Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
L'Iran manté el pols amb Israel.
La República Islàmica confirma que els seus assessors militars
continuaran actuant a la regió després que ahir
cinc comandants de la Guàrdia Revolucionària van morir
a la ciutat siriana de Damask a causa d'un atac selectiu.
El règim de Teheran fa responsable l'exèrcit israelià
d'aquest bombardeig, i ja avançat,
que li donarà resposta quan ho consideri oportú.
El risc que la guerra de Gaza s'estengui a tota la regió és real
i per això el secretari general de les Nacions Unides,
Antonio Guterres, fa una crida a desescalar el conflicte.
El rebutge a acceptar la solució dels dos estats
per israelians i palestins i la negativa del dret
a un estat per al poble palestí són inacceptables.
Això allargaria indefinidament un conflicte
que s'ha convertit en una important amenaça
per la pau i la seguretat globals,
exacerbaria la polarització i incrementaria els extremistes a tot arreu.
La guerra de Gaza fa 107 dies avui
i un fet demostra que, malgrat l'ofensiva dels últims gairebé 4 mesos,
Israel no controla del tot encara el nord de la franja.
En aquest indret han estat abatuts avui
una quinzena de combatents palestins
en una acció combinada entre la infanteria i l'aviació israelianes.
Els palestins morts ja són 25.105
i els ferits més de 62.000.
Més notícies, en Raúl Flores.
Els Mossos d'Esquadra investiguen la substracció
de quatre menors d'un centre de tutela
arraïmat, el Segrià.
Es tracta de quatre germans que estaven sota tutela
de la Generalitat i que van desaparèixer
del centre divendres passat,
segons informen el diari Segre i l'agència ACN.
Va ser el mateix equipament qui va denunciar
els fets de la policia que ara treballa
per localitzar els menors
i trobar els responsables del segrest.
El diari apunta que fins i tot s'investiga
si podrien haver sortit de l'Estat.
El president rus, Vladimir Putin,
expressa la seva intenció de visitar
aviat Corea del Nord.
L'agència oficial nordcoreana assegura
que el mandatari rus ha acceptat la invitació
de Kim Jong-un per visitar Pyongyang
després de la visita d'una delegació
del règim a Moscou aquesta setmana.
Segons el comunicat, durant la visita al Kremlin
ha agraït a Pyongyang el suport
durant la guerra d'Ucraïna
i han acordat continuar cooperant,
a més d'estar d'acord
a condemnar les suposades amenaces
dels Estats Units i els seus aliats
contra la sobirania nordcoreana.
La plataforma Estòmic Macro Parc Eòlic Marí,
contrària a la instal·lació de Molins de Vent
al Golf de Roses, reclama que s'aturi aquest projecte.
Volen que es freni fins que resolgui el recurs
del Suprem contra el decret del govern espanyol
que identifica les zones del litoral
on es poden posar parcs eòlics.
Ferran Vallès-Pinós és el portaveu de la plataforma.
Adonades les incerteses tan jurídiques
com científiques que té aquest projecte,
demanem que això s'aturi, que hi hagi una moratòria.
Demà comencen les obres d'urbanització
del nou passeig de la Gran Via de Barcelona
a l'altura de Glòries,
just a la superfície del nou túnel viari.
L'espai va quedar alliberat del trànsit
amb l'obertura del túnel
i ara es convertirà en una gran zona verda.
La primera part de les obres serà la construcció
del passeig de més de 20 metres d'ample
de costat de muntanya on hi ha els edificis d'habitatges.
Aquesta fase durarà un any.
En una segona fase, a la banda de mar,
es doblarà la via del tramvia.
L'urbanització d'aquest tram de la Gran Via
posarà fi a un llarg període d'obres i provisionalitat.
Laia Bonet és la tinent d'alcaldia d'Urbanisme.
Amb la construcció del túnel
el que havíem fet és una urbanització
provisional a la part de Gran Via,
a la part superior de Gran Via,
doncs passa d'aquesta urbanització provisional
a una urbanització estructural,
però de molta més qualitat,
amb molt de verd,
aproximadament uns 400 arbres
que, evidentment, els haurem de plantar
en funció de la situació de sequera.
Esports, Albert Benet.
El Barça guanya la Supercopa Femenina de Futbol
amb una golejada contra el Llevant
per 7 a 0.
Graham, autora de 3 gols,
elegida millor jugadora de la final disputada a Leganés.
També van marcar Salma amb dos gols
i Ona Batlle i Aitana amb un gol cadascuna.
A la Lliga masculina,
avui,
Betis-Barça i Girona-Sevilla
a dos quarts de set partit al Villamarín,
on el Barça no es pot permetre
una ensopegada per mantenir opcions al títol.
A les 9 del vespre,
partit a Montilivi,
on el Girona pot aconseguir
la millor puntuació a primera
de tota la seva història.
També avui,
a un quart de 5,
Madrid-Almeria,
un partit del qual
n'estaran pendents
tant el Girona com el Barça,
i també ho s'assuna Getafe
a les dues del migdia.
Empat a 1,
al camp del Villarreal,
del rival del Girona,
Dimakers a la Copa,
al Mallorca,
i derrota del rival del Barça,
l'Atleti Club a Mastalla,
contra el València,
per 1 a 0.
També ahir,
Rayo 0,
Les Palmes 2
i Celta 0,
Reial Societat 1.
A segona,
victòria de l'Espanyol
contra el Villarreal
ve per 2 a 1
amb dos gols de Breitwood.
L'equip blanquiblau
trenca una ratxa
de 5 partits sense guanyar
i ara és tercer
a només un punt
de l'ascens directe.
A l'Open d'Australia
de tenis,
Novak Djokovic
s'ha classificat
aquesta matinada
per als quarts de final,
després de guanyar
el francès Manarinó
en 3-7,
6 a 0,
6 a 0
i 6 a 3.
Amb bàsquet a l'ACB
aquest migdia,
Granada-Barça
i Breugan-Bàsquet-Girona,
tots dos a dos quarts d'una
i a la Lliga Femenina
també a la mateixa hora,
Barça-Sanferiuengui-Puscoa.
Fins aquí,
les notícies.
El Suplement.
Ràdio amb esperit
de cap de setmana.
Amb Roger es capa.
11 i 6.
De seguida,
la Marina Porres,
també la Marina Laminos
amb la màquina del temps.
Marina Laminos,
bon dia de nou.
Què tal, bon dia.
Avui viatgem fins al...
18 de gener del 2004
perquè aquesta setmana
ha fet 20 anys,
exactament,
que Joan Roma,
que n'anir Roma,
va guanyar el seu primer Dakar,
va ser en la categoria de motos
i es va convertir
en el primer català
a aconseguir-ho.
Ara sí,
aquest és un moment històric
pel motociclisme espanyol
de fora carretera.
Un català Joan Roma
acaba de pujar
al lloc més al del podi
del ral·li París-Dakar.
Aquest any,
un català i un francès
han agrada els guanyadors
amb motos
Nani Roma,
en cotxes
Estefan Peterancel.
Fins l'any 2004,
cap català,
ni tampoc cap espanyol,
no havien aconseguit
guanyar el ral·li
més exigent del món.
Així ho explicava
Sebastià Roca
a TV3
i aquestes van ser
les primeres paraules
de Nani Roma
després d'aconseguir-ho.
