Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Raül Flores.
Coincidint avui amb els sis mesos de l'inici de la guerra a Gaza,
el portaveu de l'exèrcit israelià adverteix contra un nou holocaust.
Segons Roni Kaplan, això és el que passarà si Israel no derrota les milícies palestines.
Jamás quiere destruir a Israel.
Ese fue el intento del día 7 de octubre.
Israel no se puede permitir perder la guerra contra el terrorismo.
En caso que Israel llegue a perder una guerra contra el terrorismo,
se va a dar prácticamente otro holocausto aquí, en el estado de Israel moderno.
Mentrestant, la violència continua.
Aquest matí, quatre soldats israelians han mort al sud de la franja d'una emboscada
i un palestí ha tirotejat un autobús de la Cisjordània ocupada
i ha provocat dos ferits, un dels quals han estat greu.
Un dels riscos de la guerra de gas és que s'estengui a tota la regió del Pròxim Orient.
En aquesta línia, el ministre de Defensa israelià, Joab Galán,
ha assegurat avui que estan del tot preparats per respondre a qualsevol escenari
que els pugui plantejar l'Iran, el seu principal enàmic a la regió.
Més notícia, Gemma Bonet.
Primera nit a la presó de l'home acusat de matar el seu fill de 5 anys
i apunyalar greument la mare, vellcaire d'Empordà, el baix a Empordà.
La jutgessa li va ordenar ahir presó provisional i sense fiança.
La causa ara queda oberta per assassinat i assassinat en grau de temptativa.
Els dos delictes, amb els agreujants, de gènere, acarnissament i parentiu.
El detingut se l'acusa d'haver matat a ganivetades el nen de 5 anys
i d'atacar la dona, de 29, que va quedar en estat crític.
La consellera de Justícia, Gemma Obasar,
defensa la seva gestió al capdavant de les presons catalanes
i assegura que des del departament han aturat el nombre d'agressions a funcionaris.
En una entrevista avui al diari El Periòdico,
Obasar reitera que no hi haurà més dimissions al departament.
La dimissió seria segurament el més fàcil,
però no seria el més responsable,
no seria responsable que els màxims dirigents
de la política penitenciària del país
marxéssim a casa en un moment de crisi com la que tenim.
Els preus dels productes dels supermercats
han augmentat un 38% en els últims 3 anys.
Així ho assegura un estudi de l'Ocu
que denuncia que aquesta pujada no es correspon
amb la dels salaris, que se situa en el 6%.
Entre els productes que més se n'ha pujat
hi trobem l'oli d'oliva suau, que ha triplicat el preu,
juntament amb el sucre, que gairebé l'ha duplicat.
També cal destacar el suc de taronja,
els ous, l'arròs o les pastanagues.
Esther Lorente és la delegada de l'Ocu a Catalunya.
El pagès ha hagut de pujar el preu.
Entenem que perquè han de pagar tot el que són els fertilitzants,
s'han incrementat els preus de fertilitzants,
de combustible, d'electricitat,
i això fa que el preu en origen del producte fresc
s'hagi incrementat molt.
Avui se celebra a Canet de Mar, al Maresme,
la trobada de gegants d'escoles de Catalunya.
Hi participen unes 1.500 persones
de 40 colles geganteres escolars d'arreu del país.
Molts dels gegants són fets i portats pels alumnes
dels mateixos centres educatius.
La directora de l'escola Turó del Drac, de Canet,
organitzadora d'aquest acte,
explica a Catalunya Ràdio què significa per al centre
tenir un gegant propi.
Per una escola tenir un gegant és molt important,
perquè com a escola catalana
nosaltres valorem molt totes les tradicions
i les festes catalanes.
I llavors tenir un gegant i tenir una colla gegantera
és tot un privilegi.
La cercavida de totes les colles
comença a dos quarts de dotze del migdia,
d'aquí migdora,
davant del Santuari de la Misericòrdia de Canet de Mar.
A les dotze a Palamós i en directe per TV3,
amistors de futbol entre les seleccions femenines
de Catalunya i el Paraguay.
Max Verstappen ha guanyat el Gran Premi del Japó de Fórmula 1
al davant de Checo Pérez i Carlos Sainz
i referma el seu lideratge.
Els Memphis Grizzlies han retirat de matinada
i per sempre la samarreta amb el dorsal 33
que Marc Gasol va defensar durant 11 temporades.
Josep Maria Minguella ha explicat al suplement de Catalunya Ràdio
que els seus advocats han aconseguit aturar de moment
la subhasta del famós tovalló
que va firmar Leo Messi quan tenia 13 anys.
L'Atlètic de Bilbao guanya 40 anys després
la Copa del Rei i victòria als penals
davant del Mallorca.
Luis Enrique va alinear un 11 de suplents
per al París Sant Germán,
un Clermont, un pensant,
en el partit de Champions de dimecres PSG-Barça.
A la segona divisió,
l'Espanyol rep l'Albacete a dos quarts de set de la tarda
i a la mateixa hora,
clàssic de bàsquet, ACB-Barça-Madrid,
els dos partits del tot gira.
Fins aquí, les notícies.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
11 i 6.
Pugem a la màquina del temps.
Marina Laminos, bon dia de nou.
Molt bon dia, Roger.
Avui viatgem fins al...
5 d'abril del 1994
perquè fa 30 anys que va morir Kurt Cobain.
Kurt Cobain, cantant i guitarrista del grup Nirvana,
s'ha suïcidat d'un tret al cap,
segons tots els indicis.
Cobain, de 27 anys,
l'han trobat cadàver a casa seva,
avui a Seattle,
encara que no s'ha pogut precisar
quan s'havia produït la mort.
El grup Nirvana
ha venut milions de còpies
dels seus últims dos discos...
I així ho va explicar TV3,
el líder de Nirvana,
que va capgirar el panorama musical dels 90
i que va tenir una vida
marcada pels problemes de salut mental,
pels excessos
i, en definitiva,
també per les addiccions.
I que va deixar, això sí,
per a la posteritat,
èxits com l'Smells Like Ten Spirit,
que escoltarem avui,
o també com aquest lícium.
Doncs ara fa 30 anys
que Kurt Cobain es va suïcidar
d'un tret al cap,
va morir a casa seva,
a Seattle,
però no va ser fins 3 dies més tard,
el 8 d'abril,
que el va trobar una electricista,
va ser que hi anava
a fer unes reparacions.
