La tarda de la dada de Sant Jordi ja és la millor festa del món de sempre,
segons la vicepresidenta del Govern central,
Lluïda Díaz, que és l'esmorzar literari del Palau de la Virreina,
ha ratificat aquesta afirmació.
Aquesta trobada, organitzada per l'Ajuntament de Barcelona,
compta amb la presència de molts autors destacats d'aquesta jornada.
Ara ens ho explica la Montse Pujol. Bon dia.
Bon dia. L'alcaldessa de Colau i la vicepresidenta Lluïda Díaz
han mantingut converses amb els autors i autores
presents a l'esmorzar d'aquí a la Virreina,
especialment amb l'escriptor David Treuva,
amb qui han mantingut una llarga conversa.
L'alcaldessa Colau i la vicepresidenta del Govern espanyol,
avui vestida de vermell,
han volgut destacar la bellesa d'aquesta diada de Sant Jordi
i no han volgut fer cap declaració política
per donar precisament protagonisme, avui, als llibres i les roses.
Jo crec que Sant Jordi desborda totalment
les eleccions i els partits afortunadament.
I, evidentment, sí, potser veiem més polítics,
però jo crec que no són els protagonistes.
Els protagonistes són la gent, són els autors i les autores,
que es poden trobar amb els seus lectors i lectores,
i segurament això és el més màgic del dia,
i, per tant, la política forma part de la vida,
però no és la protagonista ni molt menys del Sant Jordi.
Los libros, las letras, la cultura, en definitiva,
lo que hacen es hacernos mucho mejores como seres humanos.
Nos hacen crecer, nos hacen soñar, nos hacen volar,
nos hacen reír, nos hacen transformarnos
en sanchar la democracia.
Y sí, creo que es la mejor fiesta del mundo.
I a l'esmorzar d'avui hem pogut veure,
entre d'altres autors i autores,
a Jordi Cabrera, Ana Manso, David Troiba, el poeta Pons Pons,
Eduard Màrquez, Xavier Gracet o Marta Carnicero,
entre molts d'altres.
Montse Pujol, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Gràcies, Montse. Jo passo a Barcelona, a Lleida,
una vintena de parades de llibres i roses
on plan la vinguda Francesc Macià.
L'editorial Pagès Editors afecta aquest matí
el tradicional esmorzar literari.
Anem, doncs, a Lleida.
Mira, Joan Álvarez, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
L'esmorzar literari ha plegat a la seu de Pagès Editors
un centenar d'escriptors i escriptores
en una diada que preveuen molt participativa.
Hem parlat amb la Lleida, tant amb Montse Vendrell,
que s'estrena amb Sabó de Casa la seva òpera prima.
L'escoltem.
Increïble, sí.
Estic supercontenta i emocionada
perquè mai m'hauria pensat
que aquesta obra que he escrit arribés on ha arribat.
Els nens no van a l'escola,
els pares tenen molta més disponibilitat,
per tant, jo crec que serà...
Sí, sí, i tant, espero que...
I, a més, fa un sol, a Lleida...
Una trentena d'autors Lleida Tants
publicen obra nova per Sant Jordi, un Sant Jordi a Lleida,
amb sol com sentíem,
i molta participació als carrers de la capital del Segrià.
Per és Joan Álvarez, Catalunya Radio Lleida.
Més enllà de Sant Jordi a Espanya,
els Països Baixos, Turquia, entre d'altres països,
han de començar avui una operació internacional
per evacuar els seus ciutadans del Sudan.
Els Estats Units i França ja ho han fet en operacions ràpides,
i ahir l'Aràbia Saudita va repatriar els seus ciutadans
i els d'onze països àrabs.
Mentrestant, continuen els combats intensos
entre l'exèrcit i els paramilitars,
i el país s'ha quedat sense internet.
L'accés a la xarxa ha patit un col·lapse gairebé total,
i, a més, també, en moltes zones no hi ha suministrament d'aigua
ni de llum, i el menjar ja escasseja.
Els Mossos estan investigant la mort violenta d'un home a Girona
després de rebre l'avís dels serveis mèdics de l'hospital Josep Trueta.
La víctima hauria mort al servei d'urgències del centre
després que l'han deixat a les portes de l'hospital,
ferit per una ganivetada.
Els Mossos han obert investigació per poder identificar la víctima
i, òbviament, també la persona que l'ha portat a l'entrada de l'hospital.
Recordar que l'accés a l'espai natural de Sant Miquel del Faï,
al Vallès Oriental,
estarà tancat avui per l'elevat risc d'incendi.
El recinte no feia ni 24 hores que havia reobert el públic
després de 5 anys d'obres per millorar la seguretat dels visitants.
La seva obertura ja s'havia posposat una setmana més
del que estava previst en principi, precisament,
per l'ars el risc d'incendi,
i avui també es mantindrà l'accés tancat.
11 i 4 minuts, ara toca l'actualitat esportiva amb l'Albert Benet.
Bon dia, Albert.
Bon dia, Barça, Atlètic de Madrid, aquesta tarda al Camp Nou,
a un quart de 5 i amb la TDT de Catalunya Ràdio.
Amb el jugador de 15 anys, la Min Yamal, a la convocatòria.
Mai un futbolista tan jove hi havia entrat abans
amb el primer equip del Barça.
Pedri De Jong està en apunt per reaparèixer aquesta tarda.
El Madrid espera una altra ensopegada
per retallar més punts del Barça.
Ara està a 8 de manera provisional
després de la victòria del Bernabéu amb el Celta per dos gols a 0.
El Girona té 10 punts de marge sobre el descens,
tot i perdre el camp del Vall d'Holid per 1 a 0.
L'Espanyol quedarà a dos punts de la permanència.
Després d'aquesta jornada, passi el que passi amb els altres partits.
El Barça més a prop d'una altra final de la Champions femenina
després de guanyar el camp del Chelsea per 0 a 1
en l'anada de les semifinals amb un gol de Grahame.
Per cert, que el Barça seria campió de la Lliga femenina avui
si el Madrid no guanyés el Villarreal.
A la CB, aquest migdia, dos quarts d'una, Manresa-Murcia,
i a la tarda, a les 6, Juventut-Madrid.
Ahir, victòries del Barça, que manté liderat,
i del Girona, que caricia la permanència.
El Voltregar jugarà aquest migdia contra el Braga,
a la final de la Copa de la Serz, Duque i Patins, a Lleida.
I acabem recordant també que el granullers jugarà avui
contra el Vera Vera a la final de la Copa de la Reina d'en Bol,
després de derrotar l'anfitrió de la fase final al Màlaga.
Programa especial des del Passeig de Gràcia.
Amb Roger Escapa.
Passen 5 minuts de les 11 del matí en directe el suplement
des de Passeig de Gràcia de Barcelona,
entre Carrer, Diputació i Consell Llicent,
i serem aquí des de ben d'hora a ben d'hora fins ben tard,
perquè aquesta tarda sabeu que l'Elisenda Carod també us acompanyarà
aquest migdia amb els llibres del Guzmán i la cuina de la Paula Monés.
Bona tarda, companyats del Joel Joan i el Xavier Pinyas.
Bon dia i bona hora a tots dos.
Bon dia.
Bon dia, Passeig de Gràcia.
Ara, ara.
Eh, senyor!
Ben Passeig de Gràcia.
Hòstia, quanta gent intel·ligent que hi ha aquí davant, Déu meu.
Se'ls veu a les cares, hòstia.
Clar, tu, Joel, normalment per Sant Jordi no eres protagonista.
Ho eres molts altres dies de l'any, però vas dir...
Ah, no, bueno, vam fer un quants llibres de plats bruts,
això no el segle passat, vam fer algunes cosetes.
Nosaltres, primer Sant Jordi.
No, no, però sou el meu primer Sant Jordi signant un còmic, això sí.
Que és coratge.
Que és coratge.
Que havia de ser una pel·lícula, o què diries?
Una pel·lícula d'animació,
el que passa és que van amb moltes peles, aquestes pel·lícies.
