Bon dia, són les 7, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Dissabte, 11 de febrer del 2023,
esquitxada per nombresos casos de corrupció,
els mateixos convergents van decidir matar Convergència
al partit hegemònic
durant les primeres dècades de la democràcia a Catalunya.
Ho explica molt bé la Núria Urriols,
el llibre que acaba de publicar,
Convergència, Matamorfosi o Extinció.
La Núria revela que la primera persona que va verbalitzar
la possibilitat d'acabar amb les sigles CDC
va ser Artur Mas, el 2015,
un cop ja havíem conegut tots els detalls del cas Palau
i el president Pujol havia confessat la deixa de l'avi Florenci.
La transformació dels convergents no va ser fàcil,
primer el PDCAT, després Junts, després la Crida,
i finalment, una altra vegada, Junts per Catalunya,
amb unes quantes batalles internes i decisions acumulades.
D'entre els nous lideratges pòs convergents,
un terme amb qui molts no se senten còmodes,
hi ha el de Laura Borràs, actualment presidenta de Junts,
i aquestes últimes hores protagonista del judici
on se l'acusa de prevaricació i falsedat documental
per la seva gestió al capdavant de la institució de les lletres catalanes.
La fiscalia li demana 6 anys de presó i 21 anys d'inhabilitació
per, presumptament, adjudicar contractes de manera irregular.
La presidenta sospesa del Parlament
va arribar ahir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
acompanyada d'una manifestació de suport
d'uns centenars d'independentistes i de diversos càrrecs destacats,
com Jordi Turull, secretari general de Junts,
i un convergent de Pedra Picada.
Potser ahir Turull, a les portes del tribunal,
va tenir un déjà-vu amb l'any 2013.
Aleshores Turull va acompanyar a les mateixes escales
Oriol Pujol Ferrusola
a declarar pel cas de les ITB.
Fa una dècada, aquest tribunal va acabar amb un somni convergent.
Tancar el cercle. Jordi Pujol, Artur Mas, Oriol Pujol.
Veurem què acaba passant aquesta vegada.
La carrera política de Laura Borràs i alguna cosa més està en joc.
Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
Bon dia, Neus Bonet. Bon dia, Roger Escapa.
Els Mossos d'Esquadra frustren un segrest amb armes a Barcelona.
Al carrer Amigó, l'operació s'ha tancat amb 3 detinguts,
i un home i una dona alliberats.
El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan,
reconeix errades en l'ajuda dels damnificats pel terratrèmol.
La indignació de la gent augmenta a mesura
que creix el balanç de víctimes.
Gairebé 21.000 a Síria.
El govern autoritza finalment l'arribada d'ajuda humanitària
a les zones del país que no controla.
La possibilitat que el virus de la grip aviària
passi a la cadena alimentària és nula.
Ho assegura el govern després de l'aparició
del primer cas a Catalunya des del 2017
en una granja d'indióts arbec a les Garrigues.
Avui estarem pendents dels Goya
que s'entreguen aquesta nit a Sevilla,
més enllà d'això, titular també de cultura,
per la revista L'Avents, que deixarà de publicar-se en paper.
Sí, desapareixerà dels Quescos el mes d'abril,
després d'arribar als 500 números.
La publicació en paper se suspèn, però ja estan creant un nou mitjà digital
i es potenciarà la publicació dels llibres.
Els esports. Derrota del Ziron al Camp del Cadis per 2 a 0.
Albert Benet, bon dia.
Bon dia en un partit decidit a la primera part, en 34 minuts,
i marcat pel vent, el Cadis surt del descens
i el Girona és provisionalment 11è a la Lliga,
amb 24 punts, 4 per sobre del descens.
El Barça s'enfronta a la Roma
als quarts de final de la Lliga de campions femenina.
Si els supera s'enfrontarà el guanyador de l'Olimpíc de Lyot-Xelci
a les semifinals.
L'equip laurana, mentrestant, té avui partit de Lliga
al Camp de l'Alavès, allavant les planes,
jugarà al Camp d'allavant de València.
Bon dia, Enric Agut. Bon dia, Roger.
Quin temps ens espera, avui? Doncs mira, un dia ben tranquil.
La jornada sí que és veritat que ha començat més freda,
un parell de graus a moltes zones més baixes que ahir,
excepte a alta muntanya on ha pujat.
Un dia de calma, tranquil·litat, tenim un anticicló molt potent,
l'aprovació atmosfèrica està a voltant dels 1.036 milibars,
aquí i a gran part d'Europa,
l'anticicló està portant un temps molt estable.
Hi ha algun banc de boira cap a Ponent, terres a l'Ebre,
i pel que fa a la temperatura diurna anirà pujant
i guanyarem alguns graus respecte a les d'ahir
i és possible que s'arribi als 15 graus a força poblacions.
Ara mateix està glaçant a molts indrets.
Cardona, 5 sota 0, Rubí, 1 grau negatiu,
Paral·lada a l'emportada, tot sota 0,
Falset, la mateixa temperatura, Balaguer, 3 negatius
i Puigcerdà, 8 sota 0.
Avui, el suplement...
Avui, el suplement.
Artúlia Maduà, voltes d'editor, la Núria Martínez-Ribot,
Josep Maria Martirga, cronista parlamentari,
amb conversa amb Gonzalo Boye.
A partir de les 9, l'advocat de Laura Borràs
i també el ministre de Cultura, Miquel Iceta,
al voltant de la quarta del matí,
amb la prèvia d'aquests premis Goya que s'entreguen.
També a partir de les 10, avui tenim la Maica Navarro de vacances,
però saludarem el Guillem Sánchez, company de successos del periòdico,
col·laborador de la Tarda de Catalunya Ràdio
perquè ens doni més detalls d'aquests segrets
i a partir de les 2, quarts d'11...
Vaig ja...
Tremendo color...
Vaig dir a l'actual aquesta nit al Palau Sant Jordi
el primer gran estadi d'un artista
que, amb 25 anys, ja acumula gires internacionals
i més de 3 milions de reproduccions mensuals a Spotify.
Tengo mil bendiciones en mi vida, tengo mil cosas buenas.
Me están pasando un montón de cosas
que muchas chavales matarían para tener las oportunidades que tengo.
O ahora se entrenen en los cuatro apuretas que no entenen
y que piensan que una tia porta una faldilla massa curta.
Fuck it, tio!
És igual, el món està canviant,
i el que no entén d'algú com ho va guiar l'any 2023 està per darrere.
Amb el Guillem, el nom artístic d'Alba Farelo,
viurem la prèvia d'aquest concert i parlem de les coses importants,
la música, els amics, la família, com el seu pare, l'actor Duar Farelo.
Els pares tenen 50 anys, però no són uns boomers.
O sigui, entenen les coses, s'esforcen.
El meu pare m'envia cançons de reparto cubano.
Això m'encanta, saps?
A dos quarts d'onze la conversa sencera amb el Guillem.
I després, avui, defensant el comunista Juliana Canet,
resol les consultes dels audiences
a l'atenta mirada d'un convidat misteriós.
També t'hi direm el Carles Tamayo,
farem l'hora de llevar-se amb l'Andreu Joan Aleglal Barriera,
preparant el carnaval,
i ho remeterem tot amb el Pep Noguer parlant de carxofes.
Tot això i molt més en aquest dissabte de ràdio dissabte de suplement.
Mets quart de vuit.
L'informatiu del suplement.
Els Mossos d'Esquadra han detingut tres homes
per un segrest que es va produir ahir a la tarda
al número 39 del carrer Amigot de Barcelona,
això és al barri de Sant Gervasi.
