Bip.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 10.
Bon dia, us informa Sara Riera.
Molt pendents d'aquesta hora de les pluges
que descarreguen amb intensitat sobre el maresme,
el meteocat alerta que durant aquest matí
poden ser especialment intenses al litoral de Barcelona i de Girona.
Aquestes darreres hores,
les pluges han afectat sobretot al Montsià,
on ahir a la tarda van caure pedres de la mida d'un ou de gallina
i també al Pirineu de Lleida.
Allà s'han registrat precipitacions més destacades.
Fins ara, aquestes tempestes han deixat una persona ferida.
Protecció Civil també ha rebut mig miler de trucades,
sobretot al Baix Llobregat i al Montsià,
per danys en edificis i cotxes o talls de subministrament.
Unió de Pagesos calcula que s'han malmès la meitat dels arrossars
que hi ha al poble nou del Delta
i alerta també que hi ha altres camps afectats a Sant Jaume,
d'enveja i a la Ràpita.
Recomana evitar apropar-se a zones inundables
i està alerta sobretot a les platges i als ports
per aquest fort vent que pot provocar onades d'un metre.
Ens ho ha remarcat aquí, al Catalunya Matí,
la subdirectora de Protecció Civil, l'Imma Soler.
Tenim aquesta situació que ens provoca una certa alteració
en l'estat de la mar,
sobretot ahir, davant del servei meteorològic,
cap a la zona de l'Angordà, aquesta mar agassa que pot haver-hi,
i també cap a la zona central, amb un atxe, amb onades d'un metre,
que també durant el dia d'avui i demà
aquelles equidats que es facin en aquest entorn
també s'haurà de fer amb aquesta vigilància.
Més notícies, Raúl Flores.
Tot i els aiguats d'aquestes hores
es mantenen encara en risc extrem d'incendi,
més d'una vintena de municipis del Baix Ebre,
les Garrigues, el Montsià, el Priorat i la Terra Alta.
També restringeixen accessos a la Serra del Montsant
i al Parc Natural dels Ports.
El fort vent que us farà aquestes pròximes hores
Aquest front que ha passat ens deixarà aquest vent també
cap a la zona, sobretot, dels extrems del país,
aquest mastral, aquesta tramuntana,
que també, per a les activitats a l'exterior,
perquè fa el risc d'incendis, haurem d'estar en vigilància.
La suspensió cautelar de Luis Rubiales per part de la FIFA
ha desencadenat una onada de dimissions
a l'equip tècnic de la selecció femenina de futbol.
Els membres de l'equip d'emissionaris
han dit que hi ha dones del cos tècnic
que van ser obligades a situar-se en primera fila
a l'Assemblea de Divendres, on Rubiales ho va anunciar
que no plegava per donar a entendre
que cumbregaven amb les seves tesis.
Aquestes dimissions han deixat sol el seleccionador femení,
Jorge Vilda, que s'aferra al càrrec,
tot i que en un comunicat elementat
el comportament de Rubiales.
Alberto Núñez Faijo es té en la mà del PSOE
per una gran coalició a l'Estat.
En una entrevista al diari El Mundo,
el líder del PP assegura que ha d'explorar
l'acord davant del que qualifica
de fracàs electoral dels independentistes.
Per Faijo, l'acord entre els dos partits estatals més votats
seria la gran solució per desencallar la investidura
del proper president del govern espanyol.
El líder del PP, que la setmana que ve
podria iniciar ja les converses amb partits
per tenir suports a la investidura,
afirma que qui cedeixi la governabilitat de l'Estat
a l'independentisme ho haurà d'explicar.
Corea del Nord anuncia avui, 27 d'agost del 2023,
l'aixecament oficial de les restriccions
imposades per la pandèmia de Covid
i permet tornar als ciutadans que són fora del país
per primer cop des del 2020.
Però qui torni quedarà una setmana allà
sota observació mèdica.
Pyongyang ha mantingut les restriccions
malgrat que Kim Jong-un va declarar l'any passat
que havia vençut el virus.
Ara diu que el retorn és possible
perquè s'ha ajustat el grau antiepidèmic
en relació amb la millora de la situació mundial.
Ha generat un plantejament paranoic.
Diuen algunes organitzacions no humanitàries
per reforçar encara més el control sobre la població.
Els esports, Albert Benet.
El Girona afirma el seu millor inici a primera divisió,
després de guanyar el camp del Sevilla per 1-2,
amb gols d'Angela Herrera i Aleix García.
L'equip gironí és segon de manera provisional,
amb 7 punts sumats dels 9 possibles.
El Barça visita aquesta tarda
el camp del Villarreal a dos quarts de 6
amb l'objectiu de sumar la primera victòria fora de casa.
En Marcos Alonso ja ha inscrit,
però amb les baixes de Pedri, Araujo i Rafinha.
El partit el podreu seguir amb la TDT de Catalunya Ràdio.
També avui es jugaran el València Ossasuna
i l'Atlètic Club de Bilbao Betis.
A segona, Mirandés Espanyol a dos quarts de 8,
encara sense el lateral esquerre Ramon Ramos,
nou fitxatge que arriba cedit de l'Olimpiakos.
Leo Messi ha tornat a marcar aquesta matinada amb l'Inter Miami.
Ha estat en el seu debut a la EMLS,
a la Lliga Nordamericana, contra els New York Red Bulls.
Des de la seva arribada, Messi ha marcat 11 gols
i el seu nou equip ha sumat 9 victòries en 9 partits
que han servit per guanyar l'Elix Cup
i classificar-se per la final de l'Open Cup.
El vigent guanyador de la Vuelta, Remco Evenepoel,
titlla de ridícul el que es va viure ahir
en la primera etapa de la Vuelta,
una contrarrellotge per equips marcada per la falta de llum
als carrers de Barcelona arribant a meta.
Evenepoel va arribar a dir que no són micos al circ
i va encapçalar les moltes queixes dels corredors
per la falta de visibilitat.
Avui, segona etapa amb sortir de Mataró
i arribar del castell de Montjuïc.
Debut amb victòria de 30 punts
de la selecció espanyola de bàsquet al Mundial
contra la Costa d'Ibori 94-64.
La nova estrella del Barça,
Billy Hernán Gómez, va ser el millor amb 22 punts i 5 rebots.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
10 i 5 minuts.
Plou a la Diagonal, per tant, plou a Catalunya.
No, no.
El que no se s'emprenyaria molt, eh?
Que centralista, aquest comentari.
I que pixa.
T'ha fet una proposta i no mateu, no mateu.
A veure, quedem a l'entrelínia en un moment.
Enric Soler. Bon dia.
Si tu ens recuperem una mica el tema.
On estàvem centrats? Una notícia del diari Ara.
El titular és...
Cap sanció a comerços per no tenir portes
que conservin l'aclimatització.
Són aquells comerços que quan entres
tenen aquells grans xorros d'aire, no?
I, clar, aquí és el principal beneficiat
en aquesta nostra ciutat
i d'altres dels xorros d'aire...
Els turistes. Els turistes, clarament, no?
Perquè estan agobiadíssims, pobretes nostres.
Clar, està preparant la secció i mentre fem això,
com avui està plovent tan fort,
per aquí per la Diagonal passa el tram baix
i com que està plovent era com una anguila, no?,
que anava zigzaggejant per la Diagonal
i pensant entre turistes, anguiles,
turistes, anguiles, dic...
Si els turistes fossin peixos,
quins tipus de peixos tindríem, no?
Jo he pensat la sardina, l'escòrpora,
la galera i pot ser el rap.
Desenvolupa això.
Però comencem. Qui seria la sardina?
Turista sardina. Sí.
Si pensem en una imatge de bancs de sardines nedant,
potser ens vindrà al cap la imatge
d'una sardina hipnotitzant de les seves escates brillant
gràcies al llum del sol.
Llavors eren els turistes que naveguen pels monuments turístics
de les nostres ciutats i que amb els flaixos
de les seves càmeres ens enllueguen a nosaltres,
els pocs indígenes autòctons que queden.
Mentre el guia turístic va dient,
atenció a un epic pocket, com un vídeo viral
que es va fer fa uns dies,
l'escòrpora o gallineta.
