A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6, i així són el suplement de Catalunya Ràdio.
Dissabte, 23 de setembre del 2023.
Avui, el suplement, Artúria Maduà, voltes editor,
Josep Maria Martí, regal cronista parlamentari,
Núria Martínez Ribot, de Público,
i Elisenda Roca, periodista i escriptora,
això serà a les 9 del matí, però molt abans.
D'aquí poca estona arriba el Mans i el Quim Rullant,
i també posarem música amb el Miqui Puig i l'Olga Avalos
cap a dos quarts de vuit del matí.
A les 10, l'Hora Negra de la Maica Navarro,
amb l'entrevista del Matí de Catalunya Ràdio Rosa Paral,
que encara coeja,
i avui, el suplement, el plat for, es diu Lluís Prenafeta.
Eterna madreta del president Pujol
en un moment en què estava tot per fer,
la Generalitat Somtujó,
li va adivinar Pujol a Prenafeta,
tan bon punt va prendre possessió del càrrec l'any 1980,
Prenafeta esquitxat per la corrupció
amb l'esclat del cas Pretòria, el 2009,
amb 84 anys ja no té res a perdre i parla sense embuts.
Se li deia al president,
home, el Jordi no va veure coses que sembla que no ho sembla,
i jo mateix li ho he dit,
sense tenir coneixement de res en concret.
Li deia perquè a mi m'ho deien.
Què li deia a vostè?
El Jordi Pujol està intentant fer no sé què a Tarragona,
coses d'aquest tipus.
I em va dir un dia que em va dir,
diu, no me'n parlis més del Jordi.
Lluís Prenafeta,
parlant de la conversa que tenia amb Jordi Pujol,
pare sobre el fill gran dels Pujols,
Jordi Pujol Ferrusola.
Una entrevista a Lluís Prenafeta
que hem fet amb l'ajuda de la Núria Urriols i l'Oriol Marc
i on també Prenafeta diu això.
¿Però vostè posaria la mà al foc pel president Pujol
i per la seva honorabilitat judicial?
Pel president, totalment.
Em deixaria les dues mans
que no s'ha posat mai un duro a la butxaca.
Té un duro, vull dir un euro.
Mai.
Entre altres raons, perquè no sé si té butxaques,
però de diners no en porta mai ni un.
I el fill també hi posaria les dues mans, el fill gran?
No.
Però posaria un dit.
Un dit, un ditet.
Del fill gran, diu Lluís Prenafeta.
Lluís Prenafeta, avui l'entrevista sencera
de quarts d'onze del matí no us la perdeu
perquè és un personatge interessantíssim
que ja ha passat comptes amb la justícia,
que està tornada de tot
i que ho respon tot, bàsicament.
I, per tant,
i que ho respon tot, bàsicament,
i conserva encara aquest pes de la dialèctica.
Tot això en un matí de dissabte
on recuperem John Carlin,
que acaba de tornar de Sud-àfrica.
Avui el rebem en aquest estudi
amb l'Alba Riera i la Rebecca Rodríguez,
nou capítol de la jugular, Pantalles i cor.
I tindrem el pèm nuque avui des del Parc de la Ciutadella,
el Terra i Gús, la festa de l'alimentació sostenible
en plenes festes de la Mercè de Barcelona.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui comencem
amb una cinquantena de dotacions dels bombers
que encara treballen per...
ahir van treballar per estabilitzar un incendi
que va començar a Vespella de Gaià, al Tarragonès,
i que va acabar cremant 30 hectàrees.
Tota aquesta nit passada,
els bombers van acabar cremant 30 hectàrees.
I, a més a més,
els bombers van acabar cremant 30 hectàrees.
I, a més a més,
la nit passada han estat remullant els punts calents.
Els bombers ja han avançat
que, malgrat les últimes pluges,
el risc d'incendi continuarà sent alt
quan bufin el Mestral i la tramuntana.
L'inspector dels bombers, Ricard Expósito, ho explica.
El Mestral ha estat bufant
amb una velocitat d'uns 20 km per hora,
amb ratxes dels 40 i humitats del 30%.
El que passa és que aquesta precipitació,
com ho comentaves ara,
com que tenim molt de vegetació morta,
molt de combustible mort,
aquest combustible ja no absorbeix la humitat.
El combustible viu per la vegetació viva,
però no el mort.
Això és el que ha facilitat que propagui
amb aquesta velocitat que ha sigut d'un quilòmetre i mig
per hora aproximadament.
D'aquestes últimes hores subratllem el pregó
que l'escriptora Najat El-Hashmi
ha fet a l'Ajuntament de Barcelona per les festes de la Mercè.
Ha denunciat el masclisme i les opressions
que pateixen les joves de cultura islàmica
que viuen a Catalunya.
Najat El-Hashmi s'ha referit a la polèmica
que va esclatar quan es va anunciar que ella faria el pregó.
Alguns col·lectius LGTBI antiracistes
diuen que havia criticat aspectes de la llei trans
o l'islamisme radical
per obligar les dones a dubel.
És molt sorprenent que dia d'avui
defensar els drets fonamentals
a Barcelona i no a Teheran
sigui considerat polèmic.
Que les persones que anomenem la violència
i l'opressió,
la discriminació i les injustícies
siguem incòmodes.
Parlem també del jutjat de menors
que ha acordat l'internament en règim tancat
dels dos joves de 14 i 16 anys
que han vingut a irivendres de Badalona
per una agressió en grup a una menor
el 13 de juny.
A un d'ells se'l considera autor d'una agressió sexual
i a tots dos cooperadors de diverses agressions més.
En els fets hi haurien participat més persones
i els Mossos no descarten més detencions.
L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol,
demana que s'endureixi la llei del menor.
Jo no estic dient
que un menor d'edat de 14 anys
se'l ha de posar a la presó amb els majors edats.
Però entre no posar-los a la presó
i que no passi absolutament res
en la majoria dels casos com està succeint
en aquests moments, hi ha un punt intermit.
La justícia europea ha obert la via
per revisar la sentència del procés.
El Tribunal Europeu de Drets Humans
unifica en una macrocausa
les nou demandes presentades
pels líders independentistes condemnats
i demana a l'estat espanyol que expliqui
d'aquí al mes de gener de l'any que ve
si se'ls van vulnerar drets fonamentals.
