Són les 10.
El suplement.
Amb Roger escapa.
Moment habitual per recapitular,
repassar el més destacat d'aquestes últimes hores.
Neus Bonet, bon dia de nou.
Bon dia. Aquesta hora és notícia a l'exalcaldessa de Barcelona,
Ada Colau, que continuarà com a regidora dels comuns a l'Ajuntament,
tant si el seu grup es queda a l'oposició
com si s'acaba incorporant al govern de Jaume Collboni.
En una entrevista aquí al Suplement de Catalunya,
a ràdio, Colau, com has explicat, Roger,
ha descartat fer el Sala Madrid o encapçalar la llista
de sumar a les pròximes eleccions europees
i fins i tot ha deixat la porta oberta
a poder repetir com a cap de llista
la capital catalana d'aquí a quatre anys.
Colau ha reconegut que s'ha arribat a plantejar marxar,
però que ha decidit continuar a l'Ajuntament
per motius polítics i personals.
Jo estic encantada de dir que jo em quedo.
Jo em quedo i no només no me'n vaig a ministra,
també he vist mitjans de comunicació que especulaven
que si aniré a Europa ja li dic, no aniré a Europa.
Per tant, es queda tant a l'oposició
com si s'acaba convertint en un govern municipal.
Com si m'he de plantejar en un govern municipal...
Amb una funció que sigui tinent d'alcaldessa.
Amb la que sigui, però jo...
És un sí, això.
Jo estic aquí per Barcelona.
És un sí a Barcelona.
Aquesta hora comença el Morell, el Tarragonès,
el Consell Nacional de Junts per Catalunya.
La gestió de la immigració serà un dels temes
que hi haurà sobre la taula durant aquesta jornada.
Ara ens ho explica l'enviada especial al Morell.
Núria Oriol, bon dia.
Bon dia.
La gestió de la immigració agafa encara més volada
Junts per Catalunya amb el Consell Nacional
que ja està en marxa, marcat en la setmana
que els de Puigdemont han tancat l'acord amb el PSOE
pel traspàs integral en immigració.
Es referma aquest matí com una carpeta prioritària
per la formació.
Té previst aprovar la celebració d'una convenció
específica en aquesta matèria pel febrer o març d'aquest any.
Haurà de servir per posar les bases al partit
per abordar aquesta àrea,
amig dels recels del govern d'Aragonès,
pel pacte amb el PSOE,
i de les crítiques rebudes pel debat reformat
per Jordi Turull sobre la multireincidència.
En qualsevol cas, serà un tema capdalt pels de Junts,
ja que es converteix en una carpeta electoral bàsica
en un any marcat per les eleccions europees del juny
i les catalanes el febrer de l'any que ve.
Núria Oriol, Catalunya Ràdio, Al Morell.
Explicar també aquesta hora que desenes de palestins
han mort les últimes 24 hores a Gaza
a causa dels bombardejos israelians,
uns atacs que s'han concentrat
sobretot a la zona de Han Yunis,
al sud de la franja,
on s'ha sospitat que s'amaga el líder de Hamas.
També han estat especialment durs els raids aèris
al centre de la franja
contra camps de refugiats i zones residencials.
En un d'aquests bombardejos han mort almenys 20 persones.
I el grup Enciclopèdia Catalana
ha formalitzat aquesta setmana
l'expedient de regulació d'ocupació
que afectarà finalment 15 dels 112 treballadors.
Segons explica l'Agència Catalana de Notícies Avui,
l'Ero es va presentar dilluns
i ara s'ha obert un període de negociació
d'un mes entre empresa i treballadors
per pactar-ne les condicions.
Enciclopèdia Catalana té un deute
de 15 milions d'euros,
una part dels quals se pretén saldar
amb la presentació d'aquest expedient
de regulació d'ocupació.
I a Taiwan ja ha començat el recompte
dels vots de les eleccions presidencials
i els resultats no es faran públics
fins aquesta nit.
Els col·legis han tancat a les 9 del matí,
hora catalana,
i estaven cridats a les urnes
gairebé 20 milions de ciutadans.
La jornada electoral ha transcorregut amb normalitat.
Uns comissis seguits,
de ben a prop a la Xina,
a qui, si no li agraden els resultats,
amenaça amb una intervenció militar.
10 i 3 minuts de l'actualitat esportiva
que destaquem a aquesta hora.
Albert Benet, bon dia.
Bon dia.
Ara aquesta hora acaba de començar
a Riyad, a l'Aràbia Saudita,
a la roda de premsa de l'entrenador del Madrid,
Carlo Ancelotti,
previa a la final de la Supercopa,
demà la de Xavi Hernández.
El tècnic del Barça està prevista
per a tres quarts d'onze.
Cinquera victòria seguida del Barça de Bàsquet,
totes 5 al Palau Blaurana,
91 a 73,
amb 24 punts de Darío Berizuela
i 18 punts i 6 rebots de Jabari Parker.
La victòria,
la quarta seguida a l'Eurolliga,
fa que el Barça torni a ser segon en solitari.
El Sevilla frega les posicions de descens
a la Lliga de Futbol,
després d'una altra derrota,
el Sánchez Pizjuán,
aquesta vegada contra l'Alaves,
per dos gols a tres.
Avui a primera,
a les Palmes,
Villarreal,
Mallorca-Celta,
Atletic Club,
Reial Societat,
i Betis Granada.
Demà,
Almeria-Girona.
A segona,
l'Espanyol juga aquest vespre a les 9
al camp del Racing del Ferrol,
un rival directe.
L'equip blanquiblau
fa més de tres mesos
que no guanya fora de casa.
Són tres derrotes
i dos empats
en els cinc últims desplaçaments.
A l'Europeu de Waterpolo,
la selecció espanyola femenina,
juga avui la final
contra els Països Baixos
a dos quarts de nou.
El Suplement,
ràdio amb esperit
de cap de setmana.
En Roger escapa.
L'Hora Negra.
Vai Canavarro.
Passen cinc minuts
de les 10 del matí.
Vai Canavarro,
bon dia i bona hora.
Què tal, bon dia.
I bon any.
Ah.
Escolta'm,
et vaig escoltar la setmana passada
amb la Marina Laminos
aquí el dia de Reis.
Molt bé.
Vaig pensar que
no cal que tornis, ja.
Que no tornis tu.
Exacte.
Ah, vale,
pensava així.
No, no, tu sí, home.
Sí,
la veritat és que
no et vam trobar...
Vaig veure que t'entenies
més amb ella que amb mi.
Sí, vaja,
és que no,
no, no,
no et vam trobar gaire a faltar,
la veritat.
Ella no ho sé,
però jo no ho vol...
Jo crec que ningú
et va trobar a faltar.
Ja pot ser, ja.
Sí, sí, sí, sí.
La veritat és que
perfecte.
Han anat bé les festes o no?
Reis bé?
Sí, sí,
sí,
la veritat és que sí.
Ara,
sí,
la veritat és que sí.
Què t'han portat els Reis?
Em van portar una,
com una mena de capa,
em van portar
una ampolla d'oli
molt bo.
Home, mira,
tal com està l'oli buida disparat.
I què més...
Aquestes dues coses,
sí.
Ah, sí!
Una capa de Batman o de...
No,
una capa d'heroïna.
Però per...
de disfressa o de vestir de...
De vestir,
d'heroïna.
Com a complement.
Jo sóc una heroïna
de la vida,
en general.
i em van portar
dos entrades
per veure el Mago Po.
Ah, molt bé, home,
fantàstic,
quin regal,
que generós.
Sí,
per anar demà
amb l'Olivia,
amb la meva neboda,
que és
que els Reis
li han portat
moltes coses de màgia
i ara vol ser maga.
