Gràcies, eh.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia. Us informa, Neus Bonet-Begant.
Els bombers han pogut frenar de moment
l'expensió de l'incendi forestal,
que crema des de dijous a la comarca de l'Alp Millars,
el país valencià que ja ha cremat 4.000 hectàrees.
Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio,
la Generalitat Civil ja ha interrogat 4 treballadors municipals
de Vilanova, de Viver, on va començar el foc.
Amb viatges especials a Barraques,
Miquel Harka i José Antonio Muñoz, bon dia.
Bon dia.
El vent ara s'ha aixecat a l'Alp Millars i revifa les flames
i torna a complicar l'extinció després d'una nit
on s'ha aconseguit que el foc no avanci.
José Meni Ángel és secretari d'Emergències
de la Generalitat valenciana.
A lo largo del día vamos a volver a tener
unas elevadas temperaturas
y en algún momento podemos tener un viento de poniente
que haga mucho más difícil los trabajos de extinción de incendios.
Un equip del SEPRONA, la Guàrdia Civil,
ha interrogat els 4 treballadors de la brigada municipal
que feien tasques de neteja en un marge del municipi de Vilanova,
de Viver, on es va iniciar aquest foc.
José Antonio Muñoz i Miquel Harka, Catalunya Ràdio, Barraques.
Més notícies, en Raül Flores.
Desbloquejat el veto d'Alemanya a la prohibició de vendre
nous vehicles de combustió a partir de l'any 2035.
Berlín ha arribat a un acord amb la Comissió Europea
per l'ús dels combustibles ecològics.
Brussel·la, Jordi Baró.
Bon dia. Resolta l'oposició d'Alemanya
una de les mesures clau de Brussel·les
per lluitar contra el canvi climàtic,
la prohibició a la venda de turismes
i furgonetes nous de gasolina, dièsel i híbrids a partir de 2035.
Berlín va sorprendre principis de mes
amb un veto en l'últim minut a la iniciativa.
Un cop havia superat mesos i mesos de negociacions
i estava pendent d'un últim tràmit purament formal.
Ara es resol el veto després d'aconseguir un acord
amb la Comissió Europea sobre l'ús dels combustibles ecològics,
estratègics pel futur d'una part
de la potent indústria automobilística alemanya.
Brussel·les ha anunciat l'acord
i assegura que la mesura es ratificarà tan aviat com es pugui.
L'entesa es preveia després
que a l'inici de la cimera de Líders dijous
el canseller alemany ja havia indicat
que les converses anaven pel bon camí.
Jordi Baró, Catalunya Ràdio. Brussel·les.
La secretària general d'Esquerra, Marta Robira,
rebutja tornar a repetir un referèndum com el de l'1 d'octubre
si no s'assegura que tindrà efectes diferents.
En una entrevista al Soplement de Catalunya Ràdio,
5 anys després de marxar cap a Suïssa,
Robira ha reconegut que aquella votació
no va aconseguir connectar amb tota la ciutadania
i amb la comunitat internacional.
Vam fer un referèndum unilateral que va comportar el que va comportar,
no té cap mena de sentit, que tampoc podríem,
perquè no estem preparats com estàvem el 2017,
que tornis a fer un referèndum unilateral
sabent que els efectes són exactament el mateix
si no els has pogut revertir.
Esports, Albert Benet.
Avui es disputa el duel Barça-Madrid a la Lliga femenina de futbol,
amb la possibilitat del Barça de deixar el rival a 13 punts.
El partit és a un quart de 7
i el transmetrà Catalunya Ràdio amb el tot gira.
França goleja els Països Baixos per 4-0
en partit de classificació per l'Eurocopa de l'any que ve
i en el retorn de Ronald Koeman a la banqueta Orange,
amb dos gols d'Emma Pé i un de Griezmann
i amb conder de titular al lateral dret.
Avui arriba el torn, entre d'altres, de la selecció espanyola
amb l'estrena del nou seleccionador Luis de la Fuente a Màlaga
i contra una noruega sense Haaland.
Kristen Senn, lesionat amb Dinamarca,
és baixa per jugar el clàssic de copa amb el Barça contra el Madrid.
De Jong és dubte.
Avui s'estrena la cursa sprint al Mundial de MotoGP
a la meitat de voltes i que atorgarà la meitat de punts
que els que hi haurà en joc a la cursa de demà.
Abans, aquest migdia, es quedarà configurada
la graella de sortida.
Pol Espargaró té fractura de mandíbula i de bèrtebra
i contusió pulmonar després de la fortíssima caiguda d'ahir.
I a la Lliga Cv de bàsquet avui doble duel català Girona-Manresa
a les 6 de la tarda i Barça-Penya a tres quarts de nou del vespre.
Fins aquí les notícies.
Has trepitjat mai la polinèsia francesa?
Per favor, sisplau, convidat misteriós,
contesta, que m'està agafant un atac de cor.
És el Serra, no? No és el Serra?
Ets Albert Serra? Sí.
I hem posat una mica d'emoció i de dramatisme
tot plegat amb aquests silencis, Albert.
No, perquè tu li has dit, no li has de dir,
si no, no té cap gràcia.
Com estàs, Albert? Com va la vida? Bé, per aquí.
Música.
Avui defensar el comunista al suplement, Toni Aire.
Bon dia i bona hora.
Molt bon dia, Escapisma. Com va això?
Que tu vinguis a fer de comunista, Toni Aire,
és un contrasentit dels grans.
A mi em diuen molt que parlo pel comú dels mortals.
Jo m'ho agafo per aquí. Què et sembla?
Tu de comunista no ho has estat ni quan tenies 16 anys.
Ostres, doncs mira, jo et diria que no.
I a més ho dius perquè tens amics en comú, de l'època?
No, però perquè fa la sensació, no?
T'he sentit moltes vegades en tertúlies i a tot arreu.
A mi em diuen molt que soc massa tranquil i moderat.
Per tant, això en principi no lliga amb els extrems.
Com va la vida, Toni Aire? Bé, entretinguda.
Sí? Entretinguda perquè acabes de publicar Cosa Terra,
que és un llibre, en aquest cas, una novel·la de gènere detractives,
que bàsicament el que fas, Toni, és posar en literatura
una història d'assassinats però que té molt a veure
amb el que t'has dedicat tot el tot de vida,
que és la comunicació política, no?
Totalment. M'enduc a aquests escenaris que per mi són habituals,
com aquest estudi, com la tele, com les campanyes electorals.
Al final, jo soc un malalt des de molt petitet,
i es relacionen molt les meves lectures de lleure,
no amb l'assaj polític, no amb llibres sobre política,
perquè això és el meu dia a dia,
sinó, clàssicament, ha estat amb la novel·la policia,
amb la detractivesca Sherlock Holmes.
O sigui, amb el true crime, una mica.
Sí, però per novel·lar... Cosy crimes, aviat.
Mira, hi ha dues grans tendències en la novel·la policia,
que una és aquella d'una mica crims.
És a dir, recrear-se, a més, amb els detalls, diguéssim així,
més escravosos d'un assassinat, d'una sèrie d'eixos.
Hi ha un altre, que és el Cosy crime, el crim amable, que se'n diu,
que hi ha aquell personatge de tantes records,
el de Maldito Carme, el David Safier.
Ell ha creat una figura, que és l'Angela Merkel jubilada,
que es dedica, avorrida, a resoldre un crim,
o una sèrie d'ells, crims.
I després hi ha en Bennett, un altre clàssic britànic,
que va posar la Reina Anglaterra, també ara ja gran,
ara ja no gran, definitivament, a mort, però bé, fa un any,
un parell d'eixos o tres, ha fet Senyora Miss Marple a investigar.