El govern espanyol està obligat a donar-hi resposta
i no és gens freqüent
que l'alt Tribunal Europeu doni curs a aquesta mena de demandes.
Ho posava de manifest en declaracions a Catalunya Ràdio
l'ex magistrat espanyol d'aquest tribunal, Javier Borrego.
Crisi a les balears entre el PP i Vox pel català.
Els populars exigeixen els seus socis parlamentaris
que retirin la proposta de llei
que obliga les administracions a fer servir el castellà
i que preveu moltes defenses
i multes de fins a 100.000 euros.
Però l'extrema dreta manté el pols
i diu que no la pensa retirar.
Els menors d'entre 6 mesos i 5 anys
i el col·lectiu de fumadors
s'incorporen a la campanya de vacunació de la grip.
Dimarts es començarà a administrar les primeres dosis
a les residències de Gingran,
on també es vacunarà contra la Covid.
La campanya per la resta de col·lectius
començarà mitjans d'octubre.
Es pot demanar cita al CAP o a través del portal La Meva Salut.
De l'amit internacional d'Hirbús,
que Ukraine ha atacat amb míssils,
la seu central de la flota russa del Mar Negre
a Sebastòpol, la capital de Crimea.
Rússia hi ha resposts disparant projectils
contra una ciutat del centre d'Ucraïna
i ha deixat un mori 15 ferits.
Volodimir Zelenski, mentrestant,
torna dels Estats Units i al Canadà
amb nous compromisos d'ajuda militar i armament.
I aquesta nit passada,
milers de persones han omplert la platja del Bogatell.
I ho han fet per ballar el ritme dels que escolteu de Zoho
durant la primera jornada de les festes de la Marcel.
Els valencians han arribat a Barcelona
entregats a l'Electrònica.
Dir-vos també que Carles Simón rebrà avui
el Premi Nacional de Cinematografia
en el marc del Festival de Cinema de Sant Sebastià,
on també Jordi Ebolé explicarà els detalls
de la seva entrevista a l'exatarra i jo soternera
que tant rebombaria, generarà moltes imatges.
I, a més a més,
també ens acompanya en Jordi Ebolé,
el director de l'Electrònica.
A l'exatarra i jo soternera
que tant rebombaria ha generat abans de projectar-s'hi.
Ahir ja la va poder veure la premsa
i avui ho farà el públic en general.
La 71è edició es va inaugurar a nit
amb una gala on es va premiar
el mestre de l'animació japonès Yao Miyazaki.
En esports,
Xavier Rándiz ha renovat com a entrenador del Barça
fins al 2025 una temporada més
amb una segona adopcional.
Molt content perquè em sento recolzat,
agraït pel president,
amb una confiança tremenda,
sobretot en els mals moments
que hi van haver la temporada passada,
és quan més positiu vaig trobar el president.
Per tant, em noto molt fort
en quant a confiança.
Pel Barça-Celta,
Xavier recupera Araújo mentre que el Brasil
Víctor Roque esquiva el quiròfan.
També avui dissabte girona Mallorca
amb opcions de lideratge pels gironins.
La jornada 6 es va obrir ahir divendres
a la B0 Atlètic Club de Bilbao 2
i victòria de la selecció espanyola femenina de futbol
a la Lliga de les Nacions 2 a 3
davant de Suècia.
En els prolegòmens del partit
hi ha hagut nous missatges reivindicatius
de suport de les sueques a les jugadores espanyoles.
Mentrestant, la Federació Espanyola de Futbol
ha cessat el fins ara director d'Integritat,
Miguel García Cava.
No me imaginaba que ahora estaría viva
con 26 años, y bueno, aquí estoy.
Soy familiar de una persona que se suicidó.
Mi hermano Paco.
En 1.235 persones majors de 65 anys
que s'havien suicidat.
Per tant, estem parlant del col·lecció
amb una taxa més elevada de suicidi.
El suicid és una mort silenciada
i sobretot genera un estigma brutal.
Suicidi, una responsabilitat social.
Dissabte a les 10 de la nit.
Encara no t'has abonat a la nova temporada
de BCN Clàssics?
Escoll entre tres modalitats
amb fins a un 15% de descompte
i gaudeix de grans noms com
Màxim Bengueróf i l'Arijani Gianandrea Noceda,
Zubit Meta i l'Orquestra Filarmònica de Múnic,
Renó Capizón i l'Engrimón, entre d'altres.
Abonaments i entrades ja a la venda a bcnclassics.cat.
Som el suplement Som a Catalunya Ràdio.
A aquesta hora obrim finestra.
Amb el Quim Rullant arriba un nou capítol del Mans.
A Catalunya Ràdio, Mans.
Amb Quim Rullant.
Bon dia i bona onada, dissabte més.
Benvinguts, al Mans, a Catalunya Ràdio,
amb tot a la real, a la ràdio nacional des d'ara,
i durant els propers 40 minuts,
d'associacionisme, cultura popular i força música.
I amb un reportori únic, avui us parlarem
dels Corts de Clavé, que estan a punt d'entrar
en el bicentenari del naixement de l'inspirador
de tot aquest moviment, Josep Pansant Clavé.
Josep Pansant Clavé
conferia l'any que ve 200 anys,
llavors dintre d'aquesta gran efemèria
de... doncs el que volem
és demostrar
que ell era...
que en el seu temps era un home modern,
era un home que escrivia,
que composava música,
que era un artista,
era un gran defensor
dels drets de l'home i de la dona.
Farem un cop d'ull
al campionat nacional de colles sardanistes
que acaben de començar la segona fase del campionat
i que ja comença a despuntar les coses
entre les colles.
Les sensacions eren bones,
vos veus el que has de treballar,
vas veient que has començat bé aquesta temporada,
que has de reforçar,
però en general estàvem amb bones sensacions.
Tenim un molt bon record del concurs de Sabadell,
un molt bon record del concurs de Cassà.
També parlarem de Fira Mediterrània
per un costat del pla d'impuls de la dansa de real
que presentarà propostes
en aquest gran aparador de la real.
Una Fira Mediterrània que, si us hagués de resumir
per començar amb quatre idees claus,
serien la recuperació del pols artístic internacional,
una proposta d'una mirada al futur
a través de la intel·ligència artificial,
una Fira que és un termòmetre
del que està passant amb les arts de real
en aquest país internacionalment
i que, pel moment d'abolició que estem vivint,
eixamplem totes les costures de la Fira
per programar 83 projectes artístics.
