Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
A Bruges, cap a.
Mentre els Obama visitaven la Moraneta i a Catalunya
i començava a ploure, 13.000 persones s'examinaven ahir
per optar a 1.800 places de funció pública, majoritàriament
personal d'administració i serveis per a diferents departaments.
La Generalitat, però, ja ha hagut de demanar disculpes
després dels retards i els problemes d'anonimat.
Molts dels opositors s'han queixat les últimes hores del despropòsit.
I és que hem començat una hora i mitja.
Més tard hi ha hagut un munt d'incidències de despropòsits,
com a mínim a la nostra aula ni a l'organització que hi ha hagut,
o sigui, ha sigut patètic.
En el cas dels opositors, Educador Social, per exemple,
no van poder ni fer l'examen perquè el model era erroni.
El govern apunta a l'empresa contractada per gestionar
el procés de selecció i obre la porta a repetir algunes de les proves.
De fet, era la primera vegada que el govern externalitzava
el procés a l'empresa cegos.
No em vull ni imaginar l'angoixa que suposa preparar durant
mesos o anys una oposició amb les hores, les renúncies
i l'examen i la prova no sigui la que toca.
Algú haurà d'assumir responsabilitats.
D'aquí una estona, a partir de dos quarts de deu,
al suplement parlarem de tot això que va passar ahir
amb aquestes 13.000 persones que s'examinaven,
amb aquests opositors que ahir vam veure com la prova
que els va tocar no era la que s'havien preparat,
que van tenir problemes de retards, d'enderreriments.
Hem localitzat alguns d'ells, però si ara ens esteu sentint
i ahir vau formar part també d'aquestes proves
i us vau trobar amb incidències,
93207474, 93207474, telèfon del directe, truqueu,
perquè a veure si també us podem passar l'antena
que va passar exactament ahir.
Des de la Generalitat ha demanat disculpes.
Per exemple, la consellera Vilagrà
ha fet un tuit demanant disculpes.
Es veu que era la primera vegada
que s'externalitzava un servei com aquest,
perquè 13.000 persones s'examinin
i que hi hagi un problema com aquest.
I després també hem sentit avui a l'informatiu
la secretària d'Administració i Funció Pública,
Alicia Correa, dient que buscarien
la Generalitat perquè hi hagués un conflicte
i tantes incidències com les que es van produir ahir.
No podem tolerar la situació i el patiment
que hem vist que ha passat en algunes persones opositores.
S'ha encarregat aquesta valoració jurídica
de l'expedient de la contractació
per tal que, si cal, es determinin
responsabilitats contractuals
per si, finalment, estem davant d'un compliment
molt greu i negligent.
9-3-2-0-7-4-C-4,
si ahir us vau topar amb problemes,
telèfon del directe en parlarem d'aquí una estona.
Avui el suplement, Núria Urriols,
companya del diari Ara, bon dia.
Bon dia.
També tenim l'Anna Pardo de Vera,
directora corporativa de Público des de Madrid.
Bon dia, Anna.
Ah, com estàs?
Aquí estoy en la montaña del Hugo estupendamente
y con una temperatura maravillosa,
que será donde migremos todos
cuando no se pueda vivir en la meseta.
Ha arribat a Galícia la fotografia de Baracoam o no?
Sí, ha llegado, está en la bode Galicia
en los periódicos provinciales,
está en todas partes.
Ens diuen que som uns provincians perquè n'estem parlant molt
i perquè estem meravellats de la visita
dels Obama de Spielberg de Bruce Springsteen.
No.
Però és que realment, jo crec que és el que es comenta
al carrer, no, aquests dies?
Sí, és que, a més, jo crec que és un...
són una parella molt entrañable,
perquè no estan rebestits de la institucionalitat
de quiza de otros expresidentes
o incluso presidentes o dirigentes políticos en activo
y socialmente llaman mucho la atención
incluso a gente que no está interesada por la política
o mucho menos por la política internacional,
que no saben nada del mandato de Obama
y sin embargo conocen y reconocen a Obama y a su mujer
que también van en el PAC.
Marc Molins,
bon dia, bona hora.
Molt bon dia.
En el meu cas és de Tivissa.
Estic a casa d'uns amics, de Leli i del Marc,
a la Mora d'Ebre,
perdoneu, a la Ribera d'Ebre
i sí que jo amb un punt discrepo.
A mi el tema Obama sí que em genera una mica
sensació de Mr. Marshall.
Aquella sensació una mica de veneració
i amb un punt de... amb alguns clitxers, no?
Aquest grinyola, Marc, digues, digues, aquest grinyola.
Amb grinyola, amb grinyola l'accés de...
precisament l'accés de seguiment,
donar-li tantíssima importància,
és a dir, el fet que ocupin tantíssim espai
en les nostres vides,
una visita que es fa fora precisament
d'aquesta institucionalitat,
és una visita personal.
Aquesta gent ha decidit agafar l'avió
per venir a veure un concert,
em sembla d'entrada un luxe
i un motiu d'orgull,
per Barcelona, pel Bruce,
però no ho sé, em sembla una mica excessiu
que li donem aquesta absoluta importància,
perquè em recorda una mica amb a boca
aquesta pel·li fantàstica del García de Blanca,
del Mr. Marshall,
que acaba passant el tren a tota Castanya
i esperaven tots els del poble
tenir tota l'imaginari nord-americà i tal,
no sé, em genera un punt de distància,
tot i que entenc que el concert va ser espectacular
pel que he llegit i pel que he sentit,
i evidentment és un motiu d'orgull,
que estiguin aquí,
que comparteixin,
que tinguin ganes de trencar una mica
els clitxes de Catalunya,
pujar Montserrat i tal,
però insisteixo, m'ho miro amb una certa distància.
Escolta'm, doncs Marc,
no sé si has de pagar la ràdio
els propers 20 minuts.
No, no, ho escoltaré,
ho escoltaré i ja em coneixes,
seré crític quan cregui que vaig a ser.
D'això es tracta.
Escolta aquest moment.
El director de comunicació de la via de Montserrat
és l'Òscar Verdejí.
Òscar, bon dia, bona hora.
Bon dia.
Com estàs, Òscar?
Home, una mica més tranquil.
Hores mogudes,
perquè de fet algunes de les fotografies
que avui són les portades dels diaris
les vas fer tu, no?
Algunes, algunes.
Va ser un dia molt intens, eh?
Va ser un dia tan popular,
tan tranquil allibert al matí
que aquesta gent poden dir
que al final no pugen
i al final quan van dir que sí, que sí,
que ja estava tot organitzat perquè arribessin,
aleshores ens vam haver de canviar unes quantes vegades
el protocol de l'arribada,
on es rep la bat,
què farem, per on anirem
i tot plegat.
Va ser espectacular.
Clar, no es va filtrar fins pràcticament
que es va produir, aleshores,
vosaltres quan us assabenteu,
quan us demanen,
quan us demanen,
d'un dia més, d'un dia més.
O sigui, va una miqueta per...
segons si són uns gana-mosos,
serveis secrets,
es posen en contacte amb nosaltres
a través del Departament de Seguretat de Montserrat
i ara les comença massa bé
que això podia ser possible, no?
