abans de la presó, i es van trobar cara a cara amb gent
que no van anar ni a visitar-los a la presó,
excompanys de... bueno, bueno, bueno...
Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Pedro Sánchez necessita un castell de gama extra
per repetir de nou com a president del govern espanyol.
De fet, si Sánchez fes d'enxaneta,
a la pinya el folre i les manilles hi trobaria els diputats del PSOE,
amb algunes tensions entre els baixos, les crosses i els contraforts,
però ben avinguts al capdavall.
El tronc del castell que hauria de coronar Pedro Sánchez
i hauria de sumar, soci i prescindible
perquè el castell es decanti una mica cap a l'esquerra,
una mica més amunt hi trobaríem els diputats bascos i gallecs,
sense gaires fissures,
tot i que els quarts i els quins que conformen PNB i Bildu
competeixen entre ells,
i ara sí, arribem al pont de dalt del castell,
on hi ha els dosos i l'acotxador
que han de permetre tocar el cel amb la mà a l'enxaneta.
I els dosos i l'acotxador resulta que són els diputats independentistes,
els dosos a esquerra i l'acotxador junts,
i aquí el castell tremola, està inestable.
Es fa el silenci a la plaça,
hi ha risc de fer llenya, hi ha molts nervis.
Tothom veu tranquil!
Es donen moltes instruccions?
Molt quiet, forro, molt quiet!
Sembla que parlin idiomes diferents?
Au, que tenim molt bé vanilles!
Molt bé, forro, quietet!
Però malgrat tot pot sortir bé.
Vinga, que està tot dalt, eh!
Vinga, aixecador col·locat!
Vinga, fort que passi!
El desenllaç només el saben ells.
Som al suplement, som a la plaça del Blat de Valls,
escenari buida, la Diada Castellera de Santa Úrsula,
i tenim esperit d'acabat de setmana.
Oriol Marc, cap de Política del Nació, bon dia, bon hora, Oriol.
Què tal? Molt bon dia.
Núria Oriol, del diari Ara, com estàs, Núria?
Bon dia, molt bé.
Marc Molins, doctor en dret, advocat penalista, bon dia, Marc.
Molt bon dia.
I a Madrid tenim l'Anna Pardo de Vera, directora corporativa de Público.
Bon dia, Anna.
Bon dia, què tal? Com estàs?
Molt bé, i vosaltres? No us veig les cares avui,
perquè em teniu aquí segrestat a Valls,
vosaltres a Barcelona i a Madrid.
Què tal?
Tot molt bé. Està el marc al teu puesto.
Ah, sí?
Sí.
No m'ha atrevit.
Està de director.
Està de director del suplement.
Això m'ha faltat de la gana, sí.
Bueno, no vegi els gestos que li fa el tècnic, un espectacle.
Molt bé, quan alguna cosa no soni a temps,
Marc Molins ets responsable.
Bé, doncs, aquí el sidral és considerable,
perquè fa una estona ja sonaven les gratlles,
perquè es veu que a partir de les 8 del medit
tenim les matinades castelleres.
Que guai.
I això que veurem avui aquí,
en fi, sabem que hem començat a les 6,
però no sabem a quina hora acabem.
M'han dit que quarts de 5 de la tarda,
és a dir, farem una marató de ràdio considerable avui.
No sé si als castells és una cosa que us interessi o no us interessi,
però jo porto una immersió d'estudi aquestes últimes hores.
Ahir em vaig tancar a l'hotel, perquè vam arribar a Valls després de dinar,
i realment m'ho sé tot.
Aleshores, ser l'acotxador, els dosos, els quins, els quarts,
vull dir que no...
Si em volia fer un examen, endavant.
S'ha notat, eh?
S'ha notat, has fet dues portades,
que realment, quin domini del món castell.
Jo t'he dit d'ahir que no entès res.
No entès res vol dir res.
Tot això dels dosos no sé què és.
Si tu no has entès res, imagina't l'Anna Pardo de Vera.
És possible que l'Anna en sàpiga més que jo de castell.
No sé, no sé.
O sea, me gusta verlo como todo el mundo,
pero no soy una completa ignorante, sí.
Avui us connecteu al suplement a partir de les 11,
que farem aquest monogràfic.
Tindrem veus autoritzades.
També hi farem aquest paral·lelisme polític,
perquè Valls és territori amb personatges
com, per exemple, l'Albert Batet, exalcalde,
persona molt important dintre del Mons de Junts per Catalunya.
Penso amb la Raquel Sants, també,
que és castellera de la colla Joves Chiquets de Valls,
i sé que avui també ens vindrà a saludar.
Aleshores, intentarem també connectar aquests dos mons.
De seguida entro amb el territori polític,
perquè ahir la Núria va fer un article al diari,
ara que vull comentar també sobre en clau investidura.
Però vull començar preguntant al Marc Molins
com va anar aquest dissabte a l'Assemblea Extraordinària del Barça,
perquè sé que hi vas estar tot el dia.
No sé si com a soci compromissari,
com a advocat defensor del Barça en el cas Negreira,
en qualitat de què, Marc?
No, vaig assistir a l'Assemblea en qualitat d'advocat,
en aquest cas del cas Negreira, d'advocat del club.
Se'n va convidar perquè estigués present,
i la veritat és que em va impressionar.
Em va impressionar, jo soc soci del club,
i no havia tingut mai ocasió d'assistir a una assemblea.
Va ser una assemblea extremadament llarga,
va començar a les 10 al dematí,
vam acabar passades les 7 de la tarda,
amb una pausa d'escassament mitja hora,
per anar al lavabo, per dinar.
I va ser francament interessant.
És a dir, el club, el Barça,
està en un moment molt singular
de la seva existència, de la seva història,
i em va impressionar, bàsicament,
si em permet, Roger,
és a dir, l'assemblea anava...
Jo crec que va tenir dos grans pols,
dos grans pols d'atracció.
En primer lloc, la qüestió econòmica,
i en segon lloc, la qüestió social.
Una junta directiva molt potent,
al meu entendre, molt solvent,
amb Romeu, Guiu, Ford i Huste,
evidentment Laporta,
van defensar aquests dos pols,
aquests dos vectors.
Des d'una perspectiva econòmica,
l'aposta és clara,
no només es van aprovar els números
de la junta passada,
sinó que es van aprovar el pressupost
de l'exercici vinent,
i algunes qüestions essencials,
com algun patrocini i demés.
És evident que la situació del club,
la situació dels números,
és delicada,
és evident que no és un moment
d'una extrema potència
des d'un punt de vista econòmic,
però l'essencial en aquest àmbit
és el plantejament,
un plantejament optimista,
un plantejament orgullós,
molt essencialment bolcat
a concretar les potencialitats
que indubtablement té el club.
I des d'una perspectiva social,
va fer molt èmfasi
en el tema del camp,
evidentment,
és a dir,
aquesta aposta per mi,
sine qua non,
aquesta aposta essencial
en la història del club,
que és el refer a l'estadi,
i evidentment el cas Negreira,
que és el que a mi,
en definitiva,
em portava en aquesta assemblea,
des d'una perspectiva molt escèptica,
em va impressionar
la sensació de tancament de files,
no?
És a dir,
no hi van haver veus discrepants,
jo crec que s'ha entès
i s'ha normalitzat,
entre cometes,
que en un estat de dret
aquesta situació es pot plantejar,
però que la massa social,
la vaig entendre inequívocament bolcada,
no en el president Laporta,
a qui jo no represento,
jo represento el club,
no en el president Laporta,
però en totes les directives afectades,
i en definitiva,
en el que representa
aquesta situació,
aquesta anomalia,
que el meu d'entendre és el procediment Negreira,
a pesar de que insisteixo en un estat de dret,
qualsevol procediment,
l'hem d'entendre com una manifestació,
del dret a la tutela judicial efectiva.
