A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge, 11 de juny del 2023.
Avui el suplement.
Artúlia, Murió, el Marc, cap de Política de la Nació Digital,
la Núria Urriols del Diari Ara,
el Marc Molins, advocat penalista, doctor en dret,
i l'Anna Pardo de Vera, de Público.
Això serà al voltant de les 9 del matí.
En un matí de diumenge, on farem la Semana Tràgica
amb el periodista Lula Strictor en el Lyon-Sindreu
i el politòleg Toni Rodon.
Com guanyen diners les franquistes
on anirà a jugar Leo Messi la temporada que ve?
Aquest inter de Miami.
Com fa els calés?
Avui en parlarem a la Semana Tràgica
amb un acte de diners molt especial.
Me sobren paraules
a guiar fil de cosi...
Som a Palma!
El suplement és del Teatre Principal de Palma,
un programa especial en directe des de Mallorca
amb convidats com aquests.
Antoni Afon, en Pau Devon al capdavant,
però també Maria del Mar Bonet.
Som a Palma, celebrant els 40 anys de Catalunya Ràdio.
Teatre Principal de Palma,
a partir de quarts d'11 del matí obrim portes.
Tot ple, perquè està tot col·locat,
però tots els que tingueu entrada confirmada
us esperem més actuacions.
Tomeu pènyer.
I lluita dins un riu, això és el que som.
Acomanyant-te els escriptors Laura Gó,
Sebastiàl Zamora, Maria de la Pau, Gené de Sousa.
I si feim home de fum, tu i jo junts...
També tindrem Clara Fioli, Maria Gein.
A Mallorca hi ha una dama...
Especial el suplement des de...
Teatre Principal de Palma,
per celebrar els 40 anys de Catalunya Ràdio.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al Teatre Principal de Palma,
som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui ens fixem en la marxa
de la consellera Teresa Jordà al Congrés dels Diputats,
perquè això obligarà el president de la Generalitat Pere Aragonès
a fer una remodelació més profunda del govern
que podria afectar tres conselleries,
això segons ha avançat TV3.
L'actual titular del Departament d'Acció Climàtica
s'incorporarà a les llistes d'Esquerra Republicana a Madrid,
com a número dos de Gabriel Rufián.
Ahir, el president del partit, Oriol Junqueras,
davant del Consell Nacional de la Formació,
destacava els valors que representen els candidats d'Esquerra.
Nosaltres som aquells que mai no rendeixen,
aquells que mai no es cansen
i aquells que mai no abandonen.
Qui millor encarna aquest compromís
i aquesta lluita són el Gabriel Rufián i la Teresa Jordà.
De la seva banda,
la CUP es tornarà a presentar les eleccions al Congrés.
Els dos diputats actuals de la CUP repetiran les llistes.
Albert Botran serà el número 1 per Barcelona
i Mireia Baï per Girona.
Baï assegurarà que volen continuar al Congrés
per defensar la independència, diu,
i la lluita contra el feixisme.
La CUP defensarà l'autodeterminació
i la independència del nostre poble en tots els escenaris.
I la CUP anirà al Congrés dels diputats
a defensar la independència
i a fer un mur de contenció a la dreta i a l'extrema dreta.
Mentrestant, el PSC aprovarà aquest matí de diumenge
els seus candidats a les eleccions del 23 de juliol.
Maritxell Batet encapçalarà la llista per Barcelona
i la seguiran els ministres Miquel Iceta i Raquel Sánchez.
Pedro Sánchez intentava ahir recusar el partit.
Va fer una crida a la unitat després de la rebel·lió interna
per la confecció de les llistes.
Davant del Comitè Federal, Sánchez reclamava cohesió
per les eleccions i per frenar, diu, un govern del PP i Vox.
Para que el progreso se imponga sobre el retroceso,
la primera condición es que el Partido Socialista
salga unido, valiente y potente.
Paral·lelament, a la coalició sumà, continua la polèmica pel Beto
a la ministra de la Formació Morada, Irene Montero,
la també ministra i líder de sumà, Yolanda Díaz,
obviava ahir la mala maró que s'ha generat
en una compareixença que va fer sense preguntes
i no les vamos a fallar, lo vamos a hacer.
Os digo algo más, vamos a ganar
las elecciones generales en nuestro país.
Vamos a construir un nuevo acuerdo de país.
En l'àmbit internacional, després de setmanes de rumors,
el president ucrainès Volodymyr Zelensky
confirmava ahir l'inici de la contraofensiva militar al Don Bas.
A Ucràina s'estan duent a terme
accions contraofensives i defensives.
No donaré detalls de quina capa ens trobem.
Crec que sens dubte sentirem a parlar de tot això.
I jo no confiaria en els canals de Telegram,
i sobretot en Putin.
També ahir dissabte s'informava
que la reconstrucció de la presa dinamitada aquesta setmana
al voltant de 1.500 milions d'euros.
El càncer de pròstata és el més comú entre els homes
amb entre 4.000 i 5.000 casos l'any,
el 21% del total de càncers que es diagnostiquen.
Avui és el Dia Mundial d'aquesta malaltia
i el doctor Quique Callardo, un còleg expert en càncer de pròstata
de l'hospital Parc Taulí de Sabadell,
és partidari de sistematitzar la primera visita a l'oròleg
o al metge de capçalera a partir dels 40 anys en homes sants.
Quan parlem de detecció precoç, sobretot és la determinació del PCA.
I tant això com la valoració de la clínica
la podria fer perfectament un metge de detenció primària.
Això el que permet és seleccionar quins pacients
són subsidiaris de ser remesos a l'oròleg.
Potser no tothom és necessari que vagi a l'oròleg.
L'orquestra sinfònica del Liceu s'ha estrenat aquesta nit passada
a l'Òpera Nacional de París.
Per primer cop,
ha actuat al Teatre de la Bastilla
amb la interpretació de l'òpera
al Castell de Barba Blava de Bela Bartok.
La consellera de Cultura, Natalià Garriga,
ha destacat que aquest concert és una mostra
de la projecció internacional que viu ara mateix la cultura catalana.
De fet, ho hem vist ara al Festival de Cants,
també amb la Eva Baltasar, el Búquer.
A l'Òpera Nacional de Catalunya
no hem d'oblidar, girant a Bèlgica, a França i a Romania,
fer aquest concert aquí en un espai tan emblemàtic.