En fi, tot s'havia especulat
que hagués vingut prèviament la Susanne Sarandon,
el que era la Susanne Sarandon bé
i després que si vindria el Rus o no vindria.
Va, total, que nosaltres intentem
ja que vingui,
perquè és un dia complicat a Montserrat
perquè clar, el dissabte 29
teníem moltes coses, no?
Cada setmana de maig i de juny són
amb molta activitat
i aleshores, si ara serà un cas o serà un cas,
al final de cada vegada s'ha de sortir.
Perquè realment, doncs,
s'ha de col·laborar molta gent
i al final, al final,
si cal, si cal,
se'l saluda,
l'entrem i intentem explicar
les mínimes coses pràcticament
que pugui saber
i, si ens interessa molt,
parlar per la imatge de la Mare de Déu.
Parla'm d'això.
És veritat que va preguntar
pel color de la Mare de Déu?
Sí, sí.
Li va preguntar per la talla de la imatge,
o sigui, la història que hi havia,
com va arribar allà,
i realment, doncs,
és el moment d'explicar-li
la imatge de la història de Montserrat
d'una manera veritat,
que era un moment molt elevat,
perquè sabien que tot anava molt,
molt primometrat
i va poder explicar-li, doncs,
una breu història de Montserrat,
que allà hi havia la comunitat de monjos,
que són monjos malvitins
i que, a més, al 2025,
Montserrat complirà miralls de la seva fundació,
i això és una cosa que també
va quedar molt sobtant
de que eren de Montserrat
tingués mirall d'història, no?
I suposo que li va explicar
que la moreneta és negra
amb les espelmes, no?
Home, li va explicar
d'una manera molt ràpida,
que la talla,
perquè, inicialment,
tenia un altre color,
i amb el temps es va anar ennegrint,
i al final va acabar pintant negra,
perquè això són coses aquelles
que li has d'explicar molt ràpid,
perquè tot va anar,
va anar ràpid,
va anar a baixar la febristia
i van dir que com a mínim
que pogués signar en el llibre
i van poder, doncs,
fer una assignatura ràpida
que va signar a Barack Obama,
la seva senyora,
Steven Spielberg i la seva senyora,
en aquest sentit,
van poder fer el mínim que requeria situació,
van poder després acompanyar-los
a la sortida de la batílica,
i a partir d'allà van continuar la seva visita
que volien pujar un any.
La història dels nazis i la visita de Himmler
que va fer Montserrat al 1940 buscant el Sant Grial,
suposo que Steven Spieler
la seva senyora la devia conèixer
perquè en va parlar Indiana Jones
i l'última creuada,
no sé si Barack Obama n'estava al cas d'això
o va ser el mateix Spielberg
que li va explicar o es va comentar ahir.
De fet,
Spielberg va estar parlant
més estona amb el period del monestim,
el pare va arribar al juliol
perquè ell li va fer,
fins i tot li va fer alguna insinuació
que si s'interessava fer una pel·lícula de Montserrat,
doncs que nosaltres estaríem encantadíssims
de tenir-lo a Montserrat
per poder-lo atendre
i fer el que convingués per fer una pel·lícula de Spielberg.
I jo no sé si concretament li va parlar d'Adrià
però com a mínim va parlar
d'algun personatge nostre, històric, espectacular,
com és el pare Bonaventura Ubaq
que va ser tot un Indiana Jones
de la seva època,
sense robar,
però sí que va voler portar de terra santa
i tota l'actual idat,
el màxim de peces per il·lustrar la Bíblia a Montserrat
i realment va ser el que es va portar al carabatxo també,
el que es va portar a la mòmina i als carcòfags,
o sigui que en aquest sentit li va deixar caure,
i diu, el pare el primer on va dir-ho,
i li va deixar caure això,
no sé si és xerro o diversos,
sembla fantàstic, no faltaria,
això està molt bé,
i al final s'anima,
i cal que Montserrat sigui un bon plató
per a la pel·lícula d'Spilberg.
A veure Òscar,
fa 15 anys va ser la visita d'un conseller de medi ambient
mig comunista, per dir-ho així,
agnòstic,
que es va encomanar a la Muraneta perquè plogués,
ara amb la visita dels Obama i dels Spielberg
que ha començat a ploure a Catalunya,
no sé què serà el següent.
No sé, però està clar,
no sé si ens ha portat la pluja perquè
jo ahir vaig anar al camp del Barça
i la pluja acaba caure,
i vaig enviar un tuit de dir
al final que ens ha portat la pluja ha estat Obama,
no sé si potser l'haurem de fer venir més sovint,
perquè clar, al final no és rau.
Sobre els Obama i la visita,
algunes fonts de dins de la Badia,
que saps que estem ben connectats també aquí,
apunten que va entrar com a turista
i en va sortir com a palagrí.
A veure...
És que una mica sempre passa això,
perquè també en queden meravellats
i perquè no van poder escoltar l'escolenia,
perquè a vegades l'escolenia té aquell punt
que arriba molt a dins del cor
i al final la persona es queda tocada, no?
Però sí que és veritat que quan arribes
i quan tens la possibilitat de conèixer
el monestir per dins,
escoltar algun monjo,
ja no cal que sigui la Badia,
un monjo que pugui parlar amb tu
i que pugui explicar-te alguna cosa,
o que tu fins i tot puguis parlar amb ell.
La gent necessita molt que se l'escolti
i que l'ajudi, no?
I jo crec que en aquest sentit
és tot molt diferent que t'ho preguntin a tu.
Tu vas venir a Montserrat,
les entrades i no vas sortir d'una altra manera.
Sí, el que passa és que no m'he fet de vot.
Tens el temps.
Són coses que no cal fer de vot,
però com a mínim,
és sentir-te bé en un lloc com Montserrat
per al que representa Montserrat,
per la significació del país
i per l'incorporació.
Jo ho he explicat, òbviament,
perquè m'he dit que va dir Marià.
Núria, Núria, dius que tens alguna pregunta
per als que no ha d'agir.
Jo et volia fer una pregunta.
A nivell de seguretat, com va ser?
Quant personal de seguretat portaven als Obama
i com ho vèieu organitzar?
Perquè va haver de compatibilitzar
amb altres activitats que es feien a Montserrat.
Doncs, sí, mira,
només la seguretat privada de Barack Obama
són més de 20 persones
i us asseguro que no,
que a metge d'aquestes persones
metgen i van al gimnàs.
O sigui que no són persones
que passen d'estar persegudes.
Només, després, òbviament, venia al servei secret,
se li donaven molts reforços
de l'embaixada espanyola, policia,
òbviament, Mossos d'Esquadra,
que són els Mossos,
són les nostres,
són els que es troben més familiaritzats
i amb els que pots compartir
qualsevol cosa amb ells.
Però vull dir que, clar, al final ahir
va ballugar una seixantena de persones
de seguretat només.
Déu n'hi do.
Perquè s'hagués tancat en un altre,
si ho haguéssiu sabut amb més temps,
s'hagués tancat el monestir d'alguna manera
o s'hagués organitzat diferent?
Tancat, no.
No, perquè, al final,
no deixi de ser una persona més
que sigui visitant o alegria que ve el monestir
i que, al final, se la fa l'acull.