Hi ha hagut dues persones alliberades, un home i una dona.
Sí, els Mossos van rebre l'avís cap a quarts de sis de la tarda,
d'ahir divendres, com deies.
Van fer les comprovacions pertinents i cap a les vuit del vespre
van començar les negociacions amb els segrestadors.
Les converses no van donar cap resultat
i finalment van acabar entrant al pis per la força.
El director dels Mossos, Pere Ferrer,
explicava que van trobar armes al pis quan hi van entrar.
Hi havia eines, armes,
i això ja forma part de la investigació judicial
i es podrà explicar quan s'hagi acabat d'escurcollar.
Ara el pis està buit, està assegurat,
i durant les properes hores seguirem la investigació
per veure que no hi ha més informació
que a partir de la pròpia entrada.
L'objectiu era alliberar les persones,
detenir qui estava fent aquell segrest
i després la investigació prosseguirà.
Els Mossos no han confirmat si els segrestadors
han arribat a demanar rescat
ni quina és la relació entre els dos alliberats.
Ara continua la investigació per saber els motius del segrest
i els detinguts passaran a disposició judicial
les pròximes hores.
La presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs,
demana que se suspengui el judici
en què se l'acusa de prevaricació i falsedat documental
per la adjudicació irregular de contractes
quan dirigia la institució de les lletres catalanes.
Els seus lletrats ho demanen perquè els altres dos han causats,
Isaias Herrero i Andreu Pujol,
i la Fiscalia haurien arribat a un pacte
per rebaixar les seves penes a canvi d'inculpar Borràs.
Consideren que aquest acord hauria deixat al descobert
la seva estratègia de defensa
que fins ara havien convertit en els altres dos acusats
i, per tant, s'estaria vulnerant el dret a defensa.
Així ho explicava l'advocada de la presidenta
sospesa del Parlament, Isabel Albal.
La señora Borràs Castañer no va a atender un juicio justo.
No lo va a atender.
La decisión material ha sido creada desde el momento
en que se ha negociado,
con independencia del acuerdo al que se haya llegado o no.
Tant les defenses d'Herrero i Pujol com la Fiscalia
han negat que s'hagi formalitzat un pacte
a l'advocada d'Isaias Herrero, Marina Roig,
ha admès els contactes amb la Fiscalia
i ha posat en dubte que un possible acord
afecti el dret de defensa de Borràs.
Algunes defenses poden parlar també amb el ministre de Fiscal.
Això és perfectament vàlid, legítim,
i crec que instrumentalitzar aquest tema
no cal que fem un xou d'aquest assumpte.
El president del Tribunal, Jesús María Barrientos,
ha anunciat que s'ha habilitat una nova sessió dimarts vinent
per decidir si concedeix la suspensió del judici
sol·licitat per Laura Borràs.
Doncs així és com està la cosa a partir de les 9 del matí.
Avui, al suplement, l'advocat de la defensa de Laura Borràs,
o un dels advocats de la defensa de Laura Borràs,
ho veieu aquí al suplement.
L'inici del judici contra Laura Borràs
ha servit per mostrar una vegada més
la divisió en el si de l'independentisme.
A les portes del Tribunal Suprem de la Justícia
han volgut donar suport a la presidenta sospesa del Parlament,
militants de la seva formació Junts per Catalunya,
membres de l'ANC i també del Consell per la República.
En canvi, no hi ha anat cap membre
del Govern d'ERC, de la CUP,
ni tampoc cap representació d'Òmnium Cultural.
Tots ells creuen que el cas que ha portat a Borràs
a seure al banc dels acusats
és un cas d'acusació política.
Des de Junts, en canvi, ho veuen totalment diferent.
Jordi Turull és el secretari general del Partit.
És evident que ens trobem davant d'un cas més
que s'aplicarà allò del codi penal de l'enemic
i que pot més la persecució a l'independentisme
que l'objectivitat i la imparcial
amb els fets que s'estan jutjant.
Des del Govern, el president Pere Aragonès
ha demanat que el procés judicial es resolgui
el més aviat possible per acabar amb la interinitat
que hi ha al Parlament per la suspensió de Borràs.
El que desitgem és que es pugui
concloure el més ràpid possible
i que, per tant, es vegin garantits els drets de tothom
i que finalment hi hagi una decisió judicial
perquè estem en una situació d'interinitat.
Més qüestions.
Ens situem a Turquia, on ja queden poques esperances
de trobar supervivents entre la runa.
Les imatges de desolació i devastació
es repeteixen per tota la zona afectada
pel terratrèmol al sud del país.
El president Recep Tayyip Erdogan
ho fa per la catàstrofe
i és que a mesura que creix el balanç de víctimes
també ho fa la indignació popular contra la gestió d'Erdogan.
Els nostres enviats espacials,
Vicent Mifsut i Josep Forns,
han pogut copsar la situació al terreny
i també la indignació de la població
a la ciutat turcada Nordagi.
Malgrat el desplegament d'ajuda que ha augmentat els últims dies,
Recep Tayyip Erdogan torna a reconèixer errors
atès a la magnitud d'aquest cisme.
141.000 de persones...
Malgrat que segurament hem aconseguit reunir
el grup de rescat més gran, amb més de 540.000 persones,
per desgràcia és un fet que no hem sigut capaços
de respondre tan ràpid com esperàvem.
El nombre de víctimes no para de creixer
un dels membres de les unitats de rescat
de la ciutat de Nordagi completament arrasada
ens explicava impotent que només havien recuperat cadàvers.
Per desgràcia...
No hem trobat ningú en vida.
Només persones mortes.
Malauradament hem trobat 7 persones que havien mort.
En les carreteres cap a la zona afectada,
la imatge d'un camió carregat de tauts
o la de furgonetes de transport funerari
són la mostra d'aquesta gran tragèdia.
A Síria, el govern ha autoritzat l'arribada d'ajuda humanitària
a les zones del país que no controla,
fortament afectades pel terratrèmol de dilluns,
i les Nacions Unides han demanat un alto al foc
per poder-hi fer arribar a l'ajuda humanitària
i fer front als danys provocats pel cisma.
Sí, dimecres ja va arribar al nord del país
un segon convoy de l'ONU en una zona controlada
pels rebels curts, i és que aquesta zona
ha quedat al marge de l'ajuda internacional
que s'ha bolcat majoritàriament a Turquia.
Per això, el president del país, Baixar Alassat,
ha acusat Occident de centrar-se en la política
i oblidar-se de les qüestions humanes
en les primeres declaracions que fa des del cisma
en una visita a un hospital de l'ED.
La politització de la situació és una cosa normal,
però el sentiment humà no existeix, ni ara ni en el passat.
Des de fa 600 anys,
l'ocupació occidental es basa en la matància
i els saquets de persones.
Més qüestions de la crònica internacional.
Ukraine ha rebut un important atac amb míssils
que ha causat diversos morts,
segons ha confirmat el president del país
i també ha malmet les infraestructures energètiques
de 6 regions diferents.
El país, que ja és el país després de la seva gira
per demanar més armament als països aliats,
ha qualificat l'atac de desafiament a l'OTAN.
Segons fonts ocraineses,
Rússia ha llançat més de 70 míssils
dels quals una seixantena han estat neutralitzats.
A la capital s'han sentit explosions,
però un dels atacs més durs ha estat a Saporígia,
on han esclatat una vintena de projectils
en només una hora,
segons aquest portaveu del consell local.
Vull dir que l'enemic ha intensificat els atacs.