Jo he posat una assessor de comunicació
a la General Catalana, que es diu Max Margarit,
això, doncs, a resoldre...
Un Max Margarit que fa pensar en Toni Aira.
És inevitable, perquè, clar, el ressegueixo a través d'un diari
de campanya, no?
I la gràcia és que també et passes tota la novel·la pensant,
mira, aquest deu ser Jorge Fernández Díaz,
mira, aquesta deu ser Laura Borràs,
mira, aquest, el Rufián o l'Enric Juliana.
Doncs mira, alguns no et dic que no,
dels que has dit que no hi puguin sortir,
però al final és la gràcia de la novel·la.
No té dos misteris, una, la típica d'una novel·la policiaca,
l'autoria d'uns assassinats misteriosos,
l'altra és descobrir els personatges reals
que m'han inspirat, els de ficció, i aquí en treu tots.
Quan dic en treu, vull dir,
els periodistes, els polítics, els tertulians...
Jo no m'hi he trobat, eh? I els assessors, no?
No. No ho sé.
Amb nom i cognom no hi ha gairebé ningú així.
No, ja ho sé que no. Escolta'm, si tu et fixes
en un partit comunista com assessor,
si rebessis una oferta, què els diries?
Ostres, mira, jo ara estic dient que no a molts partits,
a uns quants d'ells, de diferents poblacions
i de cara a les municipals. Primer, perquè ja van tard.
És a dir, si m'ho diguessin ara, dius, mira,
a un mes vista i mig, ja...
El que no hagis pogut fer, no ho faràs.
I segona, perquè jo m'ho passo molt bé fent el que faig,
és a dir, un, amb el camp base de la universitat,
dos, amb les meves col·laboracions als mitjans.
Ostres, jo si he de... si he deixar ara
els mitjans de comunicació,
i jo crec que això s'ha de fer quan assessores algú,
no vol dir que ho faci tothom, això en el llibre també surt...
Sí, a vegades. Algun cas entretingut.
Doncs, jo no, ara no m'hi trobaria bé, no, la veritat.
Però perquè són comunistes o perquè...
Perquè són polítics. És a dir, jo penso que...
És que el Toni Aira és un... és a la sap llarga, eh.
No, no, és a dir, al final,
algú m'ha dit, escolta, aquí en el llibre
mates uns quants d'ells perquè no ho pots fer en la vida real,
i dic, ostres, qui no ha tingut que segueix aquest,
les nostres tertúlies, que segueix l'actualitat,
ganes, algun dia, de matar, entranyablement, eh, dic.
Algú polític, algun tertulià, algun periodista,
doncs jo el que faig és...
Jo el que faig és...
Desfogar-te. Desfogar-me, però entranyablement,
és a dir, posar-hi humor i posar-li novel·la a la policia.
Escolta'm, no has vingut aquí a parlar del teu llibre,
has vingut a fer de comunista.
Arroba el suplement a Twitter.
Quin personatge misteriós és el convidat d'avui?
De seguida el saludarem.
Una pista.
No és polític.
És una gran pista, aquesta.
El més ràpid a Twitter s'emporta unes bambes múnic del seu número.
Abans les consultes.
La primera ens la fa un oient que es diu Jan Quecier.
Sobre el cas Negreira.
Diu així, hola Toni, m'agradaria saber el teu punt de vista
sobre tot aquest embolic del Barça.
No tant sobre la qüestió de fons, que són els pagaments del tal Negreira
i que s'estan investigant,
sinó l'horacà informatiu que ha generat el tema
als mitjans d'àmbit estatal.
La gran majoria fa dies que publicen informacions a mitges,
interpretacions interessades, notícies directament falses
o opinions incendiàries amb l'objectiu
d'aconseguir un càstig històric del club.
Encara no s'ha demostrat res,
però els mitjans espanyols ja han dictat sentència.
A l'hospital li ha costat al Barça patir una rebuda hostil a Bilbao,
on solia ser ben rebut,
s'espera que els altres camps passi exactament el mateix.
A què creus que respon aquesta estratègia transversal
gairebé uniforme per inculpar el club?
For dels mitjans d'aquí,
no he sentit cap veu donant marge a la presumció d'innocència.
No sé com acabarà aquest tema,
però a nivell reputacional el Barça quedarà tocat.
M'agradaria saber, Toni,
com haurà de reaccionar el club comunicativament en cas que,
per a aquelles coses,
quedi demostrat que mai ha comprat ni intentat comprar cap àrbitre.
Jo optaria per Joan Laporta
per anar a la llotja del Bernabéu fumant un puro
i despullat de cintura cap avall.
Però segur que tens una idea millor.
Home, sí, li hem de dir al nostre ull inentrenyable
que Joan Laporta, cintura cap avall,
allà ja es va despullar.
A l'aeroport, màgicament.
Caixant-se per un control d'aquells
que li estava tocant el braviu.
I qui li tocava el braviu? La Guàrdia Civil.
Per tant, jo crec que estem davant d'un clàssic
i no és el Barça-Madrid,
sinó el clàssic de llenyar el Barça.
Vull dir, ara han trobat una excusa,
i, per tant, el Barça, jo crec que s'ha de lligar molt,
comunicativament parlant, que és el que demana,
comunicativament parlant, jo crec que s'ha de lligar molt
a aquell mític eslògan, no sé si te'n recordes,
de José Montilla, que era Fets, no paraules.
Home, i tant.
A més, s'inspirava amb un de Jordi Pujol,
que es deia Paraules, no Fets, però, bueno,
al final, en comunicació política s'ha inventat ben bé tot.
I és això, u, parlar al camp, és a dir, amb resultats,
i dos, parlar, diguéssim, amb decisions
un cop tinguin tota la informació necessària.
És veritat que avui en dia tot va molt atropellat,
però, i que segurament al Barça ja fa tard
han donat algunes explicacions, però és que és molt difícil
que la comunicació t'arregli una cosa
que és molt difícil d'explicar.
Saps què vull dir?
Jo de l'experiència que he tingut en la comunicació
a la política i a les institucions,
al Barça, per exemple, a l'època que hi vaig treballar,
és que la comunicació no fa miracles.
Tu, de fet, vas treballar amb la porta, no?
Sí, jo vaig estar a la campanya el 2003,
que es va guanyar super, diguem-ne,
contrabassat. Contrabassat,
contra Majó, Minguella, va ser un moment molt mític.
Però el freca-frec va ser massa...
A més, que hi havia un morbo sobre si ambassat
era molt amic o no del Florentino, cosa que era certa.
I el cas és que ambassat va fer una molt bona campanya,
però la va fer molt millor amb la porta.
I després vaig estar, sí, a la comunicació del Barça,
dirigint la revista del Barça uns quants anys, sí.
Què tal la porta amb la distància curta?
Bueno, per mi és que no soc objectiu amb això.
Per mi és una de les persones que més m'estimo.
I per què no surts a fer una bona premsa?
Jo et puc escoltar una mica.
Tu li recomanaries fer una roda de premsa
i treure els dubtes de sobre ja?
Mira, Roger, això tu ho saps a més.
Si ha de sortir per dir coses en fals,
de les quals en una setmana, potser,
surten informacions que et desmanteixen,
serà el pitjor remei que la malaltia.
És a dir, per tant, jo entenc que ell l'estan bridant
perquè no surti a parlar.
És a dir, tu ja el coneixes, també.
Jo crec que tots, més o menys,
ens fem una idea aquí, jo, en la porta.
És a dir, les ganes de sortir a parlar...
Si una qualitat té és la capacitat duratòria,
avui, que té molts números, ha de sortir-se'n bé.
Sí, correcte, sí, però, evidentment,
si tu no tens tota la informació,
això passa, que aquesta affaire porta molts anys.
Però això diu molt poc a favor del club, és a dir...
