Aquestes són les notícies de les 11.
Bon dia.
Us informa Sara Riera.
El cas Rubial és encès la metxa del moviment Mitú
al món de l'esport.
Veus del sector alerten que el petó no consentit
del president de la Federació Espanyola de Futbol,
de les violències i les desigualtats de gènere al futbol.
Ho ha denunciat al suplement d'Estiu de Catalunya Ràdio
l'entrenadora de la Reial Societat
i ex-seleccionadora catalana, Natàlia Royo.
La qüestió de fons, a mi m'agradaria això,
no és el pato de geni, exclusivament.
Són les 100 milions de coses que encara han sortit
i que han acabat de donar-nos a tots clagats d'ànims
de dir, ostres, ostres, ostres,
que intentar donar aquí un relat d'un conte de fada,
de no, le dije, le dejé de decir, és que em sembla patològic
i és molt greu.
Som uns quants que estem al Sant Llaveu
perquè això no és normal.
Això que està passant no és normal, això de vi.
Des de la secretaria general de l'Esport, Ana Caula,
coincideix amb aquest diagnòstic, també al suplement d'Estiu,
Caula ha destacat que el masclisme a l'esport
és un problema estructural.
No va d'una anècdota, no va només d'un moment concret,
sinó que va d'una actitud, d'una manera de fer,
d'una manera d'expressar-se,
d'una manera d'entendre com hem d'entendre comunicar.
El govern espanyol ja ha presentat
al Tribunal Administratiu de l'Esport
la petició per suspendre el Luis Rubiales
com a president de la Federació Espanyola de Futbol.
En una entrevista al país, el ministre d'Esports i CETA,
assegurava que ara esperen que ho resolguin de manera ràpida.
Més notícies, en Raül Flores.
La investigadora del SIDOM i experta en l'espai postsoviètic
Carmen Claudín està convençuda que Vladimir Putin
està al darrere de la mort del líder del grup de mercenaris
Wagner i Afgani Prigogin
en estaballar-se l'avió en què suposadament viatjava.
Ho ha assegurat en una entrevista al Catalunya Matí.
Era evident que Prigogin tenia que pagar,
però que havia gozat fer el mes de juny.
Era evident que si no havia pagat en el moment de la seva acció,
de la seva rebel·lió, tard o d'hora,
li havia d'arribar aquesta sentència,
perquè la sentència estava donada.
Era evident que Putin no podia perdonar.
Catalunya és l'únic territori de l'Estat
on augmenta el nombre de propietaris amb habitatges buits.
Són al 3% dels amos.
La necessitat de fer-hi obres,
una desconfiança a l'hora de cobrar lloguer
o la por que els facin destrosses a l'immobili
són alguns dels motius que donen per tenir-los desocupats.
La directora d'estudis de Fotocassa, Maria Matos,
dibuixa el perfil d'aquests propietaris.
Apel·lan a una mayor seguridad jurídica
que les proteja en caso de impagos, de ocupaciones.
Sant Laire amb èxit,
la setena missió espacial tripulada de la NASA i SpaceX
és destí a l'estació espacial internacional.
L'enlairament amb èxit, ara us sentia,
us ha produït minuts abans de dos quarts de deu del matí
a hora catalana des del Cap Canaveral de Florida als Estats Units.
La missió s'havia d'enlairar ahir al matí,
però la NASA i SpaceX van decidir endarrerir-la 24 hores.
La tripulació, comandada per Moguevi i Morgensen,
estarà a mig any a l'estació espacial internacional
per fer diversos experiments i rellevar l'anterior.
Tortellar a la Garrotxa recorda avui
com va ser cremada i saquejada pels carlins fa 150 anys.
Ho conmemoren aquesta nit amb un espectacle immersiu
per reviure el setge en primera persona.
Gerona Roger Santaló.
Bon dia. L'espectacle és l'acte central
dels que s'han organitzat per reivindicar la memòria històrica
dels fets succeïts de Tortellar el 1873.
Els saquejats de la Tercera Carlinada
van marcar el caràcter dels veïns.
Josep Iglesias és el coordinador
de les activitats de la crema de Tortellar.
És un can a la vida.
Alguns ens diuen per què ho celebrem si va ser una derrota.
Realment no va ser del tot així,
sinó que va ser una victòria moral,
ja que el poder de la resistència va ser superior al poder del foc.
Roger Santaló, Catalunya Ràdio Girona.
Els Esports, Albert Benet.
El Girona juga aquest vespre al Camp del Sevilla,
la tercera jornada de la Lliga de Futbol, a dos quarts de deu,
i amb transmissió de Catalunya Ràdio.
Amb Vestuani de titular, després d'una setmana marcada,
per la possible sortida del davante uruguaià.
Victòria del Madrid ahir al Camp del Celta per 0-1
amb un altre gol de Bellingham.
L'anglès suma quatre gols en els tres primers partits de Lliga.
Vinicius lesionat a la part posterior de la cuixa dreta.
El Madrid és líder provisional en ple de victòries,
amb els nou punts sumats.
També ahir a la Lliga de Futbol, l'Esbalma 0, Real Societat 0,
amb el lateral dret cedit pel Barça,
Julián Araujo jugant el partit sencer amb l'equip canari.
Cito Pons ha decidit plegar del Mundial de Motociclisme
després de 42 anys.
Ha venut el seu equip de Moto2 i deixa un Mundial
que li ha donat dos títols com a pilot
a la categoria dels 250 cm cúbics.
Les catalanes Maritxell Soler i Marta Galimany
han acabat 27a i 38a, respectivament,
a la marató femenina d'aquest matí del Mundial de Budapest.
L'hora ha estat per la Tube a Mane Berisso Xancule
amb un temps de dues hores, 24 minuts i 23 segons.
Avui comença la Vuelta a Barcelona.
Ho fa amb una contrarrellotge per equips
que inicia recorregut a la platja del Somo Rostro
i s'acaba a la vinguda Maria Cristina.
Ambàsquet Victòria del Girona en la seva estrena fontejau
contra el Rasta Vegta alemany per 85 a 79.
I la selecció espanyola debuta avui al Mundial
contra la Costa d'Ibori a dos quarts de 4.
Fins aquí les notícies.
El suplement d'estiu amb Albert Montilla.
I continuant amb la classe magistral que estem fent avui
el suplement, amb Lilari Serra, que és pagès de Cardadeu,
i Joan Castellà, rematè d'ovelles,
sobre com iniciar-se a la pagésia.
I que, de fet, està posant de peus a terra molts de nosaltres,
i suposo que molts també ve dels ullents,
sobretot si teniu una visió romàntica del que suposa fer.
Hem vist que és car, que com a mínim, en alguns casos,
per poder iniciar-se a la collita calen 250.000 euros.
En el món de l'armaderia hi hauria alguna xifra aproximada
per començar?
Més o menys. Més o menys, a la vora.
Si sou joves, podeu accedir a ajudes,
però això no és tan fàcil a partir dels 35 anys.
De 18 a 35. I després de fer uns cursos
que et marca el departament.
I s'han de complir tots uns requisits,
que és el que hem anat comentant fins ara.
I pensem que tots els cursos
estiguem parlant d'un total de 1.500 hores de formació.
I després tenim molts impediments, com els que hem vist fins ara,
que comentàvem amb la situació de Saquera que vivim.
Hi ha una altra situació que m'agradaria comentar, la del Senglar.
Com afecta? Com us està afectant, això, Hilary?
Bueno, amb tot això, podríem...
Fa molt mal.
El Senglar és una espècie que podríem dir que és la que més...
fa més mal en aquest moment.
Aquest any potser no, però anys anteriors, en plat de moro,
de cases sembrem unes 13 hectàrees,
l'any passat ens en vam deixar 9.
De quantes, perdona? De...
De 13. De 13.