Però en definitiva,
i acabo, Roger,
dos pols molt diferenciats,
l'econòmic,
amb consciència,
claredat,
números exposats d'una forma explícita,
números macroeconòmics aprovats
per enorme majoria,
compromís amb el plantejament optimista
d'aquesta junta directiva,
i des d'una perspectiva social,
estadi,
i qüestió Negreira,
també,
amb sensació de tancament,
amb sensació d'una mica de castells,
començaves amb aquesta idea,
fent pinya
i enfilant una torre,
que evidentment no és fàcil,
però que jo crec que hem de poder culminar
sense problemes.
El concepte de la setmana,
sens dubte,
és aquest madridisme sociològic.
Oriol Marc,
l'Assemblea Extraordinària del Barça
també és un experiment sociològic en si,
no?
Tu l'has cobert alguna vegada, no?
Sí,
hi he anat alguna vegada,
i vaig anar l'any 2010,
abans ho dèiem amb el Marc,
abans d'entrar,
vaig anar el 2010,
que és l'any que la Junta Directiva
de Sandra Rossell
aprova una acció social de responsabilitat
contra la Junta Anterior
de Joan Laporta,
aquella famosa assemblea
que s'ensenyen infinitut factures
de la rusticeria Lolita,
una cosa tremendament grotesca,
que no procedia gaire,
però que explica també una mica
com és el barcelonisme sociològic,
que moltes vegades és caïnita
amb aquests enfrontaments constants,
com el que vam viure
entre Núñez i Cruyff i companyia,
que això ha derivat també
en els nostres temps.
Recordem que hi ha gent del Barça
que no li agrada a Pep Guardiola,
que hi ha gent que,
evidentment,
té un problema,
que li agradaria ser del Madrid,
la putada és que no ha nascut a Madrid,
sinó que ha nascut a Barcelona,
i això no ho porten gaire bé.
I en aquella assemblea
tu veus perfectament
com hi ha gent,
ara perquè amb la pandèmia
ha canviat molt
i les assemblees
tenen una part telemàtica
que fa que es perdi
una mica la màgia
d'aquell compromisari
que porta tot un any
esperant fer la seva intervenció
davant de la Junta
i que són precisament,
i abans també ho dèiem
amb el Marc abans d'entrar,
que hi ha gent
que pot arribar a ser
potencialment perillós,
entre cometes,
perquè poden anar
amb un discurs
molt preparat contra la Junta,
gent que pot anar preparada
per liar-la,
per entendre'ns,
i això s'ha de tenir en compte,
que aquesta idiosincràsia del Barça
també la gràcia és que el Barça
encara,
esperem que ho sigui
durant molts anys,
encara és dels socis.
I el cert és que,
lligant també
amb el que deia el Marc
de la gestió de Joan Laporta,
crec que només un president
com Laporta
podria estar fent
el que està fent,
només ell ho podria aguantar,
per aquesta força carismàtica
que té,
per aquest caràcter que té.
En termes taurins
em sap molt greu
tirar per terra
les metàfores castelleres
si em posa una metàfora
en el món dels taurins
que es porta a gran deu
a infermeria al club.
D'aquesta només en pot sortir
molt reforçat
i tornant a tenir
un equip competitiu
amb un estadi nou
i guanyant torneixos continentals
com la Champions,
o si no realment
es patirà durant molt temps
perquè no és el mateix
el que passava fa 10, 12, 15 anys
o com Laporta
va arribar al poder l'any 2003
que tu competies amb el Madrid,
amb el Manchester United,
amb una Premi
que encara no era tan forta com ara,
amb gegants continentals
com el Bayern, per exemple,
però ara estàs competint
amb gent que té
una aixeta de diners
inacabables
com és el Manchester City,
com és el PSG,
una Premi
que està completament
inflada
pel que fa a sous
i fitxatges,
has de competir
en un món
que cada vegada és més global
a nivell esportiu
i és molt difícil de fer
i si et mires els números
amb deteniment
sí que hi ha hagut beneficis,
és veritat,
provenen de les famoses palanques,
aviam què passa
en el primer exercici
sense poder vendre
tant patrimoni
com has fet fins ara,
que l'única manera
de sobreviure en el fons
era tenir bons jugadors
al camp,
potser empitjorar
la situació econòmica,
però moltes vegades
ho oblidem
i crec que això
cada vegada que parlem
d'aquesta qüestió
se n'ha de fer esment
d'on veníem,
que és una gestió pèssima
a nivell econòmic
del tàndem
Sandra Rossell
a Josep Maria Bartomeu
amb sous inflats,
amb un retard incomprensible
a l'hora de fer
el nou estadi,
amb una manera
de fer fitxatges
completament delirant,
fitxar Usman de Mele
per més de 100 milions d'euros,
fitxar Griezmann
per 120
i acabar-lo venent per 20,
fitxar Coltinyo
per 160 en variables,
tot això,
si parléssim en termes militars,
si hi hagués un Consell de Guerra,
crec que no és on sortirien vius,
Sandra Rossell
i Josep Maria Bartomeu
per la gestió que han fet,
Joan Laporta
s'ha trobat això
i Laporta ha de trobar
el camí entre
aquest tirar endavant
sense trepitjar el pedal del fre
i al mateix temps
intentar preservar
la idiosincrasia del Barça
que és que el Barça
sigui dels socis
i no anar cap a nous models
de gestió
com el del Bayern,
per exemple,
que sigui es propietat dels socis
però també té
els patrocinadors incorporats
al Consell d'Administració
i tot això és molt difícil de fer
si la pilota no entra
i ara mateix
l'única fórmula que hi ha
és tenir fitxatges bons
a preu baix,
un entrenador de la casa
que sense ell,
sincerament,
Xavi no s'ha de la meva devoció,
però sense ell
cau l'invent
i a partir d'aquí creuar els dits
perquè la piloteta entri
que en el fons
és la gràcia del futbol.
De seguida saludo el Roger Arbusà.
Anna, pardó de vera,
el concepte de madridisme sociològic
ha arribat aquesta setmana
a les paraules de la porta a Madrid?
Han fet mal o no?
Sí, han llegado
i además ya sabéis
que la reacción
es el mejor indicativo,
sobre todo la reacción
en quienes se dan por aludidos,
es el mejor indicativo
de que ese madridismo sociológico
existe,
como existen otros madridismos
que aquí en esta ciudad
se viven bien.
Precisamente estaba escuchando ahora
porque en las primeras horas
voy dando vueltas
por las emisoras
para ver los informativos
y demás,
suelen hablar
de política internacional.
Después ya me conecto
con vosotros.
Estaba escuchando
a Luira Lindo
diciendo la agresividad
con la que se había vuelto,
que se había incrustado
en Madrid
a todas luces
como reflejo
del ambiente general
y yo creo que
el madridismo sociológico
es un poco eso
y me explico
en lo que se refiere
por ejemplo
a lo que yo
digamos recibo
en Twitter.
O sea,
hablo desde el punto
de vista personal
y probadísimo.
Los feis,
perdón,
los trolls
de ultraderecha,
los trolls
de los que yo recibo
mayores ataques,
más machistas,
vejatorios,
amenazas y demás,
tienen dos cualidades
en común
y esto es una cuestión
de hechos
porque yo
pues muchas veces
voy anotando
por si tengo que hacer
una denuncia
o lo que sea,
es la bandera de España
y el escudo
del Real Madrid.
Eso es el madridismo sociológico.
Es una parte
del madridismo
que por supuesto
no es todo
que asimila
unas ideas
que son contrarias
a cualquier tipo
de diversidad identitaria.
Entonces,
o ellos
o nadie
y no aceptan
matices
y está muy incrustado
en la sociedad madrileña.
Muy incrustado
y tiene que ver
con el nivel político
y luego
con la relación
político-empresarial
con el propio
presidente del Real Madrid
y con todas
las derivadas
que tiene
el poder
del Real Madrid
no solo
por Real Madrid
y ojo
y aquí quito
a muchísima gente
que estoy segura
que no tiene nada
que ver con esto.
Bueno,
el padre de mi hijo
es del Real Madrid
así que con eso
creo que estoy ya
aclarando.
Entonces,
efectivamente,
existe ese madridismo
sociológico,
vaya si existe
y además
los grimen
como bandera.
Ahir Laporta
s'hi refería
así
desde
esta Assemblea.
