Bon dia, us informa, Neus Bonet-Vegant.
Des d'ahir al vespre està estabilitzat l'incendi de la Lampordà,
que ha cremat gairebé 600 hectàrees, sobretot a Purbou i Colera,
tot i que els veïns han dormit molt més tranquils avui.
Estan pendents de possibles rebifades,
ja que la tramuntana torna a bufar amb força.
Un dia, a l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
i de possibles rebifades ja que la tramuntana torna a bufar amb força.
Unitat Mòbil a Colera, Martí Cuní, Àlex Giral, Robert, bon dia.
Hola, bon dia.
Si entra al veïnat de la població afectada, un denominador comú.
Aquesta nit s'ha dormit molt millor que l'anterior
i, en part, pel cansament acumulat des de divendres.
Sentim alguns dels habitants de Purbou i Colera.
Ni hem sentit la tramuntana, ni hem sentit soroll, res.
Aquesta nit hem dormit fantàsticament.
Vam veure que ja la cosa estava controlada, ja vam dir que...
Vam tenir un moviment amunt i avall i, bueno,
això tranquil·litza molt.
Sí, jo, la veritat, he dormit molt bé,
perquè la primera nit no vam dormir gens.
Els serveis d'emergències continuen treballant sobre el terreny
per combatre les rebifades empeses per la tramuntana.
Aseguren que encara no és moment de baixar la Guàrdia.
Martí Cuní, Àlex Giral, Robert, Catalunya Ràdio Colera.
Més notícies, Montse García.
Els alcaldes dels tres municipis més afectats per l'incendi
són optimistes, però no baixen la Guàrdia.
Continuen molt pendents de la situació meteorològica.
L'alcaldessa de Llançà, Núria Escarpenter,
espera que la tramuntana no arribi a la força que va solir ahir.
Ho ha dit aquest matí al suplement d'estiu de Catalunya Ràdio.
Molt més tranquils, doncs en aquests moments, amb atents,
també perquè en aquest cas la tramuntana torna a bufar fort,
però en tot cas nosaltres, de danys, no n'hem tingut.
Des de Llançà, l'única cosa que podem fer ara mateix
és seguir i donar tot el suport, en aquest cas, a Corbòvia Colera.
Aquest matí expira l'últim àtom de l'Organització de Països
de l'Oest d'Àfrica al regim colpista del Níger,
perquè restauria el president de Rucat
amb amenaça d'intervenció militar,
si no ho fa, una intervenció militar al Níger
per retornar al poder als civils,
que té pocs números de funcional.
Almenys aquesta és l'opinió d'Albert Roca,
antropòleg especialista en àfrica occidental
de la Universitat de Lleida.
L'expressa d'avui el Catalunya Matí de Catalunya Ràdio.
A mi em sembla que una intervenció
té tants pocs números de funcional.
Sembla poc viable.
Ha canviat la fi al cop, en bona mesura,
s'ha explicat a raons militàries.
Tres morts a les pluges torrencials
que pateix Eslovènia des de dijous
que el primer ministre Robert Golop
ha qualificat com la pitjor catàstrofe natural
en els últims 30 anys.
Segons les estimacions del govern,
les pluges i riuades afecten dos terços del país
i s'avaluen amb més de 500 milions d'euros.
Les víctimes mortals són un ciutadà eslovè
i dos de narlandesos.
Parle de l'horreur que el mur de Berlín és tombé,
és a dir que totes les ciutats...
És la veu d'Hélène Carrère d'Encos,
la historiadora morta als 94 anys,
segons ha anunciat aquest dissabte a l'Acadèmia Francesa.
Carrère d'Encos va ser la primera dona secretària
perpètua de l'Acadèmia
i una figura molt coneguda entre els experts
en relacions internacionals,
perquè va preveure l'enfonsament de la Unió Soviètica
i la seva divisió en desenes de països
i ho va fer 14 anys abans,
un fet que molt poca gent era capaç d'apredir en aquell moment.
En respecte a la Rússia actual,
opinava que el seu afany expansionista
és només una fase històrica abans de patir,
deia més pèrdues territorials.
Els països baixos seran
els quarts de final del Mundial de Futbol
després de guanyar aquesta matinada
Sud-Àfrica per dos gols a zero.
Aquest matí, a les 11, d'aquí una hora,
Suècia-Estats Units,
duel de dues seleccions favorites del títol,
la Suècia de Rolfo, la jugadora del Barça,
contra la quatre vegades campiona del món,
que està immersa en un procés de canvi generacional.
També de matinada,
la gimnasta nord-americana Simon Biles
ha tornat a la competició en victòria a Chicago
després de dos anys d'absència
per centrar-se en el seu benestar mental.
Bernardo Silva, el futbolista pretès
un estiu més pel Barça,
juga avui amb el Manchester City,
la Community Shield contra l'Arsenal
a les cinc de la tarda a Wembley.
El City vol el títol per espirar el sextet.
A Can Barça, avui amb la incògnita de Siusman Dembélé,
serà o no en l'entrenament del Barça,
el primer després d'uns dies de festa
que va donar a la plantilla el tècnic Xavi Hernández.
Encara no està tancada oficialment
la seva sortida al PSG.
Avui es disputa la cursa llarga
del gran premi de la Gran Bretanya de MotoGP,
victòria d'Àlex Màrquez
a la cursa sprint per davant de Betzeki
i Maverick Vinales.
I al torneig d'històrics del futbol català
Manresa i el Sant Andreu jugaran avui la final.
El Nou Sardenya serà a partir de les 6 de la tarda
en un partit que es podrà seguir en directe per Esport3.
Som al suplement d'estiu,
recuperant la normalitat a poc a poc
després que l'incendi forestal de Portbou
ja estigui estabilitzat de camí a l'extinció.
Bé, ha cremat una 600 hectàrees,
recordem, i ha afectat sobretot
els municipis de Portbou i Colera.
Aquest matí s'ha restablert la circulació ferroviària
entre Llançà i Portbou.
Els bombers estan pendents
de possibles esdeveniments,
com els de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
i és un objectiu estratègic que tenim al mar.
Per part meva, si feu alguna preguntament...
Ens estem colant, de fet,
en les explicacions que estan donant els periodistes.
Això sí que és privilegiat, encara no està fent la compareixença,
sinó que estava donant instruccions del que parlarà.
Love the record.
Són els preparatius de la roda de premsa.
Mentrestant, David Balaguer, de què ens parlaràs avui?
Filia o fòbia?
No, no.
Jo volia que tot fóssim fòbies, pràcticament.
I tu em vas dir que has de fer alguna fília.
I et vaig acceptar aquesta mena de consell.
El consent d'un director sempre l'has de...
Marina, sempre l'hem d'agafar.
S'ha d'acumular.
Trem-nos un moment.
Ara sembla que sí.
Micròfons.
Sentim el subinspector dels bombers de la Generalitat.
La Generalitat de Catalunya,
la Generalitat,
els mitjans, situació meteorològica,
objectius dels dies,
i confinament de poblacions i circulació de vehicles i trens.