Vull dir, ha vingut un papa,
Joan Pau II,
a Inglaterra 25,
es va tancar el monestir, òbviament.
Ha vingut un secretari d'Estat,
han vingut ministres,
han vingut personalitats,
i fins i tot també van anar al consul de la Xina,
a Espanya,
i van cuidar i li tractaven amb la visita.
I el papa s'ha de fer perseguda.
No podem tancar el monestir.
Per això era una de les coses que ens preocupaven,
perquè era...
Clar, hi havia molta gent,
hi havia 2.300 persones que van participar
a la Caminada Solidària
i organitzen cada any els Mossos d'Esquadra
de Manresa a Montserrat
per aconseguir fons contra el càncer.
Vull dir,
hi havia també una marató de donació de sang
que teníem a la cara de la Fesana.
Al final, tens moltes coses,
hi ha molta gent a Sant Lluís.
I també n'hi ha entre 8.000 i 10.000 persones
a l'hora de parlar a Montserrat.
Però la Direcció de Monestir és no tancar mai.
No es pot tancar.
La porta s'ha d'entrar a dins
i per nosaltres és molt més còmode que a dins
i diner amb la comunitat
i fer les hores que tinguin.
Però la resta és més complicat.
Marc Molins, endavant.
M'escolto amb molta atenció
i em fa molta il·lusió.
És a dir, jo ja coneixeu la meva vessant espiritual
i el fet que visiti Montserrat
jo crec que afegeix un valor.
M'agrada pensar
que se'l tracta amb condicions d'igualtat
com a qualsevol altre palagrí
i que té un...
Evidentment amb el ressò i la importància que té.
Però m'ho escolto amb molta il·lusió.
És a dir, evidentment amb plena d'orgull
que faci aquesta visita,
que se'l tracti com segur que se'l va tractar
i que contribueixi a donar a conèixer
un dels potencials del país,
com és en aquest cas Montserrat
en realitat les comunitats amadictines de Catalunya.
Però insisteixo,
és a dir,
per exemple aquesta certa improvisació.
Jo espero d'una persona com Obama
que si pren aquesta decisió
permeti als organitzadors estar absolutament preparats,
compatibilitzar la seva visita
amb la de la resta de persones
que poden estar amb la mateixa o amb una altra perspectiva
estant al santuari en aquell moment.
Aquest és una mica el punt que a mi em preocupava.
No que m'ofent perquè no m'ofent,
però sí que crec que és desparat una figura com aquesta,
sobretot quan són quatre persones
amb aquest munt de seguretat, intel·ligència,
de preparació que es necessita,
crec que és exigible un punt de previsibilitat,
d'horaris...
Per poder fer compatible, insisteixo,
la seva visita amb la de la resta de les persones
que estan al monestir en aquell moment.
Ana, perdó de vera.
Vols afegir...
Òscar, digues.
No, no, vull dir que al final el que vam fer
va ser acollir una persona com qualsevol altra.
Crec que en aquest cas era l'expresident de Sant Juny
i era el Barack Obama, que era qualsevol,
i, evidentment, es va fer d'una manera normal
i no se li van fer més coses que si li podries haver fet
a una altra persona.
El que passa és que sí que és veritat que una home amb personalitat
com ell no requereix tota la resta,
i sobretot és el patís pel que genera ell
i el que porta ell al voltant seu.
Clar, evidentment, quan et ve una persona així,
doncs no tens més la meitat cada tarda.
Evidentment, tens la sensació que estàs a poc a poc a casa,
perquè comences a estar enmanillat.
Enmanillat en serà en bon sentit de la paraula, òbviament.
Ana.
Yo tengo una duda que no sé si el invitado nos podrá resolver,
que a lo mejor parece una tontería,
pero a mí tengo el runrún en la cabeza,
así que tengo que decirlo.
Endavant, endavant.
Vamos a ver,
¿no iría Obama a Montserrat pensando que la moreneta
era una virgen negra,
como él fue el primer presidente negro de Estados Unidos?
Yo creo que no, Ana, yo creo que es una cuestión...
Es que yo dije, yo dije...
No hace la historia porque se le ha condigado.
Hay muchas más, hay más virgenes negras en el mundo,
no es que sea la única,
hay más...
Ya, pero los sitios donde toca Bruce Springsteen el día anterior...
Ya, pero es que aquí tenemos una cosa especial, hombre.
Ja, ja, ja.
Clar, clar, clar.
Ja has estat mai a Montserrat, tu, Ana, tu?
Sí, sí, me encanta, o sea, me parece maravilloso,
y además me parece fenomenal que haya ido
y que haya elegido ese sitio,
y puedo entender las inquietudes todas con la seguridad de la gente,
el tema de la seguridad de los expresidentes,
ya expresidentes de Estados Unidos es una barbaridad,
o sea, yo me imagino que el concierto, además,
de Bruce estaría lleno de secretas entre el público,
y yo dije, pues igual les fastidian el concierto,
pero no, parece que no, que todo fue bien.
Òscar Bardegí, director de comunicació de l'Abadía,
moltes, moltes gràcies també per l'esforç, una abraçada.
Gràcies a vosaltres, una abraçada.
Gràcies.
Adéu.
Passen cinc minuts d'un quart de deu del matí
el suplement amb el Marc Molins, la Núria Urriols i l'Anna Pardo de Vera
per tancar el capítol, eh?
Perquè no vull que el Marc Molins em posi nerviós.
Però dic que li feia molta il·lusió que l'Obama vingués a mossegar.
Jo estic, en sèrio, a banda de molt tranquil,
molt orgullós d'aquesta visita, de com s'ha organitzat,
ja em coneixeu el viatge, és a dir, jo tinc aquest element tan espiritual,
m'agradaria pensar que la visita més va conmoure,
i estic segur que ho va fer, que el va conmoure també des d'aquella perspectiva,
Montserrat, no cal que ho digui, té una força i una potència especial,
és a dir, l'espiritualitat allà respira, les pedres, l'escolenia,
evidentment la presència dels monjos, l'iconografia, és especial,
i m'agradaria pensar que Obama i companyia van tenir un abans i un després,
evidentment qualsevol de les persones de seguretat que els acompanyaven,
perquè Montserrat té aquest potencial,
és a dir, que no fos com Bienvenido a Mr. Marshall,
sinó que realment aquest pas li hagi generat un punt d'inflexió,
i tant de bo es faci una pel·lícula per part de Spielberg,
perquè crec que té el lloc i l'escenari té el potencial idoni per fer-ho.
A la tarda Barack Obama va agafar un avió privat i se'n va anar cap a Zurich,
on comença aquest cicle de conferències.
Sí que encara és a Barcelona Michel Obama, que és la seva dona,
i el matrimoni Spielberg al complet, de Tom Hanks no tenim notícies,
bàsicament perquè es va especular que havia vingut i ningú no l'ha vist.
Aleshores, clar, s'especulava que potser al vespre la comitiva que encara quedava aquí
anirien al Camp Nou era el Barça, però no, van preferir anar a sopar
al 3 estrelles Michelin l'àbec del Jordi Cruz.
Normal, he de dir que normal. L'Oriol Mas no estaria gaire d'acord.
Jo discrepo, jo discrepo.
