...arriben amb compte a gotes els corredors.
Ara sí, hi ha totes les categories a l'arribada.
Pere Escobar, endavant.
Tot teu, Pere.
Doncs mira, acabo de veure el David López.
No, amigo, et faràs fotre. Com estàs? Vas bufegant com un boig.
No tinc gaire.
Doncs això és el que els hi fem sempre, els que arriben.
Ets un cabró. Sí, sí que ho soc.
Però porto 40 anys sent-ho. Com estàs, David?
Bé, la maleïda pujada de Cervantes.
És terrible.
Ja et veig. Els minuts abans de ràdio són ara, no?
Aquests són els que sempre van fer t'angúnia, però...
T'aconeixes i que no pot parlar.
Mira, el mamon del Bonastre, que, com ve, em fan tornar els culs.
Prou bé, prou bé.
Però han patit tots la pujada diabonada,
suposo que és el que et comenta tothom.
És d'orilla, eh? Ja me l'acabo d'agafar.
L'Artur Bossi ja m'ha dit també, el guanyador,
que diu Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, eh?
Has disfrutat? Molt.
Home, poder fer la teva cursa... Això és una passada.
...vestit amb la samarreta de casa teva,
i veure tanta gent pel mig de la diagonal.
Això no pot passar mai, només a la cursa diagonal,
que és de baixada.
Però exacte, amb la diferència que aquí...
De pujada és l'única. El sentit és diferent.
Per tant, la cursa és única no només perquè fa un únic any,
jo no sé si el 50 en farem un altre,
però, en qualsevol cas,
sentit contrari a les curses que habitualment comencen a la diagonal.
L'Artur m'ha demanat que ho feu cada any.
El guanyador. Home, clar.
Ell vol apuntar-se a carreres.
Perquè l'Artur ha guanyat tot el que està guanyat a gut i paraver,
i, clar, volia tenir aquesta cursa, i per això el tio ha vingut,
i per nosaltres ha estat un honor fantàstic a l'Artur Bosch,
si pogués venir.
Escolta, 80 anys, perquè tu vas entrar amb mi a Catalunya Ràdio,
vam entrar junts, vaja, eh?
80 anys contemplant la criatura que vés bufegant,
i després de 80 anys...
40, vaja.
No et passa res pel cos, tio.
A mi em passa que, quan facin la cursa dels 50 anys,
ja estaré jubilat,
i aleshores la vindré a córrer amb tota la tranquil·litat del món,
perquè, clar, els 50 hauran de fer-ne una de grossa, m'imagino.
Si els 40 han fet això, doncs els 50 ha de ser tremend.
Moltes gràcies, Xavier.
Espera't, el Xevi ha sigut el primer a arribar a la ràdio.
Era candidat a guanyar, jo crec que se l'ha guanyat.
Doncs m'ha anat fatal, eh?
M'ha vingut un tiro a l'Iskio, seguia la llebra de 4,
i ara l'heu de deixar, ha fet 25 minuts.
L'animal, l'animal, 25 minuts.
No, però va perfecte, eh?, perfecte per baixar a 24.
Saps què m'ha fet? Què?
Diu, no, no, ara no. Bueno, volia aigua, Pere.
Mira aquest, que me'l tinc aquí pel plantat.
I aquest ha arribat bufant, com si fumés.
Bueno, ja.
Mira l'altre.
Aquí hi ha de tot un tècnic que corre.
Home, ara ja som tots, ja podem fer el programa, ara.
Ara ja està, tot gira.
Felicitats, nois. Molt bé, escolta, vaig a agafar el micròfon.
Primer agafo un got d'aigua i jo tinc el micròfon aquí guardat.
Sí, donem-li 5 minuts de marge al pobre Clopés.
Li donem 5 minuts. Deixa'm fer només dues preguntes a la Sílvia.
No, no, tira tot el que vulguis,
perquè l'epicentre ara el tenim amb el Pere Escobar.
Tot teu, Pere Escobar.
Perquè la Sílvia és la primera persona amb cabella de rodes
que ha arribat a l'arribada, la primera.
Ha estat la primera. Ho has disfrutat?
Jo, meravellós.
És preciós, tot això.
I arribar a la primera, bueno,
més indiferent.
La qüestió és arribar amb tots.
Tots junts.
Tens un bon camàl·lic, eh?
Sí, la veritat és que sí.
Ja l'hi dic,
en compte,
dosifica,
cabeza,
corazón y piernas.
O sigui, ell posa les cames i tu poses el cervell, eh?
A les ordres.
Exacte, exacte.
Jo motivo a tots, a l'eri i a tots.
Una mica com a l'escap, eh?
Ell decideix i tots correm al seu voltant.
Felicitats, Sílvia.
Moltes gràcies, moltes gràcies.
Felicitats, Eric. Gràcies, moltes gràcies.
Doncs ja veus que aquí, ara ja,
si hi ha una munió de gent espectacular,
fa 31 minuts que ha arrencat això,
se'n fa difícil fins i tot enfocar.
Segur que se'n passa moltíssima gent.
Aquí n'hi ha un de plorant.
És el primer que ha arribat amb cotxet.
Quants anys té?
19 meses.
19 meses, però no millor.
És Carol, pobre, també.
Un poco cansada, pero...
Debe pensar.
¿Eres su papá?
Está enfadada porque no podría correr conmigo.
Ella quiere correr.
Bé, deixem a la Carol que està plorant.
Mira, ja seria passat,
perquè l'han deslligat, ja seria passat.
Mare de Déu.
I vol anar a son pare.
Bé, com pots veure, aquí hi ha històries per tot.
Era la primera nena,
el primer cotxet de nena
que entrava a la cursa
d'aquests 40 anys de Catalunya Ràdio.
Acaben d'enfocar per TV3, Pere,
el Bernat Soler, i l'he vist apuradet.
Seria interessant veure el Bernat Soler
amb la cara que fa quan arriba.
Em quedo aquí a trincar-lo així que arribi
per fer-lo parlar esbufegant,
que és una de les meves passions avui.
Fantàstic. Doncs el Pere Escobar, des d'aquesta arribada,
amb el Xavier Pérez de Esquerdo, la Marina Romero,
també a l'epicentre d'aquesta cursa,
i amb el Quim Morales des de l'estudi de Catalunya Ràdio.
Quim, sort que tu i jo ens hem quedat aquí.
Mira, estic seguint l'oblicació en directe
d'en Xavier Pérez de Esquerdo.
El veig que va molt a poc a poc, el tenim per aquí,
avançant, però a un ritme bastant relaxat.
Pérez de Esquerdo, estàs per aquí o no?
Sí, estic al que seria la sortida de l'Adeonà,
l'aquell pont que creua,
sabeu que porta cap a Esplugues de Llobregat
i l'Hospital Sant Joan de Déu.
Has avançat a la universitat, també, oi?
També. Doncs per aquí ens fan desviar a la dreta, d'acord?
Ja no anem pel mig, que seria l'autopista,
i m'acaba d'avançar un gegant d'aquests de Sant Soloni.
No, un gegant de persona.
No, no, és un senyor que porta un gegant,
i aquest senyor corre més ràpid que tu, amb un gegant a sobre.
Sí, sí, no m'ho puc creure.
La imatge és espectacular, perquè t'hi veuràs punxar
algunes imatges aèries de tota la cursa tenida de groc,
i realment fa molta, molta, molta patxoca.
També plena cursa.
Roger Carandell, el company de l'Xela, com ho portes? Com estàs?
Acabo d'arribar i estic destrossat. Com t'has comprovat?
Però què dius, què dius, ara, sí? Però si tu estàs en forma, no?
Però, escolta'm, hi ha una pujada aquí a la Diagonal...
que em potser mai havia fet tan pronunciada.
Horrible, tio.
Ho hem descobert avui, que a la Diagonal fa pujada.
És sorprenent, això que ens expliqueu.
Hi fa una petita pujada i llavors en fa una de més bèstia,
que llavors això sí que et destrossa.
Però, bueno, m'hemu sonat una mica d'escapa...
al principi de la cursa, quan hem arrencat tots.
És que fa molt goig, la veritat, és un plaer veure tanta gent...
amb el samarreta groga, veure-us corrent caminant en famílies,
gegants, cadires de rodes...
Tota la societat catalana representada en aquesta cursa fantàstica.
M'acaben de donar aigua com un corredor professional.
Oh, que bé!
I realment...
La Montaner...
On la tenim, la Montaner Carandell?
La Montaner anava mirant perquè, esclar,
està embarassada, jo crec que deu haver estat just a la pujada.
És una enrere, pobra Montaner. Des d'aquí ànims.
Avisa-la de la pujada perquè no se'n porti una ensura al final.
Perquè...
L'Artur Rosic és el guanyador,
ha fet el recorregut amb 18 minuts i 26 segons.
Tens la marca teva, Roger?
31.
31, no està gens malament, eh?
Molt bé, molt bé.
Està bé, està bé. Gràcies, nois.
Tot això mentre continua el degoteig. Una abraçada, Roger, fins ara.
