Bon dia, són les 7, i així son el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge, 19 de març del 2023.
Ja fa moltes setmanes que, quan parlem del Barça,
ho fem més del despatxos que del futbol.
No és la primera vegada que passa, i segur que tampoc no serà l'última.
A falta d'explicacions pel Cas Negreira, el calendari avança
i aquest vespre arriba el segon dels tres clàssics
que coincideixen en pocs dies. I no és un partit menor.
Venint d'on ve, el Barça pot avui sentenciar la Lliga
si aconsegueix una victòria contra el Madrid.
I no és poca cosa tenir en compte que fa tres temporades
que els blauran a no aixecar el títol.
I que fa tot just un any, a la plantilla encara hi havia...
L'Inglet, Umtiti, Pjanic, Coutinho, Brightweight...
i havíem substituït Messi per Benfis Depay.
La travessia del desert amb Setién i Cumens ens ha fet llarga
els que van viure una adolescència marcada per Ronaldinho
i vam entrar a la universitat amb el Barça de Guardiola,
que vam enllaçar amb Tito Vilanova, Luis Enrique i Valverde.
Serà inevitable que els pagaments de Negreira durant, recordem-ho,
els mandats de Núñez, Gaspar, Laporta, Rossell i Bartomeu
planin en l'ambient.
I també és molt probable que cada vegada que hi hagi una acció polèmica
que caigui a favor del Barça,
els aficionats hagin d'aguantar les mufes de la caverna.
És normal, perquè durant dècades el Barça ha estat pagant un exàrbitre
i encara no sabem per què.
Per què?
Que jo sé que he nascut per ser milionària
Com si ploguessin sent els bitllets pels aires
Un dia per Montba i el sauen a Malta
Sempre ben escoltada però va de vara
Avui que el Barça lluirà Rossell i la samarreta,
l'Auroma es fa sola, més val que ens llapem la ferida abans de començar.
Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
Bon dia, Neus Bonet.
Bon dia, Roger Escapa.
Més de dos milions de multes
imposades per la llei mordaça total.
El suplement, amb Roger Escapa.
Bon dia, Neus Bonet.
Bon dia, Roger Escapa.
Més de dos milions de multes
imposades per la llei mordaça tot l'Estat.
El 60% de les sancions són per consumir droga al carrer,
però dues de cada deu s'imposen per desobediència a la policia.
Els afectats denuncien que la llei criminalitza
i desincentiva les protestes.
Tercera nit d'incidents a França
en protesta per la reforma de les pensions.
Sí, milers de manifestants han sortit al carrer novament
i hi ha una vuitantena de detinguts.
Demà l'Assemblea Nacional
debatrà les dues mocions de censura contra el govern.
S'ha estabilitzat l'incendi de Canaixana a la Vall d'Aran.
Ho han confirmat a Catalunya Ràdio Els Pompiers.
El foc ha cremat 250 hectàrees de pastures i zona forestal.
Les flames també han calcinat tres edificacions de muntanya.
I atenció, aquest matí al trànsit i a la mobilitat a Barcelona
estem al pendent d'aquest marató, Neus.
Sí, que comença a Renca, a dos quarts de nou.
S'hi han inscrit 15.000 corredors,
una xifra que s'acosta als nivells pre-pandèmia.
Es recomana fer servir el metro
perquè hi haurà moltes afectacions a trànsit.
Tota la tarda especial tot gira
en clau clàssic Barça-Madrid a les 9,
una hora abans de la TDT,
i amb la possibilitat de deixar la terribal a 12 punts.
Albert Benet, bon dia.
Bon dia. Si el Barça guanya, deixarà el títol de Lliga molt encarrilat.
Si empata, la diferència es mantindria amb rau punts,
i en el pitjor dels casos, en cas de derrota,
la diferència seguiria sent notable, de 6 punts.
No jugarà Pedri, sí que ho farà Benzema,
i Florentino Pérez no serà la llotja.
Empat del Girona i derrota d'un espanyol que es complica la vida.
Espanyol 1-3, l'equip blanqui-blau no cau en descens,
per la derrota del Valencià al camp de l'Atlètic de Madrid, per 3-0.
El Girona va salvar un punt al camp del Rayo,
empat a 2, amb dublet de Sigancov.
Bon dia, Joffre Genoé. Bon dia, Bonora. Avui què?
Mira, doncs encara pot ploure.
De fet, ahir els registres van arribar a prop dels 17 litres
per metacuada, s'han emprat d'envas, a la Garrotxa,
també a Bulló, a Sant Pau de Seguries,
i a l'Ajuntament d'Espanya.
De fet, 17 litres, 15 litres, 16 litres per metacuada,
registres més importants, perquè plourà a molts sectors,
del nord de Girona, també del nord de Barcelona, l'àrea del Piau.
I ara mateix, al llarg d'aquesta nit, encara parlem de pluges,
a Mollà, 10 litres per metacuadrat, també en punts d'Osona,
a Mollanès, Vallès Oriental.
Doncs aquest registre, entre els 8 i 5 litres per metacuadrat.
I ben bé, fins a mig matí encara podria haver-hi algun arroi
o algun petit uixat en aquests indrets, entre el Vallès,
però hi haurà una pausa, a partir de mig matí,
en predomin dels núvols, potser alguna clariana,
sempre el cel més seranat cap a punent, sud del país,
però no cal fer net a la tarda, a partir de mig dia,
tornaran a créixer, anul·lades, en aquest cas, en el Pineu i Pre-Pineu,
nord de les comarques de Barcelona a Girona,
amb risc d'aquests uixats, que, com a molt,
donen registres pròxims als 10 litres per metacuadrat,
i poca cosa més.
Aquest serà el final d'aquest episodi de uixats, entre ahir i avui.
I bé, de fet, encararem una setmana o una altra cop,
amb precipitacions, amb estabilitat,
i amb temperatures que també t'endiran a remuntar.
Escolta'm, Jofre, encara ets aquí, eh?
Sí, no me l'entenc.
Clar, els corredors de la Marató,
que estan molt pendents de la climatologia,
dos quarts de nou del matí, tindran un dia...
Clar, ells el que no volen és que faci gaire calor.
No, calor no en farà pas.
Serà un similar a un dia com el d'ahir,
màxims que no arriben als 20 graus, poc per sobre dels 15.
Un cel molt apedot, no, no, per això no han de patir.
De pluja, també, poca, eh?
Si cau alguna gota, no crec que plogui gaire estona, ni gran quantitat.
Fantàstic, Jofre, fins ara. Fins ara.
Avui, el suplement...
Avui, el suplement, Artuli i Marc Molins,
advocat penalista de Doctor Andret,
l'Oriol Marc, cap de Política de la Nació Digital,
la Núria Oriols del Diari Ara,
amb l'Anna Pardo de Vera, directora corporativa de Público,
seguint molt de prop el Valentí Sant Juan
i la història de l'Àlex Roca,
corredor de la marató, amb una història humana brutal.
Serà la seva primera marató i el Valentí Sant Juan,
que ja en porta unes quantes, l'ha ajudat a preparar-la.
A partir de les 9,
la viurem en directe a través també de la seva experiència.
Avui, evidentment, pendents d'aquest clàssic,
viurem la prèvia del clàssic
amb la Sònia Germà, el Jordi Puntí, la Danae Boronat,
a partir de les 10 del matí.
No, la Danae, no, vindrà la Maria Garrido, al final.
I també amb un convidat d'excepció, com és el Sergi Cotillas,
amb qui aprofitarem per conversar
d'allà del clàssic Barça-Madrid.
Els Sergis Cotillas duren una pila d'anys
a formar part de la TDP del Puyol,
una història vinculada al futbol i a la ràdio i a la música.
Però avui també volem serrar una estona
amb el Cotillas sobre el seu vessant més personal,
que serà també al voltant de quarts d'onze del matí,
amb un matí on també vindrà la Marina Porres.
Llibres, sèries i bandes sonores a partir de les 11,
les converses de taverna del Roger Mas i el David,
que ara ben al demà ho deixo,
la Marta Ferrer amb els arguments universals,
Collons, el Ferran Torres també li paguem per uns serveis
que no ens dona, eh?