Ara que fa 30 anys
que Kurt Cobain es va suïcidar,
hem volgut fixar-nos en l'únic concert
que mai ha fet a Barcelona.
Sí, i per això
hem d'anar dos mesos més enrere,
fins al 9 de febrer del 1994.
Perquè aquell dia Nirvana va actuar
per primera i per única vegada
al Palau d'Esports de Barcelona.
El grup nord-americà Nirvana
ha actuat aquesta nit
al Palau dels Esports de Barcelona.
El concert ha estat un èxit
i ha superat les previsions de públic
que s'havien fet.
Nirvana és el màxim exponent
de tot un fenomen social,
el gran això.
Moda i música
es barreja en una nova tendència
que marca les maneres de viure
i comportar-se
d'una part de la joventut dels 90.
Llavors, per recordar,
l'única vegada
que Kurt Cobain va trepitjar Barcelona
o que com a mínim
ho va fer per actuar-hi,
hem pujat a la màquina del temps
amb en Joan Luna,
que és cap de redacció de Mondo Sonoro.
Va ser el 1994,
per tant Nirvana
ja havia publicat el disc
que els va catapultar a l'èxit,
que és el Nevermind.
Sí, un disc que barrejava cançons
d'alguna manera podem dir-ho així,
més pop,
amb el so també més guitarrer,
més trashi, no?
Potser que normalment
no arribava a tots els públics,
però ells, en canvi,
sí que ho van aconseguir.
Van aixecar passions
entre fans de tota mena
de gèneres musicals,
molt joves, a més,
descontents amb alguns dels corrents
que més triomfaven llavors als 90.
I això, doncs, òbviament,
es va traduir en un gran interès
per aquest concert,
sobretot si tenim en compte
que havien trepitjat Madrid
i també València,
però mai Barcelona.
Quan s'anuncia
que van a tocar a Barcelona,
òbviament,
hi ha un interès
superbèstia
de la gent
per anar al concert.
La joventut
viu en un món dur,
doncs, rock-dur,
i a tirar endavant i canya.
És l'anti-pijo,
és l'anti-rock america,
ple de glamour,
ple de permanents,
és el tal com ets.
Durarà 5, 10 anys,
potser menys.
Suposo que deu ser
la segona generació hippies,
es pot dir així.
Creu amb l'amor lliure,
amb les drogues
i tot això.
Està força bé.
Aquesta barreja
de públics
que venia
d'escoltar
bandes
de Heymetal,
públic que estava
seguint
tot el boom
del rock alternatiu
i després públic
que no sé
si diria
mainstream,
però sí una mica
que també
s'havia sumat
una mica al carro.
Aquests fans,
eh,
que sentíem ara,
aquest noi que deia
creure en l'amor lliure,
en les drogues,
tot això...
Està molt bé tot això.
Està força bé.
Doncs és el que explicaven
a TV3 just abans del concert
algun dels fans
que explicaven que era Nirvana
per ells.
Clar,
a veure,
Roger,
a Barcelona hi van venir
no a presentar aquest primer disc,
el Nevermind,
sinó el seu tercer disc d'estudi,
Inútero,
que era,
doncs per dir-ho d'alguna manera,
molt més de nínxol,
no?,
que el Nevermind.
era un disc molt més difícil,
un disc en el que
ells mateixos
semblava que es boicotegeixin
o boicotegeixin
part del seu potencial pop,
també va fer que
potser
no fos tan important
com hauria estat
en un altre moment.
Avui recordant
Kurt Cobain,
endinsem-nos en aquell concert a Barcelona,
què va passar el dia 9 de febrer?
Doncs d'opinió segur que n'hi ha
per tots els gustos
i per tots els colors,
però sí que hi ha
bastant consens,
com a mínim a dir
que d'alguna manera
tots els problemes
que ja arrossegava
Kurt Cobain
van afectar, no?,
d'alguna manera
l'energia del concert?
Jo, per exemple,
tinc amics
que els va semblar
inclaïble,
però a mi
em va donar la impressió
que tots aquests problemes
que estava arrossegant
Kurt Cobain
estaven a la vista.
No en el sentit
que ell
no afinés
o es sortís de temps
o no féssim bé
les cançons,
no en aquest sentit,
sinó en el sentit
que
faltaven ganes.
Jo estava veient
un grup
que
estava interpretant
cançons,
algunes pop
i algunes
molt més
destripades,
per dir-ho d'alguna manera,
però que la seva actitud
no era aquesta.
Em va semblar
un concert
com una mica més
de tràmit.
En Joan Luna
que ho defineix així,
com un concert de tràmit,
d'hora i mitja
escassa,
Kurt Cobain
tampoc
va interactuar
massa amb el públic,
més aviat
poc, poc, poc,
molt poc,
i en Joan Luna
tampoc no recorda
com especialment
memorable
ni tan sols
l'actuació
d'aquell
mític
Smells Like
Ten Spirit.
Hi ha hagut moments
posteriors
d'altres bandes
que potser
quan han fet
el seu hit
principal
en directe
m'han deixat
marcat per sempre
i en el cas
de Nirvana
tocant Smells Like
Ten Spirit
no.
El tipus de públic
que no li va fer
por inútero,
doncs aquest tipus
de públic
va entendre
molt més
tot el conjunt
del concert
que la gent
que només esperava
escoltar els temes
més pops
de la seva trajectòria.
Aquella seria
l'última gira
de Nirvana,
la primera
i també
l'última vegada
que trepitjava
en Barcelona
perquè dos mesos
després
encara immersos
en el plètor
de presentació
d'aquest
inútero,
el seu tercer disc
d'estudi
doncs
Kurt Cobain
es va suïcidar.
30 anys
de la mort
de Kurt Cobain
va ser el 5 d'abril
del 1994,
van trobar el cos
3 dies després,
avui ho hem recordat
a la màquina del temps
amb la Marina
la Minos
i amb el cap
de Mundo Sonoro
el Joan Luna.
Moltes gràcies Marina.
A vosaltres.
Tornem al 2024.
Pausa
i una altra Marina.
La Porres,
fins ara.
Benvinguts a la primera roda
de premsa
dels nous demòcrates.
Birgitte Newburgh,
acabes de fundar un partit.
per què?
La paraula que defineix
millor la democràcia
és el diàleg,
però aquest diàleg s'ha perdut.
El que volem
els nous demòcrates
és lluitar
perquè es aprengui
aquest diàleg.