Cuideu-vos, fins ara. A veure si la Romero ha arribat.
La Marina ha arribat o no?
A tot això, 9 i 7 minuts, mig quart de deu del matí,
el suplement en directe,
narrant la cursa dels 40 anys de TV3 i de Catalunya Ràdio.
Amb el Pere Escobar, amb el David Clupés,
a l'arribada de TV3, el Clupés el tenim a punya.
Doncs encara no ha arribat.
Deu estar fotent els 10.000 gots d'aigua que t'he vist abans.
Sap on estic perquè tinc el seu premi, però de moment...
És que ha arribat molt tocat, el Clupés, eh?
Ha arribat molt tocat.
Ha arribat tocat, només faltaria,
perquè també deuen haver descobert que la Diagonal fa pujada.
És el gran descobriment que hem fet avui amb la cursa dels 40 anys.
Marta Montani, bon dia.
Bon dia, Roger. Com estàs, Marta?
Doncs mira, estic descobrint la pujada ara mateix,
la del Palau Royal, fantàstica.
Poca a poc, eh, Marta? No hi ha pressa.
La qüestió és participar.
Estic mirant enrere i crec que ja veig la Guàrdia Urbana,
per tant, estic tancant la cursa. Molt orgullosa.
Algú ho ha de fer.
Qui millor que tu per fer-ho?
Sí, a part, vull dir que hi ha una excusa,
però, vull dir, també és una manera bonica de fer-ho.
Amb qui la fas, Marta, tu?
La faig amb en Marc Andreu, que és un company de l'Xela,
que molt generosament ha dit
jo tampoc córreré i ho faré per tu.
I s'ha posat crema al cap,
perquè ell últimament apareix tots els dilluns
amb unes insolacions brutals, eh?
Marc Andreu, t'has posat crema al cap, em pregunten.
Diu que sí. Sí, i a part, corta gorra, també.
Perfecte, ben fet. Una abraçada, companys, fins ara.
Igualment, una abraçada.
9 i 8 minuts. Marina Romero, bon dia de nou.
Bona tarda, capa. Bon dia, ja està, ja hem arribat.
Podem parlar com les persones normals
quan fan connexions a la ràdio. Déu-n'hi-do, eh?
Tens marca o no? Quina marca has fet, Marina?
Doncs mira, és que no m'ha funcionat el rellotge a temps,
i ara estava calculant,
veig la llebre dels 5 minuts i dels 5 minuts i mig,
això vol dir que potser ho hauré fet amb uns 31 minuts,
o alguna cosa així, que estic molt orgullosa.
Sí, sí, sí, sí.
I ara em trobaré amb Carles Verder, amb Joan Bota,
que diria que han arribat a veure això,
perquè pel que m'han escrit,
ells ja fa estona que han creuat la meta.
Doncs fantàstic, Marina.
Mira, estic veient la marca del guanyador 18-26,
mentre hi ha encara molta, molta gent que camina,
i que mica en mica es veu provant a les instal·lacions de TV3.
Déu-n'hi-do, Quincibàrri, que hi ha l'arribada ja a TV3.
Pere Escovar, què està passant, què està passant?
Doncs que ha arribat el Bernat Soler
i vull fer el mateix que els altres,
que parli sense poder-ho fer, això que hem fet tota la vida.
El que passa és que ja t'he sentit abans
que feies allò que no t'agradava fer amb els ciclistes,
però és que abans quan m'han agafat estava corrent,
i em pensava que era la porta corrent, jo.
Sí, té sentit, té sentit.
Fet una parada tècnica, saludar...
És el que té la popularitat, Bernat, no ens enganyem.
I res, i després ens hem enganxat.
El que passa és que no hem oblidat de connectar el cronòmetre.
Ben fet.
No, però, hòstia, escolta, està molt bé.
Jo us admiro molt, us ho dic de veritat,
però jo amb moto m'hauria cansat, vull dir...
Ha estat bé, m'ha agradat el recorregut, eh?
Primer, des d'un illo, i després ha anat molt bé per aquí,
pel Baix Llú.
Hauries hagut de veure aquest com arribar, pobret meu,
i l'he aturat així.
Escolta, estic buscant el micro. Ara te'l dono, ara te'l dono.
Ara anem a buscar el micro...
Hida de la criatura.
Bernat, vés a beure aigua.
Sí, vaig a beure aigua i el que faci falta.
Gràcies, guapo. M'enduc aquest a buscar el micro.
Escolta, que m'enduc el clubés a buscar el micro,
és fantàstic, fantàstic.
Fantàstic moment de ràdio el que ens està oferint el Pé Escova
des de l'arribada.
El Pé és un veterà, eh? Jo t'explicaré una...
De tant en tant ho he dit a la ràdio.
Jo, aquí a Morales, escoltava molt el grup de la mitjanit...
I tant, home, i tant.
I començava puntual a les 11, no?
Que era l'hora que més o menys em ficava al llit
i començava a dormir.
Jo devia ser estudiant de batxillerat, una cosa així.
I un dia, a les 11 en punt de la nit,
i veig que sonen els senyals horaris i comencen a tirar publicitat.
Ui, que no ha arribat en Pere.
I comencen a tirar publicitat.
I veig que repeteixen falques i promocions.
I al cap de...
Les 11 i 5, les 11 i 6, les 11 i 7,
entra un senyor esbufegant,
esbufegant com el Bernat Soleara,
i era Pere Escobar,
que va tenir uns nassos d'agafar l'antena i dir...
Perdoneu, estava fent un tallat aquí,
se m'ha fet tard i ha arribat tard.
Hòstia, un tallat a les 11 de la nit.
No és aquesta cosa, no, el Pere, que és tan tal com és...
Sí, és tan natural, sempre ho ha estat i segueix sent-ho.
A la línia de meta, l'arribada.
Joan Bota, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora, Roger.
El Bot està en forma, aleshores m'han dit que ha fet bona marca.
Bueno, mira, ara estava aquí amb en Manel Laborde i la Teresa Salas,
informatius que han trobat aquí a l'arribada,
que estan donant suport moral,
i em deien més o menys el mateix.
Et donaré la mateixa resposta que els hi he donat a ell.
Jo era un temps que vaig ser jove.
D'esperit ho ha deixat de ser, eh?
D'esperit ho ha deixat de ser bastant, i d'edat ja, segur.
Molt bé, molt bé.
Joan, tu d'aquests 40 anys em portes també una bona pila a l'emissora, no?
Sí, una quinzena. 15 anys, Déu-n'hi-do, 15 anys.
Vas començar amb el barril, tu?
Vaig començar amb el barril el 2008, i vam fer 6 anys,
i després matí, i després suplement, ja ho saps.
I tant, i tant.
El Joan Bota, també una de les veus de Catalunya Ràdio,
i participant de la cursa.
I tant.
Perquè un dels primers a arribar...
Xavi Soler, ha arribat abans que el Clopés, el Soler?
Ara ho mirarem, ara ho mirarem,
perquè has arribat abans que el Soler?
Tu, Joan, no ho saps.
Jo el Soler l'he vist marxar, marxava molt ràpid,
i he pensat, doncs ja ens trobarem a l'arribada.
El Clopés no l'he vist.
Categoria masculina crec que és el Xavi Soler,
ara ho pregunto a l'Escobar.
Aquest no ha deixat de ser jove ni d'esperit ni d'edat, eh?
A veure, no marxis, no marxis.
És el King de Catalunya Ràdio, de què heu guanyat o no?
El primer que he vist jo de Catalunya Ràdio,
però em puc deixar algú, i demanaria disculpes,
el primer que he vist ha estat el Xavi Soler,
que ha arribat amb un problema al Siskiyós,
però, vaja, si ell té un problema al Siskiyós
i fa el temps que ha fet, ja dec tenir un problema molt greu.
Es capa, perquè...
Ha estat el primer que jo he vist...
I categoria femenina no ho sabem, no?
No, no.
Corria la Guixà, corria la Guixà...
No l'he vista, la Guixà.
No l'he vista.
Bona tarda, Barries, bon dia.
Bon dia, Roger.
Em diuen que ets la guanyadora de la categoria femenina
o potser m'ho estic inventant?
Que la Marina Romero ha guanyat unes expectatives molt altes.
Ah, o sigui, ha guanyat Romero, eh?, ha guanyat Romero.
No, no, no, no, i he guanyat la Marina, evidentment.
Però, per tant...
Ara ho mirarem, perquè...
Crec que potser sí que ets una de les guanyadores de...
Bé...
Carla, tu estàs en forma, t'agrada córrer,
fa temps que ho practiques, no?
Sí, vaig fer la marató fa 4 anys,
que m'entrenava a obrir tothom, eh?
Fantàstic.
També s'han de dir que soc més lesionada,
i vaig estar dos mesos en processos,
però la marató la van fer.
Deixa'm donar les gràcies al Joan Bota, Joan.
Un abraçada, cuida't. Vinga, que vagi bé.
