Són les deu.
És el punt horari que aprofitem per repassar
el més destacat de l'actualitat de les últimes hores.
Bon dia de nou.
Bon dia.
Doncs actualitat que passa per l'incendi del país valencià.
Quart dia que està cremant
i que afronta avui condicions meteorològiques molt adverses.
De fet, el vent ja ha fet revistar les flames
i fa complir els pitjors pronòstics.
Última hora, des de Barraques, el centre de comandament,
de l'Estat espacial Miquel Járquez i José Antonio Muñot.
Miquel, bon dia.
Bon dia.
El vent de Ponent, rescalvat,
que ha començat a bufar des de bon matí és el culpable d'aquest rebrot.
Són ara una vintena de mitjans aeris entre avions i helicòpters,
els que estan en l'airança per atacar el front est,
on hi ha l'embassament d'Aranós i el popa de Montanejos,
on s'ha produït aquesta represa.
José María Ángel és secretari d'Emergències
de la Generalitat de València.
La meteorología, como os decía,
esta noche, una aliada.
Pero, en cambio, hoy vamos a tener una meteorología muy adversa,
con fuertes rachas de viento, se van a levantar las temperaturas,
por lo tanto, vamos a tener alrededor de entre 25 y 28 grados,
y eso no es una buena noticia.
En cualquier momento se puede producir una reproducción.
Avui, tot el País València està a nivell 3,
al més alt del risc d'incendis.
Miquel Járquez, José Antonio Muñoz, Catalunya Ràdio,
centre de comandament a Barraques.
I a Catalunya, recordar, sobretot,
que el risc d'incendi avui diumenge és excepcional en un mes de març.
Protecció civil estesa al nivell 2 de risc, que és el segon més alt,
a 31 comarques, que és pràcticament tot el país.
A més, protecció civil adverteix que avui la situació
es pot complicar també per l'augment de la força del vent de l'oest,
a gairebé tot el país,
amb raches que es preveuen superiors als 72 km per hora.
A més, han suspès més de 12.000 activitats a l'aire lliure
a tot el país.
A aquesta hora, també parlem dels veïns de la Gran Via de Barcelona,
que tindran dos anys i mig d'obres
per a l'urbanització de la coberta del túnel de les Glòries,
al districte de Sant Martí.
L'Ajuntament licitarà el mes que ve el projecte
per fer-hi un gran passeig verd
amb una inversió d'11.000.000 i mig d'euros.
Les obres arrencaran a començament de l'any que ve.
Recordar també, sobretot, atenció a les afectacions a trànsit
que hi ha aquest matí al centre de Barcelona
per la volta a Catalunya.
La competició posa el punt final amb un recorregut
per a alguns dels carrers principals de la ciutat.
El ciclista sortirà de l'avinguda de Maria Cristina
i després passarà per la plaça d'Espanya,
agafant el carrer de Sants, la travessera de les Corses, etcètera.
Passaran també per la CD31 fins a Castelldefels,
entre altres municipis del Baix Llobregat,
i després tornaran a Barcelona per la Gran Via.
Finalment faran sis voltes a un circuit per Montjuïc.
Hi ha diverses línies de bus afectades i, com sempre,
tema bé, recomanem moure's en metro
i es preveu que tots els carrers es torni a obrir el trànsit
cap a dos quarts de tres d'aquesta tarda.
I en l'actualitat esportiva, més enllà de la volta, Albert Barberet,
bon dia.
Bon dia, sí, que se la disputen Roglic i Eben Pool,
avui, en aquesta última etapa.
Destaquem també que el davanter de l'Espanyol, José Lu,
que demà fa 33 anys,
ha debutat amb la selecció espanyola,
marcant dos gols en només dos minuts
en l'estrena del nou seleccionador Luis de la Fuente,
a la victòria contra la Noruega per 3-0 a Màlaga
en partit de classificació per a l'Eurocopa
amb gol també del català Dani Olmo.
El Barça s'assegura el títol de la Lliga femenina de futbol
després de guanyar el Madrid per 1-0,
amb gol de Rolfo de Penal al minut 77.
Ara, l'avantatge és de 13 punts, quan només falten set jornades,
i el Barça ha guanyat els 23 partits fins ara.
Aquest migdia, a les 12,
llevant les planes rep el Madrid Club de Futbol.
Marc Màrquez, tercer en la primera cursa Esprint
de la història de MotoGP,
el pilot de Cervera va sortir des de l'APOL,
ho tornarà a fer avui en la cursa que es disputarà a les 3 de la tarda
i que transmetrà a l'univers de la ciutat de Barcelona.
I que transmetrà a l'univers MotoGP
a través del Webilab de Catalunya Ràdio.
Per la seva banda,
Pol Espargaró ha estat traslladat de matinada
en un avió medicalitzat a Barcelona
per recuperar-se de les lesions que s'ha fet en aquest gran premi.
I acabem amb la victòria del Barça contra la Penya a l'ACB de Bàsquet
de 16 al Palau, 87-71,
i en l'altre duel català, victòria del Manresa-Fontejau
a la pista del Girona per 79-86.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
10 i 4.
Catalunya ha dejado de ser esa Catalunya brillante, con seni...
¿Eh?
...siempre fue un lugar de admiración
para el resto de los españoles, vanguardista...
Y ahora mismo el provincianismo del nacionalismo
ha provocado que se haya convertido en una tierra hostil
donde ha habido un éxodo impresarial...
Donde las familias cada vez se sienten menos a gusto
y menos representadas, y vienen a comunidades autónomas,
como Madrid, porque aquí un catalán se siente más en libertad
que en Cataluña.
Al Palau hi ha molta pinya.
Piña cada matí.
La setmana tràgica.
Avui, la setmana tràgica, a Londres,
Jhon Sindreu, columnista al Wall Street Journal.
Bon dia, Jhon, com estàs? Bon dia, com esteu?
Molt bé, i tu?
Bé, bé, aquí encara gaudint dels virus que m'han vingut de l'hivern.
Mira, el meu ha durat 4 dies.
4 dies a la guarderia, sí, sí, fins dijous.
Jo he tornat a tenir Covid, tu, dues vegades a l'hivern, ja.
Què dius, ara? Però si ja no existeix això, si...
No, és veritat, m'han dit que allà, que a Catalunya no existeix.
És com els homosexuals a l'Iran, no?, una mica.
Efectivament, efectivament.
Aleshores, veig que encara córrerà el virus, també, pel Regne Unit.
Sí, sí, córrer, córrer, campa lliurement.
Ha estat fàcil, aquesta vegada, o tots a casa tancats?
No, no, no ha estat tant, és a dir, sí, a casa tancats,
però no ha durat tant, el període dur, perquè ens entenguem.
I la petita, també? Sí, creiem que sí.
Però bé, clar, no li posem el bastonet pel nas, no ho fem.
Però, en principi, sí, semblava que sí, vaja.
A qui pot sortir al carrer, ara, si tens Covid, al Regne Unit?
Pots fer el que vulguis, tu pots anar llepant professors
de sociologia pel carrer, si vols.
I la mascareta ja no saben ni el que és, eh?
No, no, ja fa molt que...
No pot ser els primers que el transport públic se la van treure.
És un objecte mitològic, és a dir, jo crec que un dia,
quan es trobi una mascareta, la posaran en un museu,
i la gent, doncs, hi anirà, i la contemplaran,
i es meravellaran, perquè ningú sabrà què és.