Borgin,
a TV3 aquesta nit
després del 30 minuts.
Aquesta i altres sèries
les trobaràs
a la plataforma
3CAT.
descarrega-te-la.
Catalunya migdia.
Benvinguts a les dues.
Catalunya migdia.
L'acord històric.
El primer que regula
la intel·ligència artificial.
L'informatiu de referència
del cap de setmana.
L'estrat visibilitza
totes les dones
que hi haurà
per seguir el fil
del que passa aquí
i al món.
Situació catastròfica
que es viu a Gaza.
El cap de setmana
connecta't a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera
a les pròximes hores.
La imatge de les satel·lites
veu el cel.
Catalunya migdia
amb Neus Bonet
i els esports
amb Maria Guixà.
Fins aquí
el Catalunya migdia.
Dissabte i diumenge
a les dues del migdia.
Els convidats
de Sílvia Coppolo
s'estiren al divan.
Per què viuen més les dones?
Segurament perquè
evolutivament
són més precioses,
tenen més valor.
La dona ha de portar
un nen durant nou mesos.
L'home,
la seva funció
és durar uns minuts,
uns segons.
Aquest diumenge
els investigadors
Salvador Massip
i Manel Esteller.
mobilitzades
de reproduir-nos.
Sí,
és una visió
de la vida
un poc romàntica
però lògicament
estem aquí
només per això.
El divan
amb Sílvia Coppolo.
El valor de la conversa.
Es pot vèncer la mort?
Segurament no.
Es pot vèncer la bellesa?
Potser sí.
Aquest diumenge
a les 9 del vespre.
A Catalunya Ràdio
hem trobat
l'invent perfecte
per les teves tardes.
La tarda
de Catalunya Ràdio
amb Elisenda Caró.
No vols la somni?
Un programa
que t'ensenya
noves frases fetes
en català.
No tinc la gamba
per mayoneses.
Que et fa pensant
les preguntes
més transcendentals.
Nen,
tu ets més
de slip
o de boxer?
O en els dilemes
científics
més rellevants?
Vaig provar
a ficar-me
el comandament
del cotxe
al costat del cervell
i vaig comprovar
que s'obria
com més lluny estava.
El seu cap
amplifica els senyals.
De dilluns
a divendres
de 4 a 7
la tarda
de Catalunya Ràdio
amb Elisenda Caró.
Que a mi que sí
està a la tarda.
El suplement
ràdio amb esperit
de cap
de setmana
amb Roger
escapa.
Un quart tocat
de dotze.
Bon dia, Marina Porres.
Esmunta la paradeta.
Estic intentant aquí
que s'aguantin els llibres.
No sempre és fàcil, eh?
Déu-n'hi-do
quin ventall avui, eh?
Sí.
Sí, sí.
Avui és cosa sèria.
Algun clàssic, veig.
Ara els revelarem.
Algun clàssic,
algun clàssic.
Que no crec
que estigui a la llista
dels més venus
de Sant Jordi,
però mai se sap.
No, això no,
però te'n faries creus, eh?
Com diuen,
els llibeters
com si fos això,
els premis de Nadal,
va molt repartit.
Hi han tapats aquest any, eh?
Sí, clar, sí,
això va molt repartit.
Avui,
amb la Marina Porres
un nou capítol de l'Excusa,
sempre posem
llibres, sèries,
pel·lícules,
cançons
a un concepte
i avui el concepte
que ens porta la Marina
quin és?
Avui parlarem
de biografies,
de les biografies
i del seu sentit,
o sigui,
del gest d'escriure
sobre un mateix
o de fer
que els altres
escriguin
sobre la teva vida,
que no és un tema petit.
Com és que has pensat?
I he pensat a partir
d'un conte
que he trobat
en un llibre
que acaba de publicar
l'editorial Cal Carré
i que acaba de traduir
la Marta Pere Cucurell.
És un llibre
que es diu
Uns quants contes
i és de la famosíssima
escriptora anglesa
Virginia Woolf,
molt citada
en aquesta secció
per motius personals
i també molt citada
per culpa del catàleg
d'aquesta editorial
de Cal Carré
que ha publicat
molts títols d'ella.
I llavors,
en aquest cas,
el que hem fet
és editar
una selecció
dels relats breus
que Virginia Woolf
va publicar
al llarg de la seva vida.
Ell en va escriure 46
i aquí,
en aquest llibre,
en trobarem 21.
A mi m'ha agradat
molt llegir-lo
perquè el volum
el que fa és barrejar
contes molt coneguts
d'ella
amb alguns
que són bastant desconeguts
i que està molt bé
descobrir.
Llavors,
avui l'he portat
perquè jo vull parlar
d'un conte
que no coneixia
i que es titula
Memòries d'una novel·lista
que és un conte
que va d'una escriptora
que es mor
i de com una amiga seva
en vol fer una biografia
perquè,
segons ella,
el món tenia dret
a saber més coses
d'aquesta dona.
Però la narradora
del conte
es pregunta
quin dret té
el món
a saber coses
sobre els homes
i les dones?
Què pot explicar
un biògraf?
I tot el conte,
en realitat
va sobre això,
o sigui,
sobre com
quan algú escriu
sobre algú altre
en realitat
està,
i molt sovint,
escrivint sobre ell mateix,
o sigui,
sobre les seves debilitats
i sobre les seves pors
i com en realitat
molt sovint
volem salvar
després de la mort
el que no hem sabut
defensar en vida.
Això és un tema
que passa bastant.
És un conte cruel,
aquest en realitat
sobre un gran tema
de Virginia Woolf
que és que molt poques vegades
podem arribar
com a la veritat
de les coses
i a ser sincers
amb nosaltres mateixos
i sobre com
estem constantment
inventant la nostra vida.
Per això l'he portat avui
que parlem de biografia
i de mentides
en realitat
perquè hi encaixa molt
però a l'hora
em serveix
per recomanar
aquest recull de contes
que no és el millor
que va escriure
Virginia Woolf
els seus contes
això és la veritat
però com tot el que té
és molt interessant
i com que és Virginia Woolf
doncs ja piquem
molt amunt d'entrada.
Si poguessis escriure
la biografia
de només una persona
si et poguessis convertir
en escriptor a biògrafa
a qui escolliries?
Quina pregunta
més difícil
no t'ho sé dir
no m'ho pensaré
i t'ho contesté
la setmana que ve
és molt difícil
que se m'agrada
com tens clar tu?