I el Cantut, que ocuparà els diners
de l'edició d'un any d'aquesta Fira manrosana.
Després de la bona acollida de l'any passat,
la Fira Mediterrània, el Cantut i Germà Negre,
seguirem oferint aquesta proposta de diners per cantar.
Una proposta, una activitat que té l'objectiu
de recuperar i divulgar el fet de cantar en comunitat
al voltant d'una taula
i fens sonar un repertori de tradició oral,
tradicional i popular.
I moltes coses més des d'ara mateix
i fins gairebé a les 7, amb en Josep Lluís Santi,
l'empresa, el muntatge musical,
la Mònica Muñoz-Monsalve a la producció
i Quim Rullanivalls a la locució.
El mans, com sempre en tot l'arrel, a la ràdio nacional.
Més mans, més arrel, més Catalunya Ràdio.
Comencem. Comencem.
I ho farem amb l'estarta realena,
l'Ossara Fontana i l'Escocanya.
4132314 és un concert que demà a dos quarts de dotze de la nit
podreu sentir i veure el Teatre Grec a Barcelona
dins les festes de la Mercè.
I, a més a més,
a l'Escocanya, a l'Escocanya, a l'Escocanya, a l'Escocanya.
A l'Escocanya, a l'Escocanya, a l'Escocanya, a l'Escocanya.
A l'Escocanya, a l'Escocanya, a l'Escocanya, a l'Escocanya.
A l'Escocanya, a l'Escocanya, a l'Escocanya, a l'Escocanya.
A l'Escocanya, a l'Escocanya, a l'Escocanya, a l'Escocanya.
A l'Escocanya, a l'Escocanya, a l'Escocanya, a l'Escocanya.
Ai, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam,
quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam,
quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam,
quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam,
quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam,
quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam,
quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam,
quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam,
Quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam,
quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam,
quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam,
quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam,
quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam,
quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam,
quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam,
quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam,
quina fam, quina fam, quina fam, quina fam, quina fam,
saben que van, on que van,
saben que van, on que van,
saben que van, on que van.
saben que van, on que van,
saben que van, on que van,
saben que van, on que van,
saben que van, on que van.
saben que van, on que van,
saben que van, on que van,
saben que...
Tota la res a la ràdio nacional, aquest és el mans.
Prou del riu, que anava en vell, prou del riu, que anava en vell...
Prou del riu, que anava en vell, prou del riu...
El cant coral de l'Ostra Païda està marcat sense dubte
per una figura que va néixer ara fa gairebé uns 200 anys.
És Josep Ensamclevé.
L'any que ve se'n celebrarà el bicentenari,
i, de fet, dilluns, Barcelona acollirà el concert,
el tradicional concert, que sol fer la federació,
que porta el seu nom, un concert que, entre els molts col·laboradors,
hi haurà l'actriu i comunicadora Brigida Lamur,
qui, a més a més, oferirà un homenatge al Cuclet
i interpretarà la Marieta de l'Ollviu.
Vaja, dels detalls del concert i d'aquest bicentenari,
en parlem tot seguit amb el Bruno Nàjera,
president de la Federació de Corts de Clavé de Catalunya.
Bruno, bon dia. Molt bon dia.
Dilluns és una fita important per la visualització per un costat,
però, alhora, també, per recordar la força que té,
no només a l'àmbit coral, sinó a tot el sector dels Corts de Clavé.
Doncs sí, bueno, nosaltres, la fita que tenim...
l'any rere l'any de la Mercè,
és que nosaltres participem a les festes amb un espectacle,
a vegades en forma de concert temàtic,
o una mostra de Corts de Clavé.
En aquest cas, enguany,
hem fet una mostra dels nostres Corts de Barcelona metropolitana,
i cantarà amb orguesa sinfònica.
En aquest cas hi participaran fins a vuit Corts,
vuit societats corals de la zona,
i he d'estacar que, més enllà del repertori,
que, diguem-ne, podria ser habitual d'intradimness
com el Can del Poble o Salut Cantors,
també hi entraran peces més, diguem-ne, contemporànies,
com una versió de Memory, el Nigre Sum de Pau Casals,
o Bob Dylan i Lluís Llach, mateix.
Hi haurà una estrena que segurament serà
un dels moments més destacats i més especials del concert,
una peça que es diu Fantasia sardanística,
ofrena Josep Ensem Clavé el seu Vicentenari, en aquest cas, oi?
Exacte.
Hem titulat el concert d'en guanya com a Camí del Vicentenari
perquè hem pensat que aquesta podria ser l'oportunitat
de fer una presentació, abans de l'any 24,
d'una obra que hem demanat per encàrrec,
que seria com una espècie de cant homenatge al Vicentenari,
i és en forma de sardana.
Llavors, els que pugueu venir, que us convido a tothom,
doncs podeu sentir cop la seva estrena a les festes de la Mercè,
podem sentir el can a la Vicentenari.
Parant-nos una mica d'aquesta peça,
l'autoria ha anat a buscar una compositora, explica'ns com neix.
Sí, doncs mira, el...
vam decidir que, ostres, sí que el cos de Clavé,
que tenim fama, no?,
que sembla que tots som cors d'homes i no,
som una federació de molts cors mixtes
que al seu inici eren cors d'homes,
llavors també del món dels compositors,
que tenim una gran història que tots som homes,
però aquesta vegada hem fet una encàrrec a l'Andrea d'Escalada.
L'Andrea d'Escalada va ser la primera editora dona de cors de Clavé,
i a part ella ens ha fet molta cura i molt d'ofici i esplendor.
Ha fet una cerdana que estrenarem,
i vam dir que d'ostres podia ser un gran esdemaniment
que una dona sigui la compositora de l'himne del visc de cors de Clavé.
L'espectacle, com deies abans, sempre té aquest punt especial,
és un moment important i del calendari,
i ens apunta aquest bicentenari 2024, recordem-ho,
una celebració que m'imagino que des dels cors de Clavé
ja teniu bastant en ment fins al punt que han llegit
un lloc en què esteu preparant una òpera sobre la figura de Clavé.
Per l'any Clavé, l'any del bicentenari 2024,
tenim una gran agenda d'actes.