Respecte als mitjans,
disposem d'unes 16 dotacions,
més reforç d'agrupacions EPAF i GRAF,
que treballen en un incendi,
tres unitats de comandament,
una unitat de comandament mitjana,
que és el punt de coordinació,
i un mitjà aéric de coordinació,
que és el que podrem treballar amb mitjans aérics,
de hagut a la finestra meteorològica,
que ara us passaré a comentar.
Tenim com a objectiu estratègic del dia
treballant entre dos punts estratègics
que tenim una dificultat d'accés per l'orografia,
i aquest és el nostre objectiu,
intentar assegurar que aquesta zona
que és per on podria escapar l'incendi,
informar-vos que al matí a les 7.40
hem tingut una repesa al flanc esquerre,
que estem treballant amb ella i que ja està controlada,
i que l'incendi seguís en fase d'estabilitzat.
No hem avançat de fase,
la mètode ens fa ser prudents pel que fa al dia d'avui,
i seguirem treballant en aquest sentit.
D'acord?
La circulació de vehicles de trens està oberta,
les poblacions no estan confinades,
l'únic tall que tenim ara és a la carretera Vella,
on s'ha produït aquesta repesa,
però és perquè tenim els camions treballant allà.
La carretera Vella,
quina...
No sé a quina carretera...
Hi ha una carretera que comunica
les dues poblacions a través d'un túnel,
i hi ha la carretera Vella,
que fa totes les corbes,
que comunica aquestes dues mateixes poblacions
entre Colver i Portbou.
No és la N260?
No.
Entenc que de cara a avui es fa patir...
Sí.
La mètode ens fa ser prudents
perquè la tramuntana s'aguanta fins a mitja tarda,
i estem pendents d'aquesta previsió,
fet que ens fa estar atents a qualsevol possible incidència
com la que hem tingut aquest matí.
Operativament, avui,
haurien d'actuar els mitjans aeris
i no poden fer per la tramuntana,
o l'incidència està en una fase que no seria necessària?
No, els mitjans aeris, la seva operativa,
és si és possible i es poden utilitzar.
Nosaltres considerem d'utilitzar-lo com un recurs més,
i si no es permet aquesta operativa,
treballem amb les notacions terrestres.
Però vèieu avançar la fase aquest incendi?
Això no ho puc dir ara,
que estem encara a la primera hora del dia.
Disserem que avanci el dia,
i, per tant, hem de tenir les nostres tasques
i llavors podré donar una evaluació.
Estem sentint el sotinspector
dels Bombers de la Generalitat,
Miquel València,
sembla que ara respon amb els mitjans en castellà.
Ha comentat, sobretot,
que no es pot donar el foc per extingir,
de moment és situació d'estabilitat sí,
però, com ha passat aquest matí,
a les 7.40 s'ha produït una represa,
que està bé, situació meteorològica complicada,
comentava el sotinspector,
que de moment fa que no puguin treballar amb mitjans aeris,
que ara fa una estona
ho estàvem comentant amb un d'aquests pilots d'Alzabas,
que ens comentava que s'estaven mossegant les ungles,
perquè tenien ganes de poder sortir
a poder, bé, accelerar l'extinció del foc,
però no és possible,
no és possible, estarem molt pendents també.
També un tall,
dèiem que s'havia recuperat la normalitat fa una estona
i sembla que torna haver-hi un tall
per poder combatre aquesta represa que,
que afecta la carretera de les corbes,
la carretera Vella,
que és la que connecta Corbera i Purvou.
Aquesta és l'última hora que us hem pogut apropar,
aquí en directe al soplement d'estiu,
i ara sí, recuperem la normalitat,
seguirem informant,
i tornarem a connectar amb la Ligiralta
amb un punt on tinguem una nova actualització.
Clar, m'he hagut de posar molt seriós.
Sí, he pensat què li passa.
Molt, molt seriós.
Clar, perquè s'havia de sentir també
les preguntes dels periodistes
que van a veure què diu ara mateix.
Intento reprendre,
no com el foc,
sinó amb el que estaves comentant fa una estona
de les filies i fòbies.
Quan hi ha una recomanació d'un director,
la conclusió és aquesta,
quan hi ha una recomanació que et ve d'un director,
tu l'has d'agafar, aquesta recomanació.
I se l'aplica.
Una sugerència obligatòria.
Sí, exacte, no pots fer-te el longuis,
i per tant avui és una filia.
I a partir d'ara potser tots seran filies, ja.
No, no, no.
No, no, perquè ho ha de ser conseqüent
amb ell mateix.
Bé, arribem a l'Equador del suplement d'estiu.
És cert.
És molt fort, que ràpid que passa el temps.
Sí, vol dir que han passat,
que són vuit programes, concretament,
avui és el vuitè programa.
Correcte, ens queden quatre capítols al setmana més.
I em sembla que he fet la secció dues vegades.
Però és igual, però estic molt preocupat.
Un dos de vuit, molt preocupant.
Un dos de vuit, molt preocupant.
O sigui que siguin quatre de quatre, les que venen, no?
O sigui, no, vuit, esclar, quatre cap de setmana de quatre.
Vuit de vuit.
A veure, a veure, tot dependerà aquí del senyor Albert Montilla.
D'acord.
Que com diu ell, també li podem dir Monti.
Monti?
Això ho dius tu, no?
Els meus amics en diem, sí.
La gent propera em pot dir Monti, Monti un divonti.
De fet, el Joel Diaz em veu de Monti un divonti.
Hem de tornar a interrompre aquest programa, ara?
Sí, només per sentir...
De forma molt breu, les paraules de l'alcalde de Portbou
i de l'alcalde de Portbou,
ho fem només quan sigui estrictament necessari,
perquè tothom pugui treballar millor.
I, en fi, més tranquils i més optimistes.
Sí que hem tingut un petit ensurt, a primera hora del matí,
quan ha hagut aquest revifament,
però, com deia el cap d'intervenció,
doncs, doncs, ja està...
ja està controlat.
En un dels últims comunicats d'ahir a Bombés,
es parlava de dues propietats afectades,
una Colera i una Portbou.
Pots detallar una mica quina és aquesta afectació,
d'aquesta propietat?
Una propietat afectada a Portbou,
que des de l'Ajuntament de l'Inconstància
és una propietat rústica, doncs, que s'ha calcinat
pels quatre costats,
una propietat, doncs, que ha quedat desfeta, diríem,
i, en fi, també ha hagut afectacions
a unes vuit propietats més
de tipologia rústica,
i ara estem precisament, doncs, començant també,
doncs, a fer aquest anàlisi,
per poder després començar a treballar, doncs,
en poder donar ajuts a tota aquesta gent
coordinadament amb la resta d'institucions i administracions.
Però què entenem, exactament, per propietat rústica?
¿És millor morir en una barraca o millor convivir a gent?
Doncs, per exemple, la que ha quedat calcinada
era una propietat rústica que tenia ús d'habitatge,
on hi vivia gent,
que va poder evacuar-se quan les autoritats ho van indicar.