Com pot ser sabrem, és un peix de roca
que és de color vermell, roig, de cor robust
i està recovert d'espines.
Seria el típic turista nòrdic, no?
Ha divertit moltes hores de la seva vida fent crossfit,
que el set en blanc de pell
no ha digerit bé l'èxit d'hores a la platja i s'ha cremat,
i que quan arriba la nit, després d'haver ingerit
més alcohol que un conviquing,
és quan les espines que recobreixen el seu cos
es poden transformar en cops de puny.
Tots ho hem vist.
La galera, potser seria algú dels que estem aquí
o algun company nostre.
La forma de crostar si recorda un vaixell,
un vaixell de galera, no?, d'aquells vaixells
que surten a la pel·lícula de Ben Hur.
Què faríem la setmana santa sense les pel·lícules de Ben Hur?
Quan encadena el protagonista al rem d'un vaixell
i l'obliguen a utilitzar la seva força de treball
en una manera gratuïta.
Quin tipus de turista galera seria aquest?
Joves becaris, que estan explotats, clarament.
Amb el poc salari que tenen, si és que els hi paguen,
intenten fer una escapadeta de baix cost
a una capital europea o a una platja idílica
del sud-est asiàtic, encara que el tema en això està complicat.
Del cost de vol. Correcte.
I intenten gaudir, però mentre surten a una discoteca,
confonen la música de la discoteca
amb el monòton sol del tambor
de la galera laboral,
a la qual estan encadenats la resta de l'any,
que seria el tum, tum, tum, tum.
Després hi ha les galeres ovades,
que són aquelles que per fora apareixen pobres,
però dintre tenen sorpresa...
La capaig deu per...
Bueno, la butxequera del papa i de la mama,
que sempre s'agraïs, no?
I finalment, l'altre gran peix seria el rap.
El rap. Si pensem una peixateria...
Turista rap? No, no sé veure el tur.
Ara veuràs.
El rap, si tenim la imatge,
una de les peixateries tenen aquelles boques enormes...
I té una boca que sembla l'esboranc del Carmel, no?
Són uns depredadors que viuen a una gran fondària,
i estan enterrats o sempre enterrats a la sorra o al fang.
I van atraient les seues preses
amb l'incisador moviment d'una part del seu cos,
que semblen ser un peix més.
De manera que els innocents peixos...
Pensen...
que han...
En fi, que han...
Que han descobert una presa fàcil.
I acaben engolits per l'enorme boca del rap.
Quin tipus de turista seria aquest rap?
Encara no ho sé.
Aquell que mentre està fora del seu país
lloga els turistes dels dos pisos que ha heretat,
sense saber que al final de la cadena tròfica
sempre hi ha un ésser humà més poderós,
que seria el pescador d'arrossegament,
que a la llotja del port
ha acabat venent el rap al millor postor,
en unes altres paraules.
Un rap seria el que ha deixat de ser un capità d'indústria,
allò que deia Vicenç Vives,
i s'ha tornat un rentista.
I per cert, fins i tot a la cuina del Peix, a classes socials,
estem parlant de la sarsuela i de l'òpera.
La sarsuela és un plat de peix de marisc relativament econòmic,
i, en canvi, l'òpera és com la sarsuela,
però afegint-li llagosta.
Déu-n'hi-do, Enric Soler, avui. Quines metàfores!
He fet un viatge, jo, al meu passat.
Perquè a casa meva, sempre quan era festa, es feia sarsuela.
Una cosa que jo odiava, perquè a mi no m'agradava el peix,
i era un dia de festa, tothom content menjant sarsuela,
i jo m'ho mirava i no entenia res.
D'altra banda, he parlat de l'esboranc del carmel.
Ho dic perquè la sarsuela aquesta me la menjava el carmel,
perquè els meus pares vivien al carmel,
jo vivia al carmel, a la cantonada següent de l'esboranc.
És a dir, que on has dit esboranc,
m'he sentit que la terra em xoclava, sí.
Uf, fem una cosa.
Enric Soler, gràcies.
Fem... desintoxiquem-nos una mica.
Sí. Anem a...
La premsa del cor. Som-hi, Marina.
Què, avui?
Avui és que ara he reflexionat
sobre com de ben lligat quedarà aquesta secció del cor.
De què parlaràs? De raps?
No gaire, no.
Magaleres? De sardines?
Hem de tornar una mica més enrere.
Hem parlat amb una persona sobre museus, no?
I sobre robatoris.
Molt bé.
Doncs, a veure, jo m'he saltat una mica el tema
aquestes últimes setmanes,
que la Leonor de Bourbó i Ortiz han entrat a l'Acadèmia Militària de Saragossa,
perquè crec que no cal comentar-ho.
Passem.
Hi ha gent que té totes les lletres de la paraula al cor internacional,
i... sí, sí, diríem internacional, ja.
I que ja li han marxat una mica de les mans el tema de la vida.
Jo directament diré això,
perquè estem parlant ni més ni menys que de Miguel Bosé.
Home...
Uah!
Uah! Un moment.
Què passa?
Aquest don és, no?
Escolteu bé. Ha robat, ha robat.
Molt bé.
Ja té el Cibera, no? Ja han robat.
A veure, estem parlant... Però això és David Cibera.
Sí, estem parlant de David Cibera, però tot això...
Sabeu que sempre us ho lligo? Sí.
Perquè, de veritat, aquest espai, a mi,
m'ha deixat expressar tota la meva part creativa i una mica taboja, però...
Ara lligaràs David Cibera a Miguel Bosé d'alguna manera.
I lligaré Miguel Bosé amb el British Museum.
Per què? Perquè Miguel Bosé és notícia aquests últims dies...
Per haver robat el British Museum.
No, al revés, va patir ell un robatori.
Ell mateix va dir que ens van assaltar,
ens van tenir lligats els meus fills, el personal de la casa,
i a mi, durant més de dues hores.
I ara direu, ah, ja està, la Marina acaba la secció, adeu...
Doncs no, ho sento. Continua.
A veure, estem davant d'un fet que ha passat a Mèxic,
perquè actualment l'artista Bosé ni viu a Espanya ni a Miami,
sinó que viu a Mèxic en una urbanització...
Mèxic en general, suïgèneris, no? Suïgèneris.
Mèxic sense punt... punt concret.
Espera, espera, perquè sí que hi ha un punt concret,
i és una urbanització de luxe
que es coneix com la frontera.
La frontera.
Que aquí ja podeu començar a pensar que hi ha mesures de seguretat,
com pot ser amb... igual que a la Mora Aleja,
igual que a qualsevol lloc aquí de Pedralbes, com sigui, no?
Molt bé, doncs hi ha 5 càmeres de videovigilància a l'entrada,
30 persones de seguretat caminant pels carrers,
cases flanquejades per grans murs,
a més a més de tot el personal de seguretat
que té cada propietari,
i que a més a més estan autoritzats per portar armes.
Ens estem situant, més o menys? Sí.
Molt bé. Però potser el més fort del cas...
Sí, sí, sí.
El més fort del cas és que Miguel Bosé
no prenia accions legals sobre el tema
i es va començar a fer unes quantes hipòtesis
sobre què havia passat.
Ara us faré un espòiler perquè algú em dirà
que no és que Miguel Bosé sí que va denunciar.
Sí, justament ahir va denunciar la Fiscalia de Mèxic
aquests fets que van passar, però 6 dies després dels fets.
No sé, li ha donat temps a fer moltes coses.
Però el que a ell m'agrada són les hipòtesis.
Perquè és que són curioses, les hipòtesis.
La conspiranoia, no? Sí, sí, sí.
El Miguel Bosé conspiranoic?
Són dues paraules que mai hagués dit que hi anirien.
Però és que, a més, no conspir la premsa, ja.
O sigui, ni ell, o sigui, ell ja l'hem deixat,
l'hem deixat ja apartat.
Si s'hagués vacunat no li haguessin entrat a robar.
És capaç que el periodista més rigorós
caigui en la conspiranoia.
Doncs ha passat més o menys això.
Vull dir, gent del cor força potent a nivell espanyol
ha començat a dir, doncs, teories conspiranoiques, no?
No, però gent del cor...