Carla, són 6 quilòmetres.
El tema de la calor, t'ha passat factura o no?
Sí, molta, molta, i al principi, clar,
jo no comptava que hi havia pujada,
perquè la divanava fa pujada, i a més ens venia el vent en contra.
Llavors hi havia pujada, calor i vent en contra...
Però ja hi ha una baixada i aquí ha desaparegut el vent,
llavors hem pogut avançar una mica més ràpid.
Imposant-te l'adversitat, eh?
Sí, clar, sempre.
Carla Verde és una abraçada ben forta, cuida't.
Gràcies.
Un quart de 10 del matí en directe al Suplement Catalunya Ràdio.
Avui, 40 anys de l'emissora, 40 anys de TV3,
que es compliran al setembre,
i acompanyats també del Quim Morales.
David Clopés, ara sí,
com a veu incorporada en aquest programa especial,
després de participar de la cursa, com et trobes, Clopés?
Ara bé, ara bé,
ara podria fer una transmissió de futbol sense problemes.
Saps quin és el problema per això?
Ara estava pensant, clar, jo no sé quins protagonistes
ha fet l'Escobar, i potser repetiré.
No passa res, cap problema, cap problema.
La Milero l'heu sentida? No, endavant, endavant, endavant.
Doncs mira, és que la veig aquí, que crec que acaba d'arribar.
Helena, què tal?
En directe pel Suplement Catalunya Ràdio.
Què tal? Com estàs?
Bé, bé. Fa estona que has arribat o...?
No, cap problema, això és ràdio, això és ràdio.
No, no, estic com un pebrot, però no és coloret, ja t'ho dic.
Estic bastant cansada perquè feia molta calor,
sobretot feia molta calor.
He pogut dosificar-me l'habitualment,
he agafat el gotet i he anat bevent a partir del quilòmetre 4,
i mira, bé, bé.
A veure, la Milero és una corredora experta.
Ho dic jo, no? Sí que ho ets, sí que ho ets,
perquè t'he vist a moltes curses, jo.
Sí, havia fet curses, però ara fa temps que no feia curses.
Ara anedo, anedo... faig curses, però de córrer, poques.
Però has fet mitjans maratons, oi que sí?
No, no, he fet curses de 10 quilòmetres
i he fet alguna cursa muntanya de 17, de 10...
Home, això ja és una senyora de distància.
No, són cosetes, són cosetes.
I t'has entrenat per aquesta cursa de TV3 i Catalunya Ràdio?
Vaig anar a córrer amb el meu fill fa dues setmanes,
perquè, clar, anar a córrer no ho faig sovint, i ja està.
I què, molta il·lusió, córrer amb la teva gent?
Molta il·lusió, molta il·lusió, 40 anys,
per 40 anys més, per molts més,
i, bueno, vas corrent i són tots de records, no?, que et dona la memòria.
Tu corries molt amb l'Empar, amb l'Empar Moliner.
No sé si hi ha vingut, avui, o no.
Doncs jo no l'he vist, però deu estar, suposo que deu estar.
No l'he vista, no l'he vista.
Puc saber el temps que has fet?
Crec que... jo he vist aquí a l'Arribau 39.
Molt bé. Ai, 39, no.
Perdona, perdona, 39. 39 minuts.
Està molt bé, està molt bé. Està molt bé, Helena.
Clupés, un segon abraç de l'Helena García Manero.
Saludo també el Mayol Roger. Mayol, bon dia.
Què tal? Bon dia.
Company del Plantabaixa, que, a més a més,
és la segona vegada que almenys feia aquest recorregut completament,
perquè vaig veure que fa uns dies
el van fer amb el bonastre al Plantabaixa.
Com estàs, Mayol? Bé, molt bé, clar.
Jo tenia avantatge perquè ja coneixia aquesta pujada de la Diagonal,
tots els trucs que han posat al recorregut,
i jo ja els vaig fer l'altre dia.
Avui, per segona vegada, bé, bé, ara ja està.
Una miqueta d'aigua i ha passat el cansament.
Realment, molta gent es queixa d'aquesta pujada final,
que els ha sorprès, eh?
És que, clar, una altra vegada s'hauria de superar.
El que passa és que arribava aquell moment quilòmetre 3, feia calor,
i llavors, bueno, doncs era un moment d'aguantar,
d'aguantar fins que arribaves al punt d'aigua,
que a partir d'aquí ja feia baixada i feia fresqueta.
Estàs en forma, tu, Mayol? Corres habitualment?
Sí, vaig a córrer sovint, vaig a córrer sovint.
D'aquí, està en forma,
hi ha un viatge que no sé si ho puc complir,
però vaig a córrer sovint, això sí.
I atents, Marc, que has fet temps o no?
Avui he fet... 27, crec que he fet.
Carai, el Mayol Roger déu-n'hi-do, el 27.
Una coseta així.
El Mayol Roger déu-n'hi-do ha fet 18 i mig, 27 no està gens malament.
Escolta'm, Mayol, de seguida t'allibero.
Suposo que sorprès pel que va passar ahir
a l'Ajuntament de Barcelona, no?
Home, doncs sí, perquè la veritat, divendres,
tots els escenaris apuntaven a l'alcaldia de Xavier Trias,
i ahir aquesta jove d'última hora,
que té moltes interpretacions, i les mirem veient aquests dies,
i sobretot en Claudi Teresjota,
que no és tan estranya si et pares a pensar en el panorama polític,
però que, clar, ahir ningú donava un dur a un matí que passés.
No, no, i nosaltres vam fer un suplement llarguíssim amb tota la prèvia,
que això, l'Eduard Voltas ho va apuntar una mica,
però amb molta expectació, i reunint va ser una sorpresa,
que un hora abans els comuns anunciessin que votarien al PSC.
Mayol, una abraçada, us seguim al Pla de Baixa aquesta setmana.
Cuideu-vos, que vagi bé, gràcies. 9 i 18 minuts.
Qui tinc, qui tinc? Xavi Campos, bon dia.
Què passa, com estàs? Des de l'arribada ja, eh, Xavi?
No, que va, des de l'arribada al final de la Diagonal.
Estem passejant, aprofitant el diumenge al matí per passejar.
Només he corregut per davant de la ràdio per quedar bé,
i ja ens hem posat a caminar.
Molt bé, molt bé. Doncs el Xavi Campos, amb qui la fas, tu?
Amb uns amics, el meu fillol,
i amb la Neus Comelles, la responsable del comercial, eh.
Neus, què tal? Hola, bon dia, Xavi. Quina sorpresa.
Bon dia, el Roger. Bon dia, Roger. Endavant, Neus, endavant.
Tot teu, tot teu.
El Cens, oi? Ah, que vas amb l'OPP. No patiu, no patiu.
El Neus arribaràs, eh. Jo arribo, jo crec que arribo.
Diu el temps i paciència.
Ha dit el Roger que al final hi ha una altra pujada?
Pujadeta, sí, pujadeta. Cagundena.
Això és una sorpresa inesperada, eh.
Has enganyat, Xavi.
Campos, també l'enhorabona per la part que et toca, que és molta,
i, evidentment, els esports han sigut...
Qui ha guanyat la cursa? Artur Bossi.
Artur Bossi, en 18-26, en categoria masculina.
I la Maritxell Soler, també, en categoria femenina,
que ha arribat pocs minuts després.
18 minuts pel guanyador, es diu ràpid.
18 minuts és el que triem nosaltres a fer un quilòmetre.
Alerta que aviat us enganxarà el cotxe escombra, si no, eh.
No, home, tenim marge, tenim marge.
Per allà, Maria Agoroga per darrere, la nostra esquena.
Fantàstic, Xavi, fins ara. Vinga, fins ara.
Xavier Pérez de Esquerdo,
quan passen 20 minuts de les 9 del matí, tot teu, endavant.
Doncs mira, acabo de passar el Burger King desplugats del Llobregat.
Quin referent, Xavi. No t'hi aturis, eh.
No m'hi he aturat perquè és on està el punt d'avituallament,
em pensava que hi hauria menjar i només hi ha aigua.
No hi ha hamburgueses, no. No.
I sí que he begut un parell de gots d'aigua.
Amb qui vas, Xavi, ara?
Doncs mira, vaig amb... Hola, què tal, bon dia, com et dius?
Rocío. Rocío, tu també és de les que la gent del punt d'avituallament
ens llançaven l'aigua per sobre? Sí, clar.
Segur, segur. Mira com ho estic.
Aigua, Rocío, sí, és veritat que t'he sentit que et queixaves, eh.
Sí, sí, sí, però, bueno, ara...
ara puc córrer una miqueta més perquè fa molta calor.
Fa molta calor, però no està... No, ara mateix no, però...
No hi ha sol, o sigui, està en el núvol, tapat, fa xafogor,
i sí que amb l'aigua que ens han tirat per sobre ens podem refredar.
Sí, sí, està... Bueno, no passa res. No passa res.
No em puc refredar. Amb qui has vingut a acompanyar, tu?
