Bon dia, Catalunya. Són les 9.
En directe, des de l'estúdio de Catalunya Ràdio,
comença el suplement d'estil.
D'aquest dissabte, 22 de juliol de 2023,
Albert Montilla i un equip meravellós al costat.
L'esperit estival del cap de setmana.
Avui és jornada de reflexió
i, com que convé apartar la política, parlarem d'altres coses.
Entre elles, d'això que ha passat fa tan sols 5 hores als Estats Units.
Messi ha debutat amb un golas per l'Escaira
a l'últim minut del partit amb l'Inter de Miami,
vestit de rosa, de rosa xiclet,
que és precisament la primera equipació de l'equip.
La nostàlgia i el rosa m'han fet pensar en Barbie,
aquesta nova pel·lícula que s'ha estrenat fa res
i que està resant a la taquilla.
La història narrarà el pas de la Barbie a la vida real
després de ser exculsada de Barbilan,
un món autoritari on no hi ha cabuda
per fer una nina que no sigui d'especte perfecte.
Sigui com sigui, l'exercici d'autocrítica que ha fet Mattel,
l'empresa que va crear la Barbie,
és un triomf de les estratègies de màrqueting 360 graus.
La companyia està venent milers i milers de nines de la seva línia
inspirada en el matratge,
encara que des de la direcció segurant
que aquesta no era la seva intenció.
Les cadenes de moda i restauració més conegudes
tenien preparada des de fa mesos
una campanya per injectar purpurina al negoci
a base de pintar de rosa els productes,
els menús i les façanes.
Tothom fa caixa i de nou es comprova
que capitalitzar la nostàlgia funciona.
L'estratègia de passar per la mini-pimer al passat,
antigues icones i llegendes,
amb una adaptació, això sí, als nous valors, ho peta,
perquè connecta amb els adolescents dels 80 i els del present,
sense molestar cap client.
I assegura un llarg adveniment
a les freqüeles, freqüeles, remakes, rebuts,
remasters i refregits.
El turmix de la nostàlgia treu fum
i ens pinta la vida de color rosa xiclet.
L'únic preu a pagar és una petita abdicació
a pensar de forma original,
tot i que per això, per sort, ja ho podem delegar
a les intel·ligències artificials,
i la renúncia a imaginar un món millor
a canvi de mirallar-nos en un passat gloriós
que potser, i dic només potser, mai va existir.
Em pregunto què farien de mal a Barbie i el Ken.
Assumirien les contradiccions de la vida real
o tornarien al món perfecte i nostàlgic de Barbie Land?
El dia en un tuit.
El dia en un tuit.
Dissabte, amb alguns ruixats de tarda,
sense calor extrema i sense gaires congestions de trànsit.
On Catalunya Ràdio fa saber?
Bon dia, Marina. Molt bon dia, Albert.
Avui, el soplament d'estiu, dissabte de reflexió profunda.
Amb la sacsejada habitual de l'actualitat,
parlarem de Messi i de l'inici del Mundial Femení
amb Pep Molero. Bon dia.
Bon dia, Albert. Com esteu?
Com estàs tu, després d'aquest debut?
Bé, veient un gol que vèiem tantes vegades al Camp Nou,
i que fa dos anys
que el Barça no pot gaudir,
perquè fa dos anys que el Barça no marca un gol de falta directa.
Messi ho ha fet avui al minut 94.
I bé, hem vist imatges per l'eternitat.
La benedicció de Lebron James
donant-li una abraçada de més de 10 segons,
i la celebració de Serena Williams.
Que no havia vist una cosa així mai en la vida en directe.
Avui, de fet, en David Balaguerns
parla ara també d'expectatives. Bon dia, David.
Bon dia, què tal?
A complir Messi i les expectatives, segurament,
de l'Inter de Miami.
Home, això sembla una pel·lícula americana, justament.
Sí.
La clàssica pel·lícula americana
amb un gol final quan el partit s'està acabant.
El que acaba d'arribar te'l fot per les caides.
És una pel·lícula, això. És preciós.
Pel·lícula americana.
És preciós i com ho trobem a faltar, mare meva.
També connectarem amb el redactor
que cada dia viatja a un poble o a una ciutat de Catalunya
amb l'objectiu d'enderrocar un símbol català.
Miquelet, on ets?
Miquelet?
Miquelet no hi és.
Miquelet. Miquelet. Bon dia.
Miquelet, avui. Sé que és per Reus.
Crec que busca pecadors.
Ens ho explicarà de seguida.
De 10 a 11 farem una classe magistral d'interpretació
amb la Montplans, actriu i guanyadora del premi
Margarida Sirgu aquesta setmana.
I avui també marxarem de colònies
als infants.
Doncs a 12, a la secció Cafè Orwell,
enllaçant que aquesta setmana ha superat rècords de calor,
prendrem un cafè amb gel, amb bombers, pagesos i científics
sobre la delicada campanya d'incendis
que es preveu per les setmanes vinent.
I quin no seria dissabte si no acabéssim
amb una entrevista al vapor? És a dir, dins la sauna,
amb el presentador i director avui creatiu Patric Urbano.
Abans però, breu repàs dels títols, més testaques del dia.
A banda del rebombori de Messi,
que ha creat, com comentàvem fa tot just 5 hores,
als Estats Units, també s'ha acabat la campanya.
Pedro Sánchez ha tancat la campanya
amb la confiança d'una remuntada del PSOE
que capgirarà les enquestes.
En canvi, des del PP, Alberto Nunez Fejo reclama
que els seus que ningú es refiï de la victòria.
David, has clavat el tema, eh?
Avui tot va d'expectatives.
Expectatives. També existeixen les expectatives en negatiu.
D'acord.
I, per exemple,
D'acord.
És un tema que ara estava aquí pensant
i dic, sí, sí, és que existeixen, també, en negatiu.
Que és millor, no?
Però fa una mica de rabieta, perquè és aquella gent
que et diu, no, trauré un 5 al examen,
i després saps que treu un examen.
Exacte, és justament això. És una petita excusa.
Psicologia inversa, potser.
Fas veure que les expectatives són negatives,
però en veritat ho estàs fent, en realitat,
per augmentar les positives.
Mai no sabem si és cert o no.
Aquest que diu que treurà un 5 a l'examen,
no sabem si realment ell s'ho creu
o si està fingint.
Està fingint, definitivament, clar.
No ho sé segur, eh? Sí, perquè jo ho he fet.
El 90% de vegades fingeixen.
Fingeixen, en aquest cas.
Jo no era així, en canvi.
Ja us ho explicaré en un altre moment.
Tinc moltes ganes de saber-ho ara.
Ja us ho explicaré.
Amb aquestes eleccions generals està marcades
pel rècord de vot per correu,
ja s'han depositat més del 93,8% dels vots demanats.
Ha afirmat que fins a 2,6 milions de sol·licituds
a meses de vots per correu ja s'han executat.
I l'altre gran tema és a veure qui s'hi posa, a les meses.
Doncs s'han convocat més de 540.000 persones
per cobrir les més de 60.300 meses
que hi haurà arreu de l'Estat.
Són moltes, això? Moltíssimes.
Déu-n'hi-do, costa de dir el número i tot.
La Junta Electoral Central va recordar ahir
que això és important, eh?
Si diumenge falta gent a les meses,
recordeu que qui s'hi ha de posar és la primera persona que arriba.
No hi aneu massa aviat, tampoc.
No diguis això.
És un consell que...
Està cridant l'abstenció.