Pensa que farem una estrena absoluta d'una òpera
que va escriure el mestre Josep Mut Benavent,
que ens ha escrit una òpera que nosaltres estrenarem
a l'Auditori de Barcelona, en format participatiu,
i no només aquesta obra, sinó que tenim una cantata,
que es diu un can a la vida,
i fins i tot tenim una prova esportiva,
que és que, de fet, som molt imaginatius,
i hem fet una gran aposta per fer un bicentenari
que arribi a moltes disciplines de cultura popular,
però també, per exemple, que arribi a l'esport.
Això suplicarem una miqueta de què va.
Hauríem d'estar pendents, això, de cara a aquest 2024,
és a dir, d'aquí a res,
en el qual serà una bona oportunitat de posar en relleu
la feina de Clavé, no només al voltant de la museu,
sinó el que va representar socialment el seu moviment,
que això és de les coses més destacades de la seva obra.
Bueno, ara compliria, Josep Encent Clavé,
compliria l'any que ve 200 anys,
llavors, dintre d'aquesta gran efemèrida,
el que volem és demostrar que ell era,
que en el seu temps era un home modern,
era un home que escrivia,
que composava música,
que era un artista,
era un gran defensor dels drets de l'home i de la dona,
dels drets dels ciutadans,
i que, a més a ell, jo crec que tots som una mica diferents,
i tot el que és el món associatiu,
realment el seu inventor va ser ell,
i va ser que amb l'experiència dels gremis
que hi havia a l'Història de Catalunya,
el Clavé va pensar perquè ens associem,
perquè no ajuntem persones amb els mateixos gustos artístics,
en aquest cas la música,
i no només fer servir la música com un hobby,
sinó com a èicla d'acuació social,
d'aprenentatge, de lluita social,
i de reivindicació de la cultura popular.
Tot això serà una bona oportunitat de cara al 2024,
però de moment, recordem-ho, dilluns,
a les 7 de la tarda a la plaça de Catral de Barcelona,
que és el concert de la Mercè amb el títol
ben clar de camí cap al bicentenari,
i n'hem parlat amb el Bruno Nàgera,
que és el president de la Federació de Corts de Clavé.
Bruno, que tinga molta sort que vagi molt bé,
estarem pendents d'aquest bicentenari.
Gràcies a tots.
Gràcies a tots.
Gràcies a tots.
Gràcies a tots.
Gràcies a tots.
Gràcies a tots.
Gràcies a tots.
Gràcies a tots.
Gràcies a tots.
Gràcies a tots.
Aquesta és la plaça de les il·lusions Cerdana de Nevat,
que avui es podrà sentir i ballar en doble audició,
amb les coples mediterrània i marinada Rubí,
a partir de les 5 de la tarda, a la plaça del doctor Guardiet.
La versió que n'hem sentit ara ha estat amb la copla contemporània.
Tota la festa al Mans, a Catalunya Ràdio.
Seguim al Mans amb moltes més qüestions.
D'aquí 10 dies se'm en res de viure la inauguració de la Fira Mediterrània,
el gran operador de la real El Nostre País,
una fira que, com a mercat multidisciplinari,
planteja cada any dos grans àmbits en la seva programació artística,
el de la música per un costat,
i el dels arts escèniques i la cultura popular,
en general, que inclou la dansa, la memòria, el llegat, la narració oral,
amb propostes també de teatre i de circ.
Són fins a 83 propostes artístiques, les que s'hi podran veure,
de les quals el 57% són música.
Tot el que fa referència a música
ho podeu anar seguint cada setmana al Can Mans,
els diumenges a les 9 del matí.
De les 36 propostes de cultura popular i arts escèniques,
s'hi podran veure destacant una vintena de dansa.
Avui us volem parlar d'això.
D'aquesta manera, ho posava darrere el Jordi Foses,
director de la Mediterrània.
20 projectes de dansa en què recollirem fruits d'aquest pla d'impuls
a la dansa de real,
amb l'esbarroca sagna de Gelida,
en què en veurem també la cara bé d'aquest projecte,
i és que li hem demanat al Quim Vigues
que ens expliqui com ha estat aquest procés de creació
i que ens el tradueixi també en un espectacle.
Per tant, serà aquest projecteira que tindrà dos cares.
Ja que us parlo d'esbarroca,
veurem també l'esbarroca de Rubí a la sala Gran del Corsal,
l'esbarroca d'aquest any fa 100 anys,
i ho farà a la Fira,
estrenant un projecte de gran format
que tindrem a la sala Gran del Corsal el diumenge a la tarda.
Projectes de pla d'impuls.
Si parlem de pla d'impuls, crec que hem de parlar també d'Altera,
i d'aquest projecte de l'esborroca que ha començat a caminar.
Recentment, aquest cap de setmana,
estrenaven aquest projecte que es diu Autoodi amb les Sony Aries,
que hem incorporat a la programació
d'aquesta Fira,
o també el projecte que estrenarà el Víctor Pérez Armero.
Tindrem molts altres projectes, Magí Serra, Lara Brown,
una trobada que promet molt
entre el Joaquín Collado i el Pol Jiménez,
i també una passejada, us proposarem,
hi ha molta dansa al carrer aquest any,
i una d'elles,
i serà un espai que recorrentment treballarem aquesta Fira,
que és l'Anella Verda, aquest espai de la Ribera del Cardener,
en què us proposarem un dia de formar part d'un ramat,
d'un ramat sinfònic,
que el Quim Giron i la Mont Ribes treballen aquest projecte,
que és un ramat,
en què passejareu per aquesta Anella Verda
a través d'un escatllot electrònic amb el Joan Cot,
manipulant-vos aquest so que genereu tots.
I entre aquestes propostes de la dansa,
doncs, el pla d'impuls de la dansa de rel, com ell mateix apuntava.
Doncs molt contents,
perquè el pla d'impuls està treballat
amb mirada llarga i de temps,
i a vegades et sembla que començaràs a recollir fruits molt endavant
i que faltarà molt de temps per veure'ls,
però ja s'estan veient,
i en aquestes danses que han organitzat tot aquest itinerari
en diversos projectes,
crec que estem veient molts dels resultats,
i sobretot un que era el que ens interessava més,
des de pla d'impuls, que a vegades costa d'explicar,
però era allò que dèiem,
el pla d'impuls el que vol provocar és que passin coses,
i això està passant,
perquè hi ha canvis a l'hora de preparar diferents projectes artístics,
i estem veient que estan naixent propostes professionals,
com pot ser el Pere Seda amb l'Ereu Riera, per exemple.
