A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, en Roger escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge 12 de novembre del 2023.
Avui al suplement, Artúlia Murió, el Marc, cap de Política del Nació,
la Núria Urriols del diari Ara, l'Anna Pardo de Vera,
directora corporativa de Público i el Marc Molins, advocat penalista.
A les 10 la setmana tràgica, amb el columnista del Wall Street Journal,
el Leon Sindreu i el politol Actoni Rodon,
amb ells parlarem de l'aigua, de l'aixeta, de l'aigua embotellada,
de greenwashing i de l'aigocopostureig,
conceptes que debatrem al voltant de les 10 del matí,
en un matí de diumenge, on també sentirem aquesta dona.
La vida real no és el que publicaran les revistes,
ni Twitter ni Instagram.
Intento recordar-me que no em poden definir ells.
Avui al suplement, Laura Escanes,
la flamant presentadora de La Travessa,
el programa més vist a la nova plataforma 3CAT,
i flamant presentadora també de les campanades de TV3
amb Miqui Núñez el 31 de desembre,
amb qui hem parlat absolutament de tot.
Hi ha una frase que amb totes les polèmiques t'ha perseguit,
tu també has volgut comentar, no?,
que és la de l'amor no té edat.
Ara com t'hi relaciones amb aquesta frase?
L'amor és molt maco.
Llavors, trobar l'amor s'ha de disfrutar,
en les circumstàncies que sigui.
N'hi ha molts matisos d'aquesta frase.
Jo crec que l'amor no té edat,
et refereix a que tothom es pot enamorar.
I et pots enamorar amb 60 anys,
et pots enamorar amb 15,
pensant que és l'amor de la teva vida,
i et pots enamorar amb 30, amb 80.
L'amor no té edat per això,
perquè et pots enamorar sempre.
Tu creus que la teva gran història d'amor encara ha d'arribar?
Ai, jo crec que en l'amor,
el que hagi de passar, passarà.
A dos quarts d'onze de la conversa sencera amb Laura Escanés.
I a les onze, l'excusa de la Marina Porras,
les converses del Roger Mas i el David Carabén al Damodeixo,
la màquina del temps de la Marina, la Minos,
a les dotze nou capítol de l'Eclipsi,
avui a l'Eclipsi, les nits de David Selves.
Aquests dies interpreta l'actor i director
l'Off-Lof-Lof a la Villarroel.
Tot això en un suplement, set hores de ràdio per endavant,
de seguida arriba l'ofici d'Educai,
i de seguida també el Joan Anton Català mirant cap al cel.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui ens llevem amb el ressò d'una nova manifestació
a les portes de la seu d'Alpsoe, el carrer Ferrat de Madrid,
novena nit consecutiu a Maldarulls.
A la concentració, segons la delegació del govern,
hi van participar unes 1.700 persones per protestar,
diuen, contra la llei d'amnistia.
Hi va haver llançament d'objectes per part d'alguns manifestants,
càrregues policials i almenys 14 detinguts per desordres públics.
Allà hi era l'Oriol Pujador.
La novena concentració ha seguit el guió de cada dia.
Cap a quarts de deu, la primera fila de manifestants
l'han ocupat joves encaputxats amb banderes i salutacions feixistes.
Els manifestants han tirat al terra les tanques del cordó policial
a la cantonata del carrer Ferraz amb marquès de Urquijo.
Els agents els han hagut de dispersar amb una càrrega.
A partir d'aleshores, la concentració ha quedat absolutament trencada
i s'ha traslladat uns carrers més amunt.
La policia ha identificat desenes de persones i també ha fet detencions.
És de les concentracions, però, que menys persones ha plegat
després que dijous, el dia que es va anunciar l'acord amb Junts,
s'hi van concentrar fins a 8.000 manifestants.
Això, hores després que el president del govern espanyol en funcions,
Pedro Sánchez, reclamés ahir al PP seny i mesura
i que deixi de tirar les protestes contra l'amnistia a Madrid.
El Partido Popular solo se entiende y solo puede acordar
con una fuerza política que es la ultraderecha de Vox.
con nadie más.
En cambio, nosotros, el Partido Socialista Obrero Español,
somos la fuerza que puede acordar con todas las otras fuerzas políticas,
salvo con una que es Vox.
També des de sumar acusen al PP de tirar les protestes.
La líder de la formació, Iolanda Díaz,
apunta contra el president dels populars, Alberto Núñez Feijó,
pel bloqueig del Consell General del Poder Judicial.
No es un demócrata quien lleva casi 1.800 días
violentando el principal órgano ejecutivo de los jueces.
Se llama Consejo General del Poder Judicial.
Un constitucionalista no puede hacer lo que está haciendo el Partido Popular.
Por tanto, la pregunta es sencilla.
¿De qué lado está el Partido Popular?
¿De la rebelión o de las instituciones democráticas de nuestro país?
Avui diumenge el PP ha fet una crida a manifestar-se contra l'amnistia a tot l'estat.
I parlant de manifestacions, ahir n'hi va bé a Barcelona,
on hi van participar 7.500 persones,
a Londres 300.000, segons fons de la policia,
i també a d'altres ciutats europees,
en aquest cas protestant pels atacs d'Israel a Gaza,
que qualifiquen de genocidi.
On la situació, per cert, a Gaza és desesperada.
Els principals hospitals de la Franja,
encerclats per l'exèrcit israelià,
i on falta llum, aigua i menjar.
Israel diu que ajudarà en el trasllat dels nadons
ingressats a centres més segurs,
i que només ataca objectius,
diu, en amics pròxims als recintes.
Islàndia s'està preparant per patir,
diuen que aviat una erupció volcànica.
Les autoritats han declarat la situació d'emergència
després que s'hagin registrat desenes de terratrèmols
prop de Grindavik,
que és a uns 50 quilòmetres de Reykjavik.
S'han evacuat els 3.000 habitants d'aquest poble.
Recordar també que avui diumenge es fa a Barcelona la cursa de la dona.
Això vol dir que des d'ara,
des d'aquesta hora a les 6 i poc,
fins a la una del migdia,
està prohibida la circulació de vehicles
en alguns trams del passeig de Pujades,
el carrer de la Marina,
l'avinguda del Marquès de l'Argentera,
el passeig de Colom
i l'avinguda del Paral·lel,
entre altres carrers de la ciutat.
Pel que fa als esports,
a punt de començar la cursa de MotoGP
del Gran Premi de Malaes i de Motociclisme,
en què Pedro Acosta pot proclamar-se campió del món.
La cursa de Moto3,
la guanyada el neerlandès Colin Becher,
i la cursa de MotoGP,
us l'oferirem en directe per l'Apil web de Catalunya Ràdio
a partir de les 8.
El Girona marxarà a l'aturada
com a líder de primera
després de guanyar el camp del Raio
per 1 a 2.
També ahir dissabte,
Reial Madrid 5,
València 1.
Avui diumenge,
el Barça rebrà l'a l'avesa un quart de 5.
Xavi Hernández diu que els problemes de l'equip
són futbolístics i no mentals
i que la responsabilitat és seva.
I el Barça d'en Volc
ha eliminat a les semifinals de la Superglobe
després de perdre contra el Fuxer de Berlín,
35 a 34.
I pel que fa al temps,
se'ns diuen que entre avui al matí i al migdia
s'esperen ventades de mestral fortes al Pirineu,
l'Anoia, el Penedès i el Baix Llobregat.
Serà un dia amb clarianes
i temperatures de 20 a 25 graus de màxima.