A partir de les 12 del domicil,
amb Joan Laporta, Pep Guardiola i companyia,
tot això i molt més en aquest diumenge de ràdio, diumenge de suplement.
Més de 2 milions de multes i 970 milions d'euros recaptats, Neus.
Sí, és el balanç de l'aplicació de la llei mordassa
que ha tribut l'Estat des del 2015
quan la va aprovar el govern de Mariano Rajoy.
La majoria de multes són per consum de droga al carrer,
però dues de cada deu s'imposen per desobediència a la policia.
Els afectats denuncien que la llei criminalitza les protestes
i lamenten també que hagi fracassat la reforma.
Més detalls, Madrid, Paula Bruixats, bon dia.
Bon dia, a Catalunya es van tramitar 81.000 multes l'any passat
via llei mordassa, segons dades d'interior,
la meitat per consum de drogues,
però el 20% van ser per desobediència
o per faltes de respecte a la policia.
Des del 2015, que es va aprovar la polèmica llei,
s'han imposat més de dos milions de sancions a tot l'Estat.
Hi ha casos com el d'en Santi, multat a Tarragona,
per difondre a Instagram la imatge de tres polícies.
Hi vaig publicar una foto d'ells, la cara d'ells no es veia,
perquè hi vaig ficar la emoticona d'un porc,
hi vaig ficar, secreta, idiota, et creus que no es nota,
i al cap d'uns mesos m'estaven multant
per una falta respecte a l'autoritat.
O el d'en Xavier, multat quatre cops,
en total 2.400 euros per impedir un desnonament.
Ara ja no m'ha arribat cap més,
però és veritat que tampoc m'he posat a cap més porta,
va ser un agent molt desmovilitzador, realment.
Des de fa un any, la Conselleria d'Interior
ha canviat de criteri i assegura que ha deixat de multar
algunes de les moltes conductes que persegueix la llei mordassa,
com les manifestacions espontànies sense permís,
o les concentracions pacífiques per impedir un desnonament.
Entenen que són casos que empara la llibertat de manifestació.
El govern català considera que la reunió de la delegació europea
del cas Pegasus s'hauria de fer a Barcelona i no a Madrid.
Sí, la consellera d'Acció Exterior i de la Unió Europea,
Maritxell Serret, recorda que és a Catalunya
on hi ha hagut més víctimes d'espionatge.
Serret, però, assegura que no perdran l'oportunitat dimarts,
vinent a Madrid, a defensar-se i denunciar una persecució
a l'independentisme, ho ha dit a Catalunya Ràdio.
Lamentar i reivindicar que aquesta cita segurament hauria de tenir
un lloc a Barcelona, que és on hi ha més víctimes,
a l'estat espanyol i a tot el nivell europeu i gairebé mundial.
Malgrat això, serem a Madrid.
El que farem és anar no només a exposar el nostre cas,
a denunciar la nostra pròpia vulneració de drets
a nivell individual, sinó també a denunciar el que això implica
a nivell col·lectiu i l'intent de criminalització
que s'ha estat fent del moviment independentista.
Ni el president espanyol, Pedro Sánchez, ni cap dels seus ministres
es reunirà amb la delegació d'eurodiputats.
Al cap de l'oposició, el Parlament, el socialista Salvador Illa,
i Sánchez a la trobada perquè coincidirà, diu,
amb l'emoció de censura que ha debat el congrés el mateix dimarts.
No hi ha hagut cap ensenyament.
La setmana que ve vostès saben que hi ha una emoció de censura
i el govern espanyol ha posat tots els mecanismes per exposicar-se
i per arribar al fons de l'assunt.
Ens hauria agradat que el Parlament de Catalunya, per cert,
a la comissió que es va fer,
haguessin acceptat les peticions de compareixença que va fer
el partit socialista, no s'ha acceptat cap.
Això és el que explica Salvador Illa,
que va aconseguir l'emoció de censura de Vox,
carregant contra el PP per la seva abstenció,
és el que ha fet Pedro Sánchez a les últimes hores,
escalfar aquestes hores prèvies,
en aquest cas criticant Vox i Partit Popular.
El president espanyol acusa Alberto Nunez-Ejo
d'anar de braçeta amb l'extrema dreta
amb l'objectiu de tombar les reformes socials del seu executiu.
Continuem a Madrid, Dani Saindeja, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb el Comitè Federal del PSOE de Telo de Fons,
Sánchez ha assajat la seva resposta a l'emoció de censura de Vox.
El PP presenta una altra candidata per no donar la cara,
i el PP de Fejo s'acosta a l'extrema dreta
per passar del no de casado a l'anterior emoció a una abstenció.
Segons el president espanyol,
el PP i Vox van de la mà més Poders Econòmics
per revertir les reformes socials del seu govern
i que demanin eleccions anticipades
és una mostra més del seu nerviosisme.
¿Por qué tienen esa desesperación en poner fin a la legislatura?
¿Qué está sucediendo tan terrible que les altera tanto?
Yo os lo voy a decir en pocas palabras.
Están atacados porque hay un gobierno que gobierna para la mayoría
y no se inclina ante los poderosos.
I demanar eleccions anticipades
és el que ha tornat a fer el líder popular
que veu la emoció de censura
com una pilota d'oxigen per a Pedro Sánchez.
Nosotros no vamos a contribuir a insuflar aire a un gobierno
que ya no solamente está en funciones,
sino que está en tiempo de descuento.
Tant Sánchez com Fejo es mostren confiats
de guanyar les eleccions autonòmiques
i municipals del 28 de maig,
un escenari molt obert
en moltes comunitats i capitals de l'estat espanyol.
Tercera nit d'incidents a França.
Els més importants a París en protesta
per la reforma de les pensions,
en aquest cas per decret per part del govern Macron.
Milers de manifestants han sortit al carrer,
hi ha més de 80 detinguts.
Les protestes s'han concentrat a la plaça d'Itàlia,
que s'ha convertit en el punt de reunió
i a la plaça de la Concòrdia.
Durant tot ahir dissabte es van produir
concentracions de protesta a moltes ciutats
en molts casos de forma espontània.
Segons ja explicava Catalunya Ràdio
la politòloga Christine Del Fou.
Es mantenen vagues en diversos sectors
això ha obligat a ajornar el manteniment
d'11 centrals nuclears, segons els sindicats.
Dilluns, demà, l'Assemblea Nacional
debatrà les dues mocions de censura contra el govern
que ha presentat l'oposició
i si tiren endavant s'haurà de dissoldre el Parlament.
Del Fou considera, però, que les mocions de censura
tenen molt poques possibilitats de prosperar.
Sí, el cisme ha provocat el pànic
entre els veïns que han sortit al carrer.
Moltes cases s'han ensorrat a la ciutat de Cuenca
que és una de les més afectades.
El terratrèmol també ha afectat una zona del Perú
on les autoritats han confirmat la mort
d'una nena de 4 anys i desenes de ferits
a causa precisament d'aquest cisme.
Les autoritats suïsses busquen un comprador
per al segon banc del país, Crèdit Suís,
que es troba en plena crisi financera.
El principal candidat per adquirir-lo és UBS,
la primera entitat suïssa que ja ha començat a negociar.
Sí, les reunions es mantenen amb molta discreció
i no se sap si la compra seria total o bé parcial
adquirint només les divisions semejades
i rebutjant les més conflictives.
El banc central Suís i les autoritats reguladores
que impulsen la fusió
volen que hi hagi un acord abans de demà
quan obrin els mercats financers per tallar la crisi
i evitar el contagi.
Per aconseguir-ho sembla que el govern albètic
estaria oferint al banc comprador garanties
contra els riscos de l'operació.
Visita sorpresa del president de Rússia,
Vladimir Putin, a la ciutat de Mariupol,
destruïda per la invasió russa del Donbass i a Crimea
just el dia del 9è aniversari de l'annexió.
El desplaçament de Putin, que no estava previst,
s'interpreta com un missatge de despreocupació
davant del Tribunal Penal Internacional
després que ametés una ordre d'atenció
contra el líder rus.
Moscou, Noel Rodríguez.
