Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
El primer ministre francès, Gabriel Atal, està reunit aquest matí ara mateix
amb els representants sindicals dels pagesos per mirar de paibagar les protestes.
Els agricultors tenen previst bloquejar les entrades i sortides
de la capital francesa demà a partir de les dues del migdia
en una gran mobilització que han anomenat el Setge de París.
Aseguren els pagesos que el bloqueig durarà un temps indefinit,
cosa que fa preveure que podria anar per llarg.
Els sindicats agraris no estan satisfets amb les mesures anunciades divendres
pel primer ministre, que troben del tot insuficients.
D'altra banda, el ministre d'Agricultura, Marc Fenó, ha assegurat que la setmana que ve
hi podria haver anunci sobre els ingressos dels pagesos que es dediquen a la vinya.
Més notícies, Raúl Flores.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, assegura que desconeixia
l'espionatge del Sena i l'actual president de la Generalitat
i altres dirigents independentistes.
En una entrevista al diari La Vanguardia,
Sánchez també ha carregat contra l'operació Catalunya
i ha apuntat que el PP la repetiria si arribés a la Moncloa.
Nosotros hemos cambiado la guerra sucia por la política limpia.
¿Qué significa el silencio del principal partido de la oposición al respecto?
Que si no hay arrepentimiento, ni condena, ni reproche,
al igual que les ocurre con la corrupción,
si estuvieran en el gobierno volverían a hacerlo.
El secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres,
reclama que es continuï finançant l'Agència pels Refugiats Palestins,
acusada per Israel d'estar implicada en l'atac de Hamas del 7 d'octubre.
Arran d'aquesta acusació,
nou països han retirat el seu ajut a l'organisme internacional.
L'ONU ha iniciat una investigació interna
i Guterres confirma que un dels treballadors
que hauria participat en l'atac és mort,
que estan verificant la identitat d'altres dos
i que nou més se'ls ha rescindit el contracte amb l'agència.
Mort el conductor d'un turisme, Aitona, el Segrià,
després que el cotxe que conduïa sortís de la carretera
per causes que encara es desconeixen.
Els Mossos van rebre l'avís ahir cap a les 10 del vespre.
L'accident va ser a la carretera local LP 7041.
El cotxe va sortir de la carretera i després va volcar.
El conductor, un home de 20 anys, veï de seròs,
va morir a conseqüència de l'accident
i el passatger del davant va resultar ferit menys greu
i el van traslladar a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.
Amb aquesta ja són 12 les persones mortes en accident de trànsit
aquest mes de gener des que va començar l'any
a la xarxa viària interurbana de Catalunya.
Militants ecologistes han ruixat aquest matí de sopa
al quadre de la Gioconda al Museu del Louvre de París,
tot i que l'obra no ha patit d'anys gràcies al vidre blindat que la protegeix.
L'atac l'han fet dues noies que duien una samarreta
on es podia llegir resposta alimentària
mentre cridaven eslògans en què asseguraven
que l'agricultura està malalta
i defensaven el dret a l'alimentació sana.
Aquest és el moment dels fets.
La Gioconda de Leonardo da Vinci
és una de les pintures emblemàtiques del Louvre
i sovint ha estat objecte de vandalisme.
Per això, des de l'any 2005,
està protegida amb un vidre.
Xavi Hernández es trobarà aquest matí
amb els jugadors del Barça l'endemà
d'anunciar que el pròxim 30 de juny
deixarà de ser l'entrenador blaugrana.
Després de la derrota per 3 a 5 a casa
amb el Villarreal,
una derrota històrica en contra,
Xavi va compareixer per anunciar la seva decisió,
va pelar el seu barcelonisme
i es va mostrar convençut
que el seu anunci servirà per destensar l'equip
i millorar-lo d'aquí a final de temporada.
Xavi ho va comunicar públicament
sense haver-ho parlat amb els futbolistes.
Ho farà, ho dèiem, aquest matí.
I a la ciutat esportiva Joan Gampers,
en Joan Despí,
també hi és el president del Barça,
Joan Laporta,
i ha arribat fa uns minuts.
Rafa Márquez es postula com a substitut de Xavi
dient que a una oportunitat així
no li podria dir que no.
Ho va dir el tècnic mexicà
ahir a la nit preguntant sobre aquesta possibilitat
després de l'anunci de Xavi
i després també de la victòria del Barça Atlètic
al camp del Fuenlabrada per 1-2.
La gran alternativa al Madrid
en la lluita per la Lliga,
el Girona jugarà aquest migdia
al camp del Celta a Baleidos
a partir de les dues.
L'equip gironí té 52 punts,
dos menys que el Madrid líder
amb 54.
El Girona jugarà després de la victòria
ahir del Madrid al camp de les Palmes
per 1-2
amb remuntada inclosa
amb gols de Vinícius i Chuameni
després de començar perdent.
A la Lliga femenina aquest migdia
Betis-Barça a les dues.
A la segona divisió masculina
també a les dues
el Deng espanyol.
A la CB Barça-Palència
i Girona-Granada.
Ahir victòries del Manresa i la Penya.
També avui es disputa
la final masculina de l'Open d'Australia de tenis
la jugaran Janik Siner
i Daniel Medvedev.
Fins aquí, les notícies.
Catalunya Ràdio
El suplement
Roger Escapa
Ara passen 5 minuts de les 11 del matí.
Marina Laminos, avui viatgem fins al...
28 de gener del 1996
perquè avui fa exactament 28 anys
que TV3 va emetre el primer capítol
de Nisaga de Poder.
Avui una màquina del temps
dedicada a Nisaga de Poder
una sèrie que aquesta banda sonora
ja ens posa en situació, eh?
Sí, creada per Josep Maria Benet i Jornet
mitiquíssima, una de les més aclamades segurament
de la història de televisió de Catalunya
i que va substituir una altra telenovela
que era Secrets de Família
segur que moltíssima gent també l'ha vista i la recorda.
Era una aposta forta de la casa, eh?
Mira, fixa't, el pressupost per gravar-la
era superior als 500 milions de pessetes.
Ceps, vinyes, cava, un poble fictici
de l'Alpenedès i en la família Montsolís
seran la base de la telenovela
que avui s'ha començat a rodar
amb tots els ingredients del gènere.
L'argument el coneixem tots molt bé.
Emma Vilarassau i Jordi Dauder
a l'Eulàlia i en Mateu Montsolís
dos germans propiedaris
d'unes caves del Penedès
i membres d'una família rica.
De fet, segur que recordeu els paisatges d'aquelles vinyes
doncs la sèrie de fet estava patrocinada
pel Consell Regulador del Cava.
I de fet, potser, el més remarcable
eren, o sigui, la traïció, l'assassinat,
l'incest, els temes que...
O sigui, allà hi havia de tot.
És que no se n'estaven de res.
Coses que jo crec que fins aleshores
a TV3 s'havia trecat poquet.
O sigui, el tema de l'incest allà
al mig d'una novel·la, la història aquella,
la història de mort de...
de l'Imma Vilarassau i el Jordi Daudet
que eren germans, no?
Sí, sí, una mica de tot, eh?
Torna'm a posar la sintonia, sisplau, Dani.
