoso i engreïdo
com toca la fibra aquí la Jurado
per s'esclava exactament el personatge
contra el que,
diguéssim,
aquesta idea del...
Bueno,
el sexe és important,
però no tant.
Doncs anem a buscar un mascle més romàntic.
Més.
A fòria els llops,
però el pastor dels pinyols fa bona guàrdia,
les persianes obertes,
el cel és molt a prop.
No hi ha avions pel cel...
Bueno,
que estic tallant la cançó,
després ho explico.
a fer-hi.
Fuori ci sono i lupi,
ma el pastore dei Pirenei fa bona guàrdia.
Qualcuno si chiederà
perché non siamo andati a quella festa
con tanti invitar.
Qualcuno ci invidierà,
altri criticherà,
offeso a morte d'anque un po'.
Scandalizzato.
Bé,
això és Jorge Conte,
és el germà de Pablo Conte,
i és una cançó que es diu
Fuori ci sono i lupi.
És una cançó que passa
com a una casa de pagès
als pinyols,
que amb les persianes obertes
veien tot el cel,
no hi ha avions que passin i tal,
estan davant de la llar de foc,
una parella així estupendament.
Hi ha una festa,
on haurien de ser,
on haurien d'anar,
però els hi fot una mandra terrible,
i s'estan allà a la llar de foc
fent mimitos,
carantoines,
moixaines i magarrufes.
i estan tan a gust
que s'adormen
i s'obliden de pullar.
Una cosa estupada,
és un planasso.
Que no dic jo,
que igual siguin morning persons,
saps?
Perquè moltes vegades
aquesta gent a la que a la nit
t'enganyen,
es desperten al dematí
amb un os al samolè.
Morning glory.
Això que es diu morning glory.
La glòria matinal.
Jo crec que al final
hem acabat,
ha sigut una secció
una mica antirromàntica potser,
però bueno,
romàntica no,
és romàntica,
però clar,
no...
Hem vist que hi ha vida
més enllà del sexe.
Bueno,
que hi ha vida més enllà
de passar per caixa,
diguéssim,
no?
Vull dir que es pot sortir
del museu
sense haver de passar
per la botiga,
no?
De records.
Jo diria
que per enllaçar-ho,
per posar-li un llaç a això,
hauríem d'anar
amb un dels clàssics,
jo diria barcelonins,
encara que el Tonino Carautone
sigui l'origen de Burgos.
Me cago en l'amor.
E' un mondo difficile
e vita intensa.
Felicità, momenti
e futuro incerto.
Il fuoco,
l'acqua,
concerto e calma,
sonata di bento.
en la nostra piccola vita,
en nuestro gran decore.
el amó.
en el amó.
Si no me entiende,
no me comprende
tal como yo soy.
¿Por qué voy a creer
No en el amor
Si me traiciona
Y me abandona
Cuando mejor estoy
Lo sabemos muy bien
Això és M'hi cago en l'amor del Toninho Carotone
També conegut, bueno, el seu nom
és el nom artístic, Toninho Carotone
en realitat és Antoni de la Cuesta
Roger Mas i David Caravent
Molt bé, molt bé
Molt bé, m'he après algunes coses
Després del vermut, avui ja sabeu que toca
Anem molt de boquet aquí
Sou més de teoria que de pràctica, òbviament
En teoria, la teoria i la pràctica són el mateix
Però la pràctica, no
Gràcies, companys
Des d'aquí he fet aquesta denúncia a servei públic
Avui més que mai
A la torre del suplement
El suplement, amb Roger Escapa
I després de les notícies de les 12
L'eclipsi
Si vols que surti el sol
Soc de trencar cors 100%
O sigui, molts pocs cops m'han trencat el cor a mi
És a dir, tu deixes
Sí, jo deixo
Gent s'enamora de mi
I jo no els hi corresponc
100%, sóc...
Enamoro molt
El suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Amb Roger Escapa
L'Inca
El teu enllaç amb la cultura
A Catalunya Ràdio
El 13 de març
Torna al Brain Film Fest
Amb projeccions de llargmetratges i curtmetratges
Conferències i tallers
Fins el 17 de març
Una interessant proposta d'activitats gratuïtes al CCCB
Amb el cervell, les emocions i la salut mental com a protagonistes
Més informació a brainfilmfest.com
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Inca
Engruna Teatre presenta Dins el cor del món
Un espectacle que parla sobre una nena
Que gràcies a l'amor de la seva tieta
Es convertirà en l'empresària més important de la pesca de la tonyina del planeta
Les seves aventures no us deixaran indiferents
Més informació a escenafamiliar.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
Els convidats de Sílvia Coppolo s'estiren al divan
Jo no sé què soc, ni qui soc, ni res
Però mantenir el meu pare de pare és un regal, sí
Aquest diumenge s'hi estira la directora teatral Alicia Gorina
Uau, és que és una pel·li que et fa plantejar per què vols viure
I aquesta és la gran pregunta
Jo no sé per què vull viure
Però sí que sé que el teatre és el que em dóna la vida
El divan, el valor de la conversa
A l'adolescència vaig tenir una depressió molt forta
I tot el que he fet després ha sortit d'aquí una mica
Llavors sempre he tingut la sensació de poder tornar-hi a caure en qualsevol moment
Aquest diumenge a partir de les 9 del vespre
A través del canal exclusiu digital de l'App i el web de Catalunya Ràdio
Revolució 4.0
Amb Xantal Llavina
Emprenedors, innovació, creativitat, competitivitat, empreses digitals
Revolució 4.0
El programa en català de referència sobre emprenedors i transformació digital
Et revoluciones amb nosaltres?