Som els de Catalunya Ràdio
i el Mundial és nostre.
Quan hi ha Mundial de Motociclisme,
connectem amb Univers MotoGP.
Aquesta temporada
amb doble transmissió a l'àpia
al web de Catalunya Ràdio.
Els dissabtes la cursa d'esprint
i els diumenges la cursa tradicional.
Els caps de setmana
amb Mundial de Motociclisme
Univers MotoGP
amb Damià Aguilar.
Aquest cap de setmana
Gran Premi de Malaïsia.
Univers MotoGP
El Mundial és Nostre.
A l'àpia al web de Catalunya Ràdio.
Jo soc Octàvia Lèpida,
sacerdotessa.
O soc Clàudia Romanos,
esposa d'un comerciant d'esclaus.
Aquest 2024
les veus de l'antiga Roma
tornaran a ressonar
a Imperium,
històries romanes.
Una exposició del Museu d'Arqueologia
de Catalunya.
Us hi esperem
al març del 2024.
Viure a l'avantguarda
és sentir cada detall.
Per això,
a l'Audi Q5 Esportback S-Line
els cuidem tots.
Condueix-lo
amb l'acabat esportiu S-Line
amb llums,
màtrics LED
i llantes de 19 polsades.
Gaudeix-ne ara
amb entrega immediata
i els avantatges
de finançament d'Audi Opció.
Xarxa de concessionaris
oficials Audi.
Maset,
cellers,
maset...
Pot un cava del Penedès
competir amb els millors xampanys
i escumosos del món?
El nostre maset
no reserva
ha estat reconegut
com el millor cava
i el millor vi escumós
ecològic del món
al campionat mundial
de xampanys i escumosos.
Gaudiu-lo
per només 12,95
comprant-lo per telèfon
o a maset.cat.
Celler és maset.
Directe del celler
a casa seva.
El Suplement
Des que surt el sol
fins l'hora de dinar.
Amb Roger escapa.
Som el Suplement
som a Catalunya Ràdio.
Primera de les 7 hores
de programa
un diumenge més
arrenquem
amb l'ofici d'educar
de l'Elisabet Pedrosa.
L'ofici d'educar
a Catalunya Ràdio.
Un company meu de classe
em va tirar aigua
als pantalons
i jo li vaig anar a dir
a la meva monitora
de menjador
i després em va dir
que tu i un company teu
no paràveu de jugar
i després em vaig
enrabiar molt.
I com em vaig calmar?
Doncs
quan vaig entrar
al pati
de l'escola
em vaig com oblidar
i se'n va anar del cap.
La cosa que em calma
més, més, més, més
del món
és
quan estic enfadada,
quan estic trista,
qualsevol humor
és
una abraçada
de la meva mare,
del meu pare,
de la meva tieta,
del meu tio,
de qui sigui
una persona
de la meva família.
Això és el que em calma més.
Benvingudes a l'ofici d'Educar.
Hem sentit que ens rebia la Berta
de vuit anys
i que la calma.
Què ens diuen emocions
com la ràbia,
la culpa,
la frustració,
l'enyorança?
Quines són les conseqüències
de menjar-nos les emocions?
Quina informació
ens porten les emocions
de la nostra infància
i com podem acompanyar
i ensenyar a sentir
les emocions
de les nostres criatures?
En parlem amb...
Míriam Tirado,
consultora de Criança Conscient
i autora de més de 20 llibres.
El darrer, Sentir.
I el testimoni de la Berta.
Comptarem també
amb el manual pràctic
per afrontar el conflicte familiar
amb la terapeuta gestal
Marta Botjosa
i Com a duc-o
amb la psicòloga
Lara Terrades.
L'ofici d'Educar
amb Elisabet Pedrosa.
Sempre tens el dret
de sentir el que sents,
sigui el que sigui
i en el moment que sigui.
Míriam Tirado.
Avui a l'ofici d'Educar
El llibre Sentir
de la Míriam Tirado.
Diu en aquest llibre
la Míriam
que encara està molt arrelat
un patró d'ignorància emocional
que perpetua
no sense dolor
que no sapiguem definir
què sentim
ni què fem el que sentim.
I també
vivim molt desconnectats.
Diu ella de les emocions.
Ha arribat l'hora,
diu,
de deixar de tenir por de sentir
o del que els altres
o que els altres
també sentin.
Ha arribat aquest moment
prou ja,
prou de viure
d'esquenes a les emocions,
no?
Encara?
Per què vivim encara
d'esquenes a les emocions,
no?
Aquesta por, no?
A sentir,
segons quines emocions,
no?
A l'udir-les,
a evitar-les,
a rebutjar-les, no?
Sobretot les més incòmodes.
Hola,
doncs mira,
jo crec que principalment
per dos motius.
Un és perquè
sentir segons què
se'ns fa desagradable
l'experiència
que vivim en el cos,
com que les emocions
sempre es viuen
dins del cos,
l'experiència que sentim
és desagradable,
llavors tenim tendència
a fugir-ne
i després,
perquè és el que hem vist fer
els nostres referents,
és a dir,
quan parlo
d'analfabetisme emocional
no és d'ara,
és de segles i segles
de viure d'esquenes
a les emocions,
doncs el que hem vist fer
en aquella edat
tan primerenca
i tan important
del 0 al 7 anys
i que ens ha quedat
integrat
d'una manera inconscient
és això,
escapar
d'aquelles emocions,
sobretot,
que són incòmodes
de sentir
i d'experimentar.
Tu dius
les emocions
no són positives
ni negatives,
si les escoltem
i les atenem
serveixen per explicar-nos
coses a nosaltres
i als altres,
per tant,
ens porten
una informació,
no?
Com ens parlen
les emocions?
De què ens parlen
i com les hem d'escoltar?
Normalment
ens venen
a explicar coses
que necessiten
ser ateses
i vistes
per nosaltres
i que fins ara
no hi estaven
posant atenció.
Un moment
en què experimentem
ràbia,
això ens pot
fer adonar
que algú,
per exemple,
estava traspassant
límits amb nosaltres
i això ens ha fet
néixer aquesta ràbia
que aludeix
a una injustícia
que sentim
que s'està cometent
amb nosaltres,
per exemple,
no?
Doncs,
bé,
potser tenim un problema
a l'hora de posar límits,
potser cedim espai
i després sentim
que no ens respecten
aquesta ràbia,
en aquest cas,
en aquest exemple concret,
ens pot venir a parlar
d'això.
Totes les emocions
ens venen a dir coses
que,
pel que sigui,
perquè no ho veiem,
perquè és molt inconscient
o ve de molt lluny
d'una ferida
que tenim
de fa molt de temps,
ve a posar-hi com llum,
jo dic que les emocions
venen
i posen el foco
allà on necessitem
en aquell moment
tenir una mica
de llum.
Si les veiem així
com a amigues,
entre cometes,
que ens ajuden
a aprendre de nosaltres
i a créixer,
segur que les viurem
molt millor.
Clar,
perquè tu dius
hem d'aprendre
a sentir-les.
Clar,
sentir-les ja les sentim,
no?
Les sentim,
que ens posseixen
d'alguna manera,
però això no vol dir
que les sentim
apropiadament
o que el fet
que ens aporti
aquesta informació
serveixin
d'alguna cosa,
no?
Què vol dir sentir-les?
El que normalment
fem és
la sento
i n'intento escapar.
Llavors,
gairebé sempre
la nostra
preocupació
és en com
fujo
d'això
que estic sentint
i com
me n'evadeixo,
no?