Un consell que maculament li entrego a l'audiència.
No, perquè no pots trobar...
És que jo he de dir
que una vegada el dia 10 de novembre,
les eleccions aquelles del 10 de novembre,
a mi em va tocar anar a una mesa.
I us diré que va ser una gran experiència
per viure-la una vegada,
no vull que torni a passar,
però per viure-la una vegada m'ho vaig passar molt bé, sincerament.
Hem d'aclarir que és una experiència única.
Sí.
Demà tenim preparat un macro dispositiu
que començarà a les 9 del matí
conjuntament amb l'equip d'informatius
i tindrà continuïtat al Catalunya Mitzia cap de setmana
amb la Neus Bonet i els diferents espais informatius
de Catalunya Ràdio, Catalunya Informació.
Això sí, a partir de les 7,
Ricard Ostrell presentarà amb Joan Bot
el programa especial de Catalunya Ràdio
sobre les eleccions.
Serà el retorn del periodista Vallès a l'antena de l'emissora
previ a la seva incorporació com a director
i realitzador del matí de Catalunya Ràdio
la pròxima temporada.
Típic perquè contrasta molt
la transcendència de les eleccions
amb les ganes de la gent de tocar el dos per vacances.
Per això des de bon matí també connectarem
amb col·legis i anirem a platges
de la costa catalana amb en Miquelet
per trobar catalans amb altres prioritats.
O sigui, recomanadíssim aquest programa de demà.
Sobretot aquest tema de les meses electorals.
De fet, hi ha una altra curiositat
que m'agradaria comentar amb vosaltres
que en Pep va descobrir ahir
i és que hi ha una sèrie de requisits
per formar part d'una mesa o perquè et cridin
i que és molt important.
Sí, de fet, si tens més estudis
tens més números que et toqui.
Això és bastant fort.
Primer atacen els que tinguin batxillerat
i després educació secundària.
Si no hi ha ningú al poble o a la ciutat
que tingui batxillerat, els hi toca els que tenen l'ESO.
És una mica...
Una mica no sé...
Una mica classista, la veritat.
Però per què ho fan, això?
I també posava que s'ha de saber leer i escriure
entre 18 i 65 anys.
Lo digo en castellano porque lo decía el boé.
Ai, Déu meu, aquesta penúltima setmana de juliol
també han aparegut notícies surrealistes
que han quedat amagades per la campanya.
I no parlo només de les truites
que el grup empresarial Palacios va retirar del mercat
després de relacionar-se el consum d'aquest producte
en diversos casos de botolisme a tot l'Estat,
una cosa que crec que molta gent ha descobert fa poc,
també, arran de la notícia,
i que ha provocat una paranoia important.
Home...
Vosaltres confiaveu que aquestes truites estiguessin bé?
Jo... No, no, ho dic molt seriosament.
He de dir que una vegada ho vaig fer.
Em vaig comprar una truita d'aquestes per mandra.
Una truita per cuinada. Sí, per mandra.
Però mentre me la menjava,
pensava... no sé si estàs fent el més adequat.
Hi ha hotels que te les serveixen, també, eh?
I les detectes. Sí, i les detectes.
Les detectes a la primera.
A vegades veus el líquid, encara, no?
És que no, no, no... Ai, ai, ai...
Bé, si t'agraden crues...
Sí, clar.
Endavant. Però si l'acabes de fer...
Exacte, si l'acabes de fer, però si està allà per cuinada...
que potser porta 3 dies allà...
3 dies? Això és poc, eh, David?
Sí, però no... no vull pensar en més dies.
Jo crec que és més una crisi personal, no?,
de dir... no soc capaç ni de fer-me una truita.
Sí, a mi em passa.
No, no, no soc capaç de girar-la.
L'hospital de Berga s'ha produt un cas sonat de contractació...
Estàs molt bona, com si fos...
Com si fos Netflix.
L'hospital de Berga s'ha produt un cas sonat de contractació
d'una matgessa d'urgències que no tenia el títol.
Des de la direcció de l'hospital han reconegut
que hi va haver irregularitats importants
i ha acomiadat el director de recursos humans.
I la dona, que no tenia cap formació de medicina,
havia utilitzat el número de col·legiat d'un metge,
però no es va comprovar que fos el seu com hauria calgut,
segons han explicat els responsables del centre.
Per aquesta raó no es va veure que la treballadora
no figurava al col·legi de metges de Barcelona.
Però el més sorprenent és que la impostora
va treballar al servei d'urgències durant 7 mesos.
I, segons l'hospital, no hi ha hagut queixes per part dels pacients.
De fet, des de l'hospital han afirmat
que la matgessa impostora era una persona que preguntava molt,
segons expliquen els seus companys,
era molt prudent, molt llesta, perquè no prenia riscos,
i no feia cap informe que no hagués consultat abans.
Sensacional.
Sabem el nom d'aquesta dona per buscar-la a LinkedIn?
Perquè, clar, ja ho pot ser un espectacle, no?
Sí, molt bèstia.
Aquest tros que ha llegit ara la Marina és molt interessant
perquè demostra com ha de ser un impostor.
Exacte.
Com una anguila.
Va passant per allà, prudent, fent preguntes,
no prenent decisions,
i llavors pots acabar quan són 7 mesos, no?
Sí, sí.
Una setmana es demostra la meva teoria sobre...
I encara me la critiquen de vegades
sobre que en aquesta vida hem de ser desconfiats.
Perquè tenim aquest cas,
tenim la noia policia que va enredar amb el tema de l'amor.
Si hi ha una crisi, no... Això sí que és postveritat.
Això és molt greu, eh?
I això, sincerament, us ho dic, sí que heu desconfiats.
Què fas? Clar, estàs a quiròfan i...
Doncs preguntes.
Escolta, i vostè...
On té el títol?
Em consta que és més comú del que sembla, això.
Molt més comú.
Em consta en un cas d'una persona que ja no treballa,
però que va estar en una farmacèutica
en una posició de control de qualitat,
que va fingir el seu currículum
i que a base de fer preguntes es brinava el procediment,
perquè era un procediment al cap i a la fi senzill.
No crec que passi el mateix amb una persona
que està tenint un xoc.
Però...
Crap, però imagina, tu pots dir que tens el B2 d'anglès,
i això, bueno, pots passar, no?
Però de qui a dir que ets metge,
hi ha una diferència exponencial.
En fi, de vegades les coses no són el que semblen,
i si no, que preguntin els alemanys, també.
Perquè a Berlín s'han endut un bon ensurt després d'activar...
després d'activar un alerte durant 24 hores
per un animal salvatge descontrolat
que possiblement era, i ho dic en passat, una llauna.
Possiblement, és el que dius.
Havien demanat a la població que no sortís de casa
si no era imprescindible
i que mantingués arrecer els animals domèstics.
Atenció.
200 policies, caçadors, helicòpters,
drons i càmeres nocturnes des de dimecres a la nit
per localitzar aquesta misteriosa llauna.
I finalment, què ha passat?
Que s'ha comprovat que aquest fel·lí
que havia mantingut en alerte tot Berlín
no era una llauna, era un porc sanglà.
Ai, Déu meu, la setmana dels impostors.
Confirmadíssim, ara sí. Era la cirereta.
Clar, ja Berlín fa moltes festes a l'aire lliure,
sobretot quan arriba el bon temps,
menys que veia al meu cap,
però perquè jo he viscut allà.