La veritat és que ens fa moltíssima il·lusió,
ens posa a primera línia en molts espais
i és un reconeixement a aquesta orquestra
que en aquests moments està en un nivell molt important.
En escors, el Manchester City és el nou campió de la Champions
després d'imposar-se a l'Inter de Milà a la final disputada a Istanbul
per la Champions de Pep Guardiola i la primera pel City.
El joventut de Badalona ha perdut davant del Madrid
el tercer partit de les semifinals de la Lliga CB de bàsquet,
el resultat 73-83.
El quart partit serà dilluns també a Badalona.
Avui diuen menys a Unicaja-Barça, tercer partit de l'altre semifinal.
I la polonesa esbiateca ha guanyat el seu tercer Roland Garros
després de superar l'aixeca Moixovà en tres sets.
6-2, 5-7 i 6-4. Avui diuen menys a les 3.
Final masculina entre Jokovic i Ruth.
I pel que fa al temps, matí i mitja anul·lat o assolellat
i tarda inestable amb xàfecs i tronades.
De fet, abans del migdia ja es presentaran els primers ruixats
a punts de la meitat nord i cap als ports,
tronades més fortes durant la tarda i el vespre.
Al món.cat hi trobaràs ofertes d'escoles superiors,
universitats, màsters i postgraus.
Entra-hi, informa't i tria el teu.
Amplia els teus opicions al món.cat.
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio.
L'Isep Pedrosa, bon dia i bona hora.
Bon dia, Roger, arribem amb nous continguts de l'Ofici d'Educar.
L'Ofici d'Educar cada diumenge
a l'hora que encara no ha sortit al sol el suplement.
L'Ofici d'Educar a Catalunya Ràdio.
L'escola Sol, que és una escola cooperativa
de pares, mares i mestres d'una sola línia,
ja portem 43 anys d'escola,
i som a la districta de les Corts,
al peu de la serra de Cuixerola,
en un entorn privilegiat a Barcelona,
i oferim les tres etapes educatives obligatòries,
la d'infantil, primària i secundària.
Per a nosaltres ser una cooperativa de pares, mares i mestres
ens fa sentir especialment orgullosos,
perquè el treball en equip amb les famílies
és un dels nostres pilars educatius.
Mestres i famílies treballem molt units i colze a colze
per aconseguir la millor educació pels infants i adolescents.
Les diferents i variades condicions de treball que hi ha a Sol
fomenten activament la participació
i la feina conjunta mestre-família,
que després es transmet i es fomenta a l'alumnat.
El nostre lema és
l'educació que acull, valors que transformen,
i aquests valors són els de l'escola cooperativa,
una escola oberta a tothom, l'escola de cadascú.
Benvingudes a l'ofici d'educar.
Hem sentit Neus Font, referent i mestre
de l'escola cooperativa integral Solc de Barcelona.
Són 40 escoles cooperatives
que generen més de 5.500 socis cooperativistes
i 1.800 treballadors
i que eduquen gairebé 17.000 alumnes
sota el paraigües d'Escola Scop,
Federació de Cooperatives d'Ensenyament de Catalunya.
Per conèixer les escoles cooperatives ens acompanyen...
Marta Rabullà, directora de l'escola cooperativa
Petit Món Felisa Bastida de Castelldefels
i presidenta d'Escola Scop
i el seu vicepresident, Enric Macià,
director de l'escola cooperativa Elisabet de Salou.
Elisabet Casals, exalumna i mare de l'AFA de l'escola Païdós
de Sant Fruitós de Bages.
Judit Arbàs i Júlia García, presidentes d'alumnes Coop
i Elisabet Sánchez,
directora del centre educatiu i terapèutic Alcarrilet,
Escola Cooperativa d'Educació Especial.
I acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Santelles.
A les escoles cooperatives formem persones,
no omplim caps.
Josep Maria López-Fumat.
Doncs, precisament, el pedagog i mestre Josep Maria López-Fumat
va escriure el diari de l'Educació.
Bufava en aires de renovació els darrers temps de la dictadura
quan un grup de pares, mares i mestres
amb inquietuds pedagògiques i socials
van decidir crear les escoles cooperatives
i al centre de l'educació van posar els infants
que sabien escoltar i fer-los partíceps en l'aprenentatge,
no estuïc a tocar i a experimentar,
en contacte amb la natura, amb la cultura,
amb les tradicions pròpies i fer-ho en català
i representant els principis de l'escola nova
de principis de segle i l'esperit de molts mestres de la república.
Marta Rabollà i Enric Masià,
sentiu que sou hereus, d'alguna manera,
de tota aquella gent valenta que...
volia fer una escola i una educació diferent, transformadora.
Ho sentiu, això?
Home, sí, sí que ho sentim.
Ho sentim perquè continuem amb un compromís molt, molt important
entre nosaltres, amb les famílies,
i sí, sí que ens sentim hereus.
Sí, afegiria que més que hereus, són partíceps de tot allò,
i per tant nosaltres també creiem com creiem en el seu moment
les persones que van impulsar tota aquesta educació.
De fet, moltes d'aquelles escoles es van agrupar en la CEPEC,
Colectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana,
i van lluitar per convertir-se en escola pública.
D'altres, no.
És a dir, per què hi va haver un moment de canvi,
un moment de decisió?
Les que no us vau convertir i heu seguit sent escoles cooperatives,
per què?
Bé, perquè també era un moment d'incertesa,
i equips que hi havia molt consolidats,
havien de prendre decisions i ràpid,
i bé, van haver-hi que sí, i van haver-hi que no,
i les que no han seguit lluitant,
des d'una altra banda,
que és des de la part d'escola concertada,
però sempre sentint-nos una mica especials, no?,
diferents al que s'acostuma a col·locar sota aquest paraigües.
De fet, jo crec que nosaltres tenim vocació d'escola pública
i vocació de servei públic.
El que passa és que la nostra titularitat cooperativa,
el que fa és, crec que afegir un valor a tot això,
i la gestió de tot plegat, doncs, el fet democràtic,
el fet d'assembliària, el fet de decidir el rom de l'escola,
i també el fet de decidir com vols portar l'escola endavant,
va fer que moltes no decidissin en aquell moment
afegir-se a l'escola pública,
tot i aquest sentiment, repeteixo, de servei públic.