O sigui,
doncs,
miro el mòbil,
bec
qualsevol addicció,
eh?
Ajuda a escapar
de les emocions,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
Quan parlo
de sentir
d'una manera assertiva
aprenent
d'aquestes emocions
és
em permeto,
acullo,
faig espai
a això
que estic sentint,
ho respiro.
Respirar les emocions
és una cosa
que fem poc
i que hauríem
de fer molt més.
la respiració
és un ancla
que tenim,
és una àncora,
perdó,
que ens ajuda
a poder
viure
el present,
l'ara i aquí
d'una manera
conscient.
Però te poso un exemple,
eh?
A mi
em contraria molt
una cosa
que m'ha dit
el meu fill,
d'acord?
I en aquell moment
em puja la ràbia
i llavors
com ho faig?
A posar-me la pràctica,
no?
Què faig?
Tens un espai,
no?
En aquell moment què?
En aquell moment
el que pot anar millor
és quan reaccionem
de manera inconscient,
com bé saps,
perquè ets mare,
quan reaccionem
d'una manera inconscient
sense permetre'ns
aquest moment d'espai
per respirar
i pensar,
normalment
acabem empitjorant,
és a dir,
no ajudem a la situació
i acabem sent part
activa d'aquell conflicte.
En canvi,
en aquestes situacions
el millor és
respiro,
prenc un moment,
la respiració
ens dona
aquella
perspectiva
que pot ser
d'uns segons,
unes mil·lèsimes de segon,
en què
observo la situació
i aquesta observació
molt connectada
al present
m'ajuda
a saber
quin és
el pas
que he de seguir
al que sigui
més assertiu.
Avui,
a l'ofici educat,
aprenem a sentir
les emocions
en temps de suplement
a Catalunya Ràdio.
Em fas una abraçada,
sisplau.
No sempre és necessari
entendre intel·lectualment
l'emoció.
N'hi ha prou
amb sentir-la
i alliberar-la.
Míriam Tirado.
Doncs ens diu
la Míriam Tirado.
Les emocions
sempre són vàlides,
però el comportament...
Ai, ai, ai,
això és una altra història,
pot ser incorrecta
i inadequat
o estar fora de lloc,
que moltes vegades
ens fa por
el comportament
en què pugui
desembocar una emoció,
inconscientment
t'anim a reprimir-la
perquè no aparegui
el comportament incorrecte
i afegeixes
a l'hora d'acompanyar
emocions potents
apareix aquesta tendència
heretada
de segles
d'analfabetisme emocional
de reprimir l'emoció,
no?
És el que seria
allò que deia jo abans
de menjar-nos
les emocions, no?
Sí, bloquejar-les,
no permetre'ns sentir-ho.
Quantes emocions
que ens arribem
a menjar,
a passar.
Tenim la panxa plena
normalment el que sol passar
és que de tant
en passar, en passar, en passar,
aguantar, aguantar, aguantar,
arriba un moment,
el cos arriba a un punt
que no pot sostenir
tantes emocions reprimides
i acaba petant
de mil maneres diferents,
però segur que
els que ens estan escoltant
poden fer alguna relació
amb el seu cos,
la informació que els ha donat
a vegades a dir
eh, potser aquí
hem de posar
una mica d'atenció.
Per tant,
abans de menjar-nos l'emoció,
aquell moment de respiració
i de tranquil·litat
que deies tu, no?
I sense por.
Perquè si no ja ens l'hem passat.
I sense por de sentir,
és a dir,
que hi haguin emocions
com la tristesa,
la ràbia,
la por, etcètera,
no hem de pensar
que són unes emocions negatives
que ens portaran
a un lloc
que no podrem sostenir.
No,
les podem sostenir,
les podem respirar,
les podem veure,
les podem sentir
i les emocions,
el que els explico
molt sovint als nens
és que les emocions
són com les onades
del mar
que venen i van
i a vegades
venen onades molt grosses,
però d'altres
no són tan grosses.
però tot passa.
Les emocions
són transitòries,
són temporals,
no es queden
per sempre.
Per tant,
respirem-les
i a mesura
que es vegi
alliberant aquesta energia,
totes les emocions
són energia,
aquesta emoció
s'anirà dissipant.
Bàsicament,
perquè abans ens ho deies
i també ho dius al llibre,
si nosaltres reprimim
les nostres emocions,
difícilment podrem
acompanyar
les emocions
més complicades
dels nostres fills.
normalment,
sol passar això
quan jo tinc un problema
amb la meva pròpia ràbia,
quan el meu fill
l'expressa,
com sabeu,
els nens petits
s'expressen sense filtres,
les emocions,
doncs és molt probable
que això em posi
en un atzucac
i acabi explotant
i fent allò just
que li estic demanant
que no faci,
no?
Per tant,
és molt important,
perquè tot comença en un,
aplicar-nos...
És aquell moment
d'haver perdut els papers.
Exacte.
I és important
que entenem
que som humans
i que no som perfectes
i que hi haurà vegades
que perdrem els papers
i això ens ha passat a tots.
I ho fem tan bé
com podem i sabem
a cada moment,
però hem d'intentar
ser exemple
i tot això
que volem
que els nostres fills
siguin tan intel·ligents
i emocionalment
i tal,
que ens ho apliquem
i que comencem
a mirar cap endins
i dir què faig jo
amb les meves emocions
i què faig
amb les emocions dels altres,
les sé acompanyar
i quan acompanyo el meu fill
ell se sent realment acompanyat
o sent que
el que vull
és que posi solució
a això que sé
o que pari ja
de sentir-se així, etcètera.
Tu parles
de fer aquesta resposta
de manera assertiva
i connectada.
Què vol dir això?
Clar,
ens hem de connectar
però no tant
per no deixar-nos arrossegar
i també posar fre
allò que no és correcte
allò que estan fent.
El primer
és posar límit
allò que sigui incorrecte.
del comportament
que sigui incorrecte.
És a dir,
no el deixarem picar,
no el deixarem
que ens tiri un got
al cap,
etcètera, etcètera.
Això em sembla evident
i de sentit comú.
Un cop hem dit això,
hem de connectar
i connectar vol dir
que estic amb tu
sense pensar
en
ai, a veure si fa això ara,
què no farà
quan en tingui 14
o pensar
merda que jo
d'aquí res
he d'entrar a treballar.
Si començo així,
és a dir,
quan jo m'allunyo
del present,
el meu fill ho nota.
Els nostres fills
noten
quan no estem
connectant realment
amb el que està passant
ara i aquí.
I si no connectem,
no el podrem ajudar.
Per tant,
agafar-nos fortament
a la respiració,
que la respiració
que és en el present
sempre ens porta
a l'ara i aquí,
connectar amb el nostre fill
parar la ment,
no fer cas
en aquell moment
de la ment
que ens dirà
coses que potser
no ens ajuden
i empatitzar,
empatitzar
sense fer-nos
la seva emoció
nostra.
Dius fins i tot
de posar-los
fre corporalment,
no?
Sí,
a vegades toca,
a vegades
no ens queda
una altra
que sostenir
i contenir
d'una manera física,
sobretot
amb nens
que, per exemple,
quan estan molt
desbordats
a la fase
d'enrabiades,
doncs
resulta que
tenen total
descontrol físic
i ens podrien fer mal
o podrien fer mal
als altres
o ho podrien
trinxar tot,
en aquests casos
a vegades
hem de contenir.
Perquè l'emoció
diríem que ens posseix
el cos,
no?