Aleshores, el Joan Callarissa és company del Diari Ara,
ahir el saludàvem al matí i ens deia que tenia alguna informació,
però que no ho podia avançar. Joan Callarissa, bon dia.
Hola, bon dia, com esteu?
A l'hora que tu i jo hi vam xerrar ja sabies que se'n anaven a Montserrat.
Jo ahir sabia que es estava gestant una visita, diríem,
però que no sabia exactament aquest xampinyó a on brotaria,
però sabia que podia anar per aquí la cosa,
i mira, i estic molt content, sincerament,
que fos a Montserrat, precisament.
Jo crec que després de la visita que havíem fet el dia anterior,
que havia sigut molt guiri, i tots ens entenem quan dic molt guiri,
perquè havien anat al Moco i havien anat a la Terraza Martínez,
que són dos llocs molt xulos, però que són poc nostres,
en el sentit que anem poc la gent d'aquí,
que de cop apareguin a Montserrat.
Ostres, jo crec que és una molt bona notícia.
Tu avui, fins i tot al diari, detalles del que van sopar ahir a l'ABAC, eh?
Sí, una part del que van sopar a l'ABAC,
perquè els hi va fer un menú de gustació personalitzat,
que et faci això un xef, tres estrelles Michelin,
és que no es pot tocar ja més amunt, després d'això ja què més vols,
i donem dos plats, perquè és que, clar,
són 12 plats que inclou ja aquell menú,
i la veritat és que vam ser els primers que ho vam donar,
de fet encara no ho ha donat ningú més al diari ara,
o sigui que molt contents de les nostres fonts.
Espera, espera, explica'ns-e'ls, perquè ara estic buscant la pàgina 1 de talles.
Què vam menjar?
Mira, és que t'ho he de dir de memòria, eh?
No, espera, espera, que ho tinc aquí, ho tinc aquí.
Entre els plats hi va haver un entrant de rels amb llavors i copnes calcinades?
Sí, cones calcinades en infusió gelada al Bourbon,
i un arroz en calamar en aigües vegetatives concentrades,
és a dir, si no, això si no tu menges a l'ABAC...
A casa no t'ho prepares avui, perdona.
Bruce no canta, no és com t'heu dit,
perquè Bruce, això és una cosa que hem de tenir en ment,
Bruce Springsteen, quan van anar a sopar a la mar,
ell no va menjar res cru.
Una diferència en els seus 60.000 persones
que l'havien d'escoltar el dia següent,
perquè no se la podies jugar.
I ahir, evidentment, jo crec que van passar-ho molt bé,
és que jo crec, sincerament,
que aquí diríem que qui porta la batuta de la part gastronòmica de la visita
és una mica José Andrés, que és íntim amic d'Obama i de Spielberg,
i jo crec que ells ha donat, evidentment, les millors recomanacions,
jo crec que per aquí anirà la cosa també avui.
El dinar va ser a l'hostal Abad Cisneros,
amb un menú d'agostació també, amb una altra proposta,
de 40 euros més assequible, i per sorpresa de la resta dels comensals,
perquè aquí no estaven ni en un reservat.
Clar, això va ser una sorpresa per a tots,
perquè jo, sincerament, no m'acaba de creure la tesi
de que es deixen anar a dinar allà
perquè pensava que aprofitarien per anar a algun lloc fora de Barcelona
que també pogués estar a l'altura com un dels seus expectatives,
i van optar.
Tu dius, va sortir peregrí?
Doncs mira, sí, la veritat, una mica sí, almenys gastronòmicament,
perquè és un dels llocs on tothom que passa per Montserrat va a dinar després,
o sigui que sí, es van menjar un menú de 40 euros,
al qual no van poder fer cap modificació.
De fet, aquell restaurant no té ni zones privades
per poder-hi dinar,
i ells van haver de privatitzar unes zones amb biomes
perquè tinguessin una mínima intimitat.
Deixa'm explicar una anècdota de la seva visita a Montserrat,
que és que una de les persones en les quals vam poder parlar
eren uns turistes nord-americans
que se van quedar molt parats de la poca seguretat que els envoltava.
Atenció, atenció, eh?, els diferents punts de vista,
perquè aquí estem farts i pensant que no podem suportar allà,
que contaminen més Barcelona amb tants de cotxes,
i ells estan sorpresos de com poden anar tan desprotegits.
Joan, ja per tancar, avui què?
Perquè això algun dia s'acaba, no, aquest viatge de noces?
Bueno, yo necesito, vull dir jo ja...
Tu estàs fàgia de seguir-los.
Avui van al concert o no, els que queden?
Jo crec que sí, perquè el...
Michelle Obama, per això no ho tinc confirmat,
però Michelle Obama és més, és a dir...
Barack Obama és amic de Bruce Springsteen, però Michelle Obama es fan.
I jo crec que estan aquí, se quedaran a més,
i jo crec que ella avui a algun lloc puntualment
se deixarà a bord, el que passa és que evidentment
jo crec que ella potser serà més discreta en el sentit del dispositiu,
que és el que sempre els acaba deletant,
que és la desgràcia.
Només una precisió sobre una cosa que he dit abans,
el tema del Sangrial lo van parlar
en el director de ferrocarrils de la Generalitat
quan pujava al funicular, no el van parlar en l'O'Prior.
Va ser ell qui li va explicar algunes coses
sobre la visita de Himmler als anys 40.
El Toni Sagarra.
Sí, exacte, i va per l'O'Prior,
però l'O'Prior va ser qui li va intentar fer
aquí la venda de Montserrat com a espai de valor incalculable
per rodar una pel·lícula que això seria absolutament una passada
que d'això no acabés brotant una pel·lícula.
Però tot això ja és una flipada nostra.
Això no, això és clar.
No és cap indici que l'Espilberg quedés ahir meravellat
que vol fer una segona visita a Montserrat ara.
Això és wishful thinking.
No pot ser això.
Joan Callarissa, l'enhorabona per la feina, una abraçada.
Moltíssimes gràcies i una abraçada, Núria Reals.
Sí, company, ens veiem dilluns.
Això és per, bueno, no, el dilluns no, que ets festa.
Demà és festa.
Dimarts, dimarts, dimarts, gal·la del met.
Ja us avisem que el diari ja la cobrirem fantàsticament.
Gal·la del met.
Adéu, adéu.
Un minut per arribar a dos quarts del matí,
aprofitant que estàvem comentant el diari Ara.
Avui el diari Ara publica una enquesta
que titula Colau atrapa Collboni.
Igualtat.
L'Alcaldessa supera per poc el candidat socialista
mentre Trias s'estanca i Maragalla fluixa.
Els barcelonins suspenen la gestió de l'Ajuntament
i atorgen la millor nota al candidat d'Esquerra.
A veure, Ada Colau.
La posen un palet, un palet, un palet per davant
amb intenció de vot, però empat amb Collboni.
18 i mig amb intenció de vot i 18 per Collboni.
Entre 7 i 10 regidors.
Xavier Trias també a tocar 16 i mig intenció de vot,
6-9 regidors i Ernest Maragall, que és el més ben valorat,
tot i que suspenen, perquè tots suspenen,
Ernest Maragall amb un 4 i mig, quedaria una mica desfasat
de poder guanyar les eleccions amb 5-8 regidors.
A veure, és només una enquesta.