Aquestes pel·lícies són molt difícils d'aixecar,
llavors durant la pandèmia se'm va acudir un guió, el vaig escriure,
el vaig traduir a diferents idiomes,
vaig intentar portar-lo aquí, portar-lo allà,
però una pel·li d'animació són entre 5 i 8 milions d'euros,
que és una pel·lícula de cultura, però per fer una pel·li no,
de dibuixos animats,
i vaig pensar, i per què no em fem un còmic d'això?
Ja que són dibuixos, és la primera cosa que escric en plan dibuixos,
i vaig trobar un excel·lentíssim dibuixant,
que és el senyor Xavier Pinyas, que és un artistaço,
i que ha fet possible això d'aquí.
Què tal treballar amb el Joel Joan Xavier?
Home, la veritat és que és tota una espàtria...
No et tallis, eh, ara.
No em tallo, però mentre parlo el Xavier aniré ensenyant la seva obra.
Sí, sí, molt bé.
És una gran llibre.
Eh, l'hora de deixar la pasta als catalans, com sou.
Sí, ja ho saps.
Què tal això de treballar amb el Joel Xavier?
Doncs molt bé, bueno, hem tingut alguna enganxada,
però la veritat, però bona, bona, professional, perquè ens ha agradat.
D'amor.
Això sí, amor, carinyo, respecte,
i la veritat és que jo soc una persona
que m'agrada molt que les coses tinguin un sentit,
i ell sempre que em feia alguna correcció,
que me n'ha fet un xorro, però bueno, quan les entenia i les...
Soc pesadet, soc pesadet.
Dents.
Dents.
Dents, la definició és dents.
No sé què és pitjor, si dents o pesadet.
Pesadet, és molt pitjor.
T'ha tocat dibuixar un munt de llops, no?,
perquè és la història d'un llop al coratge
que es troba en primera vegada amb els humans,
i aquí ha de lluitar per evitar acabar sent un esclau, no?
A veure, Joel, acabem de colar la falca, sisplau.
Sí, perdona, perdona, és que estic aquí intentant buscar...
Vull dir, pàgines xules perquè el públic vagi,
però no m'has de dir que t'avalan, tinc molts fronts oberts.
A veure, explica'm la història del coratge, Joel.
La història del coratge és una història que passa fa 20.000 anys
en l'última era glaciar que va patir la Terra,
quan tot estava congelat, quan el Passeig de Gràcia no existia
i tot això devia ser un glaciar,
i en coratge és el líder d'una manada de llops
que les està passant realment mares,
perquè, doncs això, en l'última era glaciar,
trobar aliments era una cosa realment difícil.
I de sobte es troba en un animal que camina amb les potes de darrere
i amb les de davant fa foc.
No té pèl, no corre, no té uials, no té força, no té res.
Però el tio és l'únic que té carn i l'únic que se n'estan sortint.
Us podeu imaginar de quin animal estic parlant,
de l'home i la dona, de la humanitat,
i és, per tant, el xoc de dues espècies,
com el llop i l'home, que en creen una de nova, el gos.
Perquè el gos en aquell moment tenia dues opcions.
Sobreviure, menjar en sec carronyer, per exemple,
o lluitar per la seva llibertat amb el preu que això comporta.
Aleshores, el dilema del coratge és o convertir-se en gos o lluitar.
Exacte, i continuar sent llop. I no és fàcil, no és fàcil,
perquè, a més a més, com amb totes les històries,
hi ha una història d'amor, troba l'amor allà on no l'ha de trobar,
la manada s'eligira en contra perquè no està fent bé la seva feina.
Pensa que això dels llops és al·lucinant.
Aquí, documentant-me una miqueta, el petit Sapiens, per fer llibre,
vaig aprendre, per exemple, que els líders dels llops
no es posen el cap davant de la manada.
Segur que les manades, quan fan travessies,
travesses d'aquestes grans pel Pirineu o pels Alps,
van sempre en fil a Índia, doncs el líder sempre és l'últim.
Per si en queda, fa de cotxe escombra.
Per dirigir, no?
I això també em van curiosir molt.
És a dir, els llops, igual que els gossos,
jo penso que potser els animals més intel·ligents
deuen ser els dofins i els llops, no?
Perquè es comporten d'una manera molt generquisada,
cadascú té la seva feina dins de la manada,
i això és una cosa que era molt fàcil per humanitzar-los.
Ja sabeu que quan escrivim dibuixos animats, els animals parlen.
I això no passa a la vida, oi? És una alegoria,
i és un llibre molt important per a tots nosaltres
i de la nostra història.
Joel, Joan, hi ha un munt de cares conegudes presentant llibres,
no només de casa nostra, sinó també internacionals,
i Sant Jordi ja no només és el dia 23.
Fa uns quants dies m'han dit que et vam veure
a la presentació del llibre que va venir a fer el Quentin Tarantino,
que per cert s'havia de pagar entrada per entrar a Sant Jordi.
Sí, 96 euros, una coseta de res.
El que va fer el Quentin va ser una presentació del seu llibre.
No sé si està firmant per avui. No, crec que no.
Però ha escrit un llibre que es diu Reflexions sobre cinema.
Bé, curiós, un llibre interessant en molts aspectes,
però el que va fer va ser una presentació de llibre.
I després no va obrir ni torn de preguntes,
no va fer col·loqui. Va llegir, va fer d'actor...
Va llegir una part del seu llibre, no? L'últim capítol.
Amb el qual vas al Coliseum, et gastes 100 pavos
per veure el Quentin Tarantino perquè et faci la presentació
del seu llibre, que és el que estem fent aquí avui el Xavier i jo,
per exemple, de gratis, com sempre s'ha fet en presentant els llibres,
i a l'hora que el tens en persona allà i li vols preguntar alguna cosa,
perquè aquesta és la gràcia, que vingui algú important,
una estrella de fora, de dir, escolta, amb aquella pel·li
com vas fer per fer això? Què penses d'aquesta altra pel·li?
Què li hauries preguntat tu al Quentin Tarantino?
Doncs, per exemple, com veu el cinema actualment?
Què creu ell que el cinema ha de tenir en el moment
en què vivim un pantallisme absolut
i tenim pel·lis i pantalles pertot arreu?
I quina és la raó que ens ha de fer anar el cinema?
Tenia mil preguntes per ells, però va decidir que ell
preguntes no en responia, amb el qual jo hauria preferit
que m'hagués fet un streaming des de l'ELEI,
perquè hagués sigut exactament el mateix.
Saps que va haver d'anar d'urgència el dentista Mollet del Vallès?
Heu entrevistat el dentista que el va operar d'urgència?
Com es diu el dentista? Periodisme. No me'n recordo.
Jo, amb Mollet, vaig al dentista.
Era una clínica, perquè va venir en plena Setmana Santa
i estava tot tancat, i va trobar un dentista d'urgència
que li va obrir la clínica. Víctor Serres,
diu el dentista. És el teu? No, no és el meu.
En qualsevol cas, Quentin Tarantino és un personatge
que ha dit que farà deu pel·lícules i prou.
Després vindran sèries de televisió,
després s'inventarà un nou gènere que dirà que no és pel·lícula,
però que és una semipel·lícula.
Aquest tio la sap molt llarga. Ara també t'ho diré.
Tampoc té tants anys, i el vaig veure una mica...
Hollywood. La vida de Hollywood que passa factura.
Coratge és el llibre sobreviure o morir
del Joel Joan i del Xavier Pinyas.
Avui ens l'han vingut a presentar del suplement.
La gent ens l'està demanant, volen que signem...
Molta gent que aixeca la mà aquí. Jo vull una signatura.
Un fort aplaudiment pel Joel Joan i el Xavier Pinyas.
Gràcies a tothom.
En directe des del Passeig de Gràcia.
Espera, que vol fer una pregunta, aquesta dona.
La meva filla es va fer fan del Joel Joan amb els plats bruts
que jo també havia vist. A veure si es pot fer una foto.
Ara li demanarem una foto que segur que sí.
La tenim a punt en aquest escenari.
Hola, Judit, com estàs? Molt bé, molt contenta.
Benvinguda. Gràcies.
Què ens interpretaràs? Una cançó del meu últim disc.
Va sortir el 14 d'abril.
Aquesta cançó es diu Primavera i parla concretament de Sant Jordi.
Doncs amb Primavera, que parla de Sant Jordi,
la Judit Netherman en directe.