Sí,
clar,
com que es viu en el cos,
a vegades és tant
per aquests nens
que són petits,
que són immadurs,
que no entenen
el que està passant
i que no tenen
eines i recursos
per transitar-ho
d'una manera
més assertiva,
l'emoció
acaba agafant
el control
del cotxe,
diguéssim que
com si conduíssim
un cotxe,
doncs l'emoció
ha agafat el volant,
doncs nosaltres...
Això els adults
ho sabem
perquè també a vegades
l'emoció
ens agafa el volant.
Sí, exacte,
però sovint els nens
no poden agafar
el nostre volant,
no?
I a vegades
nosaltres sí
que podem agafar
el seu.
La Berta
ens explica
un dia
que es va sentir
trista
i què la va fer
sentir-se millor.
Quan la mare
em va explicar
que no vaig conèixer
la meva besàvia
em vaig ficar
una mica trista
perquè
no podria
haver escoltat
la seva veu,
la seva cara,
bueno,
això.
I com em vaig sentir
millor?
Vaig pensar
que el cel
estaria bé,
descansaria
i tot molt bé
i em vaig ficar
contenta.
Em fa tanta ràbia?
No normalitzem
només les emocions
quan són agradables,
també les incòmodes,
quan fan mal
i ens ressonen a dins.
Míriam Tirado.
Avui,
a l'ofici d'educar
en temps de suplement
a Catalunya Ràdio,
el llibre Sentida,
la Míriam Tirado,
on ens diu,
entre d'altres,
que el contacte
amb els nens
ens fa de mirall.
aquesta part
és molt interessant
i desperta en nosaltres
totes les emocions
que en el seu moment
no ens van quedar
integrades
perquè no les van viure
de manera assertiva
i dius tu
és un regal
per veure
què tenim amagat
sota la catifa.
Atenció,
avui aixecarem
les catifes
que fas tornodar
quan aixeques
la catifa
però surten
coses interessants.
Què se'ns pot despertar
en aquest procés
del que està passant
amb el meu fill
em desperta
coses que no tenim
resoltes
i que no estan curades
a vegades
de la nostra
pròpia infantesa
i això
dic que és un regal
perquè
és com que
la vida
amb aquests fills
que ens fan
de mirall
i que ens aixequen
catifes
per veure
on hi havia brutícia
que no havíem escombrat
ens ajuda
a mirar enrere
i a veure
aquelles parts
de la nostra vida
que necessiten ser
reconegudes
que necessiten ser
legitimades
que necessiten ser
vistes
ara amb el temps
des d'una altra perspectiva
però collides
també
i a vegades
els nostres fills
això m'ho diuen molts pares
és que
no sé què em passa
que el meu fill
a vegades
em toca aquella tecla
que em connecta
amb quan el meu pare
em deia no sé què
i em deia no sé quantos
és normal
que ens passi això
i ho hem d'aprofitar
per créixer
per aprendre
i per evolucionar
com a persones
de fet et trobes
a consultar
famílies
en què
el malestar dels fills
d'alguna manera
destapa informació
dels pares
sempre
et diria que sempre
a vegades
venen pares
que ja saben
que ja et diuen
mira jo vinc
perquè tinc un problema
quan jo era petita
em va passar això
i ara
amb el meu fill
ho estic com revivint
i ho tenen claríssim
i altres vegades
que et venen
i et diuen
no no
és que tinc un problema
però quan el meu fill
fa això
i dius
bueno ja
però això ho fan
tots els nens
i és normal
però què et passa
a tu amb això
i llavors de cop
anem tibant del fil
i acaben
descobrint
jo no em pensava
i bum
i ve l'emoció
ve el plor
es desperta
tota una emoció
allà
que no estava integrada
que no era ni conscient
però que
encara feia mal
de fet expliques
el cas d'una mare
amb un fill
que es queixava
que no parava
que la feia tornar boja
i amb teràpia
vau descobrir
que ella tampoc podia parar
i que
havia de tendre
primer el seu propi dolor
de mare
i això ens connecta
en aquest llibre
tu fas una mica
una certa confessió
dels teus talons
d'Aquiles
de les teves emocions
que venien
de la teva infància
perquè has hagut de fer
aquesta revisió
que ens proposes fer
i llavors
dius
que eren
l'enyorança
i la ràbia
les dues emocions
que a més m'han fet patir
dius
l'enyorança
perquè sempre trobava
a faltar algú
si estava amb la meva mare
el meu pare
i viceversa
com que els meus pares
estaven separats
tenia la sensació
que explicar
que trobava a faltar
l'altre
era com trair-los
així que callava
i la ràbia
perquè de tant aguantar
i callar
arribava a un punt
que totes aquestes emocions
reprimides i amagades
assolien el límit
i bum
el còctel molotov
esclatava pels aires
dius
Míriam
que amb aquest llibre
doncs has fet això
aquest procés
de revisar-te
que és un procés
que ens convides a fer
que és un procés
que pot ser
pot ser dolorós
pot ser
ens pot ajudar
a descobrir coses
i jo he intentat
fer un llibre
molt pràctic
perquè la teoria
tots els llibres teòrics
de no ficció
els pots entendre
però si després
no et serveixen
jo crec
per canviar coses
de la teva vida
per aplicar-los
en el teu dia a dia
per mi no són molt útils
llavors he intentat
fer un llibre
molt molt pràctic
perquè el lector
pugui anar fent
aquest treball
de redescobriment
i de posar en pràctica
això que dic
acompanyar-te
i acompanyar els altres
d'una manera més assertiva
i clar
bé de la meva experiència
tu què has descobert
i sobretot
aquestes dues emocions
l'enyorància i la ràbia
quan les sentim
quina informació ens donen
què he descobert jo
amb la meva
bé
fa molts anys
que tinc claríssim
que l'enyorància
és una de les emocions
que més he viscut
a la meva vida
els meus pares
es van separar
quan jo tenia 5 anys
van ser els primers
a separar-se del poble
no hi havia ningú més
al meu voltant
que tingués els pares separats
jo vivia com una cosa
de la qual m'avergonyia
perquè no ho trobava normal
perquè no tenia referents
no hi havia ningú més
i aquesta cosa
que sempre en trobava
a faltar un
el meu desig era
que els dos
poguessin veure'm a mi
fent allò que estava fent
i això no podia ser
i aquesta enyorància
em va costar anys
de paï
de curar
i d'abraçar
d'alguna manera
ara ja no m'enyoro
puc dir que ara
ja no m'enyoro
però jo em vaig enyorar
fins molt gran
i més gran
m'enyorava de la meva parella
si la meva parella
estava de viatge
era una cosa que
però no era del present
era d'una emoció
que no estava posada
al seu lloc
i la ràbia
clar
quan aguantes
aguantes
aguantes
i vols ser tan bona nena
per no decebre ningú
perquè com que estan separats
vols que tots estiguin
molt contents amb tu
i no ser un problema més
a les seves vides
doncs clar
això és insostenible
atenció perquè
és un llibre
ple de preguntes
interessants
que ens proposes
per revisar
la nostra infància
sempre des d'aquesta
adultesa d'ara
per exemple
com se sentien
les emocions
a la nostra família
d'origen
que ho pensem
que hi reflexionem
com se'ns disparen
durant la criança
sovint
sense ser-ne conscients
com podem mirar
i identificar
quin és el nostre
patró emocional
el que tu defineixes
com a patró emocional
i que
i que deriva
de la nostra família
d'origen
i que evidentment
marcarà la nostra manera
de criar
com podem ser-ne conscients
hem de poder identificar
el que més ens remou
i en quines circumstàncies
ens remou
a vegades això
queda molt palès
quan tornem a casa
dels nostres pares
quan anem a casa
dels nostres pares
entrem en dinàmiques
que saltem
per allò
exacte
per allò
que sempre saltem
exacte
o a vegades
les nostres parelles
ens fan
també
ens ajuden
a fer de mirall
i ens diuen
ei
t'has adonat
que sempre que
X passa això
i ho vius així
aquí podem trobar
els nostres patrons
a vegades
nosaltres mateixos
ens és molt fàcil
identificar
a vegades
anant a casa
dels nostres pares
ho veiem clarament
i a vegades
ens ajuden altres persones
i una vegada
identifiquem aquest patró
què fem
posar-hi molt de consciència
i veure d'on ve
no?