Revolució 4.0
Amb Xantal Llavina
Aquest diumenge a partir de les 11 de la nit
A través del canal exclusiu digital de l'App i el web de Catalunya Ràdio
El suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Amb Roger Escapa
4 minuts per arribar a les 12 del migdia
De seguida el suplement L'Eclipsi
Avui les nits de Triquell
Ja el tenim a punt
Estem muntant el set nocturn al suplement
Però abans, David Clupers, què tal? Bona tarda
Què tal? Bona tarda, Escapa
Avui Clupers tens teca, eh?
Perquè mira, mira què va passar ahir al tiringuito
No! No vale! Ha pitado! Ha pitado Gil Manzano! Ha pitado Gil Manzano! Al final va a tener razón Xavi Hernández
Lliga adulterada
Al final va a ser verdad que la liga ha estado adulterada
Por favor!
És que els tiran 8 vegades però em continua fent gràcia el document
Sí, sí, bé, en fi, a més del que va passar ahir i això és benzina
Benzina a Madrid per tornar a activar el cas Negreira
Per tornar a parlar de Lliga adulterada
En uns quants partits on el Madrid ha estat afavorit pels àrbitres
Recordem, per exemple, el cas del partit contra la Maria, el Bernabéu
Que va ser escandalós
I ara, doncs, efectivament, l'àrbitre va ser molt barruer
Tot i que no és incorrect el que fa, sí que és barruer
Evidentment, ara tenen molta benzina per alimentar de nou tot aquest cas Negreira
I tota aquesta història que han muntat al votant dels àrbitres
Avui el Barça i el Girona no poden fallar
No, home, no, clar, és que és un regal que no es pot escapar
Fixa't que el Girona té l'oportunitat de tornar-se a acostar al primer
Per aquells que pensin que la Lliga encara és possible
I ens ho deia, per exemple, en fer el Peixeta
El Girona escarta un títol de Lliga
Però, sobretot, és una jornada molt interessant
Perquè, fixa't, el Girona juga a dos quarts de set al camp del Mallorca
Si guanya el Girona, si és capaç de guanyar
El Mallorca ve de la festa de classificar-se per la final de Copa
Pressionarà indirectament l'Atlètic de Bilbao
Que juga a Sant Mamés contra el Barça
Qui marca la primera plaça fora de les Champions és l'Atlètic, és cinquè
Si perd l'Atlètic perquè guanya el Barça i guanya el Girona
Serien 13 de diferència i faltarien 11 jornades
Fixa't
I, esclar, el Barça té una oportunitat d'or
De retallar dos punts al Madrid
Seran encara molts punts de distància
Però, home, serà una manera d'alimentar que aquesta lliga encara és possible
Avui el Barça Sant Mamés
A partir de les vuit la TDT
El Girona a quina hora juga, dius?
A dos quarts de set
A dos quarts de set, per tant, el Girona
Per tant, encabalcarem una mica els dos partits
Això mateix, sí
El Barça té baixes o com?
Bé, el Barça el que ha de fer és sortir intens
Perquè és veritat que té molts jugadors que estan amenaçats de suspensió
Compte, quatre jugadors amenaçats de suspensió
I, per tant, doncs, ha de vigilar molt bé
El pròxim partit és contra el Mallorca
I aquí podríem jugar, si el partit va bé, amb alguna cinquena groga
Perquè, diguem-ne, després
Ja venen partits de molt més nivell
Bàsicament l'Atletic de Madrid
Que serà un partit també decisiu en la lluita per anar a la Champions
No, no té baixes importants del Barça
I el que sí que és molt important avui
És que el Barça surti intens
És a dir, l'Atletic de Bilbao
Pagarà segur l'esforç de dijous passat a la Copa
Un partit duríssim contra l'Atletic de Madrid
On van guanyar, però es van classificar per la final
I, per tant, han de fer el Barça sortir intens i ofegar l'Atletic de Bilbao
Que té la baixa de Nico Williams
Molt important
Notícies de les 12
Gràcies, Club Vest
T'escoltem a la tarda
I de seguida tornem al suplement amb l'Eclipsi
Fins ara
Outro
iburg
T'escoltem
Iburg
Iburg
Iburg
Ius
Ibur
Iburg
Iburg
Iburg
I流
Iburg
Iburg
Iburg
Iburg
Iburg
Iburg
Iμε
Iburg
I n affili
Iburg
Iburg
Iuk
Iburg
Iburg
Iburg
Iug
Iburg
Iburg
Iburg
Iburg
Iburg
Iaton
I können