La gent estava preocupada, bàsicament,
que no podia fer les seves festes típiques
a l'aire lliure de techno i música electrònica,
perquè hi ha molts personatges en aquestes festes,
però potser una llauna és excessiu.
Però ja ni tan sols podem confiar en els alemanys, eh?
Fixa't, fixa't, fixa't.
Més repàs de titulars,
atenció perquè s'ha detectat un canvi de tendència.
En matèria d'habitatge, tot l'estat l'any passat
va augmentar un 23,7% la compra de la nua propietat,
és a dir, la compra-venda d'un habitatge
sense que se'n pugui fer ús.
Ja sigui perquè la persona que l'ha venuda encara hi continua a viure,
no perquè s'ha transmès aquest dret d'ús de fruit a una tercera persona.
La portaveu del sindicat de llogateres,
Carme Arcarazo, i col·laboradora del suplement d'estiu,
fa un toc d'atenció als motius que hi ha
darrere l'increment d'aquesta modalitat de venda.
A la Generalitat, cada cop hi haurà menys propietaris i més llogaters.
Això vol dir que hi haurà més propietats en menys mans.
Gairebé la meitat dels barcelonins ja viuen de lloguer,
i la immensa majoria no heretaran mai res.
A les pròximes dècades, bona part de la generació Vivi Boomer
haurà de vendre's el pis
per poder-se pagar la residència o l'atenció domèstica.
Ja està començant a passar.
Hi ha gent que, per continuar vivint el seu propi pis,
se l'ha de malvendre.
Els fons d'inversió i les grans immobiliàries
que després duplen el preu del pis.
D'això se'n diu nua propietat,
i acabem de saber que ha crescut un 23% l'última dècada.
Hi ha països, però que ja s'han posat les piles.
A Amsterdam només pots comprar si tens previst
viure els propers quatre anys.
N'hauríem de prendre nota.
I avui i demà se celebra el regatón bitx festival
al recinte del Fòrum de Barcelona.
30.000 persones ja han esgotat les localitats d'un certamen
que reunirà artistes com Azuna o Anuel AA.
Oh! Oh, què?
Tu consumeixes, això? No.
No, que horroritzes.
David, però pots fer una ballaruca amb aquesta música, eh?
Sincerament...
Suposo que té alguna cosa a veure amb l'edat, això, creus?
No, perquè ell ja en té... No sé si en té 40, l'Azuna.
Ah, sí? No, m'estic mentant.
Crec que en té 30, però en té 30 pocs.
Això de fer el regatón va dels 20 als 30.
Després és raro.
No ho sé, estic parlant des de la barra del bar.
Per cert, fa dies i setmanes
que dos grups d'activistes climàtics,
un és Extinction Rebellion Ibiza
i Futuro Vegetal estan protagonitzant una protesta molt intensa
contra les emissions de luxe,
en les quals han atacat yachts, jets, privats i cotxes,
tots de luxe,
i amb pintura, entre d'altres, substàncies.
Per entrant de les reivindicacions d'aquests activistes
podem parlar ara amb la Karen,
membre d'Extinction Rebellion Ibiza. Bon dia.
Sembla que no la tenim.
Fem una pausa i tornem de seguida.
Fem una pausa i tornem de seguida.
La punya ràdio, TV3 i bitxiga de l'Ensabores
obre el cor a l'estiu més especial.
Ets una altra espècie, però...
Jo t'estimo igual
Siguis de venus o premiada dalt
Jo t'estimo igual
De qui ho deia tant me fa...
Si per tu el bar és el lloc on esmorzes cada matí,
si 433 et sona un codi de desbloquetge
o si creus que pitxitxi és una salsa mexicana,
no ets qui busquem.
Torna a Fantasi Míster de Mundo Deportivo.
Juga i demostra que ets el millor míster
i dirigeix el teu equip amb jugadors reals.
Jornada, rera jornada.
Baixa't l'APP de Míster. Hi ha molts premis en joc.
Celebrem el centenari de la gran diva de l'òpera Maria Cales
amb un concert homenatge del diari Ara
i l'orquestra sinfònica del Vallès el 30 de novembre a dos quarts de deu.
Aconsegueix la teva entrada a la web del Palau de la Música Catalana
amb el suport de Fundació La Caixa, Estrella Damm,
i Cremona.
Vine allà.
Coreo, el talent show de ball k-pop.
Quatre bandes lluiten per la victòria. Qui ho guanyarà?
Segueix el ritme del k-pop.
Cada setmana a Coreo. T'hi esperem.
Disponible el Super3.
Hello and welcome to Filling the Sink.
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio
totalment en anglès.
This week on Filling the Sink we're marking 200 years
of Passeig de Gràcia.
Filling the Sink, el podcast en anglès
sobre l'actualitat social catalana.
Tot el que projecta Catalunya al món, ciència, cultura, política,
economia, cada dissabte a l'app de Catalunya Ràdio
i a catradio.cat, amb Lorcan Doherty.
Filling the Sink, listen to stories and debates
from Catalonia.
El suplement d'estiu.
Cada cap de setmana de 9 del matí a 12 del migdia.
L'esperit estival del cap de setmana.
Passen 20 minuts de les 9,
hem intentat connectar abans amb la Karen,
no ho hem aconseguit, també ho hem fet amb el Miquelet
i tampoc ho hem aconseguit, és un dia...
Un 0 de 2, no?
Ara que està tan de moda el Big Data,
sobretot en el món de l'esport,
de moment, 0 a 2, que porta el pessimisme.
Ningú em fitxaria, no? Ningú em fitxaria.
No, no tens bon currículum, ara mateix, a nivell de connexions.
Perquè més un 0 de 2 en connexions és difícil d'aconseguir.
Gràcies a tothom pel suport.
Però ara ho intentaràs una tercera vegada.
Sí, ho faré ara mateix.
I hem d'anar a buscar... L'1 de 3.
Ja et poses l'altre de 3%, que no està malament.
No, no està malament, és una remuntada.
Karen, membre d'Extinció, Rebelión y Visa, bon dia.
Bon dia.
Aquesta pausa ha sigut duríssima.
La pausa ens ha fet presagir un 0 de 3.
Karen, bon dia, gràcies per ser amb nosaltres.
Com comentàvem fa una estona,
fa dies i setmanes que hi ha grups d'activistes climàtics,
entre ells el vostre, Extinción, Rebelión y Visa i Futuro Vegetal,
que estan protagonitzant una sèrie de protestes molt intenses
contra les emissions de luxe,
s'han atacat llocs, jets privats i cotxes de luxe, i Visa.
La primera pregunta que et vull fer és per què Visa
i per què heu posat el luxe a l'epicentre de les protestes.
Bueno, jets privats,
iates i cotxes, efectivament.
Doncs Visa és el centre de luxe en verano.
Aquí som com un...
un centre...
No em sap la paraula, un...
un... un... un... un... un... un...
un... un... un... un... un... un... un... un...
dels mega ricos d'una isla amb 150.000 habitants,
doncs arribem a ser l'aeroport número un
dels jets privats a l'estiu a Espanya, no?
I amb un... amb...
amb el que això conlleva d'emissions,
tant jets com iates,
representen unes emissions de luxe.
Tenguem en compte que el 1% més ric
emet més que el doble del 50% més pobre.
Estem parlant d'emissions de luxe,
que són emissions d'efecte d'envernador
que estan calentant el planeta i del qual sofrim tots.
Llavors, el que fem Visa es fa conèixer a tot el món.
De fet, les protestes han provocat que molts rics
cancel·lin les reserves d'aïots. Era aquest l'objectiu?