Res a dir,
porque tengo
un máximo
respecte
para los
jutjes,
para la judicatura.
También,
vosotros,
veurán que la
parte acusadora
tenim el Real Madrid
també,
també com a part
acusadora
està la Liga
de Futbol
Professional
i un seguit
de persones
que formen
part acusadora
i que,
per mi,
això representa
també,
és una prova
més del
madridismo
sociològic.
Referint-se també
a les acusacions
del cas
Nigrèria.
Roger Bussà,
bon dia.
Com esteu,
bon dia.
Com estàs tu
després d'aquesta
immersió
i d'aquesta
experiència religiosa
que deu ser
cobrir una assemblea
d'aquestes?
Molt cansat,
escapa,
molt cansat.
M'ho imagino.
Molt,
perquè escapa durar
gairebé 10 hores,
de les 10 del matí
a les 8 del vespre,
sort que
van fer un relleu
amb en Ramon Salmurri,
ell fins als 3
i jo a partir de les 3,
però Déu-n'hi-do,
el que havia de ser
una assemblea
potser més lleugera
doncs va acabar sent
com sempre,
que és una assemblea
molt llarga,
maratoniana,
i va durar
fins a les 8,
va ser telemàtica,
però Déu-n'hi-do
perquè són moltes preguntes
i moltes intervencions
i molt llargues,
sobretot.
Què podem destacar?
Més enllà de l'aprovació
dels comptes,
de l'explicació
de l'estat
de les obres
del Camp Nou,
què més destacaries?
Mira,
bàsicament,
això,
l'aprovació dels comptes,
era,
diríem,
la part important
d'aquesta assemblea,
l'aprovació
de l'exercici econòmic
de la temporada passada
i del pressupost d'aquesta,
també s'aprovar
l'acord de patrocini
amb Ambilight,
que és el patrocini
que el primer equip llueix
a la mànica
de la samarreta,
i, bàsicament,
això,
ens vam quedar més
amb el discurs
de la porta,
amb la seva insistència
en aquest madridisme sociològic,
que va repetir,
fins i tot,
en anglès,
l'ho va explicar en anglès,
va contestar en anglès,
també,
per traduir
i explicar
aquest madridisme sociològic
a un soci
que havia
fet una pregunta
en anglès
i li va venir al cap
madridisme sociològic,
va dir a la porta,
així,
de cop al vot,
que va ser prou divertit.
Va ser molt plàcid,
ahir,
aquesta assemblea,
va ser molt tranquil·la
i si ens hem de fixar
només en la part informativa
i en el que és important
a nivell institucional,
doncs això,
la part econòmica
i també,
doncs,
la part informativa
de l'Espai Barça.
Ahir,
Maria Helena Ford
va explicar el detall,
el ritme de les obres
de l'Espai Barça,
que va bé,
nous detalls
d'aquest Espai Barça,
de la maqueta,
de com quedarà
aquest nou camp nou,
però poca cosa més,
poca novetat,
ahir,
més enllà
d'aquest discurs,
d'aquesta defensa
ferrissada un cop més
de Joan Laporta
davant del cas Negreira.
Marc Molins,
digues.
Sí, Roger,
jo,
si em permets,
volia fer un petit incís
en aquesta qüestió,
en aquest tema
del madridisme sociològic
a la que es refereix
el president Laporta,
perquè,
a banda que comparteixo
aquesta sensació
de certa confusió
entre banderes,
com també explicava l'Anna,
és que en el cas Negreira
el que deia el president
Laporta és totalment cert,
és a dir,
és que el Real Madrid
ha fet un esforç
processal
ímprova
per ser part
acusadora
particular
en un procediment
en el que a priori
se li ha perdut
poc o res,
és a dir,
els clubs
estan representats
per la Lliga de Futbol
Professional,
que algun dia
també n'hauríem de parlar
amb calma,
la Real Federació Espanyola
de Futbol,
la Real Federació Espanyola de Futbol
també s'està postulant
per ser part
en el procediment
i només hi ha un club
que està personat
sol·licitant
i lluitant
per la condemna
en aquest cas
de l'entitat
i és el Real Madrid,
és a dir,
al final,
aquesta qüestió
del madridisme sociològic
evidentment
té una naturalesa
ambiental,
espiritual,
però després té
una concreció
explícita
i inequívoca
en el procediment
en forma d'escrits
de desenes de pàgines
sol·licitant
formar part
d'un procediment
amb aquest roll
acusador inquisitiu,
no?
I tot això
en un escenari,
en un escenari
en el que,
quan tu tens
aquesta actitud
acusadora
en un procediment
com aquest,
vol dir que a priori
estàs legitimant,
estàs validant
una premissa,
és a dir,
fixeu-vos en la paradoxa
del Real Madrid,
li surt més rentable,
entre cometes,
partir de la premissa
que efectivament
la competició
no va ser neta,
que negar-se
i alçar-se
contra una veritat
que jo crec
que està més
que qüestionada
aquestes alçàries
perquè el club
ja ha aportat
documentació sensible
que acredita
la prestació
d'aquells serveis,
però li continua
sortint
més a compte
des d'un punt
de vista sociològic,
valgui la redundància,
li surt més a compte
posicionar-se
validant
la hipòtesi
de competició
corrupta
que defensar
la netedat
o la pulcritud
de la lliga
tal com el nostre
entendre ha sigut
en els últims anys
i de forma inequívoca.
Abundar només
en aquesta idea,
és a dir,
el madridisme sociològic
a banda d'aquesta
qüestió espiritual
té un reflex
processal inequívoc
que en aquests moments
té noms i cognoms
que és Real Madrid.
Arbussà,
es va tornar
emocional a la porta,
oi?
Sí,
sí,
això ja no és
extraordinari,
diríem,
cada cop ho fa més,
que això ens recorda molt
a...
A Núñez?
A Núñez,
sí,
sí,
sí,
sí,
en això sí que
s'assemblen,
sí,
i des del principi,
des d'aquest informe
del president
que va ser el punt 1,
que va fer aquest discurs
amb aquesta defensa
del madridisme sociològic
també,
que ho va repetir
tantes vegades
des del començament
defensant-se
del cas Negreira,
doncs va ser molt contundent,
però després,
quan va acabar,
doncs el vam veure
visiblement emocionat-s'hi
una vegada més.
Déu-n'hi-do.
Va haver-hi un moment
una mica atens
a l'Assemblea,
malgrat que va ser plàcida,
com ens explicava la Rossà,
que és quan
l'Enric Massip,
membre de l'equip
directiu del Barça,
va interrompre
Jaume Llopis,
exmembre de l'Espai Barça,
que no es va tallar
ni un pèl
a l'hora de respondre.
Sentim aquest moment?
Més 1.500,
més els interessos generats,
aquest deute...
No, Massip,
no em pots tallar.
Explau.
Encara que ho suggereixis.
A veure,
explica'ns-ho,
Rossà, això.
Mira,
va ser el moment
més tens.
No n'hi va haver
de moments tensos,
només aquest,
va ser el moment
més polèmic.
Jaume Llopis,
com dius,
Roger,
és exmembre
de la comissió
de l'Espai Barça,
és senador,
és una persona
habitualment
molt crítica
amb Joan Laporta,
Enric Massip
és assessor
del president
de Joan Laporta.
Ja arribaven
amb malamaró
tots perquè
això ve d'una reunió
la setmana passada
entre el club
i un grup de socis,
entre els quals
hi havia Jaume Llopis.
Aquests socis
van demanar informació
sobre l'Espai Barça,
també sobre la situació
econòmica del club,
a més,
no entenien
per què
l'assemblea d'ahir
havia de ser telemàtica,
doncs bé,
a la sortida
de la reunió
aquests socis
van atendre els mitjans
i van criticar
durament Laporta
davant dels mitjans
de comunicació,
per això
ahir havia tanta tensió
i durant el punt 2
Llopis va agafar la paraula,
va qüestionar
el deute del club
que són
1.500 milions
sense comptar
l'Espai Barça,
el Barça
aquí
això no ho inclou,
el deute
de l'Espai Barça,
perquè si no
serien 3.000 milions
i durant la intervenció
de Llopis
doncs Enric Masip
va fer un gest
a la taula
demanant que tallessin
el micròfon
amb els dits.