No, no, però espera, són gent del cor que coneixen els fets.
Que coneixen la realitat. Sí, sí, sí.
Una és que els lladres es podrien haver emportat una cosa
que el Cantal no vol que se sàpiga què és,
o que sigui un robatori per encàrrec.
I, a més a més, alguns periodistes afegeixen
que el focus de les investigacions
estaria justament a l'empresa de seguretat de l'urbanització,
que, atenció, és una de les més grans del país
i que ja s'hauria vist involucrada en altres robatoris a Mèxic.
Vull dir, és que, clar,
un altre tema també és que Miguel Bosé també porti temps amenaçat.
Doncs jo és que m'he posat més conspiranoica
perquè es va separar, diria, de la seva parella,
i en tinc molts embolics, i per un moment he pensat, ja està.
I no m'he de robar llavos que vés a saber què.
Me parece que estáis manipulando todo.
Estáis manipulando absolutamente todo,
y no sé por qué no me habéis llamado.
Mira, jo diria que la seva ex parella,
ara m'aventuro, però potser no, perquè també ha estat malalt,
i no sé, potser crec que...
Aquesta teoria potser... No la descartem, eh?
Ja la conspirem...
Obrim una línia investigació. Exacte.
A veure, dit, de veritat,
jo crec que això de ser famós, ric i exitós,
no sé si acaba de compensar.
No, gens, eh? A mi em faria una mandra.
A mi em va passar un dia i vaig dir...
Ja està, eh?, ja està.
No, no, no. I si ets ric?
Ningú ho ha de saber.
Perquè si la gent ho sap, estàs perdut.
És igual, si algun dia us toca la loteria,
no feu allò de sortir per la tele a descurxar el cava.
No! Error!
T'has d'amagar.
No cal que vagis a l'administració de loteria a celebrar-ho
si ja ho celebres a casa i ja ho aniràs a cobrar.
És aquí.
Bueno, una cosa.
Tenim totes aquestes dades,
però ens falta acabar de lligar perquè he triat...
Ah, sí, David Cibera. ...la cançó del dia.
Trengan.
És el dia de David Cibera,
un gran exponent del disc estrella del principis dels 2000,
i dels Caribe Mix, que no sé si era...
Caribe Mix! Caribe Mix!
Bomba, no, això? És boníssim, això.
Una grandíssima època d'èxits
que avui ens posen una mica a la pell la gallina,
per com de masclistes en en alguns, eh?
Però deixeu-me una mica descontextualitzar
aquesta peça artística del Cibera que porta per títol...
Que la detengan.
Fareu bé l'orella,
perquè resumeix el cas del robatori al bosser.
A veure. A veure.
Que la detengan és una mentirosa,
malvada i peligrosa,
i jo no la puedo controlar.
Que la detengan m'he arrobador la calma,
se ha llevado mi alma
y no me ha dejado na.
És exactament la teoria que explicava la Marga.
És que... Ui!
M'agradava molt, aquest reber, eh?
Ja ets Déu.
A veure, li han robat la calma,
i més de 600.000 euros en objectes de valor.
Però el mateix...
La calma fa temps, no?, que li van robar.
Jo diria que és previ.
Li han acabat de robar, llavors.
Sí, perquè sempre està molt temps.
Una atenció constant.
Però voleu saber una cosa? Digues.
El mateix Miguel Bosser ja ha sortit,
dient literalment i en majúscules al seu Instagram,
ara, coma, molta calma.
Per això es diu ell mateix.
Però què ha posat?
A hora, mucha calma.
Ho ha pujat a una foto a Instagram?
Ell ha estirat el sofà...
no sé, saps quan?
Més o menys al Titanic,
quan el Jack dibuixa la rose.
No, eh?
Jo escatxaro la pel·lícula per primera vegada l'altre dia.
Sí, és una escena mítica.
No l'havia vist jo.
Però aquesta escena just era com...
Miguel Bosser ha posat d'aquella manera una miqueta encarcarat,
i dient ara, molta calma.
I la calma la compra?
Es compra?
Jo diria que no, però ara ja ha tornat a recuperar la calma,
direm que sí, perquè si l'home ho diu serà que és veritat.
I segur que ja es pot tornar a comprar cotxes de luxe,
i moltes, moltes, moltes, moltes joies.
Suposo que li hem de dir ànims escalf.
No ho sent.
La calma s'intenta comprar,
però com que és una cosa que es porta a dins,
no la pots acabar mai de comprar.
I aquí la recepta, eh?
Jo vull que guanyi...
Vull que la hipòtesi guanyadora sigui
que li han robat alguna cosa que ell no pot...
Oh, m'encanten aquests misteris!
I pensar què pot ser aquesta cosa, no?
Re de seguretat.
Carnet de vacunació, perquè al final sí que es va vacunar.
Però no ho vol dir.
Vull que la conjectura guanyadora sigui aquesta.
Deixeu-ho que obrim el consultori de l'amor
amb el nostre concurs en sucrat de confiança,
que és tirar el locanya.
Ara, ara, que volem llançar una pregunta avui,
que és, quin és el millor viatge que heu fet amb la vostra parella?
Exacte. La setmana passada no en vam tenir prou,
i aquesta setmana volem tornar a recuperar aquesta pregunta,
que és, quin és el millor viatge que heu fet amb la vostra parella?
Expliqueu viatges que valgui.
Vull dir, perdó que em posi així.
Pregunta complicada.
Però que tinguin suc. Exacte.
Que tinguin una mica de suc.
No, perquè hi pot anar tothom.
Jo encara no hi he anat.
No, jo tampoc. No tinc els diners.
Jo tampoc, tranquil. Però...
Però tens calma, perdona.
Però sí, hem de...
Si volem històries, que hi hagi anècdotes.
Anècdotes. 6, 6, 7, 0, 7, 1.
6, 1, 1.
6, 67, 0, 7, 16, 11.
No? Ho has fet bé, això?
Ho has fet fantàsticament bé.
I si vosaltres creieu que teniu la millor història de Catalunya
i del món, teniu aquesta cabana, Tuller Dalmas.
I ho heu de fer en 40 minuts, eh? En 40 minuts, en una horeta.
Aquest ha estat més fàcil dir la pitjor.
Sí. La setmana que ve.
La setmana que ve, si encara tenim una setmana més.
A veure, quan diem la millor,
també s'accepten, com ens va passar, desgràcies.
De fet, fan més gràcia.
Anunciem el guanyador al final del programa.
Com comentàvem?
I ara deixeu que obrim la secció de la nostra estimada
marca, escriptora i divulgadora de confiança,
que en un exercici de didàctica cada dia
recomana un llibre a un personatge d'actualitat.
A qui recomanem avui un llibre?
Aquesta setmana tenim l'Albert Batlle.
L'Albert Batlle ahir s'ho va guanyar.
Ahir em va... gairebé em va frapar.
Quan li vas preguntar si volia dir alguna cosa sobre el carro,
i no és que digués jo no vull dir res, sinó que ja s'ha dit tot.
Ja s'ha dit tot. Ja s'ha dit tot.
Llavors, primera conclusió.
Sort que s'ha dedicat a la política i no a fer de Nostradamus,
perquè va fallar, pràcticament.
És a dir, portem hores seguint parlant del mateix tema.
Recurrem que va ser regidor d'Esports a Barcelona entre els anys 95 i 2003.
Com a exmembre de l'àrea d'Esports de la Diputació de Barcelona.
I això li ha donat un coneixement
per saber quan d'un tema se n'ha parlat prou,
i ell va decidir que jo ja estava.
I jo el que vaig pensar és que li aniria bé...
Les bicicletes són per al verano.
Perquè ahir sabem que la ciutat es va aturar, es va col·lapsar,
el món passava per Barcelona amb bicicleta.
Clar, en aquell moment ell va semblar
com que volgués parlar només d'esport.
Les bicicletes són per al verano,
es demostra que qualsevol cosa serveix per parlar de tot.
És a dir, que si vols ser crític o et vols pronunciar una miqueta,
doncs potser també pots utilitzar l'esport.
I és el que estem fent tots últimament,
però a ell això no li va semblar adequat.