Toni Radon, doctor de Ciències Polítiques i investigador
de la London School of Economics, professor de l'UPEFA.
Bon dia, Toni. Bon dia, bona hora, què tal?
Molt bé, i tu? Bé, deixa'm unir-me, al final els uients
perquè jo també he passat el Covid una altra vegada.
Ostres, sí, sí, però perquè tu ets una persona activa
que està sempre al rovell de l'ou,
i jo, en canvi, estic aquí de baixa sense fer res.
Però a Catalunya, Toni, o a Londres?
No, no, bé, de fet, la meva hipòtesi,
jo vaig ser a les falles de València la setmana passada.
Crec que, i em perdó per ofendre els valencians,
que devia ser algun valencià que me'l va passar.
Perquè hi havia molta gent, no? Sí, sí, hi havia molta gent.
I això és el que ha passat de debò?
Clar, les primeres falles post-Covid,
les falles preelectorals, a més a més.
Per tant, hi havia molta gent i suposo que allà ho vaig agafar, sí.
Bé, avui a la Setmana Tràgica no parlem ni de falles ni de Covid,
sinó que parlarem d'un producte
que pràcticament tots consumim a diari
i que alguns experts apunten
que és fins a vuit vegades més addictiu que la cocaïna.
Parlem del...
Sucre.
Ho hem de dir, nosaltres?
Ah, ostres...
És que amb el llenguatge radiofònic això a vegades...
Era com allò de sèrie de TV3, que entra algú i diu...
Josep, hi ha aquella pausa.
Bé, el sucre és més addictiu que la cocaïna,
això ens ha sorprès aquesta setmana.
Fins a vuit vegades més addictiu, diuen alguns experts,
tot i que no deu ser tan...
Bé, sí que causa...
És un producte que causa problemes de salut pública de la primera ordre,
perquè moltes malalties són derivades del consum excessiu de sucre.
Comencem amb el sucre que ens posem al cafè.
Comencem per aquí, Ion.
D'on ve el sucre que ens posem majoritàriament al cafè aquí a Catalunya?
Bé, és interessant això d'aquí a Catalunya,
perquè no sé si ho sabreu, però el sucre té dues procedències,
la remolatge i la canya de sucre.
I el que és curiós és que aquestes dues procedències,
aquests dos conreus,
requereixen d'uns climes molt diferents.
La remolatge requereix un clima fred,
i és per això que sovint és el tipus de sucre
que tradicionalment s'ha conreat i s'ha consumit a països més del nord,
més a Europa, incluent-hi l'estat espanyol,
però el 80% de la producció mundial, de fet, no és la remolatge,
sinó aquesta canya de sucre,
que creix en climes húmids i calents, sobretot als tròpics.
Cal dir que no importa gaire d'on ve el sucre,
químicament tot és sacarosa, tot és el mateix.
I en els dos casos s'ha d'enviar aquest producte a unes refineries
que n'extreuen la sucrosa.
Una cosa també curiosa, que això no sé si jo no n'aniré conscient,
fins que no vam proposar aquest tema,
és que es veu que molts tipus de canya de sucre,
d'aquesta d'on ve la majoria del sucre del món,
no tenen de mitjana més contingut de sucrosa que la fruita mitjana.
És més o menys un 15%.
És a dir, podríem obtenir el sucre perfectament d'altres fons.
El que passa és que la canya de sucre i la remolatge
són molt barates de conrear, creixen de pressa,
amb poca aigua i amb molta densitat,
i per això les fem servir.
I, de fet, la raó,
per la qual la major part ve de la canya de sucre,
és perquè en aquests climes hi trobem països menys desenvolupats.
Per aquesta divisió del treball internacional
que sempre expliquem en aquest programa,
doncs el mercat primari té molt més pes en aquests països,
des que, com a mínim,
des que Colom va dur la canya de sucre al Carip,
en el seu segon viatge.
És a dir, el sucre ve del Carip,
ve del Brasil, ve de Tailàndia...
De la Índia, també.
És el segon productor.
El primer és Brasil, que ho has dit bé, el segon és la Índia.
El que passa és que les empreses que es dediquen a comercialitzar-lo
i a fer calés són majoritàriament europees.
Sí, sí, sí.
I, a més a més, cal dir que el mercat europeu ha canviat molt,
perquè si heu sentit a parlar de la famosa PAC,
la política agrària comuna,
que és aquestes polítiques proteccionistes
que tenim a la Unió Europea,
en el cas dels sucres van aprovar el 1968
i era una política molt restrictiva
que oferia preus mínims als agricultors,
establia quatre hores de producció de sucre
i limitava molt les importacions.
I, en el cas, per exemple, de l'estat espanyol,
era bastant paradigmàtic perquè també el conreàvem.
I el sucre que consumíem era sucre, com dic, de remolatge,
que es produïa sobretot a Castella, Lleó i Andalusia.
I encara n'hi ha, eh?
Però el que va passar és que a partir del 2006
la Unió Europea va començar a eliminar aquestes quotes
i subsidis fins a arribar a un estat de liberalització
i, com que la remolatge domèstica no vol competir,
i en els països més pobres que conreen canya de sucre,
doncs a Europa hem deixat de ser autosuficients
i a l'estat espanyol, concretament, ara mateix,
el canvi és tan radical i les importacions han crescut un 40%
des de llavors.
És veritat que una part ve d'altres zones d'Europa,
però una gran part ara ja sí és provinent de la canya de sucre
tropical, que és molt competitiva.
I aquesta és una mica la ironia del sucre,
perquè, en el principi, el sucre està vinculat a molts problemes
de salut, però, si mirem al voltant del món,
el sucre, tot i que és veritat que diversos governs
han començat a posar aquest tipus d'impostos a begudes ensucrades,
tot això que ja ens és familiar aquí,
el sucre és extremadament subvencionat.
És un conreu que, bàsicament, es ven en alguns moments
pràcticament a la meitat del cost del que suposa produir-lo.
I, per tant, irònicament,
estem subvencionant, o estem promovent,
aquest producte que, de fet, genera molts problemes de salut.
I aquí mateix, a Europa, que hem deixat de fer-ho,
ens ha envaït una mica el sucre forani.
I ara mateix el debat és si canviar això una altra vegada
i tornar a protegir el sucre.
Sí, aquesta paradoxa que deia en Ion és interessant,
perquè, de nou, el sucre és una indústria
que està massivament subvencionada, però, tot i així,
tenim organitzacions com l'Organització Mundial de la Salut
que no paren de recomanar que es posin impostos
per tal de moderar-ne el consum.
I recomanen més això, que no pas que es treguin les subvencions
a la producció del sucre.
Hem de pensar que hi ha països que consumeixen
unes quantitats brutals de sucre.
Per exemple, els Estats Units, que suposo que us imaginàveu
que era una gran decisió, consumeix 126,4 grams
per persona de sucre diaris, la qual cosa és una barbaritat.
I hi ha països més propers, com Alemanya i Holanda,
que també actuen d'aquesta manera.
Una de les maneres més habituals que els governs
han intentat fer per reduir aquest consum de sucre,
sobretot per reduir-lo entre les persones més pobres,
que en el fons són les que consumeixen més sucre
i, per tant, té un impacte encara més negatiu,
és posant aquest impost.