Clar, per entendre's,
algú que no s'ha aproximat mai a una escola cooperativa,
què identifica i tenen en comú les escoles cooperatives?
Tu ens deies això d'aquesta voluntat democràtica,
assembleària, innovadora, laica, catalana, solidària,
i la Marta afegeix, per exemple, aquesta proximitat amb les famílies,
i un alt grau de compromís amb les famílies i amb els alumnes.
A l'hora d'identificar què és el que us fa diferents,
tu deies abans, som un model diferent,
què us fa diferents,
i què teniu en comú totes les escoles cooperatives?
Sí, nosaltres tenim la gestió de tota la part pedagògica,
però també de la part econòmica.
Aleshores, que els mateixos mestres que estan a les aules,
que trepitgen les aules
i veuen les necessitats reals que hi ha a l'escola cada dia,
siguin les mateixes persones que han de gestionar
i dotar de recursos l'escola,
i d'una manera àgil, a través dels consells rectors,
fa que siguem unes escoles que, d'una manera molt més àgil,
podem detectar la realitat educativa que tenim a les escoles
i posar-hi remei en algunes situacions.
Per tant, això és un valor molt important.
Després, no cal oblidar la força de l'equip.
És a dir, són persones que s'han ajuntat amb la passió d'educar
i que tenen aquest compromís.
És una fita compartida, sempre diem.
No és un projecte de feina, és un projecte de vida.
I, per tant, creiem que un equip estable,
un equip propi i un equip compromès
és el que fa molt gran una escola.
Jo afegiria que quan va sorgir el moviment de les escoles cooperatives,
la Federació Escoles Coop contempla tres tipus d'escoles cooperatives.
Hi ha les cooperatives de treball formades per mestres
que s'agrupen per una passió, que és l'educació,
però també van sorgir en aquell temps moltíssimes escoles cooperatives
de famílies, i les famílies també estaven molt preocupades
per l'educació dels seus fills i filles,
i encomanaven a un equip de mestres aquesta tasca.
És el cas de l'escola que dirigeixo.
I d'altres, com abans hem sentit el tall de sol,
que fins i tot tots plegats són socis cooperatives.
Són socis de la cooperativa, tant els mestres
i les mestres com les famílies.
Totes, jo crec, que compartim uns valors.
Els valors comuns del cooperativisme els compartim.
El fet de treballar junts, de mirar una direcció
i lluitar per aquells objectius, això ho convertim
en tot tipus d'escola cooperativa.
Quins valors us donen sentit al vostre projecte?
A veure, sobretot el valor de la qualitat, la innovació,
el fet que els alumnes aconsegueixen les seves pitces,
el treball cooperatiu, sobretot el treball cooperatiu.
El fet de les nostres escoles un lloc on els alumnes
no només aprenguin continguts o aprenguin valor,
sinó aprenguin també maneres de gestionar-se,
d'autogestionar-se, de ser democràticament potents,
de ser ciutadans del demà,
de ser curosos amb el que els envolta, amb la terra...
I aquest esperit transformador que dèiem que inicialment
tenien les escoles cooperatives continua sent una escola
que un dels objectius és que els alumnes ajudin a transformar,
a millorar la societat?
Evidentment. És a dir, des d'un altre vessant,
perquè els temps han canviat, però continuen sent alumnes
preparats i transformadors de la societat del futur.
En el moment en què vivim, creieu que la cooperació
és un valor extès i compartit, o no gaire?
Bé, jo sí que penso que fa molts anys
teníem aquesta visió de...
L'escola s'ha d'adaptar a la societat, no?
I els nens i les nenes han de saber la societat on viuen, etcètera.
I sí que és veritat que, en tot cas, volíem transformar,
però sempre era transformar des del punt de vista educatiu.
Ara ens trobem en un moment social molt, molt complicat.
I potser està arribant un moment
en què l'escola haurà d'afarrar-se aquests valors, no?
I no adaptar-se tant, tant a la societat,
hi ha una societat amb manca de reflexió, amb rapidesa, no?
Clar, una mica el dilema és cooperar o competir, no?
Clar, a veure, amb la cooperació,
amb la cooperació també podem ser competitius, d'acord?
Però des de la cooperació, des d'entendre l'art a l'altre, no?
Des de sumar, perquè fortaleses i debilitats en tenim tots.
Aleshores, un dels grans valors que es desenvolupen
i que tenim en comú les escoles cooperatives
és tot el treball d'autoconeixement de l'alumne, no?
És a dir, cal que es coneguin a si mateixos
per poder aportar a un grup, d'acord?
Cooperar és entendre, és afegir valor, és sumar, d'acord?
I fent això, també es pot ser competitiu,
que no és el mateix que competir individualment,
trepitjant valors fonamentals que treballem a les escoles.
I, Enric, què passa a les aules d'una escola cooperativa, no?
Com es treballa? Què podríem veure, no?
Podríem veure moltíssimes coses, perquè nosaltres no tenim
un model fixe i cada escola té el seu model, no?
És a dir, l'escola de, com deia bé abans l'Aneus,
l'Aneus Solc de Solc, per tot l'Aneus de Solc,
el fet de dir, no?, és l'escola de cadascú, l'escola de tothom.
És a dir, l'important és que els alumnes provin el seu espai
dintre l'escola i les famílies sentin que l'escola aporta
el projecte dels seus fills i filles.
Treballar per projectes, sí, treballem per projectes,
però també hi ha vegades que no, treballem per projectes.
És a dir, tenim diverses metodologies i crec que la riquesa
de les nostres escoles és que implementem cadascuna
les metodologies una mica en funció del lloc on està situat,
en funció de la canalla que tenim, en funció dels nens i nenes,
en funció de les famílies, en funció del territori.
No és el mateix una escola a Barcelona que una escola
a un poblet petit de Girona.
Doncs cadascuna implementa els valors d'una manera diferent
i d'una manera molt pròpia.
I així també amb les metodologies que utilitzem
als nostres centres. Pensem que les metodologies són diverses.
És important conèixer tot tipus de metodologies
i no aferrar-se a una metodologia concreta.
I des de l'escola cooperativa, com us mireu temes
com ara que aquests dies tenim sobre la taula,
com el tema de la comprensió lectora?
És un tema que com a societat ens preocupa, no?
Sí, sí, és un tema que ens preocupa, però aleshores
nosaltres en aquest sentit som reactius, no?