Llavors vaig dir, centra't, som a l'estiu,
tens bicicletes, posa-t'hi.
I aquest seria una de les coses.
Fernando Fernández és l'autor, és una molt bona obra teatral,
i jo li recomano molt.
Però després, pensant en això del tall de la ciutat,
em va venir al cap un conte fantàstic d'en Jesús Munkada.
Jesús Munkada és l'escriptor català que, junts amb d'altres,
però ell hauria de tenir un Premi Nobel,
és magnífic, és esplèndid, és fantàstic, de Maquinença,
i té un conte molt divertit,
que és l'informe provisional sobre la correuda de l'Alias.
Sí, no diré per què corre l'Alias, perquè seria desbatllar-ho tot,
però sí que el llibre és...
El conte és fantàstic, amb una ironia finíssima.
L'Alias corre molt,
es munta una marató ell sol al seu poble, Maquinença,
però no talla el trànsit.
És a dir, no li cal fer cap muntatge, ell senzillament comença a córrer
i aconsegueix l'objectiu.
El que és important és que, en aquest cas,
l'Alias va saber ben bé què volia i ho va trobar.
Llavors, jo li recomano al senyor Albert Batlle, també,
que se'n llegeixi amb molt de carinyo
i a veure si aconseguim que les bicicletes que passin per Barcelona
no només siguin això, no només serveixin per tallar i col·lapsar la ciutat,
sinó que també hi puguem trobar una miqueta més de suc.
Diguem que en dent estigui bé que la puguis respondre.
Marc Codina, apropant-nos avui aquestes dues recomanacions,
he de reconèixer que al final ahir vaig caure
i vaig mirar una mica de la vuelta.
Home, jo vaig baixar com a bon dominguero,
perdó, perquè estava plegat de domingueros,
estava plegat, plegat.
Vaig posar aigües i mòbil amb mà preparat de story,
per fer stories i per poder dir a tothom que vaig anar,
i dir... Ah, doncs anaven tan ràpido!
Això cridava la gent, què cridava la gent?
Quina mena de persones hi havia?
Eren unes matopelles molt complicades de xifrar.
Ara, vaig admirar molt el noi que estava controlant
que ningú passés, perquè no li va fer cas,
ni la seva pròpia mare.
El tio estava desquiciat...
El pobre noi. Ai, pobre.
Els Stewarts, no?
Hi havia un Stewart per tres carrers del carrer Aragó,
Castillejos, Dos de Maig, el pobre no donava bast,
se li colava a tothom, carritos de nens...
Era una cosa escandalosa.
Entrestant, passant aquestes bicis...
Tot això plovent, sense parar aigua...
8 ciclistes que anaven amb tandes, no?
Amb 3 o 4 cotxes, molt ràpid.
Que deies que poden arribar als 60 quilòmetres o més, no?
Això ens ho dirà el Miquelet.
60 quilòmetres van, més o menys.
Ahir van estar per als 50, diria.
Els més ràpids.
La sortida patinaven, que plovia molt.
I del tema de la foscor...
Vam donar una imatge a tot el món
A veure, un moment, files i fòbies.
Tenim temps avui per fer-ho.
David Balaguer.
Avui hem avançat el Sumari, que ens parlaries dur, a Filia.
Una mica abstracte, que és la civilització.
Sí, que les persones són més civilitzades...
del que ens pensem.
Però primer us explicaré una història.
Aquí se li ha de posar un context, sempre.
Avui ens has de convèncer, ens has de convèncer, avui.
Us convenço, segur, perquè us explicaré una cosa molt forta.
Ha acabat una ratxa de... una ratxa personal.
És una ratxa personal que tenia jo calculada.
Una confessió, llavors.
De 527 viatges en Rodalies Remfa sense incidències.
Oh!
Això és una fita personal molt, ves.
Però això és per tu.
No, no, ho he especificat.
És una ratxa personal, que quedi clar.
Jo soc usuari ocasional de Rodalies Remfa.
I fins al dijous mai no havia tingut cap problema.
Fins al punt que em sentia malament.
Perquè jo llegia la premsa, veia el 324,
escoltava la ràdio sovint,
informen de varies calamitoses que aturen el servei
mortificant milers de viatgers cada dia.
I jo sempre eludia la incidència.
I això que us deia, la meva fortuna,
el tracte de favor de l'atzar envers la meva persona
em feia sentir malament.
Perquè jo deia...
Clar, jo deia, vull ser com la resta de ciutadans,
li reclamava l'atzar i la fortuna.
No vull ser diferent perquè de vegades...
Jo ho sento molt, no us vull ofendre ni crispar,
però de vegades jo us he de dir
que havia arribat a pensar que tot era mentida.
Saps allò que diu el Pep
que els futbolistes de la Lliga del Messi són actors?
Doncs jo també pensava
que hi havia actors interpretant un paper d'usuari
que això és a les andanes i a les vies.
Actors fem veure que es queixen i tal,
perquè en realitat no passa això.
No hi ha problemes amb Remfa.
No n'hi ha, perquè jo no n'he viscut.
Quan tothom feia en aquestes andanes, algú et feia...
-"Bon dia, David!" Passava això.
-"Ei, molt bon dia, David!"
Com sap el meu nom, aquest tio?
-"Bon dia, Tingui David!" -"Faci, faci!"
Jo pensava dir que això és ficció pura,
com allò que has citat abans el dia de la Grossa de Nadal,
que no has d'ensenyar el número.
Això també, quan ho veig, per la tele penso que és mentida.
No existeixen aquelles persones, són actors, allò no ha passat.
Clar, per què pensava això?
Quan a tu mai no t'ha passat una cosa,
pots arribar a pensar que no és real.
Això és una cosa que ens passa, no?
De mi no m'ha passat mai, això no és real.
Llavors, eren tants anys que s'hi va la incidència,
que també vaig arribar a pensar que era l'únic home de la Terra
a qui la Remfa no li podia fer la guitsa.
L'únic home de la Terra a qui la Remfa no pot fotre.
Això sembla una cançó dels Amics de les Arts.
Ai, mira!
L'únic home de la Terra a qui la Remfa no pot fotre.
Podria ser, podria ser un vers.
David, no seràs tu qui els fa les cançons, el que escriu, eh?
Ho vull tornar a dir.
L'únic home de la Terra a qui la Remfa no pot fotre.
Amb aquesta vocalització.
És una cançó dels Amics de les Arts.
Ets amb nosaltres.
Clar, llavors, sempre he anat a l'estació amb una gran seguretat.
Jo penso que si tu fas les coses segur de tu mateix,
costa més que surti malament.
Mira, el dia 15 d'agost, això és real,
vaig anar a la platja amb uns amics,
i diu, què fem? Anem cap al Garraf o al Maresme?
Dues opcions.
Es diria igual. I jo vaig dir, xxt!
Perquè vaig tenir com un pressentiment, vaig dir, xxt!
Maresme!
I pocs minuts després,
avariatament de la línia del Garraf,
és real el dia 15, això va passar el dia 15.
És molt cert.
És real.
I puntualitat japonesa fins i tot va arribar un minut abans.
Per anar al Masnou, que vaig anar al Masnou.
Te n'adones que ets l'antídot?
I que seràs conseller d'aquí poc.
Jo no volia explicar-li a ningú la meva fortuna
per no esgarrar-la, per impedir que s'espatllés,
perquè això és una cosa que passa.
Quan tu expliques una cosa, sempre em passa això,
o mai no m'ha passat això, pam!
Esguerres l'encanter i se'n va tota la merda.
Però els humans tenim una cosa que ens passa,
que és que quan tenim un do, ens agrada explicar-lo als altres.
Som uns boca-molls. Una virtut.
Som boca-molls amb els dons. No podem callar-nos-els.
L'hem d'explicar, si tenim un do, l'hem d'explicar.
Li vaig explicar a una amiga i llavors va passar el que va passar.
Que el dijous em dirigia al tafulla.
És un boca-moll. Un boca-moll total.
I el dijous jo vaig anar al tafulla, aquest dijous.
I què va passar? Hi ha molts testimonis,
perquè hi havia gent a l'Andana amb qui vaig parlar.
David, que potser no és tan greu, a veure què va passar.