De 13, vam baixar a 9 hectàrees.
Clar, la llavor, tot el que hi fas,
els adops, la sembra,
els fertilitzants, tot,
doncs...
Ai, ningú...
Demanes a l'administració que t'ajudin
i et diuen que no.
Que hi ha cases, no es pot fer res, hi ha camins, hi ha carreteres.
Bé, busquem una solució, tanquem un camí a certes hores.
No en volen ni saber ni parlar.
Tanqueu camí ajudaria, llavors, no? Ajudaria.
Ajudaria, clar, la gent que camina,
si ho tenim tot delimitat, doncs podem caçar.
Si no tenim res. Clar.
Si la gent del poble diu poseu gàbies,
però no és la solució.
Si tenen plat de moro, no entraran a dintre una gàbia.
Clar, si tenen tot un camp, no? Com escolliran abans la gàbia?
Uf, déu-n'hi-do.
Hi ha algun missatge d'optimisme que podem llançar
amb la nina també que comentava el Joan, que, a veure, sí, és dur,
però també és voler dedicar-s'hi.
Algún missatge d'optimisme més que puguem reunir
per tots aquells que vulguin iniciar-se?
Hem vist que el camí és dur i que una bona manera
seria iniciar-se a través de l'aventuria d'algú que en sap
i d'algú que n'estigui treballant.
Alguna altra via d'accés?
Si vols començar, comença a poc a poc.
No vulguis començar per la tablada.
Comença pels fonaments. I vés pujant.
D'acord. Joan?
Jo el que diria és que...
el que fem...
surt de dintre, t'ha d'agradar,
i té un valor que a vegades nosaltres mateixos
no ens en donem compte.
Quan deixem una xai, en requereix temps perquè sigui una ovella,
i anem fent un trencaclosques, i anem formant un ramat,
per això diuen... I tu te les coneixes totes?
Home, esclar, que me les conec.
Són família.
I també et voldria dir que és molt fàcil anar a parar a la mà,
anar a guanyar un sou,
anar a un magatzem,
una fàbrica, una oficina, guanyar un sou.
I a vegades hi ha molta gent que és més infeliç que nosaltres.
Encara que sembla que ho passem molt malament,
i que de tot fem el que ens agrada.
I això, per mi, no té preu.
Pep?
No, que volia acabar la frase, ja està.
Volies fer una pregunta relacionada amb la intel·ligència artificial?
Ah, amb la intel·ligència artificial, sí.
Si teniu previst implementar-la, com ho veieu,
si hi ha alguna manera de...
Riolilari.
De barrejar dues coses, potser, tan antagòniques, segurament,
com pot ser la intel·ligència artificial
i la feina, l'ofici de la pagesia.
No ho sé, jo he vist per la tele que al Japó
hi ha gent que cuida gent gran, robots i de tot.
Encara no he vist cap robot pastor.
No, no pot soportar la calor.
No hi ha cap gos que faci de robot.
Encara ha arribat en aquest moment.
Ja arribarà, però de moment no.
David, alguna última qüestió?
No, no, em quedava amb això del tema dels robots.
Arribaran un dia, eh?
Però per sort nosaltres no ho veurem.
Aquí també, eh?
Aquí a l'Espanyol també arribarà.
Sí, per això arribarà, però nosaltres, per sort...
Així, per sort, ja serem morts.
Marina?
Vull dir, ànims, i que sobretot aquest any
es reverteixi aquesta situació de sequera
i que els pugui anar millor, perquè al final ho estem patint tots,
però els que ho pateixen realment són la gent del camp.
Es pot començar a poc a poc, per això?
Recomanaríeu a un urbanita que primer es faci un hort urbà?
Bueno, si vol...
Sí, si vol dedicar-s'hi...
Que aprengui a caminar alguna cosa.
Si ho fa poc a poc i que vagi creixent.
Petita escala.
Si ho fa poc a poc, la gent del voltant ja l'hi anirà sent terra,
la gent gran, si ho fa bé.
Ilari Serra, Vagès de Cardedeu i Joan Castellar,
gràcies per acompanyar-nos al suplement a la classe magistral.
Gràcies a vosaltres.
Fem una pausa per la publicitat i tornem amb el Cafè Orwell.
Fins ara mateix.
Així sonen els caps de setmana a Catalunya Ràdio.
Un programa que us porta totes les setmanes...
Matinem amb la música popular i darrer, a Icatmans.
Al vespre, Sona 9 presenta el talent emergent de la música catalana.
Però si que t'estim, que si tu m'estimàs...
Les nits són per pujar a les golfes d'Algorina,
i a la mitjanit comprovem que la vida és un musical
o tastem un cafè greu.
Sonoritats saxofonístiques...
A les matinades ens deixem atrapar pel jazz batussi
i sortim a durar-ho tot mentre ballem a la pista de fusta.
A l'estiu, canvia de ritme
amb les propostes musicals de Catalunya Ràdio.
Més informació a www.acatradio.cat.
Això t'encantarà.
Compra en el teu centre Bauhaus fins al 31 d'agost
i t'ho portem de forma gratuïta a casa.
Un armari, un conjunt de jardí, renova el teu gust.
Bauhaus, el teu centre d'abricolatge,
reformes, decoració i jardí.
Consulta les condicions.
Un estiu tranquil?
Doncs, em sap greu.
Tindreu un estiu mogut.
Cinema d'acció.
I quins plans tens?
Els de sempre, guanyant.
Navegant a tot dret per esquivar la mort.
I després esquivant-la travessant el desert.
Què hi fa, per aquí? S'ha perdut?
Estic caçant.
Cinema d'acció. Més valors que la mort.
A TV3 aquesta nit.
Després, desert.
Vols un estiu de solet, relax i platjeta de xil?
O un estiu de suor, pedalades i molta emoció?
Dóna suport al Team Total Energies
en l'esdeveniment ciclista més gran d'Espanya.
Soli Total Energies.
La companyia amb multienergies
que comparteix la teva passió per l'esport.
Hem jugat, hem après i ens hem divertit.
Soc aquí!
Ara, les millors excursions d'Antitó
i les sorpreses d'en John C. al llibre.
Hi, kids!
Treballa a la botiga de TV3 i als punts habituals.
Dóna suport al Team Total Energies
en l'esdeveniment ciclista més gran d'Espanya.
Som-hi, Total Energies.
La companyia amb multienergies
que comparteix la teva passió per l'esport.
Tot a punt per fer-te sentir com a casa.
Casa.
Catalunya Ràdio.
Casa teva.
Hello and welcome to Felling the Sink.
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio
totalment en anglès.
This week on Felling the Sink we're talking about cycling in Catalonia.
Felling the Sink, el podcast en anglès
sobre l'actualitat social catalana.
Tot el que projecta Catalunya al món,
ciència, cultura, política, economia,
cap de Catalunya Ràdio i a 4radio.cat.
Amb l'Orca i en Doherty.
Felling the Sink.
Listen to stories and debates from Catalonia.
Les Dones i els Dies ens convertim en un programa diari.
Volem trencar amb el discurs dominant.
Si no vols sentir la mateixa cançoneta de sempre,
Les Dones i, per fi, Tots els Dies.
Les Dones i els Dies, de dilluns a divendres,
d'onze a dotze de la nit.
Un programa que convindria a escoltar en Rubiales.
També en podcast i a l'apiweb de Catalunya Ràdio.
El suplement d'estiu, amb Albert Montilla.
L'esperit estival del cap de setmana.
Un quart de dotze. Enric Soler, bon dia.
Bon dia, Albert. De què parlarem avui, el Café Orwell?
Avui ho parlarem de relleu generacional.
Café Orwell també, Marina. Bon dia. Bon dia.
En una ocasió, el periodista Enric Juliana, membre del Baby Boom,
per parlar dels mites polítics de la seva joventut,
va fer servir l'expressió la processó de l'ambre.