Jo sí,
que demà anirem.
Tarda de la màgia.
Demà...
Sí,
sí,
sí,
sí,
sí.
Hi ha un restaurant
a Barcelona
que...
sembla que està molt lluny,
però no està molt lluny,
és a la plaça,
al costat de la plaça Maragall.
Jo només tinc memòria visual
dels carrers
d'allà on han passat
coses molt greus.
És horrible.
A vegades vaig amb la moto
i dic,
hòstia,
això, això, això,
aquí va matar fulano.
Aquí va no sé què.
O sigui,
terrible.
Tu et saps els carrers de Barcelona
en funció dels successos
la gent que era apunyalat, eh?
No, no,
horrible,
de veritat, eh?
O sigui,
no, no, no,
no estic gaire agullosa.
I la resta de carrers
no me'n recordo,
però aquest carrer
d'aquest restaurant,
me'n recordo
perquè és el carrer,
és el nom,
el carrer de l'Oblit.
Al carrer de l'Oblit,
allà al costat de la Tocala,
a la plaça Maragall,
hi ha una família xinesa
de tota la vida,
que, a més a més,
tota la gran immigració de Xina
és del sud de la Xina
i ell és del nord,
de Manxúria,
per tant,
és un xinès així,
molt luminós,
gran,
i no té res,
i és com molt característic
que es va casar
amb una dona de Saragossa
i han tingut tres filles.
molt guapes.
Doncs,
aquí és un...
Aquest xinès,
el Mago Gan,
és Mago,
que, de fet,
va fer una campanya
de normalització
del català,
s'importa,
i sortia ell allà
parlant amb la campanya.
Doncs,
ell fa màgia
i de tota la vida,
molts cops de setmana,
anàvem allà a menjar
i que ens fes trucs de màgia.
I per això,
i aquí vaig començar
a agradar-me la màgia,
mai li vaig enganxar
cap truc,
o sigui,
mai vaig saber com ho feia,
mai,
mai,
mai.
I des d'aleshores,
o sigui,
per cert,
fa molt de temps
que no vaig a veure el Gan,
o sigui,
un dia te podria portar
a veure si et fa desaparèixer.
Molt bé,
vinga,
som-hi.
Manera d'hablar.
Deu i vuit minuts.
Avui a l'hora negra,
un dels casos de la setmana
que ha sacsejat la crònica negra
aquestes últimes hores,
de fet tenim novetats d'ahir,
ens situem a l'abisbal d'Empordà,
el 2 de gener un nadó
que va aparèixer
en una paperera mort
al centre de l'abisbal d'Empordà.
La policia ha identificat
la mare d'aquest nadó
que diu que la criatura
va néixer sense vida
i que es va quedar embarassada
després d'una violació.
Comencem per la informació
que va sortir ahir,
i és que els Mossos
han detingut un home
que seria la persona
acusat d'haver violat
aquesta dona.
Sí, de fet,
els Mossos d'Esquadra,
el grup d'homicidis de Girona,
donen credibilitat a la dona
en la part de l'agressió sexual
i de fet per això
no van tenir cap mena d'adult
en hem de tenir l'home assenyalat.
Tots dos van quedar en llibertat ahir
en condició d'investigats,
per tant, donant la instrucció
hauran d'estar presents
cada cop que el jutge els cridi,
però la dona el que va explicar
és que el nadó havia nascut i ha mort
i que, paralitzada per molts elements,
en el seu dia no va voler dir
per vergonya i per por
que estava embarassada
i un cop va tenir la criatura
doncs va agafar aquest camí
d'abandonar-lo al nadó a la brossa.
Què passarà amb aquest detingut?
Perquè l'han deixat en llibertat, no, ja?
L'han deixat en llibertat
amb qualitat d'investigat,
és a dir, la instrucció continua,
s'ha considerat que no hi havia risc de fugida,
que tampoc hi havia obstrucció de proves
i, per tant, està pendent d'aquesta instrucció.
Ja veuré, ja et dic que els Mossos
donen credibilitat al testimoni
de la dona de l'agressió.
Desconec els detalls
en el context en què es va produir
aquesta agressió sexual.
En qualsevol cas, el delicte,
l'acusació és d'agressió sexual
i, per tant,
de vegades ens fem creus,
perquè no fa gaire també.
Aquesta mateixa setmana
va aparèixer un altre nadó.
Aquesta vegada era viu
i la mare l'havia deixat
també amb un contenidor d'escombraries.
I va ser un home
que a l'obrir el contenidor
va sentir que la bossa es bellugava
i encara el van recuperar.
Hi ha molta gent que es fa creus
i es pregunta com és possible
que una dona en el 2024
prengui aquestes opcions
quan tens infinitat d'opcions
per fer amb aquests embarassos
siguin desitjats o no.
El que passa és que ens hem de posar
la pell d'aquestes dones,
si tenen o no coneixements
de tots els serveis i posibilitats
que n'hi ha.
De vegades és por, pudor,
moltes qüestions culturals,
socials,
i, en fi,
jo crec que cap dona
en principi
fa mal a la seva criatura
amb intencionalitat
i que ens hem de posar
en una casuística
que a vegades se'ns fa molt, molt complicat
ni tan sols imaginar.
I aquesta setmana també ha estat notícia,
de fet és una notícia
que tu has seguit moltíssim
i de molt a prop,
un crim que tot apunta
que és un nou cas de violència masclista,
concretament de violència vicària.
Dos nens i el seu pare
han mort al districte d'Horta de Barcelona
el dia que haurien d'haver tornat
amb la seva mare.
Segons les primeres investigacions
l'hem hauria bloquejat
totes les portes i les finestres
i hauria deixat un braser
encès tota la nit.
Això va passar dilluns
i qui va donar l'avís
era la mare
que va veure com els fills
no havien tornat a casa
quan així ho tenien pactat.
A veure, és un cas terrible,
terriblement dolorós.
El resultat, el coneixem,
és dos criatures
de 7 i 10 anys
assassinades,
ja ho podem dir així,
presumptament assassinades,
però jo crec que en aquests moments
de fet Mossos d'Esquadra
ja va emetre un comunicat
dient que la principal hipòtesi
d'investigació del grup d'homicidis
era l'assassinat
per part del pare.
i el que falta per veure
i per concretar
és la etiologia
del per què.
Moltes vegades,
jo hem parlat en aquesta secció,
les investigacions per homicidi
conclouen sense
que nosaltres sapiguem el per què,
ni nosaltres ni els investigadors.
Tu pots tenir una suposició,
però no s'arriba a determinar mai
per què es va fer,
per què es va assassinar.
O sigui,
me'n recordo de...
sempre em ve al cap
quan faig aquestes reflexions
de l'assumpte a Basterra.
La nena xinesa adoptada,
que el pare i la mare,
tot i estar separats,
van decidir assassinar la seva filla.
Mai van saber per què.
Van haver-hi mils elocubracions,
però mai vam saber
per què els molestava
aquesta criatura de 9 anys.
Aquesta vegada,
és cert que determinades personalitats,
el propi govern,
la pròpia consellera,
Tania Vergés,
va afirmar molta contundència
que estava endavant
amb un cas de violència vicària,
que el pare havia assassinat
les dues criatures
per fer mal a la mare.
Però jo puc assegurar
que en aquests moments,
tot i que aquesta opció està,
Mossos d'Esquadra
no ha trobat cap element
que avali aquesta tesis.
Jo no la descarto,
però en aquests moments
no hi ha cap tesis
que avali aquesta tesis.
De fet,
si busquem casos
de violència vicària,
que en tenim desgraciadament
i molts a l'estat espanyol
i també a Catalunya,
els casos de violència vicària
hi ha sempre un context previ
de molta agressió
cap a la dona psicològica,
física,
que hi ha un context
d'un pare
que no es vol separar,
que batalla la separació,
que batalla la custòdia.