He passat moments
molt difícils
i sempre he tingut gent
al meu costat
que m'ha ajudat molt
i llavors una mica
tota aquesta gent,
tota la gent que ha sigut creient en mi
i tots els patrocinadors
que han sigut creient en mi
doncs els hi dedico
aquesta cursa.
De fet,
el Nani ho havia intentat
ja unes quantes vegades
abans d'aquest triomf.
Sí,
vuit en total,
la majoria marcades
per la mala sort.
De fet,
així ho explicava
la crònica
d'aquell mateix dia
del Telenotícies de TV3.
Nani Roma
debutava en la prova
africana el 1996
amb una caiguda
que el va obligar
a abandonar
la quarta etapa
després d'haver liderat
la cursa.
Per tant,
un triomf esperadíssim
no només per ser
el primer català
a aconseguir-ho
sinó també
per treure's
totes aquelles espinetes.
De fet,
Roger,
el company d'esports
d'Ami Aguilar
ha estat seguint
el Dakar
aquests dies
des d'allà mateix
i m'ha aprofitat
per demanar-li
que parli amb en Nani
d'aquesta victòria
d'ara fa just 20 anys
i mira,
en Nani ens confessa
que des de la primera vegada
que va trepitjar el Dakar,
que va ser el 96,
estava convençudíssim
que Taro Dóna el guanyaria.
Jo,
quan vaig arribar allà,
em vaig adonar
que per algun espanyol
guanyar
era com un impossible,
no?
Endavant de tota l'esquadra francesa,
com estava tot organitzat,
el meu ollo.
En Jordi estava,
com sempre,
d'emprenyar
contra els francesos
i jo vaig agafar
un altre tàctic,
vaig dir,
jo m'he de fer amic
de tot aquest personal,
no?
I jo m'ho vaig creure,
jo des del meu primer Dakar
que vaig córrer,
jo sabia que l'agonyaria
aquella carrera.
Tornem a aquell 18 de gener
del 2004,
ara fa tot just 20 anys,
el pilot de Folgaroles
va fer història
i així ho va viure
al seu poble.
A Folgaroles
s'han esperat fins a quarts d'11
de penjar les pancartes.
Ho han fet
quan la victòria final
d'Anni Roma
al Rally Dakar
ja era una realitat
pel poble.
I no només al seu poble,
també la seva família,
parlava el germà
Miquel Roma TV3.
Amb una il·lusió
perquè semblava
que tot sortia bé,
semblava que tot podia
arribar per fi a bon port,
però és que ens ha fet
tantes desil·lusions
al llarg dels anys
i tants anys perduda
per motius
que realment
quan et veies
la carrera que allà
veies...
També el seu pare
Joan Roma
que havia patit molt
també els anys anteriors.
I cada any
ens ho pensem
aquest any així,
aquest any així
però no arribava això.
L'una hora
per una caiguda,
l'altra hora
per la matèrica...
I ara,
20 anys després
de la primera victòria
quan en Nani Roma
ho recorda,
encara s'emociona.
Ostres,
ara veus?
Ara m'hi acabes,
mira,
m'hi acabes posant
la pell de gallina.
Home,
va ser
d'aquells moments
que crec que no els esborraré
mai més
de la meva vida
quan anàvem amb l'Isidre
per les platges
de Dakar
arribant
al Dakar
que vaig guanyar amb moto.
De fet,
ara ho deia el Nani,
fins que no va guanyar,
el Dakar sempre
havia estat
de domini francès.
Sí,
hem demanat al Damià
que li pregunti per això
pels catalans
que van començar
a fer camí
i això ens diu.
Crec que hi van haver
alguns que van obrir portes
i a mesura que van anar passant
jo vaig agafar
una mica el relleu
del Carles Mas,
del Jordi Arcarons,
que ells
havien només pogut fer segon
i jo vaig poder guanyar
i a darrere nostre
i a darrere meu
doncs el Marc
em va poder guanyar cinc
i potser vam ajudar
a obrir una porta,
a creure'ns-ho
perquè a vegades
ens passava a casa
que potser no ens creiem
massa que es podia fer
i al moment que ho vagis fer
llavors hi van haver
d'altres que,
com en aquest cas
el Marc Coma
que em va guanyar cinc.
A més, Roger,
fixa't que la victòria
del 2004
no va ser gens senzilla,
les últimes etapes
estaven molt
però que molt ajustades
de temps
i fins i tot
durant les últimes etapes
semblava que al final
doncs havia de tornar
a ser negre, no?
Tal com va passar
en l'etapa d'ahir,
Joan Roma ha tornat
a donar un ensurt
en el Rali Dakar.
El pilot de Fulgarola
s'ha perdut
al començament
de l'Espacial d'avui.
Clar, pensa que
tants anys tocat
la de tan a prop
van suposar
una pressió afegida
per ell,
com si guanyar un Dakar
a més ja no fos
prou pressió, no?
Uf,
no us ho podeu imaginar.
Amb moto?
Encara que jo no ho demostrava
les dues últimes nits
crec que no vaig dormir.
Sobretot l'última nit
que era la penúltima,
vaja,
que era una etapa
sense GPS,
sense punt GPS
a la sabana.
És unes sensacions
molt, molt tenses
el que senten ara,
per exemple,
doncs en aquest cas
el Carlos avui
han sentit
o el Lep.
És una sensació
que costa de gestionar.
20 anys ja
d'aquella primera victòria
amb motos
i de fet Marina
no és l'única efemèride
que en Nani
ha celebrat aquesta setmana.
No, perquè 10 anys exactes
després d'aquella primera victòria,
és a dir,
el 18 de gener,
però del 2014
va tornar a fer història.
Dos pilots catalans
s'han consagrat
en la prova
de resistència
més dura de totes.
El rally de Carna
i Roma
ha estrenat
el seu palmarès
en cotxes
i Marc Coman,
Àlex,
no ha tingut rival
en moto.
El primer català
a fer el doplet
es va coronar
campió
ara també en cotxes.
De fet,
va ser el tercer pilot
de la història
a aconseguir-ho
i 10 anys més tard
encara no s'ha afegit
ningú a aquesta llista.
Oriol,
Peter Ancel
i Nani Roma
són els únics
que ho han fet
i aquell de Car
del 2014.
A més,
que va cobrir,
per cert,
la periodista de Catalunya
Ràdio,
Marta García,
que el recorda així.
Sí que recorda,
com a mínim allà,
que se vivia tot
com amb molta intensitat,
no?
Perquè, a més a més,
eren tres pilots
d'un mateix equip.
Sí que Nasser
i Lucas Cruz,
que era el seu copilot
també català
que va pujar al podi,
estàvem una mica més allunyats,
però, clar,
i, bueno,
s'ho va oir com això,
com amb molta intensitat.
De fet,
hem aprofitat també
per buscar la maroteca
perquè la Marta
doncs va poder parlar
amb en Nani
just després d'aconseguir
el doplet,
també des d'allà.
Se'l va trobar
molt enfeinat
i atenció,
que és el primer que va fer
quan va acabar
el de cara en cotxe
i va aconseguir el doplet.
Doncs sí,
deixa'm mentes que explico
que ja està dutxat
i canviat
perquè estava acabant
de mastegar
perquè ha arribat
que tenia molta fama menjat
i s'està acabant
un brownie de xocolata
ara m'un somriure a la boca
i de seguida
et passa la Nani Roma
que em pilla tot la cara.