O diu molt poc a favor del que s'ha fet
a dins el club en algunes èpoques.
Aquest és el problema.
Aquest és el problema, de fons, que jo et dic,
és a dir, si hi ha teca que és inexplicable,
la comunicació no fa miracles.
Això passa en política, també.
Hi ha gent que es pensa que tot arregla una bona compareixença,
i, en el fons, hi ha algun problema, aquest problema acabarà emergint.
Però clar, el silenci ens fa pensar que sí que hi ha un problema gros.
Això passa en aquesta societat que vivim
on el silenci és igual a atorgar l'altre, no?
I no hauria de ser així, però, malauradament...
Jo tinc un molt bon amic,
que es dedica ja fa molts anys a la comunicació
d'un ajuntament molt important d'aquest país,
han passat uns quants alcaldes per aquest ajuntament,
i ell sempre em diu, nosaltres,
es refereix als qui gestionen la comunicació,
diu, treballem més amb percepcions que en realitats.
I és una gran frase, perquè és veritat.
Primera consulta, superada amb nota.
La segona ens la planteja un uient, un clàssic,
és el Blind Album, des de Taradell.
No sé si el coneixes, Toni, en tot cas...
No, conec algun de Taradell, però...
Avui te la dedica.
Hola, Toni Aira, encantat de saludar-te,
perquè fots cara de bona persona i sempre vas molt ben vestit.
Tot trahat i tot impecable, que me cago en Déu.
Podries anar a un casament d'aquí cinc minuts.
No sé si saps que treballo des de fa temps
a un taller d'aquí de Taradell, que ens dediquem a soldar coses.
Soldados de Taradell, es diu.
Estem aquí al polígon. Som cinc.
El fill del jefe, que és un imbècil,
en Moja, en José Carlos i jo.
Total, que l'altre dia amb en Moja i en José Carlos
estàvem comentant que estem fins als collons
a treballar tantes hores i vam pensar que volem
fer el Salà a la política, ara que hi haurà municipals.
Volem fer un partit, però no sabem gaire com posar-nos-hi,
perquè no tenim experiència.
Bueno, en José Carlos diu que en el seu país
és el formador de no sé on cony.
Però també diu que el seu país és enametge,
abogat i monitor de pàdel.
Necessitem que ens orientis una mica, Toni Aire.
Necessitem nom de partit, saber si som d'esquerres,
de dretes o de centre i un programa electoral
amb quatre propostes ambigües que sonin bé
i que després ningú ens pugui dir, no heu complert.
En plan, millorarem la qualitat de l'aire
o que implementarem un pla de polítiques
destinades a l'ajut de les persones.
Alguns ítems que et dono.
Tots tres fumem bastant. Tot natural.
I la meva línia de pensament en tronca
és el que fa amb el putespanisme clàssic.
Seria això, Toni Aire.
Quan tinguem el partit fet, seràs el nostre flydoctors.
Flydoctors. Flydoctors.
O no, spindoctors. Ah, spindoctors, em diuen.
I tu escapa, me cago en Déu.
Li diràs al Joel que torni o que estem esperant.
Cony, va! Aviat, aviat. Jo crec aviat.
Has vist que al final no han posat ni els pitos.
És a dir, que total, anaven a des temps totalment
i se sentia tot molt bé. El tècnic no...
Home, jo el recomano que... Moltes consultes, Toni, aquí.
Sí, moltes, però es centren en una.
Que tiri de la intel·ligència artificial
i es faci una foto o aconsegueixi una foto
amb el Donald Trump o algun d'aquests personatges
que va contra el políticament correcte,
perquè això té un públic, no sé quin en tindrà Taradell,
però el nostre...
el nostre ullent segurament el representa,
perquè a més tacos no es poden dir per minut.
I per tant està molt bé, perquè hi ha una...
hi ha un càldor de cultiu de cabreig.
Qui el reculli té premi.
De quines eleccions estaràs pendent en aquestes municipals?
Barcelona, suposo, no?
No només, és que és molt interessant,
perquè les últimes eleccions municipals
va ser una cosa que és que Esquerra Republicana
va accedir a Tarragona i a Lleida.
Tu vius a Barcelona, ara?
Sí, sí, jo soc del poble nuisme,
però he vist exiliant del poble nuisme
en un altre barri perquè es va posar impossible.
Quan la gent va començar a descobrir que teníem la platja a prop, tu...
Sí, no, no, està disparadíssim.
El cas és que... Però tu amb tantes tertúlies
tu deus poder pagar el lloguer.
Tu ja saps el que pagueu a les tertúlies, no em feu parlar.
Bueno, el suplement, jo sempre que t'he proposat de venir...
Sí, bueno, clar... Bueno, clar, és que, ostres, estàs...
Com pagueu?
No ho sé, això està públic, està públic.
És el portal de la corporació que deu sortir.
Sí? Doncs pobra.
Llavors la gent ja sap que no puc pagar.
Sí, ja saben que no puc pagar.
Això del poble nou és molt dur.
Doncs el cas és que a Barcelona estaré atent,
però, per exemple, alerta que passa a Lleida i Tarragona
és a si consolida en plaça o no.
Això pot ser un endalt a baix o una consolidació, un missatge,
però sí, Barcelona jo crec que és molt interessant,
perquè, a més, fixa't, dels quatre personatges
que tenies al capdavant de les possibilitats,
és a dir...
Aragai, Trias, Colau, Collboni?
Aragai, Trias, Colau, Collboni, correcte.
Jo crec que, al final, si veus la política catalana,
en l'àmbit independentista, és molt bassos comunicants.
Si puja Junts, baixa Esquerra.
Si puja Esquerra, baixa Junts.
Trias jo no sé si guanyarà, però que puja ho sap tothom
i és profecia. Per tant, Esquerra Republicana baixa.
Tu t'has fixat, és a dir, ja es veu també
en la comunicació d'aquest partit,
que ja veuen, en certa manera, que s'ha despenjat dels altres tres.
I dels altres tres, qui no guanyi,
i a Ernest Maragall li poso també,
qui no guanyi se'n va.
És a dir, que aquestes eleccions municipals farà net
dels grups municipals a Barcelona, al més en nivells.
Tu creus que si Colau segueix,
no guanya i no és alcalde, seguirà?
No, se'n va. Tu creus que Collboni,
si no guanya i és alcalde, seguirà?
No, se'n va. Trias ja ho ha dit,
perquè aquest és el que va més suelto,
i amb Ernest Maragall igual.
Per tant, és molt interessant veure aquestes eleccions com passa,
perquè els partits, els principals partits catalans
a una sola cara.
I pot ser molt interessant.
A més, tindran moltes conseqüències per les altres eleccions.
A veure...
Jo crec que avui ens ho passarem molt bé, Toni.
Ai, ai, això... Molt bé.
Arroba el suplement a Twitter,
l'oïent més ràpid s'emporta unes bambes munic del seu número.
Qui s'amaga darrere del telèfon?
És una persona, la pista que et dono és que no ve de l'àmbit de la política.
Sí, és important.
Que només pot respondre preguntes amb un sí o un no,
i que li hem de fer l'entrevista en castellà,
perquè no és català.
Ah, perfecte.
Però tindrà un vincle aviat amb Catalunya.
Molt bé.
Adelante.
Hola, buenos días.
¿Vivirás? ¿Qué tal?
Sí o no.
Preguntes de sí o no, Toni.
¿Te vamos a tener en Barcelona antes de un mes?
Sí.
¿Por trabajo?
Sí.
¿Vienes por trabajo a Barcelona?
No.
¿Te dedicas a una profesión móvil?
Sí.
¿Artista?
Sí.
¿Del teatro?
No.
¿Del cine?
No.
¿De los que hacéis muchas giras?