No hi ha res ajustat entre aquestes quatre formacions,
però si fa cosa de poc més d'un mes,
potser Xavier Trias les encapçalava.
Ara aquesta enquesta diu que qui guanyaria les eleccions és Ada Colau.
Sí, nosaltres ho fem, aquest Colau atrapa Collboni,
ho fem en base a la primera enquesta que vam fer,
que ens donava que Collboni tenia un cert avantatge
respecte a la resta de candidats, i en aquest sentit,
l'enquesta d'ara sembla que Colau ha recuperat
i que, per tant, hauria recollit vot també d'Esquerra
i una part de socialista,
de manera que es recupera per intentar fer aquest pols.
I segurament té a veure també amb aquesta polarització
que es produeix en la campanya entre Xavier Trias i Ada Colau,
perquè Ada Colau estava més enrere,
però amb l'aparició d'un pol molt anticolau
representa que ella també concentra vot més d'esquerres
per part de partits que pot fer frontera.
En tot cas, està molt igualat i estarà disputat
fins al final, crec, amb la campanya electoral,
hi ha més d'un 30% d'indecisos,
i això és important per veure que poden canviar molt les coses,
i diria que, per la xifra de regidors que dona,
la majoria absoluta és a 21,
i hi hauria d'haver un pacte a 3,
cosa que és molt difícil,
i les combinacions serien una mica estranyes, fins i tot,
de manera que qui quedi primer en aquesta cursa,
encara que sigui per molt poc,
tindrà molt avantatge per ser l'alcalde.
Creus que aquesta vegada qui guanyi aquestes eleccions
tindrà l'alcaldia?
Jo crec que sí, perquè el segon hauria d'aconseguir,
tal com donen els números, una tercera força.
Posem que això es compleix, i que Collboni queda per darrere de Colau.
Colau, Collboni, per ser l'alcalde,
aquí necessitaria el suport, almenys de Xavier Trias, no?
Xavier Trias, que li ha dit que li podria donar si quedés primer,
o de segon, si li donaria, però en tot cas és un pacte plausible.
Ara bé, quedaria una tercera força perquè pogués arribar aquests 21
i superar l'actual alcaldesa.
Podria ser Esquerra, per exemple.
Esquerra, però és difícil que Esquerra li doni suport a Collboni,
tenint en compte que, per exemple, Colau hagués guanyat.
Exacte. I llavors podríem valorar el PP,
però és difícil que el PP faci alcalde un socialista
en un context espanyol, en què es disputen les comunitats autònomes
i també molts municipis.
Per tant, seria difícil, en aquest escenari,
que el segon pogués fer aquest sorpasso.
Llavors, qui quedi primer partirà d'un avantatge respecte la resta
per aconseguir l'alcaldia.
Sigui com sigui, ajustadíssim aquestes eleccions municipals a Barcelona,
interessantíssimes aquestes setmanes que s'apropen, Anna,
perquè, d'alguna manera, el que passin aquestes eleccions municipals
també serà la clau per després veure què passa a les generals espanyoles.
Claro, porque es que nos encontramos efectivamente en turnas municipales
que, sobre todo, en lugares como Barcelona o Madrid,
se juega mucho más que el propio ayuntamiento en sí.
No es que se juegue porque lo que te juegas es una alcaldía,
pero la proyección de lo que van a ser las campañas,
tanto de Madrid, Barcelona, Valencia, Sevilla, ciudades emblemáticas,
es de cara a las generales ya.
O sea, se está aprovechando para hacer campaña también a las generales.
Yo ahí achaco la subida que ha pegado a lo largo de todas estas semanas Colboni
y, bueno, demuestra a la encuesta de Lara
que efectivamente son unas elecciones muy reñidas,
muy reñidas y que el resultado final resulta difícil de adivinar,
porque, además, puede haber una sorpresa,
habiendo más escaños para candidatos que no lo esperamos
o todo lo contrario.
Entonces creo que va a ser difícil el resultado final
y va a ser mucho más difícil la formación de gobierno.
Marc.
Sí, jo comparteixo la lectura.
És a dir, penso que seran unes eleccions de photo finish,
és a dir, d'aquelles de... en el recompte, no?,
estar pendents de cadascun dels vots que es puguin haver depositat,
haver confiat en cadascuna de les opcions,
que hi haurà, per tant, una que serà molt ajustada, això és obvi.
Crec que hi ha un plus de legitimitat, efectivament, pel partit,
que tregui en aquest possible quadruple empat o triple empat més u,
el que tregui més vots en sentit absolut
té aquest punt de legitimitat per arrugar-se la formació de govern.
Però sí, sí, serà extremadament ajustat.
Hi ha dos factors que per mi són essencials.
Aquesta bossa d'indecisió és enorme,
i el fet que la campanya formalment encara no ha començat.
És a dir, estem en aquell moment d'escalfar motors,
però formalment, el moment de fer plantejaments, models de ciutat,
d'explicitar projectes, de contestar preguntes, de participar en debats,
aquest és un moment essencial en qualsevol campanya i no ha començat.
Però segur que serà ajustadíssim i que tindrem...
I són unes eleccions molt importants,
en clau espanyola com, evidentment, en clau municipal,
perquè la ciutat de Barcelona està en un moment identitari, singular.
I veurem què resulta, en tot cas, superajustat i poc previsible.
Passant cinc minuts de dos quarts de deu,
petitíssima pausa amb la Núria Urriols, el Marc Molins i l'Anna Pardo de Vera,
i parlem amb alguns d'aquests opositors que ahir van tenir molts, molts problemes
en aquestes proves d'accés per ser funcionari a la Generalitat.
Parlem amb alguns d'ells.
Una setmana per només 335 euros.
Places limitades. Informa a tanestiudecolonies.teriodico.cat
Te'ls dono a tots la més cordial benvinguda als grans magatzems.
Jo crec que les persones necessiten somnis
i crec que tothom hauria de tenir l'oportunitat de remuntar-se als seus orígens.
Porc Joveu.
La Casa dels Somnis, a TV3, dilluns a la nit, estrena.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Et demà en passeu.
Casa teva.
I amb ganes de fer vacances?
Amb MSC Cruceros, aquesta primavera aprofita els nostres descomptes d'última hora
embarcant des de Barcelona o amb com ho des vols.
Vuit dies amb tot inclòs des de 679 euros per persona.
Reserva la teva agència de viatges o MSC Cruceros.es
i descobreix el futur dels creuers.
Un restaurant caníbal a Berlín.
Els artistes fem coses perquè la gent les vegi, perquè ens diguin que bé.
És com cuinar, això.
Leopoldo Pomés és un dels fotògrafs i publicistes més inspiradors del país
i responsable de dos restaurants trencadors amb més de 50 anys d'història,
el Flash Flash i el Jardinetto.
Els restaurants segueixen sent emblemàtics avui dia
i segueixen sent dues icones de la Barcelona dels 70.
Un restaurant caníbal a Berlín, diumenge d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També amb podcast i a l'apiweb de Catalunya Ràdio.
Linka, el teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
Arriba el Black Music Festival, el festival de música negre de Catalunya.