Va haver-hi una varia que va aturar el servei.
Quanta estona? Moltíssima.
Per primera vegada en tota la meva vida.
Com em podia estar... Estàm feliç.
És perquè ho vas explicar? Creus que és perquè ho vas explicar?
Li vaig explicar a una amiga i llavors el dia següent hi va haver aquesta varia.
Era aquest dijous, has dit? Sí.
No va ser aquell dia que totes les línies de rodalies...
es van veure afectades per una varia?
Sí. Perquè va ser tremendo, va ser terrible.
Retards de més de 40 minuts. Molt fort.
A l'Andana... És que tens molt acumulat.
Exacte. Tots els retards que tenes petit.
Imagina't si les línies que tenen un servei força regular
eren de 40 minuts l'R3 de quan devia ser.
De 3 hores, el retard.
Però, clar, aquí hem de calcular una cosa.
Vosaltres ara no hi esteu pensant en això,
però jo ara us ho diré i us ho recordaré.
Què passava el dijous a Barcelona, o a Catalunya en general,
o a tot l'estat espanyol, que hi havia una onada de calor.
Clar, vosaltres us imagineu el que és...
Quina sauna.
Una Andana, amb tot de gent amuntagada, crispada,
a més de 38 graus,
amb trens que no saps quan arribaran perquè ningú t'ho especifica,
i aquí ve la filia, aquí ve la filia.
Els humans som civilitzats, Albert.
Els humans som civilitzats.
Perquè tu calcula, això que t'estic dient, la combinació letal.
La combinació que fa que la paciència pugui saltar amb 1.200.
Calor, més retard.
Aquesta combinació... És mortífera.
Aquesta combinació pot actuar com un sapastre
amb un gerro xinès delicat.
És veritat, és veritat, és una combinació letal.
És un còctel molt delicat. És una combinació...
El res giusini pot quedar esmicolat en un segon.
Sí.
La contenció humana, la paciència, tot.
I llavors, en canvi, allà hi havia 200 persones i tothom resignat.
Bevent aigüeta, suant, morts de calor...
Amb un contenidor de grafit i urani i res, ens va produir fisiò.
Sí que hi havia unes queixes, evidentment.
Aquests tios són uns desgraciats, ningú ens informa,
quina merda de servei, sempre el mateix...
Això no era crispació.
Hi ha una crispació i uns insults.
Graus de civilització, ja.
Escolta, ningú no actua, tothom allà resignadet.
Llavors, és això, la conclusió és aquesta.
Els humans som molt més civilitzats del que tots ens pensem.
De tan civilitzats que som, de vegades som fins i tot cretins.
I fixa't una cosa.
Recordeu aquells problemes matemàtics
quan érem petits de... un tren sale de València...
No, fatal.
Ara és un tren surt de Barcelona, un tren surt de Mataró...
No arriba, no hi ha problema.
Ja no es pot fer el problema matemàtic.
Un tren surt de Barcelona i porta en David Balaguer o no li porta.
Llavors, també el problema canvia.
S'hauria d'escriure l'anunciat, no?
Clar, si hi va el David Balaguer hi ha un resultat...
Carrer el David Balaguer a l'estació A, a Barcelona...
M'ha agradat l'últim concepte que has llançat.
De tan civilitzats som cretins.
De tan civilitzats que som, sí, sí.
I una pregunta...
Acabem esdevenint cretins, titelles.
Ho has tornat a provar?
Has tornat a intentar anar en tren després d'aquesta experiència?
Per tornar del Tafulla va anar tot rodat.
Sensacional.
Va arribar 10 minuts tard, que clar, ja no és anar rodat, però...
No, però 10 minuts tard d'aquí és puntualitat a Suïssa.
És la normalitat.
Va ser una tornada sensacional,
una temperatura ideal dins del vagó,
la gent molt civilitzada, perquè la gent no crida...
No va ser sensacional,
però en canvi el Danada va passar això que us estic explicant,
i a mi això em sorprèn molt.
Com 200 persones poden ocupar tota una andana
amb aquella calor...
I no crema res.
I ningú crema res, ningú... No, simplement insults, però...
Amb la boca petita.
I tot el món somriure. Per soto bocce.
M'agrada molt aquesta expressió.
10 i 33 minuts hem sentit... Ens has convençut, més o menys?
A mi m'has convençut. No, perdó, m'has convençut.
Una filial... Era potent avui.
Era molt potent, aquesta filial.
Marxem un moment a publicitat i tornem amb el Miquelet,
que m'ha dit que té un concurs per nosaltres,
una mena de prova, una celebració, també.
O sigui, no marxem, encara. No marxeu encara,
però marxa. Ho sembla bé?
Sí, sempre em sembla bé, tot el que dius.
Som unes titelles.
Civilitzades. Civilitzades, sí.
Vinga, publicitat i tornem ara.
Canvia les tovalloles del bany.
11 de setembre, sortets de la grossa de la diada.
Guanya fins a dos milions d'euros.
Loteries de Catalunya és la nostra.
Jugar amb responsabilitat és guanyar, i només si ets major d'edat.
El peluix del Miquet et vol abraçar.
I també jugar amb tu.
Amb el Joc del Mirall.
I el Pus la Progressiu.
Troba'ls tots a la botiga de TV3 i als punts habituals.
Dona suport al Team Total Energies
en l'esdeveniment ciclista més gran d'Espanya.
Som-hi, Total Energies, la companyia multienergies
que comparteix la teva passió per l'esport.
La Vuelta 2023 comença a Barcelona.
Els dies 26 i 27 d'agost tindran lloc
les dues primeres etapes de la prova ciclista
que recorreran els principals carrers de la ciutat.
Gaudeix d'aquesta competició
i planifica els teus desplaçaments.
Gràcies per acompanyar-nos.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Casa teva.
10 i 36 minuts, Miquelet, on ets?
A un metre teu.
Primera vegada, què et sembla a prop?
Primera vegada, perquè ahir no ho eres tant.
Estava una mica més lluny a l'estudi.
I, a més, és la primera vegada a l'estudi 1 de Catalunya Ràdio.
Ja ho he fet tot, el 4 de setembre em jubilo.
Vols que fem una foto, també?
No, no cal, no soc de fotografies, no hi surto bé.
Què celebrem avui?
Avui l'aniversari de la Divisió Comarcal de Catalunya.
Catalunya, no estiguis trista,
perquè plou que avui és un aniversari, és una festa.
Home, a poc a poc, perquè avui sobren debats interessants.
Primer, contextualitzar.
L'any 1932 es defineixen les comarques administrativament,
però al 34, enmig del tràmit, anem a poc a poc, ja ho sabem,
companys apareixen al balcó de la Generalitat,
declara l'estat català,
i, clar, queda suspes el govern de la Generalitat,
ja sabem que aquesta façana ha donat molts problemes
als presidents de la Generalitat.
Llavors, l'any 36 es reprèn el projecte,
que és quan es recupera el govern de la Generalitat,
amb tots els processos.
Ara ja no triguen dos anys,
sinó que ja pel 27 d'agost, avui, fa 87 anys...
Aplaudiu, sisplau, estudi.
Ara, ara. Bravo.
Som tipelles.
S'extreu el decret on es confirma la Divisió Comarcal
de Catalunya Administrativament amb 38 comarques.
Això ha variat.
Per això he sortit al carrer per saber
què n'opinen els joves de les comarques
i quin coneixement entenen,
i ara el primer de tots és el Marc.
A veure, Marc. De quina comarca ets?
Al Bages. I n'estàs orgullós?
Orgullosíssim.
La meva denominació, diries, és de Vince.
I en treus pit, normalment, d'aquests del Bages,
ho portes amb tranquil·litat i serenitat.
La gent que em coneix em diu que soc molt pesat,
soc molt provincial amb això, a fora del centralisme.
I aquí estàs criticant el centralisme,
suposo que sabràs quantes comarques hi ha a Catalunya.
43. Fantàstic.
Quantes me'n pots dir en 15 segons?
Bages, Anoia, Noguera, Solsonès,
Mollanès, Lluçanès,
al Tempordà, Baix Empordà,
Pallars Sobirà, Pallars Jussà,
Al Tarant, Montsià...