I, en aquest sentit, la Generalitat de Catalunya
va implementar un impost el 2017, el maig del 2017,
que era, en certa manera, bastant innovador,
perquè això posava una certa quantitat d'impost,
de diners, en funció dels grams de sucre,
i una peculiaritat és que feia que per primera vegada
establia un requeriment que el 100% de l'impost
s'havia de traslladar al preu de premsa.
I aquest impost s'havia de traslladar al preu final
del producte, perquè si no, a vegades passa
que l'impost no s'acaba d'aplicar bé.
Què va provocar això?
Doncs, essencialment, va provocar que aquest impost
fes que la gent comprés entre un 5 i un 10%
de begudes ensucrades menys del que consumia abans.
Per tant, va tenir un efecte, en certa manera, positiu,
va fer que la gent a Catalunya consumís
menys begudes ensucrades.
I cal dir que això és rellevant, perquè el sucre
no només té efectes a nivell de salut,
sinó que, tal com ens mostren bastants estudis,
també té efectes a llarg termini en altres qüestions
que, en principi, un pensaria que no té importància,
com, per exemple, l'educació.
És a dir, aquelles persones que han consumit
més sucre, sobretot quan són petites,
i això ve d'un estudi molt xulo que es va fer al Regne Unit,
al llarg termini és més improbable
que acabin els estudis secundaris
o que tinguin una professió més tècnica
o, fins i tot, el seu sou és més baix.
I a veure, com ho lliguem, això?
Redon, un moment, això és allò que en dius
la correlació espúria, no? No, no, no.
Si m'estàs dient que si tu has esmorzat
més boll i caos del compte, tens menys probabilitats
de guanyar un bon sou? Ah, sí?
Segons el que sabem, sí. La gent que ha esmorzat boll i caos
ja no té menys poder adquisitiu, d'entrada.
Clar, això és un bon punt, perquè, evidentment,
no podem comparar les persones que mengen sucre amb les que no,
perquè aquestes persones són molt diferents amb moltes característiques
i, per tant, no podem atribuir el que se'n diu
tot l'efecte causal en el sucre. Però aquesta conclusió
és que, per fer de diferents estudis que se'n diuen
quasi experimentals, probablement el més xulo
és un que s'ha fet al Regne Unit
per part d'uns investigadors de Berkeley,
que, bàsicament, el que miraven és el racionament de sucre
que es va produir després de la Segona Guerra Mundial.
Com us imagineu, a la Segona Guerra Mundial
hi havia molts productes que no es podien comprar
i que la gent no podia consumir lliurement en el Regne Unit,
i resulta que el sucre va estar racionat
fins al setembre del 1953.
Aleshores, aquests estudiosos que van fer va ser comparar
persones que, quan eren petites,
havien consumit més sucre, perquè ja no estava racionat,
amb aquelles que eren petites, però que no havien pogut consumir
més sucre, bàsicament perquè no el podien trobar.
I l'efecte llarg termini que us deia va ser que
el consum de sucre, com algú ho esperaria,
està relacionat amb tenir una pitjor salut,
però també amb uns estudis inferiors o un sou inferior.
Fasinant.
Ion, què et fa pensar això?
El problema també de tot això, i hem d'explicar
que per això vam proposar aquest tema,
és que llegíem en el Wall Street Journal l'altre dia
un article que parlava d'un estudi que s'ha fet
ja no en el sucre, sinó un producte que se'n diu
la tritol, que és un d'aquests, perquè ens entenguem,
substituts del sucre, com podria ser la sacarina.
Però encara és pitjor, no?
Aquest és el tema, és que te'l poses i resulta que encara és pitjor.
I aquí hi havia una mica aquesta noció que segurament era així.
L'eritriol, es diu.
La major part dels estudis es feien servir
per fer els estudis al que se'n diu
a diaris de què menges. Allò es demanava a la gent
que escrigués en una nota
què escriu en cada dia, i després ho miraven.
Aquí, però, els investigadors que van fer
aquest nou estudi, que es va publicar aquest febrer
en una prestigiosa revista que es diu Nature Medicine,
doncs resulta que aquí van mirar
més de 2.000 persones als Estats Units, 800 a Europa,
i es va estudiar una mica
amb més deteniment quin era el seu risc
de desenvolupar condicions com ara
alta pressió arterial, diabetes i totes aquestes històries,
i a part d'això també van fer una sèrie de testos amb animals.
I doncs el resultat
és que aquestes alternatius,
aquestes sucres alternatius, doncs efectivament
generen també molts problemes per la salut.
Per tant, no ens en podem escapar. Si et poses el sucre malament,
si et poses la sacarina malament o l'eritriol aquest,
doncs vaja, estem fotuts, eh?
Doncs aquest és el retrat avui que hem fet des de la setmana tràgica
del sucre, aquest producte del qual
és molt difícil escapar-nos-en, perquè jo, per exemple,
el que feia fa molts anys que me'l plenc sol
sense absolutament res. Però sempre,
encara que et demanis un cafè, bé et porten el sucre allà.
Ui, moltíssim de sucre a casa nostra, eh?
Jo encara vaig a bars que et posen dos sucrets
i et donen una quantitat de sucre que pots omplir un camió.
I com dic, és complicat, perquè per més que per una banda,
estem intentant posar impostos en això a la que un país
es despista, per exemple, dèiem el Brasil,
és el principal productor, però la Índia ja ha començat
a llançar subvencions, a posar quotes
i tot el que sigui, i ha incrementat la producció
molt més del que el Brasil l'ha reduït els darrers anys.
Per tant, és allò que a la que un país redueix, es despista,
i a l'altre, doncs li produeix més sucre i la boca al mercat.
Per tant, és complicat desfer-nos d'aquesta addicció
a nivell mundial. Escolta'm, jo, Antoni, ja que us tinc aquí,
us volia preguntar, tota la història aquesta del Crèdit Suís
i aquesta setmana en què tothom estava espantat,
els mercats es van fotre una patacada que des de l'Eman Brothers
que no passava, tot això ja està arreglat, jo, no què?
Bé, és que a veure, cal explicar que vam parlar
en aquest programa... Ara no et pengis la medalla, eh,
en aquest programa? No, no, no. Vam parlar en aquest programa
dels problemes dels bancs dels Estats Units i vam explicar
els motius, que són aquestes exposicions a deute
amb tipus d'interès que estava molt baix, i ara els tipus d'interès
han pujat i això ha creat pèrdues. Aquest no era el problema
del Crèdit Suís. El Crèdit Suís no tenia cap dels problemes
que han afectat els bancs dels Estats Units. El que passa,
ells tenien un problema que simplement és un banc
que no fa diners. És a dir, ells tenen una sèrie d'operacions
i si tens una fàbrica de tornavisos i no fa diners.
Clar, això és un problema diferent al de tots aquests altres bancs
que tenen els problemes típics dels bancs, que...
problemes de liquiditat, problemes del valor
dels actius que tenen tot això. Però, clar, què ha passat?
Que amb aquest clima d'inestabilitat, aquest banc
que ja se sabia que era un problema i que algun dia aquest problema
s'hauria d'arreglar d'alguna manera, ha perdut la confiança
de la gent rica que va a Suïssa a posar-hi els diners,
que aviat es pogués petar, cal dir que, en principi,
estava superant totes aquestes imposicions regulatories
de liquiditat, de solvència, tot això, ho superava bastant.