És evident que l'enemic ha intensificat els atacs.
Entre 15 i 20 minuts hi ha hagut 5 o 6 forts impactes.
Entre 15 i 20 minuts hi ha hagut 5 o 6 forts impactes.
Les últimes explosions d'aquesta mena
van ser a finals de la primavera,
començament d'estiu.
Dos projectils russos
també han sobrevolat Moldàvia,
país que ha cridat l'ambaixador rus
per expressar el seu malestar.
La tardor passada, Moldàvia ja va denunciar
que diversos míssils havien passat pel seu territori.
I ara ens situem als Estats Units
que ha nevat tot un objecte volador
que sobrevolava el cel d'Alaska.
Un cassa nord-americà ha executat la missió
segons el Pentàgon,
que ha afegit que es desconeix la procedència de l'objecte.
El president Joe Biden ha donat l'ordre
de batre'l pel perill que suposa per l'aviació civil.
Washington Francesc Garriga.
Un nou objecte batut per jets militars nord-americans.
Aquest divendres, el portaveu del Pentàgon Patrider
ho anunciava així.
Per ordre del president dels Estats Units,
jets militars assignats al comandament del nord
han abatut satisfactòriament
un objecte que volava a gran altitud
al nord de la costa d'Alaska
a tres quarts de dues hores de l'est,
dins de l'espai aèric nord-americà
i sobre les seves aigües territorials.
La Casa Blanca ha donat explicacions pocs minuts
després de batre'l,
amb un intent de portar transparència després de l'enrenou
per l'anterior incident amb el globo xinès.
El cert, però, és que han donat molt pocs detalls.
No se sap ni tan sols si és un globus
o quina mena d'artefacte és.
Però sí que les seves dimensions són molt més petites
que les del globus espia de la setmana passada.
Tampoc se'n coneix per ara l'origen,
ni si és d'un altre estat ni d'alguna entitat.
Sí que sabem que volava més amunt que el globus xinès
i per això l'han abatut.
Podia interferir i posar en risc vols civils.
A més, han pogut fer-ho quan encara era sobre el mar.
De fet, ha caigut en zona congelada,
pel que s'espera que la seva recuperació
sigui més fàcil.
De tornada a Catalunya, missatge de tranquil·litat del govern
després de l'aparició d'un cas de grip aviària
en una granja d'indiotza arbeca a les Garrigues.
El govern assegura que no hi ha perill de contagi als humans
ni que cap au infectada arribi a la cadena alimentària.
Lleida, Pere Joan Alvarez.
El focus de grip aviària ha obligat a sacrificar
fins a 87.000 ocells en un ràdio de 3 quilòmetres.
En concret, 37.000 galls d'indís i 50.000 guatlles d'engreix
d'una explotació propera.
En total, els animals sacrificats pertanyen a 4 explotacions.
La causa de la infecció hauria estat el contacte amb palla
contagiada de fesos.
En el cas de l'indiotza,
el govern ha aconseguit que la infecció
hauria estat el contacte amb palla
contagiada de femte d'ocells silvestres.
La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà,
dona un missatge de tranquil·litat a la població.
Que això no té una afectació a la salut humana,
en cap cas,
i que evidentment és un tema que està molt protocolitzat,
i esperem que en 30 dies
puguem dir que tot això ho tenim erradicat.
Les granges afectades per sacrificis
rebran indemnitzacions de les administracions.
L'últim rot de grip aviària a Catalunya
va afectar una granja d'Ànex de les comarques de Girona
l'any 2012.
A Girona, l'any 2017,
fet que va obligar a sacrificar més de 17.000 ànex
d'engreixa a l'aire lliure.
Les dones representen només un terç de l'alumnat
a les carreres de ciència i tecnologia.
Aquest percentatge encara és més baix en estudi estic,
és a dir, de tecnologies de la informació i la comunicació,
on les dones són només el 14% de l'alumnat,
5 punts per sota de la mitjana europea.
En motiu avui,
del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència,
es posa de relleu que un dels molts problemes
perquè les nenes escollin carreres científiques
és la falta de referents
i també unes concepcions socials
que han identificat sempre la ciència i la tecnologia
amb els homes.
És l'opinió que ha expressat a Catalunya Radio Alicia Casals,
és catedràtica de la Politécnica de Catalunya
i especialitzada en robòtica.
T'arriba algun comentari
que això no és de nenes, no?
Per exemple, què fa una noia tan maca fent robòtica?
O per què fas robòtica?
Per poder anar a sobre els homes?
Això és un comentari, si en el fet.
És una situació que moltes vegades obliga les dones
a esforçar-se el doble,
com reconeix també a Catalunya Ràdio Zeyda Álvarez,
investigadora de l'Institut de Bioingènieria de Catalunya,
especialista en nanopartícules
aplicades als danys cerebrals i medulars.
Moltes vegades he hagut de fer el doble de feina,
el doble d'experiments,
el doble d'hores
per demostrar que soc igual de capaç que molts homes.
Com a professora de la Universitat,
de la Northwestern, vaig veure que havia de treballar el doble
per demostrar que em mereixia aquesta posició.
La CGT desconvoca la vaga estatal
que havien de fer avui dissabte els treballadors d'Inditex,
el grup Fara, Stradivarius, Versca, Osho i també Massimo Dut,
i tampoc es concentraran al migdia a Barcelona
com havien previst.
El sindicat creu que l'acord tancat
entre l'empresa i els sindicats majoritaris,
l'UGT i comissions obreres donen resposta
a les seves prínciples reivindicacions,
com la pujada salarial d'entre un 20 i un 40%
segons el territori.
L'acord preveu un salari mínim de 18.000 euros
pels 36.000 treballadors
que té a les bòtiques de tot Espanya.
Puja fins a 20.000 euros
per als que portin a la companyia
entre 18 i 18 mesos i 4 anys
i fins als 22.000 euros
pels empleats que supirin aquest temps a l'empresa.
On sí que hi ha vaga és a França,
cinquena jornada de mobilitzacions
en menys d'un mes contra la reforma de les pensions.
La d'aquest dissabte és, però,
la primera que els sindicats convoquen en cap de setmana
amb la idea de facilitar la participació
i aconseguir que sigui massiva.
La previsió dels sindicats
fa en el carrer més d'un milió de persones
en 200 mobilitzacions al territori,
xifra rebaixada als 800.000 per interior.
I arriba
amb el creuament d'acusacions entre Macron i els sindicats.
Des de Brussel·les, divendres, a la matinada,
el president francès cridava la responsabilitat
de les organitzacions de treballadors
que anuncia bloquejos a partir del 7 de març
si el govern no retira la reforma
o, com a mínim, el punt de la jubilació
als 64 anys i no als 62.
I jo sé que puc comptar
amb l'esperit de responsabilitat
dels organitzadors perquè l'oposició
i el desacord es puguin expressar,
però fent-ho amb calma,
respectant els béns i les persones
i amb la finalitat de no bloquejar
la vida a la resta del país.
La resposta dels líders sindicals
la dona el secretari general de la CGT,
Philippe Martinet.
Nosaltres també comptem
amb l'esperit de responsabilitat
del president i del govern
per no veure'ns obligats a amplificar les vagues
i d'haver desgrèbils reconductats.
Quan hi ha aquest nivell de descontentament al país
i estés parit de responsabilitat,
normalment s'escolta.
Bé, on escute.
