Bip.
A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diu menja 5 de febrer del 2023.
Avui el suplement.
Artúlia i Marc Molins, advocat penalista, doctor en dret.
Núria Oriols, del diari Ara,
l'Oriol Marc, cap de política de la nació digital,
i l'Anna Pardo de Vera, de Público.
A les 10, el columnista, el Wall Street Journal Ion Sindreu,
i el politòleg Toni Rodon, protagonitzant la setmana tràgica.
I després...
Avui el suplement, una conversa amb l'actor Pedro Alonso,
eternament recordat per interpretar Berlín a la Casa de Papel,
el dolent que va enamorar l'audiència
fins al punt que la direcció de la sèrie el va recuperar un cop mort.
Ara Pedro Alonso es troba immers
preparant l'spinoff del personatge de Berlín.
Amb ell xerrarem una bona estona sobre el paper de la seva vida,
però també descobrirem un actor amb un món interior important i místic.
No us el perdeu a quarts d'ons, avui, el suplement.
També farem els llibres, les sèries i les bandes sonores
de la Marina Porres,
les converses de taverna del Roger Mas i el David Carabé,
en el demà ho deixo,
la Marta Ferrer amb els arguments universals,
i a les 12 avui ens n'anirem a dinar...
Bé, no hem menjat, però sí que hem conversat,
amb els flamants guanyadors de les tres estrelles Michelin,
els Germans Torres.
Quanta gent hi treballa, en aquest restaurant?
Mira, ara mateix jo diria que som com... quasi 50.
50. Per cada servei, eh?
Sí, sí, per cada servei, clar.
50 persones per cada servei. I quants comensals teniu per cada servei?
50. 50.
Sí, sí, màxim 50, és un per un.
Us surten els números?
Sí. És un negoci.
És un negoci rentable i viable.
Evidentment. És que, si no, no pots créixer.
Com us expliqueu que el MoMA hagi tancat
dient que no els sortien els números,
amb un menú de gustació que és molt més costós que el vostre?
Cadascú té la seva estratègia.
I cadascú, a l'hora de...
quan arriba, quan ets número del món,
m'imagino tants anys i...
i... no lo sé.
Jo no ho entenc. Jo, personalment, no ho entenc.
No us creieu que no fos econòmicament viable el restaurant?
Jo no. Jo no m'ho crec perquè...
doncs perquè un restaurant potser tenia una mala gestió.
Un restaurant gastronòmic amb una bona gestió...
Sergi Javier Torres, el suplement a partir de les 12 del migdia.
Bon dia als que us esteu despertant.
Bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui ens llevem amb la notícia de l'exèrcit dels Estats Units
que ha abatut el globo xinès que sobrevolava el país.
Quan era sobre l'Oceà Atlàntic,
un avió de combat ha disparat un missil contra l'aparell
i l'ha fet caure al mar.
El president dels Estats Units, Joe Biden,
ha explicat que així ho van decidir ja fa uns dies
per evitar, diu, els perills de batre'ls sobre zones evitades.
On Wednesday, when I was briefed on the plume...
Dimecres, quan em van informar sobre el globus,
vaig ordenar al pentàgon que el fessin caure.
Dimecres, tan aviat com fos possible,
van decidir, per no provocar danger a terra,
que el millor moment per fer-ho era damunt l'aigua.
L'han abatut amb èxit
i vull felicitar els nostres aviadors que ho han fet possible.
And I want to compliment our aviators who did it.
També parlem avui de l'exèrcit ucraïnès
que adverteix que el Kremlin ha desplegat aquesta setmana
les seves forces al voltant de la ciutat de Bahmut,
a la província de Donets.
En el missatge d'aquest dissabte al vespre,
el president Volodymyr Zelensky admet
que el moment al front és complicat.
En els 346 dies d'aquesta guerra,
sovint he hagut de dir que la situació al front era dura
i que encara anava pitjor.
Ara torna aquell moment,
el moment en què l'invasor posa més i més forces
per trencar les nostres defenses.
Ara és un moment molt difícil,
la Bahmut, Bogledar, Limán i altres llocs.
En alemany, com a Índia, n'hi ha prou.
De la crònica política a Catalunya
destaquem l'entrevista que avui li fa el diari Ara
al president de la Generalitat,
Pere Aragonès, tanca la porta a un possible tripartit,
tot i l'acord de pressupostos diu que un pacte de govern entre Esquerra,
el PSC i els comuns no té cap sentit.
Crec que és tan evident que el PSC i jo i el meu govern
defensem projectes diferenciats,
que això no té cap mena de viabilitat.
Per tant, pensar que pot haver-hi un govern conjunt
mentre el PSC segueixi negant el dret a decidir
crec que no té cap mena de base.
Al fil d'això, el cap de l'oposició, Salvador Illa,
en una altra entrevista, en aquest cas al diari El Periódico,
estén la mà a futurs acords.
Influir tanto como podamos,
impulsar la oposición de gobierno,
el presupuesto que se va a aprobar,
no es el presupuesto que yo hubiera hecho si gobernara Cataluña,
pero sí que da algunas pistas.
En l'àmbit espanyol s'enquista la tensió entre el PSOE i Unides Podem
per reformar la llei del només sí-és-sí.
Els dos partits negocien l'última proposta del Ministeri de Justícia,
però encara no hi ha acord.
La ministra d'Igualtat, Irene Montero,
reitera que està disposada a cedir, a pujar les penes,
però rebutja que el canvi es faci afegint
el requisit de la violència a la norma.
No tenemos un acuerdo con el Partido Socialista.
Tenemos una discrepancia fuerte.
Y estoy dispuesta a ceder
con tal de que tengamos una respuesta unitaria como gobierno
ante esta ofensiva contra la ley del solo sí-és-sí.
Solo hay una cosa en la que no estoy dispuesta a ceder.
La vuelta al esquema penal de la violencia o la intimidación.
El consentimiento ha llegado para quedarse.
Des del Partit Socialista,
la ministra Diana Morán ha insistit
que no es desplaçarà el consentiment.
Esta ley va aixir del Consell de Ministres
amb unanimitat i, per tant,
s'ha d'aixar unanimitat la que reservarà
per suposat l'esperit de la llei.
I el Partit Popular ha rescatat el discurs més dur
contra l'independentisme per arrencar la precampanya
de les municipals en un acte que s'ha fet a València.
Els expresidents Aznar i Rajoy, al costat de Núñez Fijo,
han acusat Pedro Sánchez de beneficiar
els líders independentistes
de la mà d'amistats perilloses, diuen,
que volen trencar Espanya.
Tiene gracia que ahora empieza el juicio contra los policías
que estaban manteniendo el orden y la ley,
y quien ha organizado esto, estén involucrados.
¿Qué hay de progresista
en dejar que los delincuentes escriban el Código Penal?
¿Que nos digan qué parte de ser de izquierda
se exige que se rebaje la malversación?
La cantant delx Blanca Paloma ha guanyat el Benidorm Fest
a la Carala, representant Espanyola al festival d'Eurovisió
amb la seva cançó, Ea-Ea.
Ai, ven a mi niño mío
Ah, ah, ah, ah
Ai, ven a mi niño mío
Blanca Paloma ha guanyat la votació del jurat i el vot telefònic
i ha quedat segona en l'anomenat vot demoscòpica
d'un grup seleccionat de telespectadors.
En segona posició ha quedat el cantant Agonell,
i a la tercera ha estat la cantant catalana Vico.
En esports, avui diumenge el Barça rebrà el Sevilla a les 9
i el Girona jugarà contra el València, també a casa, a un quart de cinc.