Clarament, les autoritats suïsses, com va passar una mica,
si us recordeu, amb el Banco Popular, que també era un problema
d'aquests que arrossegava a la banca europea, quan arriba
el moment de crisi, no volen esperar que vingui el problema
de debò i aprofiten per carregar-se'l.
Ara tindrem litigis amb aquest tema, perquè hi ha inversors
que ho portaran als tribunals.
En principi, la resta de grans bancs europeus no tenen
aquests problemes, potser Deutsche Bank seria el més feble,
però bé, com dic, en un clima d'aquest tant negatiu,
mai es pot descartar res.
Ja fa dies que els tens al coixí, tu.
Tornem-ho a explicar. Si teniu menys de 100.000 euros al banc,
que és el que fa el govern,
i tot això està protegit pel govern,
els bancs posen calés.
Després, pam, pam.
Fas un forat al matalàs, amb una cremallareta,
Toni, i tu els dos acumulant-hi.
I un forrat amb una xapa, per si de cas, i una contrasenya.
Hi ha un fons de garantia de dipòsits, on els bancs posen
els diners per protegir això, i fins i tot vam veure
que la gent de l'Estat, de l'Estat,
del Wall Street Journal i de l'UPF, farem una petita pausa
i després de la publicitat, les coses realment importants.
La Kings League. No.
Ui, tinc els alumnes molt enganxats a l'escapa.
No hi ha més Kings League avui, però jo estic...
Després de la publicitat...
Pausa. Infidels.
És una sèrie, això, no? No.
El 80% dels catalans són infidels.
Entre les ciutats més infidels... Vinga, home, va!
De tot l'Estat, un moment, ciutats més infidels de tot l'Estat,
Manresa, Barcelona i...
Pausa dramàtica.
Sabadell.
Em parlem amb gent que ha estat infidel
i que avui ens acompanyen en aquest estudi.
I aquí no ha passat res.
O sigui, infidels que ho volen dir públicament, fascinant.
No m'ho crec. 80%, no m'ho crec.
Després de la publicitat coneixerem un testimoni
que no ha explicat mai a la seva parella que ha estat infidel
i que avui, amb el seu nom sense el seu cognom,
vindran a aquest estudi a explicar-ho per tot Catalunya.
Però la parella no notarà que...
M'han dit que la parella no és oient del suplement
de Catalunya Ràdio, que els caps de setmana...
I no coneix ningú que conegui la parella, que és oient.
Aquesta gent no sap com funciona, això.
Tenim un equip de producció tan fantàstic com és la Sònia de l'Olofeu
que va localitzar aquest testimoni que volíem conèixer.
Com el va localitzar, la Sònia de l'Olofeu, aquest testimoni?
De seguida, la història del Dani.
Ai, és que en aquest tema jo estic per tota la setmana...
Conserves, Dani.
Ara tornem, adeu.
¿Viste qué maravilla de plantas?
¿Y cómo me crecieron?
Les hablo, les digo cosas lindas, les leo poesía...
Hasta les puse música.
¿Cómo pensás vos que no me van a crecer?
La Laura és professora i l'Alex administratiu
i són feliços perquè acaben de sortir de l'hospital
amb el seu primer fill amb braços.
Ara tenen per davant uns mesos en què el més important
serà cuidar del petit.
Reben una prestació de maternitat i paternitat
que els permet adaptar-se a la seva nova vida
i centrar-se plenament en el petit.
Aquesta ajuda els ofereix sobretot temps i tranquil·litat.
No és màgia, són els teus impostos.
La relació és un ramat de mercats.
Diverteix-te, viu la cultura i les tradicions.
Cultiva relacions, impulsa el teu negoci.
Gaudeix de la música i la gastronomia
en el mercat del rap de Vic del 31 de març al 2 d'abril.
Ja saps quin és el teu mercat?
Troba'l a VicFires.cat.
La revista La Vents publica el número 500.
Aquest diumenge, amb el diari Ara i a tots els quioscos,
presenta una fita cultural al nostre país.
La Vents culmina així 46 anys d'una publicació de cultura,
literatura, història i periodisme.
No et perdis l'últim número d'una revista que ha fet història.
El 18 de novembre de 2012, a Platja d'Aro,
entren a robar a casa del Jordi Comés i la Carme Hospital.
Tu des d'aquí ja els veus. Jo des d'aquí ja els veus.
La lliguen a una cadira, buiden la caixa forta i marxen.
Què et passava pel cap a tu?
Un silenci fred, un silenci mortal.
Jordi Comés, primera part.
Crims de Carles Porta.
A TV3 dilluns a la nit.
El suplement de Catalunya Ràdio.
A teva passeu.
Cada nit a les 11, i Xela.
Vaig a llegir les notícies.
El president de la Generalitat es reunirà aquesta tarda
amb els grups parlamentaris per informar-nos.
El president de la Generalitat
ha dit que s'ha de fer una anàlisi a fons de l'altra actualitat.
Potser et refereixes entrevistes, polèmiques dels famosos,
notícies que no han obert portades.
Jo només vull dir que és un programa que està molt ben fet.
No està malament. Xela.
Del programa que no podrem fer quan siguem grans.
Això segur que s'hi va de nit a les 11.
Amb Roger Carandell, Marta Montaner i Juliana Canet.
No sabeu la sort que tinc de presentar aquest programa.
Sou molt mal parlats, la meva neta us escolta
de la Diputació de Barcelona i dels ajuntaments.
Treballem per oferir serveis com teleassistència,
millora de l'accessibilitat, atenció a la soledat
i activitats socials al barri.
Informa't en el teu ajuntament o a diva.cat barra serveisgengran.
Diputació de Barcelona.
El suplement.
Dos minuts per arribar a dos quarts d'onze.
Som a Catalunya Ràdio.
Som a Catalunya Ràdio.
Alguns estudis apunten que un 80% de les parelles estables
han estat alguna vegada infidels.
Molt alta, si més no.
Segons un informe de la plataforma de cites extramatrimonials
Ashley Madison, Catalunya és la zona de tot l'estat
on la gent té més relacions fora de la parella.
Manresa, Barcelona i Sabadell
són el top 5 de ciutats més infidels de tot l'estat.
Avui al suplement parlem sense tabús sobre infidelitats.
Coneixem la història de tres persones
que han estat alguna vegada infidels
i que no tenen problema per reconèixer-ho públicament.
Abans de tot això, però.
Bon dia, bon dia.
Bon dia, Roger Escapa.
Bon amic del suplement. Com estem?
Molt bé.
I també la Carlota Iglesias,
que és psicòloga especialitzada en infidelitats.
Què és una infidelitat?
Una infidelitat és trencar un pacte de parella que tens,
que és la fidelitat.
És a dir, tu t'ajuntes amb la parella,
acordes una sèrie d'acords,
siguin els que siguin,
doncs no anar-te'n amb una altra parella,
o anar-t'hi un cop,
i això no és infidelitat.
Tens un record de parella sobre la sexualitat,
sobre si et pots enamorar o no d'una altra persona,
i a partir d'aquí construeixes un pacte,
i uns acords en aquest pacte,
i a partir d'aquí...
Moltes preguntes ja tinc en aquesta primera resposta.
Fantàstic.
Hi ha hagut una vegada que has dit sobre sexualitat.
És a dir, trencar un acord sobre la relació sexual
que té aquesta parella.
Sempre és sobre la relació sexual,
o pot ser sobre la relació sentimental?