Passant cinc minuts d'un quart d'avui del matí,
els Premis Goya celebren aquesta nit
la seva 37a edició en una gala sevilla
que estarà marcada per la mort ahir
del director Carlos Saura, coordonat amb el Goya d'Honor,
i que rebrà el premi ja a títol postum.
Les pel·lícules favorites són Asbestes,
Zelo 77 amb 16 i també Alcarras i Cinque Lobitos amb 11.
Enviat especial a Sevilla, Òscar Callao.
Entre les 11 candidatures
de la pel·lícula Alcarras de Carles Simón
hi ha les de millor pel·lícula, millor direcció
i millor guió original.
Tres dels seus intèrprets no professionals
també han estat nominats com a actor revelació.
Asbestes de Rodrigo Sorogoyen amb 17 candidatures
aspira als mateixos màxims premis que Alcarras
i també als de millors protagonistes,
els francesos Denis Meneshet i Marina Foyis.
La pel·lícula de gènere penitenciari Modelo 77
dirigida per Alberto Rodríguez
també té dos nominats com a millors protagonistes,
Javier Gutiérrez i Miguel Errán
i dos més que aspiren al millor actor de repartiment.
Cinque Lobitos, drama familiar i maternal
de l'au de Ruiz de Azúa opta a 11 guardons
amb destacats com la millor pel·lícula,
millor direcció novel·la o millor actriu protagonista.
La catalana,
la catalana Laia Costa.
La catalana, solo, podria aixecar dos Goyes,
el de millor direcció novel·la per al realitzador Miquel Gorrea
i el de l'actriu protagonista per a la catalana Vicky Luengo.
I entre les altres opcions amb accent català ja,
la nominació de la maternal com a millor pel·lícula
i els documentals
el sostre groc, Isabel Cujet,
i Oswald, el falsificador, de Quique Maello.
Que avui em toca.
I abans dels esports, encara un altre punt,
i és que la històrica revista, l'Avens,
abandonarà el format en paper el mes d'abril
després de publicar el número 500.
Es deixarà de publicar per falta de suport econòmic
i per la progressiva caiguda dels subscriptors.
El seu director, Josep Maria Muñoz, explica que,
a més de la falta de suport econòmic públic i privat,
també ha canviat el consum cultural
en una societat que exigeix més immediatesa.
Estem assistint, d'alguna forma, a un canvi de paradigma,
en la manera de comunicar-nos, en la manera de llegir,
en la manera de relacionar-nos amb l'escriptura,
i això té unes conseqüències.
Muñoz confia que la desaparició de l'Avens dels quioscos
hauria de fer reaccionar al sector cultural.
Crec que el tancament de l'Avens
hauria d'apropiciar una reflexió
sobre la professionalització de la cultura en aquest país,
i això afecta molts àmbits,
que van des del teatre, fins al cinema, fins a molts.
Per tant, el que és difícil,
i ho sabem, i sabem tota la gent que treballa,
és que el que és difícil,
i ho sabem, i sabem tota la gent que treballa en el sector,
és la professionalització d'aquest àmbit.
La publicació en paper s'ha suspès,
però ja estan creant un nou mitjà digital
i es potenciarà la publicació dels llibres.
L'Avens va néixer el 1977
i va recuperar el nom d'una revista cultural històrica
amb la intenció de ser una plataforma
per a la literatura, l'assaig i la memòria.
Nosaltres d'Alec i Tepego,
que han entrat a robar,
que ella no es volia deixar robar,
l'han pagada,
i que han sigut aquests, oi?
Tot és un escenari simulat.
Vol dir que algú les havia apurrat.
Si era el presumpte autor, el seu marit, es va equivocar.
En la seva habitació no trobem emprintes d'ell.
És un indici d'aquests invisibles.
Això serà clau per saber qui va matar Carme Blanc el 2010.
Aquest dissabte a les 9 de la nit a Crims, amb Carles Porta.
I sempre en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
En aquesta vida pot ser un més, o ser inoblidable,
o genuí, o únic, o realment autèntic.
Perquè pot ser un més, o ser tu mateix.
Com l'Audi A3 Sportback Genuine Edition,
ara sense terminis d'esperar
amb el caràcter esportiu del paquet S-Line
i la darrera tecnologia.
Condueix-lo des de 410 euros al mes en 48 quotes
amb vici a rènting i entrada de 5.713 euros
per a unitats limitades.
Oferta Volkswagen Ranting fins al 28 de febrer.
Consulten les condicions a Audi.es.
L'informatiu del suplement.
5 minuts per arribar, dos quarts de 8 del matí.
Derrota del Girona, 2 a 0.
El camp del Cadis va sortir adormit al Girona,
un rival de la zona baixa de la Lliga.
En un partit que obria la 21a jornada de Lliga,
Cadis 2, Girona 0.
Els dos gols encaixats a la primera part
en els primers 34 minuts de partit,
l'1 a 0 d'Escalante,
el 2 a 0 de Sergi Guardiola.
La derrota fa que el Girona pugui perdre posicions a la Lliga
i veure el descens més a prop.
Ara, de moment, és un zè, de manera provisional,
amb 24 punts, 4 per sobre del descens.
El resultat tampoc beneficia l'Espanyol,
que veu com el Cadis surt del descens
i el supera a la lliga.
A la classificació, 22 punts al Cadis,
que és 15è, 21 punts,
un espanyol, que és 16è.
El tècnic del Girona, Michel Sánchez,
admitia que no havien estat gens bé.
El partit marcat, a més a més, pel vent que feia a Cadis.
L'equip gadità, ho dèiem, surt del descens,
i ara entra en aquesta zona de descens provisionalment
un València que aquest vespre rep l'Atlètic Club de Bilbao a més talla.
També avui a la Lliga el Meria Betis i Sevilla Mallorca.
Demà, entre altres partits, es jugarà el Villarreal Barça.
L'Espanyol jugarà dilluns
contra la Real Sociedat de Cornell al Prats.
I ara sentireu qui que se tindrà
abans de retrobar-se amb el Barça demà.
El Barça va entrenar 7 mesos només, de gener a agost del 2020.
Demà serà a la banqueta del Villarreal
i diu que per a ell no serà un partit especial.
És un gran admirador, però està ahí.
El Villarreal Barça demà a les 9 del vespre,
segurament sense Gerard Moreno, o això és el que es desprèn,
del seu compte d'Instagram, el mateix davanter català,
diu que haurà de parar uns dies per problemes físics.
El Madrid no té partit de Lliga aquest cap de setmana
perquè avui juga a la final del Mundial de Clubs
contra l'Hidalda de l'Aràbia Saudita.
L'entrenador del Madrid, Carlo Ancelotti,
admet que el mes de gener han pagat les conseqüències del Mundial de Qatar.
Creo que hasta el Mundial el equipo ha hecho bien.
La primera parte de la temporada la hemos hecho bien.
He ganado el grupo de Champions,
después ha llegado el Mundial y todo el mundo ha pensado...
No sabemos lo que pasa después del Mundial.
A nosotros nos ha costado un poco recuperar
todos los jugadores que se han ido del Mundial.
Ancelotti està convençut que la plantilla pot repetir
els èxits de la temporada passada.
Al partit d'avui, la final del Mundial de Clubs
és a les 8 del vespre amb el Madrid com a clar favorit.
Més futbol, el Barça s'enfrontarà a la Roma
als quarts de final de la Lliga de Campions femenina
i si el supera s'enfrontarà el guanyador de l'Olimpíc de Lyon,
Chelsea, a les semifinals.
Això després del sorteig fet ahir a Nyon a Suïssa a la seu de la UEFA.