I aquí,
pel que coneixem,
pel que,
pel que,
pel que ha explicat
a l'entorn de la mare
i fins i tot del pare,
del presumpte assassí,
els Mossos d'Esquadra
no tenim aquests elements.
O sigui,
és una parella
que es separa
poc abans de la pandèmia.
El pare se'n va viure
de lloguer
en aquest pis d'hortes,
uns baixos,
una finca
d'una veintena
de veïns,
que era veïns
de tota la vida,
amb un pis
que ha acabat
de reformar,
amb un pati.
Ell no té la custòdia,
té la custòdia
de la mare
i ell té un règim
de visites
que va complint.
El Tribunal Superior
de Justícia a Catalunya
ens va confirmar
que no hi havia
cap mena
de denúncia prèvia,
ni cap incompliment,
ni constava
cap incompliment
del règim
de visites.
De fet,
els nens passen
les festes
de Nadal
amb la mare
i la mare
els porta
els nens
el diumenge,
que era 7 de gener.
El pare,
els nens
havien de dormir
a casa
aquell diumenge
per tornar a escola
a dilluns,
però el pare
li demana
a l'exdona
que es quedin
a dormir a casa
i que ell
els portarà
al col·le
i que ella
ja els podrà
recollir.
I ella,
en principi,
accepta
sense cap mena
de por
ni problema.
Els nens
no mai
van al col·le
aquell dilluns
i de fet
és el propi col·legi
que alerta la mare
que els nens
no han anat
al col·le.
La mare
comença
a trucar
al seu exmarit,
no contesta
el telèfon,
també
truca
que l'havia estat
la seva sogra,
a la que havia estat
la seva cunyada
i de fet
la sogra
es persona
a la casa,
es persona
a la casa
per intentar
veure,
per intentar
per intentar
a veure
què està passat.
Qui entra a la casa
però són els bombers,
no?
Sí,
de fet
hi ha
algun veí
que descriu
l'escena
de la mare
enganxada al telèfon,
trucant,
trucant,
trucant
i picant
a les finestres
perquè és un baix
i t'hi ha reixat
i hi ha finestra
de vidre
i fiques la mà
i picava.
El que passa
és que la mare
passa per una comissaria
per denunciar
que el seu exmarit
no li ha tornat
als nens,
Mossos
es persona a la casa,
està tota bloquejada
i el que fan
és la mare,
la sogra,
l'àvia paterna,
no té claus
i Mossos
demana a bombers
de Barcelona
accedir.
En comptes
de tirar la porta
a baix
veuen
que als baixos
la reixa
es pot obrir
perquè és tancada
amb un candau,
és de dos fulles,
l'obren,
la finestra
és d'aquestes
de fusta metàl·lica
l'obren
amb facilitat
i en aquell moment
aquella finestra
gran dona
a la sala
del menjador
i el que veuen
en un primer moment
és un fum
i un olor
que després
determinen
què és
i airegen
i quan airegen
ja veuen
perfectament
que en aquest menjador
hi ha un sofà
llit
que s'hobert
preparat per dormir
i en aquest sofà
llit
troben el cadàver
del pare
i la nena
i a l'habitació
gran
que ell ha convertit
en l'habitació
dels germans
amb unes lliteres
a la llitera
de dalt
és el
gran
de 10 anys
el crim
el va preparar
amb aquesta descripció
a consciència
100%
és cert que en un primer moment
ostres
doncs
els Mossos
ja tenim 3 cadàvers
tenien 3 cadàvers
havien de parlar
amb molta
prudència
i per tant
la possibilitat
que fos un accident
domèstic
aquests eren
dilluns
si la gent recorda
Reis
va ploure molt
van baixar
les temperatures
estàvem a horta
la temperatura
sempre és uns graus
superiors
perquè està
d'alçada
i podíem pensar
anem a veure
si és una qüestió
de fred
que bloqueja
les sortides
d'aire
pel tema
de fred
per concentrar
el fred
però no hi ha
de seguida
veuen
que
ell ha col·locat
allà on
ell dormia
que era
l'habitació
petita
era on
estava
el llit
gran
de la seva habitació
havia col·locat
un bracer
un bracer
de carbó
un bracer
de carbó
amb pastilles
accelerants
amb moltes pastilles
accelerants
que aquestes pastilles
és aquest olor
ai perdona
per la veu
és aquest olor
que alguns veïns
van confondre
amb la possibilitat
que fos gas
i que
però no
és que
o sigui
tothom que ha fet
una barbacoa
i ha fet servir
aquestes pastilles
blanques
fan un olor
molt
com a benzina
és un olor
molt intens
i és aquest
aquest olor
és el que
alguns veïns
van determinar
i per tant
no hi havia gas
era el monoc
o sigui
tot allò
ell bloqueja
a més a més
pensa Roger
que col·loca
draps
i tovalloles
a la part
inferior
de les portes
fins i tot
hi ha una catifa
que la fa servir
com també
com a parapeto
perquè no
entri
i en surt
l'aire
i la combustió
d'aquest carbó
produeix
una mala combustió
aquest monòxid
que el que fa és
els Mossos sospiten
que és diumenge
al vespre
quan els fica a dormir
i dilluns a la tarda
quan els troben
cap a les 6 de la tarda
la mare
la mare tenia la custòdia
dels nens
tot i així
el pare en aquest cas
sí que tenia el permís
per aquests dies
per tenir-los
què en sabem
d'aquest home
perquè clar
això ara
no es pot perseguir
com a assassinat
perquè l'home
també es va suïcidar
sí
bueno
tindrà
sí
sí
sí
tots tres
van morir
ell era
escombraire
escombraire
escombraire
escombraire
de la ciutat
de Barcelona
treballava al servei de neteja
de Barcelona
servei de neteja
feia molt
molt de temps
que treballava
era contractar
perfuments
contrates
construccions
i contrates
de fet
tenia
tenia una germana
i la mare
la germana
la Rafaela
va parlar
va rebre
va estar l'altre dia
amb un company
amb l'Alejandro Rodríguez
un company
periodista
i el va atendre
i els
la mare
i la germana
també a través
de les xarxes socials
va negar
amb contundència
qualsevol opció
de que
de que ell
aquest home
de 53 anys
es deia Paco
no
fos
hagués assassinat
intencionadament
els seus fills
perquè deia
que vivia
a por i pels seus fills
i que mai havien vist
però
quan
escombra
quan rasques
una mica
amb la personalitat
d'aquest home
tot i que insisteixo
també en els seus companys
de feina
parlava
meravelles
d'aquest
d'aquest individu
un home
amb una infància
molt molt molt
molt complicada
la pròpia mare
ens va explicar
que
van estar
tots dos germans
un temps
en un orfenat
després
que
hagués
ella mateixa
els tres
de casa
per les pallisses
que el pare
els hi havia
propiciat
de fet
la germana
ens havia explicat
que ell
no tenia
insistint
en la tesis
de l'accident
domèstic
que ell
no tenia olfacte
i ens va dir
que era
per un
covid
persistent
que arrossegava
i que patia
moltes
seqüeles
la mare
ens va dir
que l'olfacte
l'havia perdut
per una de les pallisses
del pare
que li va
trencar el nas
en qualsevol cas
un home
molt introvertit
i ja insisteixo
Mossos
està investigant
els seus
telèfons
mòbils
correus
intentant buscar
algun indici
de què passava
pel cap
d'aquest home
més enllà
sense
insisteixo
descartar
aquesta opció
de violència
vicària
és a dir
assassinar
els teus fills
per
fer-li mal
i allò que se'n diu
de matar en vida
la mare
però
en aquests moments
fins o jo en sé
fins o jo sé
no hi havia
aquests elements
i parlaven
d'aquesta
voluntaritat
de tots suïcides
i t'emportes
pel davant
els teus fills
en un acte
absolutament
indescriptible
quan es produeix
un assassinat
d'aquesta mena
en què
l'assassí
també s'acaba
suïcidant
qui respon
d'un crim
tan cruel?