Aquesta propietat era una habitatge,
doncs, ha quedat calcinada,
i després, també, doncs, altre tipus d'horts amb barraques,
però que també, doncs, hi havia molta presència de gent
en els moments que no hi ha l'incendi,
si propietat rústica és on hi ha un actiu...
...
o d'habitatge.
Alcalde, podríamos hacer un breve recorrido también en castellano,
por favor, como han pasado las últimas horas.
En castellano, perfecte.
Doncs, aquí comentant amb...
Acabem de sentir en Miguel Rodríguez, que és alcalde de Portbou.
Fa una estona també ens explicava, doncs,
aquestes afectacions finques, rústiques,
que hi havia a Portbou, però que encara s'està en procés d'evaluació,
i que hi ha tot un procés activat per poder intentar buscar vies
per indemnitzar,
o bé perquè les persones afectades puguin trobar solucions.
Ho ha deixat clar, eh,
que ajudarien la gent en tot el que poguessin.
Veurem després com es concreta aquesta ajuda.
Exacte.
És el que ve després, no? Exacte.
A veure quan toca.
Pep Molero.
Bon dia. Què fem avui?
Avui farem el que tu em diguis.
Estàs tu.
Quin poder, de cop i volta.
Després és al revés, que et dic que fes això i portes tu la teva teca.
Avui parlarem de salut mental.
Sí, sí, sí,
perquè ahir vam poder llegir un comunicat
on el base del més nou Ricky Rubio refusava jugar al Mundial,
que comença amb 20 dies per focalitzar-se
a la seva salut mental,
i aparentment és una notícia molt sorprenent,
sí, però en el cas del base català no tant,
perquè sempre ha estat una persona i un esportista de lit
que mai ha amagat parlant sobre aquest tema de tabú,
cada cop menys,
però encara tabú, de fet,
i res, fa tres anys va publicar una carta
on explicava com va afrontar l'amor de la seva mare
l'any 2016 per culpa d'un malaït càncer del pulmó
i on reconeixia que va patir una forta depressió.
Per tant, ens oblidem moltes vegades
que els superherois esportius,
els primers són éssers humans
i un campió absolutament de tot en el món del bàsquet,
com el Ricky Rubio, ho ha tornat a demostrar una vegada més,
prioritzant la seva salut mental
enfront de la seva carrera esportiva.
I ens atendrà, de fet, en Xesco Aspart,
que és exentrenador del Barça d'en Vol
i expert en el rendiment autor de dos Bessel·les
jugar con el corazón y la libreta.
Això serà d'aquí una estona,
abans, però, Marina de la Cruz, m'agradaria preguntar-te...
Digues.
Corassau, el recuperem, també.
Ja era hora, és que jo tenia moltes ganes de tornar al Corassau.
El nostre concurs, que ahir, acabant el programa,
vam haver de fer un avançament molt ràpid,
si us plau, envieu-nos notes de veu,
que demà potser tenim programa o part de programa normal.
Però la gent sempre compleix
i sempre està al nostre costat.
Sempre les tenim al nostre costat.
M'estàs dient que hi ha notes de veu?
Per favor, i tant!
Sobre allò que vau preguntar?
Però no una, n'hi ha moltes i de molt curioses,
però ja comentarem qui ha guanyat, perquè era millor.
Quin era el regal més estrafolari que t'ha fet la teva parella?
Més boig, una cosa així.
A veure, ara fem un regal força boig, oi?
Unes cabanes als arbres.
Sí, les cabanes...
D'on són?
Duller del Mas.
Duller del Mas, mira, que portem aquí 8 programes i encara no.
No m'escolteu, eh?
Sí, sí que t'escoltem.
De vegades hi ha coses que després marxen volant,
però això no es passa a vosaltres?
Les idees, David.
Les idees marxen volant.
Però el que sí que em queda molt clar sempre,
i això ho vull dir cada setmana ja,
és que les cabanes duller del Mas, ara ja m'ho he pres,
allà reflota l'amor.
Ai...
Què s'hi fa en una cabana, en un arbre, en solitud?
Ai, ai, ai...
Enmig del bosc, amb un esmorzeret.
Què s'hi fa?
Ai...
Per recuperar percentatges negatius,
a les cabanes és un bon lloc.
No heu sentit, heu escoltat ben bé
el que ha posat en el tècnic el Marcel.
No, no, no heu sentit.
Escolteu, escolteu.
No, perquè els llits de les cabanes duller del Mas
no fan aquest soroll.
No, probablement no.
De fusta.
Exacte.
Doncs mira, de fusta.
Bueno, no.
Anirem a l'Amazònia, ara.
No a cabanes a l'Amazònia.
Parlem de l'Amazònia,
i més concretament parlarem amb en Carles Santassos Agna,
que ha passat mitja vida a la calorosa selva amazònica.
Aquesta setmana que ve
comença la seva tercera etapa
a la selva de la Guaiana Francesa.
Vosaltres aniríeu a viure a l'Amazònia?
Sincerament no.
Jo és que amb les bestioles no gaire, eh.
No t'hi portes? No.
A mi m'hi costaria.
Vas tota la pinta, Pep.
El tema sobreviure...
Ja a la ciutat...
No fas canada.
Ja a la ciutat vaig justet.
Imagina't quan no tens absolutament res.
Doncs va, parlem amb una persona que sí que anirà.
És en Carles Santassos Agna.
Bon dia, Carles.
Ja ha marxat, potser, cap allà.
Esperem que no.
Carles, ets amb nosaltres?
Sí, jo sí.
Hola, Carles.
Hola, nosaltres també et sentim.
Hola.
Com anem?
Bé.
Mira, ara, amb el romat de cabres,
aquí t'estirava al mig del bosc.
On ets?
A la ciutat de Lleida.
És al costat de l'Olvier?
Sí, a l'Olvier.
D'acord.
I com...?
A la ciutat de Lleida.
A la ciutat de Lleida.
A la ciutat de Lleida.
D'acord.
El romat de cabres, aquí al mig del bosc.
El romat ha de marxar de casa.
El veurem i se n'ha d'anar d'aquí dos o tres dies.
Però, Carles, el romat no anirà a l'Amazònia, entenc.
Marxeu.
El romat no anirà a l'Amazònia.
No es pot facturar.
Feia broma perquè de fet tu sí que hi aniràs
i no és la primera vegada, a més a més.
No, no és la...
És la definitiva, potser.
La definitiva? Vol dir que t'hi quedes?
Carai, és que soc vell,
però no tinc paraula per anar cap aquí.
Vaig a viure per quedar-me, ja.
Ostres.
I d'on sorgeix, aquest neguit?
De la...
No ho sé.
Des de molt jovenet, els llibres de Tarzán,
saps aquestes històries de velles?
Sí.
Hem fet ganes d'anar a la cel·la
i després l'entropologia cultural
i després vaig anar allà baix
i vaig quedar enamorat del país.
I també et vas quedar enamorat del país,
Carles.
I també et vas enamorar a l'Amazònia.
O sí, diverses vegades.
Diverses vegades?