I aquesta és la valoració que en fa el tècnic del Barça,
Jonathan Giralde.
S'ha tocat la Roma, és cert que és la seva primera participació
a la Champions, però està molt bé a la Lliga.
Ja li van plantar cara al Bosburg i sabem que a nivell de joc
serà un partit molt competit.
Tenim molt bones referències d'aquest equip
i hem de preparar-nos bé.
L'anada de quarts de final es jugarà a Roma el 21 de març,
la tornada al Camp Nou el 29 de març.
Les semifinals seran a finals d'abril.
També el Barça, Mariona Caldantei,
té molesties a la cuixa esquerra, és baixa per al partit d'avui
a la Lliga contra l'Aves de la XIX jornada, a un quart de 7,
allavant les planes per la seva banda,
juga també avui al Camp del Llevant de València al migdia,
a partir de les 12.
El Barça de futbol sala jugarà avui a Granada,
a l'accés a la final de la Copa d'Espanya,
davant l'Inter Movistar.
Els blaugranes són els vigents campions de la competició.
El capital del Barça, Sergio Lozano,
és dubte per una lesió que es va fer dijous al Turmell,
al partit dels quarts de final.
Tengo dolor en el tobillo, la verdad, fue mala suerte.
Primero me pisaba el tobillo malo
y el último disparo me molesta,
pero bueno, tenemos una final muy importante contra Inter.
Voy a hacer todo lo posible por el de las compañías, eso es seguro.
L'altra semifinal es jugarà en el Pozo de Múrcia i al Jaén,
i en envolt, Victòria del Granullers,
a la pista del Guadalajara, 26-34,
en partit de la 17a jornada de la Lliga a Zóbal.
Avui, jugarà al Barça amb el Conca.
El suplement.
Amb Roger Escapa.
Són dos quarts de vuit del matí. Xavier Moret, bon dia.
Bon dia.
Cada dissabte amb el Xavier Moret recorrem el món.
Avui ens aturem al seu continent preferit, l'Àfrica.
On ens portes de l'Àfrica, Xavier? Doncs a Rwanda.
Propera destinació.
Rwanda.
Un país petit de l'Àfrica Oriental
ubicat a la regió dels grans llacs d'Àfrica.
Des del 1916 i fins a la seva independència el 1962,
Rwanda va estar sota el control belga.
És per això que ara el francès és un dels idiomes oficials
juntament amb l'anglès, el suahili i el quinyarguanda.
Tot i que el país encara està enmarcat pel genocidi
de l'any 1994,
en què les morts van superar el milió de persones,
actualment, Rwanda és un dels països més segurs del continent.
Gràcies, Xavier.
Avui el suplement, Rwanda,
un país africà que els havia visitat,
com pràcticament tota l'Àfrica,
i que, clar, que d'entrada el nom de Rwanda
ve associat, sens dubte, al genocidi que hi va haver
tampoc fa tants anys, no? Crec que era el 94.
94. Però ha canviat molt, no? Ha canviat molt el país.
Ha canviat molt.
El que passa és que aquest estigma no se'l treu del damunt,
perquè un genocidi on moren milers de persones
et deixa marcat durant segles.
El que passa és que ara és un país molt verd
que promociona molt el turisme
i es força molt per mostrar
que no són un país tan corrupte com els altres del voltant,
i això a mica en mica ha anat fent que millori.
Quan hi vas estar, tu?
Jo hi vaig ser, ara, mira, el 2011.
Recordo que hi vaig anar el mes de juny,
o sigui, fa bastants anys, ja.
El que passa és que ho vaig combinar, vaig fer Rwanda,
vaig fer Kènia, vaig fer Tanzània,
com que tot queda en aquesta zona de l'Àfrica oriental,
en aquests països.
De fet, per arribar-hi,
suposo que has d'agafar uns quants avions
i deus acabar aterrant a la capital, que és Kigali.
Sí, Kigali és la capital,
i és una ciutat bastant moderna,
amb molts turons,
i té l'aeroport, curiosament,
amb dalt d'un turó a la part alta,
i veus a baix les cases.
Així que queda més enlairat que la resta de la ciutat.
I bé, et trobes una ciutat que et sorprèn d'entrada,
perquè hi ha alguns gratacels, hi ha zones modernes,
hi ha molts turons i molt verd que van veient la ciutat,
i també hi ha molts camins sense esfaltar,
cosa que li dona aquest toc africà de la Terra Vermella.
I una cosa que sorprèn,
pel que he llegit un cop baixes de l'avió,
és que no et deixen baixar bosses de plàstic, per què?
Sí, això també em va sorprendre a mi,
perquè quan aterres ja et diuen pels altaveus,
sobretot si algú té bosses de plàstic,
que es deixi l'avió,
perquè jo crec que és una de les grans,
els grans mals de l'Àfrica actual,
és aquest que hi ha bosses de plàstic vollejant per tot arreu.
I aquest país s'esforça en ser un país net,
en ser un país sense grans acumulacions de brutícia,
i una d'elles és si et trobes la bossa de plàstic quan baixes,
te la fan deixar allà mateix.
O sigui, no la passes.
És una ciutat de contrastos, la capital, ho dic,
perquè crec que hi ha molta zona de luxe, també, no?
Sí, hi ha zona de luxe, molta zona verda,
allà hi ha les embaixades, hi ha els hotels bons,
i també hi ha una zona pobra de barraques,
és la típica ciutat africana,
on els contrastos venint de fora es noten molt,
però, en canvi, si vius, ells ni ho veuen.
De Turons entenen moltíssim,
fins al punt que Rwanda se la coneix com el país dels mil Turons.
Parla en francès, perquè va ser colonitzada pels belgues,
que van fer un nyap tant aquí com al Congo,
i llavors et trobes això que vas d'un barri a l'altre,
quan arribes al barri residencial,
et trobes restaurants amb jardí molt agradables,
et trobes grans hotels amb piscines,
i després et trobes la part més dura.
I, curiosament, recordo bé el moviment d'autobús,
i l'empresa d'autobusos es diu Atraco,
cosa que no et fa venir moltes ganes d'agafar-lo,
però els autobusos d'Atraco estan pertot arreu.
Clar, i suposo que després, per moure't per allà dins,
és amb aquests autobusos, és amb taxi, com et mous?
Sí, els taxis són molt barats, per anar...
El problema és que, esclar, si tu lleves un cotxe sense conductor
i vas pel teu compte, és molt difícil orientar-se,
perquè molts carrers no tenen noms, alguns no estan ni al mapa,
i llavors et mous amb taxi, que és barat,
i si és molt clar el lloc on vas, pots agafar un autobús
que et du d'una banda a l'altra,
i també, com passa en altres llocs d'Àfrica,
amb les moto-taxis que es fiquen per tots els racons,
que vas tu darrere del conductor,
i que sovint condueixen d'una manera molt agosarada.
Escolta'm, Xavier, i suposo que en aquests països
és interessant sortir de la capital i anar a veure una mica més enllà.
Aleshores, sortim de Kigali. On anem?
Bé, jo a Kigali, tot i que és dur, aniria al Museu del Genocidi,
perquè és on recorden què va passar
entre els tutsis i els utus el 1994,
quan van matar els utus un milió de tutsis, no?
Però després, quan surts a prop de Kigali,
hi ha també uns quants pobles on el genocidi va causar estralls,
i on es conserven les esglésies, que és molt esgarrifós,
però que és una lliçó per al gènere humà,
es conserven les esglésies on van tancar els tutsis
i van fer la matança,
i han deixat la roba plena de sang i alguns cranis empilonats,
cosa que és una imatge terrible,
i que contrasta amb l'altra, la del nord del país,
on tens la cadena de volcans, que és preciosa,
i també tens els goril·les de muntanya,
que és una de les grans atraccions del Juan.