L'Espanyol ha empatat a casa contra l'Osasuna, 1 a 1.
Els blancs i blaus són quinzents, a dos punts del descens.
També ahir dissabte 1, Betis 3-Celta 4,
l'etic de Madrid 1-Getafe 1, Elx 3-Vilareal 1.
La penya s'ha endut el duel català de la Lliga ACV contra el Manresa,
73-65.
A la Lliga femenina, Victòries de l'Uni i Girona i el Cadí, la Seu,
derrot, en canvi, del Barça-San Feliueng.
I avui diumenge es disputa la final de la Copa masculina de Bater Polo
entre l'Atlètic Barceloneta i el Sabadell, el partit a les dues.
I pel que fa al temps,
ens anuncien un diumenge sense núvols, temps assolellat,
poc fred i tramuntana destacable encara a la Costa Brava.
La temperatura de dia quedarà més curta,
amb màximes a reu entre els 15 i els 20 graus.
Avui al Tot Gira,
el Girona torna a jugar a Montilivi.
Des de les 4 de la tarda, Girona a València.
Després del partit contra el Barça,
toca tornar a mirar cap amunt.
A més, viurem el Betis-Barça de la Lliga EFA
i la primera prova del Mundial de trial al Palau Sant Jordi.
I us acompanyarem fins a la TTT del Barça-Savilla.
Tot Gira.
Avui, a partir de les 4 de la tarda,
hem de vi Club B, el forever.
La Fundació Òpera Catalunya presenta Madame Butterfly,
l'òpera més colpidora i emotiva de Puccini.
Amb Tina Gorina, Enrique Ferrer, Manel Esteva i Anna Tovella,
en els papers principals.
Amb l'Orquestra Simfònica del Vallès
i el cor d'amics de l'Òpera de Sabadell.
Del 15 al 19 de febrer a la Feràndula de Sabadell.
Entrades a www.operecataluny.cat.
El suplement.
Des que surt el sol, fins a l'hora de dir.
Amb Roger Escapa.
Som el suplement, som a Catalunya Ràdio.
L'Isep Pedrosa, bon dia i bona hora.
Bon dia, Roger.
Arribem amb nous continguts de l'Ofici d'Educar.
L'Ofici d'Educar, cada diumenge,
a l'hora que encara no ha sortit el sol, el suplement.
L'Ofici d'Educar, a Catalunya Ràdio.
Putes!
Servisseu a les pedigueres, que me'n mereixen!
Sois unes putes infàmeres!
Us prometo que vaig a follar a totes a la cafea!
Vam-vos-en!
Benvingudes a l'Ofici d'Educar.
Hem sentit el crit de guerra dels joves del col·legi major de Madrid
que posa els pèls de punta.
El de Tonam va ser el cas de la Manada,
la noia de 18 anys violada per 5 homes el 2016.
En el cas de la Manada de Castelldefels,
5 homes es mofaven d'agredir sexualment les dones.
Amb el mitú es va destapar la punta de l'Isseberg
i assistim a diària a un degoteig de casos,
d'abusos i violacions que han activat totes les alarmes.
Segons la Fiscalia, es dupliquen els delictes sexuals
només entre menors.
I en el conjunt de l'Estat hi ha un nou cas cada 3 hores.
Avui, la cultura de l'abus i de les violacions.
En parlem amb...
Treballa amb Mossos per la prevenció i detecció d'agressions sexuals.
Mireia Expósito, Mossa d'Esquadra.
Treballa fent formació a les escoles.
L'avocada Sílvia Soliguer,
especialista en violència sexual masclista.
I sentirem el testimoni de la Laura.
Acabarem amb els ous a centelles
i el concurs dels llibres per somiar.
La violació no és una qüestió passional,
sinó política, un acte de poder.
Susan Braunmiller.
Avui, a l'ofici d'educar,
acabam la cultura de l'abus i de les violacions.
Benvingudes, Laura, Mireia, Sílvia,
a l'ofici d'educar.
El concepte cultura de la violació de tensió neix al 1970
de les feministes radicals nord-americanes
per denunciar que els Estats Units
glorificaven les agressions sexuals contra les dones
i es responsabilitzava la víctima de la violència
de manera sistemàtica.
La cultura de la violació, segons l'Organització de les Nacions Unides,
és omnipresent a tot arreu
i gravada en la nostra manera de pensar,
parlar i moure'ns pel món.
Laura, què és la cultura de l'abus i de la violació?
Hola, bon dia.
Bàsicament és la normalització de la violència sexual
ignorant i minimitzant-la totalment,
inclús fonamentant-la.
Ara avui en dia tenim molts joves i molta gent
que inclús xuleja aquest fet de dir,
he fet això, he fet allò, quan no en som conscients,
que és un abus i que és una violència,
sigui sexual o de qualsevol manera, és violència.
I que l'objectiu és aconseguir objectius
que ja sigui el cos d'una dona o anar al llit amb una persona.
I seria aquesta manera de veure la cultura de la violació
i la sensositat que la normalitza i, per tant, ni la veiem.
Perquè és tan normal per nosaltres que ni en som conscients
que això no és normal. No sé si m'explico.
Que fort que dius xuleja,
hi ha joves que xulegen la cultura de la violació.
S'entra la responsabilitat en les dones, no en el violador.
Sílvia.
Hola, bon dia, sí, totalment d'acord.
Estem assistint ara mateix amb un repunt d'aquesta violència
i crec que està passant, en brevi lloc,
perquè hi ha una sensació d'impunitat.
Crec que és una qüestió cultural la que hem de revertir.
I, per tant, això genera molt de moviment.
I, per altra banda,
ens trobem que les dones sent més valentes
i es decideixen a denunciar més aquests fets.
I, per tant, ens trobem en aquest repunt important
que ja va passar, per exemple, el 2014,
quan es va aprovar la llei contra la violència de gènere,
on també va haver-hi un repunt de casos
per tot el que estava passant.
I entenc que ara seria com un moment revulsiu,
de poder treure a la llum
totes aquestes agressions
que estan ja inserides en la societat
i que, d'alguna manera,
s'han de sortir.
I, per tant, jo crec que en aquest moment
està emergint per aquesta situació.
La Laura Ferri ha treballat amb Mossos,
acompanyament de noies de Figueres
que han patit agressions sexistes per mòbil i violacions directes.
Diu que és molt fort tot el que es posa dins una vagina
o nenes de 12 anys fent sexe en alt amb diverses persones
sense preservatiu.
Mireia Expósito és mossa, ja ho hem dit,
treballa fent formació a les escoles,
porta diversos casos de nois joves
que utilitzen les xarxes per agredir noies,
enganyant-les i manipulant-les psicològicament,
i que finalment acaben amb violació.
Són nenes de 12 i 13 anys,
i els nois són d'uns 20-24 anys.
Per això s'ha creat un dossier per regalar les noies, els joves,
on queda molt ben explicat els seus drets
i què es pot i què no es pot denunciar.
Laura i també Mireia,
amb què us esteu trobant en aquests moments?
Sentim cada dia com un degoteig de casos,
hi ha una situació d'alarma, no?
Doncs sí, com el veieu, ens estem trobant nenes molt joves,
12-13 anys, és a dir, nenes de primer segundesso,
que la seva primera ràcia sexual
passa per una agressió sexual.