Però ara mateix la teva dona, la Jan Link,
si no vaig malament,
la vas conèixer a l'Amazònia
i allà va néixer també el teu fill.
Sí, sí, sí.
La vaig conèixer allà baix.
En primera mà,
uns amics de Curo es van presentar a casa
allà al mig de la cel·la
amb una noia xinesa
que som iada de viure a la cel·la.
Carles, et puc...
Sí, digues adiós.
Carles, et puc preguntar per la teva edat?
Perdona l'irreverència, però quants anys tens?
73 anys.
73?
Sí.
Deu-n'hi-do.
Digue'm que encara estic en condició
que et pugui tornar a començar.
Perdó, no volia posar tant dubte.
Ha semblat una mica...
No hem estat gaire respecte amb aquesta pregunta,
però volia preguntar-te...
Clar, tu amb 73 anys
agafaràs un avió,
a més a més aniràs acompanyat del teu fill.
Sí.
Ell també s'hi quedarà a viure amb tu ja per sempre,
oi?
No, jo tornarà a venir cap aquí.
D'allà baix passaria un mes perquè anés allà,
però no sé si recordo de res.
És perquè recuperi una miqueta la memòria.
Després em tornarà a venir cap aquí a França,
al Liceu,
per encara no al Liceu, el col·legi.
I allà a l'Amazònia que hi fareu...
Sí?
No, volia preguntar
que allà a l'Amazònia que hi fareu.
Bé,
i penso portar-lo a passejar
una miqueta pel món del riu,
allà on era quan eres tot petit,
perquè és on va.
És a dir, recuperar una miqueta la sensació que t'havies pogut tenir
quan va començar a prendre camina,
totes aquestes històries allà baix.
I després, doncs, res més.
Sobretot és això per ella.
Però en quines...
Sí, digues, digues, perdona.
Jo penso instal·lar-me allà baix
una altra relació,
i després, per començar,
preparar un indret
amb uns filters,
perquè, en principi, la Jan Lina ha de tornar,
ha de venir a...
i el Tielà potser també,
d'aquí quan acabi els estudis,
d'aquí tres o quatre anys.
D'acord.
Amb quines condicions viuràs allà?
Encara no en tinc ni idea.
De moment hauré de cantar.
Hauràs de cantar?
Sí, perquè no tinc pas cas,
no tinc res.
Hauré de començar de zero.
A veure si ho he entès.
O sigui, Carles, tu, amb 73 anys,
agafaràs un vol d'aquí res, la setmana que ve, no?
Sí.
Aniràs a l'Amazònia sense saber on aniràs a parar
i acamparàs.
Sí, més o menys on aniré a parar,
perquè et conec el terreny,
la regina, la prova, això ho conec.
Però a la selva.
L'estem parlant que acamparàs a la selva, oi?
És que a la selva allà baix només hi ha això, eh?
Sí, sí.
I, Carles, una cosa, què trobes a faltar de la vida a l'Amazònia
quan ets aquí?
Perquè, clar, que vulguis marxar cap allà
és que hi ha alguna cosa que et mou molt.
Hi ha dues coses.
Primer, la riquesa de vida que hi ha allà baix.
Encara no, encara...
Mira, aquí ara estic en un poblet que a l'hivern som 14.
Però ara que són els dies de la festa major del poble,
al mig de l'estiu,
i hi ha 70 cotxes a dins del cotxe, amb aquest poble.
Ja, i això no t'agrada.
70 cotxes, en realitat, d'estiu a jancs.
Aleshores, jo em pregunto,
quan es parla de biodiversitat aquí a Europa,
sembla que la biodiversitat vol dir marques i models
i colors de cotxes diferents.
Perquè a l'altre no hi ha res.
A l'altre només.
Només hi ha gent per tots els costats,
i no hi ha...
No els hi tenen lloc a la vida natural, a la vida salvat, i tot això.
En realitat.
Són tan grans nosaltres que ho paguem tot.
I a baix a l'Amazònia encara no és així.
Encara hi ha espai per tot plegat.
El món natural encara existeix.
De moment.
I a la maleta què hi portes?
Coses fonamentals a la maleta que has posat?
Una miqueta de roba, uns quants llibres,
paper i llapis per escriure,
i no gaire cosa més, no.
Molt bé, és fascinant.
Vas amb maleta o vas amb motxilla?
Ni una cosa ni l'altra.
Vaig amb un imitant de plàstic.
Com?
Porto un imitant de plàstic que he trobat aquí,
que sabem de molt bona mida,
que porta el material a dins d'aquest imitant de plàstic,
perquè allà baix, com que hi ha molta humitat,
les maletes i les coses així, que no són...
Potser així, descompte la mirada, fan molt bé.
És fascinant el seu cas.
Va començar el Beatus Ile,
i una mica de tamaritat també,
tot aquí barrejat amb un còctel,
però, vaja, superrespectable prendre aquesta decisió.
És que no conec la selva amazònica de l'Amazònia tampoc,
i no sé quines condicions hi ha.
I suposo que amb guió, amb les pel·lícules, però em fa patir.
Però faria patir per mi també,
em faria patir si anés jo sol amb aquests bidons i amb roba
i una llibreta de llapis.
Jo, Albert, per tu patiria, per ell no,
perquè el veig molt avasat a fer-ho.
I després també hi ha una cosa que a mi m'ha interessat,
ella ha comentat que s'havia enamorat moltes vegades allà.
Estem parlant d'una persona enamoradissa,
això també va amb l'essència...
Ell té una essència molt jove, pel que he dit.
Definitivament.
L'essència i l'actitud és de persona molt jove.
Esperes tornar a enamorar-te en aquesta retrobada amb l'Amazònia?
He enamorat Brian Lee.
Ara no, ara...
Clar que sí, pobre Brian Lee.
És que jo el veig molt capacitat per tornar a enamorar-se.
Molt capacitat.
No em fa por, no em fa por, diguem-ne.
Però bé, a mi no em fa falta, tampoc.
I, Carles, una pregunta.
Una cosa, la formatgeria que tens a l'Olivier...
seguirà existint?
La portarà la Janling i el teu fill?
O ja això ja es queda de banda?
Es queda de banda.
Ostres...
No, no, la Janling...
Ella tota sola no pot portar la formatgeria, el ramat, tot plegat.
I a més a més...
Saps?
Quan vam començar a fer formatge, pensàvem d'una manera,
en relació als animals,
que fas formatge perquè sembla que siguin mers...
No fas mal als animals, no els mates i tal.
En realitat, això no és veritat.
Per fer formatge, les cabres han de tenir petits,
i els petits què fas?
Tampoc els pots guardar.
Tampoc els pots guardar el matadero.
I, entre una cosa i l'altra, ens hem adonat que, de fet,
la relació més nesta que pot haver-hi amb un animal
és la casera.
Cases, i ells ho sap.
I és tot.
Quan fas la crida d'animals a la formatgeria,
és una mena d'esclavatge que...
Bé, s'ha de tenir un temperament que valgui per això.