M'un somriure,
el brownie de xocolata,
sensacional.
Sí, sí,
no és per menys,
aquell dia va entrar
a un club molt selecte,
així ho explicava,
de fet ara fa 10 anys
als micrófons d'aquesta ràdio
preguntat pel David Clopés.
Està bé, home,
està bé això.
Està molt bé.
El món de l'esport
costa,
té coses d'aquest tipus,
de gent
i estic molt satisfet.
Ara que fa 20 anys
Nani Roma va fer història
en convertir-se
en el primer esportista
de l'estat a guanyar el Dakar,
fa 10 anys també
que va fer encara més història
amb el doplet.
Sí, aquest any el resultat
no l'ha somrigut
com aquelles vegades,
però Nani Roma,
això sí pot dir
que ha tornat a participar
al Dakar després
d'haver superat un càncer
i no en tenim cap dubte,
Roger,
que ell també ha obert
moltes portes
per a futures generacions
de pilots catalans.
Sí que és de veres
que hi pertany
una generació
molt bona
de pilots catalans,
amb Nani,
amb Marc,
amb Isidre,
amb Ferrés,
amb Viladoms...
Clar, pocs saben
com el dur
que és un Dakar,
sí que és de veres
que ell ara
potser no està
en els millors equips,
en els equips oficials,
però és que costa molt.
Jo crec que és una
de les competicions
que més força
aprèn ixa frase
de l'important
és participar.
I clar,
al final jo crec
que una persona
com Nani
estiga tants anys
competint,
jo crec que és
la millor carta
de presentació.
L'enhorabona
al Nani Roma
pels 20 anys de Triomps
i gràcies també Marina.
Tornem ara al 2024.
Un minut per arribar
a un quart de 12 del migdia.
De seguida la Marina
portes el suplement.
Abans un segon, Marina.
Sí.
Vas anar al Dausà, no, i?
Exacte.
Hem dormit molt poc.
Sí, perquè a més
es va allargar bastant, eh?
Hem promès a l'audiència,
més enllà del concert
i d'aquestes 16.400 persones
que van omplir ahir
el Palau Sant Jordi,
hem d'explicar una història
que va passar durant el concert, no?
A veure,
tu que ho vas veure?
Sí, clar,
tothom estava esperant el moment,
jo mai mai,
que més el va tocar dues vegades, etcètera.
i no només això,
sinó que també va fer un joc
amb el públic,
un jo mai mai,
però aquí en comptes de veure
el que la gent tingués a les mans,
doncs s'havien d'aixecar
i encendre unes llums.
Què va preguntar en Joan Dausà?
Jo mai mai,
he vingut a un concert
de Joan Dausà
disposat a lligar.
Llavors, molta gent es va aixecar
perquè, doncs, mira,
hi havien anat solters
o amb relacions obertes
o el que sigui que tinguessin
i a partir d'aquí
es va començar com a un Tinder,
literalment,
al Sant Jordi.
La gent, clar,
comença a mirar als voltants,
no?
Ostres, allà també s'ha aixecat
algú que també busca per ell
a veure si m'agrada,
no m'agrada
i a mesura que avançava el concert
ell anava fent alguna pregunta més.
Jo mai, mai,
m'he sentit atret
per una persona
que tinga a prop
un concert de Joan Dausà,
etcètera.
Vam obrir les llums,
mireu al vostre voltant,
identifiqueu aquella persona
i què va passar cada cop?
Clar, xup, xup, xup, xup,
la gent anava veient
que s'estaven fent maig.
Ahà.
I llavors...
Hi ha parelles
que es van conèixer
i el concert de Joan Dausà
i van fer maig
arran de la pregunta del cantant.
Exacte.
Perquè al final van dir
mireu aquella persona
amb les llums obertes
per qui us sentiu atrets,
aquella persona
que no coneixeu de res
i si us està mirant també
és que haureu fet maig
perquè també li agradeu.
I el Dausà es va fixar
en una parella concreta, no?
Sí, en una parella
que efectivament va fer maig
són la Núria i en Toni,
no es coneixien de res,
estaven separats
per unes quantes files,
en Joan es va apropar
i va intentant centrar...
Es van arreglar a fer un petó?
Va intentant centrar...
Va forçar una mica la màquina?
Sí.
Una mica.
L'esporna de l'amor.
Toni, bon dia.
Bon dia.
Núria, bon dia.
Bon dia.
Fas la pregunta
i Catalunya vol saber
i heu dormit junts?
Doncs...
No sé si hem de contestar.
Núria,
Jo ho deixo...
Deixo que contesti en Toni.
És que jo, de moment,
tinc la veu a cara
recuperant-me del concert d'ahir, saps?
O potser no heu dormit.
També podria ser.
També podria ser.
A veure,
ara us esteu quedant amb mi.
O sigui,
us estic trucant
perquè em digueu
si heu dormit junts o no.
Sí, però...
No voleu revelar.
Va ser un concert
molt...
molt intens
i ens vam deixar veure molt ahir.
D'acord.
A veure,
deixa'm-ho fer d'una altra manera
perquè és més difícil
entrevistar el Toni i la Núria
que un conseller.
Ha anat bé, això?
Sí.
Ha anat bé.
Val.
S'ha encès l'espurna
que va obrir ahir el Deusà
continua...
Ha fet flama?
De moment està oberta.
Podria ser.
Deixem-ho així.
Aneu en pijama encara,
aquesta hora?
Jo sí.
Jo també.
Sou a la mateixa casa,
aquesta hora?
No.
No.
D'acord, no.
Bé, doncs, escolta'm,
ja ho trobarem un altre dia.
Són la història...
El concert bé, no, per això?
El concert molt bé,
no és a la meva veu.
Sí, sí.
A quants concerts
havíeu anat, del Deusà?
Jo millor no t'ho dic.
Jo a uns 20, aproximadament.
Déu-n'hi-do.
I tu, Toni?
I el meu era el tercer.
Ahir quan vau veure
que el Deusà
s'usapropava
al mig d'aquestes 16.400 persones?
Què vau pensar?
Merda.
Terra, traga'm.
No pensava
que realment
en tantes persones,
no m'ho imaginava,
però tota la grada
que teníem en Toni i jo
realment ens va donar
molta claca
i això, doncs,
va ajudar.
Escolta'm,
molta sort,
moltes gràcies
i el que hagi de ser,
doncs, serà.
Jo mai, mai.
Una abraçada a tots dos,
Toni i Núria.
Una abraçada, gràcies.
Adéu, gràcies.
Gràcies, Marina.
A vosaltres.
Fem una pausa
i de seguida
la porra és el suplement.
El suplement
amb Roger Escapa.
Amater,
que s'estima el que fa,
que ho fa per plaer.
A la Filmoteca
estimem el cinema
i el 2024
celebrem el centenari
del cinema amater
a Catalunya
i compartim el plaer
de la millor programació.
Renoir, Hitchcock,
Verdà,
Belatar,
Brando,
Mastroian i Villaronga
i molt més.
El 2024 a la Filmoteca.
Entrades i abonaments
a filmoteca.cat.
Generalitat de Catalunya
sempre endavant.
El proper 22 de gener,
al Palau de Congressos
de Catalunya,
celebrarem la 76a edició
de la Gran Gala
de Mundo Deportivo.
Un esdeveniment
en què premiarem
els millors esportistes
i moments de l'any.