La visita de Vladimir Putin a Crimea
ha sigut del tot inesperada.
El seu portaveu, Dimitri Veskov, havia informat aquesta setmana
que el president faria una videoconferència
per celebrar el 9è aniversari de l'annexió de la península.
Un canvi de plans, doncs,
que pot estar motivat per la decisió d'ahir
del Tribunal Penal Internacional.
Apparèixer en públic sempre és una forma de transmetre
despreocupació tant a seguidors com, sobretot, adversaris.
El programa del viatge s'ha limitat a la visita
a un centre artístic i, coincidència o no,
també a una llar d'infants.
Curiós aturada per fer la primera apreció pública
després que el Tribunal Penal Internacional
l'hagi acusat de crims de guerra precisament
per la deportació massiva de nens i nenes d'Ucraïna.
Malgrat estar ocupada des del 2014,
Crimea ha estat notícia en aquesta guerra
amb més d'una ocasió per l'explosió del pont de Kerch,
per l'atac amb drones contra la flota de Sabastopol
i aquesta setmana pel xoc entre els caça-bombarders russos
i el dron nord-americà.
Incidents que han afectat a la supervivència
del greu creïnès a través del Mar Negre,
però justament avui les Nacions Unides
han informat la pròrroga de l'acord,
tot i que en aquesta ocasió no s'han especificat la durada.
Recta final a Xil·la,
de la gira sud-americana del president de la Generalitat,
Pere Aragonès.
En aquesta ocasió, l'est central de la compareixença
han estat els drets humans.
Concretament, Aragonès ha destacat la figura
del cantautor torturat i assassinat Víctor Jara.
Des d'Xil·la, Joan Biosca.
En el nom del cantautor Víctor Jara,
aquí a Santiago de Xile,
es van viure els pitjors horrors de la dictadura pirotxatista.
Un espai de vida, salut, família i esport
convertit en aquells temps
en un dels més sinistres centres de detenció i tortura.
I aquí és on va morir el cantautor xilè Víctor Jara,
una figura de la lluita per la llibertat
del país sud-americà i també al món.
Els espais de l'horror
els ha recorregut el president del govern català,
Pere Aragonès,
i el president de la Generalitat.
Els espais de l'horror
els ha recorregut el president del govern català,
Pere Aragonès,
en la recta final de la seva gira per Sud-amèrica.
Escoltem Christian Galàs,
director de la Fundació,
Víctor Jara i Pere Aragonès,
president de la Generalitat.
Nunca la presencia de un presidente
de una nación extranjera
aquí con nosotros acompañándonos.
Así que era una emoción grande.
De verdad lo hicimos con mucho cariño.
Durant la Guerra Civil,
no podemos hacer callar la voz de una sociedad.
Veiem també, com avui,
encara els drets individuals i col·lectius
no són garantits.
No són garantits en molts pobles.
El president català ha anunciat també
que per les festes de la Mercè d'enguany
s'ho menjarà Víctor Jara
amb el concert Mil guitarras
en el 50è aniversari del seu assassinat.
Gràcies, Joan Viosca, des de Xile.
Més qüestions.
Quan passen dos minuts d'un quart d'avui
unes 400 persones han participat
en una manifestació contra el feixisme
i l'extrema dreta al centre de Barcelona.
Amb cris de no passarà ni cap persona és il·legal
volien alertar del creixement d'aquest moviment.
David Carvala, un dels portaveus de la plataforma convocant,
ha desgranat alguns motius
que els han portat de nou al carrer.
És la massacra a Melilla, que encara no hi ha hagut justícia.
És l'extrema dreta,
que és un perill per tothom
perquè amenacen la gent racialitzada,
amenacen les dones, amenacen les persones LGBT,
amenacen els drets democràtics en general.
La mobilització va rebre el suport
d'un centenar d'entitats, sindicats i partits polítics,
va arrencar el passeig de Gràcia,
va acabar a prop de la plaça Catalunya
i va formar part d'una protesta internacional
que es va fer paral·lelament també en altres ciutats del món.
L'Assemblea Nacional Catalana
ha escollit Núria Marín
com a nova vicepresidenta en substitució de Jordi Pessarrodona
que va dimitir per desevilències amb la direcció.
Marín va rebre el suport de 34 dels 48 secretaris nacionals
reunits a Trem.
Sí, a l'hora de defensar el seu projecte
Marín va incidir en l'objectiu de fomentar
encara més el debat a l'interior de l'entitat
i enfortir-la sobretot a partir de les bases,
aglutinar els diferents pensaments
que hi pugui haver tal com explicava
els micròfons de Catalunya Ràdio.
En clau interna, jo vaig a la presidència
des d'una perspectiva aglutinadora
de la diversitat d'idees
i de maneres de fer,
perspectiva que a mi m'ha donat
la pràctica docent
i penso que aquest pot ser
la meva aportació a l'entitat.
L'incendi de Canajana, a la Vall d'Aran,
ha quedat estabilitzat aquest dissabte a la tarda.
En total, el foc ha cremat 250 hectàrees
de pastures i zona forestal.
I també 3 edificacions de muntanya.
Les flames van afectar una zona de difícil accés,
fronterera en França,
i van treballar 11 dotacions terrestres
i dos helicòpters amb el suport també dels bombers.
De moment se'n desconeix l'origen.
El Consell General d'Aran ha obert una investigació
per aclarir-ne les causes
i els bombers de la Generalitat
aprofiten per insistir una vegada més
en la prohibició de fer qualsevol crema
en terrenys forestals o a una distància
de 500 metres del bosc.
Avui, a dos quarts de nou del matí,
arrenca la marató de Barcelona,
la sortida, com dèiem, a dos quarts de nou.
Afecta el trànsit, evidentment, pels trams
per on passaran els 15.000 corredors
que s'hi han inscrit.
Sí, la cursa es desenvoluparà per zones emblemàtiques
de la ciutat.
Hi arriba Maria Cristina,
però passa pel Camp Nou, la Casa Batlló,
la Sagrada Família, la Torre Bar, l'Arc de Triomf
o la Plaça de Catalunya i també la Plaça Espanya.
La cita esportiva comptarà aquest any
amb un 25% de participació femenina.
El tret de sortida de dos quarts de nou
el viurem en directe a l'antena del suplement
de Catalunya Ràdio i després coneixerem la història.
Seguirem aquesta cursa a través de la narració
del Valentí Sanjuan, que ja està molt acostumat,
que avui corre amb l'Àlex Roca,
amb una autèntica història de superació
de l'Àlex Roca que coneixerem també
a través d'aquesta antena.
I tenim el clubés, per cert, del tot gira
corrent aquest marató, a veure si arriba
abans que acabi el programa, m'ha dit que calcula
arribar a quarts d'una del migdia,
a veure si el podem saludar.
I a la Plana Cultural, després de 15 anys,
ahir a la nit va quedar inaugurat el Centre Internacional
de Fotografia Lluc Major a Mallorca,
l'espai aixecat on hi havia el casal natal
del fotògraf Toni Catany i que porta el seu nom
a comptat amb la participació de diverses personalitats,
entre les quals amics i coneguts seus
com Maria del Mar Bonet.
What can you do?
What can you do?
El Lluc Major ho ha seguit la Catarina Carman Jaume.
Bon dia.
Bon dia, una inauguració emotiva.
Perdoneu, és...
és una...
és la meva emoció,
és molt llarga
i molt gran
i té com unes balances
que una pesa per una banda, l'altra per l'altra,
unes...
que he conegut
des dels 18 anys
fins que va morir en... en Toni Catany.
I esperada,
perquè fa 15 anys que en Toni Catany
va engegar el projecte.
Quan va morir de manera sobtada,
els seus éssers estimats van continuar lluitant
i fins avui, que obrirà les portes al públic,
sentim el director del centre,
Toni Garau.
I em dient de Maria del Mar, com a tant,
des que s'ha mort en Toni és que ens fa fer una feinada,
una feinada.
Avui estem recollint aquests... aquests fruits.
Jo crec que estaria emocionat.
Realment...
un somni convertit en realitat.