Clar, és que això ja ara és mel, això.
Mira, de fet, m'agrada molt la definició
que em fa en Jordi Calceran.
Ell, juntament amb en Lluís Arcarazzo,
va adaptar la idea original de Benet i Jornet
i diu que, d'alguna manera,
van fer el nostre Dalas.
Va fer, per dir-ho d'alguna manera,
el nostre Dalas, el nostre dinastia.
Una gran sèrie sobre personatges
que tenien problemes realment foscos, immensos.
S'havia fet Poble Nou,
que era una sèrie més de gent de barri,
i Ni Saga de Poder va ser un gran canvi.
Va ser una sèrie que parlava de personatges
rics, poderosos,
amb problemes tremendament foscos
i va enganxar molt a l'audiència.
I com no podia ser d'una altra manera,
doncs hem fet pujar també la màquina del temps
a Lluís Arcarazzo,
que diu que era una barreja de tradició
i de modernitat.
I aquí hi havia, d'una banda,
una estructura social que nosaltres explicàvem,
que ens recorda molt
històries de senyors feudals,
que tenen les seves pròpies llits,
amb la importància de l'Adeu,
amb intrigues, amb crims,
però també al mateix temps
doncs estava, jo crec,
connexada amb la modernitat
i amb realment allòs com la homosexualitat
o la lluita de classes, si vols.
I Vanet i Jornet sabem què deien
al moment en què es va inaugurar la sèrie?
Doncs ho hem anat a buscar a la Marutè,
que així ho explicava,
de què n'anirien Ni Saga de Poder
quan es va començar a gravar.
L'intent nostre
és que sigui de les tres sèries que heu fet fins ara,
que la bassa,
alguna de les basses d'aquesta sèrie,
sigui que el Marru
sigui més fort que mai.
És a dir, buscàvem Marru directament,
sense eufemismes.
Marru del bo.
S'hi tractaven temes molt espinosos,
molt moderns també,
fins i tot alguns
potser havien estat una mica tabú,
no?, fins al moment.
La gran idea que va tenir
en Vanet i Jornet
és agafar aquest tipus de temes
i posar-los en un producte com un serial.
Ni Saga de Poder
parteix d'un incest,
parteix dels germans
que tenen un fill
i ho amaguen
i dius com podem tirar
una telenovel·la
a partir d'aquesta història.
I en Vanet i Jornet
va saber fer-ho
i els guionistes
ho vam saber escriure
i els actors
ho van saber resoltar.
I no només això,
sinó que a més també es tractaven
d'una manera bastant progressista,
podem dir-ho així,
de fet el mateix Vanet i Jornet
ho deia.
Fixa't que fins i tot
hi havia dues dones
que eren parella,
la Mariona i la Inès,
i que a més defensaven
la seva relació
malgrat l'oposició
del pare d'una d'elles.
Us volia dir que
que tinc parella estable.
Parella estable?
Ara se'n diu així.
Abans en dèiem
un noi.
Me l'alegro.
I qui és aquesta parella estable?
La teniu davant?
No ho entenc.
La Inès.
La Inès què?
És la meva parella.
Des de quan?
Des de quan què?
Des de quan res?
I l'incest, eh?
Sí,
és centralíssim
de la narració
i que deixa escenes
tan mítiques com aquesta.
El meu fill
va néixer de l'amor
perquè jo estimava el Mateu.
Tenia 17 anys
i estimava el meu germe gran
i ell m'estimava a mi.
Calla, sisplau,
calla, calla.
Mare,
m'haurem d'acceptar
la realitat
encara que ens costi.
És que m'ha vilarassau
aquí, perdó.
És que és
un temple
per aquesta dona,
per favor.
Aquí hi entra,
el Mateu i jo és...
I tot el repetit.
Però un moment,
un moment.
és molt difícil
de definir.
Quan va passar
tot allò
de l'Eduard
i la Laia
vaig pensar
que la història
es repetia
però per sort,
per sort,
no ha estat així.
Només vam fer
l'amor una vegada.
Amb el germà, eh?
Amb el germà!
Tu sempre vas voler
que tingués aquest fill.
Jo no ho sabia.
No, tu et pensaves
que era fill
d'un desconegut,
ja ho sé.
I per una vegada
les teves creences
em van ajudar.
vas impedir
que el Mateu
em fes avortar.
Entre totes dues
el vam convèncer
i vaig tenir aquest fill.
Vaig ser
molt feliç
de tenir-lo
i t'ho agraeixo.
Ara la vull recuperar.
I és el 3,
i és el 3.
Ah, i és el 3.
Doncs ja està,
ja tinc plan de tarda.
A veure,
Emma Vilarasau,
Jordi Bosch,
Jordi Daldé,
en Pau Descans,
i el Jordi Daudé,
i menys Jordi Daudé també.
La cremda,
la cremda,
els actors de casa nostra.
Una cosa que ha passat
i jo crec que encara passa
amb els cereals
de TV3,
és que els millors actors
del país
fan el serial.
També és perquè
la nostra producció
audiovisual
és molt petita,
però
tu has d'imaginar,
jo què sé,
que a Espanya
o Javier Bardem
o Luis Tosar
o qui fos
fes la telenovel·la.
Això no passa.
En canvi,
Catalunya passa.
Estem maleïts,
i no estem maleïts.
Els monsolis
estan maleïts.
La mort ha tornat
a caure damunt nostre.
Estem maleïts,
i no estem maleïts.
Aquesta torna a ser
Emma Vilarasau, no?
Sí.
Pensa que aquí està
ja tan dramàtica
que no ni la reconec.
Els monsolis
estem maleïts.
Sí, sí.
És que al final
no deixava de ser
un personatge
el de l'Eulàlia
amb moltíssims
clarobscurs,
òbviament,
perquè tenia un fill
amb el seu germà,
una assassina,
direm d'alguna manera,
indultada,
però és que més que això,
no només indultada,
sinó estimada
per tota Catalunya.
Arribar a fer
que una assassina
sigui estimada
és molt complicat
i va colar
i ho va ser.
I crec que
una de les coses
que li donava
originalitat
a la sèrie
era aquesta,
l'Eulàlia
ho feia tot
el seu fill
i aquesta era
la justificació
que a nosaltres
ens permetia
portar-la a extrems
perquè sabíem
que tot ho feia
per amor
i per això
la perdonàvem.
Clar,
és que no ens en podem
estar de buscar senes,
per exemple,
tens aquesta,
clar,
això ho hem de situar bé,
Roger,
any 1996
i mireu què feia
l'Eulàlia.
et felicito.
baristany.
però m'agradaria
que també fossis capaç
de mostrar tanta
professionalitat
amb el personal femení
d'aquesta empresa.
Perdona,
Eulàlia,
si t'ofesen alguna cosa.
No,
he parlat amb la Maria Àngels.
T'alguna queixa de mi?
A tu què et sembla?
No t'honedaré
cap coacció sexual
en aquesta empresa.
Coacció sexual?
No,
perdona,
Eulàlia,
no sé què t'he explicat,
però jo no l'he amenaçat.
La Maria Àngels
és una bona secretària
i es mereix
el mateix respecte
que es mereix
qualsevol dona.