Com sona?
De l'ambre.
L'ambre és una acumulació de gotes de resina fucilitzada
que de vegades es troba amb la inclusió de petits insectes o plantes.
Parlava de la processó de l'ambre,
fent referència als acords polítics
que la seva generació ha conservat sobre la transició
i que de tant en tant tots hem vist com algú treu a passejar.
Són vivències del passat que han quedat atrapades en aquest material,
cada tan brillant que pot ser, ens ha hipnotitzat, no?
Sí, certament és una bruta que potser ens hauríem de fer,
però aquí al Café Orwell, com des del primer dia vam inspirar,
busquem una certa aliança entre generacions.
I en aquesta línia,
l'escultura nord-americana Anna Hyatt Huntington
va crear l'escultura Els portadors de la torxa.
És un gran homenatge a la transmissió de la cultura
i representa el moment en què un jove muntat a sobre d'un cavall
atura la seva marxa per recollir la torxa de la civilització
i la llibertat d'un atleta que està esgotat.
Actualment podem contemplar-la a la ciutat de València.
En els pròxims anys es produirà la jubilació massiva
de la generació d'aquest baby boom.
La pensió mitjana dels nous jubilats
és ja un 38% superior al salari dels joves menors de 30 anys.
Mentrestant, l'edat d'emancipació dels joves de l'Estat
ja supera els 30 anys.
Pel que fa a la natalitat,
tenim una de les natalitats més baixes del món.
Entre el 1975 i el 2021,
la maternitat de les dones de l'Estat s'ha ajornat,
atenció, dels 25 anys als 32.
I per intentar entendre una mica millor
aquest relleu generacional que es produirà en els pròxims anys,
hem parlat amb la senyora Rosa Maria Nunell-Torres,
professora d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona.
Li hem preguntat, un dels pilars per reconstruir un projecte
de vida estable, com bé sabem, és l'accés a l'habitatge.
Respecte als anys 80, consideres que l'ascensor social s'ha trencat?
Un indicador molt car respecte a l'accés a la vivenda
és que als 80, a Espanya,
el percentatge de vivenda de propietat
era del 80% i la resta de lloguer,
i ara ha pujat al lloguer al 30%.
I ha baixat el percentatge de vivenda de propietat.
Què vol dir això?
O la tens per herència o donació,
o les teves possibilitats per comprar-la per primera vegada
són molt, molt difícils.
I l'Estat no s'ha posat a produir vivenda social
que donessin una accessibilitat a la gent jove.
El 90% dels catedràtics es jubilaran d'aquí a dos anys.
Com a conseqüència d'aquest envelliment poblacional,
la despesa del PIB destinat a la sanitat pública augmentarà?
Pujarà i pujarà molt, perquè, a més, l'esperança de vida...
Estem en un país que té les esperances de vida
més elevades de tot Europa i de l'OCD i el seu conjunt,
i, en canvi, té la tasca més baixa d'embaixament per a l'habitatge.
El PIB té un problema demogràfic molt complicat,
i això es troba en molt més cost.
Tenint en compte l'actual estructura de redistribució
de la riquesa de l'Estat del benestar,
quina classe social assumirà aquest augment de la despesa sanitària?
La reforma que ha fet el govern
haurà funcions per pressions àngels,
perquè a l'escrivà, que és un esper,
en aquests temes des de fa molts anys,
entre visions demogràfiques, pensions i redistribució,
ja ha apuntat i pagarà això, les rentes més altes.
Considera que totes les pensions
haurien de tenir la mateixa solidaritat fiscal?
He escoltat molta gent que ha dit
que no han pujat la pensió aquest any a l'Interior,
i jo no m'ho mereixo, perquè no necessito aquesta pujada.
Per tant, discriminar...
No tots iguals, és que no tots som iguals.
Nota que els pensionistes d'Espanya tenen una pensió mínima,
o tenen un patrimoni que és rentabilitzar aquesta pensió.
I hem de començar a fermentar.
I, sobretot, si volem ajudar la gent que està en situacions complexes,
és la gent de rentes baixes.
Què opina de la ideologia econòmica narcocapitalista
que hem vist en alguns països ara prosperar
que argumenta que el fet de pagar impostos
és un robatori a la propietat privada?
Jo crec que no està cap demostrat
que això millori una societat.
Quan la societat està desequilibrada, al final no té pau.
No té pau social de pensions,
el sistema polític es contamina, es fa més corrupte,
i, al final, alguns guanyen sols prospectes.
No hi ha l'eurocràcia ni igualtat de oportunitat.
És un model que alguns han defensat perquè no conec cap país del món
que hagi triomfat allà per mi.
Per parlar del relleu generacional
entre la generació del baby boom i la joventut precària
que s'hofer tres crisis seguides, recordem la immobiliària del 2008,
la de la Covid-19 i la de la guerra d'Ucraïna.
Avui, a la tertúlia del Cafè Orwell,
tenim en Gorka, exestudiant en pràctiques i tècnic de so.
Bon dia.
I en Jordi Mainer, mentor del grau dret i AD de la Universitat de Barcelona
i alumne de la Universitat de l'Experiència.
Bon dia.
Gràcies per venir. Aquest cap de setmana de vacances.
Quan vas estudiant en pràctiques del sector audiovisual,
en quines condicions laborals et vas trobar?
Aviam...
Jo em vaig trobar com amb les dues cares
de les que un estudiant pot fer pràctiques.
La primera era en el món del Palau de la Reialesa,
que és en una empresa pública, com és la televisió,
en aquest cas a la dos,
i vaig fer el petit període de fer de bacari,
molt a gust, molt còmode.
Cal tindre en compte que hi havia aquell llapó,
que hi havia aquest vigila, que no faci moltes coses,
que només ha de mirar...
Una mica com d'incapacitat de poder fer la feina, en primera part.
I quan vaig acabar el termini de les hores
que em deixaven fer en aquesta empresa,
vaig anar a la Carave de la Moneda.
La Carave de la Moneda era una empresa
que es dedicava al sector audiovisual
i vaig passar d'estar en el Palau aquest que us deia
a arribar a un polígon industrial a les vuit del matí cada matí,
creuar una porta i veure com entrava un tràiler,
se li obrien les portes
i la nostra feina era descarregar el tràiler,
obrir cada una de les caixes que tenia aquell tràiler,
engegar l'equip, confirmar que l'equip funcionés,
tornar a tancar l'equip, ens van donar un rotulador i un drap.
Amb aquest drap esborravem el que hi havia a la caixa,
posàvem l'etiqueta del dia i de l'hora envers el que estava ok,
i anàvem a per una altra caixa.
Aquesta empresa no era només que em tingués a mi fent aquesta feina,
òbviament gratis,
era el tema que tenia a mi i a dos contractes més de matins,
i a tres contractes més de tardes,
o sigui, tenia a sis persones fent feina de burro de càrrega,
òbviament, de forma totalment gratuïta.
I aquesta va ser la final de la meva etapa de bacari,
abans de tindre un contracte en pràctiques de televisió,
que és on estic treballant ara, etcètera.
Havent saboreixat una mica com els dos llocs.
En aquesta experiència que comentaves, la segona,
veu arribar a posar-ho de manifest?
Perquè entenc que hi ha tutors al darrere de pràctiques,
o que fins i tot es pot denunciar davant de la pròpia empresa,
o es pot comentar, o a vegades sentiu una pressió
per la relació de jerarquia i d'autoritat que teniu davant,
potser no ho feu.
També és una mica com la desmotivació que tens
en cada un dels teus dies.
Jo veu una temporada que la meva rutina era despertar-me
a les sis i mitja del matí, anar a aquesta empresa,
anar a la feina, anar a estudiar per les tardes,
acabar d'estudiar per les tardes.