Espectacular.
T'has inventat l'Al Tarant, com la Vall d'Aran.
Per la resta anaves rapidíssim i n'estaves dient moltes.
No sé si han passat 15 segons o no, però és el que volíem.
Un català que sap les comarques.
Per què creus que serveixen?
És com una espècie de racisme intern.
És per dir que tu ets millor que el de la comarca del costat.
Per què? Perquè jo tinc un llenguatge diferent al teu,
perquè tinc unes paraules que em fan ser més guai que el teu.
Al final, d'això serveixen les comarques,
per dir que jo soc d'aquí.
És per fer el cercle més petit, sempre.
Nacionalisme.
És un titular, però que sortirà més vegades.
Primer, apuntar que sempre diem que Catalunya té 43 comarques,
però en realitat són 42.
I l'Aran, una entitat territorial singular.
I atenció a això de les baralles que deies,
perquè ara ve un altre Marc, no un Leo.
Encara no m'ha arribat l'edat que els leos sàpiguen parlar.
I li preocupava molt aquesta qüestió.
L'entrevista va ser delirant, va la dir.
Jo soc del Vallès Oriental.
A de l'Occidental.
Sempre em perdo amb els Vallèsos. No et passa?
Comencem malament, Marc.
I t'anava a preguntar si estaves orgullós de la teva comarca,
però ara què em diràs?
Saps què passa? És que tinc zero orgull.
Soc zero patriòtica amb això de les comarques.
M'és igual d'on sigui la gent, ni d'on sigui jo.
Estàs en contra de l'orgull comarcal?
Una mica, sí.
Molta rivalitat amb aquest tema.
Això és veritat. Una mica artificial, no?
Sí, perquè al final, què has de dir?
El teu poble és lleig, segurament.
Tots els pobles de Catalunya són lleigos,
com perquè hagis d'anar a tu a ser orgullós del teu.
Atac frontal.
No riguis, que no ets seriós. Ets periodista seriós, això.
Això és el suplement, aquests que feu reflexió
al cap de setmana i tu qui...
Tu estàs fent una reflexió molt seriosa
sobre no odiar els enemics comarcals
i sobre la pau a Catalunya.
Ara ho has dit. Millor odiar altres coses.
Quantes comarques hi ha a Catalunya?
Per mi, una. Tota Catalunya és una comarca.
I si ensenyem el que vas aprendre a primària?
Jo diria... 43.
Per què creus que serveixen, les comarques?
Per mi? Per res, realment.
Sincerament.
Podria ser tot com els inicis, no?
Pangè es deia que tot estava un nit,
tots els continents allà i tots una sola terra.
Doncs això.
No, no, molt bé. Hem començat parlant de comarques
i hem acabat parlant de Pangè. No m'ho esperava gens.
Va, i ara arrenca't amb comarques.
En 15 segons quantes me'n dius?
Pallès oriental i occidental, perquè me les has dit tu abans.
Si les has dit tu, mentider, no jo.
Ah, doncs mira, no em fiquis això, sisplau.
Al final vaig aconseguir el seu permís per posar el tall.
Quin personatge, no?
Sí, no en tenia ni idea de comarques,
però feia reflexions molt interessants
que prometo fer arribar al president aragonès
per veure si es carreguen totes les comarques
i en deixa una, només.
A Catalunya es lletja, no?
Aquí ja és una apreciació del Marc.
Ell era de Sabadell i em va dir, per tant,
puc entendre que tingui aquesta visió tan negativa de Catalunya.
És broma, que sabem que Sabadell mana molt.
Hi ha molts presentadors que són de Sabadell.
Molta cantera.
I de Terrassa.
Ningú parla d'aquesta quota exagerada.
Sabadellenca.
L'Escapa ho ha dit alguna vegada.
Gràcies, Escapa, per reconèixer que algun xiringuito ha un muntat.
I també diré que també hi ha molta cantera a Osona,
perquè com que ningú en parla, ja en parlo jo.
Això a Osona està estiu i qui més?
Més gent.
Perdona que et digui, eh?
Més, més, més.
No, no vull dir, però que sí, que hi ha molta cantera a Sabadell
i a Osona també n'hi ha molta.
Jo hi ha a Badalona, no sé per què també em sona, que hi ha molts...
És que també és força potent.
A Barcelona, a Lleida...
No em desmunteu la secció.
Estava dient que Sabadell té una quota exagerada.
I fixes que l'únic que no...
No, no, que et respecta soc jo.
Jo sempre m'has faltat el respecte a totes les teves coses.
A Mataró també.
Era el teu moment, Pep. Va, què més?
De fet, de Barcelona hi ha molt poca gent.
No m'està respectant.
Respecte al Miquelet. Aquí tothom fot fitxa.
Al final també vam parlar amb la Mireia Ilana,
la primera orgullosíssima de ser del Garraf,
la segona, amb vergonya, per ser del barcelonès.
A més, és literal, ho va dir.
Però és que vam acabar parlant una altra vegada del mateix.
I per què creieu que serveixen les comarques?
On és teva pregunta?
Doncs no en tinc ni idea, no? Per delimitar espai, suposo.
Jo tampoc en tinc ni idea.
Ho pregunto a la gent perquè m'ho expliqui,
perquè ni llegint la Wikipedia m'he aclarat
per què serveixen les comarques. Doncs igual que tu.
Per agrupar pobletes.
I que sentim part d'alguna cosa...
Identificació comarcalista.
Comarcalista, sí.
Tots som comarcalistes, al final. No, tu no.
Has dit que no estàs orgullós de ser del barcelonès,
i ara dius que ets comarcalista.
Tots som, perquè ens ho fan ser.
Comarcalista per obligació.
Vosaltres també.
Us és igual, la comarca d'on sou.
Si ets del barcelonès és igual.
Com que us és igual?
Defenseu-la, acabam d'atacar Barcelona.
Una mica d'orgull.
Estem acostumats.
Al final és una rivalitat que uns cops no et rebaixes.
Però us heu rendit molt ràpid.
Sí, tenim la d'Osona aquí,
dient que hi ha molta gent d'Osona,
i no n'ha sabut dir ni un,
i aquí atacen Barcelona i us salta ni un.
Jo la defenso, el barcelonès, sempre.
Jo entenc, aquesta animat versió.
Jo entenc, perquè és una cosa que succeeix a tot el món.
I a nosaltres, els barcelonins, anem contra Madrid.
Això sí.
S'ha de posar sempre...
L'odi uneix més que l'amor.
Miquelet, gràcies per aquesta classe.
Al final avui ens has fet una classe, també.
Per aquesta reivindicació, tornem amb tu a les 11.
Continuem la festa.
Després tornem amb tu.
Gràcies, Marga. Gràcies, Pep Molero.
Que vagi bé. Penúltim cap de setmana.
Enric i Marina, i...
Penúltim cap de setmana, tenir tota la raó.
Jo torno després, eh?
No, no m'acomiado del tot.
No, no, d'acomiado de res, uns minuts,
i després amb les rivalitats històriques.
Per acabar a les 11 tornarem amb la Margarita Francesca.
Doncs res, fem ara una pausa,
i tornem amb els 40 anys de Catalunya Ràdio.
Avui, Marina? Avui, ciència.
Avui, ciència. Fins ara.
Catalunya Ràdio, 40.
061, Salut Respon.
Oh, quina calor.
Amb la pujada de les temperatures
és molt important protegir-se per evitar
la deshidratació o un cop de calor,
sobretot en el cas dels col·lectius més vulnerables.
A casa cal controlar la temperatura.
Amb aparell de climatització,
o bé tancar les persianes de les habitacions
on toqui el sol, i obrir les finestres
de les habitacions on toqui el sol,
i obrir les finestres a la nit.
A l'exterior, eviteu sortir durant les hores de màxima calor.
Busqueu sempre les zones d'ombra.
Protegiu-vos amb una gorra o barret
i crema de protecció solar.
I sobretot, beveu aigua freqüentment,
encara que no tingueu sed.
061, Salut Respon, Generalitat de Catalunya.
Del 30 d'agost al 3 de setembre
vine el Festival Internacional de Teatre de Tarragona.