Perquè ara, per exemple, al setembre entomarem
les escoles cooperatives a aquest tema i veurem
de quina manera podem fer una autoevaluació
de les escoles cooperatives sota
el paraigües d'escoles cop
i dir de quina manera ara ens avaluem
les escoles cooperatives en aquest sentit.
Perquè com a mestres heu detectat aquesta dificultat
en la comprensió lectora? Evidentment que sí, l'hem detectat.
Veiem que això és un problema que d'alguna manera
ara a curt termini sembla que no sigui un problema, però ho serà.
A mitjà termini i a llarg termini ho serà.
Com bé diu la Marta, doncs hem de buscar què és el que passa.
Sabem, crec, què és el que passa, però hem de veure com...
Què passa?
Què passa? Simplement que han canviat els hàbits
dels alumnes, de les famílies, és a dir, la família
i l'escola es dedicava molt a potenciar la lectura
i parlo de família d'escola en general i ara
hi ha moltes altres coses que fan que a l'escola
es facin moltes altres coses i potser
entornem la nostra culpa, no hem donat
la importància que havíem de donar al tema de la lectura
i l'escriptura quan sabem que és cap d'alt no només
amb la llengua sinó amb qualsevol altra matèria.
Quin és el perfil d'un docent d'escola cooperativa?
Vaig parlar-ho de la implicació del docent i com això
modifica el vincle i també els aprenentatges.
Sí, modifica el vincle, modifica els aprenentatges
però també modifica el model que donem als alumnes, és a dir,
tants ulls que ens miren durant el dia
sense que ho sapiguem i les relacions entre nosaltres
que ensenyem, aleshores desbarjo quan ens trobem,
quan parlem, etc.
també donem un model de relació
que és importantíssim de cara a que l'alumnat
ens tingui com a un model de convivència
i de bona relació entre nosaltres.
Jo crec que el professor que anava a l'escola
era un professor que anava a l'escola
Jo crec que el professor que no cregui en el model cooperatiu
i treballi en una escola cooperativa no s'ho deu passar gaire bé
perquè de fet la implicació ha de ser total
i demanem aquesta implicació des dels equips directius
però també a tot el claustre de professors
l'autoexigència en el model cooperatiu
i de fet creure en aquest model és bàsic per treballar
en una escola cooperativa. No tindria sentit que un professor
treballés en una escola cooperativa i no cregués en el model cooperatiu.
Avui a l'ofici d'educar, escoles cooperatives.
La responsabilitat no em fa por.
Una escola cooperativa és un projecte comú i de vida
basat en els valors cooperatius, autogestionaris i solidaris.
Josep Maria López-Fumat
i avui en temps de suplement a Catalunya Ràdio
l'ofici d'educar, escoles cooperatives i us demanaria
quin és el perfil de les famílies, però tenim una família
que ens ho dirà. Ens acompanya també la Mercè Casals,
exalumna i mare AFA de l'escola Paidos de Sant Fruitós del Bages.
Mercè Casals benvinguda i com recordes tu el teu pas
per l'escola i quins van ser els principals aprenentatges
que te'n vas emportar?
Hola, què tal, com esteu?
Bé, jo estic vinculada amb l'escola Paidos
de Sant Fruitós des de fa molts anys.
Vaig entrar de petitona, recordo que era sisè primària
i per mi va ser un xoc emocional important
perquè venia d'una escola religiosa
i evidentment les maneres de fer-ho eren completament diferents.
Un xoc positiu, per tant hem d'entendre.
Sí, i tant, sí, sí, completament positiu.
Bueno, d'entrada ja era el fet de poder estar
nens i nenes,
hem parlat de l'any 78,
per tant fa molts anys, ha plogut molt,
i el fet, doncs,
la diferència de poder expressar-te,
de poder compartir,
d'acoperar, molt important el que estàveu dient ara.
L'escola cooperativa ens ensenya justament això,
acoperar, treballar de forma conjunta
i fer-nos l'escola també nostra.
I, de fet, jo ho vaig tenir claríssim
quan vaig tenir el meu primer fill, que ja té 27 anys,
que la seva escola seria l'escola Paidos.
Hi havia estat la meva escola, era casa meva,
me la sentia, perquè jo havia format part
i havia ajudat també a fer-la créixer
i vaig voler que els meus tres fills hi anessin
i encara n'hi tinc una ara.
Encara n'hi tinc una que està cursant primer d'això.
Com a mare, Mercè, quina és la relació
que s'estableix entre les famílies en una escola cooperativa?
Perquè ens fem una idea.
Sí, mira, entre les famílies hi ha molt bona relació,
però jo m'agradaria destacar més la relació entre les famílies i l'escola.
De fet, puc parlar de la que jo conec,
que és l'escola Paidos, i aquí, doncs,
en aquests moments hi ha una cooperativa de mestres,
és una cooperativa de treball.
Es va generar així, aquesta escola es va créixer
o es va crear a partir de cinc famílies
que tenien cinc acadèmies
repartides per la ciutat de Manresa
i que, evidentment, tenien unes condicions
que potser no eren les més òptimes
i van decidir col·laborar per crear un gran projecte.
I aquest gran projecte va ser l'escola Paidos
i els terrenys privilegiats, assolellats, mirant a Montserrat,
en un entorn de natura...
Això sí que és un luxe, eh?
Sí, ho dic amb tot l'orgull perquè és cert,
i quan penses amb escoles que estan a dins de ciutat
i veus que no tenen uns equipaments com els que tenim nosaltres,
doncs, realment, veus la sort que tenim de viure això
en un entorn més natural.
I, com us deia,
aquestes cinc famílies van crear aquesta cooperativa
amb la finalitat doncs de poder-se ajudar entre elles.
Fixeu-vos que eren competència entre elles
i van entendre que el camí no estava en competir sinó en cooperar.
I així és l'esperit que ha tingut aquesta escola.
I això s'ha transmès també als pares
i es va crear, en el seu moment,
una cooperativa de pares i mares
que va ser molt activa,
que va comprar autocars per poder desplaçar els nens
de tota la comarca cap a Sant Fritós.
Principalment eren alumnes de Manresa
i tenim uns set quilòmetres de distància.
Per tant, van comprar autobusos,
es van comprar terrenys additionals,
els que ja havia comprat l'escola, per poder ampliar el pati.