L'objectiu és difondre el llegat
del fotògraf de Llumajó,
però també convertir-se
en un punt de referència internacional.
La primera exposició ho demostra,
perquè uneix l'obra d'aquest any
amb la de Michael Kenna,
un dels fotògrafs més reconeguts de l'actualitat.
Oh, mama!
Per què seies aquí?
Ja caiem amb cine perquè el Festival de Màlaga
ha fet la coproducció catalana
20.000 espècies de avejas
amb la bisnaga d'hora, la millor pel·lícula.
El debut de la cineasta Estivalis Urresola
narra la vivència d'una nena trans
a la recerca de la seva identitat
i també s'ha emportat el guardó millor actriu de repartiments.
El palmerès principal del certamen
té més accent català.
Els encantats de la barcelonina Elena Traper
ha rebut el guardó millor guió.
Les millors actuacions femenina i masculina
han estat per a dues coproduccions catalanes més.
Màtria, encapçalada per l'actriu Maria Vázquez,
i a penentri amb Alberto Amant.
L'únic dels guardons destacats sense presència catalana
és el de millor direcció,
que se l'ha emportat al xilè Matías Více pel Castigo.
Per la seva banda,
l'actor barceloní Àlex Moner
s'ha emportat la bisnaga de plata
a la millor actuació masculina
en un curmetratge de ficció per Tormenta de Verano.
El documental Remember My Name
ha guanyat el Premi del Públic,
un festival de Màlaga
que ahir a la nit lliurava també
el Premi Màlaga Talent
i l'actriu catalana Carles Simon.
L'informatiu del suplement.
Enguàrdia amb Enric Calpena.
A partir del segona meitat del segle XIX,
un dels corrents socials i religiosos
més importants d'Europa
va ser l'espiritisme.
L'espiritisme va representar la modernitat,
va ser símbol de revolució política i cultural
i de superació de les creences tradicionals,
el més semblant a una religió laica.
En parlarem en el proper episodi de l'Enguàrdia,
també disponible al web de Catalunya Ràdio.
Enguàrdia amb Enric Calpena.
Cada cap de setmana, dos programes.
El diumenge a les 3 de la tarda
i cada dissabte un altre exclusivament en podcast.
La Sofia té 22 anys.
Sempre li han agradat les matemàtiques
i tot allò relacionat amb l'espai.
Des de ben petita, tenia clara la seva vocació.
Sabia que volia fer una enginyeria.
Ara estudia en una universitat pública
gràcies a una beca.
Quan acabi, pensa ampliar la formació
amb un doctorat que li permeti completar
el currículum que volia fer.
I dedicar-se a un dels camps amb més futur.
L'euronàutica.
No és màgia, són els teus impostos.
Agència Tributària, Ministeria d'Isenda
i Funció Pública.
Govern d'Espanya.
Això que sents és la Rioja.
Sabors d'hivern nataula.
Somriures que t'obren la porta.
Escalfor de les mantes tegides a mà.
Allò que se sent al Vall de la Lengua.
El cruixit de trepitjar la neu.
El carrer als pinxos la festa.
Reserva de Rioja.
Gobierno de la Rioja.
Folleja.
Amplia.
Clica.
Cada dia gaudeixo del meu moment d'independència diari.
I ho faig amb el Punt Avui.
El trobaràs al quiosc,
al mòbil
i al puntavui.cat.
L'informatiu del suplement.
Avui és dia de clàssic al Camp Nou,
Barça-Madrid amb la possibilitat de deixar el gran rival
a 12 punts a la Lliga.
Bon dia.
Bon dia.
Un clàssic sense Pedri, amb Benzema
i sense Florentino Pérez a la llotja.
Un Barça-Madrid marcar-hi tot l'enrenou del Cas Negreira.
De ben segur que avui també planaran l'ambient.
De fet, segons una informació del Mundo,
Florentino no viatja a Catalunya
precisament per no crispar l'ambient.
Recordeu que el Barça ja va decidir
no fer el dinar de directives habitual.
Sobre la gespa, tot apunta que Xavi Hernández
apostarà per un 11 amb 4 migcampistes,
amb Gavi, de fals delanter.
El tècnic avançava que al partit
l'han preparat com sempre per ser dominadors del joc.
S'espera un Madrid més ofensiu
i deixa clar que guanyar seria un cop sobre la taula,
però no definitiu.
No seria un cop definitiu, perquè matemàticament no ho seria,
però seria un cop fort per nosaltres.
Passi el que passi, no serà...
Jo crec que no serà definitiu.
Quedaran punts per jugar,
quedaran partits difícils
i passi el que passi, no hi haurà res decidit.
I així és com el Madrid veurà avui el Barça.
Com un lleó, ho deia el tècnic madridista Carlo Ancelotti.
Tenemos que verlo como un león,
y no como un gato,
porque si tú pensas que el barco es un gato,
vas a... a... a... ser una fiesta,
y no es una fiesta, es un partido importante,
y tenemos que luchar hasta el final
y ser comprometidos y fuertes
para jugar a sacarlo mejor de nosotros.
Ho dèiem, Carim Benzema serà titular avui
en un Madrid que té la baixa destacada de David Alaba.
Al Barça-Madrid, a les 9 del vespre,
el podreu seguir amb la TDT de Catalunya Ràdio.
El clàssic arriba l'endemà de dos resultats
amb sensacions ben diferents per al Girona i l'Espanyol.
El Girona va salvar un punt al Camp del Rayo,
i l'Espanyol es complica la vida
amb la tercera derrota seguida a la Lliga.
1-3 a casa, amb el Celta.
L'Espanyol va guanyar per 0-3,
i ja al final, al minut 86, va marcar a Grajera.
Al final del partit,
Crits de la Garderia ha demanat la dimissió de la directiva.
Diego Martínez, tècnic de l'Espanyol.
Evidentemente, pues nadie quiere estar ahí.
Ningún jugador, ningún técnico, ningún perico, ningún aficionado.
Pero los que podemos hacer algo para sacarlo adelante
somos nosotros y así lo vamos a hacer.
L'Espanyol no entra en descens
per la derrota del València al Camp de l'Atlètic de Madrid per 3-0.
L'Espanyol és 16 amb 27 punts,
encara un per sobre del descens.
I el Girona va treure un empat de la visita a Vallecas 2-2
amb dos gols de Sigankov.
El Girona va anar dos cops al darrere en el marcador.
Al minut 95, un jugador del Rayo
va tocar la pilota amb la mà dins la seva àrea,
però ni l'àrbitre ni el VAR van assenyalar res.
Un punt positiu, en qualsevol cas,
segons el jugador del Girona, Toni Villa.
Punto fuera de casa en un campo como este.
Siempre es bueno, ¿no?
Y más cómo se ha dado el partido,
que por esos penaltis que han pasado
podríamos haber sido peor.
Luego creo que el equipo ha dado la cara.
Veníamos de dos derrotas, pero también hemos jugado
ante buenos rivales.
Fora del futbol,
el Barça i la de Mar de Llaó jugaran aquest vespre a les 7
a la final de la Copa Azobal d'en Bol.
El Barça va superar el Conca 41-24
i el Granollers va perdre
davant l'equip anfitrió per 39-37.
Amb el Barça va debutar Iain Barrufet,
fill del mític Girona,
i l'Iain Barrufet, fill del mític porter.
Molt content.
És un somni des que era molt petit,
però jo estic aquí per ajudar
i per aprendre el màxim possible.
I ara sentim el tècnic del Granollers,
Antonio Rama.
Era l'únic que no ens podia passar.
Podíem permetre qualsevol cosa, menys el que ens ha passat.
I quan perds a dos jugadors,
ja no es pot dir res més.
A la Lliga de cv de bàsquet,
dues victòries d'equips catalans,
Juventut 103-86
i Manresa 91-84.
L'equip del Bages surt del descens.
Pedro Martínez, entornador del Manresa.
Molts partits d'aquests es perden
si no tens molt de caràcter,
com avui ha tingut l'equip.
Han estat francament bé.
I ja està.
És per felicitar-los.
I molt contents perquè, bueno,
no és un partit
que ens doni la salvació,
però ens permet estar vius
per lluitar-lo, diguem-ne.