Aleshores
Llopis va dir
que Enric
no em pots tallar
i va ser
el moment més
diríem polèmic.
Després
Enric Masip
va fer un tuit
pacificador
durant la pausa
d'altinar
amb una foto
amb Jaume Llopis
i va dir
que el Barça
la discrepància
és saludable
i que ell
no volia
que tallessin
la seva pregunta
sinó que reduís
la seva intervenció
però
es veu
en les imatges
clarament
com el gest
que feia Enric Masip
amb els dits
era que
tallessin el micròfon
a Jaume Llopis.
Marc,
l'actitud de
Laporta
que el veiem
emocionant-se tant
també amb aquesta
entrevista
llarguíssima
amb el Ricardo Estrella
aquesta setmana
al matí
de Catalunya Ràdio
en algun moment
també,
no sé si es va emocionar
però hi va haver
un moment també
de pausa
si més no.
Ho vincules
també a la pressió
d'aquests,
tu que hi treballes
més al dia a dia
a la pressió
d'aquests últims mesos
Casne Greira
a la pressió
que suposa
ocupar la presidència
del Barça
una mica?
Sens dubte
Roger i jo
ahir la reflexió
que em feia
la reflexió
que em feia
és
el portent físic
i intel·lectual
que s'ha de ser
ja no parlo
del president Laporta
sinó de qualsevol president
que suporti
la pressió
que representa
una junta
com bé explicava
els que hi hem sigut
va durar
8, 9, 10 hores
és a dir
estàs focalitzat
estàs assegut
en el centre
estàs suportant preguntes
és una espècie
de 360 constant
una pressió brutal
jo crec que en aquests moments
a banda de la pressió
la pressió ambiental
quan tot això
concreta i cristal·litza
en una assemblea
que és un moment essencial
per la vida
de qualsevol societat
la pressió
i probablement
el factor emoció
sorgeix
a banda és evident
que Laporta
és un home
m'ho sembla
molt emocional
molt vinculat
a tota aquella dimensió
més espiritual
del que representa el club
els valors
i això fa que l'emoció
li sorgeixi
no només en la porta
hi va haver una certa emoció
col·lectiva
quan es van exhibir
les imatges
del procés
d'emolició
del Camp Nou
és a dir
veure com l'estadi
que ha sigut
el teu estadi
amb el que jo he anat
amb mon pare
i veure
que l'estan tirant
a terra
va generar una emoció
i van haver diversos moments
perquè insisteixo
crec que el moment
històric
conjuntural
del club
és molt emocionant
Gràcies Roger
Bussà
una abraçada
company d'esports
et deixo descansar
després d'aquesta
llarguíssima cobertura
ahir amb l'assemblea
extraordinària del Barça
cuida't
Molt bé
gràcies
que vagi bé
6 minuts per arribar
a dos quarts de u del matí
som al suplement
som a Catalunya Ràdio
amb la Núria Oriol
del diari Ara
l'Oriol Mar
cap de Política del Nació
el Mar Molins
doctor en dret
advocat penalista
i l'Anna Pardo de Vera
directora corporativa
de Público
i ara farem una cosa
una mica diferent
a veure
Jordi Evole
bon dia
Jordi Evole
bon dia
bon dia
bon dia
la primera pregunta
pel Jordi Evole
és
estàs viu
estàs sa
estàs bé
sí sí
estic perfecta
millor que mai
millor que mai
eh
sí sí
te'n donar per mort
aquesta setmana
no tu
sí
sí sí
no sé ben bé
d'on va sortir
perquè tampoc
ho he investigat gaire
però
sí
hi havia una aparició
que sortia
sobretot
a Mandita
a Instagram
i a Facebook
amb una foto meva
i una frase
a dalt
que posava
és un dia triste
per a tot el país
cosa que jo
posaria en dubte
i a sota
que jo m'havia
que jo m'havia desaparegut
o m'havia mort
o no sé exactament
les paraules
perquè jo
em va arribar
el pantallasso
però no
no
a mi no em va arribar
ni per Insta
i a Facebook
no em consulto mai
però
era molt
muy burdo
que diuen
saps
que era
una maquetació
que no tenia res a veure
ni
amb un diari
ni
no sé
era una cosa
que si la veies
deies
hòstia
això no
no pot ser veritat
i en canvi
vaig rebre
moltíssimes trucades
cosa que vol dir
que no sé
o ens hem acostumat
al fake
però ja
el fake mal fet
o que ens hem
desacostumat
a veure
no sé
una compaginació
periodística
una
no sé
però
alguna cosa
estem fent malament
a veure
si qui t'ha intentat matar
també és el madridisme
sociològic
del qual parlava
Laporta
aquesta setmana
Évole
és que no crec
que em tinguin
tantes ganes
a veure
jo no
evidentment
no
em declaro
antimadridista
però
espero que no
que no sigui
que no sigui
bueno
és que si
se'ls hi fica
el cap
el bo de desaparèixer
desapareixeria
d'aquesta experiència
d'aquesta setmana
a l'Évole
em feia un article
a La Vanguardia
narrant
doncs això
que ens explica ara
que havia aparegut
aquesta fake news
unes fake news
que són a l'ordre del dia
i que al final
la nostra feina
com a periodistes
una mica
també és d'estriar
el gra de la palla
i guanyar-nos
aquesta credibilitat
de quan expliquem
una història
no Jordi?
Sí
totalment
però de veritat
et dic
que
la construcció
d'aquesta
era
estava molt mal feta
o sigui
no
s'ho havien currat gens
era un fons neutre
amb aquests dos titulars
i poca cosa més
però és que a partir d'això
hi havia usuaris de les xarxes
que anaven escrivint per sota
descansa en paz
lo recordaremos siempre
su sonrisa
cosa
que això
a veure
té una mica
té un punt de morbo
d'assistir
d'alguna manera
al teu propi funeral
o
o veure
el que escriu la gent
perquè
de fet
tot el que em va arribar
era molt positiu
jo crec que
els haters
potser van respectar
una mica
el moment
d'encara estar calent el cos
per no raxar
però
era tot
molt agradable
de llegir
Déu-n'hi-do
Escolta'm Jordi
vas seguir
l'Assemblea Extraordinària
del Barça
i
tu que ets seguidor
o no t'interessa això?
M'interessa
regular
vaig veure
el moment
Llopis
i poca cosa més
no sé
em preocupa
em preocupa
la situació
del Barça
em preocupa
hi havia un article
d'Anna Barís
Murtrà
a la Vanguardia
que era inquietant
i
no sé
quan ens hem d'inventar
termes
d'aquest tipus
de madridisme
sociològic
que van molt bé
per aglutinar
i per veure
que tenim
un enemic comú
però no sé
si serveix
per arreglar
la situació
que tenim dins
En qualsevol cas
avui torna a la Lliga
avui torna al partit
de futbol
amb aquest
Barça
aquest vespre
i veurem què és el que
acaba passant
a Montjuïc
He de dir
que de Montjuïc
es va parlar molt malament
també
i jo que estic
anant
pràcticament
a cada partit
és un lloc
fantàstic
per anar a veure
el futbol
ho dic de debò
a mi
al principi
de temporada
em va semblar
que tothom
rajava molt
de pujar
a Montjuïc
i ja veuràs
tu allà
pujar
caminant
són 10 minuts
des de
la plaça Espanya
La pega
és la distància
al qual et queda
el terreny de joc
segurament
que no estàs gaire a sobre
perquè hi ha la pista
de l'atletisme
evidentment
doncs jo faria un estudi
estaria bé fer un estudi
de quin és el clima
a un lloc
com l'Estadi Olímpic
malgrat aquesta distància
que no es veu la pista
i llavors
jo crec que
l'efecte òptic
no és el mateix
però
el nivell
d'entrega
del públic
és
no sé
no sé si superior
al que hi havia
al Camp Nou
però
jo no
no sé
no és que no trobí faltar
al Camp Nou
perquè és un lloc
al que t'agrada anar
perquè és casa teva
però
tan negra
que ho vam pintar
jo no ho estic
tan dolent
Ho celebrem
Barça-Atletic Club
de Viló
avui a les 9
amb la TDT
i amb l'Evole
a Montjuïc
suposo
Evole?