I no intentis
fer-me creure
que s'ho ha inventat.
No, no,
vull dir que no hagi
fet broma amb ella,
però res.
En Lluís
ens confessa
que la mateixa
Emma Vilarassau
anava esperonant
als guionistes
perquè recargolessin
encara més
el seu personatge.
Tenia aquesta força
que li va saber donar
la Emma
al personatge
i que era confessat
que els guionistes
no feien més
que esperonar-nos
a escriure-li
situacions potents
perquè sabíem
que ella
l'estafonteria
estupendament.
Grans sèries,
grans personatges,
en definitiva,
ni saga de poder.
Sí,
actors
recordadíssims,
d'altres també
que s'hi van extrenar,
per exemple,
en Via Durant
que feia
de Castellera a Vilafranca.
Si em tria a mi
no et mosqueixis, eh?
Si em tria a mi
tu tampoc.
Hauríem de continuar
sent amics
passi el que passa.
Ell que a la vida real
era més casteller
però de Terrassa.
Així explicava
l'actu amb 12 anyets
a TV3
com va viure això
de canviar-se
de camisa
per la ficció.
Home,
fan brometes
com aquí també.
Aquí em diuen
que queda bé
aquesta camisa
i allà em diuen
no te la fiquis
aquella camisa.
O sigui...
28 anys
de Nisaga de Poder,
una sèrie
que va ser
un boom total
d'audiència,
tothom en parlava.
De fet,
feia 30 de xers
això,
la primera temporada.
37 la segona,
41 la tercera.
Sí,
són dades
que demostren
que d'alguna manera
que els catalans
som especialment
fans de l'estelà novel·les.
Avui,
a La màquina del temps
amb la Marina Laminos
hem recordat
aquests 28 anys exactes
de l'estrena
de Nisaga de Poder
a TV3.
Una sèrie mítica
que podeu recuperar
a la plataforma 3CAT.
Marina,
gràcies.
A vosaltres.
Un quart de 12 del migdia.
Petita pausa aquesta,
puja, puja, puja.
Petita pausa
i arriba l'altra Marina.
Marina Porres,
el suplement.
Serà després de la publicitat.
El suplement
amb Roger Escapa.
6 lligues,
3 Champions,
5 copes
i una terrible nit
que l'ha deixat fora de joc.
Escolta Fuera de Juego,
un podcast del periódico
sobre el cas Dani Alves.
Ja disponible
la teva plataforma preferida.
El periódico.
Entendre i més.
La FACT,
Factoria Cultural de Terrassa,
presenta el 3 de febrer
d'Istirac.
Un programa
de 3 coreografies contemporànies
de la companyia de dansa basca
d'en Sats.
Gaudeix d'aquest espectacle
de la 41ena temporada
BBVA de dansa
de La FACT.
Entrades a la factcultural.cat
A Mundo Deportivo
ho vivim tot minut a minut.
L'atenció de cada jugada.
L'adrenalines a cada volta.
L'emoció de cada punt.
O els nervis de cada final.
A Mundo Deportivo
ho donem tot.
Si et va agradar
La Travessa
atreveix-te a participar-hi.
Busquem noves parelles
per la segona temporada.
Inscriu-te a
casting arroba
la travessa
3cat.cat
L'aventura
de la teva vida
t'està esperant.
Aquesta tarda
tenim set hores
de ràdio esportiva
al Tot Gira.
Atenció.
Començarem a tres quarts
de dues del migdia
amb un 3 per 1.
A primera,
Celta Girona,
l'aldent espanyol
de segona
i Betis espanyol
de la Lliga F.
També seguirem
el Barça-València
de la Lliga ACB,
la final de l'Europeu d'en Vol.
I coneixerem
els germans Sikusa,
les joies del planter
del Barça d'en Vol.
A més,
tindrem temps
per fer els minuts
escombraria.
Tot Gira.
Avui,
a partir de tres
quarts de dues
del migdia,
amb David Klopés.
En Guàrdia,
amb Enric Calpena.
Henry Kissinger,
secretari d'Estat nord-americà
amb Nixon i en Ford,
ha estat un dels polítics
més influents
del segle XX.
Va ajudar a millorar
les relacions
entre els Estats Units
i la Xina
al mateix temps
que donava suport
a les dictadures
més cruels
de Sud-amèrica.
En parlarem
en el proper episodi
de l'en Guàrdia,
també disponible
a la plataforma
3CAT.
L'en Guàrdia,
amb Enric Calpena.
Aquest diumenge
a partir de les 3 de la tarda
a través del canal
exclusiu digital
de l'avial web
de Catalunya Ràdio.
I sé...
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
Passen 3 minuts d'un quart de 12.
Marina Porres, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora, Roger.
Com estàs, Marina?
Bé, em sembla que millor que tu i el teu coll.
Sí, però estem sobre 20, eh?
No, ho veig, ho veig.
Arribarem a la 1. Em pensava que no, però sí, sí que hi arribarem, sí.
Sí, sí, sí.
Escolta, t'arà el futbol a tu, no?
No, el segueixo, eh?
Sempre t'ho dic de fons, perquè al Ferran li encanta
i llavors jo, diguéssim, pateixo el Barça de background.
Què tal les aigües ahir a casa, doncs?
Bé, sobretot perquè no arribàvem a casa a l'hora just del futbol,
llavors el Ferran el que fa és que no mira res,
s'espera per poder-lo mirar com després.
O sigui, s'aïlla de les xarxes i de tot arreu per...
Sí, quadra, i llavors pot arribar a casa
i mirar-lo tranquil·lament com va ser el cas.
Sí, llavors jo vaig veure per Twitter
totes les explosions que hi havia...
I ella encara es pensava que el Barça potser guanyava el partit.
Exacte, llavors, clar, em sabia greu, no?,
com a xafar-li la Guitart.
Clar, pensava...
El que t'espera, no? El que t'espera, nano.
Clar, no volia ni dir-li com de dir,
s'està liant perdíssima, però jo ho va acabar descobrint igual.
La Marina Porres cada diumenge al Suplement ens porta l'excusa.
A través de l'excusa de la Marina parlem de llibres, de sèries, de pel·lícules, de cançons.
L'excusa d'aquesta setmana quina és, Marina?
Doncs aquesta setmana parlem d'un gest que és molt, molt literari,
que és la necessitat d'escapar-se, de sortir, de fugir.
Hi ha moltes maneres d'escapar-se, més o menys metafòriques,
però avui tirem bastant per la cosa literal
i parlem d'escriptores que han volgut escapar-se i que ho han fet.
Per on comencem?
Comencem per un dels llibres que tenia pendents de llegir d'aquest 2023.
Jo estic fent, aquests mesos, estic fent els deures a un ritme accelerat.
M'estic posant al dia de tota la literatura catalana, diguéssim, nova,
que tenia endarrerida, que era una pila que s'estava fent molt i molt alta,
i ara que tinc temps per llegir però no per fer res més, ho faig.
I un dels que tenia pendents és Matar el nervi d'Anna Pazos,
un llibre publicat la primavera passada a la segona perifèria.
I llavors sé que les llegeixo.
M'agrada molt, sí, sí.
Exacte.