Sí.
Sí.
Música sí.
Música...
¿Cantautor?
Sí.
¿Tu nombre artístico és el nombre que ponen al DNI?
No.
Ah.
Pues esto no lo sabía yo.
¿Eres maño?
No.
No és maño.
De Catalunya, ja hem quedat que no.
D'aquí una estona t'alejaré el seu gran hit.
Encara no.
Molt bé.
A veure...
El primer cognom pel que estic veient...
Sí.
Té algun joc.
Juegas con el primer apellido.
Estic convençut que has cantat aquesta cançó.
El seu gran hit canta molt.
No es bailar pegados, no?
No.
No, ja sé que...
No hi ha cap xorros i escapa que volia bailar.
És veritat.
Té un hit a l'alçada de bailar pegados.
Ha sigut Eurovisión alguna vegada?
No.
Veus?
Té un hit aquest.
Ha començat a...
A veure...
A veure...
Arroba el suplement a Twitter.
És que...
És que...
No.
No.
No.
No.
De fet, està fent una gira que el portarà a Barcelona,
a la sala Bikini.
T'estic donant pistes.
Va, fes servir el mòbil.
Per una gira de 20 anys al dels escenaris.
Això ja em dona més pista.
20 anys.
Ha tret moltes més cançons i ara repassarem els hits.
I n'hi ha moltíssims.
A veure...
És que, esclar,
Roger Escapa no sé si té tota la...
A veure...
Ara sí, una mica més.
Has fet duetos?
Duets?
Sí.
L'ha versionat per la Marató.
Ha versionat la cançó per la Marató.
Això ja em sona més.
Per tant, tu en català la cantaste, no?
Sí.
No.
Quasi David Bissal, quasi Alejandro Sanz, però no.
No.
Jo et diria...
La cançó ara ja l'he pillada.
El hit, jo crec que també.
Podria ser que sigui...
Ara m'adició, no?
Àlex Ubago?
Sí.
Avui el suplement, Àlex Ubago.
Me muero por conocerte
Saber que eres lo que yo...
Estan veient la peixera.
La peixera sempre balla, no?
Amb la Rosalía, amb l'Ubago...
Àlex Ubago, bon dia.
Bon dia, com estàs?
Bona tarda, saludar-vos.
Nosotros también.
Un placer.
¿Todo a punto por Barcelona o no?
Todo a punto.
Con muchas ganas para el concierto, que es el 21 de abril.
Además, el arranque de esta nueva gira por España.
Y muy contento.
Casi agotadas.
Además, 21 de abril,
que es una fecha fantástica en Catalunya,
porque es a las puertas de Sant Jordi.
Un divendres, fantàstic.
Y el viernes 21 de abril en Sala Bikini.
Li he posat Sin miedo a nada,
que és una cançó que tots hem cantat 27.000 vegades.
Però jo sempre he titulat la cançó
per Me muero por conocerte.
Esto es bo, que te lo han dicho toda la vida, no?
Esto me ha pasado toda la vida
y lo he comentado en muchas entrevistas.
Porque hay de hecho una anécdota
ahí detrás, que bueno,
igual alguien ya la ha escuchado,
porque la conté hace mucho tiempo
en La resistencia con Broncano,
que es que en YouTube hay el vídeo original,
el vídeo oficial, digamos, de esta canción,
que se titula Sin miedo a nada,
tiene x visitas, no sé cuánto, 20, 30 millones de visitas.
Pero luego hay un vídeo no oficial
que subió una fan muy acertadamente,
con el título Me muero por conocerte,
que debe tener casi 400 millones de visitas,
y ahí me di cuenta de que todo el mundo
busca esa canción con ese título.
Yo creo que me equivoqué claramente poniendo el título.
No hay problema en la época de Google.
Yo ahora he posado al Spotify Me muero por,
y ya te surt Sin miedo a nada.
No, i sense por de res.
També la van fer amb català per la marató, precisament.
Me han morut tanta incertesa
Saber a qué tú pensas
Se ha levantado de la silla, eh?
Escapa, que no sé pas, eh?
Está bailando muy intenso.
Bueno, Alex, ¿qué tal la vida? ¿Dónde estás viviendo?
¿Cómo se avecina esta gira?
Pues muy bien.
Yo vivo en Donosti, en San Sebastián,
de toda la vida.
No nací aquí, nací en Vitoria, pero me he criado aquí
y sigo viviendo aquí.
Y bueno, es que muy bien, ¿no?
Salió el año pasado este disco
con el que celebro los 20 años en la música.
Ya estuvimos el año pasado girando con este proyecto
y resumando todo después de la maldita pandemia
que nos tuvo obligadamente para tanto tiempo.
Y bueno, este año continuamos con la gira
tanto por España como por América.
Y bueno, pues la verdad es que con muchas ganas.
Es un concierto muy especial
en el que se recorre un poco estos 20 años, ¿no?
Un poquito todas mis canciones más importantes.
Y bueno, ya tuvimos un concierto en Barcelona
cuando presentamos el disco hace algo menos de un año,
que nos fue muy bien,
y ahora repetimos y ya con casi las entradas agotadas,
así que feliz, muy bien.
Aunque te pueda ver.
Avui el comunista face-to-face, Toni Aira, Alex Ubago.
Toni, l'has d'entrevistar.
Sí, a veure, Alex, parlaves de la pandèmia,
tu ets un resistent, no?
Perquè, quiero decir, un cantautor
en medio de toda esta ola reggaetonera
y todo lo que estamos viviendo Rosalías y compañías,
¿cómo lo llevas? ¿Eres el alternativo de la clase?
Más o menos.
De momento me resisto a perrear.
Pero bueno, sí, la verdad es que...
A ver, yo me siento un afortunado de poder seguir
haciendo lo que me gusta,
pues ya 22 años después de que empezara
toda esta aventura
y siempre haciendo lo que he querido,
lo que me ha salido dentro de mi estilo,
aunque en cada disco he ido explorando
y buscando siempre una búsqueda constante,
pero creo que soy un afortunado de poder seguir
teniendo un público que me sigue, que me escucha
y también de haber podido vivir tantas cosas
y ver tantos cambios en la música.
Ahora tenemos el género urbano que quizás sí sea ahora
lo que más de moda está,
lo que más escucha, sobre todo la gente más joven,
pero no ahí seguimos.
És molt interessant això que apunta el Toni Aira,
perquè no sé si tens la sensació, Àlex,
que la balada no passa per su mejor momento,
però es que es continua consumint.
Sí, però al final uns i altres acaben parlant d'amor i desamor,
no?
Sí, sí, sin duda.
A ver, es verdad lo que has dicho, no?
No sé si decir la balada no pasa...
Sería como una especie de...
No sé si de contradicción o de...
No sé cómo llamarlo, pero una paradoja, no?
O sea, la balada no pasa por su mejor momento,
pero tampoco pasa de moda.
Yo creo que seguimos escuchando baladas
en muchos momentos de nuestras vidas,
y es verdad que igual lo que tratamos,
los baladistas como yo, los cantautores,
es de actualizarnos un poco,
de ir renovándonos también a nivel de sonido, no?
Muchas veces quizá los sonidos y los álbuns de nuestras canciones
van variando y se van también adaptándolos a los nuevos tiempos,
y luego yo entre los últimos proyectos que he sacado
y entre mis últimas canciones,
pues vais a escuchar de todos,
si os dais una pasada por las plataformas digitales,
por mi Spotify, por ejemplo,
veréis que sí tengo algunas canciones que son más...
Bueno, desde el estilo de siempre y otras en las que...
Bueno, pues he experimentado un poco y explorado también
otros terrenos en colaboraciones con otros artistas también,
siempre intentando no perder...
Para mí es muy importante no perder mi sello, no?