Bueno, jo estic de voluntària al club de fanrunners
i també he portat el meu tio,
que va a córrer a les cadires de roda.
A cadires de roda, sí, també t'han avançat, eh.
Incluïm de sorrises, sí, sí, ja hauran arribat.
Segurament. Bueno, vaig tirant, eh. Molt bé, que vagi bé.
Estic avançant a la Rocío, tio, estic supercontent.
Escolta'm, Xavi, i els gegants, on els tens?
Els gegants els acabo de veure, que deuen estar a punt d'arribar.
Sí, ho estem veient, perquè s'està matent en directe per TV3,
ho podeu sentir per la ràdio i veure-ho per la tele,
i ja veiem la geganta, que està molt, molt al tram final, eh.
Mira, doncs jo estic al quilòmetre 5,
segurament deuen estar a punt d'arribar,
i arriba, en Pérez Esquerdo ja arriba, ja falta poc.
David Clupés, a la meta, a TV3, endavant.
Sí, mira, soc al costat.
Ja sabeu que sempre córrer és una motivació,
i la gent té motivacions, doncs, simplement per fer esport.
Avui, molta gent de nosaltres,
doncs, per poder participar a la cursa de casa nostra,
per poder veure moltíssima gent amb qui treballes,
però m'he trobat una noia, la Nana,
que... la Ivana, perdona, la Ivana, que m'ha explicat...
Vull explicar la meva història, em fa molta il·lusió, perquè, Ivana.
Bueno, aquesta...
aquesta cursa la dedico al meu fill, el Pau Dinarès,
que està lluitant per una malaltia
i l'està portant a l'Hospital de Sant Pau,
agraïm molt els metges,
però sobretot a ell, que ens està donant una lliçó de vida,
de valentia, de coratge espectacular.
Seguint amb la carrera, fent esport,
i, bueno, estem molt contents i molt orgullosos d'ell,
i m'ha agradat molt la cançó,
només arribant ens en sortirem.
Ivana, has vingut a córrer pel teu fill, Pau.
Sí, sí, era una petita cursa,
perquè jo ja havia fet maratons, però ho havia deixat...
Corradora experta, eh, per tant?
Bueno, no, anem fent una mica mater.
Però aquesta... ell em vol obligar que torni a córrer,
i l'hi he volgut dedicar.
És molt probable que t'estigui escoltant per la ràdio, ara, no?
No ho sé, té un examen de mà, i potser l'està estudiant.
Mira, si no que faci una cosa,
es pot recuperar l'hora a hora de Catalunya Ràdio,
a la web de Catalunya Ràdio,
i pots recuperar el moment i que ho pugui escoltar.
Doncs per tu, Pau, que t'estimem molt,
i els seus amics també l'apoyen molt.
Un abraçada molt forta, el Pau. Gràcies.
Ja veus, Roger, històries...
de totes... de totes les maneres la gent corre,
i també per motius tan bonics com aquest,
una mare corrent pel seu fill.
Fantàstica, Clupés. Digues, Escobar, digues.
En re, és molt important.
Ha arribat el gegant que li havia tret 2.000 metres al pèl d'esquerdo,
però ara mateix hi ha la gent inclouient dos sonrisses.
Els senyors que han arribat amb cadira de rodes,
els han aixecat els seus acompanyants,
estan travessant la línia d'arribada,
i et ben juro que costa...
No et pots imaginar el què explicar-ho.
No et pots imaginar el què explicar-ho,
perquè és molt emocionant, però molt emocionant,
l'esforç d'aquesta gent, el que ha fet aquesta gent,
i com han creuat la línia d'arribada,
els inclouient dos sonrisses,
amb totes les dificultats del món,
tota la il·lusió del món i tot l'esforç del món.
Estem veient les imatges a través de TV3 i és espectacular.
És absolutament impagable, és que costa d'explicar, amigo.
Mira que estic acostumat a explicar coses,
però això és duríssim, això és duríssim.
5 minuts per arribar a dos quarts de 10 del matí.
En directe, el suplement, la cursa 40 anys.
TV3, Catalunya Ràdio.
De Catalunya Ràdio fins a TV3,
una cursa que arriba al seu punt culminant,
perquè estan arribant ja després de pràcticament una hora,
posarem una mica d'anuncis, endreçarem una mica la cosa,
i de seguida continuem el suplement,
i serem fins a l'1 del migdia, ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Vols estudiar una enginyeria?
Aleus, l'escola d'enginyeria salaciana,
t'oferim graus en automoció, electrònica, energia,
renovables, mecànica i organització industrial.
T'acompanyem amb el nostre model educatiu Engineering by Doing,
grups reduïts amb atenció personalitzada, projectes en equip,
50% del temps en laboratoris, pràctiques en empresa,
i un programa de beques al teu abast.
Participa en la jornada de portes obertes del 20 de juny.
3desdobles.eus.cat.
Creus que el nostre amor durarà per sempre?
No ho sé, però la subscripció al periòdico segur.
Un preu únic per tota la vida.
Entra a elperiódico.com i subscriu-te per només 3 euros al mes.
Forever. Promoció per temps limitat.
Elperiódico. Entendre-hi més.
El dia del matí del dia són les 8.
Des que Catalunya Ràdio és més cala.
Els 40 anys de Catalunya Ràdio.
El debat ha calorat. Gràcies per ser-hi i per molts anys.
40 anys descobrint.
40 anys informant.
40 anys entretenint.
Compartint, explicant, escoltant.
40 anys avançant.
I seguint caminant plegats per arribar més lluny.
Perquè el futur ens espera.
Estrella d'am.
Galeta es virba i factor energia.
40 anys formant part de Catalunya Ràdio.
Formant part de la teva vida.
Estic embarassada. Li?
Però el nen no és teu.
Va, prou. Vine aquí.
Ho has entès? No és teu.
No em diguis coses tan lletges.
La va sorprendre molt que el seu marit fos capaç d'enganyar-se
amb aquella convicció i estigués tan alegre.
L'amiga genial a TV3 aquesta nit.
Aprend molt més que alta cuina.
Visita barcelonaculinarihat.com.
Betusta Morla, Alice, La Moda, Iseo and Dodo Sound,
Els Catarres, Triquell, Bombom Fighters amb coca-pí,
Serial Killers, Carmen 113 i molts més.
Els dies 23 i 24 de juny
vine al Festival Ítaca, la revetlla de la Costa Brava,
i celebra Sant Joan a la platja de l'Startite
amb dues nits que es preveuen incendiàries.
Entra a itacacultura.cat.
Descobreix tota la programació
i gaudeix de la millor música
als llocs més emblemàtics de l'Empordà.
Aquesta tarda el tot gira
la final de l'ACB des del Palau Blaugrana.
A dos quarts de 7, el clàssic Barça-Madrid.
Una final per salvar la temporada.
Amb la narració d'Ernest Macià
i l'anàlisi de Carme Lloveras i Joan Creus.
També escoltarem els protagonistes
del Gran Premi d'Alemanya de MotoGP
i del de la Fórmula 1 al Canadà.
I ho adornarem tot amb els Minuts Escombreria.
Tot gira.
Aquesta tarda, a partir de les 4, amb David Clopès.
40 anys.
40 anys d'emoció.
De tota la història...
40 anys de companyia mútua.
40 anys que hem viscut junts.
Comparteix amb nosaltres el teu moment amb Catalunya Ràdio.
Digue'ns qui ets.
Hola, sóc la Cristina. Des d'on ens escoltes.
I quin record especial tens relacionat amb Catalunya Ràdio.
L'Antoni Bassas amb Catalunya Ràdio.
A fer el programa per inaugurar... Et volem sentir.
Deixa'ns el teu missatge al 677-250-900.
677-250-900.
Catalunya Ràdio.
40 anys.
Gràcies. Gràcies i per molts dies més.
Gràcies.
El Suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
A Bruixer Es capa.
Un minut per arribar a dos quarts del matí en directe al Suplement,
connectats al carrer.
Ara mateix, l'epicentre és TV3,
i ens veiem a la cursa per celebrar
el 40è aniversari de TV3 i Catalunya Ràdio.
Allà tenim el Pere Escobari i el David Clupés.
David Clupés, endavant.
Soc amb el gegant, tot i que hauria de dir amb els gegants.
Perquè jo he vist arribar un senyor portant un gegantó,
hem de ser allò precisos, un gegantó,
amb el nom de Jordi,
perquè el gegantó du un dorsal que hi posa Jordi,
i he anat investigant,
i són de la colla gegantera de Sant Soloni, oi que sí?
Sí, senyor, som de la colla de Sant Soloni.
Molt bé, el que passa és que heu fet una mica de trampa,
perquè heu sigut set gegants.
Set gegants i el gegantó, exacte.
Set gegants que hem ajudat que el gegantó arribi fins a la meta.
És a dir, heu anat fent relleus, eh?
És a dir, aquí veig l'Ivan, l'Arnau, l'Oriol, l'Antoni...
Heu anat fent relleus, eh, Toni?