I aquest és un llibre on Anna Pazos fa un repàs de la seva dècada dels 20 als 30
i d'alguna manera el que fa és passar factura
amb el que aquests anys han representat per ella.
Llavors ho explica en un llibre que es divideix en capítols
que ens parlen de llocs diferents on ella va viure,
comencem per Grècia, seguim per Israel,
hi ha una travessia en un balé i també surt Nova York,
per acabar el llibre tornant a casa a Barcelona
com una mena de tancament d'aquest viatge que és real i simbòlic alhora.
Llavors, és un llibre que és una barreja de memòries,
de dietari, d'assaig i de llibre de viatges,
que és una cosa que es porta molt últimament a l'univers aquest de la no ficció,
i està escrit amb una prosa molt neta, molt quirúrgica,
és a dir, es nota l'esforç que ha fet ella per agafar distància amb ella mateixa
com si estigués escrivint el llibre una persona que ja no és la persona qui escriu,
que de fet és un dels jocs del llibre.
Llavors, per què el porto avui que parlem d'escapar-se?
Doncs perquè, tal com explica la narradora i protagonista d'aquest llibre,
en realitat, tots aquests viatges que explica són una manera de fugir d'una ciutat
i d'un present amb el qual no està còmode i amb el que associa a la mediocritat
i a les coses pesades.
És un gest aquest molt propi d'escriptors,
també és un gest com molt adolescent de pensar-se que s'ha de recórrer el món
no per fugir d'allò conegut i perquè allò conegut sempre és massa explícit,
no massa evident, però el viatge també serveix per adonar-se
que en realitat això era només una altra manera d'escapar-se
i de sortir per la tangent.
Llavors, per això el llibre acaba a Barcelona
i acaba amb una cosa que crec que és molt bonica,
que és explicar la història d'amor de la seva mare,
que és una història d'amor com molt especial i molt explosiva,
que en realitat és la mateixa que busca la protagonista al llarg del llibre
i que no acaba de trobar, no?
Llavors, el que veiem al final és que en aquest impuls d'escapar-se
també hi ha hagut el gest de buscar el que hi havia a casa seva mateix
sense saber-ho fins al cap d'un temps, no?
Llavors, jo crec que per això tot el llibre és un recorregut
entre escapar-se i tornar, que funciona perquè en realitat
és com que sempre ens fa por saber massa bé què volem.
I és una història, com explicaves, dels 20 als 30,
que és una edat i una etapa que crec que ella ja es troba immersa
ara en una altra etapa, que és la que ve després,
que és segurament, si tens crios, doncs la de la maternitat, no?
Sí, i una mica com de tornada.
Això que ha fet els 20 als 30, poder viatjar, poder estudiar,
poder tenir moltes relacions diferents...
Vols dir que ara ja no?
Ai, jo, tot es pot fer, eh? Tot es pot fer.
Amb un fill tot es complica.
Bueno, però tot és organitzar-se.
No, jo el que crec és que...
O sigui, crec que l'Anna ara està a establert aquí a Barcelona.
Sí, sí, això sí.
Almenys, de deixar de viatjar, ha deixat de viatjar.
Això sí, això sí.
Jo el que he trobat molt bonic del llibre és això, no?
O sigui, em sembla com molt simbòlic i molt bonic
que la història d'amor més maca del llibre,
no sigui d'ella mateixa, sinó que sigui com de la seva mare,
que no cal que sigui com explícit,
però trobo que és com una bona manera de fer el cercle.
Està preparant nou material, ho dic,
perquè això ja fa un temps que ha sortit.
Bueno, la primavera passada, eh?
No tant.
Jo crec que sí, jo crec que sí.
Vull dir que està escrivint coses, però no sé què.
Avui, escapar-se.
Let me tell you what I see.
Hem començat a matar el nervi de l'Anna Pazos
i ara passem per la pantalla
amb l'última temporada d'una sèrie mítica, que és Fargo.
Aquesta cinquena temporada.
Si hi ha una sèrie sobrescapar-se, és aquesta.
Cinquena temporada de Fargo, Movistar Plus.
Aquesta és la història d'una dona
que ha refet la seva vida,
perquè fuig d'un passat turbulent,
amb un marit maltractador, que és Xerif Amina Sota,
interpretat per Jon Hamm,
que és Don Draper fent de Cowboy,
i llibertari divertidíssim.
Llavors, aquesta noia, la protagonista,
va aconseguir escapar-se del xèrif,
casar-se amb un senyor que és com molt bon noi,
però molt estúpid,
i hereu d'una gran fortuna,
perquè la seva mare té un imperi
a partir d'una empresa que es dedica
a deixar diners a tota la gent endeutada de l'Estat.
Fins que un dia, com passa sovint,
el passat torna, el marit d'aquesta noia la troba
i la va buscar, però armat
i amb un exèrcit de sicaris al seu servei,
perquè és un xèrif d'aquests
que té la seva pròpia policia.
Però resulta que aquesta noia ha après a sortir-se'n
i, de fet, fa una exhibició
per salvar-se dels seus segrestadors,
que és molt divertida
i és de les millors coses de la sèrie.
Ella està esplèndida.
Llavors, tota la temporada va sobre si aquesta noia,
que s'ha escapat del seu passat,
podrà seguir evitant-lo
o si l'atraparan i s'acabarà la seva nova vida.
Com sempre, en Fargo, una sèrie molt d'acció,
amb una trama psicològica com poter anar darrere,
us diré, no és de les millors temporades,
perquè és molt menys profunda i menys sofisticada,
per dir-ho així, que les anteriors,
però si us agrada les sèries d'acció i detectives
i amb un pur d'humor negre,
no ho heu d'adoptar ni un moment.
Una cançó sobre escapar-se.
If you get close to her
Kids have wants for me
Always have respected her
For doing what she did and getting free
Oh, whatever makes her happy
I won't stand in the way
Oh, the bitter taste still lingers on
From that night I tried to make her stay
I see a lot of people
As I make their rounds
And I hear her name
Here and there
As I go from town to town
El trobaves a faltar.
Una mica.
Feia dies que no sonava, no?
Feia molts dies que no sonava amb contínu molt, això.
És Bob Dylan, One and Only,
una cançó dels seus discos més famosos,
Blood on the Tracks,
que a més a més ens quadra molt
perquè surt el llibre d'Anna Pazos,
en un dels seus viatges.
Llavors, com sempre, una lletra fantàstica
cantada amb la millor veu del món
i aquesta és la història d'una noia que s'ha escapat.
Era la seva amant o la seva nòvia
i una nit després de discutir, com diu,
com sempre fan els amants,
se'n va anar
i ara ell creu que,
aquesta noia viu a Tanger,
i diu,
i si la veus,
diu la cançó,
digue-li hola.
Diu, i no l'hi diguis,
però jo t'explico
que encara que estiguem separats,
ella encara viu dins meu
i sempre l'he respectat
per fer el que va fer
i aconseguir ser lliure.
Per tant,
és la història d'una noia
que s'escapa
cantada per algú
que encara viu com torturat per ella,
que no s'ha acostumat,
encara diu,
a sentir el seu nom
ni a que parlin d'ella
i al passat se li repeteix el cervell
una vegada i una altra
i acaba dient
que si vol i té temps
el pot venir a buscar,
que ell és on sempre.