Doncs deixem la capital, anem a aquesta zona més verda,
també amb volcans i goril·les de muntanya,
que dius que és una de les grans atraccions,
que és una atracció, si més no, cara i enfocada al turisme.
És molt cara, sí.
Ara em sembla que estan a 700 euros per estar-te una hora
amb els goril·les de muntanya, però és una atracció impressionant.
Diguem que els goril·les de muntanya
estan a les muntanyes birunga,
que s'estenen entre el Congo, que és la república veïna,
i també Uganda, que és la límita pel nord.
Llavors, ells no coneixen fronteres,
i van d'una banda a l'altra,
i els tres països han muntat uns circuits per poder-los veure.
Que passa que a Rwanda han fet carretera asfaltada
fins que arribes a la zona dels goril·les.
I han plantat molta canya de sucre,
perquè saben que agraden els goril·les,
i això ha fet que vagin molt cap allà.
I, llavors, el turisme, diguem, de més poder adquisitiu,
com japonesos, nord-americans, canadens, te'l trobes allà.
A Uganda jo he anat també,
i allà és un turisme que et costa més arribar-hi,
perquè són carreteres sense asfaltar, camins enfangats,
però també veus els goril·les.
I t'estàs, vas amb uns rangers,
que abans els han acostumat a la presència d'humans,
i et deixen una hora amb ells,
vigilat per dos soldats armats, pel que pugui passar.
I, llavors, veure els gestos dels goril·les,
que són tan humans,
perquè és el més semblant a l'home que hi ha, diguem, en el món,
i, llavors, t'emociona molt veure'ls jugar als petits,
veure les mares amamentant,
veure el goril·la, el gran, el silverback,
que fa gestos amenaçadors i es pica el pit amb els punys.
És una hora que se't passa volant,
i la prova és que en el llibre de visites d'aquí, de Rwanda,
i recordo que el comentari més repetit era,
sisplau, una hora més, que en una hora no en tinc prou.
I, bé, hi ha algun moment que tens fins i tot sensació de perill,
perquè a vegades es posen agressius i no saps on és el seu límit.
Però recomano molt anar-hi, si t'ho pots permetre.
De fet, a Rwanda, i amb aquests goril·les,
on hi havia la història de la Diane Fossey,
que era una gran protectora dels goril·les,
en aquest cas va acabar malament la cosa
perquè va acabar en final tràgic.
Sí, sí, uns caçadors furtius la van matar el 1985,
i ho expliquen a la pel·lícula aquella,
goril·les a la boira,
que es va fer pocs anys després de la mort de Diane Fossey.
Ella volia protegir els goril·les dels furtius
i també de l'accés de turisme.
No sé què diria ara si veiés com s'han convertit en una atracció,
però la seva història molt ben explicada al llibre i a la pel·lícula
és molt interessant per veure com es va implicar fons,
com va tenir un idil i un fotògraf del natge en el geogràfic,
això també són coses que passen quan vas per l'Àfrica,
i llavors hi ha un monument amb ella al lloc on la van matar,
i també hi ha el record cada vegada que veus els goril·les,
no pots fer menys que pensar en ella
i com va defensar els goril·les,
que al final d'alguna manera estan protegits,
però convertits en una atracció.
És a dir, tu vas passar una hora amb aquests goril·les,
tu vas fer aquesta activitat, eh?
Sí, sí, he passat una hora amb els goril·les a Rwanda,
i una altra hora amb els d'Uganda,
i una altra viatge, una altra hora amb els d'Uganda.
I al costat hi ha el Congo, que són més barats,
perquè és un país més desestructurat i més perillós,
i tenia hora per anar-hi, com qui té hora el dentista,
però no hi vaig poder anar,
perquè em vaig retardar pujant a un volcà que hi havia a prop.
Vaja. I amb qui ho vas fer, aquesta activitat?
Es fa en grup?
Es fa en grup, és obligatòria anar en grups de vuit persones,
em sembla que és, dos rangers i vuit persones,
ni va un al davant amb un walkie-talkie buscant-los,
quan els localitza avisa,
llavors t'acostes tu amb els rangers armats protegint-te,
i amb el grup allà està tothom fent fotos,
filmant i emocionat durant una hora,
fins que en diuen prou i has de tornar enrere.
Clar, suposo que els goril·les deuen estar acostumadíssims, no?
Aquests sí, són els...
Hi ha alguns goril·les que no estan acostumats a la presència humana,
però els acostumen a poc a poc, puja primer el ranger,
s'hi va acostant,
i quan estan acostumats és quan els autoritzen a ser visitats
pels turistes,
si no, no, perquè poden ser perillosos, clar.
I els mouen constantment i no és fàcil saber on els trobaràs,
el que passa és que deixen un rastre,
com que són una amanada i són animals grossos,
deixen un bon rastre.
Pensa que el Silverback fa més de dos metres, dos metres 30,
i unes espatlles molt potents.
I l'amanada de quants goril·les és?
Hi ha... Depèn dels fillets que hi hagin,
però poden ser uns 20 o així.
Deu-n'hi-do, impressionant.
Et distreus molt, perquè els petits volen jugar,
les mares estan vigilant-los,
el Silverback ho controla des de la distància,
tant en tant, si veus que t'acosten massa, fa una cursa,
i t'arriba fins a pocs metres de tu,
i quan el veus al davant et quedes molt parat
de veure aquella presència tan potent, tan a prop.
Vas passar por?
En aquest viatge no, però amb una al Congo...
Ai, a Uganda sí,
perquè el goril·la, no sé què li va agafar,
i va donar un cop de cul a una turista americana,
que la va engegar tres metres més enllà,
un cop de cul d'un goril·la Silverback, que és molt bèstia.
Llavors va créixer la tensió i vam marxar abans d'hora,
deu minuts abans d'hora, cosa que algú protestava.
Clar, que em tornin 200 euros dels 700 que he pagat, no?
Sí, sí, però...
l'agressivitat era forta i més val salvar-se.
Amb el Txell Moret revisitant els goril·les,
el Silverback, que diu, de Rwanda.
Per on continua amb aquest viatge, Xavier?
Jo el que vaig fer aquí, que no és Rwanda,
és traspassar la frontera que porta Congo,
a la ciutat de Goma, concretament,
i allà a prop hi ha un volcà, que és el Niragongo,
que fa 3.500 metres, que hi pots pujar,
i ja pots dormir-hi al cim,
en les cabanyes que tenen els vulcanòlegs,
i va ser una excursió molt interessant,
perquè en el fons d'aquest cràter
hi ha el llac de lava més líquid del món,
i llavors veus allò...
és com una visió de l'infern o del centre de la terra
que et deixa parat,
i sovint hi ha boira i és un ambient com d'un altre món,
per pujar a Goma i pujar al Niragongo,
que és un volcà terrible que el 2002 va erupcionar
i va envaïmpar la ciutat de Goma.
Clar, suposo que això també ha de ser
un atractiu turístic brutal, no?
Ho és, però és més difícil,
perquè, primer, hi ha el risc d'erupció,
que és un volcà molt actiu,
i, segon, el Congo és un país molt inestable i molt corrupte.
O sigui, ja no saps qui...
hi ha guerrilles, hi ha contraguerrilles,
hi ha soldats, hi ha la ONU,
que està desplegada per tota la ciutat de Goma i per tot el país,
i, llavors, ningú et garanteix la ciutat, la seguretat,
i això fa que hi hagi menys turisme.