Nosaltres ens hem adonat que no podem fer-ho.
I ens estem convertint en vegetarians,
perquè no ens ve de gust cada vegada menys
la relació tan violenta que tenim els homes
amb els animals al voltant nostre.
I això ens desagrada molt, i hem decidit
de deixar córrer la qüestió de la ramaderia
i de crida d'animals i tot això.
Carles, entenc que vas a fer un retrobament total
amb la natura, perquè tampoc guardaràs telèfon mòbil?
No, perquè no hi ha cobertura,
però vaig al poble per a drogar.
Perquè li volia preguntar si tenia WhatsApp
i xerxes socials vostè.
Xerxes socials i WhatsApp no.
WhatsApp no en té.
Bona decisió.
Última pregunta.
De fet, a casa el meu fill té 14 anys,
no té telèfon portable, fa servir el que jo tinc
quan se'n va de casa per fer les seves qüestions
d'escalada i de muntanya.
No hi ha televisió,
i doncs no he jugat mai amb jocs d'aquests...
D'ordinador de pantalla.
Videojocs.
Els videojocs.
Ell és gent, i si no és que fa muntanya.
I de moment li va far-se bé.
Li vull fer una última pregunta,
vostè ja té metge,
hi ha alguna mena d'assegurança,
o si li passa res, com el poden atendre?
És França.
Si tens una necessitat seriosa,
et poden internar.
Si et troben...
Amb el vagi broma, Carles.
Millor de fars un humor, sincerament.
Déu-n'hi-do, Carles Santassosacna.
Si t'hi agrigui.
És un ciutadà francès.
És molt civilitzat.
I encara que no sigui civilitzada,
és molt dolça amb la gent.
És molt dolça.
Estic molt sorprès.
És meravellós que hi hagi aquests personatges pel món.
De vegades formen part només de la ficció,
però és molt important que hi hagi gent
que tingui una visió tan clara de la vida
i que vagi a perseguir-la.
Carles, molt bon viatge.
Gràcies.
Si té telèfon, podríem parlar.
Podríem connectar amb vostè.
Carles Santassosacna, moltes gràcies per atendre'ns.
Una abraçada.
Moltes gràcies.
Vosaltres?
M'agradaria viure així.
M'agradaria tenir aquesta mentalitat, però no la tinc.
I no la pots canviar, perquè la mentalitat és molt rígida.
Hi ha una part que m'atrau de la idea,
però hi ha una altra part que no ho veig clar.
No, perquè t'atrau i t'agradaria fer-ho 3 o 4 dies.
Exacte.
Però molta gent no ho faria ni 3 o 4 dies.
A mi em sorprèn amb 73 anys
que et vingui de gust i tinguis l'energia per fer això
quan després hi ha gent que els 50 anys decideix
que ja no torna a baixar mai més a la platja.
Això és una cosa que he vist.
Hi ha gent que els 50, 55, 60 anys
ja es retira d'aquest tipus d'accions.
És veritat.
No sé si ho faria.
Qui ho feia, això?
No ho sé, com a Kilian Jornet, que viu a sobre de la muntanya.
És ben feliç, tu.
He de recuperar després d'aquesta entrevista.
Per tant, fem-ho obrint el cor, però ara amb influencers.
És tot el contrari.
M'està venint tot avui fantàstic.
Mireu, filadíssim.
No sé què penseu, però ja ho comentareu.
Concretament parlarem de la senyoreta Maria Pombo,
que és una exponent de la Jetset madrilenya molt potent.
És com la que tothom segueix.
I el que diu Maria Pombo va a missa.
Tota les bandes, toca tot.
I la noia, clar, es posa la seva vida per monetitzar-la
i arriba a un punt que s'hauria d'entendre.
És un tema molt important.
I avui parlarem d'aquestes escapades que ha tingut,
perquè la nostra amiga ha tornat a ser notícia,
fa uns dies a penjar una story a Instagram,
que és una cosa que ocupa el 50% de la seva vida.
Aquesta noia viu de penjar coses als stories
i a vegades diu, no sé què, no sé quantos,
i u, fica la pota i després com ho arregla.
Doncs l'última cosa que ha fet us poso en context.
La Maria Pombo va a missa.
La Maria Pombo va a missa.
La Maria Pombo va a missa.
La marieta de l'ull viu ha gaudit d'unes vacances a Cantàbria
i ha aprofitat la Lluna plena mercuri,
que és una mica esotèric tot plegat.
Aquesta noia s'ha volgut posar esotèrica
i demanar desitjos al cosmos, cosa que jo no faig,
perquè em fa una mica de respecte tot plegat.
A mi m'agrada tot això.
La Lluna de Mercuri és una lluna de mercuri.
M'ha deixat trinxat.
T'ho prometo.
Tant físicament com mentalment.
Si algú es troba malament avui, per tant, lluna de mercuri.
A mi que m'expliquin quines llunes afecta més que les altres.
Ja va ser això.
Però s'allarga durant uns dies.
És com una ressaca de lluna.
És una ressaca de lluna.
Totalment, molt ben definit.
Aquesta la Maria Pombo.
Per mi serà la Marieta de l'ull viu.
Com a bon influencer va enregistrar el vídeo
i el va publicar com a ritual.
Atenció, va escriure allò que desitjava
que en aquell moment s'arreglés.
I què ho va fer?
Hi ha gent que està a Instagram i un usuari
que jo crec que estava una mica avorrit o espavilat.
De veritat, com vulgueu vosaltres.
Hi ha gent que està una mica pinsada.
I porta una mica a l'extrem això de ser fans d'algú.
Van desxifrar què hi deia la nota.
És molt fort.
Una nota pixelada.
Va fer zoom.
Va fer un geocatching.
Atenció, el meu matrimoni que estava a la corda fluixa
està millor que mai.
Estem més enamorats i més feliços que mai.
Moltes gràcies.
Això surt a les xarxes socials.
No és la primera vegada que posa la pota la Maria Pombo?
Tu què deies abans, Albert?
Estava embarassada.
Has fet seguidor, oi?
Sí, una mica.
Us explicaré què va passar perquè ho heu de saber.
La noia que es creu guai, va anar al programa de la resistència.
El de David Broncano.
El que va fer la noia és que sense voler
va ensenyar la seva galeria del mòbil.
Has d'estudiar.
La noia va ensenyar...
No ho volia ensenyar.
Una foto va fer zoom a la galeria
i li va sortir una foto d'un test d'embaràs.
I a sobre una foto d'ella amb una cara de sorpresa.
Clar que va fer la gent també un altre zoom.
No ho volia ensenyar o va fer veure que no ho volia ensenyar?
Com a persona que segueix el cor,
jo li diré a la Maria Pombo que sisplau.
Ella sap com funciona el tema de les exclusives
que es fan a la galeria.
No sé si hi haurien diners pactats pel mig,
però si vas a una revista i vens que estàs embarassada,
tens molts diners.
Molta comèdia.
També pot ser.
Comèdia de les dolentes.
El guió és molt poc.
És pèssim.
Li va passar això.