Sí, avui toca
Molt bé
Ens alegrem que estiguis bé
cuida't
una abraçada
Gràcies
gràcies per la trucada
Roger i per preocupar-te tant
per mi
Que vagi molt bé
Adéu
Adéu
Dos quarts de 10 del matí
en directe
des de valls
fem una petitíssima pausa
i obrim bloc a investidura
parlem d'enxanetes
de cotxadors
i de com s'ho farà
Pedro Sánchez
per tocar el cel amb la mà
per arribar a la Moncloa
bàsicament
perquè necessita
que els diputats independentistes
li facin
d'això
de cotxador
i de dosos
per poder construir
aquest castell
fem una pausa
i de seguida
en parlem
amb la Núria Oriolz
el Marc Molins
l'anà per de Rivera
i l'Oriol Marc
El suplement
amb Roger Escapa
Em dic Neus
sóc periodista
i estic passant
per una depressió
a la feina
no ho saben
em fa puc explicar-ho
El 90%
de les persones
que han passat
per un problema
de salut mental
no s'han sentit
capaces de parlar-ne
obertament a la feina
A iguanyemtots.org
us donarem solucions
per millorar
el vostre entorn laboral
Parlem-ne
Treballem-ho
I guanyem tots
On eren les dones
del món rural?
Visita Tros de Dona
al Museu de la Vida Rural
Una exposició
que reconeix
i reivindica
el paper de dones
com la teva àvia
la teva mare
o tu en tasques
sovint invisibles
però sempre imprescindibles
per al sosteniment
de la vida
Exposició Tros de Dona
Fins al 4 de febrer
al Museu de la Vida Rural
de l'Espluga de Francolí
Què passaria
si intentéssim explicar
els últims 100 anys
a Catalunya
a través dels objectes
que guardem a casa
El Guadalgris
del senyor Pla
que me'l va dedicar
Hem portat la Ramona
la carpa més coneguda
de Banyoles
Dijous a la nit
a TV3
descobrirem
una altra història
amb Alberto
Dijous després del Polònia
estrena
aquí a Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
al moment
Al Catalunya Migdia
t'expliquem tot el que està passant
Catalunya Migdia
amb Òscar Fernández
Cada dia a les dues
i a partir de les 3
l'espai de reflexió
a la tertúlia
Catalunya Migdia
l'informatiu central del dia
de Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
amb Òscar Fernández
La qualitat esportiva
la vivim cada dia
a Catalunya Ràdio
Comiris pel costat
Comiris
De dilluns a divendres
a les 7 de la tarda
tot costa
amb Sònia Gelmà
Sònia Gelmà
Bona tarda
I Jordi Costa
Hola, bona tarda
Quan hi ha esport en directe
Obrim les portes del Tot Gira
És temps pel Tot Gira
amb David Clupers
I estem preparats pel que calgui
I al final del cap de setmana
És diumenge
Són les 11
Som al club
La reflexió arriba
al club de la mitjanit
amb Xavi Campos
Sent l'esperit
de totes les competicions
Viu els esports
a Catalunya Ràdio
Can Ràdio
és més que una ràdio
Tenim paraula
Sants i estalvis
Ciberseguretat
Ràdio Galàctica
Futbol Català
Perspectiva
Filling the Sink
Misteris o no
Hello and welcome
to Filling the Sink
De la cita literària
a l'espai en blanc
Sempre hi ha un racó
inaccessible
En el tema de la ciberseguretat
s'han de començar
a trencar molts tòpics
Catalunya Ràdio
és líder en podcast en català
Benvinguts
a la gran factoria
de l'àudio
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Som poc
El suplement
Dissabtes i diumenges
des que surt el sol
fins l'hora de dinar
amb Roger Escapa
Som el suplement
Som a Catalunya Ràdio
Avui amb el Marc Molins
la Núria Oriol
l'Oriol Marc
i l'Anna Pardo de Vera
en directe des de Valls
diada de Santa Úrsula
a partir de les 11 del matí
ens connectarem
amb aquest univers casteller
però abans
a veure
vaig a fer un examen
als meus tertulians
l'Anna Pardo de Vera
i sucre
i sucre
d'acord
jo crec que l'Oriol
també pot ser sucre
a veure
Oriol
Oriol
les manilles
estan per sobre
del folre
o per sota del folre
és que no en tinc ni idea
em sap molt greu
hosti Oriol
no no és fatal
és que em trobarem
el carnet de català
m'estan xivant
que és per sobre
hi ha gent que m'estima
encara en aquesta ràdio
podeu fer servir
whatsapps
és a dir
Marc Molins
si jo parlo
d'un castell net
què és un castell net
la pròpia expressió
ho diu
o sigui
la gent que s'ha dutxat
a veure
això no cal saber
però no són capaç
de contestar
Roger
és un castell
que s'aixeca sense folre
quan tradicionalment
s'ha aixecat en folre
o algun altre tipus de suport
no patiu
que jo estic llegint
una de molt fàcil
una de molt fàcil
per la Núria Oriol
que és
si un castell
fa llenya
què li passa a aquest castell
que cau no
molt bé
aquesta l'agulia amb tot
aquesta l'agulia
t'he de dir
que sento molta empatia
per tu
perquè jo la primera crònica
que vaig fer en un diari
va ser sobre una jornada
castellera a Berga
al Regió 7
i vaig haver-me d'estudiar
tot això que t'has estudiat tu
que ara ja no recordo
però que tampoc en sabia res
i em va costar moltíssim
Només et falta estudiar-te
coses del Barça
No, això no ho faré
si estic disposada
a estudiar sobre castells
sobre el Barça
no
Però a mi Roger
si em permets
jo sento devoció
pels castells
igual que per la Sardana
és a dir
jo que soc molt de simbolismes
i de rituals
ostres
el potencial simbòlic
que té la Sardana
igual que el potencial simbòlic
que té el castell
diu molt de nosaltres
no és casualitat
que això es faci aquí
i es faci com es fa
jo soc un nens
m'agraden molt
des de la ignorància
i des de la distància
però m'agraden molt
ho disfruto
o sigui que
entendre cadascun
d'aquests simbolismes
insisteixo
ens permet entendre
realitats molt concretes
del que representem
del que representa Catalunya
per exemple
Núria
si jo et pregunto
què és el castell
del Carro Gros
no
aquí ja no arribo
és el 4 de 8
és el 4 de 8
amb el Carro Gros
i la catedral
tampoc
i no m'ho xiva ningú
aquí tampoc
és que és impossible
que xiquem a algú
perquè és que no tinc
ningú
punyetera idea
però tu estàs llegint
o no escapa amb això?
clar que estic llegint
un llibre
castellers for damis
sí que és el que em vaig estar llegint
no de seguida
el Josep Almirall
el David Prats
tota la gent que en sap
l'Albert Mercader
la Marina Pérez Cot
a partir de les 11
el suplement
va
una de més fàcil
hi haurà investidura
o no hi haurà investidura
sí
l'Anna Pardo
diu que sí
l'Anna Pardo
diu que sí
yo estoy cada día
más convencida
quiero decir
en este momento
a lo mejor mañana os digo
estaba muy convencida ayer
pero ya
han cambiado las cosas
yo creo que sí
que pese a las dificultades
bueno
estamos en ese momento
donde el río
va a fluir
al mar
y hay atasco
porque hay troncos
hay muchas dificultades
pero saldrá el agua
hacia el mar seguro
y habrá investidura
yo creo que después
del día
del festivo
del día uno
caray
fins i tot
hi poses data
Ana
bueno
la primera quincena
quizás
de noviembre
per què tanta pressa?
bueno
prisa
porque los plazos
también lo ponen
el 27 de noviembre
tiene que ser
la segunda votación
y si no vamos a...
a Catalunya
sí
a Catalunya
estem tan acostumats
a esgotar
fins al final
el plaç
de la investidura
¿no?
ja tens
fins al 27 de novembre
teòricamente
pero hay que anunciar
el acuerdo primero
quiero decir
no es tan sencillo
y yo creo que este
lo primero era
por supuesto
arreglarlo de sumar
y eso
entre hoy y mañana
estará listo
y después viene
pues lo más delicado
que es
no solo llegar a un acuerdo
por la amnistía
que la habrá
y demás cuestiones
con los independentistas
catalanes
sino
montar el relato
sobre por qué
se va a dar
esa amnistía
para el Partido Socialista
porque bueno
como siempre he dicho aquí
no olvidemos
que el Partido Socialista
viene de una trayectoria
previa
contrária
a la amnistía
y a favor
como estuvo
Pedro Sánchez
del proceso
que hizo Rajoy
de judicialización
y demás
pese a las
contradicciones
internas
que siempre ha sabido
De seguida
entro en la
negociación
independentista
pero cuando dius
que de seguida
resoldrán
l'acord
PSOE sumar
¿qué inclou
aquest acord?