I després cerrarem una estona amb ella, perquè tenim moltes ganes
de sentir aquest disc que acaba de publicar.
Gràcies.
La meva filla és una de les millors que em fan recordar.
Primavera, que la sang altera.
Primavera, prou la manera
de deixar enrere
el sol oblidat
i entendre l'herba
i el canto de la llum.
Gràcies a la meva filla.
Gràcies a la meva filla.
Gràcies a la meva filla.
Vull llegir-te sencer, l'23 d'abril.
Vull donar-te una rosa per sentir
que les ànimes viuran al compàs.
Celebra que els teus ulls miren més enllà.
Un fort aplaudiment per la Judit Neddermann
en directe al Suplement de Catalunya Ràdio.
Gràcies, Judit Neddermann.
Som des de Vendora i serem fins ben tard.
Gràcies, Judit. Seu aquí a l'escenari.
Gràcies. Com estàs? Enhorabona.
Moltes gràcies, molt feliç. És increïble cantar aquí.
A més, amb aquesta cançó que està pensada per un dia com avui, no?
Sí, sí, la veritat és que crec que és la meva festa preferida,
aquesta i la de Sant Joan.
I avui, cada any, hi ha una energia superespecial, molt d'amor...
No ho sé, m'inspira molt.
I tenia moltes ganes de fer una cançó que parlés d'això.
És com l'excusa per acabar parlant de l'amor i d'obrir-se,
i de sentir la primavera i de sentir que podem ser qui som.
T'han passat coses xules per Sant Jordi, a tu?
Perquè portes uns quants de viscut. Així, en general?
Sí, no? És la festa de l'amor, no?
Sempre són macos.
Crec que només en recordo un de trist.
El típic Sant Jordi que ho acabes de deixar i és un pal.
Però, en general, molt bé.
Si t'agafes solter, a vegades és complicat.
Per sort, jo crec que...
No sé si jo en un moment de la vida hi ha roses i llibres
com per la xarxa, no?
Només viure-ho com una cosa romàntica,
sinó per tota la gent que ens assuster.
Llavors, això fa que sigui més amable.
Si acabes de tenir un altercado.
Tinc la sensació que...
És el teu sisè disc, hi ha?
Bueno, cinquè en solidari,
però si comptem el de Nadales amb la Maritxell, la meva germana,
seria el sisè.
Però sí. Sí, sí.
Quin gran ritme, no?
Sí, però... no sé...
O sigui, he anat fent i...
A mi també m'impressiona, eh?
Dic, però com és possible?
I l'altre dia comptava les cançons que he publicat, meves, diguéssim,
i crec que eren quasi 80,
que pensava, com pot ser que hagi fet 70 i escaig cançons?
70 i escaig cançons amb lletres teves,
perquè al principi feies molta versió, no?
Sí, sí, sí, tot t'autoria de tot.
Vull dir que suposo que tinc moltes coses a dir,
i m'he anat atrevint a fer discos de cançons meves,
i, no sé, a veure, és que estic molt contenta.
Vull dir que cada vegada hi ha més públic,
sento que la gent entén el que faig,
i em fa sentir molt privilegiada, perquè no és fàcil,
i, bueno, sentir que tinc aquest espai,
i que, bueno, que va millorant,
i que cada vegada és més gran, doncs em fa molta il·lusió.
D'on surt aquest títol, aquest l'art?
Doncs surt de dues coses.
La primera és una casa on he pogut viure l'última època,
que és una casa que estava una mica apartada,
i que em va inspirar molt, perquè hi havia molta calma allà,
i jo, normalment, per composar, me n'anava, no?,
lluny, a un lloc silenciós.
Sola.
Sí.
Per tenir molt d'espai i per...
No sé, és una situació que m'inspira.
Llavors me n'havia d'anar, perquè, clar, vivia aquí a Barcelona,
i aquí ja, com bastant...
El ritme frenètic i el soroll a vegades no ajuda a mi.
I en aquesta casa no em va caler moure'm, perquè ja hi era, diguéssim,
i llavors aquesta sensació de llar, en aquest lloc concret,
em va fer fer aquest disc des d'aquest espai.
I després, també, que quan vaig analitzar
totes les cançons que m'havien sortit,
totes giren al voltant de l'amor, de l'alegria, de la pau,
de sentir-se a gust,
aquesta llar emocional és on m'agrada estar.
És com un disc que em recordi a mi el que m'agrada sentir
per sentir-me bé i per viure la vida plenament.
I per compondre necessites estar malament,
o haver viscut moments de foscor,
encara que després escriguis de l'alegria o no?
Ho dic perquè a vegades hi ha artistes que sí,
que necessiten tenir històries traumàtiques
perquè d'allà en surti una peça artística valuosa.
Sí, perquè la tristesa és molt inspiradora,
perquè la tristesa t'embaeix i obres el cor, no?
Que encara que no vulguis, obres el cor i estàs trist,
i llavors et sents molt connectat amb el que sents.
I en canvi, l'alegria o el ha-ha-hi-hi
pot semblar una cosa més superficial,
però també podem obrir el cor, això.
Llavors jo crec que el que m'inspira és viure oberta
i intentar fer cançons de tot el que he vist.
I, de fet, el primer disc es deia Tot el que he vist,
que em fa molta gràcia perquè tenia 22 anys i pensava...
Ara penso que tot el que havia vist era ben poc, però bueno...
És important, crec, connectar amb el que un sent
i fer cançons a partir d'aquí.
I és molt interessant també que continues publicant discos sencers.
Quantes cançons té aquest disc?
Aquest té 10 més una.
10 més una, 11 cançons.
En un moment en què els artistes no publicen discos
i publicen singles, no?
Aleshores no sé si concepte la peça perquè s'escolti sencera,
aquestes 11 cançons.
A més, és un disc que va acompanyat d'un visual,
que és un migmatratge que dura 36 minuts
i que estem anant totalment a contracorrent
perquè ara tot és molt ràpid i molt espontani
i les xarxes cada vegada tot és més curt,
no hi ha ni espai entre frases,
els tallem perquè sigui tot molt consumible, molt ràpidament.
I aquest disc, doncs, bueno,
són 36 minuts que jo convido a escoltar sencers, clarament,
i 36 minuts no és tant, però ara sembla que sigui molt.
Aleshores, aquest migmatratge passa en un lloc on...
és la casa on et vas inspirar?
No, vam anar a La Palma de Cervalló,
en un mas que es diu El Mazet de La Palma,
que ens agradava molt perquè respirava aquest...
s'assembla una mica a la casa on he estat vivint,
però no, no era la mateixa,
perquè pensava que si no aquí tothom sabrà on visqui,
potser no cal, no?
La llave de la alegría, sona així.
Encima del aro de mi pandeiro,
como veo lo malo, veo lo bueno.
Acuérdate, mamá, cuando te regalé,
la cinta para el pelo, la villa para el pie.
Olé, yo le mame, de ti me enamoré.
Veig que continues explorant el català, el castellà, el portuguès...
Ho combinem tot una mica, eh?
Ho combinem tot, sí.
És el castellà, o què és?
És la manera com tu et sents còmode a l'hora de compondre?
Sí. La primera vegada que vaig compondre en castellà
va ser al disc anterior.
Aire, no? Aire, aire.
A més, ja vas buscar un títol que has servit per tot.
Igual que el de l'art. El de l'art, també.
M'estic tornant especialista en paraules.
A més, l'art també existeix en portuguès.
Ah, fantàstic.
Sí, és a dir, des del primer disc canto en els tres idiomes,
però compondre lletres en castellà
em vaig sentir molt, molt còmode.
I també és veritat que des del disc anterior
he començat a sortir, a tocar, fora de Catalunya i Balears,
i m'agrada molt,
perquè tinc moltes ganes de viatjar amb la meva música.
No té per què anar lligat,
perquè hi ha gent que surt i només canta en català o al revés.
I et costa haver-te marcat més enllà de Catalunya, o no?
Bueno, estem començant.
És a dir, és com la feina que vaig fer aquí, no?,
que vaig començar a tocar en llocs petits,
perquè a la gent li diu, escolta, vinga a veure aquesta noia i tal,
i anar creixent a poc a poc,
doncs és el que estic començant a fer.
I és molt agraït, perquè, clar, de moment són...
això, espais molt petitets, que també hi ha molta màgia, no?