Sí, hem anat fent relleus, anà combinant tots una mica igual.
Perquè això pesa.
Pesa el seu, pesa el seu, sí, sí.
Què fèieu cada quilòmetre canviant?
Cada persona amb una mica el seu rim o el que aguantava, depèn.
El més gros de tot és que m'acabeu d'explicar...
que ja heu fet un marató, fins i tot, portant el gegant.
Vam fer el marató de Barcelona amb la geganta el 2012.
La geganta és més gran.
La geganta pesa 45 quilos i aquest té 30 quilos.
30 quilos? Mare de Déu...
La geganta la vam fer el 2012, 42 quilòmetres,
amb gairebé 5 hores,
i aquest ja ens hem vist el temps que hem tardat.
Sí, sí, ja ho veig, molt bé, molt bé.
I heu fet la pica d'estats també, oi, amb el gegant?
La pica d'estats amb el Martí, amb el Puig,
els dos gegants de Sant Saloni,
i que va culminar, sí, hem fet diversos cims,
i aquest és el que vam fer història.
Molt bé, doncs ja ho veus, es capa.
Escolta, aquí els gegants han arribat, allò fent rellots.
Deixa'm re, un moment, es capa,
perquè m'acaba d'arribar un mite de l'ultrafons.
Recordes que t'explicava ahir la història
de l'Oriol Antolí de Terrassa,
que és el català que corre més quilòmetres del món?
550 quilòmetres va fer quatre dies,
va fer quatre dies en una cursa mítica, es diu Backyard,
va estar tres dies i mig corrent, sense dormir, sense parar.
Oriol, com estàs?
Hola, bon dia, aquí, celebrant-ho.
Això per tu és què? Un escalfament? No arriba ni escalfament.
És una festa, és una festa, això, és per gaudir-ho.
Quantes hores has trigat per arribar?
Ostres, doncs no ho sé, però he fet amb la família,
i no he mirat l'hora que... no he mirat l'hora que ha arribat.
Aquesta distància que has fet, aquests 6 quilòmetres,
el vas fer 82 vegades més, l'altre dia.
Sí, sí, quan hi penso, no... Quan hi penso, és sorprenent.
De fet, anava passant per aquí, quan portava un quilòmetre,
recordava, hòstia, sí, quan portava un quilòmetre allà,
passava per aquest lloc, i anava recordant així.
Moltes hores dormides, després de fer la cursa, l'altre dia?
Ui, i tant, sí, sí, totes les que puc.
He de posar el despertador, perquè, si no, jo crec que estaria...
Tu mateix, si vols, torna a començar, i torna, i torna, i ves fent.
No, avui tinc un dinar bo. Molt bé. Gràcies, Oriol. Gràcies a tu.
Doncs mira, Roger, m'he trobat l'ultrafondista dels ultrafondistes.
Aquest sí que té mèrit.
L'altre punt de connexió, l'arribada, Pere Escobar, endavant.
Doncs mira, el Xavier Pérez Esquerdo, que no n'ha tingut prou,
ha entrat, ha saludat tothom, ha fet fotografies,
i ha tornat a sortir per tornar a entrar.
Has arribat, Xavier!
Ostres, Pere, he trigat només 57 minuts a fer 6 quilòmetres!
Espectacular!
Ostres, quina il·lusió em fa veure't aquí, tio!
És que és molt fort, ho he aconseguit!
Perquè, ho sàpigues, els altgegants han fet trampes.
Vull dir que podien passar, sí, sí, perquè eren 7, i ja no van passant.
Ah, llavors estic més content.
Em mereixo un bon entrepà.
Home, i tant, de botifarra.
Escolta, t'he vist molt feliç.
Sí, molt, la veritat. Al principi m'ha costat bastant.
He pensat, joder, perquè vaig dir que sí.
De fet, no m'havia ni inscrit, no tinc ni dursal, fixa't.
I em van fer anar al punt de recollida, em van regalar la samarreta,
va venir el Roger Escapa i em va demanar,
el diumenge, la meva família em va dir,
vegi, t'acompanyarem.
M'he aixecat aquest matí, a les 7 del matí,
cap membre de la meva família m'ha acompanyat,
i finalment he arribat al final.
T'he de felicitar moltíssim, jo hagués estat incapaç.
Home, jo crec que sí, si vols anem a entrenar tu i jo cada dia.
Això, sí, hi ha un bar a sota de casa,
podem anar a trobar allà un cafè, aquesta escolta.
És important, una cerveseta. Una cerveseta, molt bé.
Escolta, felicitat, guapo.
Pere, moltes gràcies, em fa molta il·lusió...
Una abraçada.
Ai, que bonic, eh? Ens hem abraçat.
Ves a menjar! Ves a menjar i a veure!
Doncs, escolta, l'arribada ha estat espectacular.
Ha arribat d'esquena, corrent d'esquena,
per poder gravar els que venien,
s'ha abraçat amb no sé quanta gent,
i després encara ha tornat a marxar per tornar a entrar,
perquè jo el pogués agafar.
És a dir, tot el mèrit del món.
No sé si t'arribarà demà el programa, Quim Morales.
Bé, jo ja vaig encarregant una ambulància que el vaig recollir,
però sense en Pere Descardon no podem fer l'última hora
de cap de les maneres, eh?
A tot això, passen 4 minuts de dos quarts deu del matí,
ara d'aquí una estona començaran a repartir-se els premis
de les diferents categories d'aquesta cursa,
mentre veiem també, com a les imatges de TV3,
ara mateix hi ha una actuació del grup Beta
amb aquesta cançó que estem sentint de fons,
que és la cançó oficial de la cursa dels 40 anys de TV3
i de Catalunya Ràdio.
Clupés, ets aquí, eh?
No, Clupés no el tenim.
Digues, digues. Clupés, com va el tema dels premis?
Com va, Clupés?
Ah, no ho sé, suposo que...
Tenim horaris dels premis o no?
Jo crec que deu estar a punt de començar.
D'acord.
Estic anant allò...
de la Maria Groga, intentant-hi arribar,
però vaja, no crec que triguin gaire.
Molt bé.
Podríem... Escobar, Escobar, digues, digues.
Mira, tinc aquí el Damien Aguilar,
tinc aquí la Maria Guixart, tinc aquí la Nadia,
la gent del Tot Gira.
Mira, deixa'm parlar amb ells, un moment.
Endavant, endavant, tot teu, tot teu.
Damien, has arribat espectacular.
Bé, bé, hem anat caminant.
La tàctica era caminar, a la pujada caminar més,
perquè és allà on fas l'avançament guanyador que toca,
i després, als últims metres,
sí que no hem renunciat a baixar corrent, perquè valia la pena.
Aquesta arribada tan bonica. És l'efecte arribada.
Tothom, quan arriba el revolt, corre.
Com si ho haguéssim fet tota l'estona.
Tots ho has passat bé? Molt bé, molt divertit.
Deixa'm parlar amb la Nadia. Nadia, com anet-s'hi?
Com estàs? Has arribat feliç, un rient.
Sí, sí, sí, perquè hem corregut el tram final i...
Hòstia.
I amb Belinda, la Maria Guixart.
Dic Belinda perquè no té veu. Com estàs, Maria?
Vinga, vinga, vinga!
No pot parlar, jo et tradueixo. Molt bé, estic molt bé.
Molt millor de la veu, la Maria Guixart.
Per molts anys.
Però han arribat els tres. Aquí estan, moltíssimes gràcies, nois.
Re, que t'ho havia de dir, es capa, t'ho havia de dir.
Sí, tant, i tant, i tant.
El tot gira, gran representació del tot gira,
també en aquest especial i en aquesta cursa dels 40 anys.
El Xavier Solà no sé si corria, perquè jo l'he vist a l'entrada.
Podríem trucar al Xavier Solà,
perquè és que jo l'he vist a la sortida del Solà.
Aleshores crec que també ho... Clupers, Clupers, tot teu.
No, res, simplement, que ja soc a la zona del podi.
Encara no ha començat l'entrega d'allò de medalles i trofeus,
pels guanyadors.
Pel millor, que m'has dit que ha fet un temps de 18 minuts, oi?
18, 26, el bossi.
Mare de Déu, mare de Déu. Déu n'hi do, Déu n'hi do.
La teva marca, amb què has acabat, tu?
27? No sé amb qui parlaves abans, que deies que havia fet 27 minuts.
El Maïol també ha fet 27, crec. Doncs mira com el Maïol.
Mira qui m'he trobat ara, la Maria Fernández Vidal.
Que hem pogut parlar aquest matí aquí al suplement.
Com estàs, Maria? Bé, bé, molt bé.
Ha estat força...
Al principi ha apretat molt la calor,
ha passat una miqueta malament els primers dos, tres quilòmetres,
ja quan he vist que s'acabava la infinitat diagonal, ja...
Jo la veig i està fresca com una rosa.
Home, és que ara ja fa 20 minuts que he arribat.
Els que arriben abans passen això, tenen més temps per descansar.