Espectacles, workshops, companies internacionals,
sopars de proximitat, espais no convencionals...
El fit és caliu, és família,
és cultura, és Tarragona,
és noves tramatúrgies.
Vine al Fit i deixa't sorprendre.
Entrades i abonaments disponibles a...
La sèrie dels diumenges.
La història de Conta Quinte
basada en la novel·la d'Àlex Halley.
Una sèrie que et remourà.
A Reels, a TV3, aquesta nit.
Però què és això?
Hi portes malalties.
Això és una espècie invasora, o vés a saber.
Ai, mireu, això és un perill.
Pel Matí de Catalunya Ràdio, això...
és un mosquit.
A partir del dilluns 4 de setembre,
al Matí de Catalunya Ràdio, amb Ricard Ostrell.
Un mosquit emprenyador, però un mosquit.
Benvinguts a l'Univers Vertical.
Benvinguts al Tres Rondes,
l'informatiu casteller de Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Una hora setmanal amb l'actualitat
i l'anàlisi de les principals diades castelleres
amb Josep Almirall i David Prats.
Tres Rondes.
Diumenge de 9 a 10 del vespre,
apuntaran d'ambient casteller a Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Tres rondes en només una hora i tot descarregat.
Segueix-nos també a catradio.cat
i al Twitter, arroba 3 rondes.
Arroba 3 rondes.
El suplement d'estiu.
Amb Albert Montit.
Cada cap de setmana, de 9 del matí a 12 del migdia.
L'esperit estival del cap de setmana.
Tres quarts d'11
i ara és temps d'obrir la capsa de sorpreses
dels 40 anys de Catalunya Ràdio.
Exactament.
Avui parlarem de ciència, justament, a la Casa Catalunya Ràdio
i ho farem acompanyats, per una banda,
del Dani Jiménez, que és físic i divulgador científic,
de l'Adolf Tobenya,
que va ser presentador del Sorbetx de Ciència
i és catedràtic de Psiquiatria i Psicologia Mèdica de l'UAB,
i per altra banda, avui tenim amb nosaltres en directe
la Núria Hart,
que és periodista especialitzada en ciència i salut de la Casa
i directora també del podcast Condició Humana.
Bon dia, Núria, com estàs?
Molt bé, pendents dels quatre astronautes.
Mira, justament avui, que han d'arribar
a l'estació especial internacional,
i a més, deixeu-m'ho dir, una missió comandada per una dona.
Ara. S'ha de dir, perquè no és gaire habitual, això.
Recordo que va haver-hi una sonda russa
que no va acabar gaire bé, no també fa poc.
Fa una setmana va acabar-s'hi estavellada a la Lluna,
havien de ser els primers a arribar al polsut del nostre satèl·lit,
però ho ha aconseguit l'Índia, al final.
No està la tripulada, no, aquesta sonda?
No, no, no, no.
No porta astronautes a bord, eh?
D'acord, d'acord.
Doncs, si us sembla, podem començar una mica amb el...
farem el recorregut per la ciència
i començarem amb els inicis, tant del Dani com de l'Adolf,
i després passarem per la Núria.
Durant anys, fent un programa que s'anomena El Pèndol,
de ciència, d'humor, de proximitat,
i aleshores, quan estic al final ja de la carrera de física,
vaig un dia, que a casa meva
eren grans uients d'en Xavier Soler i del suplement,
que encara ho som, i recordo saludar en Xavier,
una persona molt propera,
i aleshores penso, potser podríem cobrar-te aquestes dues coses.
I vaig amb un document a màquina
que vaig portar-li a en Xavier Soler,
i ell de seguida va veure alguna cosa que li devia agradar,
perquè vam començar de seguida a fer aquesta secció,
que és el ciència de baix,
on el que volíem era fer i explicar curiositats.
Jo vaig començar a Catalunya Ràdio
perquè em va cridar Josep Cuní.
A finals dels anys 90,
em van demanar a l'estiu una substitució,
i vam fer, durant l'estiu,
12 programes de debat entre científics,
i va anar també, que em van demanar a continuació,
fer un programa setmanal,
que es va acabar dient sorbets de ciència,
que tenia exactament el mateix format.
Bons inicis, bons inicis. Sí, sí.
Núria, el teu inici, com va ser?
Doncs mira, aquí a la casa Catalunya Ràdio,
parlant de ciència fa gairebé 10 anys,
fent la suma,
també, com explicava l'Adolf,
en una temporada d'estiu, al matí de Catalunya Ràdio,
vam fer una secció molt xula que es deia Rata de laboratori,
i cada setmana parlàvem d'un animal d'investigació,
la rata, la granota, el cuc, el peix,
una mica, doncs, per què serveixen,
aquests models d'investigació animal
i què feien els investigadors d'aquí, de Catalunya,
amb aquests bitxos, el laboratori.
Ostres, que interessant. Déu-n'hi-do.
De copiar l'idea i de...
Deu estar, la discoteca de la casa, suposo.
No ho sé, no he anat a buscar-ho mai, ja ho faré.
Es podria demanar perfectament.
I llavors em vaig trobar amb una diferència força gran
entre el que deia el Dani i el que deia l'Adolf
sobre si la ciència és divulgable o no.
Això en diuen ells.
L'objectiu de la meva tasca
quan faig divulgació científica a Catalunya Ràdio
no només és entretenir,
sinó és aconseguir democratitzar la ciència.
Davant d'un escenari de present i de futur
on la ciència cada cop té més protagonisme,
davant d'un escenari on s'ha expertitzat el debat,
on escoltem metges parlant del Covid,
i al ciutadà aquest debat se li queda inintel·ligible
per aconseguir que realment els oients, els ciutadans,
puguem formar part d'aquest debat,
el que cal és tenir coneixements científics.
La informació la podem buscar a internet,
però l'esperit crític l'hem de trobar a través de la divulgació.
Jo no he fet mai divulgació científica
i estic en contra de la divulgació científica
perquè la ciència és una activitat exigent,
rigorosíssima i que demane molt esforç.
I això és poc divulgable.
Per això no teníem opinadors, ni comunicadors, ni periodistes.
Érem tots científics.
És un tema força controvertit.
Bueno, però... que alguna cosa es pot explicar.
Sí, li volia preguntar a la Núria
què en pensava d'aquestes dues opcions que tenim.
Contraposades, no?
Molt interessant, aquest debat.
Jo no m'identifico com a divulgadora,
m'identifico com a periodista,
perquè jo ballaré en el meu ofici.
Aleshores, jo soc més partidària de l'opinió del Dani.
És a dir, la ciència, per molt complexa i especialitzada que sigui,
sempre es pot divulgar, perquè és que si no, podríem dir el mateix
d'un tema econòmic, d'una causa judicial,
que també són supercomplexes.
Jo crec que el tema és fer-ho bé i fer-ho comprensible per tothom.
Fins i tot per un astrònom,
que de genètica no té per què saber-ne res,
o per un químic que no té ni idea de paleontologia.
Per tant, fins i tot dins la ciència
hi ha molts programes molt diferents
i un investigador no té per què saber del que parla un altre.
Clar, i una mica la funció nostra
també és fer fàcil el que sembla difícil d'explicar.
I hem tingut molts programes,
hem tingut programes que han parlat d'art,
penso amb l'Oberant Texans,
coses que dius, ostres, això, la gent està molt separada,
es pot apropar i de forma molt interessant,
i de forma que desperti passió,
que és el que passa normalment quan tens un bon mestre.
Sí, i jo penso que és important, per fer una bona divulgació,
perquè a vegades, quan ho transmets al gran públic,
molts científics es queixen que s'ha perdut allò que ells investiguen,
no l'essència, doncs jo crec que és important no perdre-ho,
i sí que es pot fer, perquè no.
I justament, la Núria ara parlava
que la NASA ha enviat aquestes quatre astronautes
a l'estació espacial internacional.
Estàs molt posada en temes de l'espai últimament,
perquè també vas ser a Utah amb la missió de l'Ipàtia.
Fa molt poc.
Què en pots dir, perquè els Estats Units també són anys llum d'Europa,
i la cursa espacial?