Aquí t'entraríem en que hi ha dues maneres
de ser infidel,
que hem acotat, diguéssim,
una és que te'n vas amb una altra persona sexualment,
i l'altra és enamorar-te,
o vincular-te, o tenir una relació
afectiva, propera,
amb una persona.
Com que la infidelitat
és un concepte que cada parella o cada persona
entén per ell mateix,
quins són els casos més comuns
que trobes tu a la consulta?
A què et refereixes comuns?
El més habitual.
És a dir, que una parella o una persona
ve perquè la seva parella o ell
s'han anat al llit amb una altra persona?
La infidelitat més comuna és anar-se'n al llit
amb una altra persona?
Jo a la meva consulta et diré que un 50-50.
No et podria dir...
50-50 sobre què?
Sobre gent que ha tingut una trobada sexual
amb una altra persona
o que s'ha enamorat.
S'ha enamorat.
O sent alguna cosa,
és que l'enamorament no és una fase de sentir.
I en aquest enamorament hi ha hagut sexe, ja?
N'hi ha que sí, n'hi ha que no.
Però potser et venen a veure abans del sexe.
Escolta'm, jo tinc una parella però és que m'he enamorat
d'una altra persona.
Sí, hi ha gent que abans de...
Però això pròpiament dit no seria una infidelitat.
Bueno, depèn del pacte que tinguis.
Seria un motiu de ruptura, potser.
A veure, Raquel, què et sembla tot això que estàs explicant?
Sí, la Carlota.
Hi ha una part en la que,
en referència al pacte que dèieu que es trenca,
que el problema que tenim és que habitualment
aquest pacte no s'ha fet explícit.
És a dir, cadascun de nosaltres apareixem
en aquella relació
o prenem un compromís en el que no explicitem
quines són les unies vermelles.
No explicitem si consideraré infidelitat
si tens una relació sexual cuital
amb una altra o si consideraré
infidelitat, que m'hagis pornografia
per dir alguna cosa.
Per tant, aquesta percepció de quina és la línia vermella,
què és la infidelitat, és molt personal,
és molt particular. Aquest és el problema número 1.
I jo diria que, en referència
a això altre que comentàveu de si hi ha una i hi ha sexe,
el que hi ha sempre és sexualitat
d'alguna manera. No sempre hi ha sexe.
A vegades hi pot haver només erotisme,
hi pot haver només un joc de seducció
i que una de les persones ho consideri totalment innocent
i en canvi per l'altra sigui imperdonable.
Què ens mou a les persones a ser infidels?
Cada persona segurament té motivacions diferents,
però l'Ester Perel, per exemple,
que és una psicòloga
molt especialitzada a nivell d'un referent
mundial en infidelitats,
ella diu que moltes vegades el que ens mou no és
la mancança d'alguna cosa, perquè
és cert que hi ha moltes parelles que són infidels
i no és la meva parella no m'agrada,
ja no la vull, ja no m'excita, no és això.
És una miqueta estic buscant una altra versió
no de la meva parella, sinó de mi mateix.
Estic buscant connectar amb una part de mi
amb la que fa molt temps que no conec tu.
I estàs d'acord? Totalment.
A mi l'Ester Perel també és una gran referent
sobre aquest tema i que crec que ha portat
una nova visió, una manera d'interpretar
diferent el que és la infidelitat
i quan jo explico consulta,
jo intento
ja no buscar els motius
de per què aquesta relació
doncs està on està i ha passat el que ha passat,
sinó què et passa a tu?
Si portes cinc anys,
un any o vint anys amb la teva parella,
què hi ha aquí?
I una de les coses que també porta l'Ester Perel
és...
La relació que hem viscut fins ara,
arribar a la infidelitat, s'ha acabat.
A partir d'aquí on construïm una nova
diferent... I que pot ser millor.
I que pot ser millor, exacte.
El diferent sempre pot ser molt millor
que hi hagi més complicitat, més comunicació,
més ser jo mateix i expressar tot això
que no vol dir quedar-nos aquí
i...
que és una mica el que tenim,
d'on venim, de com gestionem la infidelitat
per com l'hem entesa,
com a societat.
Hi ha moltes persones o parelles
que pensin que masturbar-se
pensant en algú altre,
això pot ser una infidelitat?
Sí, totalment. Sí?
Tenim molt desconeixement en totes les...
Hem parlat moltes vegades en tot el tema
que hi ha una paraula, que és que hi ha la pròpia paraula
a la gent li costa dir-la.
Jo vaig als instituts i els dic als nens
repetiu la paraula masturbació, no passa res.
Hi ha paraules que ens costen fins i tot de dir
de tan poc habituats que ja estem.
I molta gent considera, i els joves els hi preguntes
i així és, la masturbació com una cosa
secundària, com un sucedant
i del sexe amb parella, i per tant si tens
parella, no t'has de masturbar, això
realment és una bestiesa.
No, no, no.
Ho subscrius al 100%? Totalment.
El sexting. Enviar-se...
això també, suposo que això sí que
molta gent ho deu considerar infidelitat.
O sigui que no hi arriba a haver contacte
físic, però sí que hi ha un flirteig i una seducció
amb una altra persona que no és de dins
de la parella convencional.
Sí, i genera
moltes situacions límit, no?
De dir, bueno, tu i jo tenim un flirteig,
ens apropem i a partir d'aquí, doncs
li explico a la parella o
és descobert, no? Aquest és un altre tema
que aquí no hem entrat, que és la mentida, no?
El segret. El segret, no?
Davant de la infidelitat.
Si es diu, no es diu. I com te n'enteres, no,
Carlota? No és el mateix...
La mateixa cosa, la mateixa infidelitat
enterar-se'n perquè
t'ho diu la veïna, perquè enganxes un missatge
o perquè t'ho confessa la mateixa parella,
és molt diferent. Però el patiment
pot ser el mateix, eh?
Passar per les mateixes etapes, la...
Quines són aquestes etapes?
La de xoc, em queda un xoc.
La que sempre em repeteix
és que no em puc creure que la meva parella
m'hagi fet això. Això és
així, ho sentim.
Moltes, moltes vegades, no?
Aquest xoc de no em puc creure
que ell o ella, sabent com és,
quins valors té, què hem construït,
la família que tenim,
hagi actuat d'aquesta manera davant
d'aquesta situació perquè creia
que ho faria diferent, no?
Quan diem actuat d'aquesta manera, què vol dir?
Pensant poc amb el cap i...
Sí? No, no, ho pregunto.
Algunes vegades, sí.
Em sembla important un pronom
que ha fet servir la Carlota, que és com ho perceben
realment les persones, com t'ho expliquen a la consulta,
que és m'hagi fet.
Tenim una sensació tant de possessió de la parella,
o sigui, una construcció tant...
la construcció atàvica quasi que tenim
de la parella és de possessió.
I per tant no és no puc creure-me
que la meva parella hagi fet,
sinó que m'hagi fet.
És una cosa contra mi.
Es perdonen les infidelitats?
Sí. Moltes vegades.
Sí, totalment.
Hi ha vegades que es perdonen
fent, bueno, tanquem la porta,
no ho tornem a mirar i seguim junts
i construïm,
i hi ha persones que s'ho miren, s'ho remiren,
obrim la porta, la tanquem
i en construïm una de nou, no?
Sempre s'ha d'explicar?
Jo sé per què m'ho estàs preguntant, això, Roger.
Vols que et digui aquella paraula que t'agrada tant?