Del 1 al 26 de març, The Temptations, The Mane's Quiz,
Lucky Dolly, Jack Brotman, Monique McConan, The Original Jazz Orchestra,
Les Ninjas del Corro, Senyor Oca i molts més.
Més informació a blackmusicfestival.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Torna el poder de la paraula amb el festival Barcelona Poesia.
Del 9 al 16 de maig, recitals, concerts, converses,
traumatitzacions i moltes altres formes poètiques
amb la participació de Dana Smith, Anna Martins Márquez,
Josep Riera, Blanca Llumbidal, Roger Mas,
Rafips Yadah, Edgardo Dobri o Sabina Huit.
Més informació a barcelona.cat bar Barcelona Poesia.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linka, a Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Dos quarts i mig de deu del matí.
Caos, retards i queixes en les oposicions que es van fer ahir
per ser funcionari de la Generalitat.
Hi vam presentar més de 13.500 persones que volien optar
per l'exèrcit de la Generalitat.
Els espirants es van trobar molt de retard a l'hora de començar
amb exàmens equivocats, amb classes del tot atapeïdes
i problemes a l'hora de garantir l'anonimat de les proves.
Els que van tenir més problemes van ser els que es van presentar
a l'examen per ser educador social.
Hi ha hagut disculpes per part de la consellera Laura Vilagrà
a través de les xarxes, però ara volem saludar alguns
de la consellera de l'exèrcit de la Generalitat.
Bona tarda, Marta.
Tu vas poder fer l'examen ahir?
Sí.
De què?
Del cos administratiu.
Com va anar l'examen?
L'examen és una cosa i la situació que vam patir és una altra.
Una cosa és l'examen, el contingut i tot això,
amb totes aquestes irregularitats que s'estan escoltant
i que estem tots parlant per tots els WhatsApps.
A veure, us havien citat a les 9 del matí, no?
Suposadament ens havien citat a les 9 del matí,
però no sabíem si és que a les 9 del matí començava l'examen,
si havíem d'estar a les portes a les 9, això en cap moment se'ns va comunicar.
Llavors hi havia inclús indicats que deien
«Arriveu una hora abans, estigueu-hi a les 8»,
perquè l'examen ha de començar a les 9.
Perquè obriran portes a partir de les 9.
I això també ja vam començar previament amb aquesta mequeta de caos.
Què van fer la majoria de la gent?
Doncs estaria a les 8, 8 i poc.
Més o menys tots estàvem ja a les portes
de cada una de les universitats de Barcelona.
Jo soc de fora de Barcelona, però em va tocar a Barcelona,
i sobre les 8 i 4 jo crec que ja estàvem allà,
més del 80% de la gent.
Van començar a les 9 les proves?
A les 10 menys cinc minuts a la meva universitat,
que era la de farmàcia, van obrir portes.
No, 10 menys cinc.
O sigui dues hores després que tu arribessis.
Exacte, jo soc de les que vaig arribar força puntuals.
Què va passar després?
Doncs ja vam començar a moure'ns per dins de la universitat.
Jo només vaig veure una persona que ens indicava cap on havíem d'anar
per fer classe a compta que la gent estava nerviosa,
amb moltes ganes d'anar als lavabos,
i una altra situació bastant surrealista,
perquè un que ens havien dit que no podríem anar als lavabos.
La gent li com anàvem entrant després del temps que portàvem esperant.
Evidentment tothom volia anar al lavabo abans de començar.
Un lavabo per tots els que vam entrar en aquella universitat,
a la planta Menjú.
I ens pots imaginar que la gent es va dir als lavabos,
unes cues impressionants, unes passadissos,
i a partir d'aquí,
la gent va fer cues,
perquè es van ajuntar les cues d'entrada a un aula
amb la entrada als lavabos.
Impressionant.
A partir d'aquí, jo em vaig dirigir a la meva aula,
i l'entrada a l'aula,
jo mateix, cues, cues per entrar.
Però quan jo entro, m'assignen un...
Les persones que ens feien els exàmens,
és l'empresa que per primera vegada la Generalitat
tenia subcontractada per dirigir tot això.
Exacte. Doncs cap tipus d'identificació,
ningú portava res posat.
Identificació, nom, si era l'empresa, si era de la Generalitat,
res, no sabíem res.
Ens van anar col·locant com vam poder,
però no hi havia un determinat...
O sigui, a mi em van assentar en un seient trencat,
o sigui, tal com vaig seure, vaig caure de costat,
i els companys del costat em van dir,
no, no, tranquil·la, tots estan així.
Totes les cadires estaven trencades?
Bueno, no eren cadires, eren com uns bancs,
era com un mèdic de la universitat.
Jo, el meu seient, jo estava fent l'examen de costat
amb la part esquerra caiguda,
amb una taula de llarg, un pam,
i d'ample, menys un pam.
Jo, inclús, vaig fer una foto perquè tinc els dos bolis posats,
i que hi havia poca cosa més.
He vist la foto i és impressionant.
Escolta'm una cosa, quant temps feia que et preparaves
per aquestes oposicions?
Jo, que soc una de les persones que he estat estudiant,
que m'he apuntat i que he estudiat,
els sis últims mesos he estat estudiant força,
com el que no havia fet mai a la meva vida,
perquè d'aquí depèn una plaça de la meva feina,
però els dos últims mesos amb constància diària.
Moltes gràcies, ara ens saludarem d'altres.
Es poden donar per vàlides o s'hauria de suspendre
i tornar-ho a organitzar tot bé?
És que jo, això, com opositor,
crec que no soc la persona per dir-ho,
perquè, a veure, jo vaig poder fer l'examen,
amb les condicions, per mi, poc a poc.
O sigui, no eren condicions,
però jo ho vaig poder fer.
Llavors, el del davant jo podria haver copiat,
el del davant, tot i que ens van donar dos...
dos llibrets diferents, de l'ull i el dos,
i que el del costat meu tenia el dos,
perquè estava enganxada amb un noi...
No tenia el mateix examen que tu. Enganxadíssima.
No tenia el mateix examen que tu.
No, però la del davant, que la tenia al meu genoll,
aquella tenia l'ú, i jo feia perfectament el que ella podia contestar.
Quin drama.
Llavors, clar, això jo ja...
Hi havia tres o quatre seients lliures,
que jo no vaig arribar a entendre.
Jo no vaig fer una foto de tota l'aula,
perquè vaig pensar que no em diguin alguna cosa.
Però hi havia espais on hi havia tres o quatre seients lliures.
I després hi havia llocs, i ja et dic jo,
estava el del costat, el del davant i el de darrere.
Tots a pilotonar, o sigui, és que no ens podíem ni moure.
Ens sentíem la respiració absolutament tot.
Escolta, Marta, moltes gràcies.
Heu de pensar que són 13.000 els opositors que ahir es van presentar.
Aleshores, hi ha molta gent que ens estava sentint des de primera hora
i vol denunciar el cas.
Marta, moltes gràcies, bon dia.
Elisabet, bon dia.
Hola, bon dia.
D'on truques, Elisabet?
Jo truco de la província de Lleida.
Et vas examinar a Lleida ahir?
Sí.
De què?
Educadora social.
Vas poder fer l'examen?
Sí, però ara t'explicaré el fet.
Començar dos hores més tard, pensar que no ho podíem fer,
perquè en el nostre cas hi havia dos temaris.