ningú
ningú
res
l'única cosa
és que no
és que és
aquesta barbaritat
és veritat
que
no
no
no respon
ningú
és un cas
que de fet
no n'hi ha
ni secret
d'actuacions
perquè és que
en fin
l'escenari
és clar
ara
l'autopsia
també va ser
reveladora
d'aquesta mort
per l'inhalar
el monòxid
de carbó
que produïa
aquest bracer
i el que
estaven pendents
els Mossos
d'Homicidis
era el resultat
de les analítiques
de tos
tòxics
que això
triga uns dies
i que hauria
de confirmar
la sospita
dels investigadors
que el pare
va donar
als petits
d'alguna manera
algun medicament
que els fes dormir
i
de fet
aquest és un altre element
que no acostuma
a estar present
amb la violència
vicària
les assassinats
per violència
vicària
acostumen a ser
molt
molt
d'una gran
violència
i a més a més
on el pare
evidencia
i deixa molt clar
la mare
que els ha matat
intenta responsabilitzar
de dir
escolta'm això
ara tu t'ho menjaràs
tota la vida
és aquest missatge
que volen traslladar
amb molta cruesa
aquí
és un amor
que
de manera
és que
em sap
fins i tot greu
i em fa pudor
dir-ho així
però
es descriu com
un amor dolce
perquè no t'assabentes
però vaig
l'expressió
segur mal trobada
deixa'm recordar
el 900
900
120
900
900
120
és el telèfon
específic
d'atenció
i informació
en cas
de la violència
masclista
900
900
120
mai que ho deixem aquí
quan falten
5 minuts
per arribar
a dos quarts
d'onze del matí
perquè de seguida
el suplement
sentirem
Àlex Abrines
Àlex Abrines
és el capità
del Barça
de Bàsquet
avui
és el dia
mundial
de la lluita
contra la depressió
molt bé
i l'Àlex Abrines
és un esportista
amb una trajectòria
envajable
va estar 3 anys
a l'NBA
ara està lesionat
però és el capità
del Barça
de Bàsquet
tornarà per la Copa
del Rei
i en la seva
tercera temporada
a l'NBA
va patir un episodi
bastant sever
de depressió
i d'ansietat
que el va fer deixar
absolutament del tot
al Bàsquet
però al cap de 6 mesos
va concebir tornar
en aquest cas a Europa
amb la samarreta
del Barça
una història
que ens recorda molt
a la de Ricky Rubio
que ara mateix
també passa per uns moments
similars
de seguida sentirem
aquesta entrevista
amb l'Àlex Abrines
després de la victòria
del Barça de Bàsquet
ahir contra els Alguiris Caunes
al Palau Blaugrana
l'equip de Roger Grimau
que remunta
Maica Navarro
moltes gràcies
molta sort i bona setmana
fem una pausa i tornem
adeu
adeu
el suplement
amb Roger Escapa
Amater
que s'estima el que fa
que ho fa per plaer
a la Filmoteca
estimem el cinema
i el 2024
celebrem el centenari
del cinema Amater
a Catalunya
i compartim el plaer
de la millor programació
Renoir
Hitchcock
Verdà
Belatar
Brando
Mastroian
i Villaronga
i molt més
el 2024
a la Filmoteca
entrades i abonaments
a filmoteca.cat
Generalitat de Catalunya
sempre endavant
Hola, que ja sóc a casa
i me'n vaig al gym
passa tu pel Cort Inglés
i fas la compra
que no ens queda res
i aprofita que hi ha
un 70%
en la segona unitat
amb els productes
el brau anet
tot a pollastre
que no en quedava
i el de litre
està en oferta
ah, i patates lleix
les gourmet
que també ho estan
bé, que ho aprofitis
que un 70%
és molt de descomptar
Supercori percori
Supermercat
el Cort Inglés
què necessites avui?
Hi ha un espai sonor
on tots els sons imaginables
hi tenen cabuda
Ràdio Galàctica
del caos
a l'atzar
aproximadament
Sí, sóc jo
Hola, Pep
Ai, què hi ha de nou?
Vejamos todos unidos
a l'oita
contra el mismo inimigo
Quan un pueblo
tiene una passión
la moral baja
Jaume Sisa
sintonitza
Ràdio Galàctica
Allarguem les antenes
al màxim
però tot i això
sempre hi ha
un racó inaccessible
Ràdio Galàctica
amb Jaume Sisa
cada dissabte
en podcast
i a l'antena
de Catalunya Ràdio
la matinada
de dissabte
a diumenge
Els dissabtes
a la mitjanit
Enpar Moliner
ens convida
a fer un
tast vertical
El tast vertical
és el programa
de vi
de Catalunya Ràdio
i pretén
donar veu
a pagesos
pageses
somillers
somilleres
elaboradors
elaboradores
és a dir
en definitiva
a paisatgistes
Els dissabtes
a la mitjanit
tast vertical
amb Enpar Moliner
també a l'app
i al web
de Catalunya Ràdio
Nena
anem a fer un vi
Mercè i Bars
Luis Carroll
Safo
Aurora Bertrana
Joan Brossa
Ties Elliot
biblioteques
escoles
llibreries
contes
novel·les
poemes
cançons
tots
tenen en comú
una adreça
a tots
els trobareu
el mateix
codi postal
universal
i transferible
i 100% literari
Ciutat Maragda
cada dissabte
a les 11 de la nit
la literatura
a Ciutat Maragda
amb David Guzmán
i també a l'appi
al web
de Catalunya Ràdio
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Amb Roger escapa
Un minut per arribar
a dos quarts d'11 del matí
Àlex Abrinés
ha acariciat
la glòria del bàsquet
però també ha viscut
la cara més cruel
de l'esport
Una depressió
el va deixar enrere
el va fer deixar enrere
el somni americà
la seva vida a Oklahoma
Va centrar tots els esforços
a intentar reconciliar-se
amb allò que sempre
l'havia fet feliç
i el 3 de juliol
del 2009
va anunciar que estava preparat per tornar.
Aquesta temporada capitaneja un Barça
que ha canviat desigradicius per Grima o a la banqueta
i al suplement, ara, xerrem, saludem,
coneixem un esportista que ha ajudat a trencar
el taú de la salut mental.
Avui, que és el dia mundial de la lluita contra la depressió,
un noi de Mallorca, a qui la paternitat,
per partida doble, en aquest cas,
ha fet canviar les prioritats.
Ara, a Catalunya Ràdio, el capità del Barça de bàsquet.
Àlex Abrines, bon dia.
Bon dia.
Com estàs? Bé.
Com et trobes?
Bé, cada dia millor.
Amb ganes de poder tornar a vista,
però, bé, amb molta calma, al final.
És una lesió que ja he tingut
i, bé, has de ser pacient,
perquè, bé, si vas amb pressa,
pot ser pitjor després.
Què fa un jugador de bàsquet professional
quan no pot jugar a bàsquet?
Bé, moltes coses.
Jo crec que treballes més temps,
sobretot més temps.
Estàs molt de temps al gimnàs,
fent les peses de tota la vida, no?
I després també tens una part de rehabilitació,
que és part fície
i part exercicis de reforçar la zona.
També depèn de cada lesió, no?