Ja he recuperat, fa 20 minuts no feia la mateixa cosa.
T'has trobat molta gent? Sí, Déu n'hi do.
M'anaven saludant i tal,
perquè jo la veritat és que vaig molt sense fixar-m'hi.
Ei, Déu, Déu, Déu!
Bueno, vol dir que m'anaven passant, també, m'han anat avançant.
Però sí, sí, anàvem molta gent coneguda.
A l'asfaltera, no, muntanyera, com tu, perquè tu ets de trail,
això de córrer per asfalt, què?
Ha estat durillo.
De fet, he hagut de repescar les bambes que tenia allà guardades,
quan havia fet asfalt,
però reconec que la gent que fa asfalt per mi té molt mèrit,
sobretot a nivell mental,
perquè tu, quan fas una cursa de muntanya,
el paisatge és molt canviant i puges i baixes,
hi ha corriols, hi ha arbres i tal.
I en asfalt, per mi, mentalment, és molt més complicat.
I, per tant, per mi, té molt més.
Temps final? El temps?
El temps, crec que he fet 44 o 43 o 45.
Molt bé, Maria, felicitats. Gràcies.
Es capa.
Doncs això, que... Deixa'm saludar.
L'Òscar Fernández... Endavant, endavant, endavant amb l'Òscar.
No, que acaba d'arribar, per tant, Pere, el deus tenir aquí a tocar.
El tinc jo, el tinc jo.
L'Òscar no el tinc jo. Com estàs, Òscar?
Bé, bé, bé. L'he acabat, que ja és bo.
Té un mèrit extraordinari. Sí, caminant, sense estrès.
Però feliç, pràcticament. I tant, i tant. Molt bé, molt bé.
Escolta'm, podria fer-ne un altre, ara, si calgués.
Ara torno caminant.
Deixeu-ho aquí, deixeu-ho aquí.
Deixem el llistural, eh, deixem el llistural.
Que sàpigues que a la dreta, al final d'aquest revol, hi ha l'aigua.
I una mica més enllà hi ha els gintònics i...
Doncs faig primer el gintònic i se l'expesa l'aigua, si de cas.
Molt bé. Gràcies. Adéu, adéu.
S'ha arribat, que ja ha arribat, ja és aquí.
Fantàstic.
Deixa'm saludar també una de les veus icòniques
d'aquest programa del suplement.
Xavier Solà, bon dia i bona hora.
Ei, bon dia, Roger, família. Solà, on pares?
Estem ara arribant, bueno, passem dintre de l'arribada,
arribant passant el pont d'Espolgues
i a menys un quilòmetre de TV3.
Amb qui la fas, Solà, tu, a la cursa?
Amb la gent.
Jo soc un mes aquí, estic completament implicat.
Per cert, Solà, dimarts ens veiem...
Crec que ens han citat a les 7 del vespre,
perquè en aquesta programació especial
dels 40 anys de Catalunya Ràdio
ens anirem reunint totes les veus
que d'alguna manera ens hem posat al capdavant d'algun dels programes.
I els del cap de setmana ens han ajuntat a les 7 del vespre,
crec, no només amb el suplement,
perquè al cap de setmana abans tenia altres nomenclatures,
altres noms, no? Exacte, exacte.
Serà una trobada bonica, aquesta.
Fantàstic. Doncs, Xavier Solà,
ens retrobem dimarts també a l'antena de Catalunya Ràdio,
tots plegats.
Fins dimarts, bona feina i bona cursa.
Una abraçada pel Solà,
perquè dels 40 anys de l'emissora al Solà,
20 fent el suplement, imagina't.
És una institució, el Solà, de veritat.
Tu quants anys fa que fas ràdio, aquí a Monales?
No ho sé, des que vaig acabar a l'universitat,
que tenia 22 anys i havia fet alguna coseta abans,
per tant, en tinc 48 gairebé, 25.
Clar, tu ets dels últims arribant a aquesta casa, no?
Sí, fa dos anys que estic aquí.
Abans no hi havies participat mai?
Vaig a bacari de l'Antoni Bassas. Ah, sí?
Sí, sí, al matí de Catalunya Ràdio.
I com era aquell matí de Catalunya Ràdio?
Fantàstic, home, encara hi havia el Gracet, també.
El Manolo i tota aquella història. Sí, sí.
No, no, un equip fantàstic, el Fuentes, també hi havia per aquí corrent.
I re, un aprenentatge brutal,
perquè no era d'aquells bacaris que feia fotocòpies i cafès,
sinó que l'Antonis cuidava que fes moltes coses
i aprengués una mica com era la feina de la ràdio.
I què et tocava fer?
Sí, sí, els últims minuts eren de l'APM,
i l'Antoni, des de fer una trucada a Bòsnia,
a una emissora, perquè ens expliquessin
el conflicte d'aquelles terres,
acompanyar-lo amb ell a un recital de poemes
de Miquel Martí Pol amb el Lluís Llach i el Pep Guardiola.
Vam fer moltíssimes coses.
5 minuts per arribar a 3.15 del matí.
A l'arribada, a TV3, David Clopés, ben acompanyat, també endavant.
Els dos directors, Jordi Borda i Sigfrich Gras,
el director de la ràdio i director de TV3.
TV3, què tal? Com estem? Molt bé.
Més descansats que tu, crec.
Bueno, ja fa estona que hem acabat,
i ja anem agafant una mica d'aire,
però estem aquí al costat de l'entregada de premis.
Ara la guanyadora, la Maritxell Soler,
acaba de rebre el trofeu com a guanyadora,
i disfrutant d'una cosa que no havíem fet mai,
que això és fantàstic.
Jo vull felicitar sobretot Catalunya Ràdio,
perquè aquesta magnífica iniciativa surt d'allà,
ha estat fantàstic.
He estat també a la sortida a Catalunya Ràdio,
un ambient que és guapíssim,
amb molts fetes fets, i felicitats a Catalunya Ràdio.
L'iniciativa surt,
i vull dir-ho, perquè se'm va atribuir a mi,
i no és idea meva,
tot això de l'Olga Cardús, de Catalunya Música,
un dia, per les escales, em va dir,
per què no donar cursa?
Diuen que va saltant, oia la consellera Ponsa,
i mira, avui hi ha hagut 5.000 persones corrent per Barcelona,
que ha estat una imatge fantàstica.
Vosaltres us podíeu salvar perquè havíeu d'estar aquí a l'arribada,
controlàveu tot, eh?
Per tant, això de córrer, vosaltres avui no us tocaven.
Però no em donava temps de sortir a l'arribada.
Aleshores, m'he hagut d'aguantar i vaig amb cotxe,
no em quedava més remei.
Hem corregut, a veure què arribava primer aquí,
i crec que he arribat jo perquè venia amb moto.
La gran pregunta, i l'any que ve en faríem o no de cursa?
Perquè això està molt xulo.
Mira, primer, dimarts, amb l'acte dels 40 anys,
que serà un marató de continguts molt xulos,
i crec que serà un dia molt emocionant.
Però jo crec que això ha estat un èxit,
i que ja veurem...
Però crec que s'ha de valorar,
tenir una comunitat així,
aquí veus els oients,
estàs amb els espectadors, en el cas de la tele,
i crec que val molt la pena.
Ho veurem, ho veurem, ho hem de parlar internament,
però a mi m'agradaria repetir-ho.
Hi ha molta gent que m'he anat trobant que em va dient...
L'any que ve, què? Ho tornem a fer o no ho tornem a fer?
L'any que ve farem com sempre el que Catalunya Ràdio vulgui.
Ah, molt bé!
Doncs la pilota de la nostra taula.
El cíferit.
Bueno, ja ho farem, ho farem.
Veient l'èxit d'avui, jo crec que ara és molt aviat,
però veient l'èxit d'avui, jo crec que s'ha de plantejar.
Felicitats i a preparar el que deies, eh?
La marató de dimarts que ve, que serà molt xulo, això que faig.
I dimarts serà molt xulo i tenen moltes ganes de fer-ho.
Que gràcies als dos. Felicitats. Moltes gràcies, felicitats.
Doncs els directors de TV3 i Catalunya Ràdio,
el Jordi Borda i el Cíferi Gras,
també en aquesta arribada,
a punt per l'entrega dels trofeus als premiats
amb les diferents categories.
Dos minuts per arribar a 3.15 del matí. Pau i tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Gran notícia de la grossa, gran notícia de la grossa.
Ho dic dos cops perquè aquest any,
amb una participació de la grossa amb la doble,
podeu guanyar dos premis.
Una participació, dos números, dos premis.
Amb el número de la grossa de cap d'any,
podeu guanyar 40.000 euros per cada dos euros jugats.
I amb el de la doble, fins un milió d'euros...
a repartir entre els socis amb el número guanyador.
Un milió!
Informeu-vos-hi i demaneu les participacions
amb el número que més us agradi a loteriesdecatalunia.cat.
Loteriesdecatalunia.cat.
El suplement.
Dissabtes i diumenges, des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Un minut per arribar a 3.15 del matí des de 2.15 de nou.