No consentida, evidentment, i moltes vegades aquestes víctimes,
les que hem portat i les que hem treballat amb la Laura,
són nenes les quals han estat captades
a través de les xarxes socials, a través de perfils d'Instagram,
de gent que es feia passar per nois de 16-17 anys,
quan en realitat, quan es trobaven
i quedaven físicament amb aquesta gent que no coneixen de res,
perquè darrere les xarxes tots sabem que hi ha molta gent que menteix
i pots fer un perfil fals tranquil·lament,
i quan n'has trobat amb aquesta persona
de la qual se veia al mig enamorat,
has trobat amb un adult de 24 anys que l'esforçava.
I això és molt dur, i estem treballant molt nosaltres,
sobretot a nivell de quart d'esso, primer segund d'esso,
i cicles formatius per erradicar, si n'hi més no,
intentar exposar quins indicadors de bus hi ha
i que puguin detectar que hi ha situacions de risc
que hem d'anar alerta.
Quin és el perfil que us esteu trobant de l'agressor i de les víctimes?
Abans ens deia, la Laura, n'hi ha que xulegen,
és a dir, que hi ha alguna cultura, hi ha alguna cosa que no estem fent bé.
Totalment.
No estem fent bé des de fa molt de temps.
Mira, pensant en aquesta pregunta,
potser la majoria de la gent pensa,
ui, quina cultura o quines tradicions tenen les persones
que són agressores i víctimes,
i reflexionant, realment, el perfil de l'agressor,
és una persona que té penis
i que té una explosió de gènere masculina.
I la víctima és una persona que té vulva i té pits
i té una explosió de gènere femenina.
És igual les cultures, és igual l'edat,
és igual qualsevol tipus de feina.
Bàsicament és això.
La persona que ha crescut com una concepció de mascle, de nen,
és l'agressor, principalment,
i la víctima, que no hauria de ser així,
però és persones que tenen coses de dona, coses femeníes.
Sí, sí, totalment d'acord amb la Laura.
Vull dir que ja no hi ha un que diguis, mira,
els trets van per aquí o per allà,
sinó que a qualsevol moment, qualsevol dona,
pot ser agredida sexualment
i qualsevol home pot sentir-se amb el dret
de trepitjar el dret de qualsevol dona
i abusar d'ella.
No tenim un estereotip de dir...
No, sí que amb els números a la mà hem vist,
hi ha un estudi de Vall d'Hebron,
que no sé si el teniu present, que vam presentar el novembre,
que deia que un de cada tres agressors sexuals era menor d'edat.
És a dir, que ja estan agredint sexualment
entre iguals, ja no és el tipi violador
que ens podem trobar al carrer.
Jo penso en una meva època,
que quan parlo amb els nens i nenes dels instituts,
jo tinc 45 anys i els dic, bueno,
doncs abans potser sí que hi havia més el violador
que tenies por, un moment determinat,
tipus violador de l'Eixample, que estem aquí,
tenim una edat ja, no?
Doncs ara no són violadors de l'Eixample, el perfil,
sinó que són nanos que poden estar asentats
a la mateixa aula d'aquella nena.
I els companys.
I els companys de classe i gent que per les xarxes
no sabem amb qui parlen perquè és la seva manera de socialitzar,
que això és un canvi de paradigma
amb els seus beneficis i els seus inconvenients,
i jo crec que aquest inconvenient hi és,
igual que estan d'acord, tant la Sílvia com la Laura,
amb el tema de l'accés a la pornografia,
que està demostrat que a partir dels vuit anys
ja hi ha el primer contacte amb els temes de pornografia
i amb 14 anys és una cosa habitual
que mirin a, doncs, pornografia.
Tots sabem que és una cosa, evidentment,
totalment masclista
i que la dona hi ha silència pura i dura.
Ja s'educen, hi ha una manca,
i això la Laura ho sap més que jo,
una manca, que ens trobem nosaltres a Mossos
quan fem aquestes xerrades i parlem amb els adolescents,
manca d'una educació sexo-efectiva normalitzada.
És a dir, també hi ha sèries,
no cal anar tampoc amb Instagrams,
només que mireu alguna sèrie, depèn de qui.
Jo pregunto, nens de primer des,
una sèrie tipo Elite, per exemple,
pregunto qui l'ha vista,
la meitat de l'auditori normalment m'aixeca la mà
i els hi pregunto, ho veieu sols o amb els pares?
I molts d'ells ho veuen sols,
que ja són temàtiques que no són per l'edat
i, a més a més, no podem deixar la mainada,
que estan molt sols, amb un mòbil,
sense control parental i amb un mando de la tele
per mirar qualsevol cosa a qualsevol hora.
Jo crec que aquí la feina, com deia de mi la Sílvia,
és molt transversal
i hi ha molta feina a fer des de casa,
des de les institucions i, evidentment,
des de les tres persones que aquí estem,
que estem picant pedra, però sí, sí,
és un d'aquests temes que jo veig,
com ho veuen, però els tres penso que van per aquí.
Avui a l'ofici d'educar parlem d'acabar amb la cultura de l'abús
i de les violacions.
La Laura ens explica que ha estat agredida sexualment
i com ho ha gestionat i si se sent que hi ha aquesta cultura
de l'abús i la violació i com la fa sentir.
Jo sento que he estat agredida
i que no hauria passat segurament
si hagués tingut més cura a la meva família
i ho vaig gestionar parlant amb els meus pares
i sobretot amb gent que em va ajudar fora del nucli familiar.
Crec que és molt important tenir suport a gent externa,
que vegi les coses d'una manera diferent
i que pugui col·laborar a gestionar-ho el millor possible.
I sento que sí que hi ha aquesta cultura
de l'abús i la violació i que no es té prou control
sobre el que realment està passant a cada persona
i la diferència que hi ha entre la desconfiança que tenim
sobre el que està explicant,
que algunes persones arriben a no creure-la
i això no ho veig just de cap manera
i em fa sentir molt preocupada
i amb tensió amb el món que m'envolta.
Gràcies, senyors.
Tenim esperit crític.
No són les víctimes les que han d'adaptar
al procediment judicial.
Som nosaltres que hem d'adaptar-nos a elles
i a les seves necessitats.
Mariángeles Sánchez Conde.
Avui, en temps de suplement a Catalunya Ràdio L'ofici educar,
què fa amb la cultura de l'abús i les violacions?
Ho fem amb la Laura Ferrer, amb la Mireia Expósito
i amb la Sílvia Soliguer.
Varies coses, que ens deia la Laura.
Aquest dubte perpetu i permanent sobre el testimoni de les dones.
Sílvia, això continua?
Això és alguna cosa que sempre es posa en dubte,
encara ara, el que pugui dir una noia?
El que ens deia la Laura, no?
Sí, per desgràcia, tenim un sistema penal
tot i que s'ha aprovat la llei del CSI,
en el qual el consentiment és a la base angular
d'aquesta reforma.
Tenim un sistema penal caduc, en aquest sentit,
i que posa per davant, evidentment,
la presunció d'innocència, que és un dret fonamental,
no es pot oblidar, però que sí que obliga,
en moltes situacions,
que la víctima hagi de demostrar
que realment ha succeït aquest abús sexual.
Llavors, aquí hi ha un decalatge important,
tot i que la jurisprudència també va canviant en aquest sentit,
i fa que moltes dones, en aquest tipus de delictes,
que, evidentment, es produeixen a la intimitat,
quan no hi ha ningú, i que és difícil trobar proves,
es decideixen, al final, a no denunciar,
per no sortir a ser qüestionades.
I aquesta és una qüestió que crec que hem de resoldre
i hem de posar-hi molta atenció,
perquè suposa revictitzar una altra cop la víctima
i fer-li patir una altra cop la situació
per la qual ja ha hagut de passar.