El que em sobta més de la Maria Pombo
no és tota aquesta cosa.
Són tres germanes a la família.
Les Pombo són tres.
Em ve com si diguessis Pomeranian.
Tenim, per exemple,
a Itàlia tenim les germanes Ferranyi.
A Estats Units tenim les germanes Kardashian.
I les han batejat com a Pombaixen.
No.
S'haurien de replantejar, sisplau.
Quins noms us poseu?
És com Believers o Den Believers.
També m'agradaria dir-li a la Maria Pombo
que és una miqueta la cançó que dèiem ahir, David,
que tu deies del Manu Tenorio.
Jo torno a recuperar la de la Txenoa,
perquè...
Gràcies.
Boníssima.
Doncs aquesta cançó,
que diu la Txenoa,
han de vigilar perquè els fans...
Avui estàs lligant de forma magnífica.
Li he vist el lleutor a la Marina.
Ella volia que sonés aquest tema.
És d'aquests que tapugen l'estat d'ànim.
Això és molt important.
Hi ha cançons que tu no estàs bé, tens un mal dia,
i les escoltes i automàticament...
Aquesta li va escriure el bisbal una mica.
Era un d'art.
Estil Shaki i Piqué.
Aquest d'art està llançat en molta més classe.
És elegant.
És molt bo.
S'ha de reconèixer.
Quan vas jovengo,
s'ha convertit en una exioma universal.
I aquí la para, és fantàstic.
Quan deixes un verb a mitges,
això és molt bo.
Per cert, una frase de la nota de la Maria Pombo.
Reoperem-la.
Estic més enamorat i més feliç que mai.
Quan dius això, vol dir que estàs...
Ja només pots anar pitjor.
Si dius que estic més enamorat que mai,
aquí s'hi detecten molts problemes.
Per tant, no ho digueu, us ho recomano.
Anem malament de temps.
Aquesta frase la dius sempre.
Anem cap a...
Hi ha una persona que parla amb ella.
Donem pas a la salut mental i a l'esport,
que és el que comentàvem fa una estona.
Volem parlar amb el Xesco Espar.
Què tal, bon dia.
Hola, ja era molt interessant tot això que explicàveu.
T'agrada quan tu vas a la Txeno?
No massa.
El Xesco és exentrenador del Barça d'en Ball
i expert en el rendiment autor de dos bestsellers,
Jugar con el corazón y La Libreta.
Li volíem preguntar,
fa uns dies vam poder llegir una entrevista a la Itana
on reconeixia que anava el psicòleg i que no passa res,
que és una cosa que s'està normalitzant,
i que hauria de ser un servei públic.
Estàs d'acord, Xesco?
Sí, és un servei públic.
Igual que la medicina general és un servei públic,
crec que la psicologia hauria de ser el mateix.
Tot això ve arran d'aquest comunicat
que va fer el Ricky Rubio ahir, que hem comentat abans.
No sé si et va sorprendre o si et va sorprendre.
Com ho has vist?
Home, em va sorprendre d'inici,
perquè jo pensava que eren uns problemes
de salut mental.
Els problemes de salut mental són molt complicats.
Una cosa és la salut mental i una altra és la preparació psicològica.
És com el preparador físic.
Un preparador físic, perquè es pugui entendre molt senzill,
pot posar en forma un gegador, però si té un esguins de genoll
no el pot posar en forma.
Les guins de genoll ha de tractar el metge, és una altra malaltia.
La preparació psicològica passa el mateix.
Jo crec que tot això ja ho havia superat,
però potser els últims aconteciments del seu rendiment
després de l'última lesió li ha fet una mica de pes i em sap greu.
Jo crec que ha demostrat,
jo estic molt d'acord amb el tuit de l'Escariolo que va fer,
ha demostrat ser un gran líder.
Perquè ell veu que segurament no podrà rendir
i prefereix deixar el pas amb un company que no passaria ell.
Perquè entenem que quan un esportista d'aquesta magnitud
és una cosa progressiva que arriba al seu límit.
Sí, sí, sí.
Ell segurament va començar a preparar
el Mundial i el final de la temporada passada
amb il·lusió i amb treball.
A més, crec que és un jugador que ens encanta a tots
i que és un jugador extraordinari.
El que passa és que a mesura que es va apropar en una cita important,
com ara ve el Campionat del Món, si no està bé ell personalment
és difícil que estigui bé des del punt de vista esportiu,
una mica com el que et deia.
Si estàs lesionat del genoll, ja no entrenes igual,
ja penses que ara ve un moment on jo he d'estar
absolutament en forma, on si jo no estic bé l'equip
pot ser que deixi de guanyar i jo estic prejudicant
els meus companys, perquè el Ric és un gran company.
Llavors, tot això, quan aquesta bola es va fent gran,
arriba a un punt on ell decideix fer un pas al costat.
Entenc que a vegades també tendim les persones a allargar situacions
que ens estan afectant a la nostra salut mental,
però ho fem també pels altres, perquè ens preocupem,
perquè tenim una empatia i, a vegades, al moment de prendre
aquesta decisió, també tenim en compte tota la repercussió que tindrà
i això incrementa aquesta bola de neu que va creixent i va creixent.
Exacte. És aquesta pressió que tenen els esportistes d'èlit,
que, per altra banda, estan ben preparats.
Tots els esportistes d'èlit, quan ve un Mundial,
hi ha una mica de dubte sobre el seu rendiment.
És normal, això és positiu, perquè això et fa entrenar amb més ganes.
Però hi ha, igual que a la societat,
diria la població, hi ha un percentatge que tenen
una sèrie de problemes que no és tan fàcil solucionar-los
des del punt de vista esportiu, tot i que normalment ajuda,
però hi ha vegades que no, que s'ha de fer un tractament
més profund. Xesco, tu que has estat entrenador d'èlit
del Barça d'en Ball, si no vaig errat, des del 2004
fins al 2007. És correcte.
Clar, has entrenat els millors jugadors del món,
perquè aquí, a Can Barça, l'embol ha sigut una disciplina
superdelit i han vingut els millors jugadors del planeta
i també s'han format aquí i altres ciutats de Catalunya,
lògicament. Hi ha alguna manera...
Tu veies que algun esportista de la plantilla
podies intuir ja que podria tenir problemes,
és una cosa puntual, esporàdica, és impossible
de prevenir-ho, s'ha d'anar treballant...
Mira, és molt important treballar-ho des de juvenils,
per exemple. Saps que d'ets juvenils és una cosa
que el jugador ha d'anar adquirint, perquè és una mica...
Mira, el rendiment d'un esportista depèn molt del seu talent,
del bo que és, diríem. Això és el primer, no?
Llavors hi ha dos amplificadors, la preparació física
i la preparació psicològica. Si tu estàs en forma,
el teu rendiment és més gran, i si tu estàs en forma psicològica,
també. Per tant, la psicologia esportiva
és una disciplina que s'ha d'anar treballant des de petits.
Així, quan arriben a grans, la tenen.