veure quin dolor
hi ha per allà amagat
que fins ara
no ens hem atrevit
a acollir
ni a veure
la Berta
ens explica
quines coses
li agrada fer
amb els pares
i quan alguna vegada
les renyen
per què acostuma a ser
m'agrada parlar
perquè quan els dic
una cosa
que a mi
no em sembla bé
els hi dic
i ells
ho raonen
i així
jo me'n vaig molt contenta
a vegades
els meus pares
em renyen
perquè
ells diuen
de triar una pel·lícula
jo no estic d'acord
amb la que han triat
ells
i
els hi tapo
les imatges
i s'emprenyen
i se'm fan d'anar amb mi
és per això
a vegades
se'm fa un ús
amb les emocions
ha arribat l'hora
de deixar de tenir
por de sentir
o que els altres sentin
Míriam Tirado
doncs avui
tenim aquest llibre
sobre la taula
sentir de la Míriam Tirado
en el que explica
moltes coses
per exemple
el cas d'un pare
a qui li molestava
el seu fill
indagant
vau descobrir
que el seu pare
mai era a casa
i quan era
quan hi era
li feia saber
que tant de bo
no hagués nascut
això és fort
i això
li havia fet entendre
que si el seu pare
no el volia
era per culpa d'ell
aquest exercici psicològic
que fem
que és terrible
d'assumir coses
que no ens corresponen
i amb la teràpia
va poder
va poder
ell veure
i plorar
el seu dolor
i va començar
a sentir-se millor
en presència
del seu fill
dius que el dolor
és inevitable
però el patiment
no
si ho treballem
dius
projectem el dolor
del passat
sense ser-ne conscients
alerta
perquè repetim
si no curem
i tu proposes
que fem un treball
amb el nostre nen interior
i clar
algú pot pensar
bueno i aquest
aquest qui és
de fet
tu expliques
que
totes les edats
que hem estat
les tenim a dintre
com podem identificar
buscar el nostre nen interior
veure com està
el nostre nen interior
el podem veure clarament
quan
tenim aquells disparadors
que ens fan
com deies tu abans
que perdem els papers
aquí el nen interior
està cridant fort
aquí hi ha alguna cosa
que necessita ser vista
sempre que hi ha un disparador
és el nen interior
que està al darrere?
hi ha persones
que en diuen
el nen interior
hi ha persones
que en diuen
la ferida
etc
però sempre que reaccionem
d'una manera inconscient
aquí hi ha alguna cosa
que és nostra
normalment
quan no és nostra
podem posar-hi
un altre tipus
d'enfoc
ho gestionem
normalment
d'una manera assertiva
i estem més connectats
al que realment
està passant
a l'ara i aquí
moltes d'aquestes reaccions
desproporcionades
no tenen res a veure
amb el que està passant
aquí
però ens connecten
alguna cosa
algun dolor
això passa molt sovint
et poso un exemple
que m'hi trobo
molt sovint
amb molts pares
i mares
molts tenen
el disparador
profundament activat
quan senten
que no els fan cas
que els nens
no els fan cas
no?
jo també
tu també
és a dir
que no et facin cas
et genera
una sensació
de frustració
d'impotència
veig que la Rosa
la nostra tècnica
també ha aixecat el braç
sí
o sigui
frustració
i a la vegada
estic fent alguna cosa
malament
és a dir
allà hi ha un embolicat
un
i sovint
hem sigut nens
que també
inevitablement
perquè els infants
són petits
i a vegades
no entenem
perquè els nostres pares
no tenen en compte
el que pensem
o el que volem
o el que necessitem
hem sentit
que no ens feien cas
llavors és com
hi ha una coseta
d'aquella etapa
que deia
tan primerenca
de 0-7
que si hem sentit
que no ens feien cas
independentment
que els nostres pares
ens n'haguessin fet
això
el que fem els pares
i com els nens
interpreten
i ho viuen
són dues coses
que poden ser diferents
i en aquell moment
hi ha aquest rerefons
d'haver-nos sentits
no escoltats
o no tinguts en compte
i de petits
ho hem de
ho hem de
trepejar com podem
però clar
això no ho suportem
a l'edat adulta
i és com
ni de conya
i a sobre
ho has de dir
30 vegades
i no et fan cas
i encara puja més la ràbia
puja molta ràbia
i és com
a veure
posem-ho al seu lloc
perquè a vegades
els pares em diuen
és que mai em fan cas
o sempre m'ignoren
el mai i el sempre
són dues paraules
que jo sempre dic
que hauríem de retirar
de la comunicació
amb els nostres fills
perquè no són veritat
ni una cosa és sempre
i una altra és mai
són paraules molt grosses
i quan anem destriant
ens adonem que
no és que
no ens estiguin fent cas
mai
és que potser
en aquell moment
sobretot amb nens
això passa molt molt molt
quan els nens
són de zero
et diria
de dos anys
fins als vuit
nou
passa molt sovint
que tenen aquesta sensació
els pares
que els ignoren
i quan anem
anem parlant
llavors és que
bueno no
és que estava jugant
molt bé
i realment
no és que li vaig dir
des de la cuina
i no estava connectant
amb ell
jo estava amb les meves coses
li havia dit tres cops
però realment
els tres primers cops
no
ja no veiem
que no és tant
això
que els pares
havien dit al principi
sinó que hi havia molt més
però quan hi ha el disparador
tu no pots veure
aquest molt més
vas directe
a prendre-t'ho
d'una manera personal
i sempre que ens prenem
les coses
des del pla personal
reaccionem normalment
d'una manera inconscient
com hem de dialogar
amb aquest nen interior
pacificar aquest nen interior
o dir-li
deixa d'agafar el mando
en aquest nen interior
tu proposes fins i tot
escriure-li una carta
com ha de ser aquesta
interlocució amb el nen interior
primer dir-li
que ens comprometem
a veure'l
i a ajudar-lo
amb aquelles ferides
de la infantesa
que encara tinguem
i que no haguem vist
fins al moment
per tant
estaré atent a tu
i quan tu estiguis
per disparar-te
i agafar el volant
del cotxe
jo t'acolliré
la nostra part adulta
s'ha de fer responsable
d'aquest nen interior
perquè ara ja tenim
una edat
que no poden venir
els nostres pares
a fer-nos
tranquil
estic aquí
per tant
ho hem de fer nosaltres
la nostra part adulta
ha d'acollir
la nostra part ferida
i atendre-la
però potser
això no ho podrà fer
en el moment
en què tenim
un pollastre a casa
i hem de dir
ui
se m'està disparant
el meu nen interior
bé
ho veig
però ara resol
que això que tinc a casa
i després
ja
no ho sé
pot ser que
tinguem ajuda professional
per acollir tot això
doncs bueno
ja ho explicarem
el dimarts
quan anem a teràpia
o em puc parlar
després amb la parella
o puc escriure-ho
com m'he sentit
en aquell moment
i veure
t'hi va del fil
d'on ve això
en quins altres moments
m'he sentit així
amb qui toli parles
el nen interior
però no sembla boig
eh
clar
jo quan ho faig
no ho parlo així
de viva veu
és a dir
és una cosa interna
uau
ara què m'ha passat
a mi
doncs vale
això és
això és de quan jo era petita
doncs bueno
ja ho acolliré
o ho acollo ara
si puc
i tinc temps
i si no
doncs
amb quinta li parlaries
amb carinyo
amb molt carinyo
amb molta amabilitat
et veig
estic aquí
sé que això t'ha remogut
sé d'on ve
quan tenies
l'edat que té
ara aquest nen
d'aquí davant
et vas sentir
molt ferit
i ningú
se'n va adonar
o no ho vas explicar
a ningú
doncs ara estic aquí
i jo sí
que ho veig
i ho acullo
jo t'ajudo
però ara no pots
agafar el volant
eh
jo t'ajudo
i t'estimo
finalment la Berta
ens explica
què és el que més
li agrada
i desagrada
del seu germà
el que més m'agrada
del meu germà
és
quan juga molt a mi
i el que menys
m'agrada
del meu germà
és quan
s'enfada
i em xinxa molt a mi
ara no t'estimo
per res
adeu
ai les emocions
que són un garbuix
dius
seria genial
que ja des de ben petitons
ens expliquessin
que el sentir de cadascú
és legítim i vàlid
i que l'única cosa
que podria ser incorrecta
podria ser el comportament
que se'n deriva
alfabetització emocional
això és el que dius tu
no?