És difícil de resoldre, però crec que hi ha mesures
que es poden portar a terme per poder evitar
aquesta doble judicialització, d'alguna manera,
que si vols en parlarem després.
Però sí que és veritat que aquest tipus de delictes
es fan difícils de denunciar per aquest motiu.
Laura, què suposa per una noia 12 o 13 anys?
Abans dèieu que la primera relació ha sigut un abus,
una agressió.
Què suposa psicològicament per una noia i en el seu futur
que li passi això i el segon pas seria que després sobres
passi per un procés de revictimització?
Doncs si realment una violació...
Jo sempre dic als joves i als joves que jo treballo
i als adults que és el pitjor que et poden fer,
que és una agressió a la teva intimitat físicament,
perquè és dintre del teu cos i emocionalment,
perquè és el lloc més íntim que t'agraeixen totalment.
Llavors, una de les conseqüències psicològiques
és que el nivell emocional queda totalment parat.
Ets incapaç de processar, de veure coherentment
el que ha passat i pots estar encallada
amb una depressió, amb una visió molt pessimista,
amb un terror increïble que no et deixa sortir al carrer,
a part de totes les seqüeles físiques que et poden haver destrossat
i et poden haver deixat totalment fatal a nivell físic.
I a nivell també de persona,
és que et priven la teva llibertat, perquè tu des del moment
que tens por, que no pots sortir al carrer, que no pots anar aquí
parlar amb les teves amigues o fer això o fer l'altre,
és totalment estar en una presó, però en societat.
I això és el pitjor que li pots fer a una persona.
Llavors, tenim nanes joves que estan molt malament
després d'haver passat totes aquestes agressions,
inclús que moltes d'aquestes agressions que comentava abans la Mireia
han passat dintre de la pròpia casa de la menor.
O sigui, imagina't tenir 13 anys i que t'hagin violat
en el teu lavabo de cada dia, o al teu llit, a la teva habitació.
Vull dir, això és el pitjor del pitjor del pitjor.
Per mi és com dir que hi ha ni el teu espai físic, la teva casa és el lloc segur.
I, per tant, estem parlant de...
d'una violència molt esparberant, molt bèstia.
Segons l'informe de la Fiscalia,
es vincula a aquest augment d'agressions sexuals i masclistes,
sobretot el fet que els adolescents que a vegades,
ho dèieu abans, tenen el seu primer contacte amb el sexe,
més aviat i el seu aprenentatge sovint es basa en la pornografia
a través dels dispositius mòbils.
Clar, d'una banda, aquests perills de construir l'imagineri sexual
a través de la pornografia, aquesta apologia de la violació,
aquesta fantasia al voltant de la violació,
i aquesta, també, la banalització de tenir relacions sexuals,
aquesta hipersexualització.
Com podem entendre tot això que està passant?
I que en aquests moments està emergint amb força?
Per exemple, quan jo faig les xerrades amb la Mainada,
i ahir ens n'estava fent una, que érem cicles superiors,
és a dir, gent que ja tenia més de 18 anys,
i em deien que tenia més de 18 anys,
que veuen nens, en 12 i 13, que el consum de pornografia és brutal.
I és lo normal, la cosificació de l'home, de la dona,
i hem tingut nenes que ens han verbalitzat,
que si no li donaven,
depèn de quin tipus de pràctica sexual a la seva parella,
doncs les deixava.
I se sentia malament, perquè elles potser,
la seva primera relació no volien ser un trio,
sinó que volien tenir la seva primera relació normal
amb la seva parella,
però els esforçaven a dir,
t'arribaré a un altre amic, intentarem fer això que t'envio,
un enllaç del porhap o de qualsevol pàgina d'aquestes,
que a més a més són gratuïtes, no hi ha cap mena de filtre,
sinó que és un pare que té un control parental,
si donem als nostres fills i adolescents
un dispositiu obert a tot, té uns perills,
com que tenim molt clar que no els deixarem conduir un cotxe,
fins que no tinguin 18 anys, és molt fàcil,
amb 10 o 12 anys ja té el seu primer mòbil
amb dades il·limitades i sense control parental,
llavors és normal,
fins a un punt que ells vegin que és el més normal del món,
si no han parlat amb els seus pares,
si no han fet cap mena de taller de formació,
no se n'ha parlat, perquè encara ara, el 2023,
jo crec que poques vegades es parla de temes sexuals
a les escoles o als altres llocs,
si no és així, com la Laura, que fa aquesta mena de divulgació,
crec que no és un tema que s'hagi treballat,
i nosaltres, a 5 o 6 de primària, els comentem que alerta
en quin espai entren, tenen molta curiositat,
els fa com entregràcia i volen saber,
perquè volen saber, els nostres fills i belles volen saber,
doncs els hi hem d'explicar ja per començar des de casa, els pares,
i per dedicar amb l'exemple, igual que hem d'educar,
prevenir les nenes que vagin alerta,
jo crec que també és molt important educar els nens
en depèn de quin tipus d'acció que s'estan equivocant,
s'ha d'educar des de la base,
i crec que això està fallant una miqueta,
no sé si la Sílvia i la Laura van també per aquí,
però el que veiem nosaltres a nivell de Mossos,
com fem aquestes xerrades que interactuem
amb nens des de 10 anys fins a adolescents i joves de 18-19 anys,
és el que ens trobem i verbalitzen.
A mi a ell em feia gràcia ahir, perquè estàvem nanos de 18 anys,
que trobaven horrorós que amb 13 o amb 10 tinguessin mòbil
i fessin tot el que fan, i ells en tenien 18.
Doncs imaginem nosaltres, els adults,
i a més a més que estem fent tasques de prevenció,
fent divulgació, treballant, esmerçant-nos,
perquè aquests números baixin i desapareixin,
i que les dones puguin anar tranquil·les pel carrer,
que no els facin sentir crits,
ni ser tocades quan elles no vulguin, no poder sortir de festa,
i no haver d'enviar un WhatsApp quan arribes a casa dient
estic bé, he arribat tranquil·la.
Dius, Laura, que hi ha nois que ho justifiquen,
perquè creuen que no passa res,
recordem el cas dels Xoques,
que era més d'un milió i mig de seguidors del seu canal,
que explicava les aventures d'un amic
que sortia de nit a la cassera de dones
a les quals els hagués fet mal al col per embolicar-s'hi
i vorejava l'apologia de l'abús sexual.
Quin és el seu discurs, Laura, d'aquests joves?
Hem de pensar que aquests joves,
és a dir, entre aquests joves hi pot haver els nostres fills.
Totalment.
Som corresponsables al que està passant.
Sí, és el que dèiem, la mirada sempre és enilles,
protegir-les, com les formem, com... Perdona.
És com si els agressors fossin aire,
com una cosa intocable, una cosa que no sabem qui és.
No, són els nostres fills, els nostres germans, els nostres pares,
que han estat educats en aquesta violència permanent,
perquè és que només cal mirar Netflix o qualsevol...
Avui en dia, socialment,
hem banalitzat tant la violència estar a tot arreu, a tot arreu.
Mira, justament fa dos dies vaig anar a veure Avatar, amb la meva parella.
Als deu minuts, Elisabet, jo volia aixecar-me,
dic, és que m'estava fent un atac d'angoixa,
o sigui, tres hores de guerra, guerra, guerra, guerra,
i tothom es va quedar immutat.
I dic, però què és això, que ja hem arribat a normalitzar tant,
i estar tan tranquils veient aquella violència, aquella barbaritat,
que posat en el sexe o no és violència, no?
I una violació és violència, no és sexe.
Una violació no és sexe, és violència.