Un gran dia
en què els esportistes
es vesteixen de gala
amb Mundo Deportivo,
amb el patrocini platí
de Repsol
i els patrocinis
Hort de Movistar,
La Liga i CaixaBank.
Avui diumenge,
al Corte Inglés,
últim dia
per estalviar-te l'IVA
en tot.
Electrònica,
electrodomèstics
i en molt més.
Televisors,
mòbils,
ordinadors,
frigorífics,
PlayStation 5,
electrònica esportiva,
mobles de cuina...
Amb enviaments
fins i tot en dues hores.
Recorda,
avui diumenge,
últim dia
per estalviar-te l'IVA
al Corte Inglés.
I fins a les 12 de la nit
a la web i app
del Corte Inglés.
Soc Irene Paredes,
jugadora del Futbol Club Barcelona.
Soc Fermín López,
jugadora del Futbol Club Barcelona.
Amb la Fundació Barça
anem més enllà de l'esport.
Aconveniem els infants
amb malalties.
Prevenim la violència
a les escoles.
Ajudem a trobar feina
a joves en risc social.
Donem suport
a persones refugiades.
Jo vaig més enllà de l'esport
amb la Fundació Barça.
Dinamarca tindrà per primer cop
una dona
com a primera ministra.
Doncs ja som aquí.
Jo seré la primera ministra.
Una de les sèries polítiques
més reconeguda
de tot el món.
A partir d'aquí
manen els talibans.
Allà hi ha els talibans, eh.
Ets una política hàbil,
però no estàs preparada
per la guerra.
Torna a Borgen.
Nova temporada
a TV3 aquesta nit
després del 30 minuts.
Disponible a la plataforma
3CAT.
El 24 i 25 de febrer
Manresa viatja
al segle XIV
amb la Fira de l'Aixada.
Mercat medieval,
espectacles, teatre al carrer
i artesans.
Submergeix-te en la societat
de fa set segles
i descobreix la història
que va enfrontar
tota una ciutat
amb el poder del bisbe
que negava l'aigua al poble.
Més informació
aixada.cat
Ajuntament de Manresa,
Cor de Catalunya.
Un quart i mig de dotze.
Marina Forres, bon dia, bona hora.
Bon dia.
Com estem, Marina?
Bé, he passat una nit més tranquil·la
que la d'aquests dos
del concert de Joan D'Osa.
Vaja, el que passa és que
una mica decebut
perquè no he acabat d'esbrinar
ben bé què va passar amb això.
Tu creus que...
Algú ha passat, no?
Perquè si no,
tot aquest misteri...
No, d'això...
És veritat que de vegades...
És aquell principi de relació
que rius per tot,
tot et fa gràcia
i hi ha aquella...
Encara que no...
Tot això se'n va, eh?
Encara que no hagi passat res,
però la veu aquesta,
no haver dormit,
ja és indicador d'alguna cosa.
Arriba un moment que això...
I si hi ha un fill pel mig, ja...
Eh, Marina?
Sí, però no, no...
Coses bones, eh?
Així com ha estat la teva nit avui?
La meva nit bastant més tranquil·la
perquè com que amb l'excusa
que m'he de llevar per l'excusa
ens ho hem partit d'una manera
que jo he pogut dormir una mica i tot.
Doncs meravellós.
Demanarem una secció diària.
Exacte.
Així cada dia.
L'excusa d'aquesta setmana
de la Marina Porras
per ajuntar literatura,
sèries, pel·lícules, cançons...
Són les tenebres.
Aleshores, com ho lligarem, tot això?
Sí, bàsicament aquesta setmana
jo vull parlar de tenebres
que en literatura en realitat
és com una altra manera
de parlar del misteri,
de tot allò que no es coneix
o que no es veu.
Llavors, molts escriptors el que fan
és que utilitzen aquesta foscor
perquè és la seva millor manera
d'explicar les coses.
És a dir, que els va bé explicar les coses
a partir del que costa de veure
en lloc de fer-ho com lluminós
doncs van cap a la foscor.
Quin llibre t'hi ha fet pensar?
M'hi ha fet pensar
un dels títols més importants
de literatura catalana contemporània
que va sortir l'any passat
perquè he estat fent
aquests mesos repesca de 2023
i encara no l'havíem comentat aquí
al suplement
i el llibre és
Et vaig donar ulls
i vas mirar les tenebres
que és un llibre d'Irene Solà
un llibre que Anagrama va publicar
el maig de l'any passat.
Com que Solà és un dels fenòmens
més comentats del sistema editorial
tampoc cal presentar-la gaire
però tothom sap que es va fer
bastant coneguda
amb la seva segona novel·la
Canto jo i la muntanya balla
traduïda crec que a 27 llengües
que no és poc, poca broma.
Ahir treien
que la Júlia Ojeda penjava
que l'havien entrevistat
a la pàgina cultural
més important de Suècia
d'un diari sueig
a partir de la seva nova novel·la.
Però, si algú que ens escolta
no ha llegit la seva primera novel·la
Els Dics, val, de la Irene
jo la recomano moltíssim
és la història d'una noia
que estudia en la Terra
i torna a casa a l'estiu
per retrobar les històries
que l'han fet ser qui és.
Com passa amb totes les novel·les de Solà
l'important i el que ens sorprèn més
d'entrada és la veu
que és una veu feta d'ecos
i de rassons
que va lligant totes les històries
i els personatges
amb la terra on viuen.
Llavors, jo sempre recomano
Els Dics
per si algú no l'ha llegit
perquè a mi em va agradar molt
i és menys coneguda
però aquesta idea que dèiem
dels Dics
que és el lligam entre la Terra
i les persones que l'habiten
també és un gran tema
de la seva última novel·la
que és la història del mascle vell
que és la casa on passa tota la novel·la
que transcorre en un sol dia
i cada capítol
és una part del dia des del matí fins a la nit.