Avui amb la Marina Porres
a escapar-se
hem començat amb llibres
i ara continuem també amb llibres
després d'aquest pas del Bob Dylan.
Parlem d'una altra escapada.
Home, aquesta és mítica.
En aquest cas,
no és una escapada silenciosa
com la de la noia de Bob Dylan,
sinó que és una escapada
que fa molt soroll.
Es tracta de Fucking New York,
el llibre on la Laura Calçada
explica en primera persona
la seva experiència a Nova York,
també a la vintena,
aquest dels 25 als 30.
Se n'ha parlat poc d'aquest llibre.
Sí, no?
Sí, ella ho està fent molt malament,
està fent molt malament aquesta promoció
i ningú sap res d'ella.
Però és que aquest s'ho mereix
perquè aquest llibre té una veu
molt potent,
molt descarnada,
que ens presenta l'experiència
com a motor que mou la seva autora a fer coses
i que l'aporta a experimentar
i a forçar els límits
cada vegada més enllà.
Per això el llibre té de subtítol
Història dels meus límits.
El llibre està estructurat
a partir de les diferents cases
on la Laura va habitar
que la Laura va habitar a Nova York
sempre prestades,
sempre gràcies a jocs de mans
i a cops de sort
i a la seva tossuderia
d'acabar fent que li surtin les coses
i sempre buscant alguna cosa
que no troba.
Això és un baix continu
dels dos llibres d'avui.
I per això el porto avui
que parlem d'Escapar-se
perquè aquest és un llibre
on la idea de la fugida
està completament al centre.
Perquè explicant-nos
la seva història familiar
i el seu passat a trossos
però també que tot el rato ressona
que el Sada ens explica
com marxa a l'altre costat de l'Atlàntic
per la necessitat d'escapar-se
d'un ambient on nota
que s'ofega moltíssim.
Barcelona per ella
és com un pou de records foscos
i un passat que no promet res
i per això decideix marxar
a la ciutat de les oportunitats
que encara que estigui en decadència
segueix sent Nova York
i llavors allà es trobarà
com un nou món per estrenar
un escenari nou per estrenar
i aplicarà tota la seva força
per sortir-se'n
sense adonar-se al principi
que tot ho fa
com per un instint d'escapar
i de trobar alguna cosa millor
que la que ha deixat enrere
que és en realitat
la manera com es construeixen
les històries i les vides.
Llavors, en aquest llibre
què hi trobareu?
Hi trobareu una veu molt amoral
que jo sempre ho dic
que és una de les coses
que m'agrada més d'aquest llibre
hi trobareu un cervell hiperfrènic
que va a moltes revolucions
hi ha psiquiatres, hi ha alcohol,
hi ha drogues
hi ha experiències torturades
però no impostades
com passa sempre en aquest tipus de llibres
sinó que la Laura les fa servir
per explicar
que era la seva única manera
de comunicar-se
amb el món.
Déu-n'hi-do, la Laura Calçada
el tinc pendent, eh?
Val la pena, posa-t'hi.
Sí, m'hi vaig posar un dia
però no vaig trobar el moment
però l'acabaré llegint
suposo que a l'estiu.
Anem a les pantalles, va.
I don't normally do these kind of speeches
but this feels like a big moment.
I know it's not easy being banished
from MI5 to my department.
Això és el fenomen
Slow Horses
a Apple TV.
Sí, bona, bona, bona.
S'acaba d'estrenar
la tercera temporada
és una d'aquelles sèries
que cada temporada
és un cas diferent
sense gaire continuïtat.
És una sèrie de polis anglesos
molt recomanable
com gairebé sempre
que els anglesos
la veritat
es posen a fer sèries
de policiat i de detectius.
Representa que aquesta sèrie
és diferent de les altres
perquè és la història
de tot de gens
del MI5,
no sé,
els serveis d'intel·ligència
britànics
que han estat expulsats
d'aquest servei,
són com descartats,
no han estat del tot expulsats
sinó que han estat relegats
al rang més baix
que pots estar
dintre aquests serveis
d'intel·ligència.
És a dir,
són agents
que per un motiu o altre
diguéssim
que l'han cagat
a la seva feina
però no prou
com per fer-los fora.
Llavors el que fan
és que els releguen
a un lloc
que es diu
Slow House
que és una oficina vella
en una casa tronada
on es dediquen
a donar-los
feines molt baixes,
no?
Llavors,
tots ells estan dirigits
per un vell poli
molt famós
en el servei
que es diu
Jackson Lam
que és un excèntric total
que està de tornada
de tot
i que sembla
que no pugui resoldre res
amb una gabardina
tronada
a un senyor fastigós
però que en realitat
és intel·ligentíssim.
Per què la porto
avui que parlem
d'escapar-se?
Doncs perquè,
lògicament,
des que entren
en aquestes
Slow House
la missió
de tots els agents
és intentar sortir-ne
i tornar a l'oficina central
dels serveis secrets
i tornar a ser uns agents
reconeguts
i amb tot el prestigi
que dona allà
sentir-se James Bond,
bàsicament.
Més música.
I feel I said
as we born in the grey
out in Pittsburgh
The shipping seems
like a dream
to me now
It took me four days
to hitchhike
from Saginaw
I've come
to look for America
Laughin' on the bus
Playin' games
with the faces
She said
the man in the gabardine suit
was a spy
I said
be careful
his bow tie
is really a camera
Toss me a cigarette
I think there's one
in my raincoat
Tornem a Amèrica, Marina.
Això és Amèrica mateix,
es diu així aquesta cançó,
Simon & Garfunkel
i tornem a Amèrica
perquè no hem sortit
gairebé en tota la secció
d'aquest continent.
Aquesta cançó
és una de les meves preferides
sobre escapar-se
i lliga molt bé
amb la de Bob Dylan
que hem posat abans.
Aquesta és una cançó
sobre l'origen
de la idea
d'escapar-se
perquè parla
d'una parella
d'enamorats
que estan farts
del lloc on viuen
i decideixen
anar-se'n cap a Amèrica.
Però Amèrica
en aquesta cançó
no és gaire res concret
sinó que és la idea
de benestar
i de felicitat
que porta
aquest continent.
Per tant,
el que estan fent
és un salt al buit,
un...
estan anant-se'n
per una idea
que no saben ben bé
com es concretarà
i el bonic
d'aquesta cançó
és que quan marxen
es troben
que hi ha tot de gent
que pensa el mateix
que ells
que també han anat
a buscar Amèrica
sigui el que sigui
que vol dir això
però estan com ells
buits i expectants
i no saben per què.
Una cançó
fantàstica.
Avui amb la Marina Porras
ens hem escapat
a través dels llibres
de l'Anna Pazos
i de la Laura Calçada
hem passat per Fargo
i Slow Horses
a la petita pantalla
i hem sentit
Bob Dylan
i Simon Engarfunkel
que són dos clàssics
també d'aquest espai.
Marina Porras
moltes, moltes gràcies.
A vosaltres.
Fem una petita pausa
i més música
la del Roger Mas
i el David Carabent
el demà ho deixo.