A la Lliga femenina de bàsquet,
Cadila Seu, 75,
Barça, 55.
En tènix, Carlos Alcaraz,
jugarà avui la final del tornetge d'Indian Wells
contra el rus Daniil Medvedev,
després de derrotar l'italià Jannik Siner,
qui li va plantar cara al primer set,
però no va poder superar-lo al segon.
Irlanda ha guanyat als 6 nacions de rugby,
després de superar Anglaterra per 29-16.
Irlanda també s'ha endut al Gran Aslam
i la triple corona.
La Sant Boiana pot aconseguir avui
la Supercopa espanyola de rugby.
Serà així si guanya el partit de Lliga
al Camp del Salvador.
El suplement, amb Roger Escapa.
Són dos quarts de vuit del matí.
Jorn Anton Català, bon dia.
Molt bon dia, Roger.
A quina hora ha sortit avui el sol?
Quan faltaven dos minuts per a les set.
3...
2...
1...
2...
1...
1...
1...
3...
2...
1...
1...
Jorn Anton Català, com va la vida?
Molt bé, Roger, molt bé.
I el teu famós Joan Oró,
la celebració d'aquest any que n'ets al comissari, com va això?
La veritat és que força bé,
això em fa anar de bòlit, però és bona notícia, al final,
perquè vol dir que hi ha moltes activitats.
Estem fent el cicle de conferències
que ja hem anat anunciant.
Per cert, Roger,
que aquest dimarts, dimarts vinent i dimecres vinent,
Lleida-Dimarts-Dimecres-Barcelona,
el Caixa Forum a Lleida
i el Cosmo Caixa Barcelona,
tenim ni més ni menys que l'Elisa Kaltenegger,
que és la directora de l'Institut Carl Sagan
de la Universitat de Cornell,
que ens farà una conferència sobre la cerca de vida
i aquesta tanca aquest primer cicle
que estem fent amb la fundació la Caixa
i amb la fundació Joan Oró,
tanca aquest primer cicle, però ja anuncio
que amb les universitats i centres de recerca del país
s'està preparant aquí
una bateria de conferències i actes tremendo.
Fantàstic, Joan Anton.
Doncs un munt d'actes per anar a veure el Joan Anton
també reivindicant la figura de Joan Oró
que n'hem parlat algunes vegades també
aquí al suplement.
Escolta'm, estem a punt pel canvi de horari, no?
Falta una setmana només. Desastre, desastre.
Desastre per què no t'agrada?
No, perquè crec que no té sentit.
Jo penso que ja no té sentit això del canvi horari.
Sí, però fa molts anys que es diu que no té sentit
i fa molts anys que els polítics
ens continuen fent... o a Europa, suposo que depèn més d'Europa.
No sé de qui depèn, però algú ha de prendre
la decisió i ningú no la pren.
Sí, i tothom ens estem queixant, no?
És que ja no té sentit, és que potser...
i continuem igual. Bueno, no ho sé.
De totes maneres, t'haig de dir que és un mal menor.
Al final tenim tants altres problemes
molt més greus a la nostra societat
i això no deixa de ser un problema menor.
Abans del canvi horari, arriba la primavera
i ho farà demà oficialment ja a mitja...
no, a la nit, a les 10 i 25 minuts de la nit.
I, de fet, aquests últims dies
ja hem anat veient com la primavera
treia el cap amb aquest canvi de temperatures.
Sí, com sigui, Joan Anton.
Avui, avui, el suplement,
buscarem on va començar tot plegat.
És a dir, on es va originar la vida.
Avui a la Terra es Plana, on va començar tot plegat,
on es va originar la vida.
¿Quina teoria, Joan Anton, n'hi deu haver per donar i per vendre?
Sí, n'hi ha moltes.
A més, contraposades.
Això algun dels científics ho explica d'una manera molt gràfica,
dient que fins i tot hi ha,
d'una manera vehement, discucions
entre com si en una sala hi hagués grups de científics
col·locats en les quatre cantonades de la sala
i es van explicant uns als altres
a on, en quins indrets de la Terra Primitiva
podria haver parat la vida.
D'entrada, ets gent que ha fet el que vulguis,
que ha fet el que vulguis,
d'entrada t'haig de dir que potser de les primeres...
No, potser no, segur.
La primera teoria que hi va haver sobre el lloc
on es podria haver desenvolupat la vida a la Terra
va ser dels pares de tots aquests estudis,
bàsicament el rus Alexander O'Parin,
també s'hi va afegir el britànic Haldane,
però t'haig de dir que O'Parin és el pare de tot això,
començament de segle XX,
bàsicament a la dècada dels anys 20, del segle passat,
que va establir aquests fonaments
de tot el que vindria després,
de tots els anàlisis i estudis que vindrien després.
Ell va sugerir que la vida hauria aparegut
a partir d'un procés gradual
en què molècules químiques senzilles, simples,
s'haurien anat concentrant amb els oceans antics de la Terra
per formar una cosa que es va anomenar,
col·loquialment, sopa primordial,
i que posteriorment aquests elements químics
que s'haurien concentrat en aquests grans oceans
s'haurien anat combinant a poc a poc
per acabar donant complexos,
molècules químiques més complexes
que finalment haurien esdevingut vida.
Per tant, fixa't que es parlava d'aquesta sopa primordial,
que seria com ben bé el caldo de cultiu,
on s'hauria cuinat la vida.
Com et deia, després, generacions posteriors de científics,
a partir d'aquesta idea d'Oparin,
comencen a desenvolupar tots els estudis
sobre l'origen de la vida
i comencen a sortir spin-offs,
o versions diferents de la sopa primordial,
però sempre partint d'aquests estudis pioners
que va fer Oparin.
Quines incongruències tenia, aquesta teoria?
D'entrada, et diré la cosa bona que tenia,
perquè sabem que tenim indicacions,
i quan diques que sabem és perquè
hi ha uns minerals que s'anomenen els circons,
són els més antics que es poden trobar,
que a dins guarden informació
de com era aquella Terra Primitiva fa uns 4.000 milions d'anys.
I sabem que en aquells moments, fa uns 4.000 milions d'anys,
la Terra estava absolutament força,
no sabem si del tot o quasi tot
a coberta per oceans,
sense apenas continents.
Això no descarta que hi poguessin haver llocs
on sí que hi pogués haver superfície de Terra,
però en general, no com els continents que tenim,
ara el planeta estava molt més cobert d'oceans.
I per tant, això és la cosa bona que té la sopa primordial,
per tant, això quadra, però té problemes.
I un dels principals problemes que té el model
és, en uns oceans tan immensos com els que estem dient,
com s'haurien pogut concentrar
suficientment aquests elements químics bàsics
perquè després poguessin reaccionar
i formar les reaccions químiques
que conduirien a molècules més senzilles,
perquè havien d'estar tan diluïts,
és a dir, tan separats, per entendre'ns,
aquests elements químics entre si mateixos,
que es fa difícil pensar
que es podrien haver concentrat en indrets
per arrancar aquestes reaccions químiques.
De fet, s'han fet alguns estudis
que també són discutits,
però, per exemple, hi ha càlculs que indiquen
que la concentració en aquells càntics oceans
de cyanur d'hidrogen,
aquest és un component superbàsic
que es troba, a més, als cometes,
no només a la Terra, sinó que es troba als cometes,
que, per cert, és superverinós,
superverinós per la vida actual,
però no ho era pas per la primera vida
que va aparèixer a la Terra
i que, a més, és el que Joan Oró va utilitzar
per sintetitzar l'adenina,
que això ja ho hem explicat alguns cops,
doncs la concentració de cyanur d'hidrogen
segurament, en aquells oceans,
no superaria les dues milionèsimes de grams per litre.
Imagina't un valor ridículament petit
que és impossible d'activar cap reacció química.
Escolta'm, Joel Anton,
i amb tot això que ens estàs explicant,
clar, un dels grans dubtes
entre els models que han aparegut després
és l'energia, no?
D'on va sortir aquesta energia
que va activar totes les reaccions després?