Per tant, això ens fa estar contents,
perquè estem veient que a vegades quan diem que no passen coses
és perquè no hi posem aquelles eines
perquè puguin passar i facilitar,
i això era el que volia ser pla d'impuls,
una eina facilitadora,
i que estem veient que estem recollint els fruits.
Exactament, està passant en general, no només en la dansa,
crec que com a societat estem fent aquesta mirada,
les generacions més joves estan fent aquesta mirada
cap a la rel, cap al llegat, cap a la memòria,
i per tant, amb dansa ens està passant.
I el pla d'impuls, em sembla que hem hagut només de provocar
aquesta eina i aquest espai perquè realment veiessin
que gent com el Pere o el Xavier, el Roger, la Làlia,
es poguessin llençar a la piscina i poguessin fer
i tinguessin aigua, en aquest sentit,
que tinguessin una eina per poder presentar els seus projectes.
Ara ja tenir creadors contemporanis que treballin
en materials de rel i cultura popular,
com l'air de la Làia Centenac o el Tradere, etcètera, etcètera,
ja els estem veient a molts llocs,
cosa que fa uns anys era impensable
que aquest tipus de projectes hi fossin.
Em comentaven de dir, ara ja també veiem artistes com el Pere Seda,
Monareu Riera, que déu-n'hi-do a la gira que ha tingut,
i també veiem artistes com el Pere Seda,
i també veiem artistes com el Pere Riera,
que déu-n'hi-do a la gira que ha tingut,
i, per exemple, ho comentàvem després de veure el repte
de l'Esbarman-Rasad i Mars,
que ara ens queda una mica el deure pendent
a veure com aquestes propostes que neixen des del món amateur,
però amb un suport professional,
també som capaços de generals i espais de visibilitat,
més enllà de les que ja som habituals.
O, per exemple, en aquestes properes setmanes,
també amb la Federació de Teneus,
molts d'aquests projectes puguin tenir visibilitat en un marc
com són els de Teneus.
Però, com et deia al principi,
anem treballant allò com una mica pas a pas,
però crec que cada vegada s'estan obrint més portes
a que projectes com aquests puguin estar en espais no habituals,
i fet no des d'un punt de...
Aquí tenim uns recursos econòmics,
perquè provocarem que això passi,
però que quan aquests recursos econòmics desapareixin,
per això es diu pla d'impuls,
que aquí tot torni a un lloc original,
i això no volem que passi.
Per tant, volem que a poc a poc anem generant aquests espais,
però que crec que cada vegada ens anem trobant més,
i ens trobem també amb programadores i programadores
més receptius a l'hora d'estudiar com encaixar projectes com aquest.
Jo què sé, diàlegs com el dels Escarlata,
amb l'Esbar Manresau o del Quim Vigas,
amb Roca Sangna ens ajuda en aquest sentit,
mons diversos,
que provoca que estigui connectat amb l'univers dels Escarlata
o del Quim Vigas,
de cop hi veurà i veurà què hem fet amb un esbar,
i de cop aquí es desperten una sèrie d'interessos
que ens fan trencar algunes d'aquestes barreres
que hi són i han existit.
L'altre banda del 5 al 8 d'octubre, a la Fira,
també hi haurà una nova edició del projecte Cantut,
cançons de tradició oral.
Per segona inconsecutiu, a la Fira,
hi haurà una altra edició,
una altra edició,
una altra edició,
una altra edició,
una altra edició,
una altra edició,
una altra edició,
una altra edició,
una altra edició,
i hi haurà el que s'anomena l'hostal Cantut.
La capital del Baix es acollirà, per tant, 3 dinars per cantar,
amb les actuacions de Clàudia García Aldea, Clara Colom,
Elidé Sanz i Osdo Fondo de Barra,
a més a més de la dinamització de membres del grup Germà Negre
i de l'organització del Cantut.
L'Adrià Dilmé és de l'organització del festival.
Després de la bona acollida de l'any passat,
la Fira Mediterrània, el Cantut i Germà Negre,
seguirem oferint aquesta proposta de dinars per cantar.
Una proposta, una activitat
que té l'objectiu de recuperar i divulgar el fet de cantar
en comunitat al voltant d'una taula
i fent sonar un repertori de tradició oral,
tradicional i popular.
L'hostal Cantut a la Fira
es durà a terme del 6 al 8 d'octubre al Bar dels Carlins
i seran 3 dinars cantats
amb Clàudia García Aldea i Clara Colom,
Elidé Sanz i Osdo Fondo de Barra,
artistes amb molta generositat escènica
que els permet dinamitzar els participants
fent-los protagonistes
i compartir aquella vella pràctica que és cantar plegats.
Del 5 al 8 d'octubre, per tant, nova edició de la Fira Mediterrània,
al Mans, i a l'Icant Mans us ho anirem explicant.
Mans, de l'Arrel a la Plaça.
Fins a les 7 del matí, l'Arrel a la Ràdio Nacional.
Mans.
Fem esportius.
Ha començat la segona part de la temporada
de les colles sardenistes de competiciós i pinzada.
Les diverses categories han anat jugant el campionat amb emparellaments
per la fase inicial i classificatòria.
Els marcadors s'han posat a zero per començar la fase final.
El Mans, en d'avui dissabte, ens posarem en situació.
I comencem fent-ho per la categoria de juvenils.
Hi han participat unes quantes colles.
En aquestes són la Xàldiga de Barcelona,
la Mediterrània jove, Gospira de Lleida i Cavirols de Sabadell.
La fase inicial s'han fet 3 jornades
amb el domini de la colla Cavirols,
que només ha perdut dues de les 12 sardanes ballades dels 12
amb emparellaments que ha jugat.
A només un punt s'ha classificat la colla Nova Terrega a la dansa
i en tercera posició, aquesta fase inicial,
hi ha quedat la Mediterrània jove.
Això pel que fa a la fase inicial del campionat.
La Núria Ferrer és la cap de colla de la Cavirols,
que arribava en aquesta mitjana part del campionat
en primera posició.
Els Cavirols estan molt bé.
Han fet una primera part de la temporada molt correcta
i han aconseguit classificar-se per lluitar per segon any
pel campionat de Catalunya.
La segona part ha començat molt bé.
Han guanyat a tàrrega els seus enfrontaments.