Vull dir que hi va haver una cooperativa de pares també molt activa,
funcionant sempre amb la col·laboració
i entenent quines eren les necessitats
de les famílies, dels alumnes i donant sempre suport a l'escola.
I això s'ha mantingut,
malgrat que aquesta cooperativa de pares ja no hi és,
ara hi ha una associació,
però aquest sentit d'ajudar i col·laborar l'escola,
de també transmetre les necessitats de pares i mares
i de l'alumnat continua existint
i jo crec que és el que diferencia sobretot d'una escola pública
o un altre tipus d'escola privada o concertada
que no sigui cooperativa.
Per tu, Mercè, quins són els punts forts d'una escola cooperativa?
Però digue'ns també els punts febles, si n'hi has trobat, no?
Tant com a alumna com a mare.
Sí, sí, com a punt fort tot això que us deia,
la veritat, que ens la sentim nostra,
tant quan era alumna com ara que soc mare,
jo sento que quan estic allà estic a casa meva,
i crec que recordaran l'escola
amb les mateixes sensacions positives
que vaig tenir jo.
Espectes negatius també pot ser que n'hi hagi algun
i a vegades depèn de les èpoques,
jo com que he passat per molts anys i moltes èpoques,
he viscut el fet de ser una cooperativa
de persones treballadores
i sobretot quan són famílies,
a vegades es pot caure una mica en el clientalisme intern,
en el sentit de dir, bueno, anem a incorporar persones...
A veure, qui és això del clientalisme intern?
A veure, explica-m'ho.
No vull ser negativa, però sí que és cert que podem caure
en el fet d'intentar donar feina
a aquelles persones que ens són més properes.
Al final, si és una família, si el meu fill ha fet una carrera,
que no estigui el millor preparat possible,
si és una família, si no,
però tenim aquí un lloc per oferir-li.
A vegades això és possible que passi.
Per tant, aquí hi ha un esforç molt gran,
i jo ara parlo de la meva escola,
per incorporar professionals de molta qualitat
i d'avançar en aquest sentit.
I, Mercè, per què recomanaries a altres famílies
anar a una escola cooperativa, algú que ens pugui estar sentint?
És un repte prou important,
l'educació dels fills.
Crec que a l'escola pública també es pot fer,
però aquí tens moltes més oportunitats.
Per tant, penso que és un repte prou important,
l'educació dels fills.
Ser-ne partí saps poder dir la teva
i poder formar part d'aquest vincle i d'aquesta relació
que s'estableix.
Gràcies per haver-nos fet aquesta finestra
a l'univers de les famílies a les escoles cooperatives.
Gràcies a vosaltres.
Hi ha també la modalitat d'escola cooperativa d'educació especial.
Sentim l'Elisabet Sánchez, directora del centre educatiu
i terapèutic al Carrilet, que té infants amb autisme.
Ens explica quins són els pilars del centre.
Des de Carrilet, al igual que des de la resta d'escoles
d'educació especial de la federació,
l'Elisabet Sánchez és una persona
amb necessitats específiques de suport educatiu
i per la seva màxima inclusió a la societat.
Afavorir el màxim el seu desenvolupament i aprenentatge,
així com el seu creixement personal i emocional.
Tot això ho fem de manera socialment inclusiva,
ja sigui des del propi centre d'educació especial,
com a través de la modalitat d'escolaritat compartida
entre els centres d'educació especial i els centres ordinaris,
que promoguin espais de presència i participació
per part dels infants amb necessitats educatives especials.
Tot això ho fem sempre en estreta col·laboració amb les famílies,
ajudant-les a entendre què significa,
en el cas de Carrilet, l'autisme,
i com aquest condiciona la manera de ser,
d'estar i d'aprendre del seu fill o filla,
i acompanyant-los a la criança i a l'educació dels seus infants,
alhora que aprenem també nosaltres
Jo viure una escola que m'estimi.
Avui a l'ofici d'educar les escoles cooperatives
hem parlat amb la Marta Rebollà,
amb l'Enric Mas i hem parlat amb la Mercè Casals,
i ara anem amb la Judit Erbes i la Júlia García,
diu la Marta Rebollà.
No hi ha millor manera d'educar amb valors i en actituds
que en promoure que els infants i joves, a banda d'acoperar,
formin part d'una cooperativa d'alumnes.
Seguint el model de les cooperatives d'adults,
el 2016 es va crear la Cooperativa d'Alumnes Alumniscop,
per exemple, fer pastissos per amortitzar el cost del viatge
de final de curs.
Diu, però, que l'important no és definir a què dedicar-se,
sinó com es desenvolupa el projecte,
el camí cap a l'autogestió i l'autoorganització.
Així doncs, tenim la Judit i la Júlia.
Començarem per la Judit.
Judit, qui sou? Què feu, Alumniscop?
Doncs nosaltres som dues alumnes
i el que fem Alumniscop és ensenyar
a les cooperatives, ja que formen part
o que no formen part, les que formen part
que facin activitats fins solidaris,
ja que és important, i les que no formen part
que formin part d'Alumniscop
i que facin aquestes activitats.
I com heu arribat, Judit, fins a formar part
d'una cooperativa d'alumnes?
A l'escola, es diu Escola Sant Gervasi Cooperativa,
és una escola cooperativa i des de petites
sempre hem estat en una, i quan me'n va arribar
primer d'això, l'escola ens va oferir
formar part del Consell Reactor d'Alumniscop
de Barcelona, perquè vam veure
una bona oportunitat per nosaltres i vam acceptar,
i vam arribar al Consell Reactor de Barcelona
per les votacions que vam fer.
De fet, sou a Escola Cooperativa Sant Gervasi de Mollet.
Júlia, com explicaríeu la vostra singularitat
respecte a l'alumnat que no forma part,
que no coneix, que és alumnescop ni una escola cooperativa?
Com ho explicaríeu?
Bé, respecte a alumnes que no formen part
d'Alumniscop, nosaltres sí que hem pogut
intercanviar idees i experiències amb altres cooperatives
a Catalunya, i això ens ha enriquit bastant
i ens ha portat molt.
De fet, vosaltres us vau trobar fa uns dies
i intercuperem per construir la federació que volem.
130 infants i joves de 34 cooperatives d'alumnes
a les Cotxeres de Sants de Barcelona.