Ara tornem.
El suplement
amb Roger Escapa.
Ja saps
que t'has de tornar
a posar la mascareta, oi?
És una de les maneres
més efectives
de protegir-te
tu i a tothom
contra la grip,
la Covid-19
i altres malalties respiratòries.
És obligatori
portar-ne el CAP,
el CUAP
i els hospitals
i centres de salut mental
i és recomanable
a les residències
i les farmàcies
i també si presentes símptomes
d'alguna malaltia respiratòria
i comparteixes espai
amb altres persones.
I quan la duguis
has assegurat
que tapa fins al nas
perquè no entri
ni sortir aire
sense filtrar.
Posa't la mascareta
per la teva salut
i la dels altres.
Si tens cap dubte
truca al 061
Generalitat de Catalunya
Un dia tú, un dia yo
me quieres, tú, te odio yo
vivir así con la emoción
de no saber decir adiós
Un dia tú, un dia yo
Un dia tú, un dia yo
Creer así odiarlos dos
para después morir de amor
Un dia tú
Un dia yo
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Amb Roger es capa
Dos quarts i mig de dotze
Un dia tú
Roger Mas, bon dia, bona hora
David Carabent
Què tal com anem?
Molt bé
Arriba el millor moment
del cap de setmana
Això és el demà
Ho deixo
Converses a taverna
amb el Roger Mas
i el David Carabent
Revestides de cançons
que és un concepte
que al David no li agrada
Sí, sí que m'agrada
Què passa que
ja portem uns quants anys
Moment fantasma
Moment preferit
del cap de setmana
que és el moment
en què els deixo sols
i ells s'ho fan
de dalt a baix
Avui què posarem
música de Roger?
Què hem dit?
Hem dit el peix al cove
Peix al cove, sí
Que bé, que bé
Preparat que ho portem
Català notre de marc, eh?
Bueno, però ja ha tornat
una mica el peix al cove
en el món del catalanisme
doncs hem deixat
Sí, és que mai havia marxat, eh?
No
Bueno, és que tot és aromà
tot col·lectiu
tot col·lectiu
Combina somiar truites
amb peixos al cove, no?
Jo entenc que...
Bueno, els catalans
tenim aquesta doble ànima
Ja sé que és un
que s'ha dit milions de vegades
i ja ho tenim avorrit
però realment
això del senyor a la rauxa
existeix
Clar
I en el nostre país
existeix
de manera manifesta
i empolosa
És la puta i la ramoneta
És l'ordre i aventura
Avui al peix al cove
hi posarem cançons
a través del Roger Mas
i el David Caravent
Tot això és vostre
Torno d'aquí una estona
Doncs mira, podríem començar
amb una dosi
de catalanó absoluta
amb un poema de Pere IV
de Joan Oliver
criticant la figura
l'estereotip del Burgès
de l'època
amb una cançó
del Quico Pina Serra
i uns arranjaments brutals
del Ricard Miralles
Es lleva dos quarts d'una
Es banya i es perfuma
i amb l'aigua nou que té
Corre a firmar una estona
a un banc de Barcelona
on fot de conseller
Fini de l'ardua tasca
i per no caure en basques
pren un vermut complet
a un club de senyoraçs
Estivats lluens i grassos
que ja ho tenen tot fet
Allà mateix el metre
vinclant l'esquena dreta
li cantarà
el menú
i ell triarà una truita
de llagostins poc cuita
i un polpissàs mig cru
és l'ofici del Burgès
Menjar geure i no fer res
No, em semblaria malament
fer aquest ofici
Diguéssim, menjar geure i no fer res
Diguéssim, és...
Quina lletra, quina meravella
Sí, és una...
Aquesta és bona, eh?
Molt
Ostres, ara quan diu
que es lleva amb aigua neta
o aigua nova
no ho he acabat de sentir bé
M'ha fet pensar, bueno,
amb això
amb una cançó
que és una cançó
que em va recomanar
el Sergi Pàmies
imagina't
fa uns anys
escrita, composta
i cantata
per Guy Béard
que és el pare de...
era el pare
perquè va morir el 2015
d'Emmanuel Béard
la factriu
Va fer molt bé aquest home
Molt bé
Va fer una gran feina
Si no la música
que també la...
Sí, sí
Doncs, escolta
té aquesta cançó
que és una meravella
que es diu
Lo vive
L'aigua viva
i és una cançó
que és una mena d'himne
a les coses efímeres
o transitòries
que no podem acabar d'atrapar
que són exactament
el contrari que l'actitud
Diguéssim, el problema
el remei del qual
és el peix al cova
és a dir
l'aigua que passa
que no pots agafar
ni amb les mans
que se t'escola
per totes bandes
donde l'eau vive
Ma petite
es como l'eau
ella es como
l'eau vive
Ella es como un ruisseau
que des enfants
que des enfants
poursuivent
Courez, courez
vite si vous le pouvez
Jamais, jamais
vous ne la rattraperez
Lorsque chantent les pipeaux
Lorsque dansent l'eau vive
Elles mènent mes troupeaux
au pays des olives
au pays des olives
Venez, venez
mes chevrons, mes aniolets
dans le lorier
le tas et le cercle
La cançó
la cançó
la cançó ja la veiem
Ma petite
es como lo vive
la meva petita
la meva filla
és com l'aigua viva
que mai la
mai la podràs atrapar
mai la podràs caçar
és una metàfora
de tot allò
que hi ha transitori
a la vida
que clar que és allò
que en comparació
jo què sé
el peix al cova
intenta
intenta resoldre
és l'estretadègia conservadora
un procediment
que es veu que
pren l'origen
d'un procediment
de pesca fluvial
per al qual
els pescadors
se servien
d'un tipus de cova
especial
de boca molt ample
i oberta
i llavors
per allà passava el peix
i era un mètode
molt senzill
i molt fàcil
de pescar
Exacte
Doncs escolta
això
al contrari
del peix al cove
amb aquesta tècnica
suposo que a vegades
es volia pescar la lluna
i per això
quan vols coses
que no poden ser
diuen
tu vols la lluna
en un cove
o pesca llunes
em sembla que també
es diu
un simple
a veure
és una manera
de somiar truites
em sembla que pesca llunes
també és algú
que deu anar
en un cove
a l'aigua pescar
em sembla que el logo
de Dreamworks
és un pesca llunes
precisament
és un nano
que està assegut
a la lluna
i pesca
en un cove
en un poval
en una galleda
el reflexe
de la lluna
doncs això
demanar la lluna
en un cove
és una cosa difícil
però Fior d'Aliso
l'any 84
Sant Remo
cantant de Pia Txenza
Fior d'Aliso
va fer un hit
que després va donar
la volta al món
perquè va donar
una diversió en castellà
també molt famosa
en què deia
que jo no vull la lluna
si jo no et demano
la lluna
la lluna moncola
i l'únic
que avui
és deixar de pensar
en tu
no vull la lluna

no et demanar la lluna
no et demanar la lluna
no et demanar la lluna
no et demanar la lluna
no et demanar la lluna
no et demanar la lluna
no et demanar la lluna
no et demanar la lluna
i jo sabré
rifosar-me
no et demanar la lluna