No perder mi esencia, pero ¿por qué no?
También estar abierto a hacer cosas distintas,
sobre todo cuando ya empiezas a llevar años en esto, ¿no?
Va, un altre clàssic, ¿qué pides tú?
Ens comprem l'entrada, Toni, anirem junts.
Home, doncs sí, no m'ho diguis dues vegades.
Sobretot perquè si jo vaig de públic a la biquini,
jo vull que tu estiguis al meu costat, no davant meu.
I ets d'aquells que t'escarxofes al seient,
perquè res, per no fer nosa, no?
Perquè ets a l'Almons Sant Pau i jo he de posar una trona...
Sí, és un poderet, home. Ah, sí?
Sí, no, no has sentado el concierto, no, Àlex?
Eh, dime, perdona, que no te he entendido la pregunta.
El concierto no, el público está de pie, ¿no?
Ah, no, yo creo que de pie, sí, sí.
Sí, sí, seguro.
Pujols del deus has d'anar asseguts,
sempre són els últims que han anat últimament.
Estar contigo.
Estar contigo
es como un sueño
el que no quiero y es verdad.
Sí, sí, no, és que el Toni vol fer entrevista.
Escolta, una pregunta, Àlex.
Aquí en Catalunya tenemos ahora en TV3
un programa que se llama Euphoria,
que lo está petando muy fuerte,
con chavales jóvenes que cantan, etc.
A mí siempre esto me retrotajo es un momento a Operación Triunfo
y aquella fiebre de los triunfitos.
¿Algunos, como vosotros, os atropello un poco todo aquello,
toda aquella espuma de los Operación Triunfo y compañía?
Porque también os pillo en un buen momento a vosotros, ¿no?
Sí, sí, bueno, yo, de hecho,
no sé si lo reconoceis, yo coincidí
en el comienzo de mi carrera coincidió
de pleno con...
y además fue bastante anecdótico
con el primer Operación Triunfo,
¿no?, del que salieron...
Adivisbal, Genoa, Gustavante...
Rosa, sí.
Y yo recuerdo que fue una época
en la que, o sea, que yo arrasó,
Operación Triunfo arrasaba las listas de venta,
copaban los 10, 12, 15 primeros puestos
de los discos de cada una de las salas
que iban saliendo, si os recordáis.
Y ahí, en medio de esa lista de ventas
copadas por Operación Triunfo,
me colaba yo con mi primer disco
y realmente fue...
En muchas entrevistas era como un poco
noticia y era la anécdota que
era como el... Bueno, pues...
Sonando, ¿no? Como que me libré un poco
o como que conseguí encontrar mi hueco
en un momento en el que parecía que solo existía
Operación Triunfo, no sé...
La verdad es que yo...
Ya te digo que no...
A mí al revés, fue un momento que no me perjudicó,
sino que sí, yo pude...
Pude hacer mi hueco y arrancar una carrera
muy fuerte con aquel primer disco.
Alguna cosa més, Toni, o ho anem tancant aquí?
No, que m'ha arribat algun missatge
que s'apunten al concert amb tu i amb mi.
Per tant...
No, és que hi anirem tu i jo sols, com a cita.
Ah, és un duet. Molt bé, perfecte.
Àlex Ubago, ens veiem el dia 21 d'abril
a Barcelona-Saleviquín, últimes entrades a la venda.
Una abraçada ben forta,
moltes gràcies avui per jugar amb el suplement, Àlex.
Muchísimas gracias, una abrazo muy fuerte.
Una abraçada, i gràcies al Toni Aira
també, que tindrà un Sant Jordi mogudet
amb aquest Cos a terra, l'última novel·la
policíaca, política
que ha publicat...
Espero que no sigui l'última. Segur que no.
És la primera, però saps que m'han encarregat
una trilogia allà? Amb el mateix personatge del Max?
Amb el Max Margarit de protagonista.
Per tant, toca fusta, Cos a terra...
Però tu de llibres ja en tenies uns quants,
de publicats, però novel·lats encara no.
Sí, sí, sí, ha sigut una aventura,
i té una cosa que no sé si es pot dir,
però com que me l'han dit aquesta setmana...
Quantes edicions portes, a veure?
Doncs mira, el que tu tens és la primera,
que és del dia 23
que estem ara, març,
que la vam presentar,
doncs a dia d'avui ja anem per la tercera,
que és un gran moment.
Farem una pausa, i continuem parlant de llibres,
perquè de seguida el suplement
Risto Mejide, Déu-n'hi-do avui.
Espero que ha tret quin llibre té.
Mira, m'escriu la Carod,
que li vas donar l'exclusiva de la trilogia,
que m'ha explicat a mi,
que em diu que l'exclusiva me la va donar a mi,
ho va explicar a la tarda de Catalunya Ràdio,
recupereu l'entrevista amb el Toni Aira
de la tarda de Catalunya Ràdio, que mola.
És un artista. Sí, la Carod sempre té una orella posada.
Us passaré el link que us vagi a veure.
També el del suplement, aquí, doble clic.
Escolta'm, farem una pausa de seguida
Risto Mejide.
Risto Mejide és una entrevista que vam enregistrar ahir
a Casa Fuster,
a Casa Fuster de Barcelona. Un gran indret.
Què passa? Que hi havia Víctor Amel a davant.
Què vols dir davant? De la vanguardia.
Perquè són aquests dies que estan fent promo
i fan 27 entrevistes. I bueno, Víctor Amel va estar allà...
Què? S'hi va recrear? Home!
Va estar allà una hora i mitja amb el Risto.
Va contrair cap al cap. Sí, però jo dic,
escolta'm, la contra és una pàgina.
No, molt bé, molt bé.
Ara a veure l'entrevista amb el Risto,
perquè hi ha algun moment... Segur que li va dir
a la Mela que també t'ho va veure a tu?
Jo no sé si és que la Mela me'l va deixar que...
Què? A punt de caramelo? Al revés?
No ho sé, no ho sé. Ara ho sé.
Farem una pausa i de seguida el suplement al Risto Mejide.
Moltes gràcies, Toni. A tu, escapisme.
Ara tornem.
Els iogurs La Fageda són el doble de bons.
Són bons perquè estan fets amb llet de proximitat
i amb el màxim benestar animal.
I són bons, sobretot, perquè La Fageda
és un projecte social amb la missió
de donar feina i una vida digna a persones
amb capacitats diferents.
I això no té preu. O potser sí.
La Fageda. Iogurs com ningú més els fa.
Barnajo's és un servei on
els xiquets i les xiquetes
que han patit abusos sexuals
acudiran perquè els ajudin
a passar per tot aquest tràngol el millor possible.
Badalona, Rubí, El Vendrell...
El Vendrell són els últims casos
d'abusos sexuals a menors
que obren molts interrogants
i aquest dimecres al Matí de Catalunya Ràdio
els intentarem resoldre
amb tots els actors implicats, metges, educadors,
fiscalia de menors i de gaia
amb un programa especial
des d'un centre pioner per atendre les víctimes.
Aquest dimecres al Matí de Catalunya Ràdio
des de la Barnajo's,
la casa dels infants de Tarragona.
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
Del 30 de març al 2 d'abril
arriba la 34ena Mostra Igualada
la fira d'espectacles infantils i juvenils.
70 representacions de teatre,
música, circ, dansa
i aquest any tornen els espectacles de carrer i gratuïts.
MostraIgualada.cat
organitza Ajuntament d'Igualada i Generalitat de Catalunya.
Unes ganes salvatges de cridar
de Marc Vintró, premi Mercè Rodoreda.
Una nova veu que ve
sa imaginació i la ràbia continguda que tenim a dins.
Unes ganes salvatges de cridar.
Un llibre de proa.