Quins son
aquests retalls
que encara no
son
cuestiones sociales
que bueno
que ya
hemos acuñado
una frase
que cada vez
leo con más frecuencia
el PSOE
no hace
sino que hay
que hacerle
hacer
y los gobiernos
de coalición
con formaciones
más a la izquierda
que el Partido Socialista
han venido
para eso
y fundamentalmente
se están
en las horas
la concreción
del documento
que es en lo que
se está trabajando
este fin de semana
viene en el horario
laboral
se quiere reducir
una hora
de momento
para ir paulatinamente
reduciendo hasta 32
ese sería el ideal
y luego
más
más cuestiones
como las de
bueno pues
las cuestiones
que están todavía
pendientes
y que no
no se resolvieron
esta legislatura
porque es verdad
que fue una legislatura
muy convulsa
con la pandemia
y la
y la guerra
de Ucrania
pero
pero en todo caso
tienen que ver con
bueno con los temas
de ley Mordaza
con los temas
que han quedado
sin resolver
y cuestiones migratorias
que en las que España
necesita
tener un papel
activo
y
y no es precisamente
muy pro derechos
humanos
lo que se está
haciendo
en fin
entra dentro
de la
de la
de la marca
de sumar
antes
unidas
podemos
antes
podemos
lo que pasa
es que
las formas
son diferentes
núria
a veure
tu publicaves
el diari
ara
que
aquest cap
de setmana
o aquesta setmana
Carles Puigdemont
havia traslladat
alguns pesos
importants de Junts
l'estat de la negociació
tot i que precisament
el detall de la negociació
ben bé
no ha transcendit
hi ha un armatisme
considerable
també en tot el món
independentista
més detalls
d'aquesta informació
que publicaves
Núria
sí
divendres
Puigdemont
va reunir
a Catalunya Nord
part de la
permanent de Junts
que és l'òrgan
més restringit
de la direcció
de forma presencial
i això ja és
rellevant
perquè
Puigdemont
no forma part
de cap direcció
orgànica de Junts
és un militant de base
porta les negociacions
però
no reuneix
habitualment
per explicar
com van
ni amb la direcció
ni amb aquest òrgan
més restringit
que és la permanent
però aquest divendres
sí que hi va haver
aquesta reunió
a Catalunya Nord
i era el primer cop
que aquesta cúpula
de Junts
podia saber
de primera mà
com era
l'estat real
de les negociacions
i el que els va
traslladar
segons la informació
que tenim
és que el PSOE
s'ha de moure
d'acord amb les condicions
que va posar ell
el 5 de setembre
a Brussel·les
que són principalment
la llei d'amnistia
que amb això
s'està avançant
però sobretot
també
i que en això
el PSOE
és reticent
a fer cap pas
perquè creu
que ja el fa
amb la llei d'amnistia
que és
el mediador
o un sistema
de verificació
que pugui
acompanyar
una negociació
sobre la resolució
del conflicte polític
que això seria
al llarg
de la legislatura
si s'engega
i tota la part
de reconeixement
nacional
de Catalunya
que és una altra
de les coses
que demana
Puigdemont
i a partir d'aquí
doncs
esperen
que sigui el PSOE
qui mogui fitxa
el que passa
que alhora
el PSOE
diu
que és Junts
que ha de decidir
si vol o no
arribar a un acord
amb la llei d'amnistia
sobre la taula
perquè
fins ara
l'únic que s'ha obert
el PSOE
segons la informació
que tenim
insisteixo
és a fer
una comissió
de seguiment
d'aquest acord
que seria
una comissió
de seguiment
com es fan
amb altres pactes polítics
quan hi ha
una investidura
o uns pressupostos
o qualsevol cosa així
és a dir
una figura
que no s'assembla
a la mediació
que s'imagina
Puigdemont
i a partir d'aquí
doncs
veurem
si s'avança
realment
a la negociació
jo crec que hi ha
voluntat
d'arribar
a un acord
però
si aquestes posicions
no s'acosten
sempre hi poden haver
accidents
i en eleccions
aquesta setmana
hi ha la consulta
al Consell per la República
sobre
si s'ha de bloquejar
o no
la investidura
de Pedro Sánchez
recordem que
Puigdemont
si presideix
alguna cosa
és el Consell per la República
i si en aquesta consulta
surt que es bloqueja
sembla
que no
no en volen acabar
de fer gaire cas
del resultat
és a dir
perquè creuen
que no vinculen
els partits
per tant
això és una mostra
que hi ha voluntat
per part de Puigdemont
de seguir
negociant
i explorant aquest acord
però
si el PSOE
no es mou
en l'àmbit
del conflicte polític
també pot ser
que s'acabin
en eleccions
Oriol
com ho veus?