No perquè
m'acabo de sabentar
però
tots dos ens donem
una biografia
per escriure
al final del capítol d'avui
vés-hi pensant
biografies a les pantalles
això és una sèrie
que trobarem
a Movistar Plus
i a Sky Show HBO
que es titula
The Cures
El malefici
que hem tingut
el malefici
molt bona
molt boja
molt recomanable
això és
bàsicament
això és una parella
de pijos
ni més ni menys
que Emma Stone
i Nathan Fielder
que tenen una empresa
de cases sostenibles
en què no només
venen la casa
en si
sinó
com un projecte
ecològic
i d'integració
a la comunitat
i ells
el que fan
és anar-se'n
a la Espanyola
a Nou Mèxic
als Estats Units
per implantar
el projecte d'aquestes cases
i representa
que gràcies a ells
un lloc pobre
i sòrdid
s'ha de convertir
en un lloc guai
que atreixen guai
i sostenible
i negocis
també guais
i sostenibles
perquè aquestes cases
representa
que atrauran
tota aquesta gent
i resulta
que aquesta parella
el que estan fent
és fer un reality show
sobre aquest projecte
o sigui
com venen les cases
com s'integren a la comunitat
com transformen el lloc
i en principi
ha de ser un reality
molt blanc
diguéssim
de contingut gens agressiu
on la parella feliç
explica
com una història d'èxit
i de bones intencions
però la sèrie
és una sàtira
fosquíssima
molt ben feta
una mica boja
bastant boja de fet
on en realitat
ens expliquen
que clar
tot aquest discurs
de les cases sostenibles
bla bla bla
és molt buit
és bàsicament
gent rica d'esquerres
jugant a veure
a fer veure
que canvien el món
i cada cop
es va embolicant tot més
és una sèrie
molt incòmode
té un guió molt bo
uns actors
amb molta mala llet
i la porto avui
que parlem de biografies
perquè és un exemple perfecte
per veure
a un tema molt literari
que és la distància
que imposem
entre la realitat
i la manera
com ens volem vendre
nosaltres al món
i aquí ho encarna perfectament
Emma Stone
que vol ser
com l'ecologista perfecta
però en realitat
és una nena rica
a qui els seus pares
que són especuladors
amb qui ella fa veure
que no es tracta
li paguen
tots els capricis
perquè pugui fer
el que vulgui
llavors és una sèrie
sobre com ens volem
escriure
nosaltres mateixos
però clar
quan ho intentem
fer per quedar bé
doncs em passarà
una mica ridícul
posem una mica de música
aquest diumenge biogràfic
j'ai du succès
dans mes affaires
j'ai du succès
dans mes amours
je change souvent
de secrétaire
j'ai mon bureau
en haut d'une tour
d'où je vois la ville
à l'envers
d'où je contrôle
mon univers
je pense la moitié
de ma vie en l'air
entre New York
et Singapour
je voyage toujours
en première
j'ai ma résidence
secondaire
dans tous les îles
tonnes de la terre
je peux pas supporter
la misère
pour moi j'ai du heureux
je suis pas heureux
mais j'en ai l'air
j'ai perdu le sens
de l'humour
depuis que j'ai le sens
des affaires
j'ai réussi
j'en suis fier
au fond
je n'ai qu'un seul regret
je fais pas ce que j'aurais
voulu faire
qu'est-ce que tu veux mon Dieu
dans la vie
on fait ce qu'on veut
pas ce qu'on veut
j'aurais voulu être
j'aurais voulu être un artiste
pour pouvoir faire
mon numéro
quand l'avion
se pose
sur la piste
à Rotterdam
ou à Rignot
j'aurais voulu être un chanteur
avui amb la Marina Porras
parlant de biografies
hem començat amb uns quants contes
de Virginia Woolf
a Calcarrer
hem continuat per les pantalles
de Movistar Plus
a The Cures
i ara amb la música
d'Estar Mania
aquesta és una cançó
que va perfecta
amb The Cures
amb aquesta sèrie
es diu
El blues del businessman
i surt d'una
òpera franco-canadenca
escrit als anys 70
i que es veu que es va fer molt famosa
que es diu
Star Mania
llavors
com diu el seu títol
d'aquesta cançó
és el blues
de l'home de negocis
és la història d'un senyor
que té èxit
en tot el que fa
en els negocis
en l'amor
en els diners
però no és feliç
de fet
ens diu
en una frase molt cruel
que només té un retret
a fer-se la vida
i és
no haver fet el que volia fer
que clar és molt gros
home déu-n'hi-do
sí
diu ell
volia ser artista
diu
voldria ser per exemple
un escriptor
per poder-se
haver inventat
la pròpia vida
o un actor
per canviar de pell
cada dia
o cantant
per cridar ben fort
qui és
però també ens diu
i aquí hi ha el gir
de la cançó
que voldria
poder refer el món sencer
i que li agradaria
ser anarquista
i viure
com un milionari
és a dir
que és un altre
que en realitat
només vol ser
el que no és
però no assumir-ne
les conseqüències
i per tant
està molt ben jugat
per tant
de la connectivitat
oi
de la Adventures
per poder dir
pourquoi j'existe
Xim-pum,
Sarmania, apunteu-la bé,
que ens ha agradat aquesta cançó. Més llibres, Marina.
Doncs tornem als llibres amb una
recomanació d'un que
m'ha agradat molt, molt, l'ha publicat
fa pocs mesos a l'editorial Flanair
i l'ha traduït la Dolors Odina. El llibre
es titula Nits d'Insomni
i és de l'escriptora nord-americana
Elizabeth Hardwick.
Hardwick va néixer a Kentucky
el 1916 i va morir a Nova York
el 2007 i és un nom que sona
com de fons a la literatura nord-americana
de la segona meitat del segle XX.
Se la coneix més amb ella com a crítica
literària que com a escriptora
i també com a biògrafa i professora
i va escriure alguna
novel·la també, però aquest Nits d'Insomni
és el seu llibre més famós.
I el porto avui que parlem de biografies
perquè en realitat aquest llibre
és una biografia encoberta.
I el que fa Hardwick aquí és agafar
retalls, fragments i moments de la seva vida
i transformar-los en literatura
per fer un recorregut que no és ben bé
com lineal ni conseqüent
però que repassa prou bé els temes
que van obsessionar l'autora al llarg de la vida.