Així és de dilluns a divendres, i al divendres hi ha bonus,
perquè acabava tota aquesta jornada
i me'n anava al poble a treballar de nit.
Acabava de treballar de nit, el dissabte era dia de mort,
a treballar de nit una altra vegada el dissabte,
i encaràvem la roda una altra vegada cap al dilluns,
seguir fent lo d'estudiar i treballar de gratis a una empresa.
Llavors, quan estàs en aquesta roda d'autodestrucció cap a un mateix,
l'últim que vols és treure el còctel Molotov dia moixís,
contra l'empresa i dir-li sutilment que el que està fent no està bé,
perquè l'únic que vols és arribar a final de mes
i que s'acabi d'una vegada aquella temporada.
Estàs tan desmotivat amb la vida que no tens força per pràcticament res.
He de preguntar quants anys tens ara.
27.
Degut a la precarietat laboral,
has hagut d'ajornar el teu projecte de vida?
Parlo d'habitatge o de formar una família?
Quin projecte de vida? D'acord.
Marina, tens alguna pregunta?
Jo és que subscric les paraules d'en Gorka,
perquè quan ets en aquest bucle sense sortida,
en el que s'ha trobat ell i que s'han trobat molt joves,
és molt complicat encarar un futur una miqueta
amb perspectiva positiva, diríem.
Vull dir, quan et surt aquella oportunitat dius,
ara sí, ara sí, però quant t'ha costat aconseguir això?
Mirem enrere perquè és molt esforç.
Sí, i ho voldria comentar si consideres que la teva experiència
és anecdòtica o per companys, amics,
o que probablement també hi ha gent a la taula que coneix algú,
o creus que és una qüestió estructural?
La meva experiència...
Us diré que jo soc qui he tingut sort
i qui m'han anat bé les coses,
perquè a final de compte és el mateix,
estic treballant del que m'agrada,
en una empresa que està bé, etcètera, etcètera,
però hi ha gent que, sortint d'això,
la seva realitat és fer de burro de càrrega
amb uns estudis que en principi et fan tècnic especialista
d'alguna cosa, i l'únic que et fa especialista
és tindre dues hèrnies a l'esquena
de totes les caixes que has d'aixecar a la teva rutina laboral.
Jordi Mainer, quan sents tot això, què et ve al cap?
Veig molt pessimisme al voltant d'aquestes coses,
però la veritat és que he constatat
amb diferent gent a la universitat
que, efectivament, és així.
És a dir, gent que es forma molt, que té molta teoria,
però que després de la pràctica
li falta una mica el saber-se integrar.
I aquest saber-se integrar
prové bàsicament dels veterans.
És a dir, hem de ser nosaltres els que hem de facilitar una mica
tota la tasca de relleu generacional,
sobretot amb el tema de les mentories,
que suposo que en parlarem.
Quan et vas jubilar,
vas sentir que la teva vida útil s'acabava?
No, taxativament, no.
El que passa és que, el que sí que s'ha de dir és que,
amb una dosi de realisme,
tu deixes de tenir una cosa
que l'estat ha vingut acompanyant durant 40 anys.
Llavors, quan et prejubiles, o quan et prejubilen o et jubilen,
al final tens una sensació de pèrdua.
Aquesta sensació de pèrdua,
el que et comporta és un dol,
i les persones han de passar aquest dol durant un temps.
Això et fa que puguis estar més pessimista,
però després, amb aquesta dosi de realisme
i amb una actitud optimista,
has de mirar quants anys et queden per davant de viure
i quantes possibilitats i coses noves podràs obtenir.
I podré descobrir.
Enric.
Respecte al tema de la mentoria que ara comentaves,
per què creus que pot ser
un procés de transmissió
intergeneracional interessant?
Mira, per la gent de la meva generació,
que soc de l'any 56,
crec que tenim una experiència darrere,
hem tingut la sort de tenir una experiència darrere,
uns coneixements que els podem transmetre
a la gent que ens envolta, sobretot als joves estudiants.
Aquests coneixements poden ser l'experiència,
és a dir, els estudiants tenen la visió teòrica,
i nosaltres li podem complementar la part pràctica.
És a dir, allò que estudien,
amb què es converteix en la realitat i quins són els trennats.
I no només l'experiència i els coneixements professionals,
si més no també l'experiència de vida.
Això també pot servir per moltes de les persones joves
ajudant-los amb determinades qüestions.
Emgor, que et vull preguntar, tu t'has trobat,
ens has comentat un cas que podríem considerar de bus
per part segurament d'una persona que tenia molts més anys que tu,
o en aquesta empresa que comentaves, el cas número dos,
on et feien carregar,
quina mena de directius et trobaves?
Bueno, clar, és que a nivell de directius,
no és que fossin directius,
hi havia qui portava l'empresa,
hi havia un jefe de magatzem, qui organitzava tot,
i hi havia dos treballadors.
Els altres sis treballadors eren els de pràctiques.
Vull dir, les persones que hi havia al capdavant,
llavors, d'aquesta direcció, eren més grans, eren la mateixa edat?
Bueno, hi havia un noi que era de l'empresa,
que estava al magatzem també,
que no estava gaire lluny de la meva edat,
i es queixava perquè no li feien un contracte.
Havia d'estar adonat d'autònoms per treballar allà,
perquè l'empresa no volia assolir més treballadors,
perquè llavors havia de passar a un altre bloc
que desconec totalment,
però que, clar, com que era X de grandària,
havia d'atributar certes coses més,
havia de declarar certes coses més, etcètera, etcètera,
i es volia mantindre amb el ninxol de petita empresa
per gestionar més coses.
I, gràcies a això, tenien un company que estava al magatzem
d'una data d'autònoms, i cobrant, òbviament,
una cosa bastant deplorable.
Hem vist un cas de relació totalment, jo diria, tòxic,
gairebé. T'has trobat el cas contrari?
És a dir, un cas que ens apropi una mica d'optimisme,
la relació que es pot crear entre els adults i els joves,
no quan entrem a treballar a algun lloc.
Sí, i tant. O sigui, us he explicat, tal i com jo he vist
que tinc coses molt bones a dir en aquest puntillo.
Per exemple, a l'empresa on estic ara mateix,
estic rodejat de gent que té moltíssima experiència
i que estan, no tots, però bastants, a punt de jubilar-se.
De fet, en els últims anys que he estat a l'empresa,
hi ha hagut moltes jubilacions,
i aquí hi havia com dos perfils de persones,
el perfil de la persona que et volia ensenyar tot
i el perfil de la persona que et deia,
i que posin aquest xaval aquí a fer aquest programa.
Cosa que és una cosa que, lamentablement,
a dependre de quins punts d'empreses,
es repeteix i encara passa.
Jordi, volies fer un punt?
Sí, un punt sobre el que estava comentant el Gorka.
És un sentit voluntarista.
Hi ha persones que poden ajudar i altres que no volen ajudar.
Però no volen ajudar perquè tenen por que els joves
els prenguin el lloc per la senzilla raó que moltes empreses,
ni de modernització.
És a dir, a partir del 55,
és molt difícil que tu, si et quedes sense feina, trobar feina.
I a partir del 50, les empreses ara estan canviant.
Però el Departament de Recursos Humans, moltes vegades,
no dona oportunitats.
Si tens més de 50 anys, no vas a un curs de perfeccionament.
Enric.
Sí, volia comentar tant el Gorka com el Jordi.
Creu que aquesta problemàtica, el diagnòstic més o menys compartit,
creu que les solucions passen per emprendre's de manera individual
l'associacionisme, o el tema dels sindicats,
o alguna taula de treball amb la Generalitat
podria ser útil per reformar aquesta relació?
Jordi, vols començar?
Gràcies, em passes la...
M'atrelleu, eh?
Crec que sí, és fonamental treballar entre generacions.