Què passa, per exemple, amb els jugadors que nosaltres teníem allà
al Barça? Clar, que per selecció natural, si això no es treballa,
per selecció natural, al Barça ja només venen els que ja tenen
aquesta resiliència, perquè tot el seu entrenament
i totes les situacions que han superat,
ja els permeten estar aquí. Llavors, possiblement,
molts dels que no fossin superesportistes
des de totes les perspectives, com teníem nosaltres,
potser ja s'havien quedat pel camí o no els havíem fitxat,
o al millor estaven en un altre equip que no és un equip
que està acostumat a lluitar per tants títols. Jo m'he trobat
molts pocs casos. Algun cas concret molt puntual
l'havíem tingut, però és que realment es va solucionar.
Xesco, que bé que ha anat per la societat, no?,
el fet que esportistes d'elit
hagin abatut aquest tabú que hi havia amb la salut mental
i hagin dit que tenen problemes perquè, llavors, això es tradueix
en una millora en la societat en aquest aspecte, també, no?
Exacte, com ha fet d'Eitana, no? És normal,
és que és completament normal. És normal,
fins i tot, segurament, en el seu cas,
encara que estiguis bé, sobretot,
aquesta gent que té un esforç, un sobresforç,
des del punt de vista competitiu, després, també pensem una cosa,
els esportistes, a vegades,
dediquen tant temps a l'esport que tenen la sensació
que deixen la família de costat. Tot això requereix
de recolzament psicològic, vull dir que és una qüestió
absolutament normal i molt saludable.
I el fet d'aquest, doncs, que molts esportistes,
no sé, la Simone Bales, també,
en els Jocs Olímpics... Sí, precisament ahir
va tornar a competir, precisament ahir, després de dos anys
de baixa per a aquests problemes de salut mental.
Són coses que els esportistes, sobretot, quan treballen
en un esport d'equip, com era el seu cas, també, en aquell cas,
doncs, és molt bonic que ho facin, no?,
que facin un pas al costat i que se deixin l'oportunitat
amb un altre. Quina evolució has vist tu
en aquest sentit des del 2004 a 2007,
quan tu eres entrenador del Barça amb vol, han passat
prop de 20 anys, s'ha evolucionat molt, en aquest sentit?
Jo crec que el món de l'esport ha evolucionat molt
en tots els sentits, afortunadament.
Jo crec que ara la presència de psicòlegs esportius
és habitual, si no dins d'un equip tècnic,
que sí que és el cas, per exemple, Luis Enrique sempre em porta,
a vegades sí que és important,
dins d'un cos tècnic, sí en un club.
O sigui, els clubs ja ara ja tenen servei,
potser en un, dos o tres psicòlegs que han fet
i que estan treballant amb les diferents categories
i que estan assessorant tant l'entrenador,
que també el necessita molt. Això et volia dir,
perquè a vegades també és la metodologia d'entrenament, oi?
Exacte. Hem passat de tenir uns entrenadors i uns formadors,
sobretot la paraula formar, més en les categories inferiors,
de mesurar millor aquest nivell d'exigència
amb l'esportista, exigir-li, però tractant-lo
amb respecte i bé, amb empatia, sobretot.
No, no, és molt important, és molt important també,
igual que el preparador físic ajuda l'entrenador
a dissenyar els exercicis,
és molt important que el psicòleg ajudi l'entrenador
a dissenyar exercicis on el jugador
hagi de posar a prova les seves habilitats psicològiques,
perquè a vegades és com que
s'entrenen les habilitats psicològiques, no sé,
la visualització o l'autoactivació,
la determinació d'objectius,
les diferents temes, l'afrontament de l'estrès,
s'entrenen i després s'espera que el jugador faci el partit.
Doncs no. Hi ha d'haver tasques, exercicis,
diríem, durant l'entrenament,
on es generin situacions d'estrès,
no per fotre l'esportista,
sinó perquè utilitzi aquestes eines perquè després
del dia del partit se'ls surti automàticament.
Xesco Aspart és exentrenador del Barça d'en Boli,
expert en el rendiment autor d'aquests dos beseres.
Cuarco en el corazón i la libreta, hem estat comentant amb ell
l'aturada d'Arric i Rubió per Salut Mental,
que ha conmocionat el món del bàsquet.
Molt bon dia, Xesco, i gràcies.
Bon dia, bon cap de setmana.
Adéu. Bon setmana.
David, de la què?
Que anàvem amb les cabanes.
Tens ganes, eh, David?
Tens ganes de les cabanes, és que...
David, de la què ens apropes una filla?
Sí, parlàvem ahir, fèiem un petit avançament
del que seria avui parlant del tema de les idees.
I passa una cosa molt curiosa amb les idees.
A veure. Que quan entens una que t'agrada molt,
quan entens una de bona, que tu consideres que és bona,
és una cosa ben curiosa.
Dius, he tingut una bona idea,
aquesta no la pot tenir ningú més, només la tinc jo.
I aquest tema pot generar situacions d'estupefecció
i d'esolació molt importants.
Llavors, a mi em va passar una cosa l'altre dia
que em va relaxar molt.
D'entrada em vaig revolcar pel terra d'un lloc, plorant,
però ho vaig transformar i ho vaig positivitzar.
I em vaig relaxar molt i estic molt content.
Vaig anar a dinar a un restaurant del centre
i quan ens vam acomiadar, adeu, adeu, que vagi bé,
tenia dues hores mortes.
M'agrada molt tenir hores mortes.
Perdr el temps és una de les síries.
Coses mortes que t'agraden, les hores, les hores mortes.
I les olives mortes, però prou, hores i olives.
I llavors voltes per allà al centre de la ciutat
i dic, en què puc emprar aquestes dues hores?
Aquestes dues hores mortes.
I llavors vaig tirar la xarxa a l'oceà de les idees.
Pam!
I em vaig pescar una que em va entusiasmar.
Hòstia, diré que aniré a prendre el cafetó a la terrassa
dels grans magatzems que hi ha a la plaça Catalunya.
Ostres!
No gaire innovadora, per això.
És la idea que ha sorgit i és el que hi ha.
Sí, dues hores magnífiques allà dalt, tranquil, fresquet,
contemplant les vistes, serà sensacional.
Quina gran idea que he pescat! Et sents un gran pescador.
I quan vaig pujar fins a la cafetaria de la terrassa,
no hi vaig poder entrar,
de la quantitat de gent que havia pescat la mateixa idea
en els seus oceans.
Vols dir que havien dut a terme el mateix procés que tu
per seure en aquella terrassa?
Sí, hi havia un quart d'hora de cua aquí per prendre un cafè
en aquesta terrassa.
Però potser tampoc t'haguessin deixat fer-te un cafè sol
en una taula.
Vaig patir en aquell moment una gran desfeta anímica.
Em vaig rebolcar pel terra d'allà, que la gent em mirava i diu
què li passa a aquest tio?
Perquè jo, dins meu, sentia que era l'únic pescador
que havia pescat aquell Llobarro, i no, perquè hi havia molts tios
i moltes ties més que havien pescat aquell mateix Llobarro.
Això és una mica pesca de rossegament, això.