Però, bé, al final estàs allà,
no sé, diria, unes tres hores,
més o menys, no?,
entre tres persones diferents
i, bé, després, el temps que falta,
estàs mirant l'entrenament
o estàs amb els companys, no?
Però mirar l'entrenament des de la banqueta
no poder estar malament.
Deu ser, mentalment,
i, a més, una apobàlgia és una cosa
bastant que no se sap ben bé
quant de temps dura curar-se, no?
Sí.
Bé, bé, és complicat, no?
Al final, nosaltres, bé, sempre diem, no?
Quan estàs jugant molt i tal,
sempre dius el que donaria per un parell de dies, no?
I quan estàs fora vols tornar allà, no?
Perquè és molt pesat
i, bé, al final el que ens agrada a tots
és jugar a bàsquet, no?
No està tancat allà el gim, no?
I, bé, el que tu dius,
la lesió de la apobàlgia,
doncs, bé, jo la vaig tenir
però, bé, vaig forçar una mica
i vaig aguantar fins a acabar la temporada,
em vaig operar
i, bé, després, al final,
tenint 3-4 mesos per davant
per treballar, doncs
ens ho vam prendre amb molta calma, no?
Però, bé, sent ara
la meitat de temporada, no?,
els plaços han de ser
el més curts possibles
i, bé, treballem de cara
a estar bé físicament, no?,
per la Copa,
que és el primer títol que tenim ara imminent.
El teu objectiu és arribar a la Copa jugant, t'enc, eh?
Sí, sí, òbviament.
Intentaré jugar una mica abans, no?,
per no arribar i que sigui el primer partit, no?,
de tenir una mica de rodatge.
El teu somni de petit era jugar a l'NBA?
Sí, jo crec que sí.
A veure, al final...
A veure, és un somni, òbviament,
però, bé, al final...
Perquè jugues a bàsquet amb els teus amics,
veus els highlights, no?,
i dius, oh, ojalà jugués a l'NBA, no?,
però, bé, jo crec que no penses, no?,
que pugui ser real, no?,
i, bé, a mi em va passar
i, bé, al final s'ha de juntar una mica a tot, no?,
òbviament, pues, tenir talent,
posar-hi treball
i, bé, també una mica de sort, no?
Amb 23 anys et truquen a Doca la Joma
i et diuen, escolta'm, que això ja va de debò.
Vine cap aquí.
Què trobes un cop arribes allà?
Bé, jo ja havia anat un parell d'estius per visitar, no?,
que em van convidar i, bé,
anem de Barcelona, no?, que és una ciutat gran,
passa a l'Uklajoma que,
que, bé, jo li dic que és com un poble molt gran, no?,
i l'estil de vida és molt diferent.
I, bé, sobretot, més enllà del bàsquet, no?,
que al final, bé, l'adaptació és més senzilla, no?,
és el tema de la vida quotidiana, no?, d'adaptar-se a una nova cultura,
una nova ciutat, un nou país, en aquest cas,
i és complicat, no?, sobretot al principi, no?
Amb qui vas anar, tu?
Jo vaig anar amb la meva, bé, amb la dona,
amb la meva dona, que, bé, era la meva baralla,
encara no teníem fills, no?,
i amb el goset, que encara tenim.
I la resta de la família aquí.
Sí, els pares i els germans i tot estaven aquí.
Era com tu havies imaginat, o sigui, d'aquest somni de dir,
hòstia, he arribat a ser jugador professional de bàsquet,
a sobre l'NBA, que ja hi havia uns quants precedents
de jugadors catalans i espanyols que hi havien arribat,
i europeus especialment.
Era un món tant de fantasia com de petits somiaves,
o la realitat del dia a dia, tants viatges,
tants desplaçaments, tanta solitud.
Sí, a veure, jo crec que no penses en això,
quan ho veus com un somni, al final només veus
el jugar contra els millors, la millor lligada del món,
l'espectacle i tot això, no?
Òbviament, igual que aquí, no?, al final,
hi ha un treball darrere, no?, d'entrenaments,
de viatges, que no es veu, no?,
i que, bueno, fa que sigui durillo, no?,
però, bueno, al final, bueno, més o menys,
jo venint d'aquí, doncs tampoc va canviar molt, no?,
o sigui, és veritat que es jugava molts més partits,
s'entrenava menys, òbviament,
però, bueno, al final era més o menys com ho esperava, no?
Jugaves amb Russell Westbrook?
I amb Paul George, i amb Carmel Anthony.
Carmel Anthony, sí.
Sí, sí, no, he tingut sort de compartir l'estiu
amb grans estrelles, no?,
i la veritat és que de tots he après alguna cosa, no?,
òbviament, potser no érem tan propers, no?,
amb el Westbrook sí que sí que una mica més, no?,
perquè, bueno, van coincidir més temps,
i sobretot el meu Jan Ruki, no?,
ja ho he dit, altres vegades,
jo i els Sabonis ens agafava
i ens portava a sopar fora, al cine,
quan estàvem de viatge,
i la veritat és que és d'agrair, no?,
perquè moltes vegades no fas tant d'equip, no?,
com es pot fer aquí a Barcelona o a Europa, no?,
i, bueno, al final et tanques molt a l'habitació
i passes molt d'estona sol, no?,
i crec que hi va donar un pas endavant,
no sé si ho fa sempre, no?,
però, bueno, a mi ho va fer
i la veritat és que, bueno,
es fa més fàcil, no?,
l'estar tant de temps de viatge.
Te'n vas a l'altra punta del món
a jugar a la millor lliga de bàsquet del món
amb la teva parella
i el teu dia a dia són...
Escolta'm, ara tinc un viatge de 10 dies
perquè tenim una gira
de 4 partits seguits fora de casa,
tu et quedes a Oklahoma sola
i jo me'n vaig 10 dies
esperant l'hora del partit
tancat en una habitació d'hotel.
És una mica així?
Sí, sí, sí, sí.
Jo, a veure, al final,
parella jo crec que va ser més dur, no?,
perquè, bueno, al final ella està sola,
òbviament, bueno, ella va anar a estudiar,
va fer el grup d'amigues
i quan jo no estava, doncs, aprofitava, no?,
també, però, bueno, ha de ser complicat, no?,
perquè ella va a l'aventura
sense ningú, no?, pràcticament,
la meitat del temps,
perquè la meitat del temps estem fora viatjant
i la veritat és que té molt de mèrit, no?,
el fet que m'hagi acompanyat en aquest sombi
que és meu, no?,
renunciant, doncs, potser a seguir la carrera
que tenia aquí a Barcelona
i, bueno,
renunciant a part del seu futur, no?,
per poder viure això.
Què ha passat la tercera temporada?
Bueno, jo crec que un cúmul de coses
que no estava a gust,
òbviament, bueno, no sé,
a vegades la ment reacciona
d'alguna manera que a vegades
ni jo mateix puc explicar
i vaig col·lapsar.
Vaig tenir una depressió,
ansietat,
bueno,
símptomes de no estar bé, no?,
mentalment
i, bueno,
vaig haver de prendre la decisió,
la dura decisió de deixar el bàsquet
en aquell moment
i era definitiu per mi,
però, bueno,
ho vaig passar malament
i per sort,
doncs, bueno,
amb treball de, bueno,
sobretot de la meva dona,
de la meva família,
de professionals,
doncs vaig recuperar les ganes
de jugar a bàsquet,
de tornar a intentar-ho
i aquí estic.
En quin moment
hi van posar nom
això que et passava?
Ho dic perquè
en els primers moments
de les teves baixes
a l'NBA es deia
que tenies una gastroenteritis
i després ja es va dir
que era una cosa més seriosa, no?
Sí,
el de la gastroenteritis
no era conya,
o sigui,
tenia símptomes físics, no?