Us vau plantejar diverses coses.
Fer un vídeo col·lectiu, oferir idees per posar-les
en un compte d'Instagram, construir projectes plegats
i que us coneixeu més entre cooperatives.
Júlia, quines necessitats amb aquesta trobada
heu detectat que hi ha entre tots aquests joves
que formeu part d'Alumniscop?
Bé, sobretot la necessitat més important
és que ens hem de donar a conèixer,
ja que som molt poques escoles cooperatives
i molt poques escoles dins d'Alumniscop.
Llavors, la nostra necessitat principal és donar-nos a conèixer.
Júlia, quan tu te trobes algú i dius que vas
a una escola que t'ha passat milions de vegades
i et diuen, i qui és això d'una escola cooperativa?
I tu què els hi dius?
Doncs que una escola cooperativa és una escola
la que ens ajuda i ens educa d'una manera cooperativa.
Llavors, ens pot servir i ens és molt útil en un futur.
Posa'ns exemples. Abans dèiem això dels projectes
que construïu plegats i que, a més a més,
toquen tant aspectes curriculars com competències.
Posa'ns exemples de projectes que construïu.
Sí, doncs ens hem estat reunint mensualment
i hem estat pensant divers projectes amb el Consell Rector
i sobretot els que van sortir van ser
un compte d'Instagram on podríem pujar
en publicacions on explicàvem una mica
tot el que fèiem, a més d'un altre vídeo
per cooperatives o escoles que no tenen cooperativa
i animar-les a apuntar-se.
Tu com animaries a una altra escola o altres alumnes
a apuntar-se a la cooperació?
Què és el que et resulta?
Doncs ensenyant més o menys totes les avantatges que tenen
formar part d'una cooperativa.
Quina és la relació, Júlia, que teniu entre cooperatives d'alumnes?
Veu fer aquella trobada, no?
Aneu trobant, aneu compartint projectes,
experiències per créixer junts?
Sí, nosaltres, com ja he dit abans, quedem cada mes
al Consell Rector i també fem assemblees
de totes les cooperatives.
Llavors, algunes vegades creiem que és una oportunitat bona
per intercanviar el coneixement entre nosaltres
i donar-nos més visibilitat.
Judit, tornem a la formació en cooperatives.
Una pregunta que algú pot fer.
I a mi de què em servirà això, de cara al futur?
De què serveix formar-se en una escola cooperativa?
Creus tu de cara al futur?
Jo crec que, al final, formar part d'una cooperativa
sí o sí és treballar en equip.
I això és... Treballar en equip és una cosa que sempre farà falta
perquè ensenya a aturar les idats dels altres,
ensenya a escoltar els altres,
i respectar les idats que tenen en si al treballar en equip,
perquè és molt important saber això.
I, al final, col·laborar és una cosa que sempre
pots aplicar al teu futur.
Teniu la voluntat de fer un món cooperatiu
tenint en compte que abans parlàvem amb la Marta i en Enric
que potser el món és més individualista que cooperatiu,
però tu creus que podem, a través d'experiències com la vostra,
afavorir que el món sigui una mica més cooperatiu?
Sí, com han dit ells,
ara tothom vol treballar més individual,
però ja no és més complicat.
Però nosaltres, clar que tenim la voluntat, perquè és això
el que he dit abans.
Pensem que col·laborar al cooperativisme és molt important
i la gent ho ha d'aprendre per un futur.
Judit, és la vostra oportunitat,
Judit o Júlia, qui vol respondre.
Com podeu comunicar sobre les escoles cooperatives?
Quina seria el vostre missatge?
Doncs com ha dit la Júlia abans,
per les xarxes sobretot, que és el medi més popular ara,
el que volem és promocionar i animar les escoles
que no formen part d'un escop.
Hi ha escoles que formin part
i que facin aquestes activitats
amb un físbol solidari
i al final, darrere de tot aquest treball,
hi ha molt treball en equip
i pensem que és superimportant això
i les persones que formen part de l'escola SCOP
que segueixin fent aquestes activitats
perquè ajudaran en un futur.
Judit, tu tens la impressió que,
a diferència d'altres alumnes d'escoles no cooperatives,
els alumnes que aneu a escoles cooperatives esteu com més empoderats.
Teniu més capacitat i ganes de decidir
sobre com es fan les coses als vostres centres educatius.
Tens aquesta impressió?
Potser, com des de petits,
hem estat amb escoles cooperatives.
És el punt de vista aquest de tenir que,
amb tots junts, podem decidir més fàcilment.
Suposo que sí, però...
Però és això, perquè hem estat tota la vida
amb escoles cooperatives.
Judit, com t'imagines d'aquí 10 anys?
O on t'imagines?
Doncs espero que,
amb la carrera que vull estudiar i treballant,
no sé, amb això, no?
Que espero que el món també estigui més amb la cooperativa
i no sigui tan individual.
Doncs, Judit i Júlia, gràcies pel vostre testimoni.
Jo veig un institut que em faci millor persona.
Volem nens i nenes
que participin en una actitud activa i crítica,
que s'impliquin en l'aprenentatge a través dels sentits,
que sàpiguen observar, escoltar, explicar i manipular.
Josep Maria López-Fumat.
Ahir estava reflexionant sobre aquest programa.
Estic mirant una sèrie americana que no us recordo.
No sé dir-vos el títol, però hi ha un poble que es diu Virgin River.
El que més sorprèn d'aquesta sèrie és que tots cooperen entre ells.
Tots cooperen entre ells.
I quan un té un problema, tots l'ajuden.
I clar, a mi em va sorprendre perquè no és el més habitual.
No és el més habitual.
El més habitual és que es fa,
però no a les ciutats petites o les ciutats grans.
Vam cooperar durant la pandèmia.
Va semblar que tots ens ajudàvem
perquè teníem un problema massa gran per sostenir-lo individualment.
Però passada la pandèmia,
aquest buf de la cooperació va quedar una mica enrere.
Jo us diria,
que era un virus que ens perseguia
i ens havíem de cooperar i de treballar junts.
Sí, de fet, hi ha un llibre molt bo
que es diu La humanitat,
que explica que en els pitjors moments de la història,
després d'un bombardeig,
explica la història del senyor de les mosques,
que semblava que tot era cadascú per la seva banda,
i realment explica com les persones
al llarg de la història, davant d'una situació negativa,
la gent coopera,
que ens volen fer creure que no,
però tenim un instint de cooperació.