Llavors, per situar-nos
la novel·la comença
amb una dona
molt, molt vella
que s'està morint
i que es morirà
al final del dia
i al final de la novel·la
i a la Bernadetta
que és aquesta senyora
l'habitllen tot de dones
que han viscut el mascle vell
des del segle XVI fins ara
a la nostra època
però tot està explicat
en una mateixa història
en un mateix, diguéssim,
tot narratiu
per tant, Solà el que fa
és convocar fantasmes
i gent viva
en un sol espai
i aquestes dones que dèiem
preparen una festa
per la dona
que s'està morint
Llavors, com sempre
els llibres d'Irene Solà
i per això crec que són bons
t'agradin o no
això va a part
hi ha un univers propi
potentíssim
treballadíssim
un imaginari literari
que està construït
amb molta cura
i molta intel·ligència
Llavors, aquest llibre
per mi és
un compendi
de llegendes folklòriques gores
hi ha molta sang
hi ha molta imatgeria violenta
alhora és una novel·la històrica
perquè se'ns expliquen
moltes coses
sobre les guilleries
que és el lloc
on es troba el mascle vell
i coses que hi van passar
però aquesta novel·la històrica
és també una novel·la
de fantasmes
perquè les senyores
protagonistes de la història
apareixen des de l'ultratomba
per explicar
com han viscut
en aquella casa
i tot això
que hi és prou complicat
està narrat
en tot compte
que és una cosa
que Solà
sap fer molt bé
és un llibre
us diré
no és gens fàcil
de resumir
en un minut
però en tot cas
està molt bé
i m'ha sorprès
una altra vegada
veure com
Irene Solà
en lloc de deixar-se
acomodar per l'èxit
o fer coses
que sap que agradaran
perquè sí
i llavors
com que ja li ha funcionat
repetir-ho
sempre suposa
tot més difícil
de fet
és un llibre
que és carregós
és dens
és fins i tot
molt pesat de vegades
però se'n surt
amb el que vol fer
i jo crec que té
molt mèrit
l'he portat
l'he portat avui
que parlem
de tenebres
perquè l'obscuritat
i el misteri
de les coses
que existeixen
però que no veiem
són centrals
en aquesta història
de fantasmes
que juga
tota l'estona
a explicar-nos
que la tenebra
ensenya més coses
de les que sembla
sempre sempre
Irene Solà
fa aquest joc
avui les tenebres
hem començat
amb Irene Solà
i continuem
amb una pantalla
amb una sèrie
que realment
les tenebres
han causat sensació
això és la Messias
una estrena molt recent
a Movistar Plus
una cosa
bastant terrorífica
que ha causat furor
és una cosa
terrorífica
interessantíssima
per mi
sobretot
al principi
jo vaig començar
aquesta sèrie
amb molt escepticisme
encara no l'he acabat
em falten dos capítols
però em sembla
que si parlem
de tenebres
jo feia temps
que no veia
una cosa
tan perturbadora
i tan fosca
com aquesta història
amb els seus pros
i amb els seus contres
però aquesta és la història
de dos germans
l'Enric i la Irene
que amaguen
un passat terrible
marcat per una mare
que tenia
una vida horrorosa
horrible
horrible
i que cau en mans
d'un fanàtic religiós
interpretat
sensacionalment
per l'Albert Pla
que la fa viure
amb una masia
a prop del que
sembla ser
Sant Saloni
llavors
la història
es viu en dos temps
és a dir
en l'actualitat
quan els germans
han sortit
de la vida terrorífica
que en realitat
és una secta
i intenten
que no els afecti
tot el que han viscut
i el seu passat
que la sèrie
va reconstruint
poc a poc
llavors
la història
fa el tom
diguéssim
quan aquests germans
veuen uns videoclips
a Youtube
d'una sèrie de noies
que són com fanàtiques
religioses
que criden a trobar Déu
amb cançons així com
catòliques
i anirem descobrint
la història
que coneix
l'Enric
i la Irene
amb aquestes noies
i perquè ells
estan atrets
però alhora
ho volen evitar
l'he portat avui
perquè la foscor
travessa tota la sèrie
de principi
a final
en totes les trames
i des de totes les bandes
no només el tema
és terrible i obscur
el fanatisme religiós
el poder d'altra part
que té una família
sinó que la sèrie
està construïda
creant una tensió
bastant espantosa
és una sèrie
que provoca
un molt rotll impressionant
d'entrada sembla
que no pugui ser
versemblant
però et va atrapant
com inevitablement
vas patint cada capítol
i et va sorprenent
perquè realment
està ben feta
no la mireu abans
d'anar a dormir
és el meu consell
perquè realment
és que no
vull dir que afecta
però crec que val la pena
no sé si l'has vist
te l'has vist?
l'he vist
l'he vist
i em va atrapar
terrorífica per això
i a més
a Movistar
crec que les estrenes
van capítol per capítol
i tot i que són
capítols de digestió lenta
tenia la necessitat
de veure el següent
sí
el mateix dia de l'estrena
sí
perquè a més
és que van entrant
com en una espiral
que ja saps
a més
jo crec que
al principi
és millor
o sigui
al principi
és millor
que com va fent
però clar
ja estàs tan dintre
que dius
bueno
què està passant aquí
quan són dos quarts
d'una del migdia
posem música
també a les tenebres

són dos quarts
de dotze
no us espanteu
no dos quarts
d'una
no ha passat
del temps
tan ràpid
però hi serem
a dos quarts
d'una
també
a veure
això que sona
és una cançó
una mica hippie
sí
es diu
Reach Out of the Darkness
d'un grup
que és
Frenen Lover
aquesta és una cançó hippie
bàsicament
que busca
la cara bona
de la foscor
per això es diu
busca fora de la foscor
és una cançó
que diu
crec que ara tot
és genial
perquè la gent
per fi
s'està unint
i és molt bonic
de veure com això passa
i per què passa
doncs
perquè algú ha decidit
precisament
buscar fora de la foscor
és una cançó
que convida
a mirar-se les coses
amb optimisme
perquè ens diu
no se sap mai
què hi ha a l'altra banda
i en lloc de deprimir-te
i pensar que tot és fosc
diu
si busques a fora
potser és més fàcil
del que et penses
i trobes amics
que t'ajudin
diu
no tinguis por d'estimar
perquè tothom necessita amor
tothom necessita
algú altre
més literatura també
Marina
si parlem de tenebres
i de literatura catalana
havia de sortir aquest nom
que és Víctor Català
i especialment
els seus contes
que a més
Víctor Català
Solà sempre ha dit
la Irene Solà
sempre ha dit
que és una inspiració per ella
per tant
ho lliguem tot
us recomano
que busqueu
el recull
Drama Rural
sé que és el més famós
d'ella
però realment
em sembla
que allà hi ha
els millors contes
per veure
com aquesta senyora
s'enfrontava
sempre directament
a la foscor
que és un llibre
que a vegades
fan llegir massa d'or
a l'escola
llavors
la gent en té un record
que no és el que
hauria de tocar
Siri
aneu a buscar
Víctor Català
veureu
que tots els temes
són durs
són bèsties
són molt gores
però a través
de la foscor
ella és com s'explica
millor
de fet
en un dels pròlegs
dels seus llibres de contes
que té un títol
molt explícit
un recull
que es diu
Ombrívoles
explica per què
a ella li agrada
la foscor
i això és una cosa
que a ella
li retraien molt
com a escriptora
li deien
que estava massa