Llavors, estem ja que els joves, inclús nosaltres mateixos,
és divertit.
I jo, que també treballo molt amb jovent cada dia,
per ells els violadors estan a la presó,
però ells no són dolents, ells no.
Els joves s'ho estan passant bé, estan enviant fotos,
i també hi ha un punt que deia la Mireia,
tothom té un mòbil, i el mòbil no es pensen que sigui una arma.
El mòbil és realment com un joc,
que puc enviar una paraula o una frase agressiva, però és igual,
però és un mòbil.
El puc veure una imatge? És una imatge.
Es viu com que és divertit, i que és això, un joc,
i a veure qui fa què, i ara em comparteixo aquesta imatge amb tu,
i no tenen la sensació que la llei estigui al seu costat,
ni que puguin arribar a la presó,
ni que estiguin fent qualsevol acte impunible,
que realment pots anar a judici.
Llavors, viuen tranquils totalment, el jovent,
el que jo em trobo, per tot Catalunya.
Jo vaig des de la Junquera fins a Lleida i Tarragona,
i des de cinquera primària fins a Cicles,
i és com que ells no són agressors.
És aquesta la concepció perillosa.
No ho veuen.
Una violació no és sexe, és violència.
Avui a l'Ofici d'Educar acabam la cultura de l'abús i les violacions.
No t'agrado?
Tenim una societat que està malalta, és masclista i violenta.
Josep Maria Campistol.
Avui a l'Ofici d'Educar amb la Laura Ferrer,
amb la Mireia Expósito i amb la Sílvia Soliguer.
Sílvia, tu ets advocada especialista en violència sexual masclista.
Entre aquests joves hi ha la percepció
que no hi ha conseqüències regals fortes,
que hi ha una certa impunitat.
Sí, penso el igual que ha dit la Laura,
que hem analitzat la violència en general i la sexual, sobretot,
i que, tot i que la llei preveu penes, per mi altes,
és a dir, no és que no es penin amb prou força aquests delictes,
sí que és veritat que hi ha aquesta sensació d'impunitat,
perquè hi ha hagut aquesta banalització.
Per exemple, si agafem el cas d'en Dani Alves,
que ara està amb boca de tothom,
veurem com s'ho manitza aquest presumpte agressor.
D'alguna manera s'explica qui és,
una persona coneguda, amb poder, que té família,
que és un jugador de futbol conegut,
i, per altra banda, se'ns ve l'imatge de l'agressor
com una persona que és marginada,
que la podem trobar només pel carrer,
i, com ha dit la Laura, això no és veritat.
Els tenim a casa, els tenim a pertot arreu, els tenim a la feina,
i aquest discurs també fa molt mal,
perquè llavors hi ha aquesta sensació
que potser ha comès una agressió sexual,
però que ha impedit que és aquest paio,
i aquí tenim un problema com a societat
també que hem de resoldre.
I que no vol dir que tots els homes són iguals,
que tots els homes actuarien de la mateixa manera.
És a dir, no és una guerra de gèneres.
Exacte, no és contra ningú,
sinó que és a favor de les dones o dels menors
que en aquest moment és qui pateix aquest tipus de violència.
Jo crec que això també és fruit del patriarcat,
de manera molt clara,
i que hi ha d'haver-hi un canvi de paradigma
per poder resoldre aquesta situació des de tots els àmbits.
Per tant, no crec que hi hagi impunitats,
sinó una sensació a la societat
que aquest tipus de comportaments s'han normalitzat,
i que llavors aquí hi entra també la relació humana.
Fins a quin punt una dona no pot utilitzar el seu cos
quan li dóna la gana, per exemple.
Perquè, clar, la contraposició...
Que no et passi res, que siguis una bona noia, per exemple,
i això també és un discurs
que crec que hem de posar sobre la taula.
Sílvia, il·lustre'ns.
Només sí és sí. Ens hem perdut, eh?,
perquè era tan important el consentiment
i resulta que per culpa d'aquesta llei
resulta que estan sortint agressors al carrer.
En quin punt estem?
I què hauria de ser important, aquí, il·lustre'ns?
Sí, a veure, s'ha pretès, i jo crec que amb bon criteri,
penalitzar tot el que sigui un atemptat
contra la llibertat sexual.
A partir d'ara han desaparegut la diferenciació que hi havia
entre l'abús i l'agressió sexual.
Ha estat a ser una agressió sexual
i s'han hagut de modificar les penes,
algunes a la baixa i les altres a l'alta.
Llavors entenc que aquestes revisions de sentència
que hi ha hagut, perquè la llei preveu
en el nostre sistema jurídic,
que s'ha d'aplicar la llei més favorable al penat,
en aquest cas, el que ja ha sigut condemnat,
ha fet que algunes penes mínimes s'hagin rebaixat,
és a dir, en algunes situacions on teniu
cap, per dir-ho d'alguna manera simple,
que no hi ha hagut cap agraujant,
doncs s'hagin rebaixat les penes a la mínima.
I això ha fet que hagi hagut un ressò social molt important,
i que és una cosa que jo entenc s'hauria d'haver previst,
tot i que la quantitat de sentències que revisen
són mínimes, encara que tinguin tant de ressò.
Situem-nos cada escull des del vostre vessant.
Conseqüències jurídiques quan hi ha una agressió sexual.
És a dir, quan un jove, com que és una agressió sexual,
això té conseqüències, no les té, quines són exactament
les conseqüències? Perquè no hem sentit casos de
submissió química. És a dir, si es conveia tu
una submissió química amb una noia,
quines conseqüències té, en funció de si ets menor o major d'edat?
Situem-nos una mica.
Primer he de dir que el nostre ordenament jurídic
considera que les persones fins als 14 anys,
són inimputables, això vol dir que no se'ls pot jutjar.
Sigui en una altra sèrie de mesures que es poden adoptar,
per part de la DGAIA, la Direcció General d'Atenció a la Infància
i a l'Adolescència, i també els serveis socials,
per fer un seguiment familiar, escolar d'aquests menors,
inclús un canvi de custòdia, si es considera,
però no se'ls pot portar a judici. A partir dels 14 anys,
a partir dels 16 anys sí que se'ls pot jutjar,
i les conseqüències són depenent de si són majors
o menors d'edat. Hi ha una llei penal del menor,
que regula la responsabilitat dels menors fins als 18,
i que s'aplica en aquests menors,
i a partir dels 18 sí que hi ha la llei del Codi Penal,
que s'aplica de manera...
a tots els majors d'edat.
Des del punt de vista penal, ens trobem en aquesta situació.
I en el cas, per exemple,
hi ha casos a consulta. Mireia, tu trobes casos
que ha passat això, exactament,
de submissió química, és a dir, d'agressions sexuals.
Tot això, quines conseqüències té?
Amb la nova llei del CIC, potser això,
a la Sílvia ens podrà il·lustrar una mica més,
ja ho contemplo. Fins ara podia ser una agraujant,
que si sota les influències de l'alcohol, drogues,
o submissió química, era una agraujant d'haver aprofitat.
Amb la llei del consentiment, que estem esperant a veure
si es reforma o no, hi ha 5 clous,
i el consentiment passa sempre perquè hi hagi un sí.
Quan ho explico a la mainada, sobretot, els dic,
si jo em metgego al matí i he quedat amb la meva parella
i tinc ganes de mantenir el risc sexual a les 10 del matí,
cap problema, però si a les 10 i 10 no em trobo bé,
em marejo i quedi un conscient a terra, ja no hi ha consentiment.
M'hagi donat un mareig
o algú m'hagi posat alguna cosa a la beguda.