Sí. No, això no ho havíem considerat,
i ho aplaudim, perquè és necessari
que es parin aquestes emissions.
És necessari que aquests iats deixin de circular
i els avions també, evidentment.
I jo sé que això per a molta gent li sonarà
molt radical, no?
Però estem en una emergència climàtica ja declarada.
Hi ha milions de persones patint i seguim permetent
aquestes emissions de luxe i necessàries.
Aquest és l'inigualtat que això representa.
Hem vist un augment de 64% d'iats privats
l'any passat a Europa, el increment.
Mentre que nosaltres hem de baixar les emissions,
ens diuen que als mega-ricos no hi ha cap control
i, a més, no paguen impostos.
No hi ha restriccions, no hi ha regulacions
sobre els iats privats a nivell d'emissions d'efecte
de l'invernadere a Europa.
Karen, has comentat una cosa que m'ha interessat,
que has dit que molta gent ho podia veure com una acció radical.
M'interessa saber com reacciona la gent
davant d'aquestes protestes.
Vosaltres veieu suport popular o no, o al contrari?
Sí, hi ha molt suport, hi ha molt suport.
És clar, crea una reacció que fa que la gent
a vegades no volem qüestionar, no?
Hem de qüestionar els nostres valors.
I a Ibiza hi ha també molt de descontent.
Imagina't que aquí a Ibiza hi ha moltes persones
que no tenen accés a una habitació, a una vivenda.
Els preus són exorbitants.
La gent que està treballant, vivint en el seu cotxe,
mentre que atraca un mega-ricos que,
amb el valor de 300.000 dòlars,
el contrast és abismal, no?
Karen, tu quant fa que ets activista?
Des del 2018-2019.
Perquè em crida l'atenció que...
Bueno, llevo toda la vida...
2018-2019 fa poc.
Vull dir, no fa extremadament mal.
Abans, suposo que treballaves, encara ho fas, també.
Providia.
Bé, jo soc professora d'idiomes
i també he treballat a estel·leria com a directora
en una cadena gran d'hotels.
I sempre he estat molt preocupada per les injustícies en general.
He fet molts treballs per recollir fonds,
per UNICEF, Càritas, etcètera.
Però no m'havia adonat de la gravetat del canvi climàtic
fins al 2018.
Aleshores, la meva vida va fer un canvi radical.
També per la injustícia que els més pobres,
els països més pobres, la gent més vulnerables,
és la que més pateix gràcies a les emissions
dels països més rics.
I tots formem part, encara que ha estat sense voler.
Ha estat una trajectòria que seguim augmentant
les nostres emissions.
Però en els últims 30 anys, on els governs i les empreses
sabien molt bé el dèbil que feien,
no han fet més que sembrar dubtes
per seguir aquest model ecocida i genocida.
Suposo que les sancions que rebeu, després de fer aquestes protestes,
poden arribar a xifres considerables.
¿Ens podeu explicar quin és el cost que heu de pagar
per dur a terme aquestes protestes?
Bé, no sabem encara.
Pot haver sancions monetàries, no multes,
i també pot haver penals d'anar a la càrcel.
Però en comparació amb el que està patint el món,
doncs alguns estan disposats a fer aquest sacrifici.
Jo tinc alguna multa d'accions que he fet aquests anys pendents,
que potser hauré de pagar en algun moment.
D'altres no podran pagar les multes perquè no tenen per pagar-les.
I potser acaben a la càrcel.
També vaig fer una lluita de fred de 33 dies.
O sigui que no estem fent això perquè ens agradi.
Ho estem fent perquè és necessari per a que es parli,
per a que tots ens adonem que hem de reaccionar.
Quan dic que ho fem, dic que els governs han de prendre mesures
molt més contundents del que estan fent.
Hi haurà més protestes?
Segurament.
Just ahir els companys de Futuro Vegetal es van enganxar a terra
a la pista de Barajas.
Exacte, es van enganxar a terra a la pista de l'origen de Barajas
que ningú s'estava prenent seriosament la crisi climàtica.
Saps com ha acabat aquest cas?
Aquí sí que podrien córrer amb algun delicte penal.
Sí, no sé si hi haurà delicte penal.
Jo crec que són danyos, però no els asseguro.
Danyos i destrucció, però no els asseguro,
però sí que estaven la nit en el calor.
A la presó.
I, bé, els enfrontaran amb un judici.
Karen, moltes gràcies pel teu temps.
És membre d'Extinción, Rebellion i Visa.
Molt bon dia.
Bon dia.
Adéu, que vagi bé. Gràcies per atendre'ns al suplement.
9 i 27 minuts.
És moment per obrir les revistes del cor
i fer punta a la premsa rosa amb la Marina de la Cruz.
Em fa molta il·lusió parlar del personatge que porto avui.
Un gran detall que surt de la seva vida és més surrealista.
És que no pot més.
I les seves vacances d'estiu no poden passar desapercebudes.
Què voleu saber? Agafem una miqueta d'aire.
Respirem profundament, perquè el nom té marro, eh?
Comencem.
Felipe Juan Froilan de Todos los Santos de Marichalat i Borbón.
Se m'acaba l'aire, que per a tots és el Froilan,
i cap als amics és el Pipe.
Pipe.
És una llicència de dir-li Pipe perquè volem, perquè és el Pipe.
És nom de mascota, no, Pipe? Com tu vulguis.
Podria ser una mascota, aquest noi.
Queda bé, eh? Queda molt bé.
A veure, tots tenim la informació bàsica de qui és aquest xaval, no?
És jove. Té 25 anys.
I té tendència més a sortir de festa que a respirar.
I a més, car.
Car, vull dir luxe, luxe, luxe i més luxe.
I a temps complet és el net del rei emèrit.
I aquesta setmana, va, tot junts, és el seu aniversari.
Moltes felicitats per molts anys.
La festa és espectacular, el Pipe.
Bueno, és que, clar, la cosa és que, a veure,
ha decidit fer un retir de la seva vida adulta i responsable
i de treballador a Bodavi
per tornar-se a trobar amb la seva vida de veritat,
la que li agrada, la que gauteix,
la que realment porta a dins, que és la festa.
Ell vol la festa.
Però què ha passat? Quins plans hi ha al darrere?
A veure, vosaltres quins plans creieu que ha fet el Pipe,
el nostre amic Pipe...
Quan ha vingut a Europa, direm,
perquè us faig una mica de spoiler, és a Europa on ha vingut.
No sabrem el que passa.
Veure l'alcohol i gastar calés.
Bàsicament són les dues coses que li agraden.
Alguna cosa més rocambolesca que digueu,
això ha de ser el que ha fet el Pipe, el Pipe ha vingut aquí...
Potser al final tot és tan rocambolesca
que acabes fent un dejú o alguna bogeria,
un retira que ets de dejú...
El Pipe?
Clar, quan el teu dia a dia ja és festa, alcohol...
Hi ha altres coses que no podem dir, perquè són dues quarts de deu.
Què fas quan és el teu aniversari i vols celebrar alguna cosa?
Doncs companys...
A veure, gràcies per les aportacions que heu fet.
Crec que... es cauen, vull dir,
li cauen el personatge que comentem avui.
Però el nostre amic és un gran pensador
i va decidir reunir els seus amics de la universitat.
I direu, la universitat, quin riure!
Suposem que és boníssim fer amics,
perquè va passar per la universitat un total de dos dies lectius.
Tinc la mateixa d'aquell.
Jo la carrer la vaig fer en quatre anys, ella en dos dies.