A vegades tocar per 100 persones, o per 150, o per 200,
doncs és molt bonic i també m'agrada molt.
El que m'agrada és cantar i compartir, més o menys el format.
Va, una altra peça, Esperar.
Música
Esperar és un plató calient
Esperar és un labio dañado
Esperar és un riu sin puente
Esperar és la vida a tu lado
Esperar és l'ausència de pressa, esperar és contar 9 mesos,
esperar és guardar la sonrisa, esperar són les ganes de ver-te,
i el 9 mesos és la maternitat, no?
On vens d'una... La teva mare també és música, no?
La meva mare. També s'edica a la música.
I tant. I el meu pare també.
I, clar, vens de família. Ivana i la teva germana, no?
La meva germana. Sí, quasi tots. No tots, eh?
Tens paciència, tu? No, gens. Per això vaig escriure aquesta cançó,
que és una llista de totes les coses que impliquen esperar
i que a mi em costa molt.
És que jo, quan vull algo, ho vull, hi ha,
i, bueno, faig molt d'esforç per entendre
que no tot arriba quan un vol, no?
I ara què vols, què estàs esperant, què tens ganes que arribi?
Aquesta gira o...? Ui, moltes coses. Sí?
Però... no sé, no em va bé dir-les,
perquè quan dius un desig perd força.
No passen. No?
El que sí que haurem d'esperar és una mica pel festival floral
que se celebra tant a Vilassar de Dalt com a Vilassar de Mar,
un festival que has impulsat tu, amb la condició que només hi actuen dones.
Exacte. Només programem projectes...
T'autoprogrames a tu, també, o no? No m'autoprogramo.
A la teva germana, sí. A la meva germana, aquest any, sí.
No hi havia familiars programats. Molt bé, molt bé.
Sí, és un festival molt important,
perquè intentem revertir la realitat
i que les dones siguin caps de cartell, que això costa molt.
I serà del 12 al 14 de maig, tant a Vilassar de Mar com a Vilassar de Dalt.
Tenim un cartellàs i necessitem que vingueu,
perquè ha de sobreviure i ha de créixer i ha de durar molts anys.
O sigui que us esperem.
Avui ens ha visitat la Judit Neddermann,
que ens ha interpretat aquest primavera del seu últim disc, l'Ar.
La podreu veure amb aquests concerts que té programats a l'abril,
que, si en treu al seu web, segur que podreu comprar atrades.
Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres.
Un fort aplaudiment.
Fem una petita pausa, 4 minuts per arribar a dos quarts de dotze,
en directe des de Passeig de Gràcia, i de seguida tornem aquí al suplement.
En directe des del Passeig de Gràcia,
especial Sant Jordi del Suplement, amb Roger Escapa.
Tenir una bona visió ens permet gaudir de plaers, com la lectura.
A l'IMO Group Miranzas
som oftalmòlegs experts en la salut dels teus ulls.
Tant si vols prescindir de les teves ulleres
com si tens un problema ocular o vols posar a punt la teva vista,
truca al 93 400 00 07 o entra a imo.cat.
Sense adonar-nos-en,
vam desconnectar del món rural amb la idea de no tornar-hi més.
Ruralisme és el llibre del món rural.
El més important és que el món rural és el llibre del món rural.
El més important és que el món rural és el llibre del món rural.
Ruralisme és el llibre de Vanessa Freixa
que ens crida a qüestionar els ritmes de vida urbans.
Una proposta de canvi sedena però inajornable
que defensa amb convicció
que el ruralisme és l'opció més intel·ligent de supervivència.
La lectura més necessària de Sant Jordi.
Des de l'Onze, Catalunya,
et desitgem una bona Diada de Sant Jordi.
Si vols regalar amor, cultura i solidaritat,
apropa't al teu venedor o venedora de l'Onze.
Molta sort i fal·lis, Dia de Sant Jordi.
A tots els que jugueu a l'Onze, ben jugat.
Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Si vols canviar de vida
i estudiar en una business school que lidera els rànquings
o canviar un pla de desenvolupament personalitzat, flexible
i amb una xarxa de contactes potent,
work to change.
Entra a eaebarcelona.com
i comença el canvi
en una escola de negocis creativa, acollidora i innovadora.
Eae Business School, we make it happen.
Catalunya Vaguen.
El concessionari que batega està molt a prop teu.
Entra a la zona d'altes emocions
i trobaràs el vehicle comercial de Volkswagen nou o seminou
dels teus somnis.
I si el que tens actualment necessita una revisió,
l'anem a recollir i el tornem a punt.
T'esperem a Catalunya Vaguen,
filial de Volkswagen Group Retail Spain,
a carrera 51 de Zona Franca.
Avui anem a Valls.
El dissabte 1 de juny de 1985, al matí,
dos homes atraquen un banc.
Únicament m'entregaré al ministre de l'Interior.
L'altre cadó ha demanat que amb l'únic que parlaria
era amb el ministre de l'Interior, senyor Barrio Nuevo.
Al despatx, al despatx hi ha moviment.
Amb pocs moviments passaria alguna cosa.
Crims de Carles Porta.
Últim capítol de la temporada, a TV3, dilluns a la nit.
Amb Abacus, tot l'abril és Sant Jordi.
Abacus us ofereix aquest espai.
Deixa'm dir que encara no estic bé
i que intento no passar pel teu carrer
i que hi ha cançons que sap tu molt sovint
ets tu record per tot el món.
El suplement.
Deixa'm dir que encara no soc jo, que ara em falta temps...
35 anys fent ràdio amb esparit de cap de setmana.
Tot tremola, tinc una autoestima en construcció.
Avui, especial Sant Jordi des del Passeig de Gràcia.
Cita en Mercè Rodoreda.
Amb Roger Escapa.
Senyals horaris de 2.15 del migdia.
Des del Passeig de Gràcia de Barcelona.
El suplement des de Bèndora i Ventart.
Aquesta tarda sabeu que l'Elisenda Carod fa la tarda de Catalunya Ràdio.
Des d'aquí al migdia el David Gusman i la Paula Moles.
Un fort aplaudiment pel Miki Núñez, de qui de seguida saludarem.
Però aquesta hora hem de fer una mica de ronda pel territori.
Des de Tortosa, on també se celebra intensament aquest Sant Jordi,
tenim el César Sanpera. César, bon dia.
Doncs no el tenim a punt.
Doncs no el tenim a punt.
De seguida tornarem cap a Tortosa. Miki Núñez, bon dia i bona hora.
Molt bon dia, molt content. Com estàs?
Feliç. Sí, Sant Jordi.
Tu em portes uns quarts de Sant Jordi,
fent banyamasses i fent fotografies.
Necessita t'ha tocat signar algun llibre o encara no?
Aquest capítol no l'hem obert.
Sí, vaig escriure un llibre fa...
Ara no me'n recordo, perquè la pandèmia ens va deixar una llaguna al cap.
Dos anys, un any i mig, una cosa així.
Però no el vaig treure per Sant Jordi ni res, va ser...
Vaig fer un llibre amb històries, amb paraules que em deien els meus amics,
i els he escrit contes.
Miki Núñez, últimament sona així, per tu.
Em xerres recordo fons mesos, Miki,
i això són dels avançaments d'un disc que està a punt d'arribar, no?
Per tu és del primer disc.
Ah, doncs vaig perdut, vaig perdut.
Però sí que has fet uns quants avançaments d'aquest disc que estàs a punt de publicar,
que és un disc que...
que em vas explicar el procés de composició
i la feinada era extraordinària, no?
Sí, la veritat és que hi ha moltíssima feina darrere d'un disc.
Hi ha molta gent que, els meus col·legues, sense anar més lluny,
et diuen, va, tu vas allà, fas el dissabte, fas un bolo i vinga cap a casa,
ja està, ja vas fent, no? No, hi ha moltíssima feina darrere,
per exemple, i en el meu cas soc positiu de les meves pròpies cançons,
i hi ha moltíssimes coses tenint en compte,
o sigui, per escriure una cançó has d'escriure 10 abans.
O sigui, vull dir, de 10 cançons en fas una, saps?
I és molt difícil, hi ha molts paràmetres a seguir,
i depèn de si és per ràdio o no és per ràdio, depèn de moltes coses.