Però és una atracció de primera.
A mi, a l'Àfrica, pujar al Niragongo
és una de les coses que més m'ha agradat de totes les que he fet.
A més, dormir allà dalt, sentint l'explosió,
com llença unes roques,
i com el llac de lava va bullint,
i una vegada hi va caure una turista japonesa.
Hi ha un cartell que no t'hi acostis massa,
perquè corres al risc de caure, al cràter.
Però, esclar, això hi afegeix el component aquest del risc.
Vas amb soldats també armats, davant i darrere, amb un guia,
perquè hi ha bandits per allà,
però un cop hi arribes,
veus una visió com no has vist mai en cap altre lloc.
I es pot dormir a les cabanyes, no?, del...
Sí, a les cabanyes dels... Geòlegs.
Sí, dels sí. Sí, sí.
Estan amb els vidres trencats i en mal estat,
com acostumen a estar moltes coses a segons quines parts d'Àfrica,
però, esclar, estàs allà amb un sac de dormir passant fred,
perquè de nit baixa molt la temperatura,
i és això, sentir les explosions,
sentir l'olor de sofre, tot plegat,
fa que no dormis gaire bé,
perquè és una altra experiència interessantíssima
dormir a aquestes cabanyes del volcà Niiragongo.
Jo el que vaig fer després és anar a visitar els vulcanòlegs
a la ciutat de Goma, on hi ha un observatori,
i el tenen molt controlat, el volcà,
perquè el 2002 va vessar una llengua de lava
que va travessar la ciutat, i encara la veus allà al mig,
solidificada, passa pel costat del mercat,
i va vessant el llac Kivu,
que és un dels grans llacs de l'Àfrica,
i va tenir en por els vulcanòlegs,
que en aquests llacs hi ha gasos al fons,
que entrar en contacte amb el gas provoca una gran explosió,
cosa que per sort no va passar.
Xavier, avui a Rwanda, amb el Moret, els goril·les i els vulcans,
i a més a més també a través del cine i la literatura.
Aquesta és la pel·li que explica la història de la Dian Fossey,
ara en parlàvem, la pel·lis diu Gorilla sent la Niula.
Sí, sí, amb la Sigourney Weaver,
és una bona pel·lícula, molt ben feta,
i Michael Abtett, és del 88,
i llavors t'explica la història de com la Dian Fossey defensa
els goril·les de muntanya i acaba caient,
volguen escapar spoiler, víctima dels furtius,
que el que feien era tallar les mans dels goril·les
per vendre'ls com a cendrets,
i també vendre la pell.
És una història dura, però és autèntica,
basada en fet real.
Hotel Rwanda, més pel·lícules.
Hotel Rwanda el que fa és explicar-te el genocidi.
Hi va haver-hi un director d'un hotel,
l'hotel que es diu Rwanda, la pel·lícula,
i que aquí a Gal·lis diu hotel de les mil colines,
dels mil turons, que jo vaig anar a visitar,
i la passa la vam filmar a Sud-Àfrica perquè era més fàcil,
però t'explica la història del genocidi terrible
dels utus contra els tutsis.
Hi ha una altra pel·lícula disparant els gossos,
aquesta traduïa al català, que és del 94,
que sí que està filmada Rwanda i que també t'explica
no la història de l'hoteler,
però sí la història d'aquell enfrontament angoixent.
I alguna altra proposta de llibre o de pel·li?
De llibre n'hi ha un que està molt bé,
que és l'estratègia dels antíl·lops,
que el va publicar en català a edicions de 1984,
és el Jan Hatzfeld,
i llavors t'explica el genocidi roandès entrevistant gent,
i és curiós com t'expliquen els tutsis,
que eren els perseguits amb metges pels utus,
com feien servir aquesta estratègia dels antíl·lops del títol,
que era escampar-se, no fugir junts,
sinó per evitar que tots corressin el risc de ser assassinats.
Molts ho van ser,
i el genocidi continua sent un dels grans traumes
que empaïta Rwanda.
Avui, Rwanda, un país amb llums i ombres,
esperem que quedin només les llums.
Una abraçada, Xavier, moltes gràcies.
Moltes gràcies, fins aviat. Ara tornem.
El suplement amb Roger Escapa.
Planifiquem, invertim i transformem rodalies
en grans actuacions per incrementar la capacitat
de la xarxa i millorar el rendiment de les infraestructures.
I com que estem treballant per a tu,
executem obres com la duplicació de vi entre parets del Vallès i la Garriga,
el nou ramal d'accés a l'aeroport del Prat
i la integració urbana del ferrocarril a Sant Feliu de Llobregat.
Rodalies de Catalunya operat per Renfe.
ADIF, Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
Govern d'Espanya.
Mesets, olles mesets.
Veig que es recorda de mi, senyor Balcells.
A veure si sap per què el truco.
Mesets i el 12-6.
Exacte, ara per la compra de 12 ampolles li regalem 6 més.
I directe a casa meva.
I enviament de franc.
Aprofiti la millor oferta de l'any trucant al 900-200-250
o entrant a mesets.cat.
Sellers Mesets, directe del celler a casa seva.
Bon dia.
El número premiat en el sorteig del cuponazo celebrat ahir va ser el...
36.114.
3-6-1-1-4.
De la sèrie 109.
Pots consultar la resta de números premiats a Juegos11.es.
Avui tens una nova oportunitat amb el sueltazo del cap de setmana.
Gaudeix del dia.
I ja ho saps, a tots els que jugueu a l'11.
Ben jugat.
El Revolució 4.0 entrevista l'actriu Diana Gómez,
l'actriu tot terreny que sembla no tenir línits.
I també les opinions a Santiago Niño Becerra
sobre els beneficis dels bancs, el creador dels euros digitals,
l'aposta de Barcelona per l'agenda 2030
i una aposta revolucionària, l'economia taronja.
Revolució 4.0, amb Xantal Llevina i Adam Martín.
dissabte a l'AP i al web i diumenge a les 10 del vespre
a l'antena de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passant 6 minuts de tres quarts.
Nil, bon dia. Bon dia.
Els Mossos alliberen l'home i la dona
segrestats en un pis del carrer Amigó de Barcelona.
Un segrest que s'ha acabat amb una intervenció
a la força de la policia han detingut els 3 segrestadors.
A partir de les 10 en parlem amb el periodista del Periódico,
col·laborador d'aquesta casa de la Tarda de Catalunya Ràdio,
xoc entre les defenses de Laura Borràs
i les dels altres dos imputats en la causa.
Pel pacte al qual els altres dos encosats
haurien arribat amb la Fiscalia,
els permetria reduir la condemna a canvi d'inculpar Borràs
en el cas dels contractes de l'època
en què presidia la institució de les lletres catalanes.
De fet, la defensa de Laura Borràs
demana que se suspengui el judici.
Perquè asseguren que la Fiscalia hauria tingut accés
a la seva estratègia de defensa.
Dimarts, el tribunal decidirà si tindrà endavant o no el judici.
En parlem a partir de les 9
i anirem a la tertúlia avui del suplement.
A Turquia, augmenta la indignació per la lentitud del govern
a l'hora de gestionar la catàstrofe del terratrèmol.
I a Síria comencen a entrar els primers convois humanitaris
a les regions que no controla el govern del país.
Això, quan a cada hora que passa,
és més difícil trobar supervivents.
Els Estats Units abaten un objecte que volava sobre Alaska.