És a dir, hi ha un precedent aquí,
que es va fer quan el tema de la reforma horària, l'any 2017,
es va fer-se una taula on es van posar d'acord
govern, institucions, sindicats i agents socials.
Més de 110 organitzacions i agents socials
van parlar de la reforma horària per canviar tots els hàbits
que hi havia aquí i adequar-los al nivell europeu.
Si aquesta mateixa taula es muntés
per parlar de tot el tema regeneracional,
seria molt positiu, perquè es aniria veient sector per sector
on faria falta que es produïessin aquests fets
polítics que hauria d'aprendre cadascun d'ells.
David Vinyaspiga, director de la Universitat de l'Experiència
de la Universitat de Barcelona, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Expliqui'ns una mica la feina que es fa des de la universitat
i quin model social d'envelliment es vol fomentar
a la Universitat de l'Experiència.
Doncs mira, d'alguna manera, tot el que estàveu comentant
és el que dóna sentit a la Universitat de l'Experiència.
Heu parlat de com, efectivament,
l'augment de l'esperança de vida ja és molt evident.
S'està situant, ens diuen els experts, en els 90 anys,
i es diu que per les properes generacions
ja se situaran als 100 anys.
Clar, si pensem l'edat de la jubilació actual,
això vol dir que quan una persona es jubila,
doncs per davant encara li queden 25 anys, 30 anys, probablement,
això és massa temps per quedar-se a casa avorrit,
o no diguéssim, sense fer res.
I, ja saps, l'universitat d'experiència el que fa és...
intentar donar resposta a una nova situació social
que té a veure amb la combinació d'aquest augment
de l'esperança de vida
i el descens de la natalitat que l'ha acompanyat.
Perquè encara a les universitats sembla que no ho tenen clar,
però si combinem aquests dos factors,
paradoxalment, resulta que els estudiants sèniors,
els estudiants que anomenem sèniors,
seran un factor absolutament clau en el futur de les universitats.
S'ha de comptar amb ells.
I per això ja comencem a parlar de l'utilitat
que tindran les relacions intergeneracionals.
Però l'universitat d'experiència el que intenta és,
des de la Universitat de Barcelona,
donar resposta a una situació social nova que és imminent
i que està fent que l'imaginari col·lectiu de la societat
hagi canviat ja radicalment el concepte de bellesa.
Abans estava el concepte de bellesa que tothom tenia al cap,
estava vinculat a una retirada del món actiu,
i també en tots els sentits.
De fet, durant els anys 60,
va existir a Estats Units una teoria de la desvinculació
que ens deia que la gent gran en realitat
ja es vol desvincular de la societat
i preparar-se per un comiat definitiu,
i això al damunt se'ns venia com si fos important
justament per això que parlàveu,
pel relleu generacional, perquè el facilitava,
i en realitat no hi ha hagut cap evidència científica
que ens digui que la gent gran realment vol això,
sinó tot el contrari.
La gent gran el que vol és mantenir-se absolutament activa.
I aleshores intentem donar resposta a això,
però des d'un món absolutament acadèmic
i des del rigor acadèmic,
perquè també hem observat que ofertes de formació per gent gran
n'hi ha moltíssimes a la societat,
només faltaria i està molt bé,
però nosaltres treballem amb un perfil d'estudiant,
aquí tenim el Jordi Mainer, ja ho veieu,
que el que ens demana no és entreteniment ni passar a l'estona,
sinó rigor acadèmic.
I això és el que mirem de fer
amb tots els programes universitaris que tenim,
amb una sèrie de seminaris d'aprofundiment
i també amb una sèrie d'activitats complementàries
que tenen a veure amb això que anomenem
l'envelliment actiu, saludable, etcètera.
Intentem cobrir totes les parts aquestes
del tòpic clàssic del mens sana i corboresano.
D'alguna manera, intentem fer això.
Joves, també hi ha previst organitzar cursos intergeneracionals
o de mentoria?
Mira, això de la mentoria,
tothom s'omple molt la boca parlant de les relacions intergeneracionals,
però moltes persones es pensen que això significa
fer coincidir en el mateix espai,
a una aula universitària, per exemple,
a persones de diferents generacions.
I això no és una interacció autèntica.
El que realment s'ha de fer és fer-los coincidir allà
i fer que allà facin coses junts.
I aquesta segona part està costant molt.
Vull dir, aquí podem plantejar l'autopia
de què bé que estigui tothom allà a la mateixa aula
i com l'experiència d'uns pot enriquir les altres,
però això s'ha de treballar moltíssim.
Primer de tot, s'ha de treballar perquè la gent entengui els beneficis
que comporten les relacions intergeneracionals.
I estem, jo diria, molt al principi d'això.
Parla de la mentoria.
La mentoria ara mateix són proves pilots que s'estan fent,
i que espero que acabin de funcionar.
S'estan fent amb molt poques facultats.
A la Universitat de Barcelona s'està fent
a la Facultat de Dret, a la Facultat d'Econòmica,
una mentoria que, imagina't, podria ser interessantíssima,
si la plantegem, per exemple, en els treballs finals de grau.
Imagina't que en un treball final de grau
hi ha un tutor oficial, que és un professor,
que és un estudiant d'amunt.
Nosaltres tenim molta informació a la Universitat d'Experiència
de què està dedicat professionalment cada persona, cada estudiant,
i des d'aquesta experiència el podem convertir en un mentor
que ajudi un tutor a assessorar un estudiant
que està fent un treball de grau sobre allò
del qual té molta experiència aquesta persona.
Això, dit així, sembla...
Ostres, doncs tots són beneficis.
Però el món universitari és molt complex,
i ja sabem que primer trobarem certes resistències,
i després els professors ho veuran com una interferència,
la figura del mentor, i s'ha de treballar molt.
I l'estem treballant i, bueno,
jo crec que en Jordi Main ens pot parlar d'això,
però comencen a donar resultats molt positius.
Però insisteixo que estem una mica a les basaroles d'aquesta situació.
És David Vinyas, director de la Universitat de l'Experiència de l'UB.
Gràcies per ser amb nosaltres el suplement. Una abraçada.
A vosaltres. És així, Jordi?
És així. És així.
I crec que, amb el que deia ell,
si a les classes és difícil,
el millor, la convivència entre els estudiants de grau i nosaltres,
nosaltres hi anem per aprendre més,
però els estudiants s'hi estan jugant ja en la carrera.
Per tant, és una situació que hi denota molta responsabilitat.
En aquests sentits, ja estan fent proves,
i jo estic participant en una prova pilota a la facultat de Dret,
concretament, els estudiants que estudien doble grau de Dret i Econòmiques,
quan fan el treball de final de grau,
poden anar al departament on estic jo,
hi ha dos tutores,
una de la facultat de Dret i l'altra de la facultat Econòmiques,
i poden escollir un tema sobre l'economia social i familiar.
I, doncs, sobre aquest tema,
jo puc posar a disposició de les tutores i els alumnes
la meva experiència, els coneixements,
des del punt de vista de la banca, de les financeres i tal,
perquè puguin enfocar bé el treball.
No es tracta de fer-los el treball ni molt menys,
sinó que de parlar amb ells i de tenir un feedback
entre el que pensen ells, com s'imaginen que és allò,
i el que pensem, per exemple, hem parlat de la hipoteca inversa,
hem fet projectes de plans de pensions, quina és la manera,
hem assistit o estem assistint
amb tota la discriminació que tenen les persones grans
amb el tema de la banca, és a dir, hi ha moltes coses a fer,
i una en concret, i a més a nosaltres ens encanta la gent gran
que ens posin reptes, i últimament hem portat a terme un repte
que era el tema del debat de la lliga sènior.
Nosaltres, els de la lliga sènior, els sèniors,
els sèniors no havíem participat mai
en la lliga de debat de la Xarxa Vives,
i aquest any per primera vegada ens hem estrenat.