Des de ja fa gairebé una hora i quart,
narrant el que està donant de si aquesta cursa de TV3 i Catalunya Ràdio
a l'arribada als últims corredors
que l'han fet bàsicament caminant, hem pogut saludar.
Moltes, moltes de les veus icòniques de TV3 i Catalunya Ràdio
al llarg d'aquestes dues últimes hores de ràdio.
El Pérez Esquerdo ens ha ensenyat des de dins com es vivia aquesta cursa
i suposo que ara el que està fent
és agafar forces un cop arribat a la meta.
Doncs sí, Roger.
Efectivament, eh?Vas ensortant.
Perdona, no sabia que havia d'entrar ara,
però quan arribes et donen una bosa.
Què hi ha, què hi ha?Molt que bé.
Mira, hi ha un brou d'aquests d'apollastre,
una ampolla d'aigua, una poma, un plàtan,
que és el que... Ai, que me nuego.
Que és el que m'acabo de menjar.
I la gent que està aquí...
Alguns estan estirant, molt bé, la gent que estira.
Fes-ho, Xavi, que si no, demà arribaràs cruxit a la ràdio.
És veritat, si arribo, eh?
I després, ara acabo de veure que hi ha un escenari muntat aquí, al final,
on suposo que deu ser on faran el lliurament de premis.
Vols que parli amb algú o no?Sí, sí, endavant, tot teu.
Mira, parlo amb un senyor que està enfadat, què tal?
Què passa?Home, què tal?
Escolta, i què fa que vostè va vestit normal?
Perquè jo tinc una lesió al turmell i no puc córrer.
Almenys no per ara.I què ha vingut a fer, doncs?
Al companyall, fer de taxista.Ah, molt bé, això!
O sigui que l'entrevista potser...És per elles, eh?
Vostè com es diu?Miquel Àngel.
A veure, estem aquí, que fa de taxista,
amb la Maria Isabel i la Maria Antiga.
Exacte.Molt bé!
Quan han trigat a Mercedes 6 km?No es pot dir.
Perquè és que, si no, trencaríem tots els...
Ho fèiem caminant.No, no caminant.
Trotant, també.Allavors no m'interessa.
No, no!Però hem participat!
Vaig a veure aquest senyor que porta una boina.
Què tal, bon dia, com et dius?Jo, Miquel.
Perquè portes la boina.Ah, clar! Per no cramar-te, no?
És normal, no deus tenir gaire cabell,
i sí que quan pica el sol d'aquesta manera,
després tenim problemes, eh?
Quan has trigat tu, com et dius, perdona?
Miquel, Miquel.Això, Miquel.
No, la veritat és que no ho sé, perquè venia en tren des de Calella,
hi ha hagut un retard en el tren, he tingut que sortir més tard,
i he començat a animar la gent, aupa, aupa, dient la gent,
i està molt bé, molt divertida.
Tens el número 5247, en quina posició creus que arribaràs?
No ho sé, sembla que posava 57 minuts, quan he arribat.
Has trigat, mira, com jo!
Sí, més o menys, hem arribat junts,
quan ens hem fet una foto i tot ens sembla, sí, sí.
Bé, doncs escolta, enhorabona, eh?Igualment, igualment.
Que vagi molt bé, fins ara.Gràcies.
Això és una festa, eh?, de veritat.
No sé si recomanar-vos que us apunteu l'any vinent,
que no sé si es tornarà a fer, eh?,
però sí que avui és una alegria brutal.
T'he de dir que, a més a més, hi ha un punt, que és el millor de tots,
que hi ha com 10 llits on hi ha fisioterapeutes fent massatges.
Bon dia.Hola, buenos días.
Vostè són... Vosaltres sou fisioterapeutes?
No, quiero massar.Sí, perdona, perdona, eh?, perdó.
I ara li estan fent un massatge a un senyor que està cap per avall,
què li passa a aquest senyor?
Bueno, dice que tiene...Sí, sí, està en un llit.
O sigui, literalment, en un llit.
Hola, puc parlar amb tu o no?Sí.
Com et dius?Hi ha coses que no volem saber.
No, no, gent cap per avall no la volem aquí, eh?
Bueno, són llits que estan a l'exterior, eh?
Deixem anar amb el Clopés, que té els guanyadors.
Clopés, endavant.
Mira, amb l'Artur Bossi, amb la Maritxell Soler,
guanyador a categoria masculina, guanyador en categoria femenina.
Què tal, com esteu? Felicitats.
Bé, bé, molt contents i molt cansats.
Ja esteu acostumats a guanyar curses, oi que sí?
Una mica sí.Una mica sí, a veure.
Ho dic perquè estem parlant de dos corredors experts
que ja entraven a les travesses com a guanyadors avui,
en tots dos casos.
Ha sortit de la cursa que volies?
Bueno, la veritat és que ha sigut una miqueta...
Al final volia fer la primera part de la cursa amb el grup,
intentar acabar fort al final,
però més bé des del principi he posat el meu ritme
i m'he notat bé fins al final.
18 minuts i escaig.
Quin temps heu fet i cap dels dos m'ho ha sabut dir.
Com és possible, això?
Suposo que al ser una distància que tampoc estem acostumats a fer,
sempre fem mitges o 10 quilòmetres,
és com que uns 6 quilòmetres no ho tenim molt per la mà.
Podem saber el temps aproximat, però no...
Avui també anàvem, jo crec que en els dos casos, a gaudir una mica,
i tampoc hem estat molt pendents del crono.
L'Artur, uns 18 minuts, la Maritxell,
que hauràs estat per sota dels 20?
Uns 20 minuts, 20.35, així crec que he fet.
Ets conscient que el vostre nom ha sortit
fa una estoneta perquè un corredor,
li hem explicat, els guanyadors han fet 18-19 minuts,
i deien, això ho fem amb un quilòmetre.
Sí, sí, no, clar, com que avui al final aquesta cursa
també és com una festa, hi ha gent que ho fa caminant,
hi ha gent que ho fa anar fent,
i si vas caminant, són això, és un quart d'hora,
o així fas un quilòmetre.
Us ha agradat el recorregut? Sí.
Era d'orillo, eh? Sí, el que passa és que és dur,
el que passa a mi m'agrada que al principi...
perquè el dur ja ho deixes fet,
i llavors ja saps mentalment que toca baixada
i que després pots disfrutar ja més.
Clar, el director de Catalunya Ràdio, en Jordi Borra,
ens ha dit, potser ens ho pensarem, l'any que ve la tornem a fer.
Hi sereu? Si la repetim, hi sereu?
Home, suposo que... A defensar la victòria?
Sí, sí, estaríem molt bé, home, perquè no,
ha sigut una edició històrica aquesta,
i perquè no que sigui una cursa visual,
la cursa de TV3 i Catalunya Ràdio.
Molt bé, Artur Bossi i Manitxell Soler,
felicitats per la victòria. Moltes gràcies a vosaltres.
Merci a vosaltres.
Doncs el David Clop és amb alguns dels protagonistes d'aquesta jornada,
quan passen 5 minuts de 3 quarts 10 del matí.
Farem una pausa,
actualitzarem tot el tema dels anuncis que en tenim,
uns quants d'acumulats, i ara de seguida tornem al suplement.
El suplement, amb Roger Escapa.
40 anys.
40 anys d'emocions.
40 anys de companyia mutual.
40 anys que hem viscut junts.
Comparteix amb nosaltres el teu moment amb Catalunya Ràdio.
Digue'ns qui ets.
Hola, soc la Cristina.
Des d'on ens escoltes, i quin record especial tens
relacionat amb Catalunya Ràdio.
He de venir l'Antoni Bassas amb Catalunya Ràdio
a fer el programa per inaugurar la vivenda.
Et volem sentir. Molt bé.
Deixa'ns el teu missatge al 677-250-900.
677-250-900.
Catalunya Ràdio.
40 anys.
Gràcies.
Gràcies i per molts dies més.
Amb la col·laboració de Maria Catasús,
Cava Brut Natura i Reserva.
012, la millor resposta.
Vols anar a la universitat?
Tens dubtes sobre les proves d'accés?
Entra al canal Universitats.
El canal Universitats és l'únic lloc on trobaràs
tota la informació 100% oficial i actualitzada
sobre l'accés a la universitat.
Dates clau, documentació necessària,
cercador d'estudis,
ajudes i com es poden demanar,
recursos per preparar examens,
tot ordenat i molt fàcil de trobar.
Entra a universitats.gencat.cat i descobreixo.
Ei, he trobat un portal amb totes les respostes.
El camí a la universitat
és més fàcil amb Canal Universitats.
012, la millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Carinyo, pots portar la caixa de copes bones del casament?
Avui venen els meus pares.
Ostres, què farem ara?
Ara truca la Joana, la nostra assessora vinícula de Mazet,
que comprant els seus vins regalen copes
i ens ho porten a casa.
Truqueu ara al 900-200-250 o entreu a mazet.cat
i per la compra de 12 ampolles rebreu,
de franc, 6 copes de cristall.