Què és?
El sincericidi. Una vegada aquí en una entrevista
crec que parlàvem també d'enfidelitat,
vaig dir que, home,
una infidelitat que ha passat fa 5 anys,
que ningú s'embandarà.
Estem perfectament com a parella.
Honestament, tinc molts dubtes que s'hagi de confessar.
Penso que pot ser fins i tot un sincericidi.
Però aquella persona potser se sent molt culpable.
Aleshores ha de treballar la culpa.
Amb ella mateixa?
Exacte.
Que no li traslladi a l'altra persona.
No sé si la Carlota estarà d'acord,
però jo crec que per donar hi ha un punt en què és una actitud.
La gent et diu molt, és que no puc.
Tu pots decidir per donar, no?
És allò d'actuar com la persona que vols ser,
no com la que ets.
I quan actues molt com la persona que vols ser
acabes acostant-te una miqueta.
El fet de conèixer o posar cara a la tercera persona
ho fa tot més difícil?
Carlota?
Bueno, aquí depèn una mica de cadascú, no?
Hi ha gent que es passa mesos
pensant què van fer,
o no ho van fer, no?
El voler saber i una mica dir que el salvament del lux, no?
Una mica perquè és com...
Tenir els detalls, per què?
Per què necessites tenir els detalls?
Ja saps el que ha passat, no?
O s'ha enamorat o s'ha anat al llit o les dues coses.
Aleshores, el conèixer la història
crec que és una mica...
Morbós, no?
Morbós i masoquisme, una mica emocional, no?
De dir, ostres, ja tens prou feina a gestionar.
Què vols fer amb això ara?
Tu treballes, no treballes?
I decidim, no, d'aquí, acceptant també aquesta
de la situació que ha passat, no?
Hi ha més probabilitat que si hem estat
infidel una vegada ho tornem a ser?
Ja penso que sí.
Crec que quan has trencat
aquesta barrera un cop és possible
que torni a passar, especialment si no hi ha aquesta feina
que comenta la Carlota.
Clar, en les parelles en què hi ha una infidelitat puntual
o la persona que l'ha fet
o bé tots dos conjuntament fan una feina
d'entendre per què allò ha passat,
si no hi ha un sentit cap on vull remar a partir d'ara.
Aleshores, aquesta és una altra situació.
Però si hi ha una infidelitat
que es manté en secret, que ningú ens enganxa,
sí, evidentment, és una experiència que ja has viscut
i ja has vist que es pot viure amb èxit.
També és veritat que la gent que arriba a consulta
després et diu, és que mai més
hi tornaré a passar per aquí,
perquè realment una de les coses que no es parla
és el patiment que hi ha darrere
de la persona que està sent infidel
i que amb la mentida, no?
I sol està gestionant tota aquesta situació.
I no és el que la pateix, sinó el que la fa.
Sí, sí, el que la fa pateix moltíssim.
Més que l'altre?
Jo crec que pateixes en tots diferents.
Un és abans i el descobriment ho explica
i el patiment es trasllada cap a l'altre.
Però moltes vegades
aquest ho viu
o aquesta ho viu lògicament
sol, sola.
Clar, és molt difícil, Roger,
fer una norma que serveixi per tothom.
No és el mateix estar-hi infidel amb una persona de la feina
i la veig cada dia
i fer de viatge a les Bahames
i he tingut una fer d'una nit
amb una persona que no la veuré mai més
i no sé ni com es diu.
Hem presentat el tema amb la Carlota Iglesias,
psicòloga especialitzada en infidelitats
i la recalculada que és ginecòloga i sexòloga
i ara coneixerem tres testimonis.
Dos homes i una dona,
t'he de dir que per preparar aquesta taula d'avui
amb les dones ens ha costat molt més
trobar-ne que volguessin venir a explicar
que havien estat infidels, per tant
suposo que també deu haver un estigma de gènere aquí.
Totalment.
Comencem amb la història del Dani.
Hola, Dani, què tal? Com estàs?
Hola, bon dia, Roger.
Tu vas ser infidel?
Sí, la meva història va ser fa 4 anys.
Va ser a la feina de treballar en una multinacional
i gairebé tots els dies
em trobava amb una noia
i parlàvem de tot, tonteries, no?
Però vaig veure
que sí que hi havia
per la meva part i per la seva també
una atracció
que es veia, que es veia en la mirada,
que es veia en les preguntes, que es veia en la tonteria
i bueno, vam estar
així potser molt de temps
perquè jo també tenia parella, jo també,
fins que finalment
ens vam trobar
i vam fer, doncs no de tot, però
sí, sí, gairebé
començar a trencar
aquesta línia inicial de la que parlava l'Arraquel.
Continues amb la mateixa parella?
Sí. No, continuo amb la mateixa
de sempre.
Ella ho sap que li vas ser infidel?
No.
No l'hi has explicat mai? No.
Això va ser fa 4 anys
i va durar dos anys.
Com és que has volgut venir a explicar-ho a la ràdio avui?
Mira,
no sé si finalment ho sabrà o no,
però bueno, si s'ha de recórrer aquest camí,
ho farem.
Com és que t'ho has guardat tant temps a dins?
Jo crec que l'he posat terra sobre
per molt de temps
i bueno, potser
és un tema que
en el seu moment
vaig preguntar moltes coses, gairebé,
bueno, si estava fent bé, evidentment,
se suposa que no, se suposa que no.
Si la meva parella
s'entrava,
evidentment faria mal.
Tot aquest patiment
ho portava jo en aquest moment.
Ara potser no... El patiment que parlava la Carlota fa un moment.
Sí, sí, és correcte.
T'empenedeixes?
No.
No. Però aquella història es va acabar?
Sí, sí, es va acabar. Fa...
Quant temps va durar? Dos anys.
I es va acabar perquè vaig canviar de feina.
Vas canviar de feina
per no trobar-te-la més?
No, no, no, vaig canviar de feina
i ja està.
Jo ho portava bé.
Més o menys ho portava bé en el seu moment.
Per què hi vas posar punt i final?
O sigui que un cop vas canviar de feina?
Vaig canviar de feina
i clar, aquí s'obria la pregunta.
Què fem?
Continuem ara? Fora? Sí? No?
Per què? Com?
Perquè entenc que aquestes trobades sexuals
no es poden fer de feina.
Dintre de la feina. Al lloc de feina?
Mai fora.
Mai fora perquè potser era més difícil o...
El vostre cap devia estar encantat, no?
Bé, potser sí.
Si teníem les vendes bé, bé.
I clar, quan vam...
Estic pensant en els lavabos de Catalunya Ràdio.
Jo te n'anava a preguntar el mateix.
Pensaves que això passa aquí a Catalunya Ràdio o no?
Clar.
Crec que hi havia hagut etapes més glorioses, últimament.
Però no ho sé.
I, finalment,
ja no hi havia aquestes mateixes...
aquestes trobades
esportives o puntuals
que potser era
l'aventura aquesta
que agradava, no?
El trobar-nos per quedar per fora,
per la persona com a teva, com a tal,
potser ja no feia tanta il·lusió.
Què us sembla el cas del Dani?
Carlota Raquel?
Bé, molt comú, no?
Moltes vegades
ens trobem amb la gent
a la feina, al gimnàs,
a les activitats, a la nostra vida, no?
I és on molt probablement
coneixeràs la gent.
I a partir d'aquí, doncs, sentiràs atracció,
una atracció que no pots...
controlar.