Malgrat tot, han de continuar i continuaran treballant
i lluitant molt,
ja que la Nova Terrega a la dansa també està ballant bé.
Els Cavirols en aquest moment estan molt il·lusionats,
i han hagut de guanyar i de treballar moltíssim.
De fet, aquest cap de setmana hem fet un estaix
i gairebé ens hem hagut de frenar pels assaixos,
perquè no volíem parar.
Pinta la temporada bé, però no podem deixar de treballar.
Ha començat ara ja la fase final d'aquest campionat
de les colles juvenils,
concretament ho ha fet en algun concurs de tàrrega,
celebrat aquest setembre.
I ara parat al capdavant hi ha la colla Mediterrània jove,
amb els tres emparellaments.
També la colla Cavirols ha guanyat dues de les cerdanes
que ha ballat de les dues, que li tocava competir.
Per tant, proper enfrontament i també una mica de desempat,
i veure com estan les colles demà mateix al concurs de la Mercè,
al pla de la catedral de Barcelona.
El que fa el campionat de colles veterans
al capdavant de la fase inicial
és Sabadell i, a pocs punts, la toc de dansa de Tarragona,
el bronz a clorode goges
de la caberal del pla de l'estany de Banyoles, en aquest cas.
En Josep Maria Martínez, de la colla Sabadell,
que ha quedat en primera posició en aquest lliguet inicial,
ens valorava d'aquesta manera com estava ballant la colla.
Estem contents de la primera part del campionat,
perquè hem aconseguit amb aquesta fase prèvia
quedar primers de grup.
Es dona mostra ja una mica d'aquestes competint a màxim nivell.
Som molta colla, som molta gent, hem treballat,
hem fet ballar pràcticament a tothom,
i d'alguna manera això fa que les rullanes, a vegades,
són una mica més irregulars.
La segona part, us sembla línia,
hem tornat a treballar primers de mes,
hem fet un parell de tres assajos, una audició,
hem començat a preparar el dia de la catedral,
que és la primera semifinal.
Són semifinals,
perquè les colles que s'han classificat
són totes colles competitives i potents.
La nostra intenció és ballar bé,
és ballar cada dia el millor que puguem,
que balli tothom, que tothom disfruti,
i que si a sobre, doncs,
això va acompanyat dels premis màxims.
Aquesta categoria té ara emparellaments per les semifinals
en els concursos demà mateix a Barcelona
i l'1 d'octubre a Tàrrega.
Acabarem amb la categoria reina, les colles grans.
En aquest cas hi han participat 6 colles.
La fase inicial, al capdavant,
la històrica violeta és del bosc.
Amb 6 enfrontaments tots guanyats,
Maris Illsans és del grup barceloní.
Les sensacions eren bones.
Quan comences veus el que has de treballar,
vas veient que has començat bé aquella temporada,
que has de reforçar,
però en general estàvem amb bones sensacions.
Tenim un molt bon record d'algun concurs de Sabadell,
un molt bon record d'algun concurs de caçar,
van ser dues ballades en què vam disfrutar
amb un disc amb les Cerdones,
i en què vam treure un bon nivell.
A partir de just de caçar, vam començar amb lesions,
i això ens fa fer trontollar una mica.
I ara, doncs, bueno,
descansant una mica unes setmanes a l'estiu,
i quan ens hem tornat a posar,
la veritat és que hem recobrat una mica més els ànims,
amb ganes, motivats,
i ara no val la bada.
Val anar màxim a totes, assajar el màxim possible,
a disfrutar-ho el màxim possible,
que us saliu qualsevol fora de les restes de les colles,
per poder obtenir la millor puntuació possible.
Les colles han engegat també la fase de semifinals
amb el concurs aquest setembre a Tarragona,
i demà seguirà a Barcelona
en la segona jornada d'aquesta fase del campionat.
Havent començat aquesta part,
cal dir que les violetes continuen al camp davant,
amb tres Cerdones guanyades de les tres que han ballat,
empatades amb el mateix resultat
amb la Colla Mare Nostrum, també de Barcelona,
per tant, amb el mateix resultat.
Ara caldrà veure com es trenca aquest empat
demà mateix en el concurs de la Mercè.
De l'Arrel a la plaça.
Desde las riendas no va conmigo
Yo no traicionan mi voluntad
Sigo firme por mi camino
Y me levanto al tropezar
Y cada paso un desafío
Y cada aliento una bendición
Y los errores que he cometido
Serán por siempre una buena lección
Y atrás la agencia y atrás lo más vivo
Tengo mi esencia en frente al enemigo
Los contenidos de mi represión
La oscura sombra de mi devoción
Suelta los besos, suelta los abrigos
Dime tú quién eres cuando no hay testigos
Que brille fuerte esa luz interior
Que salga el indio, que salga el sol
Caminando entre memoria y olvido
Caminando hacia el despertar
Caminando me encuentro a mí mismo
Caminando aprendo a volar
Seguim amb el Man, seguim amb Catalunya Ràdio
i ara us parlem d'una proposta musical
que ens porta cap al Perú.
Aquests que s'ocultem són Laguna Pai,
una de les formacions que dijous que ve, dia 28,
obrint el festival Perú Mediterrani.
És un festival que té dues jornades,
aquest dijous i el 18 d'octubre,
on hi participaran molts més grups
amb intenció de donar a conèixer
la música peruana contemporània i també de real.
Ens ho explica la Pepita García Miró,
cantant i productora peruana,
responsable d'aquest festival Perú Mediterrani.
Estamos muy felices de presentar por primera vez
el festival Perú Mediterrani
con música peruana contemporánea
y lo vamos a hacer en dos fechas.
El festival es el 28 de septiembre
en la sala Polo i les bandes elegides
són Laguna Pai i Xuxupe.
Les entrades per a la primera feixa
es en la plataforma DICE.
Per a la segona feixa,
que serà el 18 d'octubre,
hi ha les bandes Encantos Andinos i Budapest.
Les entrades per a aquesta segona feixa
es en la plataforma WeGo.
Ens agradaria que ens acompanyessin
per a submergir-los en la màgia
de la música peruana contemporània.
Per a la segona feixa,
és la feixa de la peruana contemporània.
Caminando es que me encuentro a mí mismo
Caminando me encuentro,
¡vámonle!
Próxima cita, primera cita,
d'aquest Perú Mediterrani, per tant,
dijous que ve a la sala Apollo.