obsessionada
amb la part fosca
de la vida
que no mirava mai
el cantó lluminós
i davant d'això
ella respon
i val la pena
llegir-ho
diu
l'ombra
és més modesta
però menys cruel
i també té
les seves grans belleses
unes grans belleses
ferestegues
de vint pregons
que es perveren
els ulls envellutats
i fan cisclades
glai
a les boques
molsudes
i obriagues
de petons
més que no
per això
deixen de ser
legítimes belleses
i llavors diu
a mi no m'espanten pas
aquestes ombres
diu
molts cops
esclen la meva ànima
amb ses negres destrals
però la voluntat
del dolor
és tan real
i tan corprenedora
com la voluntat
del Gaudí
que són totes
voluptats
i totes voluptats
tenen el mateix encís
i acaba dient
que el com
encara demanen
a mi
parlar de tristors
ombrívoles
no em demana pas
dir-vos-les a vosaltres
sinó rendir-me-les
a mi mateix
si no us plau
escoltar-les
deixeu-me sol
amb elles
i així tots
haurem fet
el nostre gust
és a dir
que Víctor Català
a la seva obra
es dedica
a explicar
la bellesa
que hi ha
en les coses fosques
perquè diu
no ho pot evitar
i no ho pot
escriure
d'una altra manera
avui
avui
amb la Marina Porras
les Tenebres
i ara tornem
a les pantalles
amb una sèrie
no em cansaré
mai de recomanar-la
tot i que fa 5 anys
que es va estrenar
es diu
Sharp Objects
i en català
es tradueix
per ferides obertes
i es basa
en un llibre
de Gillian Flynn
que si us agraden
els thrillers
negres i psicològics
heu d'anar a la llibreria
a buscar-lo
ara mateix
si us agrada
la Messias
també us diré
us agradarà
aquesta sèrie
a mi em va impactar
moltíssim
quan la vaig veure
és la història
d'una periodista
interpretada
per la Amy Adams
que fa un paperàs
que torna
al seu poble natal
del sud dels Estats Units
per investigar
sobre una sèrie
d'assassinats estranys
que ningú sap
com han passat
però mentre la periodista
investiga aquest cas
anem descobrint
la història
turbulenta i torturada
que hi ha a casa seva
al casalot sudista
on ella ha viscut
tota la seva infantesa
quan torna
en aquesta casa
què passa
que aquesta periodista
es troba
amb tota una sèrie
de records
que li agradaria
no tenir
una altra noia
que intenta evitar
el seu passat familiar
a la casa hi trobarem
la seva mare
una senyora
que fa una por tremenda
i la seva germana petita
que és una nena
que s'està fent adolescent
i que pateix els problemes
de fer-se adolescent
d'una manera molt fosca
és una sèrie curta
tensió pura
fins i tot
una mica de por
en alguns moments
però està molt ben feta
i per això
l'he portat avui
que parlem de Tenebres
perquè és una de les sèries
més fosques
i jo crec que
que he vist mai
molt molt recomanable
i evidentment
acabarem
amb aquesta peça
una de les cançons
més misterioses
de Leonard Cohen
que ja es diu
perquè moltes d'elles
són un misteri
crec que era pòstuma
que es va publicar
just al cap de poc
que morís
és del seu últim àlbum
i devia sortir
després
ja parla d'això
la lletra de la cançó
diu
d'acostar-se
que estic preparat
senyor
enrere mal l'or
sí, sí, sí
i de fet
és com una mena
d'invitació
cap a la mort
una cosa d'acostament
que és això
que diu
que és un dels versos
de la cançó
alhora
és un vers
de l'antic testament
en el qual
Déu demana
qui el vol servir
diguéssim
que s'uneixi amb ell
i és com una declaració
de devoció
i de servei
que és el que és
aquesta cançó
però clar
de servei
a la mort
llavors
es diu
que aquesta cançó
és una cançó
sobre enfrontar-se
amb la pròpia mort
i comença explicant
si tu ets el dealer
no
si tu ets el qui reparteix
el qui fa el joc
jo estic fora del joc
si tu ets qui m'ha de curar
aleshores estic trencat
i estic perdut
és una mena d'himne
d'un creient
molt particular
del Leonard Cohen
cap al seu Déu
dient que
malgrat tot
està preparat
per enfrontar-se al final
és una de les lletres
més boniques
més enigmàtiques
però més poderoses
de Leonard Cohen
com sempre en aquest senyor
si aneu a buscar
per la lletra
trobareu
mil lectures
mil estudis
mil significats
però
no es pot negar
que és tenebrosa
avui amb la Marina Porras
les tenebres
a l'excusa
hem passat per Irene Solà
per Víctor Català
per la Messias
per Sharp Objects
i hem recomanat també
les cançons
de Frenon Lover
i de Leonard Cohen
Marina Porras
moltes moltes gràcies
a vosaltres
dos quarts i mig
de dotze del migdia
fem una pausa
i de seguida
el suplement
més música
Roger Mas i David Carabent
fins ara
el suplement
amb Roger Escapa
continua encara jo
Fèlix la toca per la Minzo
i la Minxuta
la Minzo
salva
Iñaki
i vell
tot és possible
un dia de vestir
tot és possible
a la TDT
la transmissió
d'en Torquemada
avui a partir
de dos quarts de sis
la TDT
del Betis Barça
a Catalunya Ràdio
La narració del partit
és una exclusiva
de CaixaBank
CaixaBank
dona suport
a l'esport
Mercè
sóc en Dani
que he acabat
l'escola de cuina
i començo a treballar
estic supercontent
vull domiciliar
la nòmina
serà el meu primer sou
i ho vull fer bé
el millor de tenir
algú a prop
és que t'escolta
a CaixaBank
estem a prop
per posar-t'ho fàcil
beneficia't
de tots els avantatges
de domiciliar
la nòmina
CaixaBank
tu i jo
nosaltres
més informació
a CaixaBank.cat
La TDT
de Catalunya Ràdio
té el supercomercial
de CaixaBank
d'am
i assistència sanitària
No hi ha res
que t'acompanyi
més que la ràdio
així és
a Catalunya Ràdio
tornem a celebrar
el Dia Mundial
de la Ràdio
al teu costat
el dimarts 13 de febrer
venim amb tu
tornarem a fer
els nostres programes
on ens proposeu
els oients
farem la ràdio
al menjador
de casa teva
o a la cuina
o al vàter
o al dormitori
que així podem posar
a prova el matalàs
sí Joel
però sempre
actuant civilitzadament
i fins i tot
podem canviar de país
el Dia Mundial
de la Ràdio
ens multipliquem
per arribar
on ens proposis
a mi m'agrada
més que la gent vingui
que no pas
bé d'anar enlloc
però ho hem de fer
per la ràdio
veieu
què us que et dic
fes-nos la teva proposta
a caixeradio.cat
arribarem
fins on ens digueu
farem la ràdio
jo
el Dia Mundial
de la Ràdio
farem
autèntica ràdio
de proximitat
Catalunya Ràdio
el dimarts 13 de febrer
venim amb tu
el suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger
escapa
5 minuts per 3 quarts
al 12
Bon dia i bona hora
Roger Mas
Home, què tal?
Com estàs?
No, estupendament
és el Carabent
perdona
jo encara no he trobat
una rima
no he trobat
una rima adequada
pel Mas
Bon dia i bona hora
Estem bé?
Molt bé
Fantàsticament
Això és el demà
ho deixo
converses de taverna
revestides de cançons
i posem música
bàsicament
a aquesta parella
musical
i radiofònica
i jo aprofito
per descansar
aleshores
avui com que
són mesos
de molts virus
la cosa va d'esternuts
esternuts
esternuts
molt bé
esternuts
escolta
jo ara ja està pensant
mai ens has explicat
mai ens has explicat
exactament
què vas a fer
quan marxes
de...
