Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
A Roger Escamal.
50 hores de festa que continuen marxa a Sant Jordi d'Esballs,
al Gironès, en aquesta rave inacabable en mig de setmana santa.
Els veïns aguanten amb impotència la música
i els accessos de pocs centenars de persones
que s'han proposat allargar la festa fins a 4 o 5 nits.
No entens de vegades que la llei és molt dura
amb segons que hi ha i en quin moment.
Jo mateix em faig un fart de pagar multes
i no acabo d'entendre per què.
Potser em dediqui a muntar raves,
i un cop allà ja es pot fer el que calgui i visca la vida.
Els accessos a la rave continuen tancats,
però molta gent hi arriba caminant pel bosc.
I molts es pregunten per què no els fan fora els Mossos.
Doncs per criteris de proporcionalitat
i perquè el protocol recomana no enfrontar-se
a un grup tan nombrós de persones.
I no, la gent que continua de festa
no només són estrangers organitzats a través de les xarxes socials.
Aquest micròfon de TV3 també ho certifica.
Fugim de, bàsicament, això, de l'oci canònic de ciutat,
de pagar, massificat...
A més, ara, en aquestes dates, Barcelona està massificada,
doncs fugim una mica d'això, no?
Ens agrada integrar l'oci dins d'un...
de disfrutar la natura, també.
Gràcies!
Avui, gaudint de la natura,
tenim la Núria Urriols, companya del Dair i Ara, bon dia, Núria.
Bon dia.
A veure, no em diguis que estàs a Sant Jordi d'Esvalls, Núria.
No.
No seria el meu estil.
Ah.
No.
Tot bé? L'Oriol Marc no ho sé, eh?
No, l'Oriol Marc el tinc aquí a l'Estudió de Catalunya Ràdio.
Vull dir que no, ell ha estat puntual.
No hi ha dubte. Puntual a la cita. Bon dia, Oriol.
Molt bon dia.
I també el Marc Molins, que és advocat penalista i doctor endret.
Molt bon dia.
De seguida anem cap a Sant Jordi d'Esvalls
per actualitzar com està aquesta rave i com es desperta.
Pel que em diu, han tornat a tenir una nit moguda.
Esteu tots bé?
Sí.
Gaudint de les vacances, una mica?
Una mica sí, i tant. Molt bé.
Molt bé. Amb la sensació que s'acaben ja...
No, home, et queden dos dies, un cap de setmana sense Marc.
Encara queden, encara queden.
Torneu avui tots per fer la mona demà a casa o no?
No, jo torno demà. Torno demà dilluns.
Molt bé. I tu, Núria?
Jo, en el meu cas, estic a casa, per tant,
tornaré a Barcelona dimarts.
Molt bé, molt bé.
Bé, abans de...
Em vull treure una cosa a sobre
perquè en aquesta emissora aquesta setmana han passat moltes coses.
Sabeu tots que l'Oriol Marc,
compartim l'Oriol Marc, els del suplement,
amb els de la Tarda de Catalunya Ràdio de la Carod,
i la Carod té de col·laborador el Jorge Javier Vázquez,
des de Madrid.
Sovint els dimecres hi parlen.
Doncs bé, la Tarda de Catalunya Ràdio
va passar aquesta setmana
això entre Carod, Oriol Marc i Jorge Javier.
Jorge Javier, jo soc un ultrafan.
Jo cultivo un perfil molt seriós
amb la meva feina fent política.
Fa molts anys que em dedico a fer periodisme polític,
però és evident que quan arribo a casa no em dedico a això.
I, ostres, entre el gran hermano VIP, supervivientes,
aquella escena teva anant a buscar Alfonso Merlos
en un plató de 4...
Crec que és el millor moment televisiu de la dècada d'Espanya.
Crec que sortiré d'aquest estudi,
procediré a trencar el meu carnet de periodista
perquè ha arribat al límit de la meva carrera.
I amb això ja tinc la setmana santa feta
i fins i tot l'any, et diria.
Bé, aquí vas ser molt generós, Oriol Marc.
Un moment, encara no et dono la paraula.
La resposta de Jorge Javier.
No et pots queixar, eh?
Tu et pensaves que els tertulians quedaven aquí,
estaven a punt de fagocitar la teva secció,
i és precisament el contrari, que tens un fan ultrafan.
Ultrafan.
Que vergüenza, que me da mucha vergüenza.
És vermell, eh?, el vermell.
Bueno, i si estiguessis aquí ni t'explico, vull dir.
Si a distància ja estic nerviós, tu, quin persona,
no m'ho vull imaginar com estaria.
¿Y tú cuántos años tienes?
33, ¿no? No, 35.
Et fèiem ajudar, ara.
Ara està més vermell, encara. Encara més, eh?
¿Y qué estado civil tienes?
Doncs mira, és una grandíssima pregunta,
perquè hi ha novetats al respecte.
El que no sé és si acabaríem de conjugar, no ho sé.
Perquè em sembla que els meus gustos són una mica diferents,
però, bueno, no passa res.
Escolta, mai se sap, eh? És molt seductor, en Jorge Javier Vázquez.
Molt seductor, ja.
S'està produint un moment a la ràdio que es tirava de canya.
Jorge Javier Vázquez, testing a Oriol Marc,
que això no havia passat mai a la història de Catalunya Ràdio.
Tinc, Oriol, 4 talls més, encara.
Però quan passen 5 minuts de les 9 del matí...
Bé, no sé, vols afegir alguna cosa del que va passar?
No, no. De fet, estic molt orgullós del que va passar.
Home, no, és que ho has d'estar.
La cosa va continuar fins aquí.
Puedo compartir lo que has hecho durante la tertúlia.
L'has enviat la foto? T'has enviat la foto d'Oriol Marc?
Jo no... Jo ni el meu ni desmenteixo.
Ostres.
No passa res, eh?
Explica, explica, Jorge. Explica, Jorge.
Y entonces yo le he puesto a Carod un mensaje,
mientras estaba hablando,
porque yo puedo hacer dos y tres cosas a la vez.
És que dic jo el que ha posat. Em diu... Dios.
I jo he posat... Ja, ja, ja.
Deixa-m'ho aquí.
Es el tipo de hombre que estoy buscando en este momento de mi vida.
Ostres, quina alegria.
Jo em comprometo a venir un dia, si em convides de públic,
a algun dels paràmes que fas.
Escolta'm una cosa, fem expedició a la tarda, anem a Madrid.
Aquí la Carod ja va muntar un volo, pràcticament, a Madrid.
Sí, a Madrid.
T'he dit que m'he posat una mica gelós, perquè...
Ostres, em sap greu, això.
Sí, no, perquè què està fent amb...
Veig que el Jorge Javier...
És que jo l'he entrevistat bastantes vegades, també,
i va passar això fa uns mesos.
Saps que és la tercera vegada que t'entrevisto, Jorge Javier,
i em poso nerviós, encara.
Sí, però per què?
Recordo la primera vegada que vas venir,
era a l'estudi de Catalunya Ràdio, al matí de Catalunya Ràdio,
i al matí d'aquell dia em diuen...
La Mònica... Una substitució.
La Mònica, t'arribes, avui no pot presentar el programa.
Me acuerdo.
Vas tu, escapa, i a les 10 ve el Jorge Javier.
I et vaig haver d'entrevistar a Segas.
I t'envié un... Un Instagram.
Privat.
I molta memòria. I qui sí i qui no.
Doncs em vas enviar un missatge de després...
I jo pensé, este sí.
Bueno, no, es verdad que cuando uno tiene que hacer...
En el meu cas, parla de la vessant professional.
Bueno, no ho sé. Sí, i tant.
El que passa és que després es va escalfar.
Però al·lucino perquè fins i tot dius que et vols retocar el penis.
Lo he hecho. Ja ho has fet?
Sí, y estoy muy satisfecho.
Porque... Un allargament?
No, te pueden... Acido y alunónico en el glande.
Ah. Ostres.
Y te lo rejuvenecen. O sigui, el...
Y te queda precioso.
Més gran o no? Bueno, és com...
Com si fos...
Així com...
Más juvenil.
Un glande más juvenil.
Fa mal?
Nada, porque te ponen crema anestésica
y entonces te van pinchando.
Y además... Però després suposo que has d'estar
uns dies acalmadet, no?
Como dos o tres. Pero yo desde julio sin hacer absolutamente nada.
Dos o tres tampoco me viene...
Claro, es que la psicóloga no me ha levantado la veda.
Y luego ten en cuenta que cuando dejas de acostarte con alguien,
las ganas también van desapareciendo, ¿eh?
Jo només tinc una pregunta, perquè aquí he vingut a fer periodisme.
Ah... Suposo que no te'l va ensenyar, no?
No, no.
Me quedo més tranquil.
Sí, però vaig treure una exclusiva, eh?
Que és que s'havia operat ja el penis.
I costuma vendre, no exclusives,
però si entrevistes quan es fa un retoc aquesta setmana,
crec que sortirà a Lectures.
La nueva cara.
Clar, en aquest cas no era la cara, però també era algo nou.
Núria, Marc, vau poder recuperar aquest moment
amb l'Oriol i la Carod?
Sí, i el que passa que jo en aquests moments no sé què dir,
perquè és que...
El material junt, eh?
Sí, sí, entre l'un i l'altre.
És que, clar, jo no soc fan, diguéssim.
Bé, suposo que us ho imaginàveu.
No és cap sorpresa.
I, clar, m'impacta molt escoltar l'Oriol
amb aquest fanatisme en els programes del cor
i això del Gran Hermano i...
No passa res, endavant.
És molt divertit.
Avui, Oriol, ve, per cert, la Laura Fai i l'Orena Vázquez,
que són les Mamarazzi,
que sí que és un contingut que també t'interessarà.
Marc, vols afegir alguna cosa?
No, no, jo m'he quedat totalment penjat
amb el tema del rejuveniment aquest, el grande,
que és que no m'ho puc imaginar.
No del mateix equip que tu i el Jorge Javier.
Però més jove em costa pensar exactament
què vol dir, però sí que vaig recuperar el tall
i la veritat és que vaig disfrutar.
Em sembla un fenomen.
Jorge Javier és, bueno, amb les seves singularitats
i el seu estil tan personal,
em sembla un veritable fenomen
i al final es tracta d'això.
Un segon, perquè em diu el Marc que encara tenim un document més.
Me encanta verte
y me encantaría tener un novio como tú.
Fantàstic, doncs ho tens una mica complicat.
Però tot arribarà.
Tot arribarà.
Yo soy muy paciente.
Molt bé. M'estic posant vermell.
Veus que sempre acabem així tu i jo.
És un personatge extraordinari
i quan l'entrevistes
és impossible dominar tu l'entrevista.
Totalment.
T'has de deixar portar. Absolutament.
I l'altre dia, de fet, va haver aquesta etapa de diversió
al programa de la Carod,
però també la tertúlia es va basant
en què havia passat amb l'Anna Obregón,
que ha anat a buscar a Miami
i, realment, el tio domina moltíssim.
I no és allò que diguis
mira, és una cara d'aquestes divertides de la tele
amb aquests personatges una mica a vegades
Frankenstein que té el salvament o no.
Hi ha un cert pòsit de domini de l'actualitat
i del negoci de l'actualitat que encara és més important
de dominar, que el tio en sap
i en sap molt i té molta experiència
i connecta molt bé amb l'audiència.
Jo crec que hauríeu de fer una trobada als tres.
Amb aquests dos talls que hem escoltat
no estaria mal. A veure què passa.
A veure què passa.
Ara el que es posa ja no és jo, eh, Núria?
Eh? Ara el que es posa ja no és jo.
Podríem fer els quatre, en tot cas.
Està molt bé el seu llibre.
És un llibre on explica tot el que li va passar
al Marroc amb aquest ictus que va patir
i que no se'n va adonar fins uns dies després.
I després, quan s'ha adonat
que això també li venia provocat
per les seves addiccions,
no només a la feina, sinó també a l'alcohol.
I...
Sé que es diu molt popularment, has d'espullar,
però és que en aquest llibre realment
diu coses molt interessants.
I t'adones que és una persona,
jo crec que està molt sola
quan surt del plató.
I que el desgast que comporta
està a primera divisió durant tants, tants, tants anys,
i acumular l'audiència que ha fet,
pagar un peatge molt alt,
que és aquesta solitud
de quan arriba a casa, tinc aquesta sensació.
És una vida que no deu ser fàcil,
perquè tu pots estar acompanyat de milers
de persones al davant de la càmera
i després quan tanques la porta del plató
és una altra història.
I amb aquest problema de salut que va tenir, crec,
que se'n va adonar.
I no és fàcil, suposo, gestionar moltes vegades
consellers delegats de televisions,
com Paolo Bassilli, per exemple,
que era el seu jefe a Telecinco,
tota aquesta exigència de gravar programes en directe
de vegades dos, tres a la setmana.
Poca broma, vull dir que Déu-n'hi-do és un món
que no és gent senzill, molt ben remunerat,
però al mateix temps gent senzill.
I ho va explicar i va haver-hi un moment en què va frenar,
però el ritme no l'ha deixat, eh?
I continua el peu de cada tarda, eh?
No para de treballar.
Vull dir, perquè acabem sent una mica addictes.
Tots plegats.
I a mi hi ha un factor que, si em permeteu,
és a dir, aquesta gent que pel que sigui,
en aquest cas per una qüestió evident de virtut,
de virtusisme periodístic,
però al capdavant del carrer acaba tenint
un públic brutal
que el segueix
d'una forma constant
independència de l'afinitat que tinguis pel programa,
per l'estil.
Aquesta gent, m'agrada la gent que aprofita
aquesta ocasió per enviar un missatge.
I el missatge que ell envia és molt...
és un missatge potent, és un missatge de superació
respecte d'una addicció,
d'explicació,
d'una certa pornografia sentimental,
però ell l'explica
i crec que aprofita una ocasió i una oportunitat,
el qual és, evidentment, des d'una perspectiva
ja no tan professional com personal,
lluable.
Per arribar a un quart de deu.
De seguida preguntaré al Marc Molins
per què els Mossos d'Esquadra
no poden desallotjar
una rave com la que tenim en marxa
des de...
fa 50 hores, 50 hores de festa.
Us imagineu estar 50 hores de festa?
A mi em cansa estar-ne 6.
No.
Però abans saludo el Marc Amagat,
que és tinent d'alcalde de Sant Jordi i des Valls.
Bon dia, tinent d'alcalde.
Bon dia, Roger.
Primer de tot, com estan?
Bueno, no sé si ho en diu de fons, la música.
A veure, silenci, silenci. Un segon, silenci.
Sento uns ocellets, eh, alcalde?
No, no els sento.
Doncs aquí portem tres nits.
Portem tres nits així, no?
Bueno,
amb la música tope,
tenia una gran massa, no?
I el que no en té la gent és jo, no?
Que no es pot actuar d'una forma o d'altra, no?
Quina és la situació?
És a dir, ha continuat la festa i encara sona música a aquesta hora, eh?
Sí, la festa va tornar a començar ahir a sobre a les 9.
Les 4 de 9, les 9.
I bé,
no ha parat
fins que no sé quan acabarà.
Ahir, de fet,
va parar a sobre a les 10 i mitja, més o menys.
Del matí?
Sí, sí. I avui suposo que
tornaran a anar pel mateix camí si no durarà algo més.
Però de moment encara estan a tope.
És a dir, a partir de dos quarts d'onze, quan la música para
o baixen els decibels,
entenc que es posen a dormir.
On dormen, aquesta gent?
Aquesta gent dorm a dintre
de les furgonetes que tenen allà,
cotxes, i allà on te poden,
alguna tenda de campanya,
allà on te poden.
Quants són?
La música, de fet, no para,
sinó que el que fan és
baixar molt el volum,
perquè encara d'alluny s'hi sent una cosa molt suau,
en moments.
Però vull dir que la música
no para.
Quants són?
Per allò que tenim d'informació
d'aquest matí, són sobre els 300.
Va bé?
Segueixen fent controls d'entrada
i bueno, és això.
No és res més que això.
Què els diuen els Mossos?
Bueno, què ens diuen els Mossos?
Que en aquest fet ells, bueno,
segueixen fent els controls
i que de moment s'ha d'esperar.
A veure si això fluixa una mica
i poden actuar en algun moment o altre.
Parlàvem de l'efecte crida
i de fet un micròfon de TV3
es va poder apropar fins a la rave
i va parlar amb alguns d'ells
i tot això que anem explicant
que moltes vegades diem que aquestes raves
de persones estrangeres que ràpidament es mouen
per les xarxes socials fins al timor on no diuen el punt
i després apareixen allà,
s'hi han sumat molts catalans, no sé si des del principi
o des del final, però hi havia molt accent català
també aquí.
Aquesta rave jo no crec que sigui de persones estrangeres
perquè ja no és...
O sigui, aquí en aquest punt
ja sigui tres parcel·les més cap allà,
tres parcel·les més cap aquí,
és un punt que sovint hi ha
i no són de persones estrangeres,
són de persones d'aquí.
No és una gent estrangera
que hagi vingut a fer una rave aquí a Sant Jordi.
Ja es va veure mateix
que hi havia de gent,
que gent estranger no n'hi havia quasi.
Pot ser que n'hi hagi algun francès,
pot ser que sigui,
però em penso que poquets de fora.
Teniu idea fins quan s'hi quedaran?
Feran tota la Setmana Santa fins dilluns?
Fins dilluns, dimarts?
En principi,
en principi avui som diumenge,
ja comptem que aquesta nit
hi tornarà a haver-hi una altra vegada
fins demà
i demà segurament pararan.
S'hi ha apropat vostè?
Jo no m'hi he apropat.
Però entenc que per molt que els Mossos
delimitin els accessos,
estàvem explicant que
molts dels assistents ho fan a través del bosc,
per caminets i motxilla i anar tirant.
Sí, i a peu segurament
que els deixen l'accés.
Segurament els deuen registrar a veure què porten,
els hi han de demanar documentació
i endavant.
És un control que no és allò que digui
que els hi privin de passar,
els hi privin de passar amb els vehicles,
però a peu passen.
Marc Múlies,
tenim aquí un doctor Andrés, un advocat penalista,
que segurament ens podrà explicar una mica més
aquesta decisió dels Mossos,
perquè hem parlat amb ells,
no es posaran al telèfon,
però actuen per criteris de proporcionalitat
i que el protocol els diu
que si hi ha una munió de gent,
un centenar de gent de festa,
és més prudent esperar que es cansin
que no entrar i desallotjar-los.
Marc, la cosa va per aquí.
Sí, efectivament,
quan es parla de proporcionalitat
des de la perspectiva de la tècnica policial
no ho és tant
en relació amb l'afectació
del bé jurídic,
que ningú dubta que és gravíssima,
que el pertorbing d'una forma perseverant
en el descans
és greu, evidentment.
Per tant, no és una proporcionalitat
en el sentit que hem de tolerar...
No és un discurs de tolerància
respecte a l'actitud,
com de seguretat, en aquest cas,
per la pròpia policia
i d'ideïd unitat.
És a dir, la pròpia estructura, el pròpia lloc,
la tipologia del comportament
fa que una intervenció policial
dirigida en el cas
del cessament i el desallotjament
podria ser perillosa
pels agents, evidentment,
i per la pròpia ciutadania.
Per tant, és una proporcionalitat
en el sentit de l'equilibri
entre...
No tant en aquest sentit de tolerància
respecte a la molèstia,
com d'equilibri
entre la necessitat de força
i la possible reacció
per part dels ocupants, en aquest cas.
El que passa és que
en el cas dels Mossos d'Esquadra
és curiós, no?,
perquè aquesta mateixa setmana
hem vist i hem pogut llegir en premsa
com un dels grups de Mossos
ha pogut fer una intervenció
a la dark, a la deep web,
per intentar rescatar
les dades del clínic.
És a dir, tenim unes forces i cossos de seguretat
a nivell de comitè d'autònoma
de primaríssim ordre.
I hem de saber entendre a la ciutadania
que hi ha les decisions
basades en uns criteris tècnics
que justifiquen, en aquest cas,
un deure de suportar
la molèstia que evidentment representa aquesta rave,
sobretot, com deia el tinent d'alcalde,
quan ja es perseveren els dies.
Però hem de saber
confiar en el criteri policial
perquè una intervenció d'aquest tipus
és d'una extrema complexitat.
Doncs ja ho has sentit,
tinent d'alcalde, no sé si el consola
o el desespera el problema.
No, si això mateix ho tenim clar,
i de fet hem tingut xerrades
on se'ns ha explicat això,
que no poden actuar
en depèn de quins moments,
i ho entenem, no?
El que no entenem és que hagin d'aguantar
tot això durant dies, no?
És complexa, és molt complexa.
Però esclar, també és del nostre punt de vista
que hem d'aguantar o hem de tenir el d'allò
de la gent que et ve i dius
tu, escolta, a veure,
no hi podem fer-hi res.
La gent també està una mica cansada
de pensar, dius, un dia, dius,
vale, mira, dos, però és que en portem tres.
Molts ànims.
Qualsevol novetat,
ja sap que té l'antena de la ràdio pública oberta.
Ànims,
el tinent d'alcalde, en aquest cas,
de Sant Jordi d'Es Valls, el gironès,
que una nit més de festa
ha hagut d'aguantar la situació.
Que vagi molt bé. Gràcies, bon dia.
Moltes gràcies, bon dia.
9 i 21 minuts.
Faré una pausa. Voleu alguna cosa sobre aquesta qüestió?
No, Oriol, Núria?
No, només una pregunta.
El Marc, és a dir,
fan una evaluació de riscos
i interpreten que no poden intervenir
per una qüestió de proporcionalitat.
El que passa és que què passa si passa alguna cosa
en aquesta festa?
És a dir, llavors sí, no?,
que els Mossos poden intervenir.
És a dir,
deu ser un criteri
que s'ha de fer una evaluació de riscos
en cada cas
i si passa alguna cosa
que es sigui rellevant
des del punt de vista policial,
entenc que llavors sí que hi ha una justificació
per intervenir.
Sí, efectivament, és a dir,
l'actitud de Mossos d'Esquadra
és d'una constant,
d'una perseverant vigilància,
és a dir, estan constantment monitoritzant
què passa, qui entra,
es fan servir tècniques, evidentment,
sempre dintre de l'estat de dret i de la legalitat,
que provoquen
un seguiment constant del que està passant
i dintre d'uns límits,
dintre d'unes línies vermelles,
opten per mantenir una actitud
d'expectant, no?,
perquè probablement això,
com explicava també el tinent d'alcalde,
normalment això s'acabarà diluint
entre avui i demà.
Si passés alguna cosa
en el context d'aquesta vigilància constant
i sempre discreta però perseverant,
si passés alguna cosa
que justifiqués una intervenció,
no hi hauria cap tesi.
Però jo crec que tots les tenim al cap.
Evidentment, la reacció seria immediata
amb el risc que això impliqués,
perquè al final aquesta és la paradoxa
de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
Ells tenen el monopoli de la força,
ells l'administren,
ho han de fer amb una extrema prudència
i sempre en base a aquest criteri
de ponderació entre el bé jurídic afectat
i el risc que implicaria
una eventual intervenció.
Però és essencial, jo crec, que s'entengui
que aquesta idea que tu plantejaves
no és una idea de...
No sé, no és una sensació de tolerància,
de displicència, de mirar cap a un altre lloc,
no, no, en absolut.
És a dir, està constantment focalitzat,
el cos està focalitzat en aquest problema.
L'experiència i la tècnica policial
sugereix que en un període breu
s'hauria de poder resoldre,
d'una forma s'hauria de poder diluir el problema,
però, evidentment, si sorgeix la necessitat,
hi haurà una intervenció
perquè estan preparats,
i aquesta és l'obligació professional que tenen.
9 i 23, amb l'Oriol Marcolà,
l'Oriol Reols i el Marc Molins.
Petita pausa i ara tornem al suplement.
El suplement, amb Roger Escapa.
El pol s'accelera, l'eufòria t'embaeix,
una sensació de benestar recorre al teu cos,
i de sobte exclames...
Llegir? Quin viatge!
A Abacus tot l'abril és Sant Jordi.
30 dies dedicats a vosaltres,
lectors incansables.
Amb més de 200 signatures,
el regal d'una bossa exclusiva i el 5% de descompte.
A Abacus, si tu hi creus, nosaltres t'hi portem.
Coneixement, innovació, tecnologia, creativitat, idees...
El festival AB és una porta oberta al futur,
un aparador del talent mercadar,
un lloc per descobrir oportunitats,
aprendre, conèixer tendències i gaudir.
L'AB ja és aquí.
Et convidem a viure-la els dies 13, 14, 15 i 16 d'abril a Gironella.
Comença a construir el teu futur.
Voler és volar.
Agafa aire,
perquè anem fins al fons de l'oceà Atlàntic.
L'aire s'està viciant.
Si no hi regem això, ens desmaiarem i morirem asfixiats.
Què és aquest soroll? Un barco!
Us vigilen, és impossible acostar-se.
Ens deixareu tirats?
Operació Maria Negra. Últims capítols a TV3 aquesta nit.
Catalunya, migdia. Benvinguts, són les dues.
Catalunya, migdia.
Els terratrèmols de Turquia i Siria...
L'informatiu de referència del cap de setmana...
La pujada del salari mínim interprofesional
ha permès crear una poma adaptada al canvi climàtic.
Per seguir el fil del que passa aquí...
I el món.
El cap de setmana connecta-te a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera les pròximes hores?
Catalunya, migdia. Neus Bonet.
I els esports amb Maria Guixà.
Dissabte i diumenge, les dues del migdia.
Alcoholisme, frontera amb Rússia, presons obertes,
ciutats sota terra, sistema públic immillorable...
Que el senyor us veneixi.
I misses molt heavies.
Així és Finlàndia, el país més feliç del món.
30 minuts a TV3 aquesta nit.
El suplement.
Dissabtes i diumenges,
des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Roger escapa.
4 minuts per arribar a dos quarts de deu del matí.
Estem acostumats que plogui durant setmana santa,
i malgrat les previsions de fa uns dies,
de moment de pluja ni rastre.
I això, que la necessitem més que mai,
perquè tenim aquest context de sequera,
aquestes restriccions que van avançant.
Tomàs Molina, bon dia i bona hora.
Molt bon dia. Com estàs, Tomàs?
Bé, molt bé, sóc aquí a llançar, amb aquest dia fantàstic,
que no hauria, però la veritat és que és fantàstic igual.
Com pinta l'abril?
Amb esperança,
perquè una altra cosa no puc dir.
Perquè, clar, o sigui,
nosaltres mirem els mapes, mirem el pronòstic,
però després, doncs això,
no acaba d'arribar a aquesta pluja,
que mirem allò com amb voluntat de veure,
però que no sempre arriba quan un voldria.
El precedent que tenim a Catalunya,
d'una sequera com aquesta, és la del 2008,
recordada per la Moraneta del conseller Francesc Baltasar,
en un context en què les reserves d'aigua
encara estaven pitjor que ara.
I aleshores què va passar?
Doncs que el conseller Baltasar es va encomanar a la Moraneta
i que al cap de poques setmanes
va ploure bots i barrals especialment el mes de maig.
Això pot passar, Tomàs?
Sí. De fet, és el que...
Aviam, estem malament.
O sigui, és veritat que la sequera del 2004-2008
va ser fins tot pitjor que aquesta,
sobretot perquè va agafar la major part del territori.
I era una sequera, també, agrícola,
una sequera extensiva, una sequera que ens afectava a tots.
Aquesta també és una sequera destacable,
és del 2021-2023, és a dir, són un parell d'anys que ens falta.
De fet, la mateixa quantitat d'aigua que la que plou en un any,
per exemple a Barcelona o a l'Empordà,
que són aquestes, en aquest cas,
les dues zones que són més afectades.
És a dir, allà on viu més gent de Catalunya,
tota l'àrea de Barcelona i les comarques de Girona,
ara és aquesta la zona en què està patint,
o que estem patint més aquesta sequera.
Per tant, hi ha més persones
que poden ser potencialment afectades,
i falta un any de pluja.
Que plogui ens pot treure una miqueta de pobres,
però ha de ploure la pluja d'un any
per tornar-nos a la normalitat.
Per tant, s'han de posar com dues bales,
o com dos pisos, no?
Ha de ploure, per poquet que plogui,
ja ens treurà una miqueta de pobres,
però no sortirem de la situació
fins que no plogui d'una forma molt abundant durant molt de temps.
Tu recordes una situació com aquesta
en aquests 30 anys d'oficis que portes,
més enllà d'aquest 2004 i 2008?
Realment la situació és tan greu?
Ho dic perquè fa la sensació, Tomàs,
que fins que no ens tallin l'aixeta,
molta gent no acabarà de prendre consciència de tot plegat.
Acabarem, ens hem de posar sempre
amb la primera persona del plural,
perquè tots, cadascun de nosaltres,
som un dels contribuents a la despesa de l'aigua.
Saps que aquestes coses, els debats, en aquest cas,
moltes vegades es tornen polítics,
jo miro de ser sempre natural,
en el sentit que el problema és que no hi ha aigua,
i aquesta aigua, la que hi hagi, l'haurem de repartir,
començarem per sort,
aquella sequera que has dit tu del 2004-2008,
va ser una sequera que va fer
que construïsim la desalinitzadora del Baix Llobregat,
i que milloréssim la de la Tordera.
Ara es parla de fer una nova desalinitzadora
a la costa d'Aurada,
per tant, aquesta desalinitzadora,
en el context del temps del futur,
s'ha de fer sort que la tenim, aquestes dues que tenim,
perquè, si no, estaríem ja
en una situació d'emergència,
és a dir, amb la seta tancada, sense aigua,
des de fa mesos.
Per sort, com que aquestes desalinitzadores
fan tanta aigua com la que baixa pels rius,
estem en allò que sembla que no passi res.
I el que està passant aquest any, també,
és que estem començant a reutilitzar
de forma, allò, industrial.
L'aigua que sortia abans de les depuradores,
que es tirava riu avall,
ara aquesta aigua es tira riu amunt i la tornem a aprofitar.
I això també ens està...
No és la paraula no esmaquillant,
però semblant que no tenim un problema.
Ara mateix sabem que un de cada quatre municipis catalans
amb restriccions d'aigua
superen el límit de consum fixat en període de saquera.
Encara no sabem quins són aquests municipis,
els noms propis d'aquests municipis,
perquè, de moment, el govern no el publica,
tot i que s'ho està plantejant.
El Tomàs diu això es converteix en un debat polític,
perquè és evident que aquí l'executiu
ha d'aprendre mesures davant d'aquesta situació,
i l'últim precedent que tenim és que no hi ha hagut acord
en la cimera de la saquera de fa tot just una setmana,
perquè hi ha aquest context prelectoral
i segurament PSC i Esquerra no volen una fotografia junts ara mateix.
Aleshores, Núria, Oriol,
políticament què ha de passar aquestes properes setmanes
amb el context que tenim el 28 de maig a aquestes eleccions,
si continua sense ploure?
Jo diria que hi haurà una guerra de l'aigua encoberta,
com a mínim.
És la típica cosa que no és culpa del govern,
no depèn de Pere Aragonès que els núvols treguin aigua,
però sí que és la típica cosa que si la gestiones malament,
el desgaste és evident.
És un desgaste evident a les portes de les eleccions,
per tant, el govern intenta minimitzar danys.
En el decret de la saquera, això em corregirà la Núria,
que aquestes coses les domina molt més,
hi havia un règim sancionador als ajuntaments
que va generar molta polèmica,
i sobretot el PSC va intentar capitalitzar
el malestar de determinats ajuntaments
a l'hora de no aplicar
o fer diferent el règim sancionador.
Aquesta setmana hem vist com el govern ha canviat els plans
sobre el pla de saquera, valgui la redundància,
es podran omplir piscines comunitàries
i piscines privades que puguin ser compartides
per més d'un usuari.
També es destinaran més milions a obres
per evitar fuites concretes,
per millorar el subministrament, per entendre'ns.
I sí que és veritat que fa la sensació
que quan hi ha un problema d'aquest tipus
que és estructural, perquè és evident
que hi ha una crisi climàtica que existeix,
que plou poc, que fa més de 30 mesos que no plou,
però al mateix temps s'ajunta la cosa conjuntural
amb les eleccions a les portes,
crec que pel govern és una situació molt delicada,
perquè pots fer la sensació de no haver arribat a temps,
i després pots fer la sensació de passar-te,
com ha passat amb el règim sancionador.
I és molt difícil trobar l'equilibri,
és una qüestió que en teoria és d'aquelles de
no es pot fer política amb l'aigua,
no es pot fer política amb la saquera,
no es pot fer política amb la crisi climàtica,
que tothom s'hi posarà, i més en unes eleccions municipals,
amb els ajuntaments que tenen un paper primordial,
i els partits que tenen moltíssimes ganes
de desgastar l'adversari.
I a banda, és evident que un govern amb minoria
per tirar endavant segons quines mesures
necessita el concurs de l'oposició,
i vam veure al Parlament, com recordarà també la Núria,
que aquest decret de saquera es va tirar endavant
només amb 33 vots a favor.
Els d'esquerra. Els d'esquerra, la resta van ser abstencions.
Qui diu que aquests vots a les portes del Parlament,
a les abstencions del PSC i de Junts,
s'haurien de posar en vots en contra per desgastar el govern?
Núria, per què el govern no fa pública la llista de poblacions
que incompleixen les restriccions d'aigua,
o que superen el límit de consum fixat en període de saquera?
Bueno, perquè jo crec que això seria,
a banda de senyalar els municipis,
tampoc sabem ben bé en quina situació està cada municipi,
si és gran, si és petit, si té capacitat d'inversió,
si hi ha molts elements sobre la taula,
i crec que les portes de les eleccions municipals,
en funció de la conjuntura de cada localitat,
pot també posar en un problema el govern.
Jo crec que la política de no moure fitxa,
en aquest sentit, abans de les municipals,
és possible si no hi ha més pressió
i no volen convertir també aquesta qüestió
en un tema de campanya municipal,
que crec que tampoc li acaba d'interessar a ningú,
més enllà del PSC,
que crec que amb la qüestió del règim sancionador,
que comentava l'Oriol,
que és una de les mesures que va incorporar el govern
en el decret de saquera,
el PSC va aixecar el dit en un primer moment,
assegurant que era una mesura de traspassar
la responsabilitat dels ajuntaments
dels problemes que té de subministrament l'aigua,
i que considera que l'ACA no ha fet la feina en els últims anys,
els socialistes,
el que passa és que és cert que la competència de l'aigua
és dels municipis,
s'ha de veure també quina capacitat té un municipi concret,
si és petit, per arreglar els problemes de subministrament
que hi puguin haver,
les fuites d'aigua és una de les coses en què es perd més aigua,
és a dir, les canonades no estan bé...
En bon estat.
Clar, és un dels problemes que si no fas un control
molt exhaustiu de l'estat de les canonades,
de forma permanent, no es pot detectar,
i tenim un problema en aquest àmbit.
És a dir, que es perd aigua a través de les canonades.
Exacte. Aquest és un dels problemes que hi ha.
També és veritat que hi ha experts que diuen que l'eficiència
de més del 90% tampoc es pot garantir,
i que el que recuperaries per aquí
tampoc acabaria de resoldre el problema.
També hi ha un debat d'experts en això.
El que passa és que com a missatge polític,
és decepcionant que no hi pugui haver un consens
o un front comú de tot l'art parlamentari
per resoldre o per prendre mesures
que puguin paliar la situació de saquera.
I estic d'acord amb el que deia l'Oriol,
que això és un problema que no és un problema
que ha causat el govern, evidentment,
perquè és un tema que no plou.
El que passa és que, depèn de com gestioni això,
pot suposar un desgast molt important.
I en aquest sentit, el que ha fet fins ara
no ha sortit bé, perquè hem de recordar
que el decret de saquera el va fer el govern
sense acabar-ho de consensuar amb l'oposició,
i això s'havia de convalidar al Parlament.
Llavors, per això, quan arriba al Parlament,
hi ha aquesta abstenció de PSC i Junts, bàsicament,
i que el decret surt pels pèls.
Llavors, hi ha la cimera, posteriorment, el decret,
que en teoria hauria de servir per consensuar el decret.
Llavors, la cimera tampoc surt bé i acaba amb desacord.
I és el decret del govern,
que només va tirar endavant amb el suport d'Esquerra,
sense les mesures que volia l'oposició.
I això genera un problema estructural,
que servirà perquè s'acusin uns als altres
de no fer el que cal amb el tema de l'aigua.
I tenint en compte la situació en què estem,
és una mica decepcionant,
perquè si la població té un problema el setembre,
que obre l'aixeta i no surt aigua,
segurament es girarà cap al govern i dirà què passa,
què ha passat perquè no es pugui gestionar això correctament
i no s'haguin pres les mesures suficients.
Tomàs Molina, si la situació s'agreuja,
no sé si és una pregunta que et competeix a tu,
però en qualsevol cas, què és més probable que veiem?
Talls d'aigua o menys densitat d'aigua més permanent?
Això, si em permeteu,
d'aquest debat que estàveu fent ara,
hi ha una cosa més que no tenim al cap.
I és que quan parlem de saquera, la majoria de nosaltres
només pensem en l'aigua que nosaltres ens veurem.
Però un altre dels problemes que es pot afegir
en la gestió política i social del tema
és que poden aquest estiu haver-hi incendis forestals.
I si alguna cosa fa patir la nostra societat,
és els incendis forestals i la saquera, la falta d'aigua.
La situació és un problema greu pel subministrament.
Pot ser un problema greu pel subministrament,
que ara ja ho és, perquè estem parlant de les grans ciutats.
Parlem de Barcelona, parlem de Girona,
però hi ha municipis a Catalunya que tenen restricció d'aigua,
i hi ha persones i municipis que estan patint aquesta situació.
Això hi podríem afegir un estiu que fa molts estius,
per sort, que no tenim grans incendis forestals,
la gestió que es fa des d'agricultura,
des de territori i des de bombers,
és realment excepcional,
perquè realment la situació dels últims estius ha estat dolenta.
Però aquest any anem a més.
I, per tant, podríem tenir les dues coses sobre la taula
en els mesos d'estiu.
Això posem-ho sobre la taula.
I després, allò que em preguntaves ara,
això ja és més debat de tècnics,
però tothom explica sempre que la ciutat de Barcelona
té un sistema de subministrament de l'aigua
que va amb molt alta pressió,
perquè els edificis de Barcelona no tenen una bomba,
una cosa que posi pressió que pugi l'aigua cap a dalt,
sinó que és l'aigua que ja ve amb prou pressió
com per pujar-la fins als pisos de més amunt dels edificis més alts.
Això fa que no es pugui tallar l'aigua,
o almenys tècnicament sempre et diuen que no es pot.
No es pot tallar l'aigua de Barcelona perquè després
pot tornar a engegar o l'efecte rebot podria trencar
les canonades de molts edificis o fins i tot del subministrament.
Per tant, hi ha un repte en equip tecnològic
que no se sap com enfrontar-lo,
perquè tancar l'aigua de Barcelona
tècnicament sembla que no és possible.
Déu-n'hi-do. Quin panorama.
Marc, et preocupa o tens la sensació que,
com dèiem abans,
fins que no veiem talls de debò,
no acabarem de prendre consciència?
Jo soc molt permeable, mai més ben dit,
a aquest tipus de problema.
I em preocupa de vegades en accés, penso,
perquè sí que em genera una certa estressor,
quan es plantegen aquestes amenaces col·lectives,
d'incendis, de manca d'aigua,
m'afecta d'una forma especial.
La manera en què jo ho processo
és intentant deixar de banda aquesta politització
i tenint clar que la lluita, el repte,
ha de ser el resultat d'un sumatori d'esforços individuals.
És a dir, al final cadascun de nosaltres
té cada dia una oportunitat per estalviar aigua,
el qual no hauria de venir constranyit
en períodes de saquera,
sinó que hagi una qüestió de sentit comú,
perquè en independència de la situació on estiguem,
moure volums d'aigua implica dispensis d'electricitat...
Però sí que em preocupa, em preocupa molt,
perquè potser podem tenir un moment, un estrès test,
i veure col·lectivament fins a on som capaços d'arribar
si és que la climatologia,
que penso que és un factor que hem de tenir en compte,
no ens ho evita.
És que aquí la clau és una mica el que deia el Tomàs.
Jo tinc la sensació, amb tot això que passa de la crisi climàtica,
ja portem uns quants anys de sosteniment
d'unes determinades dinàmiques,
que cada vegada les coses passen més d'hores.
I ara estem a Setmana Santa
i estem parlant de coses que normalment se'n parlava l'estiu.
I aquest crec que és el problema i crec que és la válvula
que hauria de permetre el canvi de mentalitat
per situar això a l'epicentre de les polítiques públiques.
Si aquí ha de canviar el clima a 10, 20, 30 anys vista
a la manera com s'està consolidant fins ara,
els governs haurien de tenir la suficient vista
i els partits de l'oposició també per prendre mesures ara
i per no penedir-te d'aquí 30 anys tenint en compte que ja va estar.
I això se'n parlarà poc durant les eleccions municipals
perquè només es parlarà que el govern o l'oposició o qui sigui
no ho està fent bé amb la saquera
i se n'hauria de parlar de manera potser una mica més constructiva.
Si hi ha algun tema que els partits han de posar d'acord,
diria que és aquest més enllà de Vox,
que nega que existeixi la crisi climàtica,
però per la resta haurien d'estar prou alineats,
que crec que és el que la ciutadania espera una mica.
De pluja a l'abril, per molts ràfrains que tinguem
que parlin de l'abril, pluja és mil,
de moment no n'hi ha a la vista
i, per tant, una situació que es capgiraria
amb forta anticidad de pluja durant uns quants dies consecutius,
de moment no ho tenim a tocar, Tomàs.
Vull dir que no sé si l'hem perdut, el Tomàs Molina, en qualsevol cas.
Tomàs, ets aquí encara? Sí, encara soc aquí.
Gràcies per haver-nos atès avui
i bona setmana santa, bona operació tornada,
perquè avui s'espera 600.000 vehicles
que tornen cap a Barcelona, no sé si és el teu cas.
Jo seré un d'ells, o sigui que...
Tornes a fer la mona avui, eh? Sí, senyor.
Doncs ja ho saps, la ràdio connectada que t'anirem informant de tot.
Un abraç de Tomàs, moltes gràcies. Bon dia.
A partir de les 12 del migdia comença aquesta operació tornada.
Dos minuts per arribar a tres quarts del matí
amb l'Oriol Marc, el Marc Molins i la Núria Urriols.
Avui obrirem l'informatiu a primera hora
que els Mossos d'Esquadra busquen un home
com a presumpte autor de l'assassinat d'un treballador
al club de tir de Canovelles, al Vallès Oriental.
Va passar ahir al vespre cap a dos quarts de vuit,
en aquest cas al club de tir de Precisió Granollers,
i la policia està investigant què va passar.
La víctima va rebre fins a cinc trets per l'esquena,
va quedar en estat crític i finalment va acabar morint.
Segons vam poder avançar a Catalunya Ràdio,
després del tiroteig, la graçó hauria entrat al cotxe d'una dona
i amenaçant-la amb la pistola
i ha entrat a conduir en direcció a Barcelona.
Els Mossos, a aquesta hora, tenen un operatiu muntat
des d'ahir a la nit per identificar aquesta persona,
per detenir aquesta persona,
a qui ja tindrien identificat al voltant de Collserola.
La Rebeca Carranco ahir al país avançava aquesta informació,
en explicava molts detalls.
La podem saludar a aquesta hora. Rebeca, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Com estàs, Rebeca?
I no sé si els Mossos han pogut detenir ja
aquest agressor.
Doncs no en sabem.
No, la sentim molt malament.
Intentem millorar aquesta comunicació
per telèfon normal, sisplau, perquè és que...
Si no, no ens aclarirem.
Com dèiem, els Mossos ja han identificat l'home,
que es tractaria d'un militar jove
i client habitual del club de tir
i han activat un dispositiu policial a la zona de Collserola
per detenir-lo.
Una notícia que ahir ens sorprenia.
Ara sí, Rebeca. Hola, hola.
Ara sentim perfecte.
Perfecte per telèfon i sense invents tecnològics.
Molt bé.
Ahir avançaves aquesta informació al diari al país.
Els Mossos han pogut detenir ja aquesta persona?
Fins on jo sé, encara no, encara l'estan buscant.
Hi ha aquest dispositiu de cerca que, com heu dit,
és a Collserola des d'ahir a la matinada,
que molta gent va poder escoltar i sentir l'elix dels Mossos
que estaven buscant en aquella zona.
Brimo del Jei, de Seguretat Ciutadana de Barcelona,
i tothom estava amb tots els esforços
per intentar trobar aquesta persona,
però fins on sabem nosaltres encara no l'han trobat.
És militar perquè he vist que ho has matisat a la teva peça.
Has fet un fet de rates, finalment.
Sí.
No sé si ho tens confirmat o no.
No.
El problema que estem tenint amb aquesta informació
que considerem que és molt important també
per al context del que ha passat,
és que és exmilitar i tothom treballa amb aquesta hipòtesi,
també policialment i les persones que s'entretin,
després que és exmilitar.
Nosaltres estem a l'espera que la defensa ens acabi confirmant
si és una cosa o l'altra al cap de les dues.
Pensem que és una persona molt jove.
És a dir que quan es diu militar o exmilitar
podem pensar una mica en una persona potser més gran,
amb molta experiència, però no és una persona molt jove,
i per això estem sent molt prudents com sempre,
però esperar que la defensa ens digui finalment aquesta persona,
que jo ho tenia o ja he tingut, o potser no era cap,
però esperem això, que potser era militar, potser era exmilitar.
Com van anar els fets, Rebecca, que has pogut confirmar?
El que ens expliquen testimonis que estaven allà
en aquell moment quan passa tot,
el que ens diuen és que aquesta persona estava al centre de tir,
estava amb una caravana, estava disparant a una diada,
i que arriba un moment que deixa de disparar,
i que ell s'asseu, comença a agafar, bobar i bé,
que té una actitud com una mica estranya,
torna a la caravana, demana més armes,
i després ja el que ens diuen és que s'escolten els trets,
que dispara aquesta persona, com a mínim cinc vegades.
Un treballador, eh? Un treballador del grup de tir.
És un armer del grup de tir,
que són les persones que donen les armes i la munició,
les persones que estan practicant el grup de tir,
és un armer d'allà, un treballador, i que surt, marxa corrents,
pensa que el centre de tir té bar,
és una zona on la gent no només està practicant,
és un armer gaire conscient, corren darrere d'ell,
però no aconsegueixen enxampar-lo,
i el que expliquen les primeres informacions policials
d'una cosa que pensem que encara no està atingut,
i que sempre tot és una mica d'úbvi i va canviant,
és que aquesta persona armada, que puja armada i amb munició,
para un cotxe que condueix una dona,
que l'amenaça amb la pistola,
que demana que la porti a Barcelona, a la zona de les Corts,
i que allà és on es baixa i per això s'hi està buscant.
¿Com és que aquest treballador del club de tir,
al qual hauria disparat cinc trets per l'esquena?
El que ens expliquen és que és una arma curta.
Del mateix club, eh?
No, jo no ho tinc confirmat, això.
El sentit com ho podria fer pensar això, però no ho sé.
D'acord, d'acord, d'acord.
I que dispara amb això, el que expliquen els testimonis,
és que s'endú més munició del propi club.
I això són unes coses que t'ocupa molt,
que és una persona que està armada,
que està fugida després de presumptament haver matat un altre,
i que pot estar a la muntanya on estigui,
en una situació molt delicada,
per això el que explicàvem ahir,
que també s'ha anul·lit el J,
que sabeu que són els bucs espatxats d'intervenció,
quan algú ho pot anar armat,
d'abri molt èlic, és a dir, tot un dispositiu per intentar
detenir aquesta persona.
Més enllà d'aquests trets que s'haurien portat,
o d'aquestes bales,
les armes porten el damunt, no?
No, no, jo desconec quines, o quantes,
o no, ens diuen que va armat,
no sabem de quina manera s'ha dit,
no sabem què porta a mi.
En un club de tir s'hi pot apuntar tothom?
I, perdona, si t'estic fent preguntes,
que no s'ha de respondre, eh, Rebeca?
Estàs fent les mateixes preguntes que jo m'he estat fent
en aquestes hores i que també he estat preguntant,
perquè jo no soc una experta en aquesta matèria de les armes,
i llavors a mi el que m'expliquen és que en un club de tir,
tu pots entrar i pots anar allà,
estàs soci.
Per després començar a practicar i a competir
sí que has de tenir com una petita licència,
potser he dit alguna correcció i algun oient que en sap molt,
després em corregis, eh, però el que m'expliquen a mi
és que sí que t'has de treure una llicència de competició,
que és una llicència molt bàsica, que no n'hi ha d'altres civils,
que l'has de fer servir.
I el que ens expliquen és que aquesta persona
sí que tenia aquesta mena de llicències
per poder competir i practicar en un club de tir.
I amb quines menes d'armes es pot practicar
en un club de tir com aquest de Canovelles?
Això el desconec, no podria dir-te, no ho sé.
Marc Molins, tens alguna pregunta més sobre aquesta qüestió?
Perquè hem fet un trencament a la Rebecca Carranco
que avançava aquesta informació i al país.
Digues, digues.
Només, Roger, posar en valor una vegada més
que per tercera vegada en el programa
parlem de Mossos d'Esquadra,
i de com confiem en ells,
de com veiem que es mobilitzen,
com comencen a plantejar hipòtesi,
com la certesa que en aquest moment
hi ha un grup de professionals
que estan assumint un risc a títol personal
per aquesta vocació col·lectiva
per donar solució a un problema imprescindible,
un problema de convivència
al darrere del qual no se sap si hi ha un tema psiquiàtric
o hi ha un tema vindicatiu,
no se sap quina és la hipòtesi,
però precisament la discreció
és la que fa que en alguns casos
es augmentin les expectatives d'èxit.
Per tant, posar en valor la intervenció de Mossos d'Esquadra
i l'absoluta confiança en el bon terreny
i en el bon fer d'aquest cos.
Rebeca, quan hi ha una situació com aquesta
que és evident que no és habitual,
en parlaves d'aquest dispositiu
que tenen marxa els Mossos d'Esquadra,
en què consisteix, exactament?
Ells quan fan aquesta mena de dispositius
empapen el dispositiu gàbia,
és a dir, un dispositiu de...
Sí, de tancament de la zona,
quan una persona està fugida
per intentar aconseguir que no marxi aquesta zona,
és un dispositiu de màxims.
A partir d'aquí,
ja és un dispositiu de màxims,
d'intentar trobar-ho.
S'acaba activant des de la seguretat ciutadana
de la zona de les Corts,
on diuen que l'acaben deixant ell,
i totes les patrulles que estan atentes,
a això que dèiem,
el cos més especialitzat que sempre actua
quan hi ha algú que pugui estar mal,
com podrien ser el Gey, el helicòpter, l'Abrimono,
ho deien que també estaven mobilitzant a l'Arros.
És un dispositiu de màxims perquè tens una persona armada
que està lliure
i que no saps com pot reaccionar.
Tot això amb tota la calma de prudència
que la policia l'està buscant
i que tampoc ens posem tots molt nerviosos amb això,
que és una situació de tensió, òbviament.
Molt bé.
Doncs a veure si aquest matí tenim novetats
pel que fa als Mossos d'Esquadra.
Us n'anirem informant, evidentment.
Moltes gràcies, Rebeca Carranco, del país,
per detallar-nos també aquesta informació.
Que tinguis molt bon dia i una abraçada.
Gràcies, adeu.
El suplement, amb Roger Escapa.
Lincoln.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya. A Catalunya.
T'agradaria fer un bany de lluna
o ballar contra la desforestació?
Torna al Sismògraf Nolot,
el festival que detecta el moviment del cos i del planeta
amb una programació que no deixa indiferent.
Del 13 al 16 d'abril,
la capital de la Garrotxa
ens convida a descobrir-la
i a gaudir d'una trentena d'espectacles
en un entorn privilegiat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln. Lincoln.
El 15 i el 16 d'abril,
Món Llibre,
el festival literari per a nens i nenes
amb històries fantàstiques d'arreu del món.
Veniu a conèixer les autores i els autors,
participar en els tallers,
veure pel·lícules o escoltar contacontes.
Al CCCB, a la plaça de Joan Corumines
i a les biblioteques Vila Piscina i la Torre Lluveta
i Francesc Candel.
Més informació a barcelon.cat barra Món Llibre.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln. Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Lluc, com estem?
Content, content que estigueu aquí.
Nosaltres, més.
Anem al cos, llavors el que fem primer
és enganxar el cap.
L'enganxes amb més xocolata.
Hem fet dues ranures al costat del cap
i és on encaixen les orelles.
Aquest diumenge fem la mona amb Lluc Cruzelles,
La indústria ha atendit a fer molts sucedanis
fins al món de la xocolata
i ha de tenir tres ingredients bàsics,
cacau, mantega de cacau, sucre...
Si a partir d'aquí hi ha més coses, no és una xocolata com toca.
Un restaurant que aniva a la Berlín
diumenge d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
I també amb Núria Oriol.
6 minuts per arribar a les 10 del matí.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio
en una setmana que començarà dimarts,
perquè demà és festiu,
els polítics també mengen mona
i el debat polític a Catalunya
passa per la presidència del Parlament, bàsicament.
I aquesta setmana tindrem moviments.
En principi, és interessant dimarts,
que hi ha d'haver o està prevista
la junta de portaveus,
perquè s'ha de decidir
si en el ple primer,
després de la setmana santa, que és el 18-19-20,
es debat la reforma del reglament
que proposa el PSC
per revocar la presidència del Parlament.
I la junta electoral central,
també aquesta setmana s'hauria de reunir
i té sobre la taula
la petició de Vox
i Ciutadans per retirar l'escor
a la presidenta del Parlament
Suspesa, Laura Borràs,
arran de la condemna de falsedat documental
i prevaricació.
Per tant, és una setmana que està centrada per això
i que poden haver-hi novetats
que determinin el futur de la presidència del Parlament.
Quines novetats, Oriol?
Home, pel que fa a les dues reunions
que veia la Núria la primera
sobre la reunió de la mesa del Parlament
i Junta de Portaveus,
sabem que hi ha una proposta del PSC damunt la taula
que es pot propiciar el relleu de Laura Borràs a la presidència
i forçar-lo sense necessitat
que la presidenta del Parlament Suspesa, Laura Borràs,
perdi el seu escor.
Això seria una novetat. Segona reunió.
La junta electoral central aquests dies
té una mica de feina perquè venen unes eleccions municipals
i potser hi havia algunes fonts que deien
que potser no entrava en aquesta reunió
tot i que sabem de la presa que sempre té la junta electoral
quan es tracta de suspendre per sempre
algun diputat del Parlament,
home, els terminis sempre s'han accelerat.
Aquesta setmana podem tenir suspensió.
Aquesta setmana podem tenir matutes,
segur i sabem que això no serà senzill
perquè Laura Borràs,
si alguna decisió ha pres
en les últimes setmanes, sobretot arran de la condemna,
és de no plegar. Ella no vol plegar.
Per cert, encara no ha fet cap roda de premsa,
només una compareixença sense preguntes
i entrevistes als mitjans, roda de premsa.
El cap de mitja hora que surti és la sentència.
Correcte. Ja ho heu portat, evidentment, preparat
perquè la sentència s'esperava dura, però no tan dura.
I el fet que sigui tan dura fa que estigui una mica més blindada
per aquesta argumentació que fa ella
i per aquesta persecució política.
El que passa és que dins de Junts,
i això la Núria ho sap molt bé,
aquesta setmana hi va haver dos diputats,
Aurora Madaula i Jaume Alonso Cabillas
que van presentar un escrit per restituir la Laura Borràs
al Parlament perquè no hi havia delictes de corrupció
en la sentència, que és una afirmació
que segurament de manera jurídica és discutible.
I aquest escrit no va passar per la direcció.
Sí que el va validar Jordi Turull com a secretari general,
Albert Batet com a president del grup parlamentari,
però no va passar per la direcció.
I tothom sap a Catalunya, encara que a la gent de Junts
hi ha gent de Junts que vol veure apartada
la Laura Borràs de la presidència, però no d'ara.
El Juliol, quan se la suspend,
ja hi havia gent que deia
home, potser millor que pleguis ara, et substituïm
i tenim una mica d'estabilitat,
i a banda, conservem la presidència del Parlament
tenint en compte que ja se li ha regalat
al govern esquerre en solitari,
potser que tinguem un contrapès des del Parlament que sigui fort.
Això no va passar.
I ara és evident que hi ha sectors de Junts
que temen que la situació de Borràs
porti una inestabilitat evident
en camí de les eleccions municipals,
que és un moment en què tu necessites
que tot el partit estigui alineat.
Jo em pregunto si la Laura Borràs
en la situació que està demana fer un míting amb Xavier Trias,
què farà Xavier Trias? Tu vols una fotografia?
De moment, el que farà Xavier Trias
és anar a les eleccions municipals,
la butlleta ja apareixerà a la cara de Xavier Trias,
no a les sigles de Junts, i ho farà acompanyat del PDeCAT
amb un acord que explicava Xavier Trias
que només és per Barcelona i és un acord que ha signat
ell, personalment.
Jo crec que estem a dos o tres dies
i no voldria sortir en una roda de premsa
als jardinets de Gràcia i dir
nois, em vull presentar amb la marca de Convergència.
Posa que seria una excel·lent notícia per Catalunya
i per Barcelona, però estaria molt bé
que sortís Xavier Trias amb una bandera al darrere
que posés Torna Trias, Torna Convergència.
Seria la millor campanya possible, i a més guanyarien.
Un moment, va, que us busco el titular.
Ara mateix, si us faig mullar,
el nom més probable per ocupar
la presidència del Parlament
si acabem sortint
de tot aquest embolic,
que va ser en R,
9 d'abril,
Vigília de la Pasqua.
Pregunta molt complicada.
Núria, va.
Jo crec que almenys
és la candidata
de Jordi Turull, penso,
de Josep Rull, de la direcció
de Junts Més,
pragmàtica, o no sé,
o possibilista,
o que no és, a fi,
la Laura Borràs, diguéssim.
Jo crec que no hi ha dubte
que Laura Borràs quedarà sense escó,
ja sigui per l'aplicació
de la Junta Electoral,
que s'hi arrenui aquesta setmana
o més enllà.
I si no es queda sense escó perquè no actua
la Junta Electoral, és molt probable
que quedi sense la presidència
perquè tindri endavant la reforma
que fa el PSC.
I en aquest supòsit, crec que Laura Borràs
demanarà que si s'ha de substituir
el que és davant de la presidència
de Junts, triï ella
aquest nou candidat de Junts.
I en aquest sentit, no sé si escollirà
ANR
o un altre tipus de perfil.
Aquí també hi ha una altra alcaldessa
que deixa ara de ser alcaldessa
i no es torna a presentar, que és Marta Madrenes,
que és un perfil proper
a Carles Coljamont.
Subscribeu aquestes paraules, Oriol, ho dic perquè ho hem de tancar.
Com que estem parlant de Junts i la Núria és una veu autoritzada,
la subscrip totalment, però poso un petit parèntesi.
Aviam si la presidència continua en mans de Junts.
Oriol, Marc, Núria, Oriols i Marc Molins.
Bona Pasqua, una abraçada, coideu-vos molt, moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies a vosaltres. Bona Pasqua.
Igualment. Arribem a les 10 del matí.