Agafem, parem rotatives perquè potser no acaba de quadrar.
Però la qüestió és que amb ells va començar la festa.
Primer va anar a Amsterdam, al barri Vermell.
Uf! No direm res més.
Això quants dies abans de l'aniversari? És avui, no?
Va ser aquesta setmana passada,
però la festa s'allarga durant tres mesos, aproximadament.
Va començar a Amsterdam?
Tres mesos per celebrar l'aniversari.
Només en tres mesos.
No sé quants dies de vacances té el noi a Budavi,
però es veu que deu tenir sis mesos de vacances.
Llavors, van assegurar-se que el sou que té de 6.000 euros a Budavi
quedava ben invertit, perquè primer a Amsterdam.
I llavors, van decidir llogar una casa a Marbella,
bueno, una casa no, una casassa, i amb piscina, que no falti,
perquè, si no, no es completa el cercle de persona rica.
No ho sé, què en penseu?
Jo només li vull dir el pip, que sisplau,
ens comparteixi la seva sorprenent recepta màgica de l'èxit.
Vull dir, jo la vull, aquesta recepta màgica.
Volem això, volem... Tu vols això?
Escolta, un moment, convidin-me a casa amb una piscina i, bueno...
La recepta màgica és ser net del rei emèrit.
No hi ha una altra recepta màgica.
Si tu fossis neta del rei emèrit,
també podries fer aquest tipus de coses.
Sincerament, no em cal, no ens cal ser nets del rei emèrit.
Hi ha dues persones en aquest món que s'embarregen...
A veure...
No, és veritat, i on és el Pipe? M'ha agradat molt, aquest nom.
Em va indagar mentre parlaves d'on podia venir, suposo que Felipe...
Sí, i tant. Clar.
Quan ets petit, Felipe, Pipe...
I després el Paquirrin. Oi!
Són dos tios... Ostres...
Són dos tios que s'embarregen i de vegades els confon...
Sí, no us passa, amb alguns personatges.
Tenen certes similituds.
I alguna vegada estàs veient l'altre, tio.
Sí, i tant. No sé amb qui em passa, a mi.
Clar, perquè estem parlant de dos grans adonistes, eh?
És que tenen moltes similituds, eh? Sí, sí.
Si m'apures, tenen moltes similituds.
Ai, del meu...
Estava pensant, a mi em passa, no sé per què, amb Harry Potter...
Però no té cap sentit. Com?
No té cap sentit. Pel poder, potser.
No ho sé. La màgia, potser.
El lloguer d'escollits i coses estranyes que passen al meu cap.
Obrim el consultori, ara.
El nostre concurs en sucrat, de confiança.
Ara, ara sí.
Home, cada cap de setmana ho llencem tot per la finestra
perquè regalem una estada romàntica.
A les cabanes d'Ullet del Mas per dues persones.
I recordem que per participar ens podeu enviar ja a partir d'avui.
És que no pareu d'enviar notes.
Envieu-ho, envieu-ho al WhatsApp, al 667-071-611.
O podeu escriure'ns algun comentari a Twitter,
però sisplau, demanem que les notes d'àudio...
Cuntes, no? ...siguin d'uns 40 o 50 segons.
Aquests de la ràdio sembla tot curt. I sense insults.
Mira que m'agrada escoltar les històries d'amor, eh?
No, creiem que no.
Per si les mosques...
La setmana passada ho vam activar, aquest concurs.
El que no vam anunciar és el guanyador de la setmana passada.
Però no passa res, perquè cada cap de setmana som aquí.
I som, i avui hem d'escoltar el Cesc,
que ens va explicar una història d'amor que va néixer a la feina.
La feina es va acabar, quina mala sort.
Però l'amor... Quinta molt bé. Ai, l'amor. Ai, l'amor.
A veure.
Hi va haver un dia que vam començar a parlar,
i vam adonar que cap de nosaltres
estava tenint una relació emocional bona
amb les nostres parelles respectives en aquell moment.
I ens va fer pensar que realment jo amb qui volia estar era amb ella.
I em feia l'efecte que ella també volia estar amb mi.
I li vaig preguntar si està passant alguna cosa entre nosaltres,
i ella em va dir que sí.
Ens ho vam estar plantejant molt perquè ens complicava la vida,
i vam decidir que no passaria res entre nosaltres.
Però no ho vam poder evitar,
una cosa és allò que creus que has de fer,
i l'altra cosa és allò que et mana el cor, no?
I no ho podíem evitar, i ens vam enrotllar.
A poc a poc les coses van anar pujant a lloc.
I ara mateix treballem junts,
compartim vida professional,
i vida familiar, i vida domèstica,
i ho compartim tot, i ens passem la vida junts,
i estem encantats de la vida.
A veure, doctors i doctores. Ai...
Doctors de l'amor, ens agrada o no ens agrada?
És que la feina... Va guanyar l'amor.
No et diuen que a la feina, com que tens tanta complicitat
amb els companys i companyes,
acabes explicant coses que a casa no expliques,
i amb el frec a acabar, doncs...
Què us heu d'explicar?
I realment la història d'en Cesc aquí estava reduïda,
però la història té més detalls.
És espectacular. Té més detalls, la història.
I en Cesc era el guanyador, doncs?
És el guanyador, en Cesc. Molt bé!
Felicitats. Felicitats.
T'ho mereix.
De fet, vaig a jugar-me-la.
Te la jugues? Me la jugo. Va, jugat-la, sisplau.
Cesc, bon dia. Bon dia.
Bon Cesc!
Estem recuperant. 50%. Felicitats, Cesc,
per aquesta magnífica història.
De moment, la més original que ens ha arribat, la veritat.
Genial, me la negro moltíssim,
perquè teníem moltes ganes d'anar a passar un cap de setmana al bosc.
Quan... Oh, sí? Que bo.
Intentarà allargar, també. Què hi fareu, allà?
Home, doncs, de moment,
disfrutar de la nostra solitud i de la nostra optimitat.
Molt bé. Una manera de sortir...
Molt bonica de dir-ho, no? Jo m'estic ficant de ple, ara mateix.
Ai, Cesc, moltíssimes gràcies per participar al concurs.
M'anima la resta amb algun missatge, va.
Que també ho faci. Perdona, perdona, què et dic?
Un missatge per animar la resta, també, participa, va.
Home, això és molt fàcil, perquè totes les històries d'amor són increïbles.
Que li posin una mica de poesia, també, i així...
Home, la teva estava molt ben explicada, eh, Cesc, la veritat.
Eh, que sí, que m'ho vaig currar molt bé.
Sí, la veritat és que sí.
Moltes gràcies, Cesc, una abraçada.
Envieu notes de veu al 667 071 61.
Cadascú diu els números com vol.
No, hi ha gent que fa 667 071...
Jo ho faria així. Jo ho faria així, no?
Sí. Perfecte.
Ha, ha, ha.
Sala d'espera amb el nostre estimat Enric Soler. Bon dia.
Bon dia, Albert.
Què? Què tenim, avui?
Avui és un dia delicat, perquè és dia de reflexió.
I per tant?
Intentarem fer...
Sabó que quan estem malalts tenim la panxa una mica delicada,
i fem una sopeta de peix, sense espines,
una picadeta, per no fer-hi sensibilitats, etcètera, etcètera.
Avui farem un repà general de premsa,
i no li posaré més corporar, és a dir, el peixet sense espines.
Perfecte.
Comencem amb el periòdico que diu que...
Què tenim?