O unes ganes de xerrar, de vincular-te,
de conèixer, d'acompanyar
aquesta persona.
I, doncs, és un dels llocs
on la gent
es troba, no?
Dopamina, dopamina. A mi el que em ve al cap és dopamina.
Sí, sí, és ben bé això, perquè
tu pots tenir atracció,
potser veus una noia al carrer i dius
bueno, està molt maca, està bé,
tens atracció i ja està.
Però quan et trobes amb una persona que està a prop teu
i passa de tot,
i tu dius, eh, eh, què està passant?
Deixa'm preguntar-te una cosa.
Quina etapa vas gaudir més?
L'etapa prèvia al lavabo
o l'etapa estrictament de lavabo?
Gairebé la prèvia.
No, és dopamina, és aquest desig.
Després,
clar, en el cas del Dani,
ell continua amb
la seva parella de sempre, no?
Amb la particularitat que aquesta parella,
esperem que avui, no sé si tens ganes
que estigui escoltant el programa o no.
No ho sé, i si passa... Assumeixes el risc.
Serà un tema, bueno, ja no com a risc,
sinó si és un tema que s'ha de parlar, es parlarà.
Però com deia la Raquel abans, potser
treure aquest tema després de fa temps
no aporta res, però bueno.
8 de cada 10 infidelitats
o persones infidels
acaben continuant amb la seva
parella de sempre.
Perquè al final el que reflecteix és això que dèiem,
que la major part de gent que és infidel
no ho és perquè no estima la parella,
perquè ha canviat de projecte, perquè ja no se sent atret o atreta.
És perquè està buscant una altra cosa
o perquè de cop i volta està rebent aquest...
està tenint aquest augment de dopamina
que ja no el troba a casa, no?
Que no el té.
Clar, coneixerem la història de l'Anna ara.
Hola.
Jolín, Jolín, Jolín, Jolín...
Hola, Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
Ens estaves sentint?
Sí, sí, sí.
Tu vas ser infidel a la teva parella ara fa 6 anys
amb una companya d'universitat.
Exactament, sí.
Digues, digues.
No, no, amb una companya d'universitat,
perquè ella i jo mentre vam fer la carrera
vam fer una etiqueta de parella, però fèiem vida de parella.
Aleshores,
bueno, quan ella va marxar a viure a fora,
perquè ella era de fora,
bueno, jo amb el temps vaig començar
amb una relació
i quan portàvem 6 mesos
vaig anar justament a un festival de música
amb els meus amics,
on estava aquesta noia, perquè aquesta noia
formava part de la universitat
i del nostre grup d'amics.
Així doncs, bueno,
amb el festival de música,
l'última nit
amb una tenda de campada
i, bueno, doncs la noia si no es confunde,
que dic jo.
I aquella nit, doncs, bueno,
vam caure, totes dues.
Tens remordiments o vas tenir remordiments?
Sí, em vaig sentir
molt malament, la veritat.
I, bueno,
després d'arribar a casa,
doncs no vaig explicar res,
perquè és que no sabia
ni imposar-m'hi, no?
És algo complicat, no?
Quan ho fas, dius, ostres, què he fet, no?
Abans de fer-ho, no...
és com que et deixes portar,
però quan ja ho has fet, dius, uf, què he fet?
L'hi vas explicar?
No, no l'hi vaig explicar
mai, mai.
Se n'està sabentant avui per la ràdio, també?
Doncs no ho sé.
Servei públic, és que mai.
Servei públic, sí, sí.
No ho sé si s'està sabentant o no.
Però, bueno, tampoc estem juntes,
i vull dir que...
No esteu juntes?
No, no, no, no.
Aquesta relació, 6 mesos després de Saint Fidel, més o menys,
jo vaig marxar fora,
perquè, bueno, anava a fer un màster fora i així,
i al final vam deixar la relació.
No va ser una nit i prou?
Aviam, és que,
clar, amb la noia, amb l'amiga
aquesta de la universitat,
que no teníem com etiqueta parella,
però que és que fèiem vida de parella,
sí, més d'una vegada havia estat
infidel amb ella, perquè,
a mi m'agradava moltíssim aquesta noia,
a més és que hi havia molt bon feeling,
molt bon tot,
i la veritat que sí, més d'un cop havia estat
infidel amb ella.
En cas que decidim que s'ha d'afrontar la situació
i hem d'explicar aquesta infidelitat,
com creieu que és la millor manera
d'enfocar la conversa?
Jo, mira, crec que
aquests temes, quan més directe,
millor, perquè al final
és un tema que no és agradable,
ja no només la persona que és infidel,
sinó sobretot l'altra persona, no?
Crec que és un tema complicat
de tractar i penso que quan més directe
i més clara sigui la persona, millor,
perquè al final...
Jo crec que s'ha d'afrontar la por
que tens, el dir, el que passarà,
ho deixarem o no ho deixarem,
em dirà qualsevol cosa,
no?
La por, la comunicació,
preparar què dius, com ho dius
i com ho planteges.
Jo no sé si la Carles t'està d'acord amb mi
i no vull que doni la sensació
que estic tirant cap a la seva consulta o cap a la meva,
però a mi em sembla que una infidelitat
en parella estable, en parella estable
d'un mínim recorregut, una parella que fa
un mes i mig que tinc, em sembla que és molt
difícil de gestionar en solitari.
Crec que realment val moltíssim la pena
fer una, dues, tres sessions de teràpia de parella
perquè alguns ajudi a reconduir aquesta
comunicació, a veure quines són les nostres pors,
a veure cap on volem anar
i si realment hi ha una possibilitat
de reestructurar una parella nova.
Raquel, Carlota, són més habituals
les infidelitats
en parelles homosexuals
que heterosexuals o no hi ha
res a veure aquí? Que jo sàpiga en parelles
d'això, en parelles estables no hi ha massa diferència.
El que sí és diferent i per això m'ha agradat
que l'Anna, em sembla que es deia l'Orient
que teníem en antena,
que ho especificés,
les parelles toleren diferent,
les heterosexuals,
en el cas d'una infidelitat per part de la dona
amb una altra dona, això sí que
es tolera molt diferent perquè diguéssim que no posen joc
la possessió, exacte,
no hi ha aquesta rivalitat, no posen
escat la masculinitat de l'altre
i per tant això es viu molt diferent,
no és el mateix que tu i jo siguem parella
i jo tingui una ferra amb el veí
de la segona planta que que el tingui
amb la Carlota.
Perquè no ens ataca tant
la testosterona.
Sí, perquè no hi ha aquesta por de malapanderat, no?
Anna, moltes gràcies per compartir el teu testimoni
avui amb el suplement.
Gràcies a vosaltres, bon dia.
Hola Albert, bon dia. Hola, bon dia Roger.
Como ser infiel sin que te pillen, tu fins i tot has escrit un llibre.
Exacte.
El mètode de 7 passos per ser infidel.
És a dir, tu proposes tècniques per ser infidel
sense que et descobreixin. Exacte, 7 passes
a seguir sense, bueno,
amb la màxima seguretat que no t'enxamparan
si segueixes aquest mètode.
Com és que has escrit aquest llibre? Mira, perquè
he estat infidel durant
uns quants anys, a dins del meu entorn
conec bastantes persones que també ho han estat
i al final te n'adones
que enxampan a persones
per tonteries. Ostres, ja que hi ha un
com has comentat, 80% d'infidelitat
almenys que la gent
ho faci bé.