Exacte, perquè no només necessitem concentrar
els elements químics, o els compostos químics,
s'han de concentrar perquè puguin reaccionar,
però, a més, hi hem de portar energia,
energia per arrencar aquestes reaccions
i, posteriorment, energia
per continuar arrencant tots els processos,
tota la cadena de processos químics
i, finalment, també, per alimentar la primera vida.
I aquest és, potser, el punt de discussió més pedra,
més roca en què s'han trobat
tots els models que s'han desenvolupat.
Mira, els primers models,
aquests de la sopa primordial i altres que es van desenvolupar,
sobretot a la dècada, a mitja del segle passat,
la font d'energia que es pensava,
i no és que s'hagi descartat quan dic en passat,
que es pensava, no és que s'hagi descartat del tot,
però eren els llamps.
Els llamps, en aquell moment, podrien haver estat
aquesta font d'energia que hagués activat
aquestes primeres reaccions
i que, finalment, hagués alimentat la primera vida,
però això és molt discutible, perquè també s'han fet càlculs,
i s'ha estimat que, perquè això es fos possible,
s'haurien necessitat unes quatre descàrregues elèctriques
de llamps per segon i per cada quilòmetre quadrat
d'aquells oceans immensos.
I això és molt improbable, és molt discutible.
Per tant, fixa-t'hi, també, el tema de l'energia,
una altra de les grans pistes que hem d'intentar esbrinar,
perquè ens podria indicar, realment, a on va aparèixer la vida.
Avui, amb el tonantó català a la Terra es Plana,
on va aparèixer la vida a la Terra?
Hem vist un dels primers models
que sembla que no explicaria el lloc de l'origen de la vida,
però en tenim més, en van sortir més,
i segurament també de més prometedors, a mesura que anem avançant.
Sí, i aquí en ve un d'ells, que és que bé,
podria haver, apesat aquests oceans immensos,
podria haver, com dèiem, parts del planeta
que tinguessin superfície,
que no estessin enfonsats en els oceans,
i allà, a l'aigua, llacs, rius, corrents d'aigua,
podria haver-se concentrat.
A l'aigua, imagina't un llac, un petit llac,
que s'ha alimentat per rierols que hi van apatar,
que rierols porten tot aquest material químic que hem dit,
material químic simple,
que a poc a poc es va concentrant en aquests petits tolls d'aigua,
l'evaporació del sol fa que cada cop hi hagi menys aigua allà,
i, per tant, la concentració de minerals sigui superior,
i allà es podrien haver començat a cuinar
aquestes primeres reaccions de la vida,
i la font d'energia, en aquest cas,
seria els radis ultraviolats del sol,
que haurien proporcionat, no els llamps,
sinó la llum del sol, hauria proporcionat aquesta energia.
I això és possible perquè recordem que,
en el moment en què, del que estem parlant fa 4.000 milions d'anys,
a la Terra no hi havia pas oxigen lliure a l'atmosfera,
i, per tant, no hi havia cap adosor,
i, per tant, l'eradiació ultraviolada del sol arribava directe.
I no és descartable pensar que, per tant,
aquesta eradiació, que és molt energètica,
podria haver alimentat aquestes reaccions de la vida.
A més a més, possiblement, fenòmens geotermals,
que podrien estar al costat d'aquells tolls,
d'aquestes parts de la superfície elevades sobre els oceans,
també podrien haver acabat d'enriquir encara més minerals,
aquests llacs.
I, finalment, també, impactes d'esteroides i de cometes,
que sabem avui, perquè tenim mostres que les hem analitzat,
que són molt rics, amb aquests components bàsics,
també podrien haver alimentat, enriquit,
totes aquestes parts del planeta.
I qui està a favor d'aquests models que expliques
i quin és el detractor, Jonathan?
Hi ha un grup molt important de recerca, n'hi ha molts,
però n'hi ha un, sobretot,
que és tot el laboratori de recerca bioquímica de Cambridge,
al Regne Unit, que és un equip molt potent de científics,
i que en el passat ha donat algun premi Nobel,
que defensen aquest model,
i, de fet, en el seu laboratori estan intentant simular tot això,
i comencen a veure a sintetitzar molècules químiques complexes,
a partir de molècules químiques senzilles,
bàsicament, en aquest procés de simular els tolls,
simular la radiació ultraviolada del sol,
posar-hi sienor d'hidrogen, que és aquest gas primordial
del que parlàvem,
possulent aportat per esteroides i de cometes,
però també té detractors, evidentment,
i els detractors el que dubten és que en aquesta terra primitiva,
com que teniu uns oceans tan bèsties,
doncs pogués realment haver superfície
durant temps suficient com per poder activar aquests processos,
i, a més a més, dubten que els radios ultraviolats del sol
fossin la font d'energia,
perquè diuen, home, actualment no coneixem cap ni un,
cap ni un organisme a la Terra
que visqui dels radios ultraviolats del sol.
Ben al contrari, no?
Com és, doncs, que la vida s'hauria originat
a partir dels radios ultraviolats
si avui no podem trobar cap organisme viu,
ni bacteris, ni cap altre organisme,
que visqui dels radios ultraviolats?
Escolta'm, Joan Anton,
i en tot aquest procés per trobar l'origen de la vida,
hem de parlar d'un concepte
que segurament ens resulta poc familiar per molts,
que és les fumaroles hidrotermals. A veure, això què és?
Sí, aquest és l'altre model. Aquí surt un altre model molt interessant,
que és que a sota dels oceans actuals,
per tant, també, dels antics,
les fumaroles hidrotermals són uns sorgiments de vapors,
d'aigua corrents i vapor escalfat,
que es troben sobre les fissures que hi ha a les plaques tectòniques.
Ja n'hem parlat algun cop de les plaques tectòniques,
sota els oceans hi ha fractures,
hi ha una trencadissa de l'escorça de la Terra,
i allà hi ha aigua que baixa, que pot baixar,
una mica més a profunditat dins el mantell,
allà s'escalfa i torna a pujar, escalfada i rica de minerals.
I això forma aquestes fumaroles hidrotermals,
que es van descobrir a la dècada del 70 del segle passat,
i que en anglès s'anomenen black smokers.
Ara t'explicaré per què.
Smokers és del fum, black és negre, ja t'explicaré per què.
Com et deia, l'aigua allà baixa per fissura, s'escalfa,
en constatacions de magma que hi ha a prop de les parts altes del mantell,
l'aigua escalfada torna a pujar,
disol un munt de quantitat de material,
per tant, són riques, aquestes aigües,
en compostos quimics concentrats.
Aquestes emanacions pugen i quan entren en contacte amb l'aigua freda,
fan que precipiti, és a dir, que caigui, molts d'aquests minerals,
especialment un mineral que es diu sulfur de ferro
i que té color negre, i aquí ja ho veiem,
perquè es diu black smokers, perquè es va concentrant
com unes xameneies que van creixent de color negre.
A les profunditats on això passa, pràcticament no hi ha vida,
són profunditats amb molta profunditat,
però resulta que al voltant d'aquestes fumaroles,
hem descobert grans colònies de bacteris i altres espècies,
gambes exòtiques, cucs estranys,
que s'alimenten gràcies a aquestes condicions d'escalfor
i de riquesa mineral d'aquests llocs tan especials.
Escolta'm, i quins problemes té aquesta teoria, Jonathan?
Clar, també en té, per exemple, l'aigua és molt acídica,
és molt poc propensa
a que es poguessin generar reaccions químiques.
És una aigua on és difícil fer-hi reaccions químiques.
A més, les fumaroles, les columnes d'aquestes xameneies,
col·lapsen per gravetat, van creixent,
però arriben a col·lapsar quan són massa altes,
en qüestió de dècades col·lapsen.
Per tant, es fa difícil pensar que el desment de la vida,
que hauria trigat milions d'anys,
es pogués desenvolupar en llocs que col·lapsen de seguida.
I després, per acabar-ho de posar difícil,
a l'aigua que és calenta, que puja, es troba més de 200 graus.
I això dificulta, bueno, pràcticament destrueix
totes aquestes reaccions químiques
que hauríem necessitat per crear la vida.