El consentiment ha de ser en el moment i en el lloc,
i no perquè un dia he de donar consentiment un cap de setmana
per estar amb aquella persona que he conegut i ens hem agradat
a la discoteca o el lloc on t'associalitzo,
d'ara endavant sempre serà sí. Sempre hi ha d'haver el consentiment
en el moment i en el lloc. Això és el que intentem informar
i fer prevenció d'aquests temes. Laura, ens deia fa uns dies
una noia en un programa que vam fer especial,
deia, jo vigilaré el got, el meu i el de les meves amigues,
a mi no em passarà res. N'hi ha prou amb vigilar el got?
No, reina.
No, perquè, evidentment, ho saben fer, no te n'enteres,
i és un abus, realment.
És una violació contra la teva intimitat de veure,
que tu no estàs decidint veure allò i t'ho estan forçant
i t'han enganyat. Per això no és suficient, això.
El tema és de...
de, realment, estar molt pendent del teu got,
d'estar amb les teves amigues, de si tu tens una sensació
que estàs en un lloc incòmode, que no estàs amb gent a gust,
que dius, avui això està passant algo raro,
doncs marxar, tenir una connexió bona amb els teus sentiments
és l'alarma primera que tothom hauria d'estar educat
amb això, amb gestió emocional. A vegades no és tant
que vigilem o que les nenes facin defensa personal,
que molta gent està focat en això, sinó que fem gestió emocional
i si un nen està connectat amb les seves emocions, ja no seria un agressor,
perquè tu no disfrutes quan una persona s'ho està passant malament
i no hi hauria víctimes, perquè des del moment que tu estàs
en una situació incòmode o que dius, ui, aquí està passant algo,
marxes. Per això és tan important el tema de prevenció
d'abús sexual des dels dos, tres anyets, que a vegades ens pensem
que és una cosa que hem de dir a l'adolescència, o quan som adults.
Des d'una criatura de tres anys, o dos anys, ja pot entendre
que el lavabo només se l'ajuda per netejar els genitals,
que pot haver-hi molta prevenció d'abús sexual
des de ben menor, que això, si es fa bé, la base és bona,
llavors són adolescents capaços de tenir relacions sexuals
i relacions humanes i relacions sanes,
que diem, no tan tòxiques, com ara està molt de moda dir,
plaents, perquè realment som animals socials
i ens relacionem per tenir plaer.
Llavors, des del moment que això no quadra,
que l'objectiu ja no és que m'ho estic passant bé,
aquí tothom hauria de tenir aquesta alarma interna,
tot el jovent, per dir, ups, marxo d'aquí,
canvio d'amistats, a aquest centre no estic bé,
i llavors això seria per mi la principal manera de vigilar.
I per afegir això que ha dit la Mireia de consentiment,
és molt correcte tot el que diu ella,
i també vull afegir que ara s'està parlant molt sobre el tema
del consensuament, perquè el consentiment porta implícit
que una persona pregunta i l'altra pot dir sí o no,
pot dir sí o no, per tant, és com que només té el poder
una persona i l'altra s'adapta.
Llavors, amb el consensuament, aquesta persona, aquest nom,
s'observa que les dues persones tenen el mateix dret
de decidir, de parlar i de dir
què els hi ve de gust i què volen fer,
no tant d'una persona proposa i l'altra diu sí o no,
sinó que el consensuament és un concepte nou que està sorgint ara
i per mi és molt més potent que el consentiment,
tot i que el consentiment és útil per fer les lleis,
per poder pactar, per poder veure la pena si hi ha hagut un abús
i una violació, però sí que el consensuament cada vegada
amb el jovent jo estic aplicant-lo més i explicant-lo més
perquè ells també han de decidir què volen fer amb el seu cos,
amb qui, quan, com, per què, no sempre com a estrellita de mar
i dir, vale, això em ve de gust, sí, no,
i l'altre, que inclús dèiem el matxisme i el patriarcat,
a ells tampoc no els fa un favor, perquè els nanos diuen,
és que tot ho he de fer jo, el pes aquest de ser el mascle
no els agrada a cap noi, o haver de fer-me el matxito
per ser acceptat dins dels iguals,
haver de dir que m'he liat amb no sé quantes noies
perquè llavors soc un noi de veritat, tot això perjudica a tothom,
i principalment als nois, llavors hem de fer
una revisió estructural total de la societat,
però no, des d'infància fins a la gent adulta,
acabar amb la cultura de l'abús i les violacions.
Avui, a Catalunya Ràdio, un temps de suplement.
Una miqueta d'empatia.
Les agressions sexuals més greus
les perpetra un home de l'entorn de la víctima, Tania Verge.
Abans ens dèieu que s'estan donant,
hi ha un estudi que apunta que s'estan donant molts casos
entre menors.
Un menor que hagi fet una agressió sexual,
i abans dèiem, no va a la presó,
què és el que es fa amb aquest menor
per entendre que aquella no és una bona pauta
i que ha de reestructurar la seva manera de relacionar-se?
A nivell de fiscalia de menors, no que hi ha reforma,
és a dir, que és un menor de 14 anys,
al qual ja se'l pot jutjar i se'l pot condemnar,
però existeixen els equips tècnics, que hi ha psicòlegs,
hi ha educadors, a part de la jutgessa en aquest cas,
el fiscalia, hi ha tothom representat,
però sí que tenen, a diferència del que és el dret adult,
el codi penal i els jutjats dels adults,
aquests equips tècnics que fan aquest acompanyament,
perquè no hem d'oblidar que la funció que té la presó de grans,
com el tema de menors,
és la reeducació i la reinserció a la societat.
Es fa un treball pedagògic, psicològic i d'acompanyament
de fer veure que aquestes conductes que han fet,
a part que són delictes,
estan mal fetes, potser, arrascant, a través de les famílies,
amb serveis socials, mirant, posant la lupa,
què ha passat en aquell infant
que al 14 anys ens està agredint sexualment,
que potser també és que ell ha sigut víctima a casa d'abusos
o de situacions càvies, això també passa amb la violència masclista,
amb el que són els maltractaments,
i anar a la base entre serveis socials,
aquests equips d'atenció que hi ha que treballen amb els jutjats,
i fer veure aquest adolescent, aquest noi,
que, evidentment, les relacions sexo-efectives
passen per un altre mirall, passen per una altra manera de fer,
a part de la pena que li pot imposar, en aquest cas,
la jutgessa o jutge de menors que tinguem en el territori
que estem treballant.
Sílvia, si un adolescent comparteix imatges sexuals no consentides,
quines conseqüències té això?
Per dir-ho a aquells que creguin que no té importància, també.
Sí, doncs estaria cometent un delicte,
s'està parlant molt del sexting,
que és aquest compartir contingut eròtic o sexual
amb tercer sense autorització,
i això implica doncs una pena de presó.
Atenció, pena de presó si un...
Sí, sí.
Si s'han compartit imatges sexuals no consentides.
Exacte.
Però això diríem que passa.
És a dir, us heu de trobar a molts casos continuament.
Sí, nosaltres a les escoles,
tenim moltíssima pedagogia,
que després ja en parlarem, les formacions que fem.
Sí que tenim molt clar,
jo heu cerrat les factes de l'any 2007, estem al 2023,
i sempre hem dit que tenim els mateixos problemes
amb el tema de les fotografies i els vídeos.
I una foto o un vídeo on hi hagi menors practicant sexe,
si s'han gravat sense els seus consentiments,
si la persona l'ha enviat perquè és la seva parella al moment,
i s'enfaden perquè les relacions, quan tenen 12 o 13 anys,
duren un mes.