Potser és un exemple de que vuit estudiants,
tres homes i cinc dones,
que entre tots sumem més de quatre segles d'experiència,
ens hem posat d'acord i hem interactuat amb gent jove,
és a dir, amb, per exemple,
un professor, doctor de dret penal, que ens ha estat ajudant,
la direcció magistral de la doctora Marta Buena de la Facultat de Dret.
Després hem col·laborat també amb un estudiant molt àgil,
intel·lectualment, i amb una capacitat de reacció
molt... queonament molt clara, que ens ha ajudat moltíssim.
I a més a més, ens han fet de sparrings,
a nosaltres, per provar-nos sabent com fèiem el debat,
gent que no dic professionals, són estudiants universitaris
que participen, d'alguna manera, cada any en la lliga de debat,
per posar-nos a prova com ho fèiem.
I al final, molt orgullosament,
aquestes vuit persones hem aconseguit el subcampeonat.
Hem de deixar-ho aquí.
No tenim més temps per continuar aquest Cafè Orwell,
tot i que és interessantíssim analitzar
totes les claus d'aquest relleu generacional.
Gràcies, Gorka, ex-estudiant en pràctiques i tècniques.
Gràcies a nosaltres, i gràcies també a Jordi Mainem,
amb tot el grau de dret i AD de la Universitat de Barcelona
i alumne de la Universitat de l'Experiència.
Molt bon dia. Gràcies.
Nosaltres, res, aturem tres minuts per la publicitat
i tornem de seguida amb una sauna. Vinga, fins ara mateix.
Catalunya Ràdio, 40.
Arriba Vilanova i la Geltrú,
la primera regata preliminar de la 37a Copa Amèrica.
Equips d'arreu del món s'enfrontaran
a més de 50 nusos de velocitat
en aquesta primera regata tan esperada.
Viu la 37a Copa Amèrica,
del 14 al 17 de setembre a Vilanova i la Geltrú.
No t'hi pensis, caminar.
No t'hi pensis, caminar.
Fira Tàrrega, del sat al 10 de setembre.
Venda d'entrades a firatàrrega.com.
Amb el patrocini de Moritz.
Això t'encantarà.
Compra en el teu centre Bauhaus fins al 31 d'agost
i t'ho portem de forma gratuïta a casa.
Un armari, un conjunt de jardí...
Renova el teu gust.
Bauhaus, el teu centre de bricolatge,
reformes, decoració i jardí.
Consulta les condicions.
Ens trobem en un punt d'inflexió crucial
per a la història d'Alemanya.
Un gran thriller històric.
Tenim indicis que l'organització prepara
un cop d'estat per aquests pròxims dies.
Un missle xerlota.
Babylon Berlín, a TV3 dilluns a la nit.
També disponible a TV3 a la carta.
Les golfes són blindret on s'amaguen els records
Les golfes són blindret on s'amaguen els records d'una vida.
Les golfes del Gorina són sessions de cinema i cançons
que ningú vol incloure als horaris comercials.
Dissabte i diumenge a les 10 de la nit a Catalunya Ràdio
amb Àlex Gorina.
L'estiu és un bon moment per escoltar podcast.
Comarcar el 947 per recórrer el país, refitjar el territori.
Ciberseguretat.
Trencar tòpics sense aïllissismes.
Els nous oficis digitals.
El podcast LGTBIQI Més.
Els Estats Units és un país de contrastos.
Seguiu-me, que us ho explico.
Reflexionarem sobre el català, tenim paraula.
T'agrada algú?
Ara que tens més temps i que teleministres com vols,
escolta podcast.
Tots els podcasts de Catalunya Ràdio.
El suplement d'estiu.
Amb Albert Montilla.
L'estiu és un bon moment per escoltar podcast.
Comarcar el 947 per recórrer el país, refitjar el territori.
Ciberseguretat.
Trencar tòpics sense aïllissismes.
Els nous oficis digitals.
El podcast LGTBIQI Més.
Els Estats Units és un país de contrastos.
Seguiu-me, que us ho explico.
Reflexionarem sobre el català, tenim paraula.
Seguiu-me, que us ho explico.
Reflexionarem sobre el català, tenim paraula.
T'agrada algú?
Ara que tens més temps i que teleministres com vols,
escolta podcast.
Aquest estiu, emporta't els podcasts de Catalunya Ràdio.
Les dones i els dies ens convertim en un programa diari.
Volem trencar amb el discurs dominant.
Si no vols sentir la mateixa cançoneta de sempre,
les dones i, per fi, tots els dies.
Les dones i els dies.
De dilluns a divendres, d'onze a dotze de la nit.
El programa que convindria escoltar en Rubiales.
També en podcast i a l'apiweb de Catalunya Ràdio.
11 i 44 minuts.
Entrem ara a entrevistes al vapor.
Avui hi ha una persona que fa piulades a Twitter.
Estic intentant reduir les birres que em faig entre setmana.
Diu una persona que aquest cap de setmana estarà al Primavera.
Sound suant MDMA.
És Indicatiu.
Índigo Carvajal. Som-hi amb ella.
A veure, avui entrem a la sauna amb Índigo Carvajal,
que és la persona que sua darrere el perfil d'Indicatiu
a la ja extinta xarxa de Twitter.
Abans de tot, i per convèncer els més escèptics i conservadors,
explicarem que l'Índigo és estudiant de Dret i Ciències Polítiques
a cavall entre la UAB i Berkeley.
Ho hem dit bé, això? Sí, ho has dit bé. Berkeley.
A partir d'aquí només podem definir-la amb olors i aparences,
fruit de llegir els seus guions alternatius de Merlí,
l'entrevista que Víctor Record va fer-li fa poc al Nacional,
i seguir Ventall Revista,
un fanzine monogràfic de la quotidianitat centenial,
del qual n'és impulsora i on ens transmet coneixements
com que haver anat a veure Barbie i que t'hagi agradat
no és una personalitat.
L'Índigo ha estat sempre vinculada a l'associacionisme
per fer-la preguntes a 80 graus de temperatura
i una humitat relativa del 10%.
Índicatiu, Índigo, gràcies per entrar a la sauna amb nosaltres.
Moltes gràcies per convidar-me. Per algun motiu no comptàvem aquesta humitat.
Som en una sauna perquè nosaltres aquí,
el concepte que intentem servir és un context idoni
per ajudar a treure impureses,
que és com el misticisme que envolta la sauna,
i també per intentar fer-te la pitjor entrevista
que t'hagin fet mai.
Veurem si ho aconseguim.
De continuar per aquest camí, per aquesta entrevista caòtica,
Índigo és un nom? No és habitual?
No, per res. De fet...
Has esbrinat, també.
Jo estic molt enfada amb els meus pares.
Els meus pares... El meu pare és americà.
Els meus pares van conèixer els Estats Units
i van viure allà durant molt de temps junts i eren molt hippies.
Van venir a Barcelona i van decidir que em posarien un nom
que venia una mica del tarannà que portaven ells allà als anys 90
a Oregon, on es va inventar com el Grunge i aquestes coses.
De fet, Índigo Jade és el meu nom sencer.
Et dius Índigo Jade? Sí.
Ho sé, ho sé.
Clar, a mi no m'agrada gens aquest nom,
perquè aquí tots els noms que acaben amb O semblen de nen,
i sempre els profesos pensaven que era un nen.
Encara avui rebo correus ben volgut Índigo.
Em tocava molt l'apolla, em van posar un nom normal.
Però Índi em sembla mono.
Índi, llavors, si fóssim amics... Sí, sí, tothom Índi, sí, sí.
D'acord. Tens una cosa que a mi m'interessa molt particularment
és que, de fet, hem intentat treballar a les saunes,
com si jo fos una saga o alguna mena de teràpia col·lectiva,
a les saunes.