és que no es pot dir
per què?
no es pot dir
és que fas tantes hores
aquí
no t'ho pots imaginar
sí
i tu Roger
t'ho imagines o no?
home
són 15 minuts
és a dir
quantes hores
fa que ets aquí?
tu què pots fer?
home des de les 6
compte
des de gairebé 6
o sigui
vas a dormir
no
des de les 6
que hi ha la llumeta
encesa
és a dir
entrem abans
els del suplement
a quarts de 5
som aquí
aleshores
són 15 minuts
què creieu que es pot fer?
home però un cop de cap
què s'us acut?
jo aniria a fer un riu
si a vosaltres us diguéssim
que només us queden 15 minuts
de descans
a la vostra jornada laboral
què faríeu?
jo igual aniria a fer un riu
i em tancaria
em asseuria la tassa
amb els ginolls agafats
i tancaria els ulls 30 segons
15 minuts
donen per molt
donen per molt
el que passa
que has de saber
abans que comencin
has de saber
què faràs
no començar a t'ho pensar
no
me'n vaig perquè
et truquen
perquè et truquen
d'aquí 15 minuts us ho explico
d'acord?
vinga
fins ara
el suplement
amb Roger Mas
i David Carabell
doncs sí
virus i tot plegat
això sí que en tenim
per donar i per vendre
els últims temps
però d'aigua
i de núvols
i d'humitat
doncs
costen
costen
ja n'hi ha
però costa molt
i amb lo bonic que és
quan
amb lo bonic que és
quan de fora
plou
de fora
bufes vent
plou
i a de fora
bufes vent
que me fa sentir
petit
com un granet
estic dins
el llit
estic ben
calent
avui
ja no
morré
d'aquí
quant temps fa
de dir-se
que no fa
això de
avui
ja no
morré
d'aquí
el llit
plou
i he de fora
bufes vent
que dorm
els meus sentits
i aixec
aquesta festa
i aquest
tic
tic
allò
representa
música
i cançons
doncs
això és els anys
primers anys
del Tomeu Penya
això és el 87
del disc Tomeu
i un plou
diferent
un ploure diferent
és el de
Giovanotti
del 94
Piove
comença també
amb un bon
barro bestall
i trobo
que la base
rítmica
d'aquesta peça
a mi em té
enamorat
aquest sí
que es tornó
d'una mica
perquè té
una mica
de mocs
piove
senti com
piove
madonna
com
piove
senti com
viene
ju
piove
senti com
piove
madonna
com
piove
senti com
viene
ju
hai visto
che piove
senti com
viene
giù
tu che
dicevi
che non
pioveva
più
che ormai
non ti
saresti mai
più
innamorata
e adesso
guarda
la guitarra
sembra
plogia
si
piove
madonna
come
piove
su
la tua
testa
fresca
e pioverá
fin cuando
la terra
no
sarà
de nuevo
piena
y poi
será
serena
piove
senti
come
piove
madonna
come
piove
senti
come
viene
ju
piove
senti
come
piove
madonna
come
piove
senti
com
jo
anava
tiré
molt fresca
sobretot
quan va
començar
encara ho és
ara jo
crec
cançons
construïdes
a partir
del ritme
més que
no?
sí
perquè també
ell
tampoc
com a cantant
però
una carrera
llarguíssima
perquè sempre ha sigut
donant moltes coses a dir
i sempre ha sabut dir
molt bé
jo l'ho he deixat més aviat
com a
això
que l'anomenaven
BJ
com a videojòquei
d'MTV
era un personatge
ja molt jove
era una celebritat
d'una superestrella
i després
ha demostrat que realment
tenia molt bon criteri musical
i
ja farà comptar també
molts gèneres
en realitat
sí
però sempre hi ha
les bases aquestes
la rítmica
que deies
tu també
sempre al voltant
d'explicar coses
al voltant
d'una rítmica
molt cultural
hip hop
suposo
jo t'he portat
un altre
que és un clàssic
de la música
anglo-americana
és del JJ Kale
que és aquest
bluesman
que va a compondre
pel Eric Clapton
i per tant
tanta gent
que es diu
Call the Doctor
truqui al metge
Somebody called
for a doctor
Calgú tuqui al metge
crec que estic malalt
Ain't had my medicine
In over the week
No me peres la medicina
en una setmana
My mind's fine
But my body
feels weak
De cap
estic bé
però de cosa
em sento fluix
Call the doctor
Truqueu al metge
I think I'm sick
Aquí és on ens revela
que potser el refredat
que té tampoc
no és exactament
un refredat
perquè diu
una dona
una dama
onbrívola
es va quedar
amb tot el meu pa
i tot això
Llavors ja pots intuir
que venint d'aquesta generació
d'això
d'anys 70
Eric Clap
tota aquesta colla
la medicina
aquesta que no s'ha pres
era una setmana
Llavors ja veus
que aquesta
que no és qüestió
de virus
o bacteris
sinó que és més aviat
d'alguna altra cosa
de farmàcia
De farmàcia
El JJ Kale
és una meravella
hi ha un documental
sobre una gira seva
que va amb l'autocar
i
és impressionant
la quietud
és com un slow traveling
és com un traveling
de documental
d'animals
que beuen còctels
és una cosa estupenda
sempre així tranquil
posa l'altre punt
a l'espectre del blues
aquesta sobrietat
de JJ Kale
doncs teníem
la mania
mania
de screaming J. Hawkins
i la confusió
que és un costipat
diu que la gent
ha escrit
cançons sobre l'amor
heartbreak
sobre el cor trencat
la solitud
està la depressió
i ningú ha sortit aquí
i ha fet una cançó
sobre el dolor
de veritat
de veritat
la banda
jo
quan hem de sortir
a l'hospital
hem trobat un home
que estava ben arreglat
i han fet un bus
el blues
constipation blues
constipation blues
però esclar
to be constipated
en anglès
en català
en castellà
constipat
o constipat
és
clar
és refredat
i en canvi
allà és més una cosa estomacal
no em sembla
sí
ara de fet sentiràs
escrí
J. Hawkins
fa un blues
i intenta fer el soroll
que fa una persona
quan està constipat
en anglès
no em unanimi
M'està passant molt putes, eh?
No crec que pugui aguantar gaire més això.
I llavors, bé, el cançó va explicant això del restrenyiment,
perquè expliquem-ho clarament, que en anglès constipated és anar restret.
I jo crec que quan hi ha la gravació durant el solo de piano
hi ha alguna administració d'algun vilardell d'aquests,
perquè al final de la cançó s'acaba i així...
Splash!
Splash.
Splash.
Hòstia, molt ràpid, no?
Cosa doenta fora del ventre.
Bueno, escriu un J. Hawkins i l'elegància, diguéssim.
Sí, sí.
No és...
Home, però...
És a l'elegància, ara sí, ara sí.
Bueno, és una cançó catàrtica, vol dir que no, eh?
I els crimins, els garips, J. Hawking, no?
Allò...
Exacte.
Jo t'he portat una altra persona intensa,
el que passa que al costat de la seva intensitat interpretativa,
que el va portar a ser un dels artistes més...
Que més vegades ha tocat a l'Olimpia de París,
i era un tio també molt expansiu damunt de l'escenari,
en comparació amb els grans intèrprets de la seva generació,
que és la dels 50-60,
però, clar, es va allargar fins ben bé,
allà d'haver els 90,
doncs era un tio que es movia molt per l'escenari,
mentre que els altres cantants melòdics
eren més aviat hasta quirots.
Estic parlant del Gilbert Becó,
i aquesta cançó es diu
Monsieur Winter, go home.
És a dir, senyor, hivern...
Perquè és tan dolent que és americà, eh?
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
Fins demà!
M. Winter, M. Winter, M. Winter, M. Winter, M. Winter, M. Winter, M. Winter!
Go home!
Go home!
Go home!
Tip, tip, la hivern, l'éternet...
Gilbert Becó, la normalament, monsieur, 100.000 volts,
senyor de les 7.000 volts, diguéssim,
la mesura d'electricitat, d'energia, no sé...
Per què?
Per aquesta intensitat interpretativa que tenia.
Però al costat d'això, era un compositor
absolutament extraordinari,
és un tio que va ser versionat
amb una cosa que es feia molt a l'època en anglès,
i per grans noms, Elvis Presley, Bob Dylan,
Nina Simone, fins i tot, va cantar cançons seves,
o sigui, un talentàs, un geni,
no, una bestiota.