O estan soles o fan el que volen.
Aquest fet de reenviar i de tenir en els seus dispositius
fotografies i vídeos de menors despullats
es pot tipificar fins i tot, si no m'equivoco,
com a pornografia tinença de pornografia infantil,
que és un delicte, com molt bé deia la Sílvia,
penat amb penes de presó.
És a dir, en aquest cas seria internament en centres de menors,
perquè parlem de menors d'edat.
No pot ser, i nosaltres expliquem,
les conseqüències que té, no és una broma,
que envio en el grup d'aquests de primer C perquè la coneixen,
o la penjo en el grup de petanca o de bòli o de bàsquet,
sinó que fer això té unes conseqüències.
Si una foto que envio en viu, perdo el control totalment.
I aquella víctima, quan després els pares venen a comissaria
a denunciar, perquè evidentment s'ha de denunciar,
tallar la distribució d'aquestes fotografies costa moltíssim.
Qualsevol pot haver fet una captura de pantalla,
ho poden haver imprès, li poden tornar a posar a classe,
que hem tingut casos nosaltres que hem portat,
que la nena arribi a classe i troba la seva foto despullada,
clavada a la pissarra de l'institut.
Aquestes nenes estan de quinze dies a tres setmanes
que no volen saber res de l'institut,
que, a més a més, quan hi tornen, estan assenyalades.
I sempre ho diem, elles són les víctimes, sou víctimes.
No sou insults que han rebut, amenaces que han rebut,
sinó que sou víctimes i teniu dret a tornar a entrar a l'institut
i que la gent us tracti com sou, les víctimes.
I en aquest cas sí que ens hi hem trobat.
Laura, Mireia, Sílvia, com has pot aturar tot això?
Doncs fent un replantejament, jo crec, estructural,
de dir què estem fent amb els nostres nens que està passant això.
Treure el foco de les dones i de les nenes
i educar-les amb tot això que dèiem, defensa personal i tal,
de dir, vale, com estem educant ara, això va malament.
Portem segles aixís.
Vale, doncs anem-ho a mirar bé, però no només l'escola.
Tots els adults, tota la mirada,
totes les sèries que veiem, les pel·lícules,
és que és tan, tan, tan profund estar tot arreu,
la violència implícita tot arreu,
que al final el que estem és desconnectats,
desconnectats a nosaltres mateixos.
I jo crec que s'ha de fer un treball estructural i transversal
i de tots els nivells i tots els angles
per fer que les persones torni a ser humanes.
Què feu amb ossos, Mireia?
En Joan ens deies de la prevenció.
I amb què et trobes, perquè suposo que deuen parlar.
I deuen dir, a mi m'ha passat això, a mi m'ha passat allò.
Parlem moltes coses, fem xerrades a primer, segon deso, internet segura,
que ja parlem de tots aquests temes que dèiem amb la Laura i la Sílvia
del tema del sexting.
Parlem a quart deso de xerrades de violència masclista,
perquè tinguin uns indicadors de bus, i ho fem a quart deso,
perquè encara els tenim tots escolaritzats,
perquè s'acaba l'etapa de formació obligatòria.
I després, a Cicles i a Batxillerat,
els estem oferint una xerrada que és nova, d'enguany,
que és de violències sexuals,
i aquí sí que com que ja som una mica més grans
i hem pogut tenir problemes en entons d'oci,
perquè primer deso no surten i discoteques no hi van,
tenen altres temes més de xarxa,
però les noies ja, com el grup estàvem aquestes setmanes,
fent que eren de cicles formatius, amb 18 i 19 anys,
sí que s'han trobat moltes coses en discoteques,
que els han tocat el cul, que els han magrejat,
els diuen coses sense el seu consentiment,
pel sol fet de vestir-se i maquillar-se una mica,
els nois ja es creuen amb dret de poder-los dir de tot,
i ens trobem, quan jo et poso exemples d'un PowerPoint
que els hi passem i d'uns vídeos que tenim editats
a la cosa de Mossos d'Esquadra,
us heu sentit reflexades amb això i totes diuen sí,
i en els nois, que moltes vegades tinc un públic molt masculí,
sempre els dic, és que aquesta xerrada,
perquè primer em veuen així, parlarem de violències masclistes,
és la violència que ja assaixa l'home cap a la dona,
i això els hi deixo molt clar,
i els dic que vosaltres podeu ser testimonis,
perquè podeu sortir amb una colla d'amigues
i podeu ser testimonis que hi hagi una noia a la colla
de submissió, que vosaltres ho veieu,
doncs ajudeu-la, perquè la víctima és l'última,
perquè té una relació de pendència emocional molt forta
i més d'aquestes edats,
i és incapaç d'identificar que són comportaments d'abús,
i els he dit que necessitem també la seva mirada com a nois,
el que deia la Laura,
que es senten també que ells de vegades no volen ser tampoc
els masclistes i els xulitos,
doncs és això de dir que vosaltres podeu ser germans,
i que poden ser testimonis de noies i familiars
que els estigui passant això,
i llavors, quan fas aquesta reflexió,
ja veus que tot l'auditori...
Recupereu la versió completa per xarxes
i a la pàgina del programa.
Tornem la setmana vinent amb
¿Com puc saber si el meu fill té un TDA?
Acabem amb Dilubi i tu, sols tu.
Sigueu lúdics, positius i alegres,
i una mica d'empatia per salvar el món.
Patons a la Núria Ventura, a la Rosa Silluer
i al Pep Lluís Blasqueff, i fins la setmana vinent.
Fins aquí, l'Ofici d'Educar. Bon diumenge, Roger.
Una abraçada ben forta, gràcies, Elisabet.
Seràs aquella que vas voler ser
Seràs la tres voltes rebel
Seràs un puny alçada al vent
I tu, sols tu, faràs vibrar-s'hi incontinent
I tu, sols tu, faràs vibrar-s'hi incontinent
I tu, sols tu, faràs vibrar-s'hi incontinent
I tu, sols tu, faràs vibrar-s'hi incontinent
Emancipada de qualsevol dolor
Pasa i xira amb l'alegria de qui no té por
Que el lema de qui sap
Que el lema serà millor
Seràs aquella que vas voler ser
Seràs la tres voltes rebel
Seràs un puny alçada al vent
I tu, sols tu, faràs vibrar-s'hi incontinent
Catalunya Ràdio
Descobreix els esdeveniments més importants de la ciutat,
els seus serveis, la seva activitat
i com hi pots participar dijous vinent a la tarda de Catalunya Ràdio.
Descobreix els esdeveniments més importants de la ciutat,
els seus serveis, la seva activitat
i com hi pots participar dijous vinent a la tarda de Catalunya Ràdio.
El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio,
camí de la set del maïs d'aquest hora, els dissabtes i diumenges.
Repassem els millors moments de la setmana,
amb el nostre web, que és ràdio.cat barra el suplement.
Diumenge passat vam entrevistar Juan Carlos Unzue,
un mestre que constantment ens està donant lliçons de vida
amb la seva lluita contra l'ILA.
Amb ell vam parlar sobre futbol, sobre la malaltia
i també vam parlar de l'amor.
Nuestros padres, o por lo menos los míos,
pocas veces les he oído un te quiero.
Esa generación ha sido más de trabajar,
más de mostrarnos que hay que hacer cosas
para estar orgulloso, para sentirte bien,
que el esfuerzo no se negocia, hay que seguir.
Y yo estoy encantado de ese tipo de educación.
Pero sí es verdad que trato de ser un poco diferente
y de estar más cercano en relación a nuestros hijos.