Aquesta temporada pels més petits
es porten els bodis, els pitets
i la samarreta de l'ESA3.
A la venda a la botiga de TV3.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Atabant, passeu.
Casa teva.
I ara entrem al búnquer.
Podem posar miralls a les prets com les fruiteries.
Que sembli més gran.
Clar, perquè no tinguis claustrofòbia a la fruiteria.
No perquè hi hagi més fruita.
Heu anat mai a buscar la pompa reflexada?
Bé, perdona, jo he parlat amb el fruitier reflexat.
Al búnquer, amb en Peyu,
en Jair Domínguez i la Neu Rossell.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio i a YouTube.
També en podcast.
Sí, sí, sí, mare de Déu, i tant que m'ha passat.
Jo he parlat amb el fruitier reflexat.
És un ricoler excel·lent
Que suerte que nuestro cliente
Hace el trabajo de veinte
Lo suyo es frutal
Lo suyo es frutal
Lo suyo es frutal
Per clients excel·lents, preus excel·lents.
Celebra el 20è aniversari d'Abrico de Pó
amb un nou aire condicionat per només 279 euros.
Ja, Abrico de Pó.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
El festival de Peralada celebra l'edició de Pasqua
amb dues propostes extraordinàries
per sentir la passió per la música.
El 7 d'abril al vespre,
Serena Sáez, Xavier Sabata
i l'orquestra barroca Vespres d'Arnedí
interpretaran l'oratori a tres veus,
la Giudita.
I a la nit, la formació vocal Cantòria
interpretarà l'Ofici de les Tenebres.
Més informació a festivalperalada.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
Del 30 de març, el 2 d'abril,
arriba la 34è mostra igualada.
La pira d'espectacles infantils i juvenils de Catalunya
amb 70 representacions de teatre,
música, circ, dança, màgia,
clown i instal·lacions.
Una edició en què tornen els espectacles
de gran format de carrer i gratuïts.
Més informació a mostraigualada.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Jo soc noi.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
Jo soc noi, violenta,
si l'amor m'encena...
El sexe i el desig femení continuen
sent un tabú ple de prejudicis.
I quan, a més, les dones ens acostem a la menopausa,
encara s'agoditza més el silenci.
Deixem de desitjar i ser desitjables?
On està escrit això?
I per què ho permetem?
Aquest dissabte a les Dones i els dies,
sexe i desig a la menopausa.
Les Dones i els dies, a Montse Virgili,
els dissabtes a la mitja nit.
A la mitja nit, t'ho esperem a la catifa.
T'espero a la moqueta.
També en podcast i a la T-Web de Catalunya Ràdio.
Amb Roger escapa.
6 minuts per arribar a tres quarts de dotze del migdia.
Risto Mejide no necessita presentació,
sempre envoltat de polèmica.
Ara acaba de publicar un nou llibre, 16 notes,
sobre la relació d'amor entre Johan Sebastian Bach
i Anna Magdalena, la seva segona dona, 16 anys més jove.
Una història amb algunes connexions amb la vida del Risto.
I ara, el suplement, hi parlem.
Risto Mejide, bon dia, bona hora.
Què tal, com estàs? Molt bé, i tu?
Feliç.
Em fa il·lusió veure't el color dels ulls.
Bueno, ja veus que no et perdies gaire, vull dir.
Però no sabia que tenies els ulls marrons, no?
Sí, no, però era una cosa...
Mira, era una cosa que tenia a veure amb les entrevistes.
A mi em molestava, el Chester,
tenir aquesta pantalla al mig, no?,
perquè jo crec que com mires els ulls o com...
expresses moltes coses, també.
I ara de vegades, fins i tot, no ho pregunto.
Em quedo amb silenci i només amb la mirada, ja,
el convidat continua parlant.
Era la conseqüència d'una ressaca,
que no tornarem a explicar la història,
perquè l'has explicat 70 vegades.
Escolta'm, sé que t'has documentat moltíssim
per escriure 16 notes, te n'has anat a Alemanya,
i, al final, és la història de Bach,
però és la teva història, també, d'alguna manera, no?
Quan vas aprendre a tocar el piano, tu, de petit?
Bueno, no era tan gran, no?
Quan vas aprendre a tocar el piano, tu, de petit?
Bueno, no era tan petit ja, tenia 14 anys.
Els 14 anys va caure al típic teclat Casio,
que tots hem tingut alguna vegada,
i em va començar a agradar més que res com a meditació.
Ara ho veig com a meditació.
Saps això que està tant de moda, el mindfulness i tot això?
Ara ho veig així.
Jo necessitava passar una estona tocant.
No toco bé, ni ho pretenc, però m'ajuda molt.
M'ajuda molt a fer un parèntesi.
Va esperar de seguida que no tenies talent pel piano?
No, jo crec que el talent, fixa't,
tenim un concepte molt perniciós del talent.
Perquè tu parles del talent com si fos alguna cosa
de la qual pots viure.
I només aquesta cosa per la qual pots viure és talent.
La gent té molts talents i no hi viu, d'això.
Hi ha gent que cuina molt bé,
però ningú no li obliga a muntar-se un restaurant, oi que no?
És curiós perquè, en el cas de 16 notes,
és la història oculta segurament, o menys coneguda de Bach,
que es va parallar amb una noia 16 anys més jove que ell.
És inevitable fer connexions amb la teva vida,
i suposo que ja busques això un cop l'has escrit,
perquè en el fons estàs parlant de Bach, però estàs parlant de tu.
No sé si hi ha alguna legitimitat per parlar de parelles
amb diferència d'edat, això sí.
En el cas de Bach era en 16, en el teu cas ha estat una mica més,
i en el cas de Bach crec que va trigar 17 mesos a superar el dol,
i tu has trigat una mica menys.
No, no va trigar 17 mesos, ell va trigar menys,
perquè en realitat 17 mesos va ser des de la mort de la seva primera dona
fins que es va casar amb la segona,
però va conèixer bastant abans.
Ningú no es cull quan s'enamora.
És a dir, amb aquesta pregunta també hi ha un prejudici
bastant fort de dir, quan has tingut un dol,
està malament vist que de cop i volta tinguis una alegria,
la que sigui.
Què fa aquest rient si acaba de tenir una pèrdua molt important?
Molt bé, qui ets tu per dir-li que no pots riure?
Qui ets tu per dir-li que no pots superar?
Qui ets tu per dir-li quan ho ha de superar?
Hi ha aquella classe de persones que enllaça relacions serioses
i gent que després d'una pèrdua o d'una ruptura
necessita estar molt temps separada, no?
Cadascú busca la seva felicitat de la seva manera.
Pag era de la primera... segurament, no?
Segurament, segurament, perquè jo amb la segona dona va estar 30 anys.
Parlàvem d'aquestes diferències d'edat i com d'exposat estàs, no?
I ara fa pocs dies que es feia pública, també,
a través de la premsa la teva nova relació,
però a la vegada t'ho explicaves que prefereixes
que se'm mantingui al marge.
Tota aquesta equació, és a dir, una persona que té una relació
amb tu és impossible que es mantingui al marge de la premsa del cor.
Una persona que tingui una relació amb mi
ha de fer el que vulgui amb la seva vida.
Potser és que jo l'arrossegui als meus events o les meves coses.
Fixa't, una cosa, jo no hi vaig a events.
Ahir vaig fer l'event de presentació d'aquest llibre.
M'han dit que hi era.
Sí, ella va venir per recolzar-me,
però trobo que segurament trobaràs
molts més famosos que fan vida de famós,
que van a events, a premiers, a tal, tots els dies.
A Madrid hi ha un nou, deu cada dia.
A mi no em trobaràs a gaires.
Vaig només quan són amics meus o quan jo no cosa molt especial, no?