no et demanar la lluna
no et demanar la lluna
no et demanar la lluna
en italià
el mica
fa la funció del pas
en català
en francès
no vull ni mica
no vull pas
no vull pas
no necessito pas la lluna
molt bé
no et demanar la lluna
i és una cançó miliana
l'Emilia és una regió
que vull dir
estar ajuntada amb el romany
la romanya és una part molt petita
és el sud de tot
i de Bologna fins a Piacenza
cap a tota la zona
Reggio, Parma, Mòdena
tot això és l'Emilia
que és una regió molt gran
i és una cançó ben emiliana
perquè l'encantant
és Fior d'Eliso, Piacentina
i el compositor
és Zucchero Fornatxari
que si no merros
de Reggio
ara que no m'equivoqui
perquè si m'he equivat
allà ho pagaré
ho pagaràs a casa
jo diria que és de Reggio
Reggio, Reggio
Reggio Emilia
sí senyor, l'he encertat
doncs
ara m'has fet pensar
en això
qui busca la Lluna
es diu que la dopamina
és el neurotransmissor
que necessitem
per llevar-nos del llit
per sortir de casa
i per emprendre
grans aventures
per buscar
el que està més enllà
de l'abast de les nostres mans
mentre que la serotonina
és allò que tens
a l'abast de les teves mans
aquí anava jo
torna-ho a repetir
sisplau
això és important
és important
és important
fixa'm en aquest concept
la dopamina és serotonina
la diferència
són dos neurotransmissors
diuen no i llavors
la dopamina
diguéssim que
que ens va bé molt bé
pel matí
ens activa
ens fa fer coses
ens fa fer coses
però buscar impossibles
buscar el que tenim
més enllà de l'abast de les mans
ens mou
ens mou
ens fa llevar-nos
i anar a conquerir el món
encara que sigui
d'una forma metafòrica
la serotonina
ens quadra amb les coses
la serotonina
et reconcilia
amb el que tens de prop
amb les carícies
això és molt important
és molt important
has de saber tornar a casa
si l'escap ens ho pagarà prou
aquesta lliçó
no
però és saber tornar a casa
bàsicament la serotonina
és a dir que
per això et fan baixar
les llums
sí senyor
el cas és que
hi ha moltes cançons
jo et diria
que gairebé
per definició
la cançó popular
és dopaminèrgica
és a dir
vol conquerir
vol trobar
aquí i ara
allò que anhela
una cosa que està
molt més llum
del nostre present
però de tant en tant
es gira
un d'aquests enamorats
o un d'aquests grans somiadors
o un d'aquests grans nostàlgics
es gira
i es reconcilia
amb el que té a casa
què m'agafa
de sobte
em sento tot estrany
com si tingués
un ocell
damunt la meva espatlla
que és el que em passa
avui
estic enamorat
de la meva dona
com el primer dia
estic enamorat
de la meva dona
tinc ganes
de fer-li un petó
i d'acariciar-la
sento que em pica el cor
una meravellosa
i
un meravellós
i tendre dolor
és a dir
això que sentim
és el Richard Anthony
que era un
nascut com
Richard Teix
nascut al Caire
i va ser un cantat francès
doncs
doncs
bueno
d'origen egipci
igual que
igual que de fet
el Guipiag em sembla
que també havia nascut
a Egipte
durant la dècada
dels anys 70
potser la seva
decarència
diguéssim
va editar
aquesta cançó
amb Hugo
d'Omafam
enamorat
de la meva dona
i em fa gràcia
perquè els cantants
del cor
van dir
estàs estrany
però això és normal
l'estimar
la pròpia dona
i el que em fa gràcia
és que aquesta cançó
tan peculiar
té un precedent
que va ser número 1
en les llistes
del country
nord-americà
Stand by your man
de la Tami Guainet
Stand by your man
Give him two arms
to claim to
And something warm
to come to
When nights are cold
and lonely
Stand by your man
And show the world
you love me
Keep giving all
for love you
La Tami Guainet
va escriure
va compondre
aquesta cançó
no sé si d'una manera
cínica
o d'una manera
simplement
coneixent
el que necessitava
el seu públic
La Tami Guainet
es va caracteritzar
per ser una de les primeres
grans dames
de la country music
per tant donant una perspectiva
femenina
a l'univers conservador
del camp rural
i agrícola
dels Estats Units
i el
per exemple
que la cançó
comença dient
de vegades és dur
ser una dona
entregar tot el teu amor
a un sol home
tindràs mals moments
i ell em passarà de bons
fent coses
que tu no comprens
però si l'estimes
el perdonaràs
tot i que sigui
difícil d'entendre
o sigui
imagina't
quina manera
d'introduir-se
en el discurs
que evidentment
el feminisme
nord-america
va castigar
però
mira quina anècdota més
es veu que el 92
la Hillary Clinton
després que
sortís
a la llum
esclatés
a la llum pública
el cas aquell
amb la
amb la pecària
i tot això
doncs
ella es va reivindicar
va dir
escolta
jo no sóc una Tami Guainet
jo no ho perdono tot
jo no estic a casa
fent galetes
sinó que jo
jo tinc una carrera pròpia
i jo faré
tu diràs
i jo d'això no
sí senyor
tot cas quedar-se quiet
és difícil
quedar-se quiet
és difícil
jo fa
molts anys
en una cruïlla
de camins
de la vida d'aquestes
vaig consultar
el llibre
les mutacions
Li Qing
l'oracle xinès
aquest ancestral
i
per demanar-li
què havia de fer
i Li Qing
em va contestar
pots canviar de pou
pots canviar ciutat
però el pou
és sempre el mateix
llavors t'has de quedar quiet
i quedar-se quiet
en anglès
la foto fixa
la pausa
es diu
Està en Estil
i una de les bandes icòniques
de la Barcelona
de la primera quinzena
del segle XXI
és Està en Estil
Home, jo recordo que l'Adelante
bona part en els seus concerts
era sempre un moment
diguéssim
d'esclat
collonut
és una gran cançó
i quan el fit davant
no sé una mica
la lluna al cove
sí
sí, sí
fugim davant
el peix
el peix
la bona notícia
és que la bona notícia
és que està en Estil
sembla que tornen
en breu
o sigui que
sí
però escolta
per tornar
diguéssim més
al tema
el peix al cova
jo et diria
que l'himne secret
del peix al cova
és
aquesta gran cançó
aquest gran clàssic
no t'ho esperaràs
però dels Rolling Stones
you can't always get
what you want
you can't always get
what you want
you can't always get
what you want
you can't always get
what you want
but if you try some time
it's just my fight
you get what you need
clar, diu això de
diu
no pots obtenir sempre
tot allò que tu vols
però si ho intentes
alguna vegada
podràs trobar
allò que realment necessites
o sigui que
potser això és la tàctica
de tota la vida
del peix al cova
Roger Màcia Vicaroin
m'ha encantat
us he escoltat amb l'auriculat
home pensa que
quan el David es posa a recitar