Clar, quan és per ràdio et demanen que la tornada arribi al segon 15, per exemple.
Pot ser que la tallada al principi.
Clar, clar, això és el món nou de què estem...
O per exemple, o sigui, pràcticament,
o sigui, el tema universal és l'amor, no?
I tu has de donar 27 voltes a l'amor per fer una lletra original, suposo.
És que és això, hem escrit mil vegades de l'amor,
i m'agradaria ser a vegades com Morat, coneixes Morat?
Els vaig conèixer i em van dir...
No, clar, nosaltres parlem sobre l'amor,
però cada vegada parlem d'un moment de l'amor.
Fem una cançó de com es toca el cabell aquella persona quan parla amb tu.
I dius, i de debò, fas 3 minuts i mig només amb com es toca el cabell aquella persona,
perquè jo ho he de fer a lo gran, saps?
O sigui, no hi ha manera d'anar tan concret.
No sé.
Entre un milió sí que és un d'aquests avançaments, que son així.
Si me elegiste a mí, entre un millón.
Si decidiste darme el corazón.
Si era perfecto solo tú y yo.
Si me quisiste tanto.
Si me decías que era único.
Si me veías como un soñador.
Porque viniste a buscarme y luego alejarte.
Porque aún hay noches que sueño contigo y sé que tú eres...
I això de vegades haver d'escriure o defensar cançons
que no passen estrictament pel moment vital pel qual estàs passant,
és una feina que costa o què?
A veure, jo sempre sigues sobre coses que vull que em passin
o coses que m'han passat.
I com que soc una persona que constantment reviu moltes vegades,
saps que som una mica atormentados, els artistes,
reviu el que li passa i ho transforma en llegenda,
una miqueta com...
Em dónes això, jo et faig una història enorme.
A mi m'agrada tornar a reviure-ho tot, aquella ignorància,
i malgrat...
Entre un milió és per la meva ex de fa vuit anys.
I la Sara ho sap i no passa res.
Però tenies la lletra guardadeta o t'ha sortit ara la història?
No, perquè et transportes.
A veure, com em sentia jo en aquell moment?
Què volia explicar? Què volia dir?
I no hi ha cap mena de problema.
Fa uns mesos, com vas parlar obertament amb nosaltres
dels problemes de salut mental que havies tingut,
i l'allau de missatges i de repercussió que va tenir aquella entrevista...
Va ser molt fort. Tu vas al·lucinar, també?
Jo vaig al·lucinar perquè, a més,
he parlat moltes vegades obertament d'això,
i no m'ha fet mai res, ho he vist com una cosa super...
O sigui, la cosa que m'estranya és que la gent em faci com...
Oh, que bé que ha parlat...
És com, joder, ho estem vivint cada dia,
molta gent, llavors,
trobo que el més natural i el més orgànic és parlar-ne.
No és com alguna cosa excepcional.
Però em va agradar molt perquè va arribar moltíssim...
La Lola Índigo.
La Lola Índigo va retitejar i vaig pensar, joder, que guai.
I recordo que l'altre dia ens va visitar el Gerard Romero
i em diu, no, és que comparteixo el psicòleg que...
Sí, tenim el mateix.
El Mickey Puts, el Mickey Núñez.
Amb el mateix, sí, sí.
I continues necessitant?
Sí, i tant.
Perquè tu passejava i per aquí et suposa...
Unes horetes.
No te'n pots tornar normal a casa, aquí.
No, jo és que...
Jo a Barcelona, què vols que et digui, tio?
Jo estic superviat a Rasa, soc feliç, allà, poqueta gent,
ho tenim tot...
No, no, però, òbviament, Barcelona a Sant Jordi, joder, és xulíssim.
Jo havia anat a Quarts de Quatre, a la plaça Felip Neri,
on els carrers llavocen l'encanter i una cançó de xarango.
Era molt xula.
Què... què has regalat?
Ostres, me l'he apuntat i tot per no equivocar-me, eh?
T'ho juro.
O sigui, anaves amb la comanda que t'havien fet de casa.
No, no, no, no.
A la Sara li he regalat les nostres mares, la Gemma Ruiz.
Sí.
I li he regalat al meu germà,
los prospectos de mis medicamentos, que és de Guillermo Laseras,
d'un col·lega,
i a mi m'han regalat animals ferits, d'Elisenda Roca,
i la vida secreta dels animals,
de Peter...
No el coneixes. Jo tampoc, el conec.
Té pinta de ser simpàtica, el Peter.
Tens feina, tens feina. Com va eufòria?
Molt bé, molt bé, la veritat és que estic molt content.
No ens esperàvem gens a aquesta segona reuda.
Sempre diuen que les segones parts...
Tu a OT, quina edició vas ser d'OT, tu?
2018, la segona de la nova.
La segona de la nova.
Però tot i així, jo cada dissabte, quan em desperto,
miro les audiències i són extraordinàries.
Una passada. No, o sigui, estem...
Creus que hi ha més nivell que la primera edició?
Més? Que eufòria?
No, no, dic de la segona edició.
Més nivell que la primera? No, jo no crec que hi hagi més nivell.
Simplement que hi ha perfils diferents,
llavors la gent s'enganxa de les persones,
d'allò que sent, d'allò que els transmeten.
Hi ha moltes vegades que...
Jo parlo amb els concursants a l'acabament,
i diuen, hòstia, tio, és que m'han salvat,
i ho he fet pitjor que l'altre.
Hi ha moltes vegades que no és només com has fet l'actuació,
sinó com has parlat, i al cap i a la fi,
són personatges i és tele,
i la gent no vota per com has cantat, que sí, també, eh?
Però vota perquè t'agrada el perfil d'aquella persona.
I això de fer de presentador i fer televisió,
tu creus que és una cosa que hi ha per quedar-se?
Ai, m'agrada molt. Jo estic molt content.
Jo sempre ho he dit, mentre la música vagi bé,
jo pugui seguir fent els meus bolos,
traient música, que els números surtin,
que tot vagi guai,
puc utilitzar el temps per altres coses.
Ara, a la que la música necessiti,
posar-li molt més de temps i molt més de tot,
perquè torni a rutllar com ha de rutllar,
deixaré tot això, està clar?
Fa la sensació, també,
que la vida després d'eufòria per molt d'aquests concursants
és molt difícil, no? Tu vas tenir molta sort,
segur que amb molts dels companys de generació
que van participar a la teva edició,
no tanta, no?
Aleshores, tens aquesta sensació, també,
amb els concursants d'eufòria,
que alguns ara faran camí i d'altres,
potser els costarà una mica més?
És que, a veure, el món de la música
és molt difícil que absorbeixi tant talent,
perquè sí un talent constant, m'explico.
Hi ha moltíssims cantants i moltíssima gent
que ja està consolidada al món de la música.
Hi ha espai per tothom, això ha d'estar clar, jo crec,
perquè tothom... La música és compartir,
la música és universal, la música és fantàstica
i és viure-la i compartir-la, això està claríssim.
Però sí que és cert que és molt difícil mantenir-te.
És molt, molt difícil,
perquè has de ser una persona superconstant,
has d'anar en un equip meravellós al teu darrere i al teu costat
que t'empenyi a seguir fent coses.
I hi ha moltes vegades aquestes casuístiques de la sort,
de que treguis un tema, que funcioni,
i llavors tot lo altre ja t'escolting
perquè la gent ja està afiançada amb aquell tema, no?
Però és que és molt difícil, és molt difícil.
I jo crec que aquesta gent, jo inclòs,
el que hem de fer quan sortim d'aquests talent shows i tal,
és, òbviament, preparar-te per una hòstia tremenda
abans que preparar-te per un èxit tremendo.
Tu creus que el teu gran èxit, la teva gran cançó,
encara l'has de compondre o creus que ja l'has fet?
Jo sempre penso que encara l'he de compondre.
Sempre ho penso, perquè si no...
El millor encara està per arribar, no?
La It's Right, clar, tio, si no...
Però sí, sí, jo soc conscient
que he tret alguna cançó que ha agradat i que tal,
cançons que no anava a treure.
Escriurem, era una cançó que no anava a treure,
que era una cançó que no anava a treure,
que era una cançó que no anava a treure.