I encara tenim temps per una altra teoria
per on va aparèixer la vida a la Terra.
A veure si aquesta és la bona, Joan Anton.
La ciutat perduda, això què és?
Ja et dic jo que no n'hi ha de bona.
Si ho sabéssim, és que encara ho sabem.
Però aquesta és molt xula, mira.
A l'any 2000 es descobria,
a quasi mil metres de profunditat dins l'oceà Atlàntic,
xulíssim, extraordinari,
que es va anomenar la ciutat perduda,
perquè quan tu veus les fotografies és d'esolació total.
Hi ha unes estructures similars a aquestes xemenies que dèiem,
però de color blanc, no negre.
Ja ho veuràs, molt, molt diferent en aquestes fumaroles negres.
Aquí també hi puja aigua escalfada suaument,
no a 200 graus, no, no, suaument de l'interior.
A més, aquests llocs no es troben, que ara n'hem descobert més,
no es troben al costat mateix d'aquestes fissures
que dèiem continentals.
Per tant, es troben una mica més enllà.
A més a més, a l'aigua que puja per aquestes fumaroles,
és aigua que no és acídica, no té contingut d'àcid,
per entendre'n, sinó que a l'inrevés, al contrari.
Són fumaroles que s'anomenen alcalines,
i això és molt més propens a les reaccions
que la vida hauria necessitat.
Aquí l'aigua filtra a poc a poc per material del mantell
i té una reacció química superinteressant,
quan entra en contacte amb minerals d'olivina.
Els minerals d'olivina són silicats de ferro i de magnesi.
I en aquest contacte de l'aigua amb l'olivina
es forma un altre mineral que es diu serpentinita,
que bàsicament són silicats hidratats,
i en aquest moment es genera escalfor, s'allibera escalfor,
i això és el que fa que l'aigua s'escalfi, però no a 200 graus,
sinó suaument i torni a pujar.
També s'allibera hidrogen líquid,
que és un gas molt interessant a tenir en compte
per a aquestes reaccions necessàries per a la vida.
Tot plegat, com veus,
unes condicions que són molt més favorables.
A més a més, les estructures de les columnes aquestes
tenen canals interns per on l'aigua va circulant a poc a poc,
i allà sí que podria haver estat el laboratori on es fes la vida.
I aquestes columnes, a més, no col·lapsen per gravetat
com la dels black smokers d'abans,
sinó que creiem que poden ser estables
durant centenars de milers d'anys o desenes de milers d'anys.
Per tant, ja veus,
que són molt més favorable
perquè allà es pogués haver fabricat la vida.
I aquí quins problemes i quins beneficis hi tenim
d'aquesta teoria, Joan Anton?
Si dius que tampoc és la bona...
No dic que no sigui la bona, és que no ho sabem.
Hi ha autors que ho defensen molt bé a ment.
Evidentment, no seria la ciutat Perduda.
La ciutat Perduda és el que ara hem vist,
però s'ha de pensar que la ciutat Perduda no hi era
fa 4.000 milions d'anys, però haurien estat llocs similars
a la ciutat Perdura.
I és que no és una cosa que s'hagi d'aconseguir.
S'ha d'aconseguir que en el laboratori,
quan s'intenten simular les reaccions químiques
dins d'aquests canals, de les columnes,
amb aquesta aigua alcalina, amb aquesta aigua temperada,
no s'aconsegueix gaire cosa.
És a dir, encara estem fent,
hi ha laboratoris que estan simulant aquestes condicions
i que a penes aconsegueixen començar a formar elements químics complexos.
Per tant, els detractors diuen,
que no s'han de canviar en aquest model.
I encara queda, o encara no tenim resposta,
tampoc, Joan Anton,
per una pregunta que ens continuem fent després dels segles,
que és, tu creus que aviat ho descobrirem, l'origen?
Jo soc rellevant el que jo penso, Roger,
però hi ha gent que és més rellevant,
molt més rellevant que jo.
I aprofitant aquestes figures científiques
que han vingut aquí a parlar a l'any Joan Oro,
que és una de les preguntes que li vaig fer a Joan Anton
d'una manera informal, amb ells, mentre estaven dinant, etcètera.
Mira, per exemple, Joan Sutherland,
que és un dels bioquímics en aquest moment estrella de tot això,
ell és optimista,
i ell diu, mira, jo crec que amb qüestió d'unes dècades,
va dir, 30, 40 anys, tindrem la resposta.
I jo li vaig justificar, sisplau, Joan, que sigui abans, que 40,
perquè jo ja no ho veuré, si és 40 jo no ho veuré.
Però fixa-t'hi, la mateixa pregunta
que li vaig fer a Juli Perató,
Juli Perató és una figura de l'universitat de València,
una figura mundial, a nivell mundial,
l'especialista de l'origen de la vida,
i li vaig fer la mateixa pregunta.
Diu, crec que Sutherland és poc humil, va dir.
Ho va dir amb molt de respecte.
Diu, hem de ser molt humils, els humans,
perquè no hi érem fa 4.000 milions d'anys.
Per tant, mai potser sabrem exactament
on i de quina manera es va fabricar la vida.
Si tenies probabilitats, sí que podrem arribar a un model
on hi hagi un cert consens
que aquell model podria haver estat el bo.
Però allò de certificar 100%
que van ser aquestes les reaccions químiques que van conduir la vida,
diu Perató, possiblement el millor no ho sabrem,
perquè com que no podem rebobinar i no hi havia ningú allà,
i això és també un signe, una advertència d'humilitat,
que sempre és aquesta advertència bona que fem a la ciència
i que hem de tenir sempre els humans,
passar dels esforços que fem i dels descobriments que fem,
no deixem de ser molt humils quan mirem la natura.
Joan Anton, català, un plaer sentir-te avui
amb un capítol dedicat precisament al origen de la vida
i veurem si anem sortint,
o, si més no, tu i jo ho veiem, que fa la pinta que segurament no.
Què hi passarà aquesta setmana al cel?
Home, m'ha estat la il·lusió, Roger. Jo espero veure coses xules.
I imagina't tu les que veuràs.
Si jo em veuré de boniques, imagina't tu.
Doncs tenim lluna nova,
de manera que és una ocasió excel·lent aquesta setmana
per veure un cel fosc estrellat.
Continuem amb venus superbrillants a l'horitzó oest quan es fa fosc,
Júpiter també molt brillant,
però ja comença a caure molt baix a l'horitzó,
i mar també es va afablint a poc a poc més elevat.
Fantàstic, Joan Anton, moltes gràcies. Gràcies a tu.
Ens retrobem diumenge que ve i de seguida tornem al suplement.
Ei, vinga, som-hi ja,
és el moment de fer el pas
a casa, a la feina i al carrer
quan anem de festa o al taller.
Parla'm amb el teu asset,
només hem de començar.
Va, provem-ho en català.
Tu per mi i jo per tu.
I quan vulguis tots plegats.
Molt per parlar, molt per parlar.
Provem molt català.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
Nuestro sueño era enseñar a los alumnos
de manera más innovadora, y lo estamos haciendo.
Somos de la generación de los que sueñan y hacen.
Amb els fons de la Unió Europea,
milers de somnis com el de Mayalen i Òscar
del Centre de Formació Somorostro
s'estan fent realitat.
Entra a planderecuperacion.gob.es
i fes el teu possible.
Coberta Espanya.
Bon dia.
En el sorteig del sueldazo del cap de setmana celebrat ahir,
el número premiat amb 5.000 euros al mes
durant 20 anys
i 300.000 euros al comptat va ser...
33.183,
3, 3,
1, 8, 3
de la sèrie 029.
Uns altres quatre números i sèries més
han obtingut cadascun
un sueldazo de 2.000 euros al mes
durant 10 anys.
Els pots consultar a JuegoSom Cepunés.
Avui tens una nova oportunitat
amb el sueldazo del cap de setmana.
Recorda't que avui, 19 de març,
se celebra el sorteig extra dia
del Pare de l'Once,
amb un premi de 17 milions d'euros.
Gaudeix del dia.
I ja ho saps, a tots els que jugau a l'Once,
ben jugat.