Llavors, ella hi parla
de la seva infantesa a l'Amèrica profunda
de les primeres experiències sexuals
del desengany que va tenir
amb el món intel·lectual novaiorquès
de l'època
de l'impacte que li va causar
a la gent dels intel·lectuals
diguéssim, de Nova York
i són fragments
que funcionen com a contes
i el que descobrim
és una senyora que té un do
gegant per la descripció.
Hardwick, a més, va escriure aquest llibre
cap al final de la seva vida
quan ja era una senyora madura
per dir-ho així
i quan ja havia paït moltes
de les experiències
que l'havien marcada
i, per tant, en podia parlar
amb una mica de distància.
A més a més, el va escriure
quan va morir
el que va ser el seu marit
Robert Lowell
que és un poeta americà molt famós
i amb qui ella
va tenir una relació
molt, molt complicada
que li va marcar la vida
i sempre em fa agrair pensar
com va necessitar
que aquest senyor
desaparegués del mapa
per dir
ara puc explicar la meva història.
Amb la Marina Porres
parlant de biografies
i ara tornem a les pantalles.
I si parlem de pantalles
i de biografies
és obligatori
que parlem d'aquesta sèrie
que són paraules majors.
Això és Corp i Orenthusiasm
una sèrie que ara mateix
està estrenant
d'otzena temporada
i que podeu veure HBO
i és una de les coses
més divertides
que s'han fet mai.
I per què la porto avui
que parlem de biografies?
Perquè la sèrie bàsicament
és la vida
del creador de la sèrie
Larry David
que es va fer famós
a la vida real
diguéssim
perquè és el creador
de Seinfeld
una sèrie mítica
on també hi ha un protagonista
el còmic Jerry Seinfeld
que la sèrie
s'interpreta en ell mateix
en tot humor.
Llavors
l'autoparòdia
és una de les coses
més intel·ligents
que es poden fer
a l'hora d'escriure
i parlar d'un mateix
i no hi ha
ningú millor
que Larry David
per fer-ho
i la sèrie
per tant què és?
És la vida
la seva vida
i per tant
és la vida
d'un milionari
ric i famós
que va triomfar
fent Seinfeld
i que ara fa projectes
més petits
que viu a Los Angeles
en una mansió
fantàstica
i que té tot d'amics
que són del mateix ram
del mateix negoci
i bàsicament
no fan gaire re
en tot el dia
la gràcia
és el joc
entre la persona
i el personatge
i les tensions
entre les dues
i llavors
clar
els capítols
el que fem
és seguir
la vida
i les manies
de Larry David
que fan gràcia
perquè és un senyor
absolutament neuròtic
que ho dia a la gent
que no suporta res
és un humor
molt jueu
ell és jueu
llavors és un tema
a la sèrie
la manera com
se'n foten constantment
i va a restaurants
a fer dinars
amb els amics
va a jugar golf
queda amb gent
coneix famosos
per exemple
el capítol
de la setmana passada
hi va fer sortir
Bruce Springsteen
s'apunta tot
aquest
aquest s'apunta tot
a més
s'encanta sortir
i el va fer
actuar com si
hagués agafat
el Covid
llavors surten el brus
allà
com mitja febre
tossint
molt graciós
és una sèrie
molt recomanable
hi ha 12 temporades
o sigui que
és d'aquestes
que si no l'heu vista
teniu molta feina
i està molt bé
música
Jojo
se prena por Voltaire
y Pierre
por Casanova
y yo
yo
yo
que era el más fiel
yo
yo me prena por
yo
y cuando
en la noche
pasé
les notaires
qui sortaient de l'hotel
les trois posants
on leur montré
notre cul
y nos bones manières
en leur chantant
les bourgeois
c'est comme les cochons
puis ça revient vieux
puis ça revient
les bourgeois
c'est comme les cochons
puis ça revient vieux
puis ça revient
les bourgeois
les bourgeois
les bourgeois
els bourgeois
cantats per Jacques Brel
és una cançó sobre l'autoparòdia
també avui que parlem dels problemes de la biografia
i la cançó explica la història d'uns nois que són joves
i que es creuen molt guapos i molt llestos
i brinden contents i viuen ensenyant el cul
la tornada a la cançó
que és que els bourgeois
són com els forcs
que com més vells es fan
més burros es tornen
etcètera
però aquests nois també
doncs com tothom es fan grans
i cada vegada tenen menys força
i menys edat per fer el burro
i resulta que al llarg de la cançó
al final el que passa
és que els tres amics
que cridaven
i ensenyaven el cul
contra els bourgeois
quan surten del bar
uns nois
els criden a ells
exactament el mateix
que ells els deien abans als burgesos
és una cançó boníssima
molt francesa
molt crua
sobre com agiren les coses
amb el pas del temps
i aquesta cosa
de la falsa consciència social
que els francesos
la veritat és que ho fan
millor que ningú
és que mètre pierre
entre notre terre
on passe le temps
Jojo
parle de Voltaire
et Pierre
de Casanova
et moi
moi
en qui suis resté
le plus fier
moi
moi je parle encore
de moi
et c'est en sortant
vers minuit
monsieur le commissaire
que tous les soirs
de chez la Montalant
i acabem amb més llibres
Marina
perquè avui no volia acabar
sense almenys citar un llibre
sobre la biografia
i escriure la pròpia vida
que ha sortit aquest any
i que m'ha interessat molt
és de l'autora nord-americana
Vivian Gornick
que és una senyora
molt interessant
que ha fet molts assajos
sobre literatura
i els trobareu
al catàleg de l'altre editorial
si els busqueu
i aquest llibre
que us vull recomanar
es titula
La situació i la història
i és bàsicament
un llibre sobre biografies
en realitat
sobre l'escriptura del jo
sobre la narrativa personal
i és un llibre
molt recomanable
per a la gent
a qui li interessi
llegir
en general
sobretot assaig literari
i per a qui li interessi
escriure
i especialment
escriure sobre el jo
perquè el que fa Gornick
aquí
és agafar exemples
de gent
que ha fet això
en literatura
escriure sobre ells
i valorar-los
i jutjar-los
per explicar
quins mecanismes
activen
bàsicament
Avui amb la Marina Porres
hem parlat de biografies
a través de la música
de Jacques Brel
i Starmania
hem passat per les pantalles
i hem proposat
alguns llibres
de la Vivian Gornick
de l'Elisabeth Harwick
i de Virginia Woolf
a Calcarrer
Marina moltes gràcies
no m'has dit
a qui le dedicaries
la biografia
Crec que un senyor
que en té una de pendent
és Salvador Dalí
Ah
no l'han fet mai
sí
però crec que té
una biografia pendent
igualment
i crec que és
un senyor
que com que travessa
tot el segle XX
català
d'una manera
que activa
com moltes coses
sí
crec que sí
de morts
de vius
seria tot un tema
però és que no
no em sé decidir
jo de morts
Fèlix Millet
en pau descansi
molt interessant
clar
aquest també
li travessa
tota la seva vida
també
activa moltes coses
i de vius
a veure
tu ho tens més fàcil
jo si em dediqués
al que et dediques tu
ho tindria clar
de vius
és que n'hi ha de vius
que ja estan
pràcticament
al treball
a veure
no
no passa res
ho podem dir
Jordi Pujol
no mira
se me n'ha acut un
qui
el bisbe
Xavier Novell
bueno
aquest seria un altre
Jordi Pujol
també té una biografia pendent
interessantíssima
jo no
jo aquesta no l'escriuria
se l'ha autofet
per això té una biografia pendent
sí sí
gràcies Marina
fem una pausa
i els dos biògrafs
del Suplement
Roger Mas i David Carabent
fins ara
El Suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
la música
sempre m'ha ajudat
sempre
molta gent que
surt de les situacions
complicades amb música
tenir una enfermedad
sempre és un cop molt dur
el 50% dels tumors
que nosaltres operem
són tumors malignes
amb els meus pacients
músics
per què no fem alguna cosa junt
la música realment
ens ha curat
tot el que ens podia curar
una passió
una passió que els dóna força
un concert
per celebrar la vida
nits sense ficció
la sinfonia dels herois
a TV3 dimarts a la nit
el Suplement
el Suplement
notícies
entreteniment
i jiji jaja
amb Roger Escapa
un
Rugemas, bon dia i bona hora.