A llau de protestes al Regne Unit per la presó flotant per emigrants.
I destaca que està gestionada per una empresa privada.
Últimament privatitzar temes de l'estat no ha sortit gaire bé.
Si mirem a l'est d'Europa, potser hi hauríem de reflexionar.
Marxes de la justícia. Correcte.
Després seguim parlant una mica de mar,
i anem cap als Països Baixos, cap a Àmsterdam.
Diari Ara diu...
Una mica delicat, no?
Molt bé, els equilibris. Ens agrada.
Després, a l'avantguàrria, també seguim parlant de mar,
i destaquen que les orques tornen a atacar un vaixell.
Aquesta vegada a la mar Mediterrani.
Aquest tema em té fascinat, a mi.
És com... Això és un horror movie. Bèstia, de veritat.
Aquests bitjors són molt grans.
Sí, i es van com camuflats, no?
Com que és negre, blanc, els ulls,
és com un mapatx, en català, com diríem.
Ara, bueno, tu hi tens tranquil·litat, eh?
Gavinets, els calaixos, sisplau.
Potser són ecologistes, també, les...
Clar, és que estava pensant...
Quan parlàvem en la cara,
entre uns i els altres, sí, sí.
De fet, destaquen a l'avantguàrria, també,
que el maig, tres orques van...
Se va aplaudir l'atac més greu
i van enfonsar un vaixell suís que es deia Champagne.
Champagne. Aquests noms, també...
Són poètics, sí, sí. Potser es mereixia ser enfonsat.
Això ja... Jo aquí no hi entro.
Amb aquest nom. Jo només llegís el diari.
Alguna cosa més? Sí, acabem amb un efemeri del dia
que la destaca el punt avui,
quan ens diu que fa 18 anys, l'any 2005,
es va aplaudir la celebració
del primer matrimoni a tot l'Estat
entre dues dones, concretament, a Mollet del Vallès.
Perfecte.
Gràcies per aquest repàs de la premsa avui.
Enric Soler. A tu, Albert.
I ara anem a la sala d'espera
amb la nostra col·laboradora Roser Cabré Bardiell,
escriptora i autora d'Aiowa
i tot un especialista en relats que avui ens en deixa un de petit.
Ei, hola.
Començo aquí a la sala d'espera.
M'han dit que només serà un moment,
però un moment són 90 segons, un minut i mig,
i encara no m'han fet passar.
Jo no ho dic això, que siguin 90 segons,
ho van dir els encarregats de definir el temps
durant l'edat mitjana.
Si un moment són 90 segons,
jo ja em porto més de deu enllaçats.
Tots junts fan una història.
Vull dir, qualsevol moment de fet és història,
o és després del moment present.
O és després del moment present,
quan ja s'ha fet passat.
On comença la nostra història per moments?
Quin és el primer moment que podem explicar?
Els primers 90 segons que recordem.
Els experts diuen que el primer record nitid
és cap als quatre anys.
El meu, i ho sé bé,
és just el dia del meu aniversari quan em feia cinc.
Em veig corrents, al voltant d'una taula plena de gent,
contentíssima pel regal que m'han fet,
que és una motxilla de colorins.
Bascena, orgullosa i ric molt.
El record d'aquest moment em fa feliç i alhora m'angoixa.
Perquè, mira, hi ha 343.100 moments en un any.
Si el primer moment que recordo és als cinc anys,
vol dir que hi ha 1.715.500 moments
que no sé, que són un misteri, que són un enigma.
Ben bé com els moments que vindran a partir d'aquest moment,
que és ara.
El futur comparteix una incertesa.
Em quedo en aquest moment present i el visc tot per recordar-lo.
De moment.
Fins a 6.000 euros.
Només fins al 23 de junyol.
Accelera, que les millors ofertes volen.
Ocasión Plus, 12 centres a Barcelona,
2 de 9 a Igualada i l'Hospitalet de Llobregat,
obert dissabte matí i tarda.
Vendermi cotxe. Et comprem el cotxe.
Vendermi cotxe. Et comprem el cotxe.
Vendermi cotxe. Et comprem el cotxe.
Vendermi cotxe.
Compromís de pagament en 24 hores
i si tens una oferta, vine i te la millorem.
100% garantit.
Vendermi cotxe, punt és.
28 prop de l'estació de Sants, Sabadell i Cornellà.
A Bricot de Pou celebrem l'estiu amb preus excel·lents.
Només del 20 al 24 de juliol,
gaudeix-te un super 20% de descompte en jardí.
Mobles d'exterior, orges, papicines, barbacoas...
aconsegueix un jardí excel·lent al millor preu.
No t'ho pots perdre. Només fins al 24 de juliol.
Només a la teva botiga i a Bricot de Pou, punt és.
Lluguer, acció de llogar,
negoci pel qual accedeix una cosa a una persona
durant un temps a canvi d'una rendibilitat.
Lluguer segur, adjectiu, és cert, lliure i exempt de tot perill o risc.
Si penses a llogar, ja ho saps.
Lluguer segur, truca ara al 910-775-775.
Lluguer segur, la protecció als propietaris.
El 25 de juliol, vinc a veure el Catalunya-Argentina de Basque,
el partit del centenari del bàsquet català.
T'esperem al nou concurs de Manresa, dimarts 25 de juliol,
a dos quarts de nou del vespre.
No t'ho pots perdre.
Veuràs en directe els millors jugadors catalans i argentins del moment.
A l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a l'inici de l'any 2021,
a la Eisidio Montilla,
cada cap de setmana de 09 del matí,
a 12 del migdia.
3 de 5, intent 3 de 5.
uncommetem 3 de 5.
Michaelet, on ets?
Bon dia.
El tenim.
3 de 5 i, atenció, 3 de 3.
Lesacağım les tres connexions.
Ha entrat seguides. Perfecte.
Nicolet?
Digue'm.
Això compta com un quadre.
Estimats. On ets i què busques?
Soc una realitat distòpica, tio, aquí.
Flou, foto un vent que flipes...
Això és absurd, no m'estranya que no hagi funcionat la connexió.
Estic a una gasolinera de la Mala Mort, on sonava Manel a tot drap.
Manel, el grup Manel, a la benzinera.
Sí, sí, el grup Manel, el teníem posat a tope.
El tema?
No... Te'n anava amb els cascos,
i jo denotava que era Manel i us escoltava,
i escoltava Manel i col·lapsava.
No distingia ni el que dèieu vosaltres ni la cançó.
A veure, on ets i què busques?
Avui estic en una de les fronteres més violentes de Catalunya.
Ara mateix m'està apunyalant, metafòricament,
una d'aquestes línies que s'aparen termes municipals
i sento la pressió, perquè això és com el taló de ser català.
Què vols dir, amb això?
Que aquí hi ha una de les disputes més aferrissades de Catalunya.
On va néixer? On va néixer, Gaudí, amics?
Llavors, en comptes de buscar fons d'historiadors,
perquè uns diuen una cosa, altres diuen una altra,
i jo no em vull barallar amb cap catedràtic,
ni amb cap historiador, perquè són molt pesats,
és molt pesat discutir amb ells, perquè sempre tenen la raó.
He necessitat buscar la informació als webs dels ajuntaments,
els webs locals, val?
Vigila, que després a Twitter...
No, no...
Acabo rebent i que em busquin, gasolinera entre Reus i Riudoms.
Gasolinera entre Reus i Riudoms, aquí us espero.
Va, no crec que et posin cap demanda, tu, per això.