Tu per què ets infidel? Jo perquè
vaig estar infidel, perquè
mira, per unes necessitats
puntuals que tenia de
problemes de parella, problemes personals,
bueno, tot un cúmul de circumstàncies
que em van portar a ser infidel. I per què no deixaves
la parella i després te'n anaves amb... Bueno,
diguem que ja vaig intentar fer aquest pas i
bueno, la situació em va portar a
prendre la decisió de ser infidel. Sempre amb noies?
Sí.
Com coneixies les... Perquè entenc que no és el cas
del Dani, que va ser infidel
una vegada amb la mateixa persona. Tu?
Vaig ser de manera reiterada i amb diferents
dones.
On les coneixies, aquestes parelles? A pàgines
on... Webs de cites?
No, webs per ser infidel.
Ah, això no m'ho coneixia.
N'hi ha tres, grans. Ah, sí?
Digues noms, digues noms. Sí, Ashley Madison,
Liden i Victoria Milan.
I què buscaven
aquestes dones? El mateix que jo.
Una aventura, donar un extra
a la seva vida.
Tenir el que no tenien a la relació
de parella. Era una aventura només sexual o
també hi havia sentiment?
Començava sexual, molt sexual,
però a vegades desembocava en temes
sentimentals. Aleshores intentava aquí ja
desenganxar-me. O sigui, tu tenies clar que no
volies cap vincle emocional allà, eh? No.
No, d'entrada no.
Com està sent rebut aquest llibre?
Força bé. La gent que se'l llegeix
sorprèn gratament per com
abordo el tema, com
em comunico amb l'actor, no?
I a més a més,
afegeixo 17 històries d'infidelitat,
no? Cortetes, breus, que fa que
l'actor, doncs, es pugui sentir
infidel. Quines tècniques proposes
perquè no enganxin els infidels?
Com ve al títol, és xícret
i cadascuna de les lletres són
cadascuna de les passes, no? És secreto,
hablar, intimar, convivir,
reiterar, embaucar i
terminar.
Aquestes set passes, bueno,
secreto és no ho expliquis a ningú,
parlar és conèixer bé a la persona
amb la qual seràs infidel,
intimar és sexe,
convivir és com portar tu
a casa teva, com conviure amb la
infidelitat,
reiterar és com tornar a fer la
infidelitat amb la mateixa persona o amb d'altres,
embaucar és un pas més enllà
de mentir i terminar és que
tota infidelitat ha d'acabar.
Com acabaven les teves infidelitats?
Doncs de manera
intratable cordial, és a dir,
explicant, ei, ho sento però
la cosa ha d'acabar. Com ho veieu, Raquel Carlota?
Has fet teràpia mai?
Sí. Sí? Sí.
Home, a mi així a priori
m'explota una mica el cap, eh?
Vull dir, la veritat és que em sembla
molt més honest amb un mateix,
amb l'altre i amb la societat,
amb tot el carinyo del món tu dir que
canviar el model de parella, és a dir,
buscar les fórmules ja a priori
per ser infidel, realment jo això
ho veig lleugerament diferent
que les coses que ens succeixen a tots
de forma, anem a dir, no planificada, no?
Però la infidelitat programada,
home, no és molt més honest buscar un model
de parella que no sigui tan possessiu
i que tingui uns límits que permetin
doncs no ser deshonest, no?
Perquè al final hi ha una altra persona
involucrada i això no ens en podem oblidar.
Sí, pare, una cosa és que sigui un accident
o que passi i l'altra és buscar-ho, no?
Carlota. A mi em sembla diferent també, eh?
Jo quan vaig conèixer
el teu llibre, Albert, fa un poquet
que el presentaves
em va també explotar una mica el cap,
perquè vaig pensar
ostres, no sé si cal
un mètode, no? Bueno,
una manera, no? De fer
perquè dic, ostres, poder
flexibilitzant la relació que tenim,
l'acord de parella, el model
monogàmic que tenim com a societat
segurament totes aquestes relacions
que descrius en el llibre de
més sexuals, menys sexuals,
més d'acompanyament
o d'aquestes trobades
segurament hi entrarien perfectament
i poder també
l'altra persona, l'altra part de la parella
podria gaudir-ne, no?
I vincular-se amb qui volgués
i de la manera que volgués.
Això va ser una manera de perpetuar un sistema
que no ens està funcionant, no?
És a dir, la persona que realment diu
jo he de buscar una manera per ser infidel
i la gent, home, estàs
assumint un model
que no és el que encaixa amb el que tu vols.
Bueno, no, estic d'acord
amb elles, no, però aquí, aquí
el tema són, una, el 80%
d'infidel·litat que hi ha
per accident o planificades
i d'altra banda els motius que tenen les persones
per ser infidels. Llavors, hi ha una sèrie
motius enormes, hi ha un capítol de motius
que és inacabable, no? I finit, perquè cada persona
podria dir-ne un, no? Correcte, llavors,
com que hi ha tantes infidelitats i la gent
al final acaba ficant la pota.
Hem de repensar el model. Jo estic d'acord.
Com hem de traicionar sistemàticament, no?
O sigui, no podrem acabar amb les infidelitats,
això està clar. Repensem el model,
jo crec que el tema va per aquí. Sí, estem evolucionant
cap a un nou model de parella i estic d'acord.
Jo us agraeixo molt que
hagueu participat tant l'Ana,
l'Albert i el Dani,
com la Raquel Tullada i la Carlota Iglesias
que avui ens han també posat una mica de llum.
No la foscor, però si més no,
coses que passen i que a vegades
no parlem tant. Gràcies a tots 5
per haver-nos acompanyat, molta sort
i veurem què passa quan arribi a casa, Dani.
Ja veurem el capítol 2.
El capítol 2 ja tornarem a convidar un altre dia.
Gràcies també per la teva sinceritat.
Raquel, ens tornarem a veure molt aviat
perquè estem preparant un altre tema
de cara a la setmana que ve. Quan vulguis, ja ho saps.
I Carlota, moltes gràcies també. Fins aviat.
Gràcies. Ara tornem al suplement.
Iogurts, la fageda, són el doble de bons.
Són bons perquè estan fets
amb llet de proximitat i amb el màxim benestar animal.
I són bons, sobretot,
perquè la fageda és un projecte social
amb la missió de donar feina i una vida digna
a persones amb capacitats diferents.
I això no té preu. O potser sí.
La fageda, iogurts,
com ningú més els fa.
La Fact, Factoria Cultural de Terrassa,
presenta el 15 i 16 d'abril Fuego,
de la companyia Antonio Gades.
Un ballet de Carlos Saura i Antonio Gades
inspirat en l'amor brujo de Manuel de Falla.
Gaudés d'aquest espectacle
de la quarantena temporada BBB
de dansa de la Fact Cultural.
Entrades a lafactcultural.cat.
Benvinguda.
Benvingut.
A tu, que tens un petit o gran negoci,
et diem endavant.
Vine a Catalunya ràtiu amb el teu producte o servei.
Ho tenim tot a punt perquè arribis a més gent
i a tot arreu.
Explica'ns què vols anunciar via Google.
Via WhatsApp.
Pren nota 677 09 12 68.
I t'hi ajudarem amb efectivitat,
seguretat i enginy.
Anuncia't a Catalunya ràtiu.
T'estem esperant.