Sí, a Estats Units està anys llum d'Europa i de tothom,
la cursa espacial, perquè ara mirava números abans de baixar,
i, per exemple, les últimes dades, que són del 2021,
el pressupost mundial que es va destinar a programes espacials
van ser 92.000 milions d'euros.
Doncs més de la meitat els va invertir a Estats Units,
perquè, malauradament,
la indústria aerospacial va molt lligada a la indústria militar.
I on hi ha els militars, hi ha diners,
ho estem veient amb Elon Musk i tota la xarxa de satèl·lits,
que estan ajudant a Ucraïna a aconseguir
que tinguin aquestes comunicacions,
que, d'altra manera, potser no serien possibles.
A qui no es compten els diners que posa Elon Musk, per això?
Aquestes xifres no deuen sortir els diners que posava,
que eren públics, que es comenta.
Sí, sí, però sí que es compten,
perquè el que ha fet Estats Units,
que no ho han fet altres països o altres regions del món,
dissenyar un coet, llançar una missió és molt car,
per tant, si ho subcontractes amb una empresa privada,
és molt més fàcil i molt més àgil, moltes vegades.
Núria, hi ha algun tema que creguis que creï més curiositat?
Jo crec que l'espai és un d'aquests temes,
els dinosaures, també...
Com els infants, eh?
Sí, sí, sí. Al final, la curiositat humana, no?
És una característica que ja des de petits la tenim,
però com que ens fem grans, la anem perdent.
Però el que et deia, jo diria que espai, dinosaures,
tot el que té a veure amb biomedicina,
perquè ens explica nosaltres mateixos, evolució humana...
Hi ha moltíssims temes sobre ciència
que jo penso que són interessants i s'expliquen bé pel gran públic.
Una última pregunta de la Marina.
El Dani ens comentava que la ciència hauria de tenir
més presència als mitjans de comunicació,
i m'agradaria saber si per tu, Núria,
està ben representada a la ràdio, a la televisió...
Vint segons. Vint segons.
Més ciència que vint segons necessitem a la ràdio.
Per què és clau per entendre on vivim?
Si no entenem la ciència, difícilment estarem al dia dels debats.
Ara ha quedat molt malament, ara.
Núria Hart, periodista especialitzada en ciència i salut de Catalunya Ràdio.
Moltes gràcies per ser amb nosaltres,
i també el Dani Jiménez i la Dolç Tobenya. Gràcies.
Moltes gràcies.
Celebrem els 40 anys de Catalunya Ràdio,
però no oblidem que ara venen els 41.
Hem de continuar fent història.
Aquesta temporada anirà plena de novetats.
La principal, Ricardo Estrell, agafarà les regnes del matí
a partir del 4 de setembre.
Bon dia. Bon dia.
Tots les setmanes i tot. Ja no parem. Estem fent pilots, tu també ho estàs fent, perquè tu estaràs al matí de Catalunya Ràdio.
Sí, tinc la sort de ser-hi també, i t'he de fer la bronda de tot a punt, però conec els intringulis perquè hi soc també.
Però bastant a punt, eh?
Bastant a punt.
Jo m'esperava que ara estaríem molt pitjor del que estem. O sigui, estic molt content.
I els pilots han anat, s'ha de dir, o val a dir...
Prou bé, prou bé.
Prou bé, prou bé.
Hi ha feina, però estem contents, sí, sí.
Aquesta nova etapa com prova?
Bé, ara estic una mica nerviós ja, perquè clar, d'aquí una setmana faltarà poques hores ja perquè arrenquem tot això.
I amb tot el que està passant, la tardor que ens espera, la investidura, si hi ha un espanyol, etc.
Tot això, clar, ens haurà de posar a prova i això. Jo havia desconnectat molt de l'actualitat.
I ara estic tornant a connectar-me i, per tant, també tinc aquesta cosa del neguit de si sabré arribar a tot,
si sabré entendre el que està passant en totes les claus del dia per entendre-ho.
Però bé, bé, estic molt content i molt il·lusionat. És un repte gegant.
El gen periodístic també em fa intentar agradar-te alguna exclusiva, alguna cosa que ens puguis avançar d'aquest matí.
Mira, avançaré que no faré editorials com fas tu.
Uh, jo no ho faig ja per això, ja.
Ja, ja no en fas tantes, no? Però una mica sí, no?
El primer dia ho faré, perquè el primer dia és un dia crec que hem d'explicar-nos i que hem de dir què hem de fer i tot plegat.
Però els propers dies s'han acabat les editorials.
D'acord.
D'acord.
Vull explicar el que passa directament.
Amb els protagonistes entenc, no?, a través de les entrevistes.
I ara molt per feina.
És a dir, crec que és un programa que el que estem fent, que té molt de ritme,
que volem que sigui molt optimista, amb moltes ganes de llevar-nos, d'entendre el que està passant,
però també que ens ho passem bé. Si la ràdio, si no ens ho passem bé, no té sentit.
I una cosa que també, que no sentirem ara, però que també podem avançar en canvi de sintonies.
Tal tot.
Molt potents.
Tot l'entorn sonor ha canviat de dalt a baix.
Això està bé.
M'agrada, a més a més, de la ràdio, poder escoltar les músiques, editar-les.
Aquí fem un silenci, aquí entra la publicitat, aquí fem que parli el col·laborador directament,
aquí ja entro jo.
I tot això ho estem treballant molt ara, perquè són dinàmiques que si no s'afinen molt bé, no queda bé.
És a dir, la idea pot estar molt bé en un paper, però si no ho proves, ho assages, ho tornes a fer,
i a vegades això és el que grinyola més.
I amb això estem, però molt contents, de veritat.
Amb tots els detalls, per això els podem conèixer el dia 1?
O et reservaràs alguna cosa?
Jo crec que el dia 1 no explicaré res.
No?
No, sí, alguna cosa sí.
No, sí, sí.
A més, tenim grans anuncis per fer i jo crec que el dia 1 és un bon dia.
El dia 1 farem un programa especial al cinema Fenòmena.
D'acord.
A Barcelona.
De 11 a una...
Sí.
La gent podrà venir a partir de les 10 del matí.
Hi haurà crispetes per la gent, hi haurà cerveses, aigua, de tot.
Donarem de tot.
I a més a més, serà un show on presentarem la programació de Catalunya Ràdio.
És a dir, hi haurà la Joana Canet, el Joel Díaz, hi haurà el Roger Carandell,
hi haurà el Roger Escapa, hi haurà moltíssima gent.
La Carod també.
I el que farem és una festa amb actuacions musicals,
per exemple, l'Albert Pla amb la banda del Colapsa,
hi haurà Maria del Mar Bonet amb Borja Penalva,
una actuació molt especial, i Mishima,
amb una cançó també molt significativa del que anem a fer.
Tot això gratis?
Tot això gratis.
I la gent es podrà fer fotos amb tothom de Catalunya Ràdio
i ens ho passarem molt bé.
Jo tinc moltes ganes que això es produeixi perquè és com...
Jo quan vaig baixar del suplement vaig mal cos, diguéssim.
Per tant, és com el meu primer retrobament
amb l'OIEN de Catalunya Ràdio, i em fa molta il·lusió que es produeixi.
Sé que ja està bastant a tope.
Sobretot anunciar dijous.
I en un moment s'omple tot.
I el dijous va omplir molt, però encara queden algunes entrades.
Si soc OIEN i vull venir aquest 10 de setembre, què he de fer?
Ha d'entrar a la web de Catalunya Ràdio,
allà hi ha un aplicatiu que poden entrar, registren,
i ja se'ls guardaran les invitacions.
Però que ho facin ja perquè hi caben 450 persones
i en quedaven poquetes ja.
No és la típica tècnica de neuromàrqueting, no?
No, ho dic de veritat.
El que vull fer és que hi capgi més gent.
Si hem de fer coses fora del...
Tant allà al carrer de Barcelona,
trucarem al Collboni que ens el talli.
El Collboni no sé si ens el tallarà, però ho farem.
Trucarem.
D'acord, Ricard, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos al suplement.
Sort i esfruta, que encara et gaudeix el que et queda.
Ja veus el panorama com està per això.
Una abraçada fins ara. A tu.
El suplement d'estiu amb Albert Montilla.