Una cançó que no anava a treure, que era un descarte del disc,
que l'últim moment vam dir, vinga, va, anem a posar-la.
I jo, joder, ni tan mal...
Un fort aplaudiment pel Miki Núñez,
avui, també, passant pel suplement
en aquest Passets de Gràcia, Miki.
Molta sort. Moltes gràcies.
I fins aviat. Deixa'm dir...
Quan treguis el disc, ens el vens a presentar, sisplau.
Quin dia surt, el disc?
Encara no es pot dir, el que sí que puc dir és que el 30 de juny
estic al Sant Jordi, presentant el disc,
o sigui, si el 30 de juny...
Sant Jordi Sala Gran, eh? Sant Jordi Club.
Bueno, mira la Dharma.
La Dharma ha fet aquesta nit un concertàs, també.
Quants anys porta, la Dharma? 50, celebraven 50 anys.
Clar, són uns cracs.
Com el Sant Jordi Club i cap gent, també.
Sí, és que sí.
Si surt el 30 de juny, presentem el disc al Sant Jordi Club.
Això vol dir que abans ha d'haver sortit el disc.
Fantàstic. Una abraça de Miki. Gràcies.
De seguida, una pausa abans, però ara sí, passem per Tortosa.
Perquè fa una estona volíem saludar el César Sanpera,
per veure com es viu, també,
aquest Sant Jordi des d'altres punts de Catalunya.
César, endavant, ara sí, bon dia.
Què tal? Bon dia. Doncs mira, una cinquantena,
aproximadament, de paradetes,
s'han instal·lat al centre històric de la ciutat.
El temps està acompanyant-hi molt,
tot i que les temperatures no són tan altes com havien anunciat.
Dues places i carrers que les unicen
concentren ara tota l'activitat i tota l'alegria.
Una d'elles és la de la Cinta, on uns 50 autors hebrells
estan signant els seus llibres de temàtiques moltes vegades
arrelades al territori.
Cada vegada, fixa't tu, us han mes el Tortosí.
L'altra plaça és on ens trobem, la d'Agustí i Quirol.
Aquí han posat la seva parada dues de les tres llibreries
que té la ciutat,
i nosaltres estem amb Júlia Alvesa, ja és propietària d'una d'elles.
La seva història és molt peculiar, ella estudiava periodisme,
treballava a la televisió, fins que un dia, fa dos anys,
crec que aproximadament va decidir tancar,
canviar de professió i muntar el seu somni, que era una llibreria.
La llibreria, la irreal.
En un moment, què podem dir, Júlia,
on l'escena literària berenca fa anys,
ja que està absolutament consolidada.
Dóna'm alguna cifra que apunta a això.
La veritat és que cada any surt una quarantena de llibres
de producció berenca, i més grans editorials,
com Penguin Random House, competites,
que fan una producció molt curta, com mai més,
publiquen llibres, com l'escriptora que d'aquí no res parlaràs,
com la Mercè Falcó amb la muntanya líquida.
Les llibres també abarquen una mica de tot,
és a dir, el llibre, la novel·la històrica...
Ja de tot. Des de novel·la històrica, que és la més típica,
perquè vam tindre un fet més transcendent
d'una guerra civil espanyola aquí a Catalunya,
que és la batalla de l'Ebre, però també tenim novel·la gràfica,
tenim conte infantil, tenim cuina, tenim distòpia,
tenim política, tenim de tot.
I visibilitzant cada vegada més el tortosí, també, una mica, no?
Sí, la veritat és que apostem molt pel dialecte tortosí,
que no ens avergonyim i que cada vegada ens empoderem més
per poder utilitzar el nostre llenguatge
i la nostra manera de ser.
Moltes gràcies, Júlia.
Molts d'aquests llibres parlen, per exemple, de la batalla de l'Ebre,
de la guerra civil, com l'Amor en blau i negre, de Montse Boldu,
o la tomba de l'Ebre, d'Andreu Carranza.
Però també hi ha una temàtica molt d'actualitat,
que és el tema del canvi climàtic,
que està afectant aquí molt el Delta de l'Ebre.
Fa uns dies parlàvem que els arrossets
ara només tindran el 50% d'aigua.
I una d'aquestes novel·les tenim avui a la seva autora,
Merce Falcó,
i que ens parlarà de la muntanya líquida,
un escenari que no podem dir apocalíptic, però preocupant,
i que està contextualitzat aquí, no?
Sí, la història parteix d'un somni que vaig tenir ja el 2016.
Vull dir que ja una mica preveiem, amb el canvi climàtic,
una manca d'aigua.
I aquí que tenim un riu tan important,
jo el veig cada dia, veig com va evolucionant,
i vaig decidir escriure aquesta història
sobre imaginar-me com seria aquí, però a qualsevol lloc,
com podríem sobreviure,
quines societats se desenvoluparien, sobretot,
quines polítiques i quines ètiques i decisions
podem prendre al voltant de l'ús de l'aigua ara.
Perquè és una distòpia, és com un avis.
Moltes gràcies, Merce.
Doncs continuem aquí en l'ambient atortosa.
D'aquí uns 30 minutets tindrem valls de Cerdanes,
i també un espectacle itinerant sobre Sant Jordi.
Fantàstic, des de Tortosa, al César Sant Pere.
Dos minuts per arribar, fem una pausa,
i de seguida tornem amb el Francesc Olé, el Gaspar Nandez,
el Dominical en directe, i actuació i atenció...
d'un dels protagonistes de la jornada, que són els Tietz,
que aquesta tarda seran al Camp Nou, a la mitja part,
actuant en aquest Barça Atlètic de Madrid,
però abans passaran per aquí, pel suplement. Fins ara.
El suplement, amb Roger Escapa.
Para un!
Tenta obrir la feta marau!
Tota l'estiuola!
Terestega!
Terestega!
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir d'un quart de quatre,
la TDT del Barça Atlètic de Madrid a Catalunya...
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
No és tan sols aconseguir podis.
És superar-se en cada esclau.
L'esport ens ensenya que tirar endavant no és tan sols guanyar,
sinó aprendre a aixecar-se.
Per això a CaixaBank estem amb l'esport, sempre.
CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
Dam, Assistència Sanitària, RAC, Solideo i CaixaBank.
Benvinguda. Benvingut.
Endavant, passeu.
Cada dia ho tenim tot a punt per fer-te sentir com a casa.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.
Ai, Tana, bon matí.
Ja de ben petita somiava en jugar al Barça.
Ser professional, guanyar grans títols.
I ho he aconseguit, però cal dir que m'ajuden molt.
Tinc els millors entrenadors, les millors companyes, analistes...
Jo i elles, elles sí que tenen bé.
Dia a dia, mil professionals en una de sola.
Les infermeres. Infermeres?
Com seria la vida si no sentíssim els sons que ens envolten?
Audica, som experts en salut auditiva
i sabem la importància de tractar una pèrdua auditiva a temps.
Per això et convidem a revisar-te gratis l'uïda.
Reserva cita Audica.es i comença a mimar-te l'uïda.
Audica, la teva audició és la nostra experiència.
Ida a fer el bailoteo
Cada nit ben junts ballant al son del salseo
Ens agradava la festa i també el marugeo
Ja no importa perquè vull que tornis
I si no aquí t'espero
Passa un minut de tres quarts de dotze del migdia,
de què una estona els tiats també en directe actuació
aquí a Passets de Gràcia som al tram entre Diputació i Consell de Cent.
Passets de Gràcia número 27
i serem durant tota la jornada
en aquesta programació especial de Catalunya Ràdio.
I mica en mica van passant autors que avui estan sol·licitats
i molts també vinculats a aquesta casa.
Saludàvem a primera hora el Jair Domínguez,
d'aquí una estona vindrà també el Gaspar Hernández amb el radiofonista
i ara ens acompanya el Francesc Soler, bon dia i bona hora.
Bon dia, Roger, què tal?
Que acaba de publicar el somriure dels dofins,
el Francesc ja té uns quants títols publicats,
però aquí s'estrena també amb aquesta novel·la d'autoficció,
perquè parla molt de tu, no?