Hem estat treballant aquí a les saunes.
A veure, sí que hi ha un escepticisme molt gran
de cara a les noves generacions,
però sobretot perquè estan molt tancades en l'oceà.
Sí que estan molt formades,
i tu ets l'exemple d'estar formada amb estudis,
però a mi el que em crida atenció és que milites,
és a dir, t'associes, que no és habitual.
Vaig començar...
i vaig acabar una mica de casualitat,
que em movia molt per l'hora de ser,
llavors vaig conèixer allà l'associacionisme,
i em vaig ficar perquè tenia amics que estaven
i veia el que feien i em semblava xulo,
i a més que jo, la primera vegada xerrat,
és que no feia res en el meu temps, en la meva vida.
Després, ja, quan fas més coses,
et complica una mica poder estar ficat a tants llocs,
però és una mica on he passat tota la meva joventut més primària,
i sé també on estava tota la gent que jo coneixia,
llavors per mi sempre ha sigut molt la meva realitat.
És que... vaja, comento que és atípic perquè...
i no només pel tema de ser militant o no,
sinó més que res per engrescar-se en projectes
que una mica fas per voluntariat, no?
Que et surt de dins per dir, ostres, les meves hores,
sé que les podria destinar perfecte a aquesta rutina estàndard de jove,
però enmig i col·lo una mena de treball pel bé comú,
que això és el que jo vull destacar com a cosa poc habitual,
o qualsevol cosa que ara només d'alguna manera volem arribar-hi,
que la gent participi, que recuperi la confiança en les institucions,
no sé si estàs en aquesta línia o estàs en la línia de destruir-les.
No, si jo crec que quan vaig començar tenia moltes inquietuds
també perquè tenia 16 o 17 anys,
llavors també jo crec que és quan comences a veure
que les coses que t'han explicat no són les de veritat,
i jo crec que també com que compartís paia amb gent
que tenies mateixes inquietuds o que fins i tot et podies resoldre algunes
i que tu volies aprendre d'aquesta gent,
també feia molt per apostar per aquest compromís
i per tenir aquesta feucia al final.
Jo crec que tu sol és molt difícil crear en aquestes coses,
però quan molta gent està creant en el projecte,
hi ha més gent que et cau bé i que et mires i tot,
doncs és molt més fàcil.
He de dir que, òbviament, no tinc 16 anys o 17,
i ara mateix estic en un punt bastant diferent.
Igualment tinc ganes de fer coses i apostar per projectes i tot,
o sigui, jo crec que avantall revista també és una mica d'això,
però crec que ja no estic en la mateixa línia militar
amb la que estava fa uns anys.
Segueixes per això implicant en projectes, no?,
com més avantall revista.
Sí, en projectes i això, voler apostar per la cultura,
voler fer coses fora...
M'agrada gens l'expressió des dels marges,
però com fora de les institucions més amòniques,
seguir apostant pel català, etcètera.
I d'on et neixes, d'aquest èxit?
No, jo crec que sí.
Va començar als 16 anys amb el tema del feminisme,
perquè jo crec que, sobretot quan ets una noia jove,
les has de passar tan putes i t'has d'aguantar tantes coses
que quan per fer alguna cosa t'explica el feminisme
i dius, hòstia, tot això, no tenia per què aguantar-m'ho,
i has tingut tot fruit del patriarcat,
és com que t'enfades molt i de sobte vols fer alguna cosa
en relació amb això, llavors t'informes i...
Jo vaig entrar en una assemblea feminista, tot això,
jo crec que a partir del feminisme també,
si hi entres en entorns més anticapitalistes,
és com que llavors veus que el feminisme ha d'estar
com això, tot això, ideològicament,
inherentment lligat a l'anticapitalisme, etcètera,
com que ja crec que comences a desconstruir
un discurs polític més complet.
Però sí que va partir molt de l'experiència personal
d'haver sigut una noia adolescent,
que és la pitjor cosa que et pot passar en aquesta vida.
Va ser durant la infància, en aquest camí que dèiem?
No, durant la infància, no,
però és que jo crec que la pujada és horrorosa per tothom.
És un sord de pitjor parlo.
És que, bueno, sí, ho parlem molt amb les meves amigues.
És com que res era bo.
Si tenies tetes, horrible, si no en tenies,
et tractava com si tinguessis 9 anys,
era com que no podies finir una cosa amb l'altra.
L'havies llet amb molta gent, ets una zorra.
Sembla que estigui fent el discurs de la pel·li de Barbie,
però sí, era molt difícil tenir 14 anys.
Has vist Barbie? Sí, la vaig anar a veure el dia de l'estrena.
Opinió? Crítica.
Diré la crítica mainstream de tothom.
A mi m'ha agradat moltíssim, crec que fa molta gràcia,
perquè és una pel·li molt meta,
i que la Greta Gerwig prova molts recursos i que tots funcionen.
La crítica que se li fa, que és un feminisme molt bàsic,
trobo que ja té sentit dins la pel·li,
perquè és com el primer contacte de la Barbie amb el feminisme.
I el meu primer contacte amb el feminisme va ser el monòleg
que fa l'Amèrica Farida de les dones, però també som tal.
El de la Barbie també és el mateix.
Si no et posaràs a llegir-l'hi...
Jo crec que Sylvia Federicia, la Barbie, és que no té cap sentit.
A més, que és una pel·li de Matel,
que sembla una multinacional que sabeu quant s'han lucrat d'això.
Jingle, jingle, jingle
Bé, sembla que han tingut algun problema amb aquesta entrevista.
El que farem ara és reconectar amb el nostre enviat especial
tots els establiments populars que passen a Catalunya,
sempre amb un objectiu que és intentar salvar aquest país,
que és en Miquelet.
Hola, Albert, avui an ninç a lloc.
Ara mateix, enviat enlloc.
Primer dia en 15 programes, perdó, que ets a l'estudi.
No, a més, és molt fort. Salvant els mobles.
No, no, és molt fort perquè jo em feia il·lusió
parlar des de l'estudi principal de Catalunya Ràdio
i l'únic dia que em deixeu parlar des de l'estudi,
ho feu des de l'estudi secundari. Això és que tens raó.
Però té la seva màgia, també, aquest color vermell, no?
El sofà...
És molt maco, aquest estudi, no estic dient això.
Jo parlava de la rellevància emocional
que té l'estudi 1 de Catalunya Ràdio, però bé, no,
perquè estic encantat de ser aquí.
Posa-te'l a tu. Vegem-vos la cara.
Què? Bonic.
T'has passat bé, amb la volta o no?
Home, de moment només he vist tanques.
Només has vist tanques de moment.
Tanques i cotxes que passaven amb normalitat.
Encara podeu circular amb normalitat.
Si heu d'anar a la platja, no espereu a les dues,
que després sé que t'ho itajareu tots,
que el trànsit era una merda, que era un calvari i tot això,
però teniu temps, encara, la diagonal que la tenim aquí darrere
per ser un diumenge d'agost, ah, i un dissabte d'agost.
Per tant, si heu d'anar a la platja, aneu-hi ara.
No espereu a les tres, perquè llavors us queixareu de tot.
Explica'ns una mica el que hi ha al darrere de tot això.
Què hi ha darrere de tot això?
Doncs mira, jo aquesta setmana vaig estar xerrant
amb una persona, amb un periodista basc,
i ja sabeu que a mi m'agrada revelar converses privades
que jo tinc durant la setmana, sempre amb el consentiment,
evidentment, el consentiment és important,
i avui s'ha parlat molt en aquest programa,
sempre amb consentiment, i tinc el consentiment d'aquest periodista.
Però bé, ara, amb la volta, que heu dit que jo no soc un gran fan,
jo convido a la reflexió, imagineu, estic fent un sacrifici,
primer soc ciutadà abans que fan del ciclisme.