Bon dia.
David Carabin, què tal, com estàs?
Molt bé.
Això és el demà, ho deixo cada diumenge a l'hora del vermut.
Roger Mas i David Carabin conversen a través de les cançons
i aquests dies que estem de precampanya.
Avui ho heu fixat en els eslògans.
Sí.
Però no els eslògans d'aquesta campanya.
No, en realitat, perquè això de compondre cançons
i també ho comparteix amb la poesia, la publicitat,
la poesia, els eslògans polítics, tot això,
comparteixen aquesta necessitat de dir en poques paraules coses molt complicades.
Roger, està fàcil avui?
Ha sigut molt divertit, la veritat.
Perquè l'eslògans té un punt,
com que l'eslògans és un exercici de simplificació i de sintetització,
també té un punt divertit perquè, esclar,
es pot riure molt els eslògans
perquè l'encertes i la cagues a la vegada.
El que té l'eslògans és que a la vegada és veritat
i a la vegada és una roqueria, sempre, per definició.
Clar, incloure tots els extrems, fins i tot els que suposen.
Avui me'n vaig amb els auriculars posats
i torno d'aquí una estona, us vigilo i us escolto de ben a prop.
Fins ara!
Comencem amb una cançó de l'any 76 d'un grup que es deia Vino Tinto.
Semlarà que no la coneixeu, aquesta cançó,
però quan arribi la tornada ja veureu que les ganàpies
la reconeixeré rapidament.
Comencem amb una cançó de l'any 77 d'un grup que es deia Vino Tinto.
Abla, pueblo, habla.
Tuyo és el mañana.
Habla i no te elmits, que roben tu palabra.
Abla, pueblo, habla.
Habla sin temor.
No dejes que nadie apague tu voz.
Abla, pueblo, habla.
Aquest eslògan
amb aquesta música
va fer servir per animar la ciutadania
a participar en el referèndum per la reforma política
l'any 16 impulsat per Adolfo Suárez
i segur que està en la memòria
de molta gent
perquè ara
ha arribat un moment que a votar
hi ha molta gent que una mica
li és igual
però aquell era un moment
en què era importantíssim
anar a votar era una cosa de vida o mort
perquè es venia de 40 anys de no votar
o de votar de broma
perquè conèix votacions prou organitzava el règim
però tot això era com de per riure
i en aquell moment la gent tenia la sensació
que anava en sèrio
o sigui que habla pueblo habla
es podia parlar i s'ha escoltat
ara sabem que això no és ben bé així
després de tants anys de democràcia
i sobretot que venim d'un cicle
que hem sigut convocats a urnes
moltíssim
al llarg dels últims anys
de manera que
és una mica la llei de l'oferta i de la demanda
com més ens fan votar
més barat
no n'és operatiu el pot
tenim la sensació
que no ens el prenen gaire seriosament
perquè votem coses
que després són incapaces
de pactar entre ells
tens aquella sensació
que
ells confien
que si tornes a votar
guanyaran ells
no ho resoldrem
jo m'he pres
la idea de l'eslògon
una mica més cap a la
sí
cap a trobar aquestes frases enginyoses
que
que ho expliquen tot
encara que doni la impressió
que inclouen
la contradicció
o la paradoxa
o la
no
que inclouen tots els extrems
no
i una de les meves preferides
és aquella del
Hank Williams
I'll never get out of this world alive
mai
mai
mai podré sortir d'aquest món
viu
en vida
en vida
diu
per no traduir-ho
al damunt de la cançó
us he portat un parell
estàs mirant un paio
comença així la cançó
estàs mirant un paio
a punt de perdre la xaveta
de la molta sort
que he tingut en la vida
tot ha estat dolenta
tant li fot
que hi posi lluita
esforços
i atenció
mai podré sortir
viu d'aquest món
la meva canya de pescar
s'ha trencat
el Riarol
s'ha omplert de fang
la meva dona
ha fugit
amb un altre home
tant li fot
que hi posi lluita
esforços
i atenció
mai podré sortir
viu d'aquest món

No matter how struggle and stride
I'll never get out of this world alive
But distant uncle passed away
And left me quite a batch
And I was living high until the fatal day
Although you proved I wasn't born
I was only hatched
Everything's against me
És un clàssic en el repertori de Hank Williams
Tot i que és una de les últimes cançons que van registrar
De fet el Chet Atkins que era el seu guitarrista
I el que posa nom a aquella guitarra meravellosa
Una greix versió Chet Atkins
Perquè era un d'aquests guitarristes que feia el fingerpicking
Una de baratilla, un epifon
La nòpia de l'equip són Chet Atkins
Que són aquestes guitarres elèctriques
Però amb el cos buit per dintre
Com si fos una guitarra espanyola
Sí, és que a l'equip són ciutats
I anem cordes de niló
Clar
Doncs el Chet Atkins explicava que en la gravació
Durant la gravació d'aquesta cançó
El Hank Williams estava tan fet caldo
Que havia d'anar entre verds i verds
Parar i seure i recobrar l'aire
De fet els dos compositors de la cançó
Ara no recordo qui és l'altre
Però és aquesta ànima bessona
Que tenia el Hank Williams
Que li feia una mica d'editor de les lletres
Doncs els dos van morir l'any següent
O sigui que és una cançó d'aquestes
Que té aquest missatge una mica
Bueno, doncs d'últimes paraules
Que va complir
Femes l'actuats que diuen
Tot el que pots menjar