educar per l'autoregulació emocional
a casa
a l'escola
en temps d'òsic
extraescolars
a tot arreu
no?
això
a tot arreu
si volem canviar les coses
han de canviar
no només a nivell familiar
o escolar
sinó han de canviar
a nivell social
i cultural
i per tant
estem tots implicats
en aquest canvi
no?
de
sabem què implica
no acollir
les nostres emocions
ignorar-les
i
bueno
ja ho hem vist
no?
la
moltíssima gent
no està bé
i ho hem vist
sobretot
en
temps de
postpandèmia
que tot ha florat
és com si
s'haguessin aixecat
moltes alfombres
no?
i
catifes
i haguem vist
tota la brutícia
que calia fer
neteja
i és important
que ens hi posem
a tots
i per això també
escric tants contes infantils
per ajudar els nens
entendre's a si mateixos
perquè
jo per exemple
quan era petita
jo me'n recordo
que ningú m'explicava
que allò que jo sentia
era normal
i que
els hi passava
a d'altres nens
del món
que no era l'única
que jo estava patint
per aquelles coses
i
m'hagués ajudat molt
saber això
saber que aquestes emocions
que no es quedarien per sempre
que eren transitòries
que les podia acollir
que hi havia coses
que podia fer
per sentir-me millor
ostres
tant de bo
m'haguéssim parlat d'això
a casa
a l'escola
a tot arreu
però hi havia
un silenci absolut
a nivell emocional
no a mi
en general
mai vam fer res
a l'escola
a nivell emocional
mai
zero
ni a l'escola
ni a l'institut
i això és molt extès
ara no per sort
estem millorant moltíssim
en aquest aspecte
però clar
venim de segles
d'ignorar les emocions
per tant
queda molt
camí a recórrer
educació emocional
per les criatures
com dius tu
se n'està començant a fer
a les escoles
a tot arreu
però els adults
que som analfabets
on anem?
sé que a l'escola
ja no
com ho fem això?
com fem aquesta
reeducació
per identificar
per ser conscients
per saber gestionar
per autoregular-nos
per descobrir-nos
tot allò
que ens salta
de la infància
on anem?
doncs mira
podem
llegir el llibre
sobretot
per sort
a dia d'avui
jo crec que estem vivint
el moment
històric
on hi ha més
informació
a l'abast
de tothom
i gratuïta
això
fa 40 anys
no passava
per tant
hi ha moltíssima
informació emocional
que podem
llegir
que podem explorar
que podem consultar
pel·lícules
vídeos
hi ha de tot
avui en dia
i si veiem
que sols
no ens en sortim
perquè
el dolor
que tinc a dins
és massa gros
i sento que
si jo l'acullo
m'ofego
busquem ajuda
professional
és important
perquè
quan anem posant
anem encaixant
les peces
del nostre
propi puzle
podrem anar veient
com som més capaços
de viure una vida
més plena
més feliç
més conscient
i podem anar creixent
també amb els nostres fills
seria important
i bo
que el nostre dolor
no el traspassem
als nostres fills
que nosaltres
ens en fem responsables
que nosaltres
ens en fem càrrec
i que puguem
criar i educar
d'una manera
més lliure
en el sentit
de no carregar-los
amb el nostre
propi pes
t'arriba molt dolor
consulta de pares i mares
que en la criança
peta tot
i comencen a fer-se preguntes
jo et diria
que el 98%
de les consultes
dels pares i mares
és per coses
que fan
els seus fills
que són
absolutament
normals
per l'etapa
en què estan
aquests nens
el que passa
és que els pares
no tenen
ni les eines
ni els recursos
ni per entendre
el que està passant
ni per poder ajudar
els seus fills
a transitar
allò que estan vivint
i poder-ho
anar fent
d'una manera
més assertiva
és a dir
la gran majoria
de vegades
és un tema
dels adults
no dels nens
quan l'adult
està bé
quan l'adult
entén allò que passa
quan l'adult
no té
unes expectatives
fora d'allò
quan l'adult
no projecta
les seves ferides
en l'infant
es pot criar
i educar
d'una manera
feliç
gaudint
i connectats
però
moltes vegades
els adults
no estem bé
i llavors
clar
criar
es fa feixuc
és veritat
que el que vivim
a nivell social
laboral
etc
no ajuda
a poder
gaudir de la criança
perquè no tenim
facilitats
però
si estiguessim
millor nosaltres
a nivell emocional
amb més recursos
més eines
etc
otro gallo
cantaria
que diuen
Sentir
de la Míriam Tirada
un llibre
que ens convida
a reflexionar
sobre la nostra infància
feu
i acompanyar
amb saviesa
les pròpies emocions
i les dels altres
i que
atenció
us he d'avisar
que destapa
emocions incòmodes
això és veritat
però
també les guareix
és a dir
feu l'exercici
jo t'he de dir
que l'he fet
amb algunes coses
amb alguns
disparadors
i també
escapar a la infància
i fins i tot
he tingut
algun diàleg
amb la criatura
que vaig ser
molt interessant
feu-lo
doncs
fins aquí
avui aquest ofici
d'educar
Míriam Tirado
sentir
això és tot
el que hem de fer
és sentir
i aprendre a sentir
sentir sense por
gaudir-ne
acollir-nos
estimar-nos
i anar fent
anar prenent
gràcies per haver-nos acompanyat
una forta abraçada
gràcies
L'Ofici d'Educar
a Catalunya Ràdio
amb Elisabet Pedrosa
Podeu escoltar
tots els programes
a Cat Ràdio
L'Ofici d'Educar
o bé
seguiu-nos
al Facebook
de L'Ofici d'Educar
o us baixeu
al Telegram
i busqueu
L'Ofici d'Educar
Com a Goku
amb Lara Terrades
Doncs avui
el ron-run
de les mestres
que no se senten respectades
se senten sobredimensionades
unes mestres
que no sentien
reconeguda
la seva feina
i es queixaven
que havien d'anar
a fer col·legis
amb una sabata
i una espardenya
i una pila de nens
Lara
què els podem suggerir?