Hi havia el temari general per les persones que feien més de tres anys
que estàvem treballant i el temari específic per les persones
que feien menys de tres anys.
Què va passar?
Que quan vam entrar, vam entrar a les deu,
vam comentar que si teníem tots els exàmens i així,
que com sabrien quin examen ens havíem de repartir
a la gent que feia el temari general, que era el meu cas,
i la gent que feia el temari específic.
I allà, les dues persones que feien el control ens van dir
que només hi havia un examen.
Ens van dir com que ja només hi havia un examen.
I clar, es veu que el temari específic,
el temari específic tenien desconeixement total.
Clar, això ja va comportar molts nervis, neguit,
vam treure els telèfons, ens vam anar massa mentant
que altres universitats tampoc no ho tenien,
perquè no teníem companys que s'estaven examinant
amb altres universitats, i clar, això, molt nervi.
No és un cas flagrant, no negligent d'una universitat concreta,
sinó que va passar, si això et va passar allà i d'ahir,
a Barcelona tenim aquest cas i les denúncies que estem llegint
a través de les xarxes són de tot arreu.
Hi va haver també educadors socials
que no es van poder ni examinar ni tan sols.

Sí, sí, tu Lleida sí que ho vas poder fer, a Barcelona no.



Tu et vas examinar ahir?


Del cos administratiu.

Estava a la facultat de farmàcia,
com ha explicat ara fa dos casos la Sara.
El desgavell i el caos és el que ell ha explicat, és a dir,
igual, va ser un desastre en aquest cas,
ens vam ajuntar moltíssimes persones.
Jo estava just a l'aula davant dels lavabos que ella ha comentat,
que estaven aquelles cues, aquelles aparaturs de gent
que no hi havia manera.
Quan vam entrar a l'aula només hi havia dues persones
per identificar-te, amb l'agentada que hi havia
podria haver hagut més persones i haguéssim anat més ràpid.
Dins de l'aula, ella comenta que molta gent a la seva aula,
d'agrair a ser alguna altra diferent a la meva,
perquè la nostra...
Estaven tots els llocs ocupats, però a més, llocs d'entremig,
és a dir, el que es pretenia és que hi hagués una persona ciutadana,
però no s'aconseguia, perquè hi era molta més gent
per poder fer això, aleshores hi havia persones que estaven
totes juntes.
Vam començar molt més tard, vam començar a les 11 i mitja,
perquè també no sabíem la incertesa amb els nervis
que estaven tenint,
perquè no sabíem què passava.
Estaven trigant moltíssim i deien,
però què passa?
No els quadraven.
No els quadrava el llistat de persones que ells havien identificat
amb les persones de l'aula.
Doncs van haver de passar llista dient els noms i cognoms
de les persones en alt per veure si tothom estava amb o no.
Es deien que aixequessin la mà i que la deixessin en alt
fins que acabés tot.
Les primeres persones no podien estar amb la mà en alt
perquè no podien anar bé.
És que és un despropòsit extraordinari.
Ni anonimat ni històries.
No, no, clar.
Aquí el dret de protecció de les dades personals en l'aire.
Després, clar, la gent va començar a cridar, va haver
moltíssima tensió, moltíssima.
Els nervis, hi havia gent que tenia ganes de vomitar,
hi havia gent, jo mateixa, que havia pogut anar al lavabo abans,
miraculosament, m'estava fent una altra vegada,
però els nervis, els mateixos nervis.
Van començar moltíssim tard, molt, molt més tard,
però després ens van donar els exàmens,
que havien de ser com explicava la Sara abans,
un sí i un no, és a dir, havien dos models, l'un i el dos,
però clar, donaven el model a la primera persona
perquè els altres pujaven cap a dalt i els de dalt no sabien
que l'havien de posar a la mateixa línia,
que al final acabaven passant els del costat.
Amb la qual cosa tenies els del costat amb el mateix examen que tu.
Quan es van adonar d'això, van començar,
no, tu canvia-li aquest, no, tu canvia-li l'altre,
no, tu a l'altre, no, tu mou-te de lloc i posa't aquí.
A quatre o cinc persones les van posar davant de tot
que no tenien ni aquell minúscul tros que explica la Sara d'un pam
per escriure, no tenien ni això.
Havien d'escriure sobre el genoll,
perquè només tenien el seient.
Són les denúncies de diversos opositors,
de l'Èlia, de la Marta, de l'Elisabet,
que es van trobar amb tots aquests problemes que anem certificant.
Deixa'm dir que des de l'empresa Segos,
aquesta empresa subcontractada que ho havíeu organitzat
a través de la Generalitat, no parlaran
i que avui la Generalitat tampoc parlarà.
Hi ha un tuit d'ahir a la nit de Laura Vilagrà,
consellera de la Presidència.
Avui hi ha hagut incidències en els processos
selectius d'estabilització.
Primer de tot cal demanar disculpes a tots els afectats.
Com a Generalitat arribarem fins al final per saber
els motius de les incidències i depurarem responsabilitats
en tots els àmbits necessaris.
Avalorem la situació urgentment per donar resposta
a aquesta pròxima celeritat.
Les úniques declaracions que hem pogut recopilar,
perquè avui no parlaran,
són les de Lícia Correa,
que és la secretària d'Administració i Funció Pública.
No podem tolerar la situació i el patiment que hem vist
que ha passat en algunes persones opositores.
S'ha encarregat aquesta valoració jurídica
de l'expedient de la contractació
per tal que, si cal, es determinin responsabilitats contractuals
per si finalment estem davant d'un compliment molt greu i negligent.
A veure, Núria Urriols, Anna Pardo de Vera i Marc Molins.
Bé, a mi em sembla un despropòsit
i no acabo d'entendre com pot passar això
amb unes oposicions que haurien de ser un procés
molt pautat, molt seriós, molt organitzat,
perquè al final t'estàs jugant una plaça del teu futur laboral
que portes molt temps preparant
i l'últim que t'esperes és arribar al dia de l'examen
i trobar-te amb aquest caos organitzatiu.
I, d'altra banda, per molt que s'externalitzi un servei,
com és aquest cas, això no eximeix el govern de responsabilitat,
perquè no és una privatització en què l'administració
es desentén totalment del servei,
sinó que es tracta només de concedir a una empresa
l'organització de les proves.
Però la responsabilitat última, en aquest cas, és del govern
i cal veure quina resposta hi fa
i si hi ha hagut un incompliment de l'empresa
mirant l'expedient de contractació,
s'ha de veure quines responsabilitats se li poden atribuir
a l'empresa o sancions i, a banda d'això,
tenint en compte la situació que han explicat els testimonis,
clar, hi haurà moltes impugnacions, entenc, de totes aquestes proves
i cal veure si s'ha de repetir o què acaba passant,
però és evident que això...
Això avui no hauria de ser notícia.
No hauria de ser notícia, exacte.
O sigui, unes oposicions no acostumen a ser mai notícia
perquè representen que és un sistema de selecció personal
molt professionalitzat, reglat i que no ha de generar cap problema
i que sigui notícia per un tema organitzatiu
em sembla un caos excepcional.
I la testimoni parlava dels dos tipus d'examen.