Parla de mi i segurament menys del que sembla,
perquè m'agrada dir que és gairebé una ficció d'una autoficció,
és a dir, moltes vegades hi ha autors que hi posen molts d'ells,
jo faig aquest joc en què sembla que sí que soc jo,
i en menys del que segurament molta gent es pensarà, sí.
Què és la dictadura del tothom, Francesc?
La dictadura del tothom és tot allò que fem o deixem de fer
pensant en què pensaran els altres d'alguna manera, no?
I que ens acaba coartant una mica la nostra llibertat
i la nostra manera de ser.
Com som.
Aquesta infantesa que descrius al llibre
té alguna cosa a veure amb la teva o no, per això?
Sí, sí, això ha de dir que sí.
Com era aquesta infantesa?
Un nen que se sentia una mica diferent, potser?
Sí, és una infantesa dels anys 80 i 90,
en aquest cas de la comarca d'Osona,
i en què tot el que marxava una mica de la norma,
i aquella norma era que els nens tenien pare i mare,
que estaven casats, segurament ara a les escoles
seria la diferència, no?,
perquè els pares estaven separats,
amb una sexualitat que tampoc coincidia amb la de la majoria,
i llavors feia que d'alguna manera
tots els rarets de l'escola s'acabessin trobant
gairebé per exclusió, per dir som els que som diferents,
doncs fem-nos amics entre nosaltres.
Tens la sensació que de petit, o aquest personatge,
si més noia no parlo només de tu, barregem una mica tot,
havia de fer un esforç per encaixar en un entorn determinat?
Sí, i dedicar molts esforços a encaixar
vol dir que, en el fons, estàs molt cansat,
i llavors segurament doncs ets molt menys espontani,
i hi pots donar molt més de tu.
Quan et desempallegues d'això, dius que potser no cal encaixar
amb els altres, sinó que jo sóc com sóc,
i qui li agradi bé i qui no, doncs no,
doncs segurament ets una persona més lliure, més feliç,
i també que pots mostrar-te tal com ets
i deixar que la gent et coneguin.
I en aquesta descoberta de la identitat sexual,
clar, suposo, quants anys tens ara, Francesc, tu?
Jo ara 45.
45. Potser hi havia bastant menys referents que ara, no?
Absolutament, absolutament.
Jo recordo que la primera vegada que vaig veure un homosexual
a la ficció era a Filadèlfia,
i sense risc de fer un spoiler,
perquè crec que tothom la vista, acaba malament.
Per tant, quan eres adolescent i homosexual,
el que t'estaven dient és que tens bastants números
d'acabar malament, en cas que decideixis fer el pas
i viure la teva sexualitat, no?
Per sort, ara tenim Smiley, tenim sèries Elite,
per tots els gustos a les plataformes.
Tenim a Catalunya Ràdio un podcast, que ja m'entens,
ja m'entens un podcast sobre la diversitat sexual,
i jo crec que això fa les coses més fàcils.
Altres coses, potser no.
I Freddie Mercury, també, quin paper va jugar amb tot això?
Ai, Freddie Mercury, amb aquell vídeo de I want to be break free.
Jo crec que va ser un cant a la llibertat, no a la provocació.
Un tio amb bigoti que es posava uns pits enormes
i que passava a l'aspiradora,
em semblava el sumum de la provocació.
Gaspar Nández, bon dia i bona hora.
Molt bon dia. I benvingut.
Moltes gràcies. Patia, patia, perquè, clar,
sèries, ha de ser, això?
Sí, sí, perquè he deixat la parada
que estava al capdamunt del Passeig de Gràcia,
que precisament era la parada de la impossible
i el que ha sigut impossible és caminar per aquí al mig,
amb tota aquesta gentada.
El radiofonista és el llibre que ens ve a presentar el Gaspar Nández,
que és un llibre, sí, molt, molt, molt autobiogràfic,
d'un enamorat de la ràdio des de ben petit, no?
Totalment.
I que va canviar la informació diària d'actualitat,
de destressant, de despertadors ben d'hora pels silencis.
No m'atreveixo a fer un silenci, avui, amb tu, aquí.
Ja l'hem fet, ja l'hem fet.
A veure, tindria molt d'encant un silenci
trencat per tot aquest soroll festiu.
Però bé, és impossible, jo crec, trobar un silenci ara i aquí.
La lectura, que avui ens uneix, i l'escriptura es fan en silenci.
I, per tant, benvingut sigui tot aquest soroll
si després acaba a casa amb la comoditat del silenci.
I bé, i el radiofonista, efectivament,
com molt bé saps, Roger, amb en parlar el suplement,
és un llibre sobre la ràdio
i en què Catalunya Ràdio hi té un paper protagonista.
Saps que tots tres tenim una cosa en comú?
I és que hem presentat el matí de Catalunya Ràdio l'estiu.
Tots tres.
El que passa és que el títol el guanya el Gaspar
perquè el va fer uns quants anys. Jo el vaig fer un any i prou.
Tu, 8 anys.
8 anys, que és quan feia la secció dels silencis a la qual eludeixes.
Anàvem a buscar un silenci cada dia, va ser tota una aventura.
8 estius sense vacances, Francesc, imagina't.
I jo recordo molt el seu silenci a l'Alzó de Barcelona,
justament amb els dofins.
Recordo molt aquella arrancada de matí de Catalunya Ràdio.
Sí, sí, va ser molt bonic.
Em va costar molt fer aquella secció perquè era difícil...
De justificar, vols dir, eh? Els despatxos no s'entenia.
No, tota la despesa per retransmetre silencis,
clar, jo entenc que, segons el punt de vista, no tenia cap sentit.
Però avui que a l'ofici de viure de Catalunya Ràdio
parlem precisament d'espiritualitat i psicologia,
no hi ha res més espiritual que els silencis.
No, avui em dono gràcies.
Tu quants anys hauràs de fer, Francesc?
Dos estius. 11 i 12.
Clar, és un repte majúscul, eh?,
perquè saps que són 6-7 setmanes molt, molt, molt, molt intenses,
però que després arriba el titular darrere teu i tot allò...
se n'obliden molt ràpid, eh?
Sí, és una cura d'humilitat, també,
perquè tu no deixes de ser el substitut, el suplent.
I dius, bé, algun dia seré el titular,
jo no vaig a arribar a ser mai.
I el que sí que vas fer és un canvi, no?,
perquè tot allò que suposava l'actualitat
el vas canviar per l'espiritualitat, d'alguna manera, no?
Sí, la psicologia, sí, sí.
I la psicologia, i se't veu molt feliç, no?
I tant, la veritat és que ara no tornaria enrere.
Ja tenim a la casa grans professionals que feu,
que fan informació,
i ara em sento molt còmode amb l'ofici de viure,
i, de fet, la bona acollida que està tenint,
també a nivell d'audiències,
demostra que, almenys per mi, aquest és el camí, de moment.
Què és ràdio, les tries?
La primera emissora que em va muntar el meu pare
dins una capsa de sabates, quan jo tenia 9 anys,
i a partir d'aquí va començar el meu amor cap a la ràdio.
I, de fet, així obro el radiofonista,
que és una història d'amor de la ràdio.
Jo soc un enamorat des dels 9 anys,
no he parat mai de fer ràdio, amb diferents registres,
i per mi és el mitjà que té més encant,
i, a més, és el més autèntic.
O sigui, la paraula parlada és la més autèntica, per mi, eh?,
una opinió.
Tu, quan vas començar, Francesc, a fer ràdio?
Jo vaig començar a fer ràdio a Catalunya Cultura
fent un programa universitari, el 98,
i llavors allà ja vaig passar directament a informatius,
i vaig estar molt de temps fent Catalunya Informació,
que per mi és a l'hora de fer entena
i a l'hora de tenir recursos per improvisar,
i això és una escola accelerada,
perquè ho necessites, perquè passen moltes coses,
i a partir d'allà doncs he anat fent moltes coses més.
11 i 53 minuts en directe des del Passeig de Gràcia,
però també som en directe a la festa dedicat,
perquè avui Catalunya Ràdio, aquesta emissora,
celebra el Sant Jordi des de molts punts
i de moltes maneres diferents.
Allà hi tenim el Franck Lluís, a la Fàbrica Damm,
crec que molt ben acompanyat. Franck Lluís, bon dia i bona hora.
Bon dia, Roger Escapa.