D'aquest llac i verd
no en farem por
i el pans escalfarà el ventre
i el pan s'escalfarà el ventre
i el pan s'escalfarà el ventre
i el pan s'escalfarà el ventre
Cullirem els últims brins de blat
que el moni del temps n'ha fet farina
i ens serem amb l'aigua del ruixat
si l'han llevat
per fer cruixent massa tupida
No faltarà de so
de les llàgrimes
diuen que arriba
i el caurem a foc ben lent
al vaivé de l'esglasa de la ferida
Barcelona
Quina gran Bagra de Barça
Aquestes que escolteu són les Pesquires.
Divendres que ve actuaran a Barcelona.
Ho fan en els actes de celebració
dels 25 anys de l'Observatori DESC
d'aquesta ciutat.
drets humans que concentra els seus esforços en desmuntar la percepció
devaluada dels drets econòmics, socials, culturals i ambientals.
Promouen investigacions i publicacions, s'organitzen seminaris,
també amb cursos i s'acompanyen en reivindicacions i lluites populars.
Tot plegat, sense perdre la vista de la importància del treball en xarxa,
tant en les xarxes locals com globals,
i la participació en les campanyes d'autor social.
Bé, doncs, tot plegat, aquest setembre arriben els 25 anys
de la creació d'aquest observatori DESC
i divendres que ve, amb motiu de l'aniversari,
actuarà el grup Pesquines, que oferirà un concert a la sala Iguana,
on es trenarà un tema encarregat per a aquesta entitat.
De les Pesquines ens ho explica la Clàudia Pla.
El 29 de setembre l'Observatori DESC celebra els 25 anys que fa que existeixen.
Nosaltres farem un concert presentant el nou tema que hem tret amb elles.
Ens van encarregar un tema que parla sobre la defensa dels drets humans,
des dels drets medioambientals, de la lluita de l'habitatge,
d'un treball digne,
i aquesta cançó que hem fet, que es titula El Demà,
és un crit a reivindicar aquestes lluites i a totes fer-ho en col·lectiu,
i a creure en un demà diferent que és possible.
I aquest acte serà el 29 de setembre a les 5 a la Iguana,
que és de Sants, i el nostre concert serà a les 8 del vespre.
Divendres que ve, per tant, a partir de les 5 de la tarda,
anem a la sala Iguana a celebració d'aquests 25 anys de l'Observatori DESC,
amb l'actuació de les presquines,
i a l'endemà continuar aquesta celebració a la mateixa sala d'aquesta entitat,
aquest observatori, com us diem, al voltant dels drets humans.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Deixa el somriure i aquest posat de fer-se fregar
amb la guitarra i un got de vi
cantant alegre tota la nit
canons de Cuba, cants de mulates i la marí
Corre l'olai, posa'm un licor d'arròs
i que donjuntes el llit
i mentre canten una donera amb la guitarra
elles van al llit, es toquen els pinzixis clandrialles
i mirant-ho, que t'apica l'olleta, la marinera
bronxolant el cos, marquant el compàs d'aquella venera
Tot a tu me'n sents, tot a tu em pots, ta barnera vella
i podem gaudir que s'aturi el temps amb els muts senceres
i la vella l'ola, i em sents a davantar
Mans a la cintura vellam soltera, tot festejant
Mans a la cintura vellam soltera, tot festejant
Hem escoltat el tema l'ola des del treball a Sol i Serena
de les pesquines que us recordem actuant divendres que ve a la tarda
a la Sala Iguana de Barcelona
20 temporades de rel a la Ràdio Nacional, aquest és el mans
i així pleguem i hem estat amb en Josep Lluís Santis i Seràs
al muntatge musical la Mònica Muñoz i Montsalve
a la producció i Quim Rodllan i Valls a la direcció d'aquest mans
per marxar, Cerdana Eduard Sendre, Vides paral·leles
amb la Reus Jova, serà una formació musical que aquests dies
podreu veure i sentir per les festes de la més ja ericòrdia, esclar,
a Reus en diversos formats, tant envellada com acompanyant
l'imaginari festiu de la ciutat.
Nosaltres tornem demà amb una selecció a les 5 del matí
i el proper cap de setmana amb més mans aquí a Catalunya Ràdio
el dissabte a les 6 en tot a la real a la Ràdio Nacional
que tingueu un molt bon cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
El president Pere Dagonès, tot el suport al poble...
El cap de setmana connecta-te a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Quin temps ens esperen les pròximes hores?
La imatge de les satèlites veu al segon set.
Catalunya Mitzia amb Neus Bonet
i els esports amb Maria Quixar.
Dissabte i diumenge a les dues del mitjà.
Els iogurs la fageda són el doble de bons.
Són bons perquè estan fets amb llet de proximitat
i amb el màxim benestar animal.
I són bons sobretot perquè la fageda és un projecte social
amb la missió de donar feina i una vida digna
a persones amb capacitats diferents.
I això no té preu.
O potser sí, la fageda.
Iogurs com ningú més els fa.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio,
camí de les 7 del matí.
Repassem alguns dels millors moments de la setmana.
Els continguts ben escoltats al nostre web
que ha difuncat barra al suplement
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio
i que podeu recuperar quan us vingui de gust.
Maria Alaminos, bon dia.
El cap de setmana passat va tornar als estudis
de Catalunya Ràdio la periodista Mònica Tarribas.
A partir d'aquesta temporada
ens visitarà un cop al mes el suplement.
Tarribas ens explicava com es va adaptar
la seva nova vida professional
després de tants anys davant del micro.
Pels professionals que hem estat durant anys
que hem ocupat un espai diari constant
de ser-hi, ser-hi, ser-hi, ser-hi,
no deixar de ser-hi.
I aprendre a no ser-hi, no ser-hi, no ser-hi
també és útil.
És tu, eh? És tu.
Clar que costa. Clar que costa.
Però penso que no hem de renunciar mai
a aprendre a viure d'una altra manera.
A tenir reptes que no siguin
que et projecti sempre tu
sinó que et projecti el projecte
i que aquest projecte no acabi
de renegar i aprendre
com tornar-li a fer el tomb
fins que trobis la fórmula.
I a vegades no la trobes.
Doncs si no la trobes, acceptar que n'has d'obrir
un altre projecte i tirar endavant, no?