Derivat de l'ansietat.
Sí,
derivats d'allà,
però, bueno,
jo tampoc ho sabia,
no ho relacionava, no?
I, a vegades,
vaig estar un mes
lluitant contra això, no?
I va ser el dia de Nadal,
crec,
el dia 25 de desembre,
a un partit
contra Houston allà
que vaig sortir a tirar
i vaig col·lapsar allà.
No em podia moure,
no en tenia ganes
de fer res,
vaig quedar com paral·litzat
i, bueno,
en aquell moment,
doncs,
òbviament,
es comunica
i es fa una passa enrere, no?
En aquest cas,
amb el bàsquet
i, bueno,
però sempre estant al voltant, no?
Que vaig estar fins a febrer, no?
Que va ser el meu d'ara partit,
treballant per tornar,
una mica apartat
i, bueno,
reincorporant-me
i, bueno,
després m'ha tornat a passar
i ja
vaig decidir que
aquest no era el camí
que jo necessitava
en aquell moment.
Saps per què et va passar?
O no cal buscar-hi un per què?
No,
jo,
no és que no,
no va haver-hi un detonant,
jo crec que va ser un cúmode tot, no?
Estar fora de casa,
sense ningú allà,
només la meva dona, no?
Molts de piatges
que també estàs sol,
que ja no estàs ni amb la teva dona
i també, bueno,
carrega física,
mental,
d'estar allà,
de molts partits,
de bàsquet
i, no sé,
no sabia dir-te que
dir-te que va passar això
i per això
em vaig col·lapsar, no?
Si no,
jo crec que va ser un cúmode
de petites coses, no?
De petits comencem a
jugar a bàsquet
per passar-nos-ho bé,
per fer esport,
per fer un esport d'equip,
com a hobby,
després suposo que hi devia haver-hi
un moment que et deien
ets molt bo
com el teu pare
t'hi pots guanyar la vida,
ets molt, molt bo,
podries jugar a l'NBA
i per tu allò que era el teu hobby
després es va compartir
la teva professió,
es va convertir una llosa, no?
No tenies ganes de jugar a bàsquet?
No, en aquell moment no,
de fet.
bé, em van frenar
perquè, bé,
tota la del comunicat
i això va ser
bastant més endavant, no?
Jo en aquell moment
amb la gent propera a mi, no?
I la meva gent,
jo era un no definitiu
en aquell moment,
no pensava
en poder tornar a jugar a bàsquet, no?
Ni tenia ganes
en aquell moment, òbviament,
ni pensava
en lluitar
per tornar, no?
I, bé,
ells m'han dit
que no tanquis la porta,
deixa-la oberta
perquè si no després
obrir-la serà més complicat, no?
i ho vam deixar així
i me'n recordo
que un dia
estàvem allà a Oklahoma
amb la meva dona encara
i
vam sortir
a una cisteia
que teníem fora allà
al jardí
i vam començar
a fer el típic cao,
saps?
Entre ell i jo.
I ahir,
em recordo
que aquells
van ser els primers tiros, no?
I a partir d'allà,
doncs, bueno,
anava tant a un
quan tornava a agafar la pilota,
anava fent quatre tiros
i anava recupenant
aquestes ganes, no?,
que tenia abans.
Jugava a bàsquet, ella?
Ella jugava a bàsquet?
Jugava a bàsquet, sí,
a la salle allà a Mallorca
on el mateix col·legi que jo.
De alguna manera
qui et va fer tornar a jugar a bàsquet
va ser la teva parella.
Sí, sí,
em va ajudar, òbviament,
al final.
No ho varen proposar,
de fet,
no sé si va ser ella o vaig ser jo,
però, bueno,
o estava la pilota allà al mig
i van dir, vinga, va.
Però, sí,
els primers entrenos,
entrecubetes, no?,
vam ser allà al jardí,
a Cacés,
perquè no es podia ningú votar
i, bueno,
a partir d'allà,
vaig decidir, no?,
el tornar a intentar-ho.
I amb ajuda psicològica, suposo, no?,
també moltes hores de teràpia.
Com es reverteix una situació com aquesta?
Perquè tu, al final,
van ser molts mesos,
però crec que al cap de mitjany
ja vas tornar a jugar,
professionalment,
o ja vas anunciar el teu retorn al Barça.
Sí,
això va ser el febrer,
el febrer vaig deixar-ho completament
i jo crec que vaig els 3,
i entre els 3, 4 mesos,
internament,
amb el meu agent,
jo ja li vaig comunicar
que volia intentar jugar un altre cop,
però crec que havia de ser aquí al Barça,
en un lloc on coneixia,
que hi havia gent,
amics de la selecció
o companys encara de la meva primera etapa
i és el lloc on jo crec que estaria còmoda
i podria tornar a disfrutar,
o veure si podria seguir jugant a bàsquet.
I després va ser bastant ràpid,
jo crec que ara m'arriba un acord amb el Barça
amb poc temps
i a l'estiu ja estava preparant-me.
Després d'estar parat 6 mesos,
que es noten,
jo recordo que vaig estar amb el preparador físic
que tenim aquest any,
treballant allà al camp de gespa
i posant a to per la temporada.
You know it's been a long time
You always leave me tall and tight
And all this time is for us
I love you just because
You leave me down
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio,
som al Palau Blaurana xerrant amb l'Àlex Abrines.
És inevitable pensar en la teva història,
en la història de l'Àlex Abrines,
i ara pensar en Enriqui Rubio, no?
Sí, una mica...
Totes les paral·leles, no?
Com a dir,
crec que el que...
Bueno, segurament el que està passant
és pel que vaig passar jo
i...
I, bueno, és una putada, no?
Perquè m'estimo el món.
Bueno, vam parlar de la selecció,
sí que és veritat que hem intercanviat
un parell de missatges
en aquest...
Bueno, aquest any no,
però, bueno, a finals d'any.
Però, bueno, jo al final tampoc vull molestar, no?
Perquè jo he passat per això.
Sé que cada persona és diferent,
cada persona necessita coses diferents
per millorar i trobar-se millor.
I, bueno, al final jo...
Ell sap que jo estic aquí per ajudar-lo,
pel que necessiti,
i...
Però, bueno, tampoc vull estar demanant-li
com estàs avui, no sé què, saps?
A tu no t'agradava que et diguéssim...
No, no, no.
O sigui, jo entenc que al final
el cercle de famílies i tal,
que el més proper
són els que s'han d'encarregar d'això, no?
I al final,
si tens cinc, deu amics
que cada dos dies t'estan demanant,
al final és quasi pitjor, no?
Perquè és com que no surts del cercle, no?
I has d'estar explicant a moltes persones
el mateix repetitivament, no?
I moltes vegades el que vols és
no pensar i desconnectar
i s'està fent altres coses, no?
Al final,
és una lesió
que no són uns lligaments creuats,
no és una lesió física
com unes guins,
però és una lesió mental
que a l'esport
i en qualsevol altra feina
juga un paper
tan o més fonamental
que la física, no?
Sí, jo crec que sí.
Jo crec que
al final
el cercle és un múscul
i també pots patir, no?
I com tu dius,
crec que és igual
el més important, no?
Que físicament, no?
Perquè físicament
al final
si tens alguna molèstia
o algunes guins,
doncs, bueno,
t'envenes
i forces una mica
o fas un ibuprofé, no?
El que sigui
i pots tirar endavant
amb el cap
és una mica més delicat,
jo crec
i, bueno,
que és important
que des de fa anys, no?
Que es visibilitzi,
que es normalitzi
que, bueno,
la imatge
d'un psicòleg
al voltant de l'equip
no ha de ser
a dintre,
però, bueno,
al voltant
per, bueno,
per treballar
i tenir eines, no?