Un objecte associ més petit que el globus xinès
que la setmana passada va envair l'espai aèric nord-americà.
L'aeroport del Prat podria ampliar-se cap al mar.
Ho diu la Vanguardia, que assegura que el govern està estudiant
un objecte per construir una nova pista sobre el mar.
Primer cas de grip aviària a Catalunya des de l'any 2017.
En una granja d'indiotza, Arbeca, les Garrigues,
un cas que ha obligat a sacrificar milers d'aus
en un ràdio de diversos quilòmetres.
Els Premis Goi escalfen motors.
Per la galada que es farà aquesta nit a Sevilla,
entre les principals nominades hi ha les catalanes al Carràs,
la Maternal i el documental al Sostre Groc.
I els esports mal partit del Giron al Camp del Cadis.
Perden 2 a 0. El Barça juga demà contra la Vila Real
i l'Espanyol ho farà dilluns contra la Reial Societat.
Bon dia, Seràs Jovany.
Què diuen avui als diaris?
El judici a la presidenta sospesa del Parlament, Laura Borràs,
ocupa les portades dels diaris.
És el tema d'obertura al diari Ara, on llegim el titular.
El judici a Borràs comença amb les defenses enfrontades.
El punt avui. Borràs denuncia joc brut.
Els advocats Boia i Elbal demanen la suspensió del judici
per indefensió.
Al periòdico, els pactes amb el fiscal enfronten Borràs
amb altres acords.
El judici a la presidenta sospesa del Parlament, Laura Borràs,
ocupa les portades dels diaris.
És el tema d'obertura.
El judici a Borràs comença amb la defensa de Borràs
amb altres acords.
I finalment, llegim a la vanguardia,
la defensa de Borràs carrega contra els altres acords
per pactar amb la fiscalia.
En aquest diari, prou, el judici a la presidenta sospesa
no és el tema d'obertura.
El principal titular de la vanguardia diu
que el govern de la Generalitat estudia una ampliació
de l'aeroport del Prat amb una pista sobre el mar.
Expliquen que el projecte neix d'una iniciativa privada
i preveu una plataforma a una milla de la costa
amb un pressupost que s'acostaria als 2.100 milions d'euros.
Avui a Madrid, el protagonisme per la portada
no és per Laura Borràs,
sinó per el director Carlos Saura,
que ahir ens va deixar el país obre amb això.
Sí, el país titula
l'últim director clàssic del cine espanyol.
El Mundo també obre amb la mort del director,
amb la coincidència que els havia concedit una entrevista
per escrit recentment.
L'última entrevista titula El Mundo
i a continuació reprodueix una de les seves respostes
de Carlos Saura.
Diu que qualsevol pot fer una pel·lícula,
el més difícil és trobar una bona història.
I finalment, a l'ABC,
titula en portada
El Govern espanyol reforça amb 823 milions d'euros
els Mossos.
Sánchez va negociar amb l'independentisme
assignacions extraordinàries per la policia autonòmica
i finançar les costoses prejubilacions.
Vida social.
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
El primer estadi en què actua l'Alba Farelo,
que s'ha convertit en tota una estrella internacional
amb la seva proposta.
Avui interpretarà tots els èxits dels seus últims anys de carrera
i n'avançarà alguns del seu nou disc
que vora la llum aquest any.
Tot això serà partida a les 7 de la tarda.
Avui va guiar-l al suplement
a partir de dos quarts d'onze del matí
amb alguns avançaments que us fem a aquesta hora.
Tengo mil bendiciones en mi vida, tengo mil cosas buenas.
Me están pasando un montón de cosas
que muchas chavales matarían
para tener las oportunidades que tengo yo.
O ahora,
s'entrenen els quatre puretes
que no ho entenen
i que pensen que una tia
porta una faldilla massa curta.
Fuck it, tio.
És igual, ja, en plan,
el món està canviant i el que...
El que no entén de algú com ho va guiar l'any 2023
està per tras.
Més clar, impossible.
Amb Atguial, el nom artístic d'Alba Farelo,
viurem la prèvia d'aquest concert al Sant Jordi,
parlarem de les coses importants, la música, els amics,
amb el seu pare, l'actor Duar Farelo.
Els meus pares tenen 50 anys, però no són uns boomers, saps?
O sigui, entenen les coses, saps?
S'esforcen.
El meu pare m'envia cançons de reparto cubano,
en plan, això m'encanta, saps?
Perquè sap que a mi em mola, també.
I el meu pare ho entén, tio, i la cançó està dient pila de guarrades.
Però és que no és l'important,
no és l'important, és un vaip, és l'energia, és...
Vull dir, que jo què sé, que s'ha d'obrir una mica la ment,
i el que no,
doncs no passa nada, no consumo Atguial,
si és que jo tampoc m'és igual.
Estic més centrada en les coses positives, la veritat.
I això serveix per a mi, com a Atguial,
i a qualsevol persona que m'escolti,
en el que sigui.
O sigui, és una cosa, ja,
com a exercici de...
per a una qualitat de vida, ja.
En plan, centra't en el bo, en les coses positives,
i reforça allò, i ves per ahir,
i no et quedis estancat en la merda, saps?
Avui, a partir de dos quarts d'onze del matí,
el suplement Batguial.
Més propostes per aquest cap de setmana musical,
Més propostes per aquest cap de setmana musical,
els pets pugen a l'escenari aquesta nit a Esparreguera.
El grup encara gira per presentar el seu nou disc,
1963, que és un treball dolç i descarat,
i un canadol a la vida.
Avui en tocaran tots els èxits
al Teatre de la Passió d'Esparreguera,
a les vuit del vespre, amb entrades per 20 euros.
A segons el tren, cara a cara,
mirem per la finestra.
Imazoni, com hi ha de la seva gira avui a Barcelona.
Jaume Pla posa punt final a la presentació
del seu àlbum Ludwig, amb aquest darrer show,
on, a més dels seus músics de confiança,
l'acompanya també la música i la presència
del compositor que inspira el seu disc,
l'alemany Ludwig van Beethoven.
Això serà avui a la dos de Polo, a dos quarts a nou del vespre,
amb entrades per 18 euros.
Teatre, la biblioteca,
si pot veure aquests dies els ulls de la Terra en germà.
A partir del relat homònim de Stephans Baik
i alguns fragments de les seves memòries personals,
Oriol Brogi i la Perla 29 presenten aquesta gran faula
sobre les accions vitals,
el desig, els lligams amb els altres
i, en definitiva, sobreviure en un món compartit.
Avui a funció a dos quarts de nou del vespre
amb entrades per 28 euros.
I en Peyu porta el seu espectacle,
l'Illusionista al Teatre Bascanó.
L'humorista s'endinsa en el món dels jocs de cartes
i l'escapisme per mostrar la màgia del teatre
i mirar de sorprendre i fer riure l'espectador
de la manera més inesperada possible.
Avui a doble funció a les 5 de la tarda
i a dos quarts de nou del vespre amb entrades per 20 euros.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Cada cap de setmana arribem a les 8 del matí
amb la cançó que ens proposa el nostre tènic, el Marc Peyron.
Bon dia, Marc. Bon dia, Roger.
Avui un clàssic.
Doncs un 11 de febrer, però de 1963,
els Beatles van gravar el seu primer disc,
Please Please Me.
Ho van fer en una marató de 10 hores.
Aquesta que sentim és la que obre el disc.
Fantàstic. Salut i ràdio, Marc.
Salut i ràdio.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
El suplement, amb Roger Escapa.