Bé
jo ho entenc
perquè primer
que he treballat
en aquest àmbit
i després també veig
que cada vegada
hi ha més demanda
a les escoles
als mestres
en temes educatius
i que també
jo crec que hi ha
una sèrie
de factors de risc
que hem de tenir en compte
en quin context
aquestes mestres
s'estan encaixant
amb la sabata
i l'espardenya
Bé
primer
hi ha una dada
importantíssima
que és
que el col·lectiu docent
és el que acumula
més baixes
per depressió
i ansietat
actualment
i això
parlant
amb una amiga meva
que és mestra
em deia
és que clar
si tens vocació
ho suportes
per la vocació
i perquè hi ha
una cosa més gran
que tu
que et tira endavant
però si no tens vocació
agafes la baixa
bé
doncs hi ha diverses situacions
la primera
que ja l'hem nombrat
diverses vegades
és la situació
post-pandèmia
o sigui
hi ha tot un desgastament
un cansament
i això és acumulatiu
i això no se va
d'un dia per l'altre
perquè aquests mestres
i tot el personal docent
es va veure en un moment
on havia de reconvertir
els continguts
en telemàtics
on s'havia d'adaptar
molt ràpidament
a la situació
tot això va generar
un estrès
molt gran
després
sumat a això
que és com
d'on venim
molta inestabilitat
personal
interior
funcionari
sense plaça fixa
ara vaig aquí
ara vaig allà
l'altre dia llegia
que a Suècia
el mateix mestre
està
sis anys
en un grup classe
llavors tens temps
de conèixer'ls
de fer un bon vincle
d'estabilitzar-te
com que el teu sistema nerviós
està percebent
que no t'has d'estar adaptant
tota l'estona
amb el tema de l'adaptabilitat
també
adaptar-te cada vegada
que canvies de centre
a una nova plantilla
a un nou projecte
escolar
o sigui
hi ha moltes demandes
del rol
que jo veig
que estan afectant
i després
amb la pròpia tasca
el que veig
és molta sobrecàrrega
o sigui
criatures
i joves
amb necessitats especials
dintre de l'aula
integració tecnològica
diversitat
també la manera
d'educar
està canviant
jo penso que
amb un ritme
molt ràpid
que moltes vegades
no som capaços
ni capaços
com d'assumir
llavors aquesta gent
està allà davant
a primera fila
assumint tot això
el tema dels horaris
com també es dona per fet
sobretot en aquesta feina
i en moltes altres feines vocacionals
que també ho veig
és com
ja acabaré
quan acabi
sense mirar el rellotge
i llavors
com assumir
que han de fer hores extres
que han de treballar a casa
perquè clar
si no
no hi arriben
després hi ha un altre tema
també
que és la crisi de credibilitat
jo crec que en els anys
enrere
els mestres
i les persones
en un lloc d'autoritat
sí que tenien aquest rol
com que ningú els qüestionava
que això era un extrem
i ara estem anant
a un sistema més horitzontal
on la jerarquia està caient
cosa que està molt bé
i alhora
jo el que em trobo
és com molts mestres
estan dient
com que
m'he de justificar
de les coses que faig
perquè ja no em creuen
clar
i això d'alguna manera
jo penso que
confronta molt
la pròpia autoestima
has d'estar molt ben col·locada
quan les famílies
els alumnes
t'estan qüestionant
la teva pròpia feina
i després un altre factor
que no estigui gens en compte
recupereu la versió completa
per xarxes
i a la pàgina del programa
tornem la setmana vinent
en pedagogia
de la sobirania alimentària
us deixem en figaflaues
a Aurora
sigueu lúdics
positius
i alegres
i una mica d'empatia
per salvar el món
i sobretot
sentit de l'humor
i sentit comú
per educar les criatures
petons
de la Núria Ventura
i la Rosa Sillué
i fins la setmana vinent
Fins d'aquí l'ofici d'educar
Roger, escapa
Fantàstic
un diumenge més
Moltes gràcies, Elisabet
Petons
Aurora
Molt bé que ha venit
Això acabarà com el rosari
Crec que m'he enamorat massa ràpid
I Aurora
Com acabarà
Si em oloro que toca el verí
El suplement
amb Roger Escapa
Aquesta tarda
al Tot Gira
seguirem l'estrena
del Lluís Miquel Ramis
com a nou tècnic de l'Espanyol
A partir d'un quart de set
Oscar Espanyol
al canal exclusiu digital
També viurem la ressaca
del Barça-Lavès
Serem al Palau
amb el Barça-Tenerife
de la CB
i seguirem la final
de la Superglobe d'en Vol
Tot Gira
Avui
a partir d'un quart de set
a l'explosiu digital
de l'app i el web
de Catalunya Ràdio
I quan acabi la TDT
a l'antena de Catalunya Ràdio
El diumenge 19 de novembre
celebrem el Tot Gira 2000
Com trencar el cercle de la pobresa?
En parlem al Caixa Fórum Girona
amb el Catedràtic d'Educació
Jordi Riera i Romaní
la directora de l'Escola
de Noves Oportunitats
al Llindar
Begoña Guagillagüe
i el director de la Fundació
Sergi
Lluís Puigdemont i Reverter
Cicle de Conferències
en clau de futur
dimarts 14 de novembre
Organitza'l
un avui
amb la col·laboració
de la Fundació La Caixa
Viure a l'avantguarda
és sentir cada detall
Per això
a l'Audi Q5 Sportback S-Line
els cuidem tots
Condueix-lo amb l'acabat esportiu S-Line
amb llums, màtrics LED
i llantes de 19 polsades
Gaudeix-ne ara
amb entrega immediata
i els avantatges de finançament
d'Audi Opció
Xarxa de concessionaris oficials Audi
Pot un cava del Penedès
competir amb els millors xampans
i escumosos del món?
El nostre Maset
no reserva
ha estat reconegut
com el millor cava
i el millor vi escumós
ecològic del món
al Campionat Mundial
de Xampans i Escomosos
Gaudiu-lo per només 12,95
comprant-lo per telèfon
o a maset.cat
Celler és Maset
directe del celler
a casa seva
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
També de matinada
Amb Roger Escapa
Som el Suplement
Som a Catalunya Ràdio
Camí de les 7 del matí
Aquesta hora els dissabtes
i diumenge
repassem alguns
dels millors moments
de la setmana
Els continguts
més escoltats
al nostre web
catradi.cat
barra El Suplement
i a l'aplicació
de Catalunya Ràdio
i que podeu recuperar
quan us vingui de gust
Manila Laminos
Bon dia
Molt bon dia Roger
La setmana passada
al Suplement
vam xerrar
amb els actors
Marc i Leon Martínez
pare i fill
i un dels moments
del cap de setmana
va ser quan el pare
Marc es va emocionar
després d'una pregunta
que com diu ell
no li havien fet mai
Anaves repassant
els teus fills i filles
t'ha tocat ser pare
en edats molt diferents
i en generacions diferents
tu com a home
com has conciliat
en la teva carrera
et costa aquesta pregunta
eh?