Jo veig
molt molt molt similar
al que estava explicant
ara la Núria
crec que
hi ha una cosa
que s'ha posat
sobre la taula
sempre que es parla
d'aquesta qüestió
que és que
la primera demanda
implícita
que feia Carles Puigdemont
en tot aquest procés
de negociació
és que se'l reconegués
com a interlocutor
i això ho ha aconseguit
després de sis anys
a Bèlgica
després de tot el que va passar
aquí la tardor del 2017
per ell era molt important
que se'l reconegués
com a interlocutor
també
com una manera
de reconèixer
l'existència
de l'exili
i la influència
que puguin tenir
totes les decisions
que es van prendre
fa sis anys
tant per bé
com per mal
i que el PSOE
hagi hagut de passar
per l'adreçador
de parlar amb ell
i de parlar amb els seus
crec també
pel que fa als terminis
fa sis anys
precisament
ho dèiem ara
es va declarar
la independència
a Catalunya
i només dos dies abans
Carles Puigdemont
era un ferm partidari
d'anar a eleccions
vull dir que moltes vegades
el que és la fotografia
del moment
que ara el moment
és un moment de negociació
es pot acabar torçant
com deia la Núria
i torçar-se en aquest cas
vol dir
anar cap a unes noves eleccions
recordem que
si no es van convocar
eleccions l'any 2017
és perquè Santi Vila
les dues o les tres del matí
va dir
home, aquesta hora no podem signar
un decret
és de poc de coro
per dir-ho en castellà
i va ser un error històric
parlant de Santi Vila
vull dir
Santi Vila
que per ser aquesta setmana
ha dit que va putar
Collboni
a Barcelona
de fet
va asseure's
a una de les primeres files
en un mítin
que va fer Jaume Collboni
a Sarrià
si no recordo malament
dit això
crec que estem
en un moment
en què
tot és molt delicat
però al mateix temps
es continua negociant
la negociació
ha superat
esculls com el fet
que moltes vegades
si aquí Junts no ha volgut parlar
és perquè tu saps
que si parles
tens un incendi
però no un incendi
de cara en fora
sinó un incendi
de portes dins
per exemple
fa molt temps
que no sentim parlar
Laura Borràs
crec que és notícia
i crec que és positiu
si hi ha d'haver un clima
de negociació
i en el fons
Carles Puigdemont
es pot dir el que es vulgui
ell fa una diferència
sempre entre el diàleg
i la negociació
que el diàleg
és una cosa prèvia
a la negociació
però en el fons
el que està fent
Carles Puigdemont
és tot el contrari
del que Junts havia defensat
en els últims anys
que era no parlar amb el PSOE
el que passa és que ara Junts
és decisiu
i per tant
pot parlar amb el PSOE
i pot influir
Pedro Sánchez
no hauria volgut parlar
d'una amnistia
ni en cent anys
si no hagués necessitat
els certiputats de Junts
Tenint en compte
que Laura Borràs
continua sent
la presidenta de Junts
i que Laura Borràs
la seva causa judicial
que recordem
no és ferma
malgrat que és condemnatòria
no està inclosa
dins de l'amnistia
quina força té Laura Borràs
com a presidenta de Junts
i al seu entorn
per intentar bloquejar
aquesta investidura
o almenys condicionar
la negociació
Aquí
això
la Núria segur que ho sap
explicar molt millor que jo
però Laura Borràs
és una persona
que sempre té
un pes específic
dins de Junts
crec que forma part
de les reunions
evidentment
de la permanent
i de les coses
més restringides
també és veritat
que en el congrés
que es va celebrar
gelés
l'any 2022
el congrés
en què Carles Puigdemont
deixa de ser
president del partit
arriba Laura Borràs
a la presidència
de la formació
Jordi Turull
és escollit secretari general
i la voluntat general
d'aquell congrés
o així
si més no
s'ha anat desprenent
amb les decisions
dels últims temps
és que Jordi Turull
anés
per entendre'ns
arraconant
Laura Borràs
o el seu sector
que el turullisme
acabés arraconant
Laura Borràs
el que ha passat
és que la sentència
va ser tan desproporcionada
amb pena de presó
de 4 anys
si no recordo malament
i en temps
s'anava 13
d'inhabilitació
que això
lluny d'expulsar-la
de la presidència del partit
el que va fer també
va ser reforçar
aquest discurs
de victimisme
en certa manera
de veieu
com va anar per mi
el que passa
això sí
és que per la via dels fets
s'ha triat una presidència
nova del Parlament
que és Anna R
que és més afí
per entendre
els pragmàtics de Junts
a Jordi Turull
per dir-ho
de manera molt resumida
perquè no és el mateix
turullisme
però això ja seria
entrar en una cosa de nota
i ho volríem a la gent
quan parlant del Barça
s'ho passava molt bé
perquè ara ja deu estar
a punt de fotre's
pel balcó
amb el cruixant
de l'esborçar
però sí que és veritat
que Laura Borràs
diria jo
que el seu pes
és descendent
però al mateix temps
encara conserva
una certa prèdica
és a dir
si Laura Borràs
en algun moment
fa un tuit
dient que la negociació
per la investidura
és un desastre
i que és una traïció
a l'1 d'octubre
això tindrà el seu pes
jo no en tendria
una investidura
o un aval
de Junts a la investidura
sense que passés
per la militància
i en aquest moment
hauríem d'estar
molt atents també
a què diu Laura Borràs
que en el seu dia
va ser molt important
a l'hora de sortir
del govern
i en canvi
si Laura Borràs
avala una hipotètica
investidura Pedro Sánchez
és evident
que les turbulències internes
seran molt petites
perquè si Laura Borràs
ho avala
vol dir que ho avala
fins i tot
Giffel Pilos
Escolta'm una cosa
Núria
aquesta ironia
aquesta conyeta
a veure un moment
Núria
sabem quanta gent
ha votat
o sigui demà es fa públic
els resultats
d'aquesta consulta
sobre si s'ha de blocar
ja o no la investidura
Pedro Sánchez
per la de Junts
Demà s'acaba la votació
i tinc entès
que els resultats
provisionals
es donen dimarts al matí
si no canvien
hauria de ser així
hauria de ser així
tens idea
de per on pot anar?
la veritat és que no
el que sí que
han fet notar
els membres
del Consell
de Govern
del Consell per la República
que són
bàsicament
Puigdemont
Toni Comín
i etcètera
és que el Consell
s'ha posicionat
per no bloquejar
el que passa
que ho està fent
de forma
molt civilina
i amb un perfil baix
perquè tampoc els interessa
que hi hagi
una campanya
molt intensa
en aquesta consulta
cal recordar
que aquesta consulta
la provoca
un militant
del Consell
que reuneix
l'1%
dels avals
necessaris
respecte al conjunt
dels cents
que pot votar
és a dir
mil firmes
i força
que hi hagi
aquesta consulta
ni Puigdemont
ni Comín
volien aquesta consulta
ara
ni en aquest calendari
perquè impacta directament
en les negociacions
per la investidura
per tant
el seu objectiu
és que
aquesta consulta
passi
bastant
desapercebuda
i en funció
del que surti
és a dir
si surt no bloquejar
doncs endavant
amb la negociació
i si surt bloquejar
segurament diran
que no vincula
els partits polítics
el que digui
el Consell
i seguiran negociant
malgrat
president del Consell
Marc i Anna
Sí, a mi
des de la distància
des de la que
em miro
aquesta situació
aquesta circumstància
em dona la sensació
que quan no som
capaços
o quan som capaços
de constatar
tantes fissures
internes
tantes pulsions
el que hi ha
és una norma
individualisme
és el que percebo
és a dir
hi ha una certa incapacitat
de definir
un interès
supraindividual
o un interès col·lectiu
que permeti
plantejar
sense reticències
un diàleg
entre dues parts
perquè si cadascuna
d'aquestes parts
es trenca
i crec que això
passa molt
en el sector de Junts
és a dir
que hi ha tantes pulsions
com lideratges
i hi ha tants lideratges
com circumstàncies
i això fa
aquesta dificultat
per trobar
aquest interès
supraindividual
fa que es compliqui
i que realment
la possibilitat
de la investidura
no és que es dificulti
sense
límit
perquè al final
crec que
tothom vol
que hi hagi
aquest govern
és una necessitat
col·lectiva
respon a una necessitat
col·lectiva
però em preocupa
em preocupa
veure com aquestes
petites pulsions
internes
estan generant
un debat
que no saps mai
com pot acabar
des del moment
en què el tens plantejat
com el tens plantejat
Anna
Sí, jo crec que forma
forma parte
de la propria dinámica
de los pactos
tan complejos
como es este
si tenemos en cuenta
todo el contexto
que viene de atrás
o sea
es que yo creo
que puestos
a desmembrar
todo lo que se está hablando
dentro
en el interior
de cada una
de las formaciones
seguro que cada uno
tiene
cada persona
cada representante político
tiene una opinión diferente
de cómo
de hacerse este pacto