Una mica pesca de rossegament.
Jo vaig transformar aquest sentiment i l'experiència em va
servir per alliberar-me de la pressió que sempre sentim
per ser originals.
Quan tens una idea, tens una bona idea, dius això només és meu.
Això és meu.
Només és patrimoni de la meva ment brillant.
I quan t'agrada molt una cançó, no us passa, que ja quan li
comença a agradar a tothom, us deixa d'agradar.
I va lligat amb això, correcte. Molt bé, Pep, perquè va lligat
amb això i tant que sí. Gràcies. Gomet del David.
Porto molts gomets avui. Per exemple, no.
Això també us ho dic quan nosaltres estàvem parint
aquest programa. Jo vaig assistir a alguna de les reunions.
Correcte. Algunes de les classes de preparats.
Llavors, entrevistes al vapor, una gran idea.
No sé qui la va tenir, de tots vosaltres. Potser tu, Alberto,
o el Miquelet, o la Marina, no sé qui la va tenir aquesta idea.
Potser entrevistes al vapor és una secció que es fa 25 programes
més espargits pel món. A una ràdio de Finlàndia,
a una ràdio de no sé on. Segur que s'ha fet.
A Colòmbia, entrevistes al vapor. Segur que s'ha fet.
Al vapor off, a Rússia, no? Exacte, però tu en aquell moment...
Un gomet també... Un altre gomet, Pep.
Però tu en aquell moment et penses que aquella idea brillant
només ha pogut sorgir de la teva ment. Perquè això ens passa
amb les idees, això ens passa. Hòstia, els humans tenim
una estima bastant baixa, però amb el tema de les idees, no.
Si tu tens una idea bona, no l'ha pogut tenir ningú més.
Jo tinc una frustració que està relacionada amb això que comentes.
Jo pensava que vaig ser el creador del joc de l'1 al què?
De l'1 al quant? És clar.
Aquest joc en què dius, va, fas això, doncs ara t'aixeques
i cremes... No crema, no cremarem res.
Trenques el mòbil. De l'1 al 10. I els dos diem, 3, 2, 1.
El 3. Doncs jo no sé per què estava convençut que això...
Que tu ho havies inventat tu i no. I tu orgullosíssim
d'haver pescat aquesta idea a l'oceà i no l'ha pescat més gent.
De vegades sí que passa que tu pesques una... Això ha passat
moltes vegades. Tu pesques... Això normalment és el que deies.
Fa amb xarxa per pescar idees i entre la morralla,
perquè tot és morralla, n'hi ha una de bona.
Allà n'hi ha una de bona. I tu la col·loques... Ja hem d'acabar?
Un moment, només. Només això.
Tu col·loques aquella idea, no? Col·loques el peix al cove.
I això és aquella idea dins d'una galleda. I sí que és cert
que alguna vegada passa algú per allà al darrere i te la fot.
Et fot el peix que hi havia a la galleda. Això ha passat també.
Com jo t'estic fotent ara el temps per poder fer-ho.
Roben les idees, de vegades. I jo et robo el temps, em sap greu.
M'ha agradat. Més o menys desenvolupats.
Queden un parell de coses, però... Que tothom quedi amb ganes.
Soc una persona que aquest material que ha quedat pendent
l'aprofito per un altre dia. M'ho faré venir bé, clar que sí.
Fem una pausa per la publicitat i tornem amb el Miquelet,
el suplement d'estiu, de seguida. Adéu a tothom. Adéu.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Oh, si no és calor.
Amb la pujada de les temperatures és molt important protegir-se
per evitar la deshidratació o un cop de calor.
Sobretot en el cas dels col·lectius més vulnerables.
Cal controlar la temperatura. Amb aparells de climatització,
o bé tancant les persianes de les habitacions on toqui el sol
i obrint les finestres a la nit.
A l'exterior, eviteu sortir durant les hores de màxima calor.
Busqueu sempre les zones d'ombra.
Protegiu-vos amb una gorra o barret i crema de protecció solar.
I, sobretot, beveu aigua freqüentment encara que no tingueu set.
061, Salut Respon, Generalitat de Catalunya.
El gàmbar torna a l'Olimpíc. I el tòtanam torna al gàmbar.
Vells coneguts per una nova competició,
que posarà prova al Barça just abans de la Lliga.
Trofeu Joan Gàmper, Barça-Tòtanam, a TV3 dimarts al vespre.
Vota la millor lletra de cançó en català de la temporada.
Una de les vuit candidates és...
Les coses que no m'agraden de tu, de Soc un bohemio.
Trobaràs les vuit cançons finalistes i les lletres a catradio.cat.
Pots votar la teva abans del 10 de setembre.
Premi Cerverí 2023.
Convocat per la Fundació Prudència i Bertranes.
Catalunya Ràdio i Icat.
Amb la col·laboració d'Anderrock.
Tot a punt per fer-te sentir com a casa.
Tot gira a Catalunya Ràdio.
Casa teva.
Tenim paraules.
L'última vegada que vaig fer servir esta paraula va ser...
Genè del 2017.
M'has fet el favor?
Literatura, molta literatura.
Tenim paraules.
El podcast que, a través d'una paraula en català,
sobra a tot un món.
Origen, camí, etzar.
Quina etzar més magnífic.
Ens reflexionarem sobre la nostra llengua
i ho farem en un programa farsit de gent apassionada pel català.
D'això no en tingueu cap dubte.
Us ho podem assegurar perquè nosaltres tenim paraula.
Tenim paraula.
El podcast sobre la riquesa del català amb Roger de Gràcia.
Tot a punt per fer-te sentir com a casa.
Catalunya Ràdio.
Casa teva.
Arriba Vilanova i la Geltrú,
la primera regata preliminar de la 37a Copa Amèrica.
Equips d'arreu del món s'enfrontaran a més de 50 nusos
de velocitat en aquesta primera regata tan esperada.
Viu la 37a Copa Amèrica,
del 14 al 17 de setembre a Vilanova i la Geltrú.
Delhi, 1795.
Sóc en John Bishop Squire.
Ja no represento la companyia de les Índies Orientals.
La meva intenció és comerciar amb unredesa.
És amic o enemic?
És una gent de la companyia.
És el millor institut riu de tota l'Índia.
Té una menció majestugosa.
No se'n fí gaire, d'en John Bishop.
A vegades les aparences enganyen.
La menció Bishop a TV3 aquesta nit.
Cafè grec.
Un programa per les nits d'estiu,
acompanyant el viatge del Festival grec de Barcelona 2023.
Tota la música que s'amaga darrere del teatre,
de la dansa i, per suposat, dels concerts.
Cafè grec.
Aquest diumenge, a partir de la mitjanit, amb Albert Puig.
Un veritable exercici d'arquiologia musical
a través dels espectacles del grec.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Soc Andrea Motis, trompetista i cantant de Barcelona
i em plau moltíssim fallecitar a Catalunya Ràdio
per la seva història almenys a l'última dècada.
Moltes felicitats.
Catalunya Ràdio, 40 anys.