Y yo creo que esta enfermedad lo que me ha dado la posibilidad
es, como te digo, de que mis hijos me conozcan al 100%.
En definitiva, sobre todo, lo que quiero hasta el último día.
I que dir-se t'estimo és important.
Bueno, sin duda.
Això és el que ens explicava l'Unzue.
Podeu recuperar-lo a ràdio.cat barra el suplement.
Diumenge també parlem amb la Marina Porres.
Avui ens visitarà al voltant de les 11 del matí.
En l'últim capítol, amb la Marina Porres,
vam parlar, a través dels llibres de la música i de les sèries,
de la bogeria.
Jo us recomano que comenceu a llegir Ditlef Cent per aquest llibre,
de la bogeria de Copenhagen,
perquè des d'allà s'entén molt bé la seva història
i com es va convertir en escriptora.
Aquesta novel·la a mi m'agrada molt
perquè bàsicament ensenya que l'única manera d'escriure
és obsessionar-se i entregar-se totalment.
Llavors Ditlef Cent aprofita i trepitja tot el que té al voltant per escriure,
i així ho explica el seu llibre,
i per això dirà que no pot estimar ningú
perquè es veu massa a ella mateixa en tothom.
És a dir, una cosa narcissista màxima.
En una conversa en el llibre hi ha una mica que li diu
és el que has de fer, tots els artistes són uns egoistes.
Llavors, anys més tard, ella reconeixerà
que no és la mena de persona que s'ha de casar amb cap home,
tot i que en va tenir quatre.
Això és el que explicava la Marina Porres,
els diumenges també fem el dominical,
i què ha passat últimament pel dominical és l'Amèrit,
que ens ha explicat com li va la vida a Bodavi.
Me siento un emiratiano más,
y quiero devolver todo el amor decidido por este país
pagando aquí mis impuestos.
Però els emirats no haurà de pagar impostos.
La intención es lo que cuenta.
¿No creu que queda una mica llest deixar de pagar impostos a Espanya,
un país del qual ha sigut rei?
A ver, dejar de pagar, dice, como si antes lo hubiera pagado.
Pero entiendo tu pregunta,
y mi respuesta es que yo ya me siento un poco de aquí.
Ah, sí, se sent de ciutadà dels emiratians.
Incluso me he comprado un camello,
sí, de verdad, o sea, un animal,
y le estoy cogiendo cariño.
Sí, sí.
Es la primera vez que paso más de cinco minutos
con un animal sin matarlo.
Això realment és amor. Com es diu?
Jo, Juan Carlos.
El camell, el camell.
Ah, el camell xalar. No te voy a decir por qué.
No, no cal, ja t'ho imaginem.
Carradio.cat barra el suplement
en moments com els del dominical.
Anem a les estrenes.
Bona nit.
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
Al cine, si pot veure, llaman a la porta.
Em Night Shyamalan torna a la gran pantalla
amb aquesta història sobre una parella jove que viu amb la seva filla
i quan decideixen passar les vacances
en una cabana aïllada enmig de la natura,
l'aparició de tres estranyes armats
i una decisió terrible.
I a Disney+, després de passar pel cine,
arriba Black Panther Wakanda Forever.
Després de la sobtada mort del seu protagonista,
Chadwick Boseman fa uns anys a causa d'un càncer,
la saga que segueix la història del país fictici de Wakanda
torna amb una segona entrega,
una pel·lícula que servirà com a o del seu difunt líder
i en què descobrirem no només el n'amor,
un dels grans dolents dels còmics,
sinó també qui agafarà el relleu com a Black Panther.
Teatre, el Goya, si pot veure aquests dies, Buffalo Bill Barcelona.
Ramon Madola i Raquel Sanz protagonitzen aquest text
sobre l'entrevista que condueix una periodista a Buffalo Bill,
el mític explorador de les guerres índies
que va tenir la brillant idea de muntar un circ
amb els supervivents de la conquesta de l'Oest.
La funció és a les 8 del vespre.
Bona nit.
Bon dia, Sònia Olofel. Molt bon dia.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevat,
fem tres propostes.
La primera és una ruta pel turó a Cavall pel Montseny,
amb el centre turisme acuestre de Santa Maria Palau Tordera,
al Vallès Oriental.
És una ruta fàcil, divertida i agradable
per a genets principians de dues hores de durada.
Va amb el cul adolorit.
Sortim del centre d'equitació
i creuem els camps de cultiu que el rodegen,
on ja podem gaudir de bones vistes del Turó de l'Home,
el Matagalls i el Pla de la Calma.
Després de 25 minuts creuant el riu Tordera,
entrem al bosc i comencem l'ascens.
Una pujada molt suau per camins estrets i amb molta vegetació.
El descens el farem per l'altra cara de la muntanya,
pel barri de Campagà.
Tot i ser una activitat no professional,
es recomana anar ben equipat,
amb pantalons de muntar o esportius,
amb botes altes i, sobretot, casc,
ja que la seguretat és el més important.
El preu d'aquesta sortida és de 40 euros.
Per a més informació sobre les rutes i altres activitats,
podeu visitar el web del centre www.acaballpalmonsell.cat.
I després d'això,
podem dinar o sopar al restaurant El Cingla de Bacarices,
en aquest cas al Vallès Occidental.
Situat a la plaça Major, al costat de l'Església,
un restaurant amb 40 anys de trajectòria,
d'aquí la decoració clàssica,
liderat per la chef Montse Struck,
que fa cuina de mercat i d'autor
amb productes frescos i tècniques renovades.
Després de la pandèmia,
s'han adaptat a les necessitats del moment
i, sobretot, a la gent del poble per seguir endavant.
Ara fan plats per emportar,
la carta de nit amb les coques i pizzas,
els menús de sabors d'Àsia,
que és una de les seves especialitats,
el menú d'agustació i els plats per convertir,
tots ells amb presentacions exquisides
i amb els detalls molt ben cuidats.
De la carta d'especialitats,
els cargols a la llauna, el bellot de pop amb patates
i les cants cuites a la llosa.
A més, és un bon lloc per fer-hi el vermut al migdia,
obert de dimecres a diumenges, migdies i nits.
Música.
Cançant
de tants esquemes
de trajectòries
que estàs ordenant...
I a Terrassa, la nova escava, hi actuen Bucsets.
Serà avui a les vuit del vespre
dins la programació del festival Terrassa Música Moderna.
Bucsets és el grup de rock en català
que va ser format l'any 1990
a la mateixa localitat del Vallès Occidental,
on avui actuen,
però que actualment té un peu a la Pobla de Segur
i a Sant Boi del Llobregat.
Amb cinc discs editats sota el braç,
l'últim el van publicar l'any passat
i porta per títol gris, on exploren la part més fosca del rock
i el combinen amb el pop,
amb harmonies vocals treballades,
una base rítmica sòlida
i el so molt present de les guitarres, com podem comprovar.
Hi trobem cançons amb atmòsferes molt treballades,
lletres punyents que oscilen entre la realitat i la ficció
i tota l'energia i positivitat
que caracteritza aquesta banda.
El preu de l'entrada anticipada del concert d'avui,
que es pot comprar a través de la web del festival,
és de 10 euros i, si ho feu a taquilla, és de 12.
Fins a les 7 del matí,
amb gris de buccets, aquest vespre actúen a Terrassa.
M'han dit aquí, t'ha dit, que estan sensibles.
Potser que abandonis d'un invers conscient,
com un castell de cartes caient,
que va bé, quin fil a mi d'allà mateix.
No tot és color, no tot és color gris.
Bip, bip, bip, bip, bip.