Aquí el tema és molt seriós,
perquè, mira, si anem a la web de l'Ajuntament de Riudoms,
algú, si hi posa Gaudí al cercador, llegirà.
L'Antoni Gaudí, a més d'haver-hi nascut,
se sentia molt a relatar Riudoms.
I aleshores, en una altra pestanya,
el que fas és obrir l'Ajuntament de Reus i buscar Gaudí.
Al cercador hi trobaràs.
Carrer de Sant Vicenç número 4 de Reus.
En aquesta casa va néixer l'arquitecte Antoni Gaudí.
O sigui, és irresoluble.
És el part del gat de Schrödinger, el part de Gaudí.
Perquè va néixer a dos llocs a la vegada.
Estava a Reus i estava a Riudoms,
i no estava a Reus o no estava a Riudoms.
Encara no entenc per això què hi fas allà.
Avui buscaven possibles pecadors,
i això del gat de Schrödinger potser també ho aplica a la religió.
Què vols dir amb això?
Que era catòlic i potser també no ho era.
Ai, ai, ai. No és un jardinet, això?
Sí, és un tema espinós, però és un tema.
En una biografia de Feliu Alia sobre el pintor Simo Bomet,
com qui no vol la cosa allà al mig parlant d'un tal Simo Bomet,
deixa anar que hi havia unes xerrades al Cafè Pelayo,
anticlericals, a les quals participava Gaudí.
I, a més, remarca, Gaudí era tan apassionadament anticatòlic
que no vacilava gens davant
de les més veladeres manifestacions de l'anticlericalisme.
Aturant-se, per exemple, davant de la porta de les esglésies
per esbroncar els fidels.
No és poca cosa, eh? No és poca cosa.
No, no, no és poca cosa, però aquesta cita de Feliu Alia
sí que ha intentat ser rebetuda, i s'ha dit que no.
Que no diu la veritat, que ell no estava prou informat d'aquest context.
Però... no ho sé, si el riu suena a Guaïeva.
Llavors...
Sí, important informació.
Gràcies, Miquel, per aprovar la informació de primer nom,
amb forts contrastades.
De ver, informació no contrastada, però he vingut a fer una denúncia.
Soc aquí per fer una denúncia.
D'acord. Vinga.
He vingut al país i això ha vingut,
a lluitar pels nostres símbols,
i la Sagrada Família és Catalunya.
Ara, ara, poseu fort, poseu fort els tambors.
Aquest mes de maig vaig ser a Nàpols,
i un senyor gran que vaig conèixer em va dir,
ara parlarem tu i jo, que com ets català m'entendràs.
Vaig dir, t'entendré poc perquè parles en italià,
però potser en el sentit nacional sí que t'entendré.
I era un napolità molt orgullós del caos
i de la reserva moral i d'autenticitat,
que és encara la seva ciutat.
I ens va comparar amb ells, tot content,
i em va dir mentre reia,
quina ciutat avui en dia està construint
una església tan gran com la Sagrada Família?
Uf, déu-n'hi-do, eh?, tot un savi, aquesta persona.
Jo, per cert, sempre dic, Miquelet,
perquè la gent no et pot veure,
que ets una mica napolità, d'especte vull dir.
Napolità català.
Tinc aquest punt, tinc aquest punt.
Té el seu rotllo que hagis anat a Nàpols
a barallar-te amb napolitans.
Sí, quan vaig anar allà, de fet, la gent em preguntava direccions,
i deia, perfecte, estic integradíssim.
Et va agradar? Sí, no, joder, si em va agradar.
I sobretot la conversa en aquest senyor,
perquè, a més, va dir una frase que em va quedar gravada,
i em va dir, per a qui Nàpols han passat
els camises negres, els camises vermells,
i tots els italians que et puguis imaginar?
Però la via Toledo continua sent la via Toledo
i mai serà la via Roma.
I això és una cosa que nosaltres hem perdut,
aquesta frase, aquesta autenticitat,
perquè la Sagrada Família, que és Catalunya,
per com ens ha costat tirar-la endavant,
per aquestes divisions tan nostrades
i tan propi, l'estil amb el qual està construïda,
que el modernisme és famós mundialment,
però amb prou feina s'ha projectat fora del nostre territori, no?
Ets l'altre de tot, ara, eh?
Home!
I, a més, literalment, perquè estic enfilat en un padrí,
de la gasolinera.
Però ara bé, Albert. Sí, digues, Miquel.
La ciutat on vius, Barcelona,
i on Gaudí va deixar les seves milles obres,
independentment d'on va néixer,
que no ho diré de... jo no em mullaré.
Sabries dir-me on és la plaça que té el seu nom,
on és l'escultura que té dedicada, oi que no?
No soc un bon...
No soc un bon barceloní.
No és que no siguis un bon. No soc un bon català.
Tots. Tots som malcatalans. Tots.
Perquè, malauradament, pels catalans,
i sobretot pels barcelonins, la Sagrada Família
ha passat a ser una cosa de turistes,
al lloc on fer-se la fotografia, un souvenir, etcètera.
Però Gaudí és una de les cotes més elevades
de la cultura catalana.
I avui, amb prou feines,
hem pogut descartar si aquest tio era catòlic
o era anticlerical i va fotre aquesta església
de tamanys i dimensions.
I tampoc sabem...
No, i tampoc sabem on va néixer.
I què vull dir amb això?
Que si això fos per engrandir la llegenda del mite,
estaria molt bé, quedaria molt bé.
On va néixer, anava a l'església a fotre bronques
i després en va construir una.
Això seria molt bo si parléssim d'un mite.
Però és que no parlem d'un mite, amics.
Catalunya ha oblidat, Gaudí,
no sabem res de la seva vida,
totes les contradiccions amb les quals aquest senyor va viure,
la seva obra fantasiosa,
que morís atropellat per un tramvia
i ningú el reconegués quan l'atropella el tramvia.
Gaudí és patrimoni de català.
Patrimoni català és patrimoni de Catalunya.
I no en tenim ni idea de res.
O sigui, sabem més de la vida de Miquel Àngel,
perquè surt el llibre d'història,
que em sembla molt bé, perquè en soc un fan.
Però també n'hauríem de saber més de Gaudí,
ens queixem que ens m'experien des de fora
i des d'aquí no fem res,
perquè, conclusió d'avui,
de la meva primera intervenció,
d'aquestes frases finals,
amb les que jo remato, no?
Avui pocs catalans
podrien seure a xerrar a un bar,
a una plaça, a un banc,
que ja sabeu que m'agraden, sobre Gaudí.
I, curiosament, Gaudí és el català
que més ha donat a parlar al món.
Llavors, sisplau,
omplim les places de Catalunya
i posem-li el nom de Gaudí.
Reivindiquem la figura del nostre patrimoni,
perquè si ens oblidem nosaltres mateixos, què farem?
La Sagrada Família és nostra.
Que vingui un xinès, un japones, un alemany,
que tinguin les fotografies que vulguin.
Però és nostra, digue'm.
Té detall.
Però m'agrada molt la revillicació d'avui.
Val, val, val.
Que el pobre David Balaguer fa dos dies
que intenta parlar de les nostres expectatives.
Val, ja em va bé que així marxo.
Marxo a buscar ara sí pecadors al complet.
Perfecte. Cap on vas? Cap a quin costat vas, ara?
Vaig cap al centre de Reus,
allà sí que tenim pecadors com l'Aude.
Va, doncs d'aquí una estona connectem amb Reus,
amb en Miguelet, una abraçada.