Ets vida de famós. Què vol dir vida de famós?
Això, anar als fotocalls i tenir aquesta vida de...
Ara vaig a les premiers i ara vaig...
No, jo faig una vida molt familiar.
Jo vaig al plató, corro i torno a casa.
O vinc aquí a Barcelona o a Madrid, però a casa.
I és fàcil conciliar aquesta vida
amb dues criatures de dues parelles diferents
que suposo que t'enganxen entre Barcelona i Madrid?
No és fàcil. No és fàcil conciliar.
És un repte cada setmana.
És una cosa que et preocupa?
No, m'ocupa, més aviat.
I de tot, t'ha preocupat el que pensessin els altres de tu?
De mi?
Si no em critiquéssim per la diferència d'edat
amb la meva parella, em criticaríem per altres coses.
Serà que no hi ha coses per criticar-me.
He vist que dius que dues milions de persones a Espanya
han estat discriminades per enamorar-se d'una persona més jove.
No, que dues milions de persones viuen amb una diferència d'edat
amb la seva parella de més de deu anys.
I aquestes persones tu creus que han estat discriminades?
D'aquestes persones hi ha moltes que pateixen discriminació, sí.
Creus que és el teu cas?
Ho afirmo.
No, torno a dir-te.
Jo faig, com diuen a Madrid, de mi cap a un saio.
Si no em critiquen per això,
soc conscient que em criticarien per una altra cosa.
Jo quan denuncio aquesta situació, no és per mi,
sinó per la quantitat de gent que m'escriu.
Això no em puc mostrar, perquè són missatges privats,
però sí que conec moltes parelles que m'escriuen
i em diuen com ho fas.
Perquè jo ho estic patint on estic.
Amb la família, amb la família d'ella o d'ell,
amb l'entorn social, etc.
I pateixen molt.
Només cal que posis el títol de la meva novel·la a Twitter.
Sí, 16 notes, sí.
Ho busques i veuràs què és el que la gent comenta d'això.
Quin fàstic, un altre cop, un viejo verde...
Tot seran insults.
Tot per enamorar-me d'algú amb qui em porto 20 anys.
Tot per això.
I la meva pregunta és, a qui li haig de demanar permís?
Clar, el que passa és que tu...
Què tens ara, Risto, 40 anys? 48.
48, ja, 48.
Sí, els portes molt bé.
Clar, tens una situació de privilegi.
Des de fa molt temps, perquè ets un home blanc,
un home sexual, sis,
que ha guanyat calés i econòmicament solucionada.
Aleshores...
Creus que estàs en igualtat de condicions
que una persona 20 anys més jove a l'hora d'enamorar-te?
Pregunto, eh?
Per què no?
Estàs assumint que una persona 20 anys més jove que jo
no pot enamorar-se?
No té consciència per enamorar-se?
No té llibertat per enamorar-se de qui vulgui?
Absolutament.
No, jo crec que no.
O pitjor, adadisme.
Segur que en té de criteri.
El que no té és la situació de privilegi que potser tens tu.
Ah, està amb mi per la meva pasta.
Això, a més de masclisme, és elitisme.
No per un tema de diners, per un tema de fama.
Que busca la meva fama?
Llavors explica't millor.
El que estic dient és que tu tens una situació de privilegi
perquè has viscut moltes més coses que aquesta altra persona.
I tu què saps?
Que no ha viscut el que ha viscut algú de 20.
És una assumció teva que torna a ser un prejudici.
Veus?
Aquesta relació, des del principi,
només pel fet de tenir una diferència d'edat,
està tancada de prejudicis aliens.
I això és el que jo denuncio.
Jo el que m'estic qüestionant és si la frase
que l'amor no té edat...
Sí.
És veritat o no és veritat?
M'ho qüestiono.
Quin és el límit que podem permetre a la gent enamorar-se?
Quin és el límit de diferència?
Quin seria el límit adequat?
El meu avi es va enamorar amb 70 anys d'una dona que li treia 30 anys.
Li has de dir al meu avi que no es pot enamorar d'aquesta dona?
Que no pots passar els seus últims 10 anys feliç amb aquesta dona?
Segur que no.
Sóc jo per ficar-me aquí.
I segur que jo tampoc soc ningú.
Però si ens preguntem per què hi ha molts més homes grans
que s'enamoren de dones joves i de noves...
Això també és mentida.
Si busquem les estadístiques, segurament hi ha molts.
Les estadístiques sí, però pateixen la mateixa discriminació.
Exactament la mateixa.
Les dones grans que s'enamoren d'homes joves.
És més, et diria que més discriminació encara,
perquè diuen, mira, el Toyboy, mira aquesta.
La Madonna o les famoses, però també les dones anònimes.
El que vull dir és prou de prejudicis.
No estem parlant de pederàstia,
que és el que li diuen els homes o les dones.
Ets un pederasta, que això és una aberració,
acusat d'un delicte.
Dues persones adultes que, lliurement,
no perquè una família hagi concertat un matrimoni
com passava a les societats agrícoles,
no, no, a ple segle XXI decideixen enamorar-se.
Qui som els altres per jutjar aquesta relació?
Igual que si diguessis fa 100 anys
que són dues persones del mateix sexe,
oi que ens sembla una aberració?
Vull dir, home, no, que fan aquests dos que són del mateix sexe.
Oi que és una aberració? Això és el que estic denunciant.
Som els Suplements, som a Catalunya Ràdio,
estem xerrant amb el Risto Menjide, acaba de publicar 16 notes.
Hi ha hagut gent que també t'ha acreditat,
perquè suposo que s'ha ofès perquè has escrit
sobre música i sobre Bach,
però he vist que el llibre està molt ben documentat,
és que no haig de demanar perdó.
Qui haig de demanar permís per parlar de Bach?
Vull dir, això em fa molta gràcia.
Algú músicòleg que es deu enfadat potser dic.
Ah, vale, llavors, només poden escriure llibres de música?
Els músics.
Llavors, els de misteri, només els assassins?
Els de ciència-ficció, només els astronautes?
Sisplau, el que ha de fer aquesta gent que critica el llibre
primer és llegir-se'l.
I després, emetre el seu criteri, que em semblarà molt bé,
si no li agrada o si li agrada també.
Vull dir, això és...
El que estic provant de fer amb aquesta novel·la,
i tant de bo me'n surti,
és que molta gent que no s'ha...
ni s'ha plantejat escoltar el Johann Sebastian Bach,
la meva idea, el meu somni,
és que després de llegir aquest llibre,
les reproduccions de Bach a l'Spotify,
ho peten, ho peten, més que la Rosalia.
Imagina't, això seria...
Però no tens royalties, tu, en aquest cas.
No, no, és una qüestió altruista pura.
No, perquè la transformació que ha suposat
l'època de Bach a la meva vida
ha estat molt positiva.
M'ha portat moltíssimes coses bones,
i vull que això li passi a més gent.
Es publicarà en català?
Tant de bo.
Venia pensant això, fixa't.
Saps que soc d'aquí, soc...
És que no has anat a Barcelona.
Sí, sí, sí.
Però, clar, és una qüestió de mercat, tant de bo.
Venim tantes còpies que poguéssim fer
l'edició en català,
l'edició en anglès i en francès,
i, en fi, això seria...
Bastial.
T'he llegit en alguna entrevista també
que dius que has votat partits polítics molt diferents,
dreta i esquerra.
Els partits independentistes, també?
He vist que dius que has votat de tot.
No, he dit que he votat dretes i esquerres.
No he dit quins partits, tampoc.
I que quan he votat esquerres
sabia que em decebria
i que quan he votat dretes
sabia que m'arrepentiria.
Ha passat, efectivament?
Jo, ara, sí, la meva elecció,
en cas que...