Escolta'm, tu i jo no tenim en comú
què hem fet al matí de Catalunya Ràdio l'estiu,
però sí que tenim en comú què hem fet ràdio a Ràdio Sabadell.
I tant, i tant, una grandíssima, immensa escola, immensa escola.
Per buscar algun punt de connexió,
que ara si no em sentia com fora de l'equació.
Escolta'm, com bé dius,
som a l'antiga Fàbrica Estrelladam de Barcelona,
això és el carrer Rosselló, a prop de la Sagrada Família,
i aquí a la Festaça ja estan en marxa,
perquè fa una estona han obert portes,
hi ha un munt d'escenaris on de seguida arrenca la música en directe.
De fet, la primera actuació és a les 12, de seguida, de seguida,
amb en Triquell, i a les tres... no, a la una,
actuaran els Catarres.
I tant bon punt han arribat, abans de les proves de so,
hem estirat l'Èric Vergés pel braç, el cantant dels Catarres,
i li hem dit a seure aquí, que entrarem al suplement de Catalunya Ràdio.
A més, ahir tocaven a Santelles, a prop de casa,
era el primer volo d'aquesta nova gira,
i està més cofoi, està molt content, l'Èric,
de com va anar el volo ahir.
Estic cofoi, m'agrada molt aquesta expressió, sí, sí.
Estic molt content, perquè començàvem una gira nova,
amb nou espectacle, noves llums, noves cançons,
de fet, presentant una cançó que encara no s'ha estrenat,
i d'aquí uns dies s'estrenarà, un single,
i res, molt content, per com va anar, la veritat, sí.
Hem ensomat l'exclusiva i això ho hem d'estirar.
Nou single dels Catarres, que van treure Diamants,
que és el seu darrer disc,
i volem saber dia i hora, per favor.
La hora no te la sé dir.
No soc tan bo amb això.
Crec que és el dia 14 de maig,
i qui la vulgui sentir en exclusiva haurà de venir als concerts,
perquè l'estem fent, de fet, avui la farem,
i és molt guai, és molt divertida.
És una cançó que resumeix una mica la nostra primera etapa,
aquests primers 10 anys d'Història dels Catarres,
i té una mica de sonoritat que va des del principi fins al final,
i és molt guai.
14 de maig, nova cançó dels Catarres,
això sí que ho podem dir a totes les plataformes ja aquell dia.
Sí, i videoclip. Un videoclip bastant èpic, per cert.
Clar, vosaltres celebreu 10 anys
i us heu empescat 4 bolos a la sala Apollo d'aquí uns mesos,
on, de fet, anireu repassant per trams la vostra carrera,
perquè cada dia hi ha un disc que puja a l'escenari.
Ja sabem que hi ha molta gent fan dels Catarres
que ja té les 4 entrades perquè no se'n vol perdre ni un.
Sí, és veritat, no m'esperava que hi hagués tanta gent
que volgués comprar les 4 entrades,
pensava que hi hauria gent que ho faria, però no tanta,
i això ens fa sentir molt feliç,
perquè la gent que ens segueix ens estima molt,
i això ens fa sentir molt afortunats.
I, la veritat, hem de dir que queden poquetes entrades,
ja l'últim dia no en queden,
i els altres 3 dies estan ja al 90-95% de capacitat.
O sigui que, si voleu venir, us heu de fanyar.
Parlant d'entrades que volen,
nosaltres a ICAT tenim en dansa també la nostra festa senual,
que és el desconcert, això també és a la sala Apollo,
serà el 9 de maig, 9 de maig,
les entrades ja estan obertes, es poden demanar,
són gratuïtes, són invitacions,
afanyeu-vos, que al final tots són plors,
són les entrades dels catarres,
i aquesta penya d'Osona, els tindrem a l'escenari,
en Jan, la Roser i l'Erik, els catarres,
amb la Villarussa,
coses d'aquelles que només passen al desconcert d'ICAT,
que és una estranya parella,
que tenim moltes ganes de veure com funciona.
Estranya parella, però jo crec que ben aventurada, no?
Serà molt divertit,
la nostra única condició era que ells fessin la versió d'una cançó nostra,
i tinc moltes ganes de sentir a veure quina bestiesa fan,
que pot ser molt divertit.
Digues.
No, no, és que tinc aquí molta gent.
Escolta'm, fins quan durà la festa d'ICAT?
Mira, nosaltres ens hi posem ara, amb vosaltres, de fet,
fem l'estrena a partir de la una connexions constants,
de una a quatre,
i a partir de les quatre, a la tercera planta d'aquí,
de la Fàbrica Damm, a la sala de bàscules,
tindrem música en directe, estaré jo fent de DJ,
intentant ser una mica Miki Puig per una estona,
posant cançonetes de quatre a cinc,
després la gent del Loft fent programa de cinc a set,
i de set a vuit, la Mariona Batalla de les Gates,
la tindrem també posant música, per tant, des d'ara,
i fins que aguanti el cos, serem aquí, Roger.
Una abraçada, Fran Lluís.
Un petonàs, bona diada. Bona diada, bona diada.
En directe des del Passets de Gràcia, hola, què tal?
Hola, bon dia. Com esteu? Molt bé.
Com us dieu? Patrick. I Sílvia.
He vist que fa estona que sou aquí,
que passejàveu i ens heu trobat, o heu vingut a esplaçar?
Estàvem passant per aquí,
i hem tingut el luxe de veure-us aquí en directe,
i és que millor que, en comptes d'escoltar-us-e, també veure-us.
Ens escolteu de tant en tant?
Sí, i som molt fans del Gaspar,
i agraïm la feina fantàstica que fa.
Moltes gràcies.
Teniu el seu llibre o no? No, encara.
El radiofonista l'ha comprat, us el signarà aquí segur.
Sou uients de Catalunya Ràdio, us agradarà el radiofonista.
Ara, escolta, sento, lamento la decepció.
Ja veieu que no soc alcom en Roger i no tinc cabell.
És millor escoltar-me, potser que no pas veure'm.
Per això fem ràdio tots plegats, una mica,
perquè no ens vegin, ja està bé.
Què tal, com va el Sant Jordi? Superbé.
Mira, m'he trobat la Sílvia Soler de Carre,
i no he pogut evitar d'agafar el seu llibre, com el signi.
Compartim nom, què més volem.
I foto amb Jair,
qui és el noi més divertit de Catalunya.
Ha arribat tard, ha arribat mitja hora tard,
a la cita que teníem, el Jair Domínguez.
Sou uients del búnquer, també? Té molta cua.
Té molta cua allà esperant-lo.
Que tingueu bona diada, moltes gràcies per escoltar-nos.
A veure, aquí, què tal, com esteu?
Ui, aquesta senyora que se'n va, eh?
Com et dius, com et dius? Hola, em dic Montse.
Montse, has comprat alguna cosa o no? No, no encara.
Ui, mira, mira, m'acosto cap aquí.
Ep, què passa? On anem?
Home, no, no m'ho seguo, eh?
M'ha vingut a saludar abans vostè.
Ah, no? Ah, no, no era vostè. Com es diu?
Maria Teresa. Què has regalat, Maria Teresa?
Ah, no, res, res.
Ara vaig cap allà.
Ja veuràs com es mou tot el personal, aquí.
Que vingui, eh?
Escolta'm, no m'ho seguo. Mira, mira aquesta dona.
Hola, què tal? Bé, molt bé.
Com et dius? Marta.
Què has comprat, Marta? Encara res. Tinc tot el dia.
I a què esperem? Ara hi vaig.
No tens alguna cosa al cap, o no? Sí, alguna cosa.
Fa molta estona que ens estàs escoltant, o no?
Des de fa una hora. Fantàstic.
Ens escoltes habitualment, o avui...? Sí.
Què t'agrada del cap de setmana i què no t'agrada?
Bueno, de què? De la ràdio? Sí.
Doncs el suplement. Molt bé, fantàstic.
Moltes gràcies, eh? De res.
Fem una pausa perquè ens actualitzarem amb la Neus Ronet,
que ens estàs parlant a les 12.
Moltes gràcies al Francesc Soler i al Gaspar Nándiz.
Un fort aplaudiment per tots ells dos.
A comprar el somriure dels dofins i el radiofonista.