Si hi ha unes regles de joc, que és que tu pots fer un examen general
o específic en funció de les teves condicions,
el que no pot ser és arribar al dia de l'examen
i que no hi hagi dos exàmens, si només n'hi hagi un,
i ningú sàpiga d'aquestes dues modalitats.
Això per mi és clarament un motiu d'impugnació
perquè si tu tens unes bases i s'estan incomplint,
no veig que es puguin donar per vàlides aquestes proves.
Ana, perdó de vera.
Bueno, es que me parece no solo deleznable
desde el punto de vista institucional
que se hayan producido unas oposiciones así,
sino desde el punto de vista humano,
porque hacer pasar a la gente que está opositando,
que todos conocemos a algún opositor
y lo que es ese proceso, humanamente hablando,
la soledad que conlleva la presión,
que conlleva la ansiedad que conlleva
y que encima se la dupliquen o se la tripliquen
o se la multipliquen por infinito,
en estos procesos es que no hay derecho.
Claro que tiene que haber responsabilidades,
pero responsabilidades públicas.
Era la primera vez que se externalizaban estas pruebas
y yo me pregunto, ¿qué ha pasado con esos contratos?
¿Cuánto se pagó por ellos?
¿Cubrían realmente los gastos necesarios
para hacer una buena organización
con estas oposiciones?
Es scrupulosa organización teniendo en cuenta
de lo que estamos hablando,
entonces hay muchas respuestas que dar
por parte de la administración,
pero aquí venimos a un planteamiento de calado más hondo
y que afecta no solo a esto,
que esto es un caso puntual muy grave,
insisto, gravísimo, que tiene que llevarse por delante
alguna responsabilidad pública,
de eso no me cabe ninguna duda,
y a muy alto nivel,
porque no quiero imaginar cómo ha sufrido esa gente.
Entonces, nos vamos al
tema de por qué se externalizan las cosas,
porque no hay empleados públicos suficientes,
se externalizan en condiciones,
las empresas siempre van a querer ganar dinero,
porque si no, no les compensa los procesos,
si no, no los hacen,
hay un negocio por el medio,
¿qué fallo hay, qué carencias hubo,
por qué se puso por delante un negocio,
si se puso o no,
por delante de las condiciones de los opositores,
que insisto, tienen que ser exquisitas,
me parece una aberración
y hay que valorar muchísimo
esos procesos de externalización
al punto de organizar unas oposiciones.
Marc Molins.
Sí, jo també volia posar en valor el tema
del perfil de l'opositor,
és a dir, l'opositor no és un alumne ordinari,
és un alumne que acostuma a fer un olin,
una aposta per un examen concret,
i és un examen que normalment té una connotació vital,
perquè respon la idea de l'oposició
i per tant adquiri la plaça amb aquelles condicions i demés,
respon a una aposta personalíssima
i amb dimensió vital,
i és clar, en tot aquest context,
a banda d'aquest patiment,
que segur que va haver de ser singular,
és que hi ha el dubte raonable sobre el propi resultat,
com ha influït,
la pressió no influeix de forma simètrica a tothom,
hi ha gent que la pateix d'una forma,
hi ha gent que la pateix d'una altra,
la pròpia sensació de caos,
el fet que en aquest escenari de descontrol
un centre pogués fer unes proves
amb unes condicions
i un altre les hagués de fer amb unes altres,
això té una distribució,
té un abast estadístic,
les notes acaben condicionades per aquests factors,
i aquesta ombra de sospita,
aquesta sensació d'asimatria,
no sé, és el que em preocupa,
des d'una dimensió, insisteixo, humana,
el patiment que representa per a un opositor
ha d'haver hagut de passar per un examen en aquestes condicions
on la ràtio de plaça es costuma a ser baixa,
la candidat plaça és baixa
i per tant la pressió inherent,
aquesta naturalesa vital de l'aposta,
però a banda de la sospita raonable
o com a mínim el dret al dubte
que genera el resultat d'un examen,
insisteixo, al final plantejat i executat
de forma simètrica entre els candidats.
Enorme preocupació.
Tinc els meus dubtes sobre l'abast
que hagi de tenir en termes de responsabilitat
perquè hi externalitza,
és a dir, tinc els meus dubtes
perquè crec que l'externalització d'un servei
forma part de la nostra cultura orgànica i política.
Sí, però això no exigeix el dret al dubte,
no, això és el que s'ha de veure,
però no és una privatització d'un servei
en què l'administració deixa de formar part de l'equació,
sinó precisament una externalització
que manté els dos actors,
els dos actors estan sobre la taula,
tant l'administració com l'empresa que presta el servei
i hi ha molts mecanismes de control
i evaluació en aquest sentit
perquè la responsabilitat última
és de l'administració
i l'administració de l'administració
i l'administració de l'administració
i l'administració de l'administració
i l'administració de l'administració
i l'administració de l'administració
i cal veure, de fet, les declaracions
d'aquesta directora general,
no sé si era directora general
o tenia un càrrec a presidència.
Sí, secretària general.
Secretària general de presidència que estava...
Secretària d'administració i funció pública,
Alicia Correa.
No, deia que fixava totes les culpes a l'empresa exterior.
La culpa és de l'empresa,
però la responsabilitat és de l'administració.
A veure quines declaracions acaben donant.
De moment no en tenim avui.
Digues, Marc.
No, no, és essencial la resposta immediata.
És a dir, aquest punt de vila gran.
D'entrada, ho sento.
Ho sento, apareixo i ho sento.
I en segon lloc comprometo un procés transparent d'anàlisi
on, per al meu entendre,
l'anàlisi per part de l'administració
ha de quedar constranyita si l'empresa a favor de la qual
s'externalitza el servei era una empresa idònia,
capaç de fer-ho.
Si l'empresa és idònia i capaç,
el sinistre és un sinistre
per a la mateixa empresa.
És a dir, si el criteri de l'acció era correcte,
la responsabilitat sobre el que ha passat,
ja no l'humana ni l'acadèmica,
que aquesta probablement és irrecuparable al moment d'angoixa,
hi ha aquest dubte sobre les notes.
Però si, evidentment, les responsabilitats jurídiques,
d'aquí a que puguem objectivar la responsabilitat,
no passi el que passi,
hi ha d'haver un òrgan de l'administració,
una persona que assumeixi, no necessàriament,
insisteixo, si l'empresa era,
estava preparada i estava objectivament.
El que ha pasado, evidentment, no estaba preparada.
O sea, porque no hablamos de un error puntual
con un opositor o en un momento puntual,
hablamos de un proceso caótico, enterito, enterito,
con tantísima gente.
Ho hem de deixar aquí perquè tenim el bulletí de les deu.
Ah, perdó.
No, no, no, no.
Aquest tema, jo crec que es farà gran
a l'espera de rebre explicacions.
Per tant, si en tenim avui,
les donarem o les exigirem
i si no serà al llarg d'aquesta setmana,
perquè aquest és un capítol del qual l'anirem sentint,
bàsicament perquè hi ha 13.000 persones
que s'hi han presentat per només 1.800 places.
Gràcies a tots tres per haver-nos acompanyat,
que tingueu el diumenge.
Gràcies.
I demà, descansar, malgrat que és el dia del treballador.
Ara tornem al suplement.