El dimarts 21 de març,
la tarda de Catalunya Ràdio
en directe des del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal
de Catalunya al Solsonès.
Sabrem com s'estan prevenint ara
els incendis de l'estiu
i passejarem una estona pel bosc.
Silenci? És un pitroig?
És una mallarenga?
Li preguntaré a en Gaudeix García,
que és una enciclopèdia dels ocells.
Dimarts 21 de març, la tarda de Catalunya Ràdio
en directe des del Centre de Ciència
i Tecnologia Forestal de Catalunya
al Solsonès, a les 3 de la tarda,
amb Elisenda Carod.
Ai, si està bé al Solsonès, si està bé a la tarda.
Amb Roger Escapa.
Tres quarts i mig.
Nilvia, bon dia. Bon dia.
Tot a punt pel tret de sortida de la Marató de Barcelona.
Començarà d'aquí ben pocs minuts a dos quarts de nou
i participen 15.000 corredors,
una xifra que s'apropa molt a la participació d'abans de la pandèmia.
Alerta si us heu de moure per Barcelona a primera hora del matí
i al llarg de tot el matí,
perquè afecta de ple la cursa al trànsit de la ciutat.
Recomanen no utilitzar el cotxe i moure's
només en metro per Barcelona.
Des d'ara, fins al voltant de les 3 de la tarda,
s'allarren carrers i vingudes principals com la Gran Via,
el Paral·lel, el Con Tram de la Meridiana o la Via Laietana.
El suplement, estarem pendents de com va aquesta marató
i connectarem en directe a partir de dos quarts de nou del matí
amb el periodista Valentí Sanjuan, que hi participa.
De fet, hi emporta unes quantes de maratons,
amb l'excepció que aquest any el Valentí Sanjuan ha entrenat
i correrà al costat de l'Àlex Roca
amb una història personal de superació brutal
que coneixerem el suplement a partir de quarts de nou.
Des del 2015, s'han aplicat més de 2 milions de multes
per la llei Mordassa.
La majoria per consum de drogues al carrer, ara bé,
dues de cada deu sancions són per desobediència a la policia.
Malestar del govern per la reunió amb la delegació europea
que investiga l'espionatge en Pegassos.
Critiquen que la trobada es faci a Madrid i no a Barcelona.
Diuen que la immensa majoria de víctimes de Pegassos
són a Catalunya.
S'esperten després d'una nova nit de protestes.
Protestes contra la reforma de les pensions
que imposa el govern de Macron.
De nou, els incidents més greus han tingut lloc a París.
Donald Trump fa una crida als seus seguidors
perquè impedeixin que el detinguin.
L'expresident nord-americà diu que la fiscalia de Manhattan,
a Nova York, ordenarà que el detinguin dimarts
i demana als seus seguidors que ho impedeixin.
A Suïssa, les mirades es continuen centrant en el Crèdit Suís.
Que està en plena crisi financera,
el primer banc del país, l'UBS,
posa en marxa els tramits per comprar-lo.
Bé, que és la segona ola per escrita per una dona
que s'estrena en els 176 anys d'Història del Liceu.
I els esports del Barça-Madrid-Escalfa-Motor
sense Florentino Pérez.
Avui no serà al Camp Nou, després de l'anunci
que el Madrid es presentarà com a acusació particular
contra el Barça pel cas Negreira.
Partit d'alta denúncia en què el Barça juga l'avantatge
que té sobre el Madrid a la Lliga.
El partit comença a les 9, una hora abans,
com sempre, a la TDT de Catalunya Ràdio.
Bon dia, Gerard Jovany.
Bon dia.
En acabaran els diaris, avui.
El periòdico i l'avantguàrdia obren edició amb una afemèrida
fa 20 anys de la guerra d'Irak.
A la portada del periòdico hi veiem un retrat trencat
de Sadam Hussein,
acompanyat per un titular que diu Iraq dues dècades sense Sadam,
però amb ferides sagnants.
A l'avantguàrdia, en canvi, posen en portada
els líders occidentals que van promoure,
basant-se en informacions falses, la invasió d'Irak.
Són Dorao Barroso, Toni Blair, George Bush i José María Aznar,
evidentment, que diu que si avui tingués la mateixa informació
tornaria a prendre la mateixa decisió.
A la portada de l'Ara, aquesta qüestió queda en un segon pla,
perquè avui ens presenta en un dossier
que diu, bàsicament, que dormim menys i pitjor.
Què passa quan perdem el son?
És el titular de portada en forma de pregunta.
Finalment, a l'obertura del Punt Avui,
i destacant una entrevista a Carles Campuzano,
conseller de drets socials,
que diu que Junts va prendre una decisió equivocada
en sortir del govern.
Els diaris de Madrid què diuen?
El país obre edició parlant dels joves
i és un fenomen que va en augment.
El perfil d'aquesta persona és un menor de 25 anys
que viu en precari i es refugia a les xarxes socials.
Al Mundo, sobre la moció de censura,
Pedro Sánchez recull unes declaracions,
Iván Espinosa de los Monteros, que diu,
Vox és previsible, no donarà suport al PSOE,
què en sabem, de feijó?
I, finalment, l'ABC alerta que el govern espanyol
mobilitza centenars de benesolants
per concedir-los nacionalitzacions express.
Vasejarar, vida social.
I saps que has trobat el forat, amor meu,
amagat on posar el teu dolor.
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
Aquest que sona és Espaldamaceta, avui actuarà a Vic.
El músic de Tarragona ho farà en un concert totalment acústic
en què presentarà el seu últim disc,
jo i Espaldamaceta, de la primera a l'última cançó.
Això serà a la Jascaba, a les 6 de la tarda,
amb entrades per 10 euros.
La vida et passa pel davant,
i el que passa ja s'escapa.
L'obra està basada en el text de Santiago Rosinyol
i marca el retorn d'Àngels Guñalons amb la companyia.
La història se situa en un poble gris i monòton
on el Joan, el fill de l'alcalde
que està a punt de casar-se amb la seva parella,
s'enamora de la gran estrella Zaire i vol fugir amb ella.
Avui, a funció, a dos quarts de 7 del vespre,
amb entrades per entre 20 i 40 euros.
El teatre Tantarantana posa sobre l'escenari George Kaplan.
La companyia Avella Otero ens porta una divertida història
sobre conspiracions que ha triomfat a escala mundial.
El text de Frederic Sontag és una obra pusla
que combina el naturalisme argentí, la comèdia camberra
i l'experimentació escènica europea.
Avui, a funció, a les 7 del vespre, amb entrades per 22 euros.
I a la sala Fleijard s'hi pot veure Família Impossible.
Carol Lope descriu i dirigeix aquest text
sobre la Sara i l'Albert, uns pares joves d'idiologia progressista
i oberts a dialogar sobre qualsevol tema.
Però quan la Clàudia, la seva única filla, els presenta l'Èric,
la seva parella, que és un noi trans,
tots els prejudicis surten a la llum.
Avui, a funció, a les 7 del vespre, amb entrades per 18 euros.
I al Cosmo Caixa es pot descobrir el món
a través de les fotografies del National Geographic.
L'exposició Colors del Món conté obres de fotògrafs
com Steve McCurry i Lynn Johnson,
fetes a diversos llocs del planeta
i que recollen tota mena d'indrets,
com la naturalesa, les ciutats i el cel.
Avui es pot visitar de 10 del matí a 8 del vespre de manera gratuïta.
Música.
La casa del barri de dalt
on vaig néixer i créixer fa anys.
Els armaris són plens de records que fan mal,
crinyol amb frutisses i panys.
Bon dia, Marc Peyron. Bon dia, Roger.
Què ens portes per arribar a les 8 avui?
Doncs aquesta setmana que el bateria dels pets Joan Retjà,
fet 60 anys, m'ha vingut de gust posar un tema seu,
del seu projecte en solitari.
Aquesta és la culpa del seu discomònim del 2018.
Salut i ràdio, Marc. Salut i ràdio.
Ni plans, ni sermons, ni petons a la gauta.
Tinc la pètida que tu.
És tot el que ara em fa falta.
És tot el que ara em fa falta.
El suplement amb Roger escapa.