I reflexionar no és senzill, però s'ha de fer,
perquè la volta, com us podeu imaginar,
no surt gratis en el sentit més literal.
Si consulteu les actes de l'Ajuntament de Barcelona,
concretament a la sessió ordinària del 3 de novembre del 2022,
llegireu el següent, adjudicar el contracte privat
que té per objecte la designació de la ciutat de Barcelona
i la seva seua oficial de la sortida
a la primera etapa de la Volta Ciclista a Espanya 2023
pel preu d'un milió 160.000 euros.
No és poc.
No és poc. No és poc, i, a més...
Però m'imagino que deu costar de calés fer una cosa així, home.
No, no, costa diners fer un esdeveniment com aquest,
i, a més, moltes vegades es reparteixen entre diputació,
en generalitat, demà surt de Mataró,
torna a arribar a Barcelona,
i tot aquest desglossar tot el que haurà costat,
i ho farem fins d'aquí un temps,
però jo crec que quantitats com aquestes conviden a la reflexió.
Home, sí, jo crec que sí, que...
No només fer un festival d'aquí del ciclisme, com deia l'Albert Batlle,
és una festa del ciclisme, ho és.
És una festa del ciclisme, de l'esport, de Barcelona,
una ciutat que ens agrada tantíssim,
però darrere s'ha de parlar d'això,
perquè una de les grans fonts d'ingressos de les curses ciclistes
és aquesta, cada dia les etapes surten d'un lloc i acaben en un altre,
com és lògic, si és que no acaben en el mateix,
i totes es mouen perquè en això consisteix el seu ofici.
Aquestes ciutats o pobles paguen una quantitat de diners
a canvi de la promoció que suposa, el fet que, clar,
si, per exemple, del Juliol, abans parlàveu del Tour de França,
tothom veu el Tour el mes de Juliol,
encara que sigui, perquè això és el poso a l'oficina,
l'estàveu veient amb mi, llavors el vèieu,
i aquests plànols d'helicòpters, dels paisatges francesos,
l'etapa d'avui arriba a Bordeaux,
vinga, Bordeaux, Bordeaux, tota l'estona a la televisió,
arriba Montpellier, tota l'estona a la televisió,
és una promoció.
Evidentment, normalment es justifica des del turisme,
des de la visibilitat,
però, clar, aquest retorn suposat aquí el necessitem,
necessitem tant més turistes,
aquest prestigi internacional que deia Albert Batlle,
la gent no sap que és Barcelona, el món,
tenim algun telèfon tècnic a Nova York per preguntar-hi...
Paralitzem la ciutat per portar més turisme.
És a Nova York, sabeu què és Barcelona?
Oh, més suena, vale, fantàstic.
No calia la volta, potser, no ho sé.
Però bé, anem a reflexionar amb el periodista basc,
perquè, si no ho sabíeu, aquest any el Tour de França...
va sortir del País Basc,
i el País Basc, a més, es va demanar el Grand Depart,
que és un recurs que s'ha inventat el Tour
per fer encara més diners,
que són com una selecció d'etapes, no només una,
i moltes vegades es traspassa a països diferents
que volen aquest reclam, que és el Tour de França,
i el País Basc, ni més ni menys,
va afluixar una quantitat entre diputacions,
les alcaldies, els ajuntaments...
Exacte, totes les administracions públiques,
un muntant total que podria ser semblant als 13 milions d'euros.
Per tant, les quantitats de Barcelona ja comencen a quedar curtes.
Però escoltem com valora aquest periodista
la presència del Tour de França aquest any al País Basc.
Fueron tres días sensacionales,
porque tuvimos tres etapas deportivamente muy bonitas,
muy reñidas, muy disputadas, con los grandes nombres.
Además, creo que el diseño del recorrido de Ayudo
que fuera bastante espectacular,
enseñando las partes más bonitas del País Basc,
hubo un gentío, hubo buen tiempo,
o sea que la parte de la competición estuvo muy bien.
De moment, bé.
De moment, bé, però no tot és purpurina,
com ja s'ha comentat en aquest programa,
per exemple, la setmana passada, crec que veu...
No parlem de purpurina.
Doncs bé, anem al que no és purpurina.
Y luego creo que hubo una bonita oleada,
también de punto de vista crítico,
decir, bueno, nos encanta que esté el Tour,
pero que el Tour nos ayude a hablar de otras cosas del ciclismo.
Com comentava anteriorment, promoció, visibilitat,
i Ander Izaguirre ens comenta també un altre dels objectius
que tenia el País Basc amb el Tour.
A veure.
Y yo creo que también hay una idea política, también,
de decir, oye, vamos a mostrar al mundo
qué es el País Vasco, quiénes somos,
esto va a estar lleno de corriñas,
vamos a enseñar que somos un país...
Creo que no solo era una promoción turística, digamos.
I ja podem començar a reflexionar
una mica ja el que en sapàvem abans.
Turisme a Barcelona, en necessitem més,
en una ciutat que l'altre dia en algunes dades sortia
com la més massificada d'Europa, en aquest sentit.
Que som un país no crec que sigui l'objectiu
de fer passar la Vuelta a Espanya per aquí,
per fer el joc aquest que van fer, per exemple, el País Basc,
que era Basque Country, Bike Country,
estava molt ben tirat, aquí.
Com a mínim, el màrqueting, aquí.
Estava molt ben trobat. S'havia posat les piles.
Amb la Vuelta Ciclista a Espanya,
no crec que sigui on Catalunya té ganes de demostrar país
i treure senyeres.
Però el tema és, quin sentit té invertir tants diners
en acollir proves de primer nivell?
Sí, se han invertido millones de euros en traer el Tour,
pero llevamos como ocho o diez años
en los que la Diputación de Gipuzkoa no gasta
ni el 30% del presupuesto que ella misma ha aprobado
para el desarrollo de la red de vías ciclables.
Entonces, recortan dinero, gasta muy poquito,
en fomentar el uso de la bici,
y luego gastan un diner al entrar al Tour.
Eso es una contradicción flagrante que hay que denunciar.
I no només això.
Anderiz Aguirre també comentava com aquest any
va estar a punt de cancel·lar-se el calendari amateur d'Aquipuzkoa
perquè les autoritats no ho posaven gens fàcil
amb els temes de trànsit, amb els pressupostos, etc.
Para mí es más importante
que haya una cultura fuerte de base deportiva, competitiva,
pero también de uso habitual cotidiano de la bici,
y luego, si nos lo podemos permitir y nos apetece,
se trae una etapa, en vez de el grande par de tres días,
que cuesta menos, lo que sea.
Creo que no puede haber semejante boquete
entre la inversión en un gran evento y la inversión en la base.
No puede haber semejante salto.
Miquelert, quina gran conclusió
en aquest minut que ens queda de programa de suplement d'estiu?
Aquest és el tema.
Ja ho hem fet tot per promocionar l'ús de la bicicleta urbana
o no urbana, però per accedir a l'escola, als llocs de feina,
als nostres desplaçaments habituals.
Aquesta és la nostra base competitiva,
fins i tot, com ell mencionava en algun moment dels talls,
per acostar-nos als nens i les nenes d'aquest país
a que facin servir la bicicleta com un recurs esportiu,
no només al fútbol o al bàsquet,
sinó per passejar els caps de setmana amb la família.
Tots aquests diners ja estan invertits
com perquè ens gastem tant amb la punta de llança,
que és el ciclisme de primer nivell?
Si em sembla pregunta,
i suposo que alguns s'entén que et donaran la resposta.
Una cosa molt ofensiva, sisplau. Tractem bé per Twitter.
Tornem demà.
Molt més gràcies a tots i totes que hem fet possible aquest programa,
on hem pogut parlar molt d'estona d'aquests aconteciments
que ens ha deixat Luis Rubiales. Continuem demà. Fins ara mateix.