A l'hora negra, la Maikana Barrons
apropa cada setmana els detalls
dels casos més mediàtics de la crònica de successos
i a vegades també ens confesa
alguns secrets com, per exemple,
el faticisme dels peus.
Perquè tu no t'has fet mai la pedícora.
No és la meva principal virtut, no.
Què en penses de la gent
que no es treu als mitjons per fer l'amor?
Bueno, per favor, això és...
Això passa, eh? Que ets un d'ells o què?
Ets un d'ells! Oh, oh!
No. Per favor, Roger!
No, no, no. Oh!
No, això és la BFs, Maika.
Oh, quin horror! Ara!
És un punt... Cuidado, eh?
O sigui, els peus... Jo jugo molt amb els peus.
Hauríem de canviar la secció.
Contes de l'hora negra, l'hora calenta.
I convidem l'Esperanza Aguirre!
I dissabte no només tenim Maika Navarro,
també tenim el comunista amb el camarada Joel Díaz,
que resol totes les consultes dels ullents
sota l'atenta mirada d'un convidat misteriós,
que la setmana passada va ser Carles Porta.
El director de Clims atribueix l'èxit del programa
a la manera d'explicar els casos en cada capítol.
Tant nosaltres com Goroca, que és l'empresa que mos ajuda,
ho posem tot al camp, com diria el Cruyff.
Ho posem tot a la gesta.
El dinero en el campo.
Abans has dit que veus saber tocar la tecla, no?
Com la definies, aquesta tecla?
La tecla de la trucolència, del morbo?
No, no, no, perquè aquesta tecla ja ha sigut tota la vida.
Jo crec que és la manera d'explicar.
Jo crec que hem trobat una manera d'explicar les històries,
tant narrativament com visualment, que atrapen, enganxen.
I això, perquè és que, esclar,
a Crònica Negra n'hi ha hagut tota la vida.
I està, i a més a més nosaltres, jo afirmo rotundament
que el morbo hi és amb ICI, no?
És un supòsit, però als nostres programes no deu sang,
no hi ha adjectius...
És veritat.
Podeu recuperar tots els continguts del programa
a través de la webcat ràdio.cat.
Barre el suplement també a l'aplicació.
Estrenes.
Marta Ferrer, bon dia. Bon dia, Marina.
Sex Education posa punt final a la seva història a Netflix.
La sèrie sobre uns joves d'institut
que, muntant una clínica sexual, s'ha acomiadat
amb una quarta temporada en què els protagonistes
hauran de fer front a la vida en un altre institut.
Relacions noves, amistats sorprenents
i un desenllaç agradols i sincer.
Ja es pot veure la temporada sencera a la plataforma.
I a pel TV Plus estrena Noches en vela.
La comèdia gairebé romàntica és la història del Dani i l'Alissa,
dos millors amics insomnes que no tenen secrets entre ells,
excepte això sí, el que senten l'un per l'altre.
I el Teatre Llura de Gràcia torna a la calòrica
amb Le congrès ne marge pas.
La comèdia de Joan Iago, amb direcció d'Israel Solà,
se centra en el Congrés de Viena del 1814
i la fi de l'Anciaga Jim
per reflexionar sobre la societat capitalista neoliberal
que se celebra si mateixa a l'hora del col·lapse.
Avui a Funció, a les 7 de la tarda.
Sònia de l'Ofeu, molt bon dia.
Molt bon dia, Marina.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevat,
fem tres propostes avui pel Vallès Occidental,
la primera visita al museu etnogràfic Vallhonrat de Rubí.
L'any 1962, gràcies al treball conjunt del matrimoni format
per Miquel Vallhonrat i Rosa Guiu,
que van decidir reformar els antics habitatges que tenien rellogats
i condicionar-los per exposar-hi una particular col·lecció
iniciada amb objectes familiars de principis del segle XVII.
Una col·lecció que va ser ampliada
amb la compra de peces antiquaris i amb donacions particulars
i que ara formen les vuit sales temàtiques del museu
amb 9.000 peces catalogades.
I destaquen les escultures africanes de fang,
un estri precolombí o dos quadres de pont cirac.
L'entitat va rebre la creu de Sant Jordi l'any 2019
per la protecció, difusió i promoció del patrimoni històric.
L'entrada del museu és gratuïta
i es pot visitar de dilluns a diumenge,
de les 9 del matí a les 6 de la tarda.
I també podem dinar o sopar al restaurant Eura de Sant Cugat.
Situat al carrer Sant Bartomeu número 9,
molt a prop de la plaça Augusta i a dos minuts caminant del monestir.
Un restaurant que ofereix cuina de mercat
i que ens descobreix les millors combinacions que es poden fer
amb productes mediterranis.
Un restaurant local perfecte per evadir-nos de la rutina diària
i centrar els cinc sentits en la degustació
de les seves magnífiques creacions.
Té una extensa carta on podem escollir entre manida, arrossos,
risottos, cans, peixos o les seves delicioses garotes gratinades.
Recomanacions.
La sopa de síndria, els nyocis de pesto amb parmesà,
els pèsols a la francesa amb eudú i els calamarsets de la platja
a la planxa amb verduretes.
Per postres, escuma de menta amb coco i cor de bombó,
el preu del menú semanal és de 15 euros i la carta 35 euros per persona,
obert tots els dies per dinars i sopars,
menys diumenges a la nit i dilluns.
I a aquesta proposta li posem música.
Perquè podem acabar el dia al concert de Pau Vallvé també a Sant Cugat.
A les vuit del vespre al Teatre Auditori,
un concert amb molt de positivisme, ritme i bon rotllo,
segons els organitzadors,
que farà que el públic hi participi cantant
i no només sent n'espectadors passius.
Pau Vallvé ja ens va sorprendre a tots
amb la publicació del seu tercer disc a finals de l'any passat,
titular, dos punts per èntesis,
és a dir, com antigament es feia la cara somrient
abans de l'existència dels emojis.
Un disc ple de vitalitat que parla i sona en plural,
en comunitat i que posa ritme i veu al capdavant.
Avui a Sant Cugat també repassarà cançons dels seus anteriors disc.
Per tant, també tenim tot el dia per aprendre'ns les cançons
si encara no ens les sabem.
Si voleu anar, queden algunes entrades a platea per 14 euros.
Doncs arribarem a les set amb aquest copci de Pau Vallvé.
Recordem-ho, que avui actua a Sant Cugat. Ara tornem.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.