Gràcies.
Ràpidament, esports amb Pep Molero, que tenim avui.
Bon dia de nou.
Bé, crec que podem anar directament al més important de la setmana.
Diràs, Messi? No.
Ha començat ja la Copa Mundial femenina de futbol
a l'altra punta del món,
on la gent va comprar el pa amb taules de surf
i parlem, lògicament, d'Austràlia i Nova Zelanda.
Aquesta cançó que estem escoltant
és la banda sonora d'aquest Mundial,
de les artistes Benny i Maurat,
i, segons la meva més que modesta opinió,
sona prou bé, no creieu, companys?
It feels like a dream takeover
Hope that I don't fall in love
Té el xec del suplement.
Verificat.
Bé, gràcies, crítics musicals.
Un Mundial que ha de ser la dalt de la consegració definitiva
del futbol femení a molts nivells.
És cert que encara hi ha una distància sideral amb el futbol masculí,
però a poc a poc sembla que cada cop som més a prop de l'equitat.
Com a mínim, en matèria econòmica,
les xifres parlen per si soles respecte al Mundial del 2019.
Hi ha hagut un increment cinc vegades superior
de dues seleccions, primer cop, per cert,
que arriben a la mateixa quantitat de països participants
que al Mundial masculí.
Com deien, són 150 milions en total,
que continuen lluny, això sí, de la darrera xifra,
al Mundial de Catar del passat hivern,
on la FIFA va posar sobre la taula 440 milions.
Unidor.
El seu president, que porta el mateix pentinat que jo,
el senyor Gian Infantino, ha manifestat
que els grans culpables són els canals de televisió,
molts dels quals van oferir, per adquirir els drets televisius,
un 1% de la quantitat que van oferir
a l'últim Mundial masculí.
S'està jugant un Zàmbia a Japó
d'aquesta primera jornada de la fase de grups.
Pertanyen al grup de la selecció espanyola
que, com sabeu ahir, va golejar a Costa Rica
per 3 gols a 0.
Però hi ha notícia i escàndol, Pep, perquè fa uns dies...
Sí, el de Garrion va destapar un cas gravíssim,
d'assetjament sexual,
on afirmaven que havien pogut parlar
amb una de les jugadores zambianes
on reconeixia que el seleccionador Bruce Mwappe
té via lliure per fer el que vulgui
amb qualsevol de les 23 seleccionades.
Si Mwappe vol ficar-se al llit amb algú,
has de dir que sí.
És normal que l'entrenador tingui relacions sexuals
amb les jugadores del nostre equip.
Bé, el més lògic seria expulsar d'immediat
els seleccionadors zambians,
però res més lluny de la realitat.
Ara mateix, com has dit anteriorment,
està dirigint el partit que les està enfrontant al Japó
i el proper dimecres jugaran contra la selecció espanyola.
De moment, ara mateix arriben al descans.
Japó està guanyant 1-0 a Zàmbia,
però això és pràcticament el de menys.
En fi, molta claredat del pitjor
i el més desagradable que ha portat
fins al moment aquest mundial femení de futbol.
Sí, per posar una nota...
Més alegre.
A la jornada d'ahir, la imatge del dia la van protagonitzar
les jugadores de la selecció de Nigèria
que arribaven a l'estadi on debutaven
en aquest campionat del món cantant i ballant.
Aquí la crítica musical potser és diferent.
No tenen els efectes que tenen aquella cançó tamborera.
Clar, això és a capella.
Està bé, hi ha energia.
Se sent algun instrument, però sí,
és un instrument molt simple, molt senzill.
I tot i així, mira com omple aquesta veu.
M'agrada.
Ara, jo m'he quedat perturbat amb el que he explicat abans.
I hem passat per al tema molt, molt llarg.
Sí, molt llarg.
I, a més a més a més,
és el que he explicat abans.
I hem passat per al tema molt, molt ràpidament.
És a dir, que aquest tio avui s'hi ha assegut a la banqueta
dirigint el seu equip.
Quan s'ha assegut tota aquesta història,
permetre aquest tipus de coses és perquè, clar,
és una cosa oculta i soterrada que no se sap,
però quan això es descobreix,
seu tan tranquil·lament a la banqueta
en un mundial que l'està veient tot el món,
em sembla...
És que ara és que és molt trist que no hi hagi represàlies.
Exacte.
I s'asseu a la banqueta dirigint la seva selecció
quan tot el món això ja ho sap
i és un mundial, doncs això, no?,
que l'està veient absolutament tot el món.
I ho ha negat rotundament.
En sala de premsa, la FIFA i les seleccions amb Viana
han reconegut i han confirmat que ho estan investigant,
però és un tema que ja porta més d'un any.
I, de fet, avui mateix el The Guardian també ha publicat
que fa dos anys que moltes jugadores
no cobren ni un cèntim
de totes les coses positives que estan aconseguint.
De fet, és una de les seleccions...
Una revelació, sí, del continent africà,
i fa poc guanyar dos a tres a Alemanya en un amistós.
Bé, un tema complicat i delicat,
i intentarem actualitzar en els propers dies, també.
La desigualtat en el futbol masculí
entre seleccions ja és elevada,
però amb les seleccions femenines,
mira quina diferència, encara més abismal que hi ha,
entre una selecció africana i una selecció europea.
És increïble.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Mira, saps què podríem...
Ai, Déu meu, ens ha tornat a passar.
Saps què podríem fer?
Crec que sé per on vas.
Seria com un gag.
Cada dia anunciar que faré això de les expectatives
i no fer-ho fins a l'últim dia.
I no fer-ho fins a l'últim diumenge.
I fer-les totes de cop.
S'ha creat com una expectativa,
i després es comprova,
i tothom podrà veure que no n'hi havia per tant.
Potser no hi havia ni guió.
El menin no està ni fet.
Està fet.
I és més, també tenia preparada ja la de demà.
I es pot fer un titular
de la que seria d'avui, que és de demà, fa...
Sí, la d'avui ara serà la de demà, no?
La de les expectatives.
Potser hi ha un dos per un.
Potser, potser.
Demà jo volia parlar també
del fet d'una cosa que a mi m'agrada molt
i que la gent rebutja,
que és perdre el temps.
Aquella sensació de perdre el temps.
Aquí seria una filia,
perquè recordem que la secció que el titular va posar l'Enric...
Filies i fòbies.
I que, per cert, no sé per què hi ha un paper allà
que posa Enric Soler.
És una cosa que també m'ha deixat perturbat tota l'estona.
I l'ha posat ell mateix.
I un paper allà que posa Enric Soler i els altres,
Marina de la Cruz, per exemple, no té un paper.
Com si fos una conferència, no?
Exacte, com si fos una conferència.
O potser és perquè l'Albert Montilla
no se sap el seu nom.
Oh!
Però demà, justament això,
demà tocava la primera filia de la temporada,
però com que demà serà el quart dia,
això també és una bona estadística.
Això em parla molt. Això és el que va dir el Pàmies.
Que he d'aprendre a controlar els temps
i els ritmes.
El problema és que és difícil.
Mira en Miquelet.
Porto com les connexions telefòniques d'aquest matí.
Un 1 de 3.
Gràcies per recordar-ho.
Demà segur, eh? Ah, no, demà hi ha l'acció.
No, però demà segur.
Demà tothom aquí.
Sí, demà venim igualment.
Vosaltres sí, i nosaltres també hi serem,
per seguir tota aquesta meravellosa actualitat
i aquesta festa de la...
I això que no.