Ara costa més,
per una manca de temps,
per una manca d'atenció a les coses.
Nosaltres notem molt aquesta manca d'atenció.
Aleshores sí que hem de fer,
evidentment, crec que des d'escoles cop,
a través del programa
de la Federació de Cooperatives d'Alumnes,
de Camparlatelles,
intentem anar fent
com un atac d'oli
de tot aquest esperit de cooperació
a través de qualsevol activitat.
Animem totes les escoles
cooperatives també,
a crear cooperatives d'alumnes,
perquè al final hi ha una sèrie d'activitats
que es fan a totes les escoles,
que es poden transformar d'una manera molt fàcil
a cooperativa d'alumnes.
I aquesta paraula, si l'anem utilitzant,
cooperació, cooperació, cooperació,
esperem que vagi calant des de les nostres escoles.
A mi m'agrada dir afegir,
em sembla molt interessant el que acabes de dir,
és a dir, en un moment difícil és quan l'agència
ha dedicat a cooperar. L'objectiu,
l'alegat o dir-li com vulguis, seria justament el contrari.
Que la cooperació fos part del tarannà de les persones
sense ni que passar per una pandèmia o per un moment difícil
com el que hem passat, i pensem que seria molt positiu
que la societat del demà fos de per si cooperativa.
I tu després, i vosaltres després de tants anys de treballar
amb escoles cooperatives, quines són les dificultats o les resistències
que es troba a l'hora de cooperar? És a dir, vosaltres clar,
ja les deveu haver detectat. Per què aquest model
no acaba de coallar tant? Què ho frena?
Cooperar és més difícil que treballar individualment.
Aquesta és la gran història, és a dir, et requereix
un esforç suplementari important. És el que parlàvem abans
de la gent que forma part de les escoles cooperatives.
És un projecte que significa això, cooperació constant,
contínuament, i per tant requereix un esforç molt gran.
Clar, l'esforç fa mal, ja sabem que és així.
És a dir, quan un s'ha d'esforçar li fa mal.
També perquè tenim tantes tasques a la vegada,
i tants fronts oberts a la vegada.
Però potser d'alguna manera hem de prioritzar a la nostra vida
coses així, coses que donen valor i sentit a la nostra vida.
I perquè la cooperació, les coses cooperatives,
en general, penso que és un sistema
que podem considerar que és molt vàlid
per a omplir de satisfacció les nostres vides.
Una de les coses que demaneu al departament
és que explori la possibilitat de crear un centre
de titularitat pública amb gestió cooperativa
com passa en altres països europeus.
Quina seria la vostra crida a la societat,
al departament? És el moment.
A veure, en aquest sentit
es va parlar fa temps de crear...
El que passa que sí que és complicat.
Penso que hi ha una complicació important,
que és la gestió de l'equip.
És a dir, tal com funciona la gestió
dels equips, de les escoles públiques,
en què costa arribar a una estabilitat,
és un fet que nosaltres tenim guanyat,
en aquest sentit. Perquè també és veritat
que no és el mateix cooperar que ser cooperativista.
Jo sempre ho dic.
És a dir, un cooperativista segur que ha de saber cooperar,
però segur que hi ha molta gent que sap cooperar.
I no és cooperativista.
Ser cooperativista implica que t'has ficat de ple
en un projecte en què les persones que ho han fet,
les escoles públiques i han depositat uns diners
per formar part del...
Nosaltres, les nostres escoles cooperatives,
en uns inicis, en alguns moments,
hem hagut de remengar-nos, netejar, pintar...
M'explico. És a dir, és un projecte molt, molt intens.
Aleshores, és evident que comporta la cooperació.
Clar, de quina manera,
de la manera que està organitzada
l'escola pública pel que fa
el professorat, l'equip en si,
podria ser possible tot això.
És l'interrogant.
Nosaltres ens hem ofert
per donar el nostre suport,
participar d'aquest projecte,
però per ara no s'ha dut a terme.
Ara que tu parles del cost, la pregunta que em ve al cap
és que costa molts diners anar
a una escola cooperativa, és a dir,
no és accessible a tothom?
A veure, jo em referia al cost de ser cooperatista.
Sí, sí, però...
Ara, recupereu la versió completa per xarxes
i a la pàgina del programa. Tornem la setmana vinent
amb A l'estiu, els docents es posen les piles.
Us deixem amb Joan deusà i Santival Més.
Fem una mica d'empatia per Sabalmón.
Patons de la Núria Ventura i la Rosa Cilluey
fins la setmana vinent.
Roger, bon diumenge. Fins la setmana vinent.
Una abraçada, Elisabet.
Deixa que dormi sota l'arbre
Torna'm al lloc
on la vida batagava
i caure no feia mal
i caure no feia mal
i caure no feia mal
i quan bufava vent de nord
m'enfilava entre les branques
de dalt de tot veia el llac
que el fred glaçava
i em discordava els botons de l'abric
em feia ales
i omplia els pulmons
d'aire
i deixava caure el cos
i volava almenys per uns segons
volava
i deixava caure el cos
i volava
i si no ho feia tan savall
caure no feia mal
i quan bufava vent de nord
m'enfilava
i caure no feia mal
i caure no feia mal
i quan bufava vent de nord
m'enfilava
i deixava caure el cos
i volava almenys per uns segons
i quan bufava vent de nord
m'enfilava
i caure no feia mal
i quan bufava vent de nord
m'enfilava
i caure no feia mal
i quan bufava vent de nord
m'enfilava
i caure no feia mal
La Bàlvia, una de les cares més reconegudes de la televisió
acaba d'estrenar la tercera temporada
de Valeria a Netflix
i amb ella van parlar sobre la seva carrera a la tele, al cine,
el seu estatus de sexsímbol i fins i tot el seu vincle especial amb Catalunya
i ens deia això
Me entiendo el català, porque he trabajado aquí en varias ocasiones
he hecho dos proyectos de cine
y bueno, tengo amigos aquí entonces cada vez que he estado aquí
Has viscut tota la vida o has fet escapades també a l'estranger?
He hecho pequeñas escapadas, ahí cerquita
a México, a Colombia, a Estados Unidos
Sempre professionals per treballar?