Sí
perquè
és una pregunta
que no me l'havien fet mai
i si costa
perquè
però no
no
o sigui
s'ha de fer
i si
jo he decidit
tenir criatures
amb 50 anys
amb una carrera
com a actor
important
doncs llavors
he hagut de fer
algunes concessions
per exemple
un diumenge
un diumenge
en què vam parlar
d'intel·ligència emocional
i també
d'intel·ligència artificial
perquè amb en John Cindreu
i amb en Toni Rodon
vam parlar
de la cimera
de Bletchley Park
en Cindreu
ens explicava
l'èxit massiu
del xat GPT
i com funciona
com és possible
que aquestes tècniques
relativament antigues
de cop
hagin explotat
d'aquesta manera
més enllà del màrqueting
hi ha dos elements
molt importants
el primer
és el poder computacional
els ordinadors
són molt ràpids
i el segon
són les dades
estem tots a internet
tots tenim les dades
a internet
per tant
els programes
com xat GPT
que és veritat
que han suposat
un avenç important
perquè s'entrena
a si mateix
o en molts sentits
s'entrena
amb el que es diu
aprenentatge
no supervisat
sinó que se'n van
a l'internet
i d'aquesta manera
doncs apren una mica
a copiar-nos
com parlem les persones
i apren evidentment
el contingut
apren tota aquesta informació
però
d'aquí a dir
que aquesta intel·ligència
té allò
que se'n diu
tècnicament
intel·ligència artificial
general
és a dir
que és realment
intel·ligent
hi ha una gran distància
això al final
és un programa
que ens imita
no està pensant
realment
i com cada diumenge
a les 12 del migdia
l'eclipsi
la setmana passada
amb l'Helena Racòsnic
que ens va confessar
com són les nits
a la casa dels Canonges
has dormit mai
a la casa dels Canonges?
sí
sí
t'he de dir
que era una casa
que no l'he trobat a faltar
en cap moment
quan ja vam marxar
era una casa
que tenia
una mica d'encant
encant
però no diria
una mica tètric
per dir-ho d'una manera
perquè té la història a sobre
té la història a sobre
té molts racons
moltes habitacions
que no estan fet a servir
que les han variat
al camp dels anys
està tot una mica
diguéssim
com antiquat
com estava
i dona una sèrie
una mica de lluio
perquè a més
hi ha una cosa
tu dorms
a sota
a sobre
del pont
del bisbe
i aleshores
allà qualsevol soroll
se sent
perquè a més
retomba
podeu recuperar
tots els continguts
del programa
a través del 3CAT
i a la web
catradio.cat
barra el suplement
estrenes
Marta Ferrer
bon dia
bon dia
al cinema
Isabel Cuixet
torna a la gran pantalla
amb un amor
¿ya viste como estaba todo?
esto no es una casa
rural
con encanto
y gilipolleces
esas que ya te lo dije
¿te acuerdas?
Laia Costa
i Hobbits
Keutscherian
protagonits
en aquesta pel·lícula
sobre la Nat
una jove traductora
que es muda a un petit poble
on de seguida
començarà a conèixer
els veïns
entre ells
l'Andreas
anomenat
l'Alemán
amb qui
establirà
una relació
inexplicable
i a Netflix
els fans de
Sylvester Stallone
tenen una cita
imperdible
s'hi pot veure
Sly
un documental
retrospectiu
sobre la vida
i la carrera
d'una de les estrelles
d'acció més importants
de la història
recent de Hollywood
des del seu sal
a la fama
amb Rocky
fins a les seves
últimes pel·lícules
i al Teatre Goia
hi arriba
l'amic retrobat
Joan Arquer
dirigeix aquesta adaptació
de Josep Maria Miró
basada en la novel·la
de Fred Ullman
una obra
sobre la relació
d'amistat
que un home
fill d'una família jueva
estableix fa més de 3 dècades
amb el fill
d'una família aristocràtica
de suàvia
avui a funció
a dos quarts de 7 de la tarda
Sònia de Lofeu
bon dia
molt bon dia
si encara no has anat a dormir
o si t'acabes de llevar
et fem 3 propostes
avui per a Barcelona
la primera
una ruta a peu
pel pantà de Vallvidrera
una ruta fàcil
tot vorejant el pantà
de poc desnivell
que es pot fer amb nens
i que la seva allargada
dependrà
de si només volem fer la volta
o de si l'enllacem
amb altres camins
i ens endinsem
als boscos
del parc natural
de Collserola
al punt de sortida
podem arribar-hi
amb el ferrocarril
fins a l'estació
del baixador
de Vallvidrera
o si preferiu amb cotxe
hi ha un pàrquing de pagament
a l'inici del camí
i zona d'aparcament lliure
caminem pocs metres
i ja trobem
la mina grot
construïda per portar
aigua potable
a serrià
abans de pujar les escales
a mà dreta
trobarem un edifici
de color rosa
que és la casa del guarda
entreu-hi
per xafardejar
l'exposició històrica
i fotogràfica del pantà
i comprendreu
la seva importància
mediambiental
veureu que actualment
el pantà
està parcialment buit
el control
d'espècies invasores
obliga a buidar-lo
per erradicar la presència
del misgurn
un peix invasor
originari de la Xina
i així recuperar
el bon estat
de l'ecosistema aquàtic
del pantà
i podem dinar o sopar
al restaurant
Teta de Monja
situat a la plaça Oscar
número 2
molt a prop del parc
de l'Espanya Industrial
i a l'estació de Sant
s'ha convertit
en una de les trattories
i pizzeries
de referència al barri
un local informal
amb terrassa a la plaça
i amb un nom provocador
que trau sobretot
els més joves
sorprenen
les seves parets
pintades amb murals
i la carta incrustada
en llibres antics
més enllà de les pizzas
al form de llenya
i pasta artesana
elaboren un menú de migdia
amb amanides
cremes
carns i peixos
acompanyats d'arròs
cuscús o pasta
podeu demanar
les braves amb allioli
la focatxa
d'espatlla ibèrica
la torrada de sobreassada
amb formatge abri i mel
la pizza castellera
amb botifarra i pebrots
o la pizza minyona
amb espinacs
i formatge de cabra
també els tortellini
a la carbonara
o les tallarines
a la marinera
per postres
no marxeu
sense tastar
el seu tiramisú casolà
el preu mitjà
per persona
és d'uns 20 euros
obert dimarts
dimecres i dijous
de 7 de la tarda
a les 12 de la nit
i divendres
dissabtes i diumenges
tot el dia
de les 12 del migdia
a la 1 de la nit
música
perquè si som per Barcelona
avui podem acabar el dia
el concert de Gonza Silva
a les 8 del vespre
la sala nota 79
aquest jove músic venezolà
actua per primera vegada
a la ciutat com tal
per presentar-hi
el seu nou disc
Rames
on parla
de la consciència
del present
i l'esperança
del futur
posant d'exemple
la llarga vida
que tenen els arbres
ell també és un arbre
que ha crescut amb el temps
n'ha après
s'ha fet més savi
i vol seguir creixent
en les noves cançons
s'aprecia
el seu estil anglès
cinèfil i minimalista
com la que ara mateix
estem escoltant de fons
que es diu
Planeando Madrid
que està inspirada
en la història dels fills
que marxen de casa
en molts casos
marxen a altres països
i continents
per fer realitat
els seus somnis
una situació
plena de contradiccions
que deixa pel camí
més d'un cor trencat
si voleu anar
i veure-la en directe
encara queden entrades
pel concert de 8
a 22 euros
nosaltres arribarem
a les 7 del matí
amb aquest Planeando Madrid
de Gonzo Silva
que avui actua a Barcelona
tornem de seguida
te llevas de souvenir
las veces que te molesto
siempre vivirán de mí
todo nuestro sueño
como aquí en noche
planeando Madrid
planeando Madrid
el suplement
amb Roger Escapa
Gràcies.