Per evitar
que passi, no?
No per
per la rehabilitació
de després, no?
Jo crec que és important
el pre.
Ara, aquest psicòleg
te'l posa el Barça
o el poses tu
de fora?
Bueno,
jo sé que el Barça
té gent aquí
i jo, bueno,
ja fa temps
que no...
que, bueno,
és una psicòloga
que jo
que la tinc
a mà, no?
Per dir-ho així
per si la necessito
en qualsevol moment
però, bueno,
ja no tinc
aquestes pautes
d'anar una vegada
a la setmana
o una vegada al mes,
bueno,
vam anar reduint
conforme em sentia millor,
no?
I
que s'especuli
amb el nom
de Ricky Rubio
si ha de tornar al Barça
si ha de tornar a la Penya
si ha de tornar a jugar a bàsquet
en un moment
en què ell ha dit
ei, no estic bé
com ho veus tu, això?
Jo malament.
Jo crec que al final
hem de deixar-li
el seu espai
i respetar-lo
i, bueno,
ja se sap que
si en algun moment
vol tornar a jugar
doncs,
òbviament aquí
tindrà les portes obertes
a la Penya
on sigui, no?
Al final
amb el talent que té
jo crec que podrà jugar
qualsevol equip d'Europa
el que a ell
més li agradi
i al final
el que es parli
d'un possible
que torni aquí ja
que no sé què
porta mesos ja
parlant d'això
i al final
no crec que
a ell li faci bé
que hi hagi aquesta
pressió
o aquest ron-rum
de que hagi de tornar
a jugar a bàsquet.
Estrès acumulat
Mira tu
com m'has deixat
No me deixes
ni pensar
Ven enrere
quedaràs
Quants anys tens ara, Àlex?
30
30 anys
Vol dir que
a tot estirar
et queden
5, 6, 7 anys
de carrera professional
jugant a bàsquet
Estirant, sí.
T'has preguntat
què faràs després?
Sí, cada vegada més
òbviament
cada any que passa
ja tant molt
al voltant del camp
ja has de començar
a pensar
en què faràs
perquè
després
el canvi
no sigui
tan brusk
que és
el problema
que
està al voltant
de tots
no només
dels jugadors
de bàsquet
sinó
al voltant
de tots
els atletes
i bueno
jo
per sort
he guanyat
bons calers
tinc
molts
negocis
tinc un equip
de videojocs
d'eSports
també
a València
i al final
jo crec que
amb tot això
jo crec que
per ara
en tindré suficient
o sigui
els diners
segur que no et seran
un problema
però la ment
també l'hauràs d'ocupar
al final
gestionar
tot el patrimoni
òbviament
el que he dit
de l'equip
d'eSports
ara mateix
estic allà
i estic entrat
a tot el que passa
però no tinc
una funció
llavors
jo crec que
en un futur
també m'agradaria
estar més ficat
i
portar
una part
del negoci
com si fos
un treballador més
i
per ara
són aquestes dues opcions
al final
després podrà sortir
més coses
també tinc pensat
a ser entrenador
de nins petits
de categories inferiors
allà
a Mallorca
Vols tornar a viure allà?
Sí, sí, sí
això està clar
A Barcelona no t'hi quedes
no, no ho crec
al final
els amics
ja n'han anat tornant
a Mallorca
les dues famílies
són de Mallorca
al final
tota la nostra vida
està allà
i s'està movent cap allà
o sigui que
Quantes vegades
a la vida
t'han preguntat
o t'han dit
cal que ets
quan m'hi deixes?
Moltes
encara m'ho diuen
no ho podria dir
jo ho sé
Però, per exemple
a mi
és a dir
jo també sóc alt
no tant com tu
i m'ho pregunten
o m'ho diuen
moltes vegades
aleshores
per exemple
tu ets un jugador
baixet
a la pista
jugues d'escorta
alé
aleshores
clar, tots aquests companys
que m'hi deixen
2-10, 2-15, 2-20
que per a sort
s'han pogut dedicar
al bàsquet
però hi ha gent
que té aquesta mesura
i no
aleshores
això també
físicament
esteu fets
d'una pasta especial
que aquí sou un grup
on tots més o menys
sou bèsties físiques
no?
També
de tant en tant
no et dius
ostres
quina sort
que m'he pogut dedicar
a això
Sí, òbviament
al final
quants jugadors
arriben
no?
De totes les canteres
que hi ha
d'equips ACB
i d'equips no ACB
perquè bueno
al final jo
si és veritat
que l'últim any
de júnior
el vaig fer a Màlaga
però
jo em considero
que sóc
cantarà
de la Salle
de Mallorca
al final
he jugat allà
tota la meva vida
12 anys
i al final
arribar allà
òbviament
és més difícil
perquè bueno
has de tenir sort
has de
t'ha de veure
al final
no tens aquest escabra
que pots tenir
jugant aquí
o al Madrid
o a la penya
o en una cantera
que estàs jugant
campers d'Espanya
i hi ha molta més gent
mirant aquests partits
i per això
té més mèrit
no?
No crec que sigui meu
en aquest cas
perquè jo al final
no podia fer res
en aquell moment
però bueno
sí que
les persones
que en el seu moment
van decidir
convidar-me
a fer proves
a Màlaga i a Saragossa
en el meu any
júnior
doncs
me n'han donat
aquella oportunitat
que després
l'has d'aprofitar
i
t'has de poder dedicar
a això
però bueno
al final
primer és una mica
de sort
i després
posar-li hores
Tens dues filles
no?
Dos
sí
Com ho portes?
Bé
a veure
la gran
es porta millor
que la petita
la petita
és una mica
trasto
però bueno
al final
ara farà un any
el dia 21
i la veritat
és que
les dues
són bones
i
estic disfrutant molt
I
la nit
abans d'un partit
important
que tens moguda
a casa
perquè
els que tenim petits
sabem que
qui s'aixeca?
A veure
jo normalment
ara
la petita
dorm amb nosaltres
encara
i al final
si s'aixeca
jo moltes vegades
ni m'entero
però
la gran
a la mínima
que
tinc el
no sé
estic sintonitzada
amb ella
i a la mínima
que es queixa
i tal
ja m'aixeco jo
i vaig jo
al final
però bueno
no
no t'afecta
el rendiment
això
no
al final
bueno
jugant partits
a la tarda
al final
sempre
vens aquí
fas el tiro
i després
te'n vas
i aprofites
i fas la siesta
i ja està
I això que sigueu pares
i l'endemà mateix
estigueu disputant un partit
tu creus que els esportistes
professionals
hauríeu de tenir
un permís de paternitat
de sis setmanes
com tothom?
A veure
jo diria que sí
però clar
també puc entendre
que al final
no és un treball
com qualsevol altre
al final
hi ha
molts decalés
per mig
i òbviament
per nosaltres
si són 4 mesos
són de baixa
si estàs 4 mesos
de baixa
després tornar
fotrà una altra temporada
més
més i mig
o sigui
al final
és diferent
al final sí que és veritat
que potser
crec que ho estem portant
al límit
jo me'n recordo
que l'any passat
quan va néixer
la meva filla
l'endemà
o sigui
havia dormit a l'hospital
i l'endemà
al matí
estava jugant aquí
contra Bilbao
i bueno
sí que és veritat
que en el moment
que et diuen
que has de jugar
l'endemà
t'ho prens malament
després al final
ho entens
i dius
mira vaig
jugo dues hores
i torno
però
sí que és veritat
que al final
en aquells moments
que vius
un, dos, tres cops
a la teva vida
es fan durillos
és una temporada
de molts canvis
pel Barça
començant per la banqueta
és any d'Eurolliga
o és precipitat
pensar que
teniu plantilla
per aixecar el títol
home
jo crec que sempre
sempre
es fa equip
per competir
i intentar aixecar
els màxims títols
possibles
de tota la temporada
jo crec que tenim equip
per competir
ho hem demostrat
i
i bueno
ara
toca
aquest final de temporada
seguir
seguir som amb victòries
i primer classificar
per playoff
i
va ser possible
amb el factor pista
a favor
i
i després
a la final fort
ja sabem que
al final
a dos partits
un cap de setmana
pot passar qualsevol cosa
però bueno
molts, molts entrenadors
diferents
els has tastat
de tota mena
prefereixes un
un entrenador
vehement
que cridi
o
o un perfil més pausat
com el que hi ha ara
potser
hombre
a mi m'agrada més
un perfil pausat
no?