La mayoría de veces sí, por trabajo
y luego otras veces siempre intento viajar por placer
I a Catalunya ara, més a més, crec que hi vens bastant de vacances
perquè també tens un vincle aquí, no sé si fins i tot alguna caseta
o alguna història
Tienes muchos años detrás de tener una caseta aquí
A quina zona, més o menys? Costa Brava
Tens bon gust
Y la verdad que he viajado muchas veces y en verano siempre vengo
I diumenge, amb la ressaca del Concert de Rosalia al Primavera Sound
vam analitzar l'actuació de Santa Esteva de Sant Rovira
amb els periodistes musicals Olga Ábalos i Jordi Bianchotto
Més enllà de Rosalia, tots dos també van debatre
sobre el funcionament dels festivals de música
Jo estic més a la línia Nando que a la línia Bianchotto
Jo crec que els camins a la música són infinits
i els festivals representen un d'ells
El que passa és que hi ha molts tipus de festivals
Una cosa és un gran festival i una altra cosa és un festival
d'una mida més petita
on pots disfrutar la música d'una altra manera
En general hi ha una cosa interessant del Primavera Sound
que quan ja portes molts festivals grans
d'alguna forma ja te l'has fet a la teva mida
Saps on pots perdre energia o no
com gestionar les distàncies
si t'interessa o no passar-te per les paradetes
o entendre què hi ha al voltant
I els diumenges també són sinònims del dominical
Diumenge passat vam parlar amb el nostre Xavier García Albiol
que va fer una versió molt original de la cançó Imaging de John Lennon
després de guanyar les eleccions municipals
Més enllà de guanyar les eleccions també sap tocar el piano
Jo toco el piano molt bé
Faig anar uns highlights
Està fent això de veritat
John Albiol Lennon
Tots els continguts es poden recuperar
a carradiu.cat barra el suplement
Al cine hi arriba Transformers
el despertar de les bèsties
Bon dia Marta Ferrer
Bon dia, si la freqüència gira al voltant d'uns robots extraterrestres
coneguts com autobots que s'amaguen a la Terra
A l'ocasió hauran d'unir forces amb una arressa alienígena
coneguda com als Màximals per fer front a l'exèrcit Unicron
devorador de planetes
Encara el cine Robert De Niro protagonitza
La comèdia explica la història del Sebastián
que li explica al seu pare immigrant italià i conservador
que es vol casar amb la seva nòvia nord-americana
però abans de donar-li el vistiplau el pare voldrà conèixer la seva família
i la seva família
Teatre Lluïssadera repeteix amb el seu show d'humor Chungo al Teatre Borràs
El recent guanyador del Goya a millor acte secundari
pel seu paper Asbestes a Terra Barcelona
amb un monòleg ple d'històries i vivències personals
que freguen el seu realisme des de la seva infància
als seus inicis en el cinema i la televisió
Avui a Funció a les 7 de la tarda
Bon dia, Sònia, on ho feu?
Molt bon dia
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevar 3 propostes per Barcelona
avui la primera és visitar el Museu de la Xocolata
Un museu que agrada tant els que són llaminers com els que no
es troba al barri del Born, a l'interior del monestir de Sant Agustí
és ple d'escultures de xocolata de totes les mides, formes i colors
hi trobem des de la recreació de la Casa Batlló
fins als protagonistes de les últimes pel·lícules d'animació
La Casa Batlló és propietat del gremi de Pastissers de Barcelona
i consta d'un espai de 600 metres quadrats dedicats exclusivament a la xocolata
És un dels museus més visitats, sobretot pel públic familiar
ja que permet als infants conèixer, jugar i experimentar noves sensacions
així com conèixer la història i l'origen del cacau
a través de documents audiovisuals i ordinadors tàctils
També poden crear la seva pròpia figura dolça
i emportar-se a la casa com a postres delicioses
obert de dilluns a dissabte de les 10 del matí a les 7 de la tarda
i avui diumenge només de 10 a 3
Per fer la visita i als tallers cal pagar una entrada de 6 euros per persona
5 si aneu en família o en grup
I després d'aquesta trobada, 19 sopà al Tast de la Rambla
Últim dia per passar per la plaça de Catalunya
degustar les propostes gastronòmiques que, com cada any i gent ben nou,
ens proposen aquest festival organitzat per l'associació
Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla
i participen 30 restaurants i bars i 6 pastisseries de la ciutat
El Bar Alegria, la Casa Xica, la Bodega Emposta o la Pastisseria Escribà
són alguns dels noms més rellevants que cuinen i preparen
els plats estrella, per exemple, el melós amb suc i formatge d'alcadí,
la truita trofada, l'arròs fregit amb porc,
el canaló amb salmó i guacamole
o la botifarra de pa amb tomàquet i allioli
Els assistents també podran gaudir de demostracions en viu,
tastos de vins catalans, cerveses artesanes i un tast a cegues a càrrec de la ONCE
També hi haurà música en directe
La relació tapa són 5 tokens, és a dir, 5 euros
Si voleu anar, les parades estaran obertes de les 12 del migdia fins a la mitjanit
Música
Activitat pels més predits, l'embutònat festival
A partir de dos quarts onze del matí fins a les set de la tarda al poble espanyol
un festival solidari, inclusiu i accessible
de música i arts escèniques que compta amb les actuacions
de Damaris Gelaber, Xiu La i Rigui Parchix
com a caps de cartell. També la cantant Sara Roi
que serà l'encarregada de tancar el festival amb el botó màgic
Aquests artistes actuaran a l'escenari principal, que és a la plaça major,
durant tota la jornada. A més hi haurà espectacles itinerants,
contacontes, teatre d'ombres, cinema i alguna sorpresa també
A partir de dos hores els més petits, qui tampoc s'ho perdrà és en Mic de l'SX3
Si volem anar encara queden entrades, es poden comprar
a la web del festival per 15 euros l'entrada infantil
i 18 l'entrada dels adults
Fins a les 7 del matí, mou el cos de la Damaris Gelaber
Mou, mou, mou el cos
Salta fin la lluna
Mou el cos, mou el cos
Mou, mou, mou el cos
I mou-te com un ovo
Mou, mou, mou el cos
Com si ballés diners
Mou, mou, mou el cos
I mou-te com un ovo
Mou, mou, mou el cos
Com si ballés diners
Mou el cos, mou el cos
Mou, mou, mou el cos
Tu saps com mou el cos