entonces es muy complicado
pero efectivamente
estoy con
estoy con Mar
que en este caso
yo creo que
lo que todos ven
más allá
de que siempre hay
quien considera
que cuanto peor
mejor
en el sentido de
si nos gobiernan
el Partido Popular
y Vox
al independentismo
le irá mejor
porque evidentemente
eso va a ser
tremendo
lo que podrían hacer
la ultraderecha
en Cataluña
pese a que está en declive
pero bueno
Feijó tampoco
es mano de santo
yo creo
que esa cuestión
de no dejar
gobernar
en el Estado
una coalición
con la ultraderecha
yo creo que eso
es un factor común
que si puede
yo creo que
el electorado
no lo soportaría
por mucho
insisto
que siempre existan
los sectores
del cuanto peor mejor
avui
la Lola García
la Vanguardia
apunta
que
Junts demanaria
el reconeixement
de Catalunya
com a minoria nacional
que és un terme
que va caure
de l'Estatut
però que l'expressió
sí que tindria encaix
dins de l'ordenament
jurídic europeu
no com el referèndum
d'autodeterminació
teniu algunes intuïcions
alguns inputs
que la cosa
pugui anar per aquí
Núria
Oriol
Jo tinc inputs
del reconeixement
nacional de Catalunya
si això també
es tradueix
amb la qüestió
de la minoria nacional
lligaria
amb un concepte
que ha utilitzat molt
l'advocat
de Carles Puigdemont
que és Gonzalo Boyer
que fins i tot
en el Tejue
va intentar
que reconegués
aquest concepte
de minoria nacional
el que passa
que recordem
que al final
el Tejue
el que va acabar
reconeixent
és el grup
objectivable
allò
de
les prejudicials
de Lluís Puig
que
no es podia
rebutjar
una euroordre
si no
s'acreditava
que formava
part d'un grup
que era
discriminat
i no van
adoptar
aquest terme
de minoria
nacional
però pot ser
que s'estigui
explorant
aquest terme
en lloc
del reconeixement
com a nació
perquè el reconeixement
com a nació
va ser
i no va ser
acceptat
pel Tribunal Constitucional
en el preàmbul
de l'Estatut
i potser seria
una manera
d'intentar
però que Catalunya
és una nació
sí que acaba sortint
al preàmbul
de l'Estatut
però sense
força
jurídica
llavors el que
estan buscant
és que sí
tingui força
jurídica
perquè
Junts per Catalunya
creu que si
hi ha un reconeixement
nacional
doncs pot lligar
amb el dret
a l'autodeterminació
i és una
deducció
que fan
i suposo que
estan intentant
que hi hagi
aquest reconeixement
i que tingui
algun tipus de força
per traduir-se
jurídicament
el que passa
que si això ho fa
el PSOE
en una declaració
o el govern espanyol
de torn
en una declaració
i no es tradueix
en cap
canvi legal
o en una interpretació
diferent
del Tribunal Constitucional
difícilment
tindrà efectes
pràctics
a veure
aquí la clau
és que tot tingui
una sèrie de conseqüències
perquè les negociacions
entre successius
governs
català
i espanyol
des de la restauració
de la democràcia
sempre s'ha parlat
o de sobirania
o de competències
en aquest cas
es parla de sobirania
molt
i de competències
bastant
competències
sobretot
vinculades
a la part més
de reduir
com a mínima
la meitat
el dèficit fiscal
o obtenir
el traspàs
de rodalies
un traspàs real
amb els recursos
associats
potser on parla
d'un acord històric
d'un compromís històric
és perquè hi ha d'haver
conseqüències
que van començar
fa 6 anys
amb l'1 d'octubre
i que haurien de tenir
algun tipus de reconeixement
en els anys que han de venir
si tota aquesta negociació
només serveix
per tirar endavant
una investidura
i els primers pressupostos
de la legislatura
de Pedro Sánchez
i a partir d'aquí
tornar al de sempre
és una escena
en la qual Junts
no s'hi veu
i sobre la repetició electoral
que deia l'Anna
aquí hi ha dos perills
molt evidents
el primer
crec que el coneix tothom
que és que guanyin
el PP i Vox
i després n'hi ha un altre
que és que Junts
pot tenir l'atemptació
de que ara les enquestes
li somriguin més
i pensar
mira, si quedem
per sobre l'Esquerra Republicana
així encara em milla
unes eleccions al Parlament
quan hagin de ser
pot passar que tu tinguis
10 diputats al Congrés
i seguis rellevant
pots tenir 7 com ara
i ser una força decisiva
i en el fons
la decisió
que ha de prendre
Carles Puigdemont
és si prefereix
tenir Pedro Sánchez
de la seva mà
durant 4 anys
o
tibar massa
la corda
i crec que aquí
la decisió
és molt complicada
també per part seva
perquè part ser més
que un factor personal
una amnistia
pot obrir la porta
a un hipotètic retorn
un hipotètic retorn
obre una sèrie
un ventall de possibilitats
que és
em torno a presentar
no em torno a presentar
torno a repetir
com a ordre diputat
o prefereixo la Generalitat
jo crec que està més enfocat
a tornar a repetir
com a ordre diputat
però això ja és una cosa
que s'haurà de dir a mi
més endavant
cadascú de les persones
que van tenir protagonisme
l'any 2017
també ha de redefinir
el seu paper
Oriol Junqueras
l'està tenint
Carles Puigdemont
per descomptat
l'està tenint
ja veurem fins on
està disposat
a arribar
Pedro Sánchez
també
i quines conseqüències
poden tenir
tots aquests pactes
perquè al final
si el Suprem
no compra l'amnistia
el Constitucional
pot ser
un camp de batalla
important
i les lleialtats
aquestes
del bloc conservador
i el bloc progressista
ja vam veure
amb l'Estatut
que quan es tracta
de Catalunya
aquesta inscripció ideològica
no sempre acaba de funcionar
4 minuts
per arribar
a les 10 del matí
amb l'Oriol Marc
la Núria Oriol
els l'Anna Pardo de Vera
i el Marc Molins
va que per tancar la tertúlia
us dedico una cançó
amb la veu
amb la veu del Ferran Gallar
el cantant dels Estromers
que ens va deixar
fa tot just un mes
toca el cel amb la mà
amb aquesta cançó
que és un crit
també
a una jornada
com la d'avui
a Santa Úrsula
encara hi sou a temps
d'arribar a les 12 balles
Oriol, Núria, Marc
la Núria ho té
una mica més difícil
però jo us convido a...
A temps hi som, eh?
Jo no he estat mai
a una diada castellera
i m'agradaria molt
mirar-los a la seneta
passa que se li ha passat l'arròs
o sigui que...
Però no, hombre, no
si no se m'hauria passat
a mi també, no, vale
És que a mi em fa patir molt
això, sempre penso
que es faran mal
i no dic broma
Doncs mira, el teu fill
si acaba de casteller
m'ho passaràs malament
Ho passaràs fatal
Ho passaràs fatal
És que tela
Intentarem que no sigui així
No, però escolta'm
l'has de deixar lliure, eh?
Sí, i tant, i tant
Ho hem de deixar aquí
Però si pot jugar al Barça, millor
Vinga
Salut a tots quatre
Una abraçada
Cuideu-vos molt
Una abraçada
Partit de pausa
Ens actualitzem les notícies
i de seguida tornem
des d'aquí, des de vall
Fins ara
Em dic Neus
Soc periodista
i estic passant
per una depressió
A la feina
no ho saben
Em fa puc explicar-ho
El 90%
de les persones
que han passat
per un problema
de salut mental
no s'han sentit
capaces de parlar-ne
obertament a la feina
A
Iguanyemtots.org
us donarem solucions
per millorar
el vostre entorn laboral
Parlem-ne
Treballem-ho
I guanyem tots
A l'octubre
el 9-9
celebra el mes del digital
Festa subscriptor
a l'edició digital
a meitat de preu
per només
49
amb 95 euros
Aprofita el descompte
del mes del digital
i tingues a l'abast
tota la informació
del 9-9
Truca al
93
889
49
49
o entra
al
99.cat
barra subscriptor
El terrorisme
ha provocat
moltes víctimes
Unes víctimes
abandonades
també per la política
Que estiguem de baixa
que estiguem deprimits
això
no són
seqüeles
I la resposta
m'ha deixat
glaçat
és que si acceptamos
a esta víctima
saldrán víctimes
a l'ojo de las piedras
Víctimes dobles
sense ficció
a TV3
dimarts a la nit
Él era una persona
que amava
la cuina tradicional
però també
la vanguardia
i la cuina molt creativa
Manuel Vázquez
Montalbán
l'home
que va democratitzar
el plaer
de la bona taula
El Manolo deia
escolta
si hem de fer la revolució
és per poder
menjar bé
i beure
bons vins
i despenalitzar
el plaer gastronòmic
per la gent
que ens sentíem
i que encara ens sentim
progressius determinament
Era una casa
on feia olor de menjar
i on el Manolo
podia estar escrivint
però no oblidava mai
que hi havia una cosa
al foc
que estava fent xup xup
un restaurant
caníbal
a Berlín
amb Paula Molés
aquest diumenge
a través
de l'app
i el web
de Catalunya Ràdio
hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules
paraules de cap de setmana
paraules
sonores
i paraules
sordes
el suplement
Catalunya Ràdio
ens movem
canviem
i amb tu
comencem
Som 3CAT