Sallés Mazet, directe del celler a casa seva.
El 23 de juliol és dia d'eleccions.
Si ets una persona cega o tens una discapacitat visual greu,
i coneixes el sistema Braille,
pots votar en plena autonomia a les eleccions generals.
Comunica-ho al telèfon gratuït,
900-150-000,
entre el 30 de maig i el 26 de juny de 2023.
El dia de la votació,
podràs recollir la documentació a la teva mesa electoral
presentant el DNI.
Aquesta documentació inclourà la informació necessària
en Braille.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
T'agrada l'aventura?
Doncs no et pots perdre la Lara i la Kali del Super3.
Pots guanyar un cap de setmana amb família per Catalunya.
No esperis més i participa en el concurs.
Disponible al Super3.
A Catalunya Ràdio celebrem els nostres primers 40 anys
i seguim avançant,
perquè el millor encara ha d'arribar.
40 anys compromesos amb la solidaritat.
Amb la diversitat.
Amb el medi ambient.
Amb les causes socials.
Moments de ràdio amb valor.
El valor dels que ho han fet possible.
Manresa Turisme.
40 anys formant part de Catalunya Ràdio.
Formant part de la teva vida.
L'augment de temperatures
i la reducció de precipitacions
aboquen la Mediterrània a sequeres cada vegada més greus.
Encara la crisi climàtica i la gestió de l'aigua
són els reptes més importants que tenim al segle XXI.
Aquest mes de juny a Catalunya Ràdio és el mes del clima.
Parlem del clima,
que no és una qüestió de futur, és el nostre present.
Amb la col·laboració DAE Business School i Sallés Mazet.
Hem passat 7 anys, Paula.
Quan va ser l'última vegada?
És el que s'ha de fer, 40 anys, no?
Fullar-se'n desconegut?
No és la primera vegada que quido un tio de Tinder més grans que jo.
Torna't a enamorar.
L'únic que has de fer és deixar-te portar.
Ens fem un petó?
Cites Barcelona, a TV3, dilluns a la nit.
Has follat o no has follat?
Sitges, bona nit.
Hola, Carles, bona nit.
Hola, soc el Carles Cuní i la nit del 20 al 21 de juny
acompanyaré en el Xavier Solà
en una edició molt especial de la nit dels ignorants,
tots celebrant els 40 anys de Catalunya Ràdio.
El 20 de juny serà històric.
Celebrem els primers 40 anys de Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
El suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
5 minuts per arribar a les 10 del matí.
A TV3, entrega de premis a les portes de Sant Joan Despí.
Pere Escobar, endavant.
Doncs on hi ha hagut un petit incident just a l'entrada,
ha estat la quarta persona que ha quigut aquí a l'entrada.
Suposo que l'emoció a l'arribada,
intentar anar més ràpid del que pots,
tot el que portes al darrere.
Quatre persones han quigut,
però afortunadament les tres primeres han aixecat
i han marxat pel seu propi peu.
Aquesta última, la Rosa, una senyora,
ha tingut la mala sombra de caure i picar
amb el cap, s'ha fet una ferida, li ha sortit sang,
l'han atès de seguida, se l'han endut, ara no fa res,
està bé amb una cadira,
i l'estan atenent a les ambulàncies
que hi ha al final d'aquesta recta.
Bé, res, només t'ho volia dir...
Un incident, un ensurt, sí, sí.
Són coses que passen, és un ensurt i està...
La curiositat aquesta, cauen aquí davant,
m'imagino que de l'emoció.
Igual que de l'emoció hi ha molta gent
que quan arriba a la ratlla d'arribada salta,
com si la ratlla tingués un pam.
Això el clubesa ens ho explicarà que en sap més.
I quan arriben al rebolt últim, comencen a córrer,
gent que ha vingut caminant comença a córrer,
suposo que també per l'emoció.
Aquí tot bé, una hora i 22, gairebé i 23.
Des que ha començat la festa, continua arribant gent.
La primera classificada de Catalunya Ràdio
és la Carla Verdes, que ha fet podi.
Enhorabona, la Carla Verdes, companya del Matí de Catalunya Ràdio,
i el primer classificat és el Xevi Soler,
el primer de la ràdio, per tant,
tenim guanyador i guanyadora de categoria masculina i femenina
com diu la Carla Verdes i el Xevi Soler.
Quatre minuts per arribar a les 10,
a les 10 farem una mica de recapitulació de tot
i recuperarem també l'escaleta normal del suplement,
però David Clubesa, companyat del Xai Bonastre,
que és el director de la cursa,
i un home que hem de felicitar avui.
I tant, mira, jo crec que és el paio que somriu més aquí a l'arribada.
O no, director?
Home, no, és veritat.
A veure, abans li comentava l'IMAP de Monte,
aquesta cursa,
el que he vist és les cares de satisfacció...
de tothom a arribar a la meta.
I tenint en compte la part dura que hi havia,
que tothom t'ho haurà comentat més d'una vegada,
la part de la pujada a la diagonal,
doncs jo crec que, malgrat tot,
aquesta duresa del circuit,
que la gent se senti partícip d'una festa
i que se senti la tele i la ràdio nacional de Catalunya com seva,
i que avui, per un dia, la senten tant seva,
i participant activament a la cursa, tots amb la camiseta...
Vaja, jo crec que és el millor.
I, evidentment, jo també somric.
Home, clar, no sé si l'has pogut sentir,
però fa uns minuts el Jordi Bor, del director de Catalunya Ràdio,
ha dit que potser ja ens ho pensarem,
que potser l'any que ve repetim.
Se't gira feina.
Exacte, m'ho has comentat, i he vist el Jordi per aquí,
i li he dit, Jordi, en tot cas, l'any que ve l'organitzes tu.
Tu vols córrer.
Tu vols córrer, bandarra.
Exacte, i m'ha dit, ui, ui, ui, ja parlaré, ja parlaré.
O sigui que, doncs, clar, ara és un moment d'eufòria, eh?,
les coses com siguin.
D'aquí un temps ja veurem...
Home, si d'aquí dos o tres mesos encara continua pensant el mateix,
doncs, escolta'm, si s'ha de fer, ja farem el que toqui, no?
Ara estàvem explicant que el Xevi Soler
ha guanyat a Catalunya Ràdio en categoria masculina,
la Carla Verdez en categoria femenina,
que ara estan per aquí, a veure si m'hi acosta...
Mira, la Carla Verdez, veig que ara baixa...
Encansa la Carla Verdez, que la volem felicitar en directe.
Carla, vine cap aquí. Qui ha guanyat a TV3?
El Francesc Fereixer, que és un tècnic del 324 d'Audio,
que és el millor corredor d'OMS.
La que ha fet 31, em sembla que ha fet.
Ho he de dir bé, correcte, ho he de dir molt bé.
I en categoria femenina? No ho sé.
Perquè he estat aquí d'allò i la veritat és que m'ho he perdut.
Si ha estat d'Helena García Melero, potser no, jo crec que no.
Corre, però em sembla que no corre tant.
La noia bona, Bonastre, dos minuts per les 10 del matí.
Felicitats, felicitats.
Carla Verdez, endavant.
La Carla Verdez, la tinc al costat.
Guanyadora, ets la guanyadora, no arriquis, no.
Mira, és que té un trofeu, d'un trofeu.
Primera classificada treballadora corporació catalana,
mitjançador de visuals.
Molta, moltíssima.
Escapa, aplaudeix-la des d'aquí a l'estàdio.
Li he escrit un missatge donant-li la noia bona,
perquè, a veure, ja sabíem que la Verdez està en forma.
Home, clar que està en forma.
Mira, us diré un secret.
Vam córrer junts tros de marató amb ella.
Te'n recordes o no?
El David Clopés va ser el meu entrenador a la marató fa 4 anys.
Un entrenador de fa molt de temps.
Espera, el Bonastre, què vol dir, el director?
Sí, el Francesc Freixer no ha fet 31 minuts, ha fet 21.
31 i em sembla...
Ara l'he vist i l'he preguntat i no, 21.
Vale, vale, vale, perfecte, perfecte.
Molt bé, molt bé, ben matisat.
Enhorabona. Estàs en forma?
Bé, es fa el que es pot, no sé.
Està bé. Molt bé, molt bé.
Escolta, els trofeus molt xulos, m'agraden molt, eh?
Molt, molt xulos, i som un honor,
perquè no tenia cap trofeu a la meva vida
i tenia el primer trofeu que hi ha aquí, doncs, supercontenta.
La Carla Verdez amb el David Clopés des de l'arribada,
la guanyadora ajuntament amb el Xavi Solent,
la categoria de la corporació.
Arribem a les 10 del matí, ens actualitzem amb la Neus Bonet.
Quim Morales, moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Un plaer, per molts anys. Demà a l'última hora.
Molts anys de tots plegats.
A les 10 del matí, Neus Bonet ens posa el dia
i continuem el suplement fins a la 1 del migdia.
De seguida tornem.