Vinitxo Capossela
Oh, you can eat
Mangiati il sistema
Mangiati il low cost
Divorati la terra
Divore il permafrost
C'è la convenienza
C'è la quantità
Non devi più scegliere
Sei la divinità
E se non è tutto quello che vuoi
È tutto quello che vuoi
Oh, you can eat
Diu que ja no hi ha límits
Pots exagerar que això
Això és la llibertat
Pots xalar
Pots trasgadir
Que ja no hi ha regles
Quan hem fet 30
Fem-ne 150
Tot el que puguis menjar
Menja-te el sistema
Menja el low cost
De vora la terra
De vora el permafrost
Hi ha la conveniència
Hi ha la quantitat
No has d'escollir ja
Perquè tu ets la divinitat
I si no és tot allò que vols
És tot allò que pots
Oh, you can eat
L'eslògan dels bufets lliures
Exacte
Posat en crítica
Del consumisme salvatge
Com a eina d'anestèsia
I primer he vist
El consumisme
Com a una eina d'anestèsia social
Però ara també és una eina
De, com es diu això
De predació
Del planeta
I de destrucció
De l'entorn
I llavors en aquests dos sentits
I és una de les cançons
D'aquest disc
De 13 cançons urgents
Tradici cançoni urgent
I que va publicar
Benicio Capossela
Tot just ara
Fa un any
I crec que és un disc recomanable
Perquè és
És cançó protesta
Però
Però en clau
En clau
Actual
Aquesta idea
Del creixement
Que és el nostre
El patró que tenim
Per resoldre tots els conflictes
Per resoldre la pobresa
Per resoldre tots els
Desajustos
I les desigualtats
Sembla que és l'única recepta
Que hem trobat
L'espècie humana
El de seguir creixent
I creixent
I creixent
I evidentment
Hi ha moltes altres receptes
Que simplement no s'apliquen
O que ens fa més por
Aplicar
O que costa d'imposar
Que les apliquem
Però bueno
Per eslògan
Diguéssim
D'aquests
Diguéssim
La versió de l'eslògan
Que seria
Diguéssim
Un tret de peu
Un tiro al teu propi peu
Seria
Seria aquest mític
De
De
De Yogi Berra
Que és el
It ain't over till it's over
No
Res no s'ha acabat
Fins que ja s'ha acabat
Que seria
El Yogi Berra
Deixa'm que ho expliqui així
Una mica més extensament
Era un jugador de béisbol
Que no parava de fer
Declaracions d'aquestes
Que no tenien
Bé
Que donaven impressió
Que no tenien cap mena de sentit
Però si te l'escoltaves una mica bé
Pensaves que sí que en tenia
No
És l'inventor de frases tan enginyoses
Com
Ja no hi va mai ningú
Perquè sempre està ple
D'acord
Meravellosa
Aquesta frase
O aquella que diu
És un déjà vu
Una altra vegada
No
Perquè el déjà vu
Ja
Ja inclou aquesta altra vegada
No
Vaja
En té moltes
Molt bones
El busqueu
De fet és qui va inspirar
El personatge
De l'os Yogi
Creat per a Hannah Bárbara
No
Es deia Yogi Berra
I està inspirat en el Yogi Berra
Que era un jugador
De béisbol
Que ja et dic
Que d'aquestes declaracions estranyes
L'os Yogi també parlava
D'una manera estranya
En fi
El Eni Kravitz
Va agafar aquesta frase
It ain't over till it's over
No s'ha acabat
Fins que s'ha acabat
Per fer una cançó
No s'ha acabat
No s'ha acabat
No s'ha acabat
No s'ha acabat
No s'ha acabat
No s'ha acabat
No s'ha acabat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És allò del capri, no?, de l'amor se'n va, però ella es queda.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I és Weekend d'Obama, que és un dels últims eslògans més cèlebres dels últims anys de la política mundial, no?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I això, si tu dius 10 vegades davant del mirall, resulta que demàtia, només llevar-te, diu que funciona.
No, no hi acabo de creure, però vaja, és el que ha inspirat tants i tants eslògans polítics i tantes i tantes cançons.
Entre elles, doncs, l'Everyday is like Sunday de Morrissey, que té aquesta idea de cada dia és com diumenge,
i tal com comença la cançó, i per l'esperit de la cançó tindries la idea que és una cançó molt positiva,
però en realitat, com continua el vers, diu
Every day is like Sunday, every day is silent and gray.
És a dir, cada dia és silenciós i gris, com els diumenges en què hem d'anar a votar.
Fins demà!
This is the coastal town, that they forgot to close down.
Armageddon, come Armageddon, come Armageddon, come Armageddon, come.
Every day is like Sunday, every day is silent and gray.
Cada dia és com diumenge, cada dia és silenciós i gris.
Avui, Morrissey, això encara era Morrissey, vull dir que abans va cantar molts anys amb altres nits, no?
Sí, això ja és el single d'ell, meravellós, immens.
El primer que va treure va ser...
És d'aquests artistes que va continuar sent immens després de deixar la seva banda, no?
Sí, que va ser aquí tenien grans singles, no? Grans singles, potser més previsibles a nivell musical, estrictament musical,
però perquè el Johnny Marr era una bèstia amb la guitarra i li donava molta intenció i era molt rebuscat i trobava coses meravelloses,
però el Morrissey és una gran personalitat, unes lletres meravelloses i grans hits, sí.
Avui hem posat eslògans amb el Roger Mas i el David Carabent.
El proper eslògan que ve és el de la publicitat. Gràcies a tots dos.
Ara tornem.