Fins i tot he votat el Pacma, imagina't.
Tens moltes ganes de fer
tele molts anys més o encara no?
Honestament, faig coses que m'agraden.
Això és veritat.
Vaig molt patat de feina, també és veritat.
Llavors, quan estic cansat, ho vull deixar.
Però és veritat que el Chester
és un programa que m'apassiona.
M'apassiona de conèixer gent,
poder parlar, poder escoltar, poder preguntar.
És veritat que cada cop
m'emociona menys fer de jutge
dels programes de tele,
perquè trobo que ja porto 17 anys
fent de jurat i cansa,
perquè has vist de tot.
Però la part del Chester
o del Todo es mentira,
m'ho passo molt bé al Todo es mentira,
és una resoteràpia diària,
que em va molt bé.
El Chester és un programa que el vaig parir.
Em sento molt identificat amb aquest programa.
Però un dia ho deixaré
o em faran deixar-ho,
perquè a la tele ja saps que
o et jubiles o et jubilen.
A TV3 hi treballaries?
Si em proposessin alguna cosa...
No t'han proposat mai a TV3?
Mai, saben que no soc independent.
Tu creus que només hi treballen els independentistes a TV3?
Sí.
I a Catalunya Ràdio també?
Jo no soc la mateixa empresa.
Jo et puc assegurar que a TV3 hi treballen independentistes
i no independentistes.
Fantàstic. Jo no he tingut la sort
i conec grans periodistes i grans presentadors
que treballen molt bé a Madrid
i en moltes cadenes i en molts programes
i no poden treballar a TV3 des de fa anys.
És curiós, com a mínim.
I cap d'ells és independentista, curiosament.
Hi ha molts presentadors o directors de TV3
que no sé si són independentistes o no ho són.
Jo tampoc.
Jo no...
Jo fa cinc anys que presento i dirigeixo aquest programa,
no m'he pronunciat mai sobre el tema.
No crec que un ull en meu pugui dir si aquest és independentista o no.
Doncs enhorabona.
Gràcies.
Em fa la sensació que, sense coneixe't,
però que ets una persona amb l'autoestima alta.
O és una façana, això.
Digue'm una cosa teva que no t'agradi.
Una, només.
Mirar el meu físic.
Jo estic barallat amb el meu físic.
Jo tinc físic de ràdio.
Jo ho tinc molt clar.
Sí? Tu creus?
Sí, home, sí.
Què no t'agrada del teu físic?
Home, jo veig el Brad Pitt, em veig a mi i dic,
hòstia, jo no he diferent.
Sí, clar, però el Brad Pitt no ho serem ningú.
Però ets un pa igual i ben plantat, no?
O sigui, gràcies, però no.
T'imagines... O sigui, ets més alt del que em pensava.
O més petit, no sé per què.
I parlant de coses,
i t'encanta també tot el círcle d'amor,
a què has renunciat per amor, tu?
A la vida, a la vida.
O a què renunciaries per amor?
Al que calgui.
A la teva carrera i renunciaries per amor?
A tot, absolutament, home, i tant.
I això que l'amor té data de caducitat, tu dius?
Sí, sí, sí, però com deia el Vinícius,
que mientras duré sea eterno, no?
Però tu creus que es pot tenir una relació estable
amb una altra persona, partint de la base,
convençuda que un dia s'acabarà?
Sí, és més...
I que sigui sana?
És com si et preguntés jo a tu.
Tu creus que es pot viure convençut que un dia moriràs?
I que sigui sa?
Sí, però perquè no tenim alternativa, no?
Doncs és el mateix.
Però a vegades hi ha gent romàntica
que vol pensar que l'amor és per sempre, no?
Bueno, el romanticisme...
O això creus que és una construcció literària?
Jo trobo que el romanticisme
no té res a veure amb el que ens venen les pel·lis romàntiques.
El romanticisme no dura una hora i mitja.
Molta sort, amb 16 notes,
segur que per Sant Jordi et fas un far de 5 na llibres a Barcelona.
Tant de bo.
I si traiem l'edició en català,
que de debò que em faria molta il·lusió,
doncs tornaré també a Barcelona, encara que no sigui a Sant Jordi,
perquè és un llibre que jo no puc resoldre.
Gràcies, Risto. Molta sort. Gràcies.
¿Viste qué maravilla de plantas?
¿Y cómo me crecieron?
Les hablo, les digo cosas lindas,
les leo poesía,
hasta les puse música.
¿Cómo pensás vos que no me van a crecer?
Flower Platinum Pembextra Nutrients.
La Fact, Factoria Cultural de Terrassa,
presenta el 15 i 16 d'abril Fuego,
de la companyia Antonio Gades.
Un ballet de Carlos Saura i Antonio Gades
inspirat en l'amor brujo de Manuel de Falla.
Gaudés d'aquest espectacle
de la quarantena temporada BBB
a la dança de La Fact Cultural.
Entrades a lafactcultural.cat.
Benvinguda.
Benvingut.
Tu, que tens un petit o gran negoci,
et diem endavant.
Vine a Catalunya Ràdio amb el teu producte o servei.
Ho tenim tot a punt,
perquè arribis a més gent i a tot arreu.
Explica'ns què vols anunciar via WhatsApp.
Pren nota.
677-09-1268.
I t'hi ajudarem amb efectivitat,
seguretat i enginy.
Anuncia't a Catalunya Ràdio.
T'estem esperant.
Si t'agrada crims, t'encantaran els seus llibres.
La noia de Portbou,
Suïcidi o assassinat,
a la venda a la botiga de TV3 i als punts habituals.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
Torna el Festival de Pasqua de Cervera,
el saltamen referent de la música clàssica catalana.
Del 30 de març,
del 30 de març al 8 d'abril,
15 concerts únics amb el Cor Madrigal,
l'Orquestra Barroca Catalana,
l'Orquestra Julià Carbonell,
Roger Padullès i Francisco Poiato,
Nexus Piano Duo,
el quartet Atenea, Roger Illa i Lluís Capdevila.
Un festival de música clàssica
comanejarà la figura de Pau Casals
i d'altres compositors catalans
que van patir exili.
Més informació a festivalpasqua.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Del 25 de març al 1 d'abril,
el Festival Blues i Ritmes de Badalona
presenta 4 concerts inèdits a Catalunya
amb llegendes i noves promeses del rock,
del gospel i del blues.
Alejandro Escobedo amb The Rant Band,
The Harlem Gospel Travelers,
Kitty Daisy i en Lluís
i North Mississippi All Stars Duo.
Més informació a teatrezorrilla.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Lincoln.
L'ofici de viure amb Gaspar Hernández.
Aquest diumenge a l'ofici de viure
parlarem amb el psicòleg Walter Rizzo
de les relacions de parella.
Ens preguntarem i respondrem
com podem saber si la nostra parella
és l'adequada i quins són els senyals d'alerta
que han de fer que vigilem en qui tenim al costat.
Aquest diumenge, Walter Rizzo a l'ofici de viure.
L'ofici de viure amb Gaspar Hernández.
Eines pel benestar emocional.
Aquest diumenge en parlem a la mitja nit
a l'ofici de viure.
La química ha entrat de plena al nostre menjar.
I tot això, òbviament, també ens ha afectat.
Per exemple, som al·lèrgics.
Això, òbviament, no passa l'abans.
Passegem pel supermercat
i fem la compra a Maudal Carbonet.
Això que està passant ara amb una casa
que el nen està amb ordinador a la seva habitació,
el paio està en un puesto,
la dona està a la seva habitació
i realment, si passa un àpat que és l'esmorzar o és el dinar,
en hi ha molts que no hi ha socialització.
L'alimentació és socialització.
Un restaurant que aniva a la Berlín.
Diumenge, d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.