el dia que ho facis tu Roger
però si ho fa
ho fa de tant en tant
no ho faig tan sovit
no ho faig tan sovit
no ho faig tan sovit
el Roger recita
a capel·la
gràcies a tots dos companys
peix al cova el poder
pausa i de seguida
tornem al suplement
el suplement
amb Roger escapa
6 lligues
3 champions
5 copes
i una terrible nit
que l'ha deixat fora de joc
Escolta Fuera de Juego
un podcast del periòdico
sobre el cas Dani Alves
ja disponible
a la teva plataforma preferida
El periòdico
entendre-hi més
la primera ministra
ha de nominar
un comissari
pots enviar algú
que et vols
treure de sobre
a Barcelona
bé
només vull que Dinamarca
tingui el comissari europeu
més competent
que pot tenir
tu
Virguite
si ja no hi ha lloc per mi
al teu món
no passa res
però no vulguis comprar-me
només per perdre't de vista
comença una guerra de poders
Borgen
a TV3
aquesta nit
després del 30 minuts
disponible a la plataforma
3CAT
L'Incat
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
La Filmoteca de Catalunya
presenta les 5 pel·lícules finalistes
del Premi del Públic Luxe
organitzat pel Parlament Europeu
uns premis que reconeixen
el cinema europeu
que sensibilitza sobre qüestions socials
polítiques i culturals
d'actualitat a Europa
Durant els dijous del mes de febrer
la Filmoteca presenta les 5 finalistes
en sessions gratuïtes
l'Alemanya
Sala de Professores
els documentals
En el Adaman
i Smoke Sauna Sisterhood
Fallen Leaps
d'Aquicaurismaki
i 20.000 espècies d'abejas
més informació
a Filmoteca.cat
recomanat per Catalunya Ràdio
Linkat
El 3 de febrer
al Palau de la Música Catalana
l'Orquestra Sinfònica del Vallès
presenta la Pastoral de Beethoven
A més es podran escoltar
cantos i revueltes
de la mà del seu autor
Pacho Flores
acompanyat pel 4 venezolà
del Leo Rondón
i també l'obra
Accents Catalans
d'Elisenda Fàbregas
Més informació a
osvallès.com
Recomanat per Catalunya Ràdio
Linkat
A Catalunya Ràdio
No hi ha res que t'acompanyi
més que a la ràdio
Així és
A Catalunya Ràdio
tornem a celebrar
el Dia Mundial de la Ràdio
al teu costat
El dimarts 13 de febrer
venim amb tu
Tornarem a fer els nostres programes
on ens proposeu els oients
Farem la ràdio al menjador
de casa teva
O a la cuina
o al vàter
o al dormitori
que així podem posar a prova
el matalàs
Sí, Joel
però sempre actuant
civilitzadament
Sí, sí, sí
I fins i tot
podem canviar de país
El Dia Mundial de la Ràdio
ens multipliquem
per arribar on ens proposis
A mi m'agrada més
que la gent vingui
i que no pas ve d'anar enlloc
Però ho hem de fer
per la ràdio, Peyu
Què vols que et dic?
Fes-nos la teva proposta
a catradio.cat
Arribarem
fins on ens digueu
Farem la ràdio junts
El Dia Mundial de la Ràdio
farem
autèntica ràdio
de proximitat
Catalunya Ràdio
El dimarts 13 de febrer
Venim amb tu
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
Amb Roger Escapa
4 minuts per arribar
a les 12 del migdia
Aquesta hora
a les 12
a Madrid
hi ha convocada
una nova manifestació
del Partit Popular
contra l'amnistia
dies abans
que el Congrés
doni llum verda
a aquesta llei d'amnistia
Avui a més
a banda de José María Aznar
també hi serà
Mariano Rajoy
una manifestació
que encapçala
un dia més
el líder del Partit Popular
Alberto Núñez Feijo
Anem en directe
cap a la plaça d'Espanya
de la capital espanyola
d'allà tenim el Dani Sainbeaja
Dani, què tal?
Bon dia
Bon dia, Roger
com esteu?
Última hora
des de la plaça Espanya
Bé, doncs ja llest
perquè comença
el que és el quart acte
del PP
contra Pedro Sánchez
i l'amnistia
ara està sonant
la música habitual
que sona sempre
abans de començar
aquests dos grans actes
ja han entrat
a la plaça Espanya
els barons
del Partit Popular
Feijo
s'envolta d'ells
però també
de Mariano Rajoy
com dèieu
i de José María Aznar
Aznar estava previst
que avui hi vingués
i fa poc
ens han avisat
que també
hi seria Rajoy
però
expliquem des del PP
han declinat
parlar i han vingut
com a ciutadans
de peu
pel que han vist
Feijo
també
ve amb la seva
plana major
ha vingut també
el líder del PP
català
Alejandro Fernández
però un cop més
el principal reclam
d'avui
és la presidenta
madalenya
Díaz Ayuso
que a Madrid
és qui mobilitza
les bases
del PP
per tant
Feijo
també
haurà
d'elevar
el tòndia
més
contra el PSOE
més encara
després
de l'acord
amb Junts i Esquerra
per incloure
els acusats
de Tsunami
dels CDR
a la llei
d'amnistia
això sí
excloent
els que hagin comès
delictes
contra els drets humans
per tant
pendents
de la quarta
manifestació
la primera
2024
contra el PSOE
i Pedro Sánchez
realment
veig que sona
el cantor
loco de fons
no?
sí
cantor loco
pic noix
l'oreja
de van go
ah bueno
gust musical
entenen
aquesta gent
sí
molt bé
doncs
Dani Saideja
t'anem sentint
els vuit llatins
i a partir del migdia
amb la newsconetal
Catalunya a migdia
Donora Sada
gràcies
molt bé
adéu
fins ara
a tot això
com explicàvem
una manifestació
que arriba
hores abans
que aquesta setmana
el Congrés
dels Diputats
doni la primera
llum verda
a aquesta llei
d'amnistia
que es començarà
a tramitar
tot plegat

a casa major
El Suplement
amb Roger Escapa
Revolució 4.0
amb Chantal Llavina
Emprenedors
Innovació
Creativitat
Competitivitat
Empreses Digitals
Revolució 4.0
El programa
en català
de referència
sobre emprenedors
i transformació digital
Et revoluciones
amb nosaltres?
Revolució 4.0
amb Chantal Llavina
Dissabte
tot a l'API Web
i diumenge
a les 10 de la nit
a l'antena
de Catalunya Ràdio
Els convidats
de Sílvia Coppolo
s'estiren
al divan
3 d'octubre
del 2017
va perdre
una gran oportunitat
el rei
de ser àrbitre
Segurament
no tant
per el que va dir
sinó per el que no va dir
Ell tenia que defensar
la Constitució
tenia que defensar
l'estat de dret
Aquest diumenge
s'hi estira
José Montillas
Hi ha una opinió
majoritària
en aquest moment
que aquest text
de l'amnistia
pot ser constitucional
Això per al socialisme
té un cos
però també
hi ha un cos
per al país
de la no-amnistia
que és el que crec
del que es parla poc
El divan
amb Sílvia Coppolo
Si la gent veu
que la democràcia
no soluciona els seus problemes
que acaba qüestionant
la democràcia
Aquesta és la qüestió
Aquest diumenge
a les 9 del vespre
El Suplement
Catalunya Ràdio
Som 3CAT