El suplement.
Amb Roger escapa.
I després de les notícies de les 12, l'eclipsi.
Si vols que surti el sol...
M'ha costat molt fer amics.
Bé, m'ha costat fer amics. Jo no en tenia, o sigui, no tenia les habilitats, no ho sé.
I per mi era normal viure sense amics fins a veure els 40 que em vaig començar a fer
i ara, bé, no en tinc pocs, però per mi és un tresor i ho valoro molt, no?
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
L'Inca.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
El 13 de març torna al Brain Film Fest
amb projeccions de llargmetratges i curtmetratges, conferències i tallers.
Fins al 17 de març, una interessant proposta d'activitats gratuïtes al CCCB
amb el cervell, les emocions i la salut mental com a protagonistes.
Més informació a brainfilmfest.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
Torna al Sismògraf, el festival que detecta el moviment del cos i del planeta.
Del 18 al 30 d'abril, Olot acull de nou més d'una trentena de propostes
al voltant de les arts vives, la sostenibilitat i l'emergència climàtica.
Més informació a sismografolot.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
A Catalunya Ràdio.
En Roger escapa.
5 minuts per a les 12.
De seguida a l'Eclipsi, abans prop, passem per Palamós.
Allà hi tenim l'Escobar i falta gent.
Catalunya, Paraguai.
Pere Escobar, bon dia.
Bon dia.
Com ho tenim, això?
Doncs mira, ho tenim.
Estan acabant d'endreçar les coses per fer-se les fotografies.
Començarà una miqueta tard.
Han fet una mena de mig festival.
Hi ha ambient, però no hi ha massa gent.
I bé, en qualsevol cas, la que ha vingut, ha vingut disposada a passar-s'ho bé.
I això és el que compta a tu.
Feia molt temps que no jugava un partit a Catalunya, eh?
5 anys.
5 anys que no jugava un partit.
Un partit del femení a Catalunya.
Jo crec que la irrupció del Barça femení, els seus èxits, han empès cada vegada més que això fos possible.
Finalment, s'han vist obligats o s'ha donat la circumstància que han trobat una selecció per l'aturada de FIFA.
Han trobat Paraguai, que tampoc és un festival, però bé, és la 40 i tants del rànquing FIFA.
i la pega és que, clar, com és rànquing FIFA, no hi seran les elèxies, Aitanes, Cates i tota aquesta colla de grandíssimes jugadores que hi ha.
Però hi ha una selecció de jugadores que Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Mira, hi ha 4 de l'avant les Planes i del Sevilla, és a dir, Lliga-EFA.
3 del Villarreal, Lliga-EFA.
2 del Barça, Lliga-EFA.
Una del City, una del Brighton, una de la Real Societat, una de l'Eiber, una de l'Espanyol, una de l'AM Lleida i una de l'Europa.
Catalunya-Paraguai.
Catalunya-Paraguai, a Palamós, a partir de les 12 del migdia, transmissió per TV3.
I, escolta'm, el masculí també costa Déu i ajuda a muntar un partit de la selecció catalana.
Recordo que el Boi em s'havia de retirar també amb un partit amb la selecció catalana, per una lesió crec que no va poder.
I tu que coneixes també aquest món, realment això de la selecció ens costa, eh?
Aviam, jo, la meva mare, el Celcigui, sempre em deia que tenia vocació de jardiner.
Per tant, no em facis entrar en un jardí, però et donaré una dada.
Avui a la llotja hi ha el president de la Federació Catalana, el senyor Joan Suterres,
el màxim representant del futbol femení del Barça, el senyor Xavier Puig.
També hi ha Ramon Cugat, un dels traumatòlegs més importants del món
i que està a la Federació i a la mútua de futbolistes,
però no hi ha cap representant de la Generalitat, per exemple.
Això fa uns anys, pintat d'una altra manera, hi havia un altre tipus d'interès
i això provoca que hi hagi forats, que hi hagi voluntat, que hi hagi viners...
Ara, doncs, no tant.
Doncs veurem com evoluciona aquest partit en una setmana també esportivament marcada
per aquest Barça-PJG, o PSG-Barça.
Avui, fa una estona, entrevistava l'11er Escobar
i m'explicava que tenia el cor dividit,
perquè tu saps que el fill gran de l'11er treballa a l'estaf de Luis Enrique, el PSG.
Sí, sí, perquè són íntims.
Són íntims.
I que l'11er em deia, doncs, escolta'm, potser no vaig amb el Barça, vaig amb el PSG,
però independentment del que passi, tinc el cor dividit
i, evidentment, agraït al Barça amb tot el que m'ha donat aquests anys.
Com ho veus tu de cara a aquest dimecres?
Home, molt bé no ho veig, no t'enganyaré,
perquè no pinta molt bé
i perquè hi ha una altra cosa que de vegades oblidem,
perquè això és una mica antic, no?,
que és el tema de la credibilitat.
El Barça, aquesta credibilitat,
per mil trompades que s'ha anat donant,
se l'ha de guanyar cada dia, no?
I al PSG, doncs, en parlem tant
i també que sembla que sigui el Cosmos,
que és un equip que va tenir els millors jugadors del món fa molts anys,
benvingut a la terra.
Jo crec que el Barça té les seves possibilitats,
que depèn molt de com encari el partit
i que poder no tingui un 50%,
però les que tingui les ha de jugar fins a l'últim minut.
Jo és el que li desitjo.
I entenc l'unzué perquè a mi em passa el mateix.
Mira, tinc un fill vivint a Paraguay
i avui vull que la selecció de Paraguay,
si no guanya, com a mínim, no foti un paper desastrós.
O sigui que, vens quines tonteries fem els pares, noi?
Que bé, que bé, no sabia això del fill a Paraguay.
Una abraçada, Pere Escobart, escoltem.
Igualment, un petó guapo.
Adéu, adéu.
Doncs Catalunya-Paraguay,
de seguida amb el Pere Escobart seguint-ho des de Palamós
i nosaltres arribarem a les 12,
ens actualitzarem amb el Raül Flores
i tan bon punt tornem l'eclipsi.
Avui a l'eclipsi les nits de Tito Albert
i després farem els arguments universals amb la Marta Ferrer,
totes les pantalles i tot el que doni de si les estrenes del cine
a partir de dos quarts d'una del migdia
després de l'eclipsi en aquest suplement
que allargarem fins la una.
Fins ara.
El suplement amb Roger Escapa.