Òbviament
guanyant els mateixos títols
jo em quedaria
amb aquest perfil
no?
després
has de posar la balança
si
amb un entrenador
més canyero
i si guanyes més
doncs clar
que prefereixes
no?
que al final
jo crec que
tothom naça
diria
ha guanyat més títols
no?
encara que
hagis de patir
durant tot l'any
però bueno
veurem com va
aquest any
aquesta temporada
però bueno
jo crec que
fins ara
estem fent
un bon paper
i amb possibilitats
en tot
moltes ganes
de tornar-te a trobar
a la pista
Àlex Aurinés
moltes gràcies
molta sort
moltes gràcies

tornint mai
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
Com a fotògrafa
cerco cap d'un instant
únic
i a la rebaixa
és un abric
molt fashion
Quan cerques
no sempre trobes
però a les rebaixes
del cort inglès
sempre trobes
el que cerques
amb descomptes
amb modes
esports
llar
llar
accessoris
llençaria
sabateria
del 7 de gener
al 29 de febrer
les rebaixes
del cort inglès
a la botiga
web i app
012
la millor resposta
posa un marxa
la pel·lícula
espera espera
per què no la poses
en català
està disponible
l'oferta de continguts
en català
a les plataformes
de streaming
s'ha multiplicat
per més del doble
en els últims dos anys
abans de mirar
una pel·lícula
o sèrie
reviseu la disponibilitat
del català
al menú de llengües
a més
com que les plataformes
acostumen a tenir
memòria lingüística
si consumiu
un contingut
en català
la pròxima vegada
que la llengua
estigui disponible
ja la tindreu
configurada per defecte
informeu-vos
a cultura.gencat.cat
012
la millor resposta
Generalitat de Catalunya
El Suplement
amb Roger Escapa
5 minuts per arribar
a les 11 del matí
en sentit Àlex Abrines
una entrevista
que podeu recuperar
a catradi.cat
barra El Suplement
també els millors moments
destacats en vídeo
a través de
les xarxes
de Catalunya Ràdio
d'Ai Clopés
què tal?
Bon dia
Bon dia
Què tal?
Doncs mira
aquí amb Àlex Abrines
que Hilbert Sabàs
que t'està en ratxa
i sembla que es recupera
i encadena
unes quantes victòries
consecutives
i et tenim aquí
per la plana esportiva
perquè és un cap de setmana
que estem molt pendents
del que passi
a l'Aràbia Saudita
aquesta final
aquest clàssic
Barça-Madrid
demà
a partir de les 7
a la TDT
a partir de les 10
Tartuli al matí
el Suplement
amb el John Carlin
el Jordi Puntí
i la Mireia Ruiz
està parlant Xavi ara
sí
està parlant Xavi Hernández
el tècnic del Barça
ara de seguida
podrem sentir-lo en directe
sí
el podem sentir en directe
me juego un título
me juego un título
sinceramente
llego mucho más
desahogado
que el año pasado
ya hemos ganado
hemos demostrado
que este proyecto
es ganador
el año pasado
se consiguieron dos títulos
y bueno
este año
llego más
diu que si jugó un títol
segurament li hem preguntat
què t'hi jugues
en aquesta final
un Xavi per cert
que ha admès
ho podem recuperar
que el Barça
arriba una mica pitjor
que el Madrid
arribem potser
un pèl
un pèl menys
en forma que el Real Madrid
aquesta és la realitat
i hem de ser
honestos
però
quan comenci a rodar
la pilota
no hi ha
crec que no hi ha favorit
crec que està tot al 50%
és un clàssic
no pots preveure mai
el que passarà
en un clàssic
i menys en una final
sobre el mereixement
o no
de guanyar aquesta final
li hem preguntat
el Barça mereix
per joc
guanyar aquesta final
davant del Real Madrid
que està
doncs ara mateix
guanyant pràcticament
tots els partits
que disputa
sobre el mereixement
n'ha parlat
i és interessant
el que ha explicat Xavi
quan ha guanyat el Barça
sense mereixer
aquesta és la pregunta
el que ens ha passat
és
concretament al revés
moltíssimes vegades
que no hem guanyat
quan ho hem merescut
això és el que ens passa
normalment
el altre
no recordo un partit
potser
mira
a Noeta aquest any
o al Real Arena
potser aquest any
no vam mereixer guanyar
però un partit
ens passa un partit
de 200
ens passa això
bé
i sobre Pedri
que saps que va jugar
a la segona part
del partit
contra l'Ossassuna
sí
veurem si demà és titular
no
ha dit que està al 100%
no ha volgut avançar
si serà titular
però vaja
sentint-lo
és de suposar
que serà titular
demà contra el Madrid
de seguida
el comunista
el suplement
Joel dies
tu què faries
amb Pedri demà
el posaries de titular o no?
sí
fins que es lesioni
que és el que normalment
acostumem a fer
no?
ens il·lusionem
el nano es trenca
en fi
ara jo sí que li diria
al Xavi
que sí que hi ha un precedent
del Barça guanyant un partit
jugant pitjor que el rival
i justament va ser la temporada passada
al Bernabéu
vam anar allà
vam plantar l'autobús
i jo diria que no ens vam mereixer
aquell partit
i justament era el Madrid
vull dir que
li ha fallat la memòria
aquí al Xander
sí
ell diu que
el Barça només guanya
quan s'ho mereix
sí
com sigui
hi havia
aquest partit
de l'Ossesonó
una mica de ronron
de veure si el Barça
arribaria a la final
es va passar
sense un gran joc
és a dir
es va celebrar
es va celebrar
sí
es va celebrar molt fort
jo crec que molts culers demà
afirmarien
no fer un bon partit
i guanya
jo mateix
jo mateix
Xavi ho deia
abans de començar
tot això
que afirmava
dos 1-0
per arribar
al títol
és que jo crec que el Barça
no està per fer molts gols
tampoc
i més sent al Madrid
però bé
potser ens equivoquem
i demà
torna a fer el Barça
la final que va fer l'any passat
que contra el Madrid
a la Supercopa
va fer el millor partit
de l'era Xavi
per tant veurem
per cert
Ancelotti també ja ha parlat
i ha dit
que prenen nota
de la final de la Supercopa
l'any passat
molt bé
Xavi
després parlem una mica
de què prepareu
aquesta tarda
pel Tot Gira
petitíssima pausa
notícies
i comunista
El Suplement
El Suplement
amb Roger Escapa
Copa de la Reina
Alba Fundación
Futbol Club Barcelona
a TV3
aquest migdia
I hi ha coses
que només passen
una vegada
com ara l'hiperestalvi
d'hipercor
ofertes irrepetibles
durant un temps limitat
com ara un fantàstic
Smart TV
LED Xiaomi
de 55 pulsades
per només 369 euros
Sí, sí
només 369 euros
és l'hiperestalvi
d'hipercor
només fins al 18 de gener
a la botiga web i app
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
de la Artistry
i de la B unter de de
de
b