Gilbert Becó.
Go home!
Go home!
Go home!
Tip, tip, l'estat,
moi chante plus,
il reste plus de vin blanc,
de taba non plus.
Tip, tip, tip...
També molt versionada,
i ben descuidada també,
a la Maria Helena Walsh,
que és una poetessa venigada,
l'havies posat tu.
Sí, sí.
Argentina,
no que en som el famós,
cosa seva, que es diu la cigarra,
i ben cantada per altres artistes,
però ara que estàvem amb el tema de l'hivern i l'estornut,
doncs, la cançó de l'estornudor.
En la guerra le caía mucha nieve en la nariz
y mambrús en tristecilla.
Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja.
Sí, sí.
Como estaba tan resfriado,
disparaba su arcabús
y salían estornudos.
Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja.
Chus.
Los soldados se sentaron a la sombra de un fusil
a jugar a las barajas.
Mientras hasta la farmacia galopando iba Mambrú
y el caballo estornudaba.
Le pusieron cataplasmas de lechuga
i el termómetro en la oreja.
La canción de l'estornudada, Maria Helena Walsh, xulíssima.
El que passa és que estem en una època
que sí que van canviant les temperatures i tot el que vulguis,
el que passa és que no plou.
I llavors, de vegades, no sé si estornudem més per virus i bacteris
o ho fem per l'apols, perquè, escolta, quan no plou,
hi ha una partícula aquí per l'aire que, escolta, al final,
la qüestió és que ens pica, ens pica el nas.
Tengo un defecto en la nariz que es muy molesto
que me sucede igual en Vigo que en Madrid
no sé por qué cuando me pongo muy nervioso
me da un picor irresistible en la nariz
si en el colegio hay un examen importante
o por las notas me regañan mis papás
me da enseguida ese picor tan excitante
que, por desgracia, siempre me hace estornudar.
¡Ah! ¡Ah! ¡Ah, sí!
Eso es como me pica la nariz, ya lo sabeu.
Los payasos de la tele.
Els boomers o generació X o com vulgueu anomenar-nos o bus
són los payasos de la tele.
Jo pensant-hi l'altre dia dic
ostres, m'entendré el fet que es digui
los payasos de la tele.
Volguem dir, es volien separar dels payasos
que vèiem sovint també en festes
o en, saps, els payasos eren uns personatges
que es veien o en cabarets o no, als teatres.
Els payasos es veuen molt poc
i aquests diuen, no, no, nosaltres som els de la tele.
O sigui que la tele també era una novetat.
Vaja, a veure si és per fotre-se'm llorar.
Ja som aquí, Roger Massi de Vic Carabent.
Molt rebé.
Becaïna, era la becaïna el que...
Ah, la becaïna.
La migdiada del bisbe, no, es diu?
Sí, que allò que deixes una cullereta, no?
Deixes la cullereta que va a l'estival de becaïnes.
Moltes gràcies, companys.
Fem una pausa i de seguida tornem al suplement.
Fins ara.
Salut!
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
El 4 de febrer, al Caixa Fòrum de Lleida,
la companyia Zero en Conducta presenta Trash.
La Pobel és una bossa d'escombraries
que sempre ha somiat a ser una estrella.
Però com es pot evitar el destí?
Una bossa d'escombraries
és i sempre serà una bossa d'escombraries.
Però la Pobel no deixarà de perseguir el seu somni.
Més informació a escenafamiliar.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat.
Linkat.
Què li va passar, l'Anna?
Una nit va agafar la pistola del seu pare
i va prendre una decisió que marcaria
la vida de la seva família per sempre.
La filla de l'est, de Clara Osson,
arriba al TNC sota la direcció de Norbert Martínez.
La història dels Balcans ens fa saltar
unes alarmes que avui en dia
no hauríem d'ignorar.
La filla de l'est.
Fins a l'11 de febrer al TNC.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat.
Linkat.
Linkat.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya migdia.
Benvinguts a les dues.
Catalunya migdia.
Acord històric.
El primer que regula la intel·ligència artificial.
L'informatiu de referència del cap de setmana.
La nostra visibilitza totes les dones...
Per seguir el fil del que passa aquí...
Catalunya i l'estat espanyol...
i el món.
Situació catastròfica que es viu a casa.
El cap de setmana connecta't a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera a les pròximes hores?
A la mateixa de les satelites veu el cel.
Catalunya migdia amb Neus Bonet.
Sí, com a cap de setmana.
I els esports amb Maria Guixart.
Fins aquí el Catalunya migdia.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
Els convidats de Sílvia Còpolo s'estiren al divan.
Un filtre, quasi bé un preservatiu integral per viure la vida.
Com ho has dit això?
Un preservatiu integral per viure la vida?
Què vols dir?
Aquest diumenge s'hi estira la cantant i intèrpret Lídia Pujol.
Límits, beneïda i sagrada paraula en un món patriarcal,
assassí i suïcida com el que és el que proposa aquest sistema
en el que vivim des que caín mató Abel.
El divan amb Sílvia Còpolo.
El valor de la conversa.
Jo l'únic que sé és que si tingués un fill
no li donaria un mòbil fins que tingués 18 anys.
Aquest diumenge a partir de les 9 de la nit
a través del canal exclusiu digital de l'àb i el web de Catalunya Ràdio.
Revolució 4.0 amb Xantal Llovina.
Emprenedors, innovació, creativitat, competitivitat, empreses digitals.
Revolució 4.0, el programa en català de referència
sobre emprenedors i transformació digital.
Et revoluciones amb nosaltres?
Revolució 4.0 amb Xantal Llovina.
aquest diumenge a partir de les 11 de la nit
a través del canal exclusiu digital de l'àb i el web de Catalunya Ràdio.
A la una del migdia a Catalunya Ràdio, que no surti d'aquí.
Roger, creus que som un programa influent, ja?
A veure, influent, influent, no ho sé.
Però sí que comencem a rebre certes pressions.
I també estem rebent rumors, eh?
És veritat. Ara s'han de contrastar, eh?
Audiència, envieu-nos tots els safrets que sapigueu al WhatsApp del programa,
677-27-10-58.
Al final som un programa de servei que no surti d'aquí.
El món dels famosos a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.
No hi ha res que t'acompanyi més que la ràdio.
Així és.
A Catalunya Ràdio tornem a celebrar el Dia Mundial de la Ràdio al teu costat.
El dimarts, 13 de febrer, venim amb tu.
Tornarem a fer els nostres programes on ens proposeu els oients.
Farem la ràdio al menjador de casa teva.
O a la cuina, o al vàter, o al dormitori, que així podem posar a prova el matalàs.
Sí, Joel, però sempre actuant civilitzada menys.
I fins i tot podem canviar de país.
El Dia Mundial de la Ràdio ens multipliquem per arribar on ens proposis.
A mi m'agrada més que la gent vingui que no pas bé d'anar enlloc.
Però ho hem de fer per la ràdio, Peyu.
Què us que et digui?
Fes-nos la teva proposta a querradio.cat.
Arribarem fins on ens digueu.
Farem la ràdio junts!
El Dia Mundial de la Ràdio farem autèntica ràdio de proximitat.
Catalunya Ràdio. El dimarts, 13 